Projectes revolucionaris

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'AMÈRICA
TEMA 6: POSSIBILITATS I LÍMITS DELS PROJECTES REVOLUCIONARIS (1960−1992)
1. EL DESENVOLUPISME
Aconseguir la independència fins al 1970, va haver un doble procés
• Intents relatius fallats de consolidar una estructura política sent així perquè el procés fou molt
complicat
• La inserció al sistema econòmic mundial sense intermediaris
Fins al 1929 és va viure una etapa decisiva sent una etapa oligàrquica on és va consolidar una classe que
dominava l'estat, sent les elits agroexportadores les que la formaven i per això, l'economia no estava
industrialitzada al oferir matèries primàries i productes agrària i degut a d'això la inserció plena a l'economia
mundial. Des del 1898 l'Amèrica llatina va tenir un paper tat econòmic com polític i per això, el sistema
oligàrquic tenia el suport nord−americà. El crac del 1929 és va extendre per tot el capitalisme i per això, va
afectar a la població llatinoamericana al enrarir el clima comercial.
Des del 1930 i fins és enllà del 1945, va haver una crisi del sistema oligàrquic al qüestionar a les elis.
Aparegueren nous sectors prominents de les capes mitjanes urbanes i la petita burgesia urbana que a l'etapa
anterior, estaven marginades i per això una de les sortides més populars fou el populisme que és un sistema
basat a un líder carismàtic que una política on aparentment està basat al ús de recursos econòmics però
realment és basa a decisions i autoritàries, descansant la retòrica a la nació/poble . el moviment va nàixer al
suportar−se a nous sectors nascuts i les classes treballadores. La II Guerra Mundial va estar de l'Amèrica
llatina i per això va haver una com va passar amb el peronisme.
La influència nord−americana és un factor decisiu per entendre l'Amèrica llatina durant la guerra freda entre
el 1945 i el 1960 , sent les característiques bàsiques durant aquestos anys
• El caràcter incontestable del capitalisme, sent una dècada d'optimisme absolut per
• La creació de l'Organització d'Estats Americans (OEA) que podia permetre la resolució pacífica dels
conflictes
• La creació de l'ONU per resoldre sense armes els conflictes
• La democràcia entesa a la forma nord−americana i per tant, unida al capitalisme però no fou un
paradís
És va entendre al model desenvolupista que el centre del model era el desenvolupament, estant basat a
• La intervenció i la inversió estatal que permetia el desenvolupament de les infrastructures al adoptar
una política fonamentalment industrial. Suposava adoptar el proteccionisme
• Industrialització de l'Amèrica llatina
Aquesta política va tenir conseqüències socials perquè és pensava que aquest procés comportaria una
modernització social i política però no fou així.
Era un model econòmic suportat per la CEPAL que és una organització basada la OEA i per això la seguiren
països com Brasil o Argentina.
1
Al principi va funcionat be el model perquè fins al 1955 el creixement era del 5 % anual però a partir de
llavors, és va aturar al 2'5 %, sent anys d'estancament.
Generava aquesta política inevitables contradiccions socials, sent açò el causant de la crisi que va esclatar als
anys 60 ja que llavors és va buscar una alternativa revolucionària . Aquestes contradiccions foren
• El ser incapaç de generar suficients llocs de treball per absorbir el creixement de la població degut a
l'aturada de la mortalitat. Açò explica les limitacions del sistema però no el seu fracàs
• No poder impedir les migracions internes del camp a la ciutat, provocant un augment descontrolat de
la urbanització. S'usaven l'economia informal i una subordinació, sent la imatge de una economia en
canvi per no créixer prou. Va generar polarització social perquè les beneficiats foren sobretot els
grups urbans vinculats a l'estat i l'administració pública, aconseguint un augment de la concentració
del capital, sent aquestos uns nous sectors
El llegat del desenvolupisme fou
• La tensió social
• Les contradiccions socials
• La intensa transformació de l'economia i la societat
• Un creixement econòmic insuficient
Tot açò va esclatar a finals dels anys 50mal demostrar la revolució cubana la viabilitat de la revolució, passant
açò al context de la guerra freda i per tant, fou un gran problema pels Estats Units al tenir un sistema socialista
al primer lloc on és van expandir.
A aquestos anys la democràcia liberal no existia a aquestos a aquestos territoris ja que el que hi havia era el
populisme i açò junt al fracàs del desenvolupisme, fou la situació a la qual els anys 60 començaren.
2. LA REVOLUCIÓ CUBANA
El seu triomf al 1959 fou important per l'esquerra llatinoamericana i model al ser un model de transformació
revolucionària tant social com política, demostrant que era viable la revolució.
El primer intent de revolució és va produir al 1953. el dictador Batitsa governava a l'illa amb el suport del
govern nord−americà perquè a un context de guerra, era important resguardar el pati de darrere. Amb l'assalt
al Quartell de la Muntanya va començar però aquesta va fracassar pel poc suport social que tenia, causant que
Castro fora jutjat i empresonat però el dictador al poc temps fou alliberat pel canvi d'actitud dels
nord−americans, anant−se'n al exili a Mèxic lloc on va conèixer al Che, preparant allí la revolució.
A la seva tornada a l'illa, la revolució va triomfar ajudant a d'ell el canvi d'actitud del govern de Washington
perquè accions com les del senador Mc Carthy eren negatives i per això va canviar la seva actitut respecte de
Batista i per això va fer que perdera part del seu suport perquè no volia governs socialistes però els preferia
democràtics .
Castro al 1953 defenia
• Al poble com a element capital, entesa com als sectors exclosos de la societat, estant necessitant de
justícia
• La tornada a la sobirania al poble
• La restauració de la constitució del 1940
• La propietat dels colons que treballaven la terra però no tenien la propietat amb una indemnització
estatal als antics propietaris
2
• Dret a participar del 30 % dels beneficis per part dels treballadors
• La confiscació dels bens de Batista i la resta dels dirigents de la dictadura per ser repartides
• Una política solidaria amb els governs democràtics llatinoamericans ja que l'objectiu bàsic de Castro
era l'alliberament del poble cubà
Però Castro al 1959 era diferent perquè entre altres coses, estava influenciat pel pensament del Che que tenia
una visió panamericanista coma seguidor de Bolívar que era. Al 1959 no va triomfar una revolució marxista a
les formes ja que va estar basada a la burgesia urbana, part del camperolat i als intel·lectuals però no al
proletariat ni las sindicats obrers ja que aquestos la miraven amb distància.
Des del 1959, va haver una deriva per fer un règim socialista.
Al 1961 Estats Units va enviar una a Badia de Cochinos tropes nord−americanes just al any al que Castro és
va declarar leninista i és va produir la crisi dels míssils.
A partir del 1962 el règim és va caracteritzar per
• Ser un règim autoritari basat a Castro que és un cabdill que usa una retòrica marxista−leninista amb
una estructura molt marcada i jeràrquica, usant el centralisme democràtic (formula usada pel PCUS
on qui prenia les decisions eren els dirigents del partit, obeint la resta. Permet una gran unanimitat)
• La incorporació de l'illa al bloc de països del est
• L'adopció de mesures econòmiques igualitàries
• El nacionalisme sent aquest el ciment de la societat i la seva resistència davant de les ingerències
nord−americanes. Actualment està molt marcat aquest tret per ser el únic recurs que li queda
El règim és va constituir així per
• La influència del marxisme
• La ingerència del Estats Units que és va manifestar per la invasió de Badia de Cochinos que tenia com
a fi alçar a la població contra Castro. Va estar organitzar per la CIA que fou una institució creada pel
congrés, tenint molts lligams amb el president. Possiblement va estar ordenada per Kennedy però açò
no quadra amb l'Aliança pel Progrés proposada per ell, sent una mena de Pla Marshall per
Llatinoamèrica amb el fi de desenvolupar l'economia i frenar l'avanç del comunisme i qualsevol règim
proper a d'ell. Però Kennedy no va donar permís per actuar al exèrcit a l'illa i per això no hi hagueren
prous efectius per fer front a la resistència. Kennedy volia una actuació diferent. Va haver altres
intents d'assassinar a Castro. Kennedy haguera tolerat el règim sempre no possara en perill la
seguretat nord−americana, cosa que va quebrantar amb la crisi dels míssils
Castro a causa de tot açò va radicalitzar la seva posició i per això és va declarar marxista−leninista i per tant,
dirigent de un règim comunista cada vegada més obert a la influència soviètica i per això a partir del 1962 va
planificar l'economia.
La crisi dels míssils va esclatar perquè Krushev va instal·lar a l'illa una míssils amb intenció de dissuadir , sent
un signe que mostrava el comunisme del règim cubà cosa que va provocar un estrangulament de la seva
economia i per això, van comptar amb l'ajuda soviètica que va triplicar amb les seves ajudes els prejudicis
provocats pel bloqueig econòmic.
El sistema econòmic ha passat des del 1959 fins l'actualitat per
• Una economia centralitzada i planificada
• Experiments amb diversos tipus d'economia socialista
• A partir del 1986 la haver la rectificació d'errades i tendències negatives que era una reconducció
3
paralela a la feta per Gorbachov a l'URSS, sent una vertadera tornada al socialisme
• Des del 1993 fins finals del segle XX va haver un període especial amb dures restriccions
• Des de finals del segle passat ha hagut una certa obertura de l'economia cubana per fomentar la
indústria turística, aconseguint així una certa inversió extrangera
Des dels anys 70, els estudis coincideixen en que la revolució va acabar al no tenir un ampli suport social i per
això és capaç de créixer econòmicament per ella soles dins de un règim esclerotitzat.
INFLUÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ CUBANA
El seu impacte a l'esquerra llatinoamericana com a model a seguir va durar fins la dècada dels 70.
S'ha afirmat que va dividir l'esquerra en 2 grups
• Els procubans
• La resta de l'esquerra influenciada pels plantejaments castristes
Fou la influència del model revolucionari guerrer el que va demostrar que era viable una revolució guerrillera
i per això fins als anys 70 els moviments guerrillers s'extengueren per
• Nicaragua
• Perú
• Bolívia
• Etc.
Les guerrilles urbanes argentines o xilenes son peculiars ja que el moviment guerriller era una plantejament
fet per el societats agràries.
El Che volia crear un focus revolucionari a partir del qual s'extendria , partint del principi de la desigualtat
social sent una forma diferent de fer política.
Cap moviment va obtenir el poder menys els sandinsites però al seu triomf influïren altres coses.
Pel marxisme, el pas del feudalisme al capitalisme devien de donar−lo els burgesos però Castro afirma que al
continent llatinoamericà foren incapaços per por a les conseqüències socials i per això els encarregats de
fer−ho serien els treballadors i els intel·lectuals però anant cap socialisme.
Per vies legals, els canvis no s'obtendrien i per això, és av optar per la via revolucionària.
LA REVOLUCIÓ SANDINISTA
Protagonitzada pel FSLN, és un grup guerriller inspirat a la revolució cubana.
És un país al istme de l'Amèrica central on hi havia interessos estratègics anteriors a la construcció del Canal
de Panamà i al 1933, Sandino va fer una revolta que va expulsar als militars ianquis. Aquest era un líder
nacionalista i antiianqui amb idees socials avançades però fou assassinat al anys següent , substituint−lo la
dinastia dels Somoza que va governar fins al 1979 amb el suport nord−americà.
Creat el FSLN al 1961, estava vinculat a Sandino per ser ell el únic heroi del país. Tenien un discurs amb
elements marxistes, de lluita anticolonial i cristians.
Una vegada derrotats amb una estratègia guerrillera, s'en adonaren de que necessitaven una suports socials
4
amples per poder tenir èxit i per tant, fou una modificació de l'estratègia cubana.
La modernització econòmica de la dècada dels 60 va acabar amb al crisi del 1973 ja que les contradiccions
s'agreujaren i per això va nàixer una oposició molt més ample que dubtava de la continuïtat de la dictadura.
El líder liberal fou assassinat per Somoza però la seva vídua (Violeta Chamorro) va continuar lluitant.
Al 1979 la revolució va triomfar al aconseguir una coalició social formada per
• Sandinistes
• Liberals
• Classes treballadores
• Camperols
• Indis misquitos
• El suport de Carter
El primer govern sandinista fou plural però la coalició á va trencar al mateix any de formar−se per la retòrica
nacionalista i antiianqui del discurs del 1979, sent clar que els protagonistes des de llavors serien els
sandinistes.
Fins al 1982 intentaren fer reformes econòmiques i socials molt intenses dins de una economia mixta dins de
un sistema democràtic i un pluralisme intern però 2 factors importants la transformaren
• Les contradiccions sandinistes al govern
• L'aparició de la CONTRA que era un moviment contra el govern sandinista promogut i pagat per la
CIA, fent que la revolució és convertira a una guerra civil
Les eleccions del 1984 les guanyaren els sandinistes per majoria absoluta sense la presència de l'oposició però
a les eleccions lliures del 1990 foren derrotats per Violeta Chamorro que va guanyar per ser
• La interlocutora amb els Estats Units per acabar amb la CONTRA i poder rebre diners
• La corrupció dels sandinistes com a factor de descrèdit
La situació econòmica era complicada perquè al PIB amb el sandinistes va caure un 14 % però amb Chamorro
va caure un 26 % més entre altres coses, pel poc suport nord−americà al país.
Al 1979 el president nicaragüenc vinculava la guerra anticolonial amb la lliurada contra els Estats Units a
través de la història per ser una lluita per l'alliberació nacional. Davant l'ONU va demanar que és condonara el
deute extern ja que ells no l'havien provocat.
El discurs del 1987 fou diferent al ser una denuncia molt marcada de la situació que vivia el país,
vinculant−ho a una estructura global que enfrontava al sud i al nord.
XIAPAS
El més important del moviment és la visibilitat mediàtica.
Alguns l'anomenen una guerrilla post−moderna perquè el que vol és fer una reforma al estat mexicà.
LAS VENAS ABIERTAS DE AMÉRICA LATINA: EDUARDO GALEANO
Publicat al 1971, és va fer a plena onada revolucionària.
5
Està escrit sobre la te4oria de la dependència que és un plantejament socio−econòmic que4 forma part de els
teories que intenten explicar el subdesenvolupament, sent països dependents aquells caracteritzats pel
subdesenvolupament dins del capitalisme i amb presència del imperialisme.
Hi ha per ell un constat desagnament des del segle perquè els han furtat els seus recursos primer
l'imperialisme espanyol i després, el ianqui cosa que ha permès la riquesa del primer mon i la pobresa i el
subdesenvolupament de la resta. S'ha produït açò amb el consentiment de les oligarquies locals i per tant, els
enemics a batre.
La teoria de Galeano dona propostes
• Econòmiques al articular−se en contra del desenvolupisme de la CEPAL al parlar de la substitució de
les importacions que són propostes autàrquiques per desconectar−se del sistema mundial
• Polítiques al plantejar una transformació revolucionària
A ell, l'Amèrica llatina és dedica a subministrar productes al centre però perdent ja que paguen més per les
exportacions, sent el vertader negoci el dels intermediaris .
Ell pensa que la dependència va cada vegada a pitjor.
El desenvolupament augmenta el subdesenvolupament, basant a paraules de Nixon que afirmava que la
desigualtat donava riquesa a uns i pobresa a una altres.
LES CRÍTIQUES ECONÒMIQUES
Actualment eixos plantejaments no s'atenen a la realitat en part perquè és recolçen a la caracterització del
sistema capitalista i parla fonamentalment del segle XIX i XX ja que jo és precís complir açò perquè el
desenvolupament capitalista no sempre provoca desigualtat ja que pot generar creixement econòmic tal com
ha passat a l'Índia però dependent de les inversions.
Són propostes discutibles sobretot a l'Amèrica llatina perquè era independent des del 1830 i per tant, la realitat
no és sols del sistema.
Per ell no hi ha cap solució perquè aliar−se amb el sistema, perpetua l'explotació.
És una teoria en descrèdit perquè la substitució no genera desenvolupament.
Cada vegada més hi ha més intercanvis dins del tercer mon i entre ell i amb el segon però no amb el tercer.
LA CRÍTICA POLÍTICA: JORGE CASTAÑEDA
És un text escrit
• 30 anys després de la revolució cubana
• 13 anys després de la derrota sandinista
• Després de la caiguda del mur de Berlí
• Després de la derrota de les guerrilles
La caiguda de l'URSS per l'esquerra llatinoamericana fou la desaparició de les relacions amb l'URSS, fent açò
que és questionara tota l'esquerra i per això és limitaren les expectatives a la seva propia realitat que és la base
per fer la política al no haver una realitat alternativa.
6
El model sobre els que és basava l'esquerra eren
• L'URSS i Cuba
• La democràcia
• El antiamericanisme
4
7