CORTS VALENCIANES

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
DIARIO DE SESIONES
Número 57
VIII Legislatura
Any 2012
Sessió plenària
realitzada el dia 18 d’octubre de 2012
(Segona i darrera reunió)
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Juan Gabriel Cotino Ferrer
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 1 minut)
Compareixença del president del Consell, senyor Alberto Fabra Part, per a respondre les preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana formulades pels grups parlamentaris (RE números 35.587,
35.583, 35.586 i 35.582) ......................................................................................................................................
Pregunta formulada pel Grup Parlamentari Popular sobre les iniciatives dutes a terme pel Consell per a activar la creació de llocs de treball i sobre el paper que poden i han d’exercir les administracions públiques (RE
número 35.587)
Intervencions del diputat senyor Jorge Bellver Casaña (GP Popular) i del president del Consell, senyor
Alberto Fabra Part.
Pregunta formulada pel Grup Parlamentari Socialista sobre la discriminació de la Comunitat Valenciana en els
pressupostos generals de l’estat per a 2013 (RE número 35.583)
Intervencions del diputat senyor Antonio Torres Salvador (GP Socialista), del president del Consell, senyor
Alberto Fabra Part, del diputat senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista), del conseller de
Presidència, senyor José Ciscar Bolufer, de la diputada senyora Carmen Ninet Peña (GP Socialista) i del conseller d’Hisenda i Administració Pública, senyor José Manuel Vela Bargues.
pàgina 2.369
Número 57
18.10.2012
Pàgina 2.368
Pregunta formulada pel Grup Parlamentari Compromís sobre el pagament dels deutes als centres que presten un
servei públic en l’àmbit de la discapacitat i sobre la previsió per a establir un sistema estable de finançament
(RE número 35.586)
Intervencions del diputat senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís), del president del Consell,
senyor Alberto Fabra Part, de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del conseller de
Presidència, senyor José Ciscar Bolufer, de la diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) i del conseller de Justícia i Benestar Social, senyor Jorge Cabré Rico.
Pregunta formulada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida sobre la rectificació en el tràmit parlamentari per a
aconseguir les inversions que necessita el nostre territori destinades a dinamitzar l’economia i generar ocupació (RE número 35.582)
Intervencions de la diputada senyora Rosario Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida), del president del
Consell, senyor Alberto Fabra Part, de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida), del
conseller de Presidència, senyor José Ciscar Bolufer i del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP
Esquerra Unida).
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’aprovació d’un programa de suport a les
dones emprenedores, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 31.973, BOC número 99)
pàgina 2.378
Intervencions de les diputades senyora María José Masip Sanchis (GP Popular), senyora Marina Albiol Guzmán
(GP Esquerra Unida) i senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i del diputat senyor Jordi Serra Ferrer
(GP Socialista).
Votació: s’aprova per 47 vots a favor i 35 abstencions.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre la retirada del nou decret del Consell sobre
el plurilingüisme, aprovat el passat 3 d’agost, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
31.600, BOC número 99) .......................................................................................................................................
pàgina 2.384
Intervencions de les diputades senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i senyora Marina Albiol
Guzmán (GP Esquerra Unida), del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de la diputada senyora María Teresa Parra Almiñana (GP Popular).
Votació: es rebutja per 36 vots a favor i 47 abstencions.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre la modificació de les polítiques econòmiques i socials del Consell d’Europa per a destinar els seus recursos a la salvaguarda dels drets bàsics de
les persones, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 29.752, BOC número 99) ........
pàgina 2.389
Intervencions de les diputades senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) i senyora Esther López Barceló
(GP Esquerra Unida), i dels diputats senyor Francisco Toledo Lobo (GP Socialista) i senyor Antonio Lorenzo
Paredes (GP Popular).
Votació: es rebutja per 11 vots a favor, 45 en contra i 28 abstencions.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’eliminació de qualsevol clàusula de confidencialitat dels contractes del sector públic, ja siguen privats o administratius, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.140, BOC número 99) ...........................................................
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i senyor Francesc Xavier
Ferri Fayos (GP Compromís) i de les diputades senyora Eva Martínez Ruiz (GP Socialista) i senyora Alicia de
Miguel García (GP Popular).
Votació: es rebutja per 38 vots a favor i 45 en contra.
(S’alça la sessió a les 14 hores)
Relació de diputats i diputades assistents a la sessió.
pàgina 2.396
Número 57
18.10.2012
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 18 d’octubre
de 2012. Comença la sessió a les 10 hores i 1 minut.
Presideix el president de les Corts Valencianes, senyor
Juan Gabriel Cotino Ferrer. Sessió plenària número 57.
Segona i darrera reunió.
El senyor president:
Molt bon dia. Es reprén la sessió.
Compareixença del president del Consell,
senyor Alberto Fabra Part, per a respondre
les preguntes d’interés general
per a la Comunitat Valenciana formulades
pels grups parlamentaris
(RE números 35.587, 35.583, 35.586 i 35.582)
El senyor president:
Compareixença del president del Consell per a respondre
les preguntes d’interés general de la Comunitat Valenciana,
formulada pels grups parlamentaris.
En primer lloc, té la paraula el síndic del Grup
Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat senyor Jorge
Bellver.
El senyor Bellver Casaña:
Moltes gràcies, senyor president.
Molt honorable president de La Generalitat.
Honorables consellers.
Senyores i senyors diputats.
Esta és, com saben, la primera pregunta que formule com
a síndic del Grup Parlamentari Popular al president de La
Generalitat. I perquè ningú no tinga cap dubte de quina és la
principal preocupació del meu grup i del partit que represente, hui, ara, anem a parlar sobre ocupació, anem a parlar
sobre treball, de treball en majúscules, perquè és la prioritat
també en majúscules d’este grup parlamentari i del govern
al qual recolzem.
Per això treballem sense descans, amb serietat i responsabilitat, presentant propostes i aprovant iniciatives que
estem debatent i que hem debatut en este ple, sobre mesures
urgents per a l’impuls de l’activitat comercial i l’eliminació
de càrregues administratives, com el decret de mesures per
a garantir l’estabilitat pressupostària i fomentar la competitivitat o la proposició no de llei per a l’aprovació d’un programa de suport a les dones emprenedores.
Les escenografies les deixem per als professionals, per
als qui saben, per aquells que no tenen ni propostes, ni iniciatives reals, i preferixen pegar volantins i caminar per la
corda fluixa. És el que hi ha.
Senyores i senyors diputats, de la reactivació de la nostra
economia depén que les nostres empreses es recuperen en
uns casos i cresquen en uns altres. I també que diàriament es
posen en marxa centenars de projectes d’emprenedors, perquè l’esperit emprenedor forma part de l’essència de la nostra terra, dels alacantins, del castellonencs i dels valencians.
Som emprenedors i ho aprenem des de molt jóvens. No
debades, segons l’enquesta de població activa, la nostra
comunitat és l’autonomia en més emprenedors menors de 25
anys.
La crisi aguaita des de fa anys com un gos de presa que
vol devorar la seua víctima, un gos que altres han estat ali-
Pàgina 2.369
mentant durant huit anys. Però no només estem resistint,
estem actuant i lluitant contra la crisi en tots els nostres
esforços i també en els que cada dia busquem i posem en
marxa des de totes les administracions públiques per eixir
endavant.
Tots junts, perquè la unió fa la força. Ho ha demostrat el
president de La Generalitat la setmana passada en la presentació del pla conjunt per a l’ocupació de la Comunitat
Valenciana, un pla de mesures i iniciatives concretes, un pla
que compta en les persones i que no parla ni de fantasmes ni
de passat, sinó que parla de realitats i de futur. Per cert, un
pla recolzat per alcaldes de diferents signes polítics. I eixe,
eixe és el camí que mos demanen els valencians.
No obstant, alguns encara, inclús abans de conéixer-lo, ja
estaven criticant-lo, ja estaven criticant-lo, però a la vegada
també volien oblidar o no volien recordar que fa uns dies el
Tribunal de Comptes publicà un informe sobre aquell miraculós pla que acabaria amb la desocupació en Espanya. Ho
recorden? Saben del que estic parlant? Sí, home, de los
famosos planes E del señor Zapatero. Pues esa.
La conclusió a la qual arribà este tribunal és que va ser un
autèntic malbaratament. Saben vostés, saben vostés quan va
costar cadascun dels llocs de treball? 39.000 euros. Saben
vostés que el 67% dels treballadors contractats ja treballaven en eixes empreses abans de l’aplicació de pla? Ho
saben? Això és el que va passar: un autèntic frau.
(Aplaudiments) Un autèntic frau.
Davant de posicions i pocions que mai foren màgiques,
mosatros apostem per una estratègia seriosa, de responsabilitat, de col·laboració estreta i permanent amb les universitats, en els instituts tecnològics (veus) i amb els empresaris.
Ahir mateix el president estava en Alemanya tancant
acords que afavoriran les nostres pimes i milloraran la formació dels nostres joves.
Senyor president, atenent que l’ocupació és una de les
grans preocupacions dels ciutadans de la Comunitat
Valenciana, quines iniciatives està duent a terme el Consell
per a activar la creació de llocs de treball i quin paper poden
i han d’exercir les administracions públiques.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Bellver.
Té la paraula el molt honorable president de La
Generalitat.
El senyor president del Consell:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Como bien ha dicho el síndic del Grupo Popular, el paro
es la mayor preocupación que tienen los ciudadanos y, consecuentemente, la mayor preocupación que debemos tener
los partidos políticos. Y esa también la mayor preocupación
que tiene el gobierno valenciano.
Por eso entendemos que todos los proyectos, todas las
actuaciones, todos los programas son más que nunca necesarios para poder atajar esta lacra que está arrastrando a
nuestra sociedad.
Por ello, y tal como me comprometí en el debate delante
de ustedes, reuní a las corporaciones provinciales y locales
para mostrarles la necesidad de trabajar juntos, de hacer un
frente común contra el desempleo, de unir nuestros esfuerzos, de hacer que todas aquellas políticas que cada uno de
nosotros hacemos juntos puedan tener mejores resultados. Y
Número 57
18.10.2012
por eso ese encuentro, donde habían representantes de todos
los partidos, pudimos determinar que ese esfuerzo, ese
camino conjunto, puede traer más trabajo y sobre todo más
expectativa a muchas personas que lo están demandando.
Ese esfuerzo conjunto se plasma en una contribución que
tenemos que hacer todas las administraciones. 99 millones
de euros, donde la mayor aportación la hace La Generalitat.
Además de ese Plan de empleo conjunto entre todas las
administraciones, de 45 millones de euros, hay otro específico de La Generalitat, un plan mixto de formación y
empleo, que íntegramente lo va a cubrir el gobierno autonómico, 54 millones de euros.
Pero lo importante, lo que hemos puesto de relieve es que,
ante problemas que afectan a todos los ciudadanos, todas las
administraciones debemos andar en la misma senda.
Ya me gustaría a mí que esa sensibilidad que han tenido
todas las administraciones fuera también extendida entre
todos los partidos políticos, porque aquí sólo ha habido uno,
el Partido Popular, que está centrado en aquello que preocupa a los ciudadanos de la Comunidad Valenciana.
(Aplaudiments)
Y lo que viene a demostrar es que aquellos que tienen la
responsabilidad de gobierno, aquellos que miran todos los
días al problema, que están enfrentados a la cruda realidad y
quieren encontrar soluciones, saben que sólo trabajando de
forma conjunta pueden encontrar esta respuesta que están
buscando tantos ciudadanos.
Ahí no había preguntas, no había malas interpretaciones,
no habían otras cuestiones que no fueran resolver el problema. Y, desde luego, ese debe ser el espíritu que nos una a
todos los que queremos hacer frente a un problema tan grave
como es el del desempleo.
Nuestra comunidad es una comunidad de pequeñas y
medianas empresas. El 95% de la ocupación va dirigido a
esos sectores, pequeñas, medianas y autónomos, gente que
todos los días levanta la persiana de sus negocios y quiere
tener la seguridad de poder tener continuidad.
A esas personas les queremos decir que estamos con ellos
y que tenemos medidas desde el gobierno para poder ayudar
a consolidar esos puestos de trabajo, en algunos casos, y en
otros a poder generar nuevas expectativas y oportunidades
para los que lo están buscando.
Por eso, desde el gobierno de la Comunidad Valenciana,
hemos puesto en marcha proyectos, leyes encaminadas a
poder generar más expectativas, tanto la ley de emprendedores como el anuncio que hice en el «debate» sobre un
banco, buscando aquellas ilusiones e ideas de muchos jóvenes y empresarios de la Comunidad Valenciana para poderlos llevar a la práctica, o bien modernizando las estructuras
del Servef, intentando que con mayores puntos en los ayuntamientos que han firmado convenio, como también con un
dinamismo y nuevas políticas de empleo podamos llegar a
lo que es más generación de puestos de trabajo.
Hemos hecho un plan de empleo juvenil, hemos reorientado las políticas de empleo hacia lo que es la consecución
de resultados y hemos conseguido, a través del anteproyecto de ley de participación y colaboración, centrar el problema en aquello que realmente preocupa a los ciudadanos.
Los recursos de la administración van a ir encaminados a
la obtención de resultados, siempre, no podemos mantener
estructuras que lo único que busquen es mantener su supervivencia por encima de todos.
Queremos resultados. Nos lo piden los ciudadanos y el
Grupo Popular y el gobierno de la Generalitat valenciana va
a trabajar conjuntamente con todos aquellos que quieran
resolver este problema que tienen todos los ciudadanos de la
Comunidad Valenciana. (Aplaudiments)
Pàgina 2.370
El senyor president:
Muchas gracias, señor presidente.
Preguntes del síndic del Grup Parlamentari Socialista,
senyor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Bon dia, señorías.
Señor presidente, ha tardado mucho en tomar en consideración la propuesta que le hicimos los socialistas de un
plan urgente de empleo. Y lo debería de haber hecho mucho
antes, porque desde que usted es presidentes su gobierno
fabrica 230 parados al día, señor presidente. Eso sí es un
fraude a los ciudadanos.
Y, por cierto, señor Bellver, la señora Rita Barberá alabó
el plan E. (Aplaudiments)
Pero lo que al parece usted, señor presidente, todavía no
ha asimilado es la situación de maltrato y de discriminación
a la que Rajoy está sometiendo a los valencianos. Nunca un
presidente del Gobierno de España nos había humillado
tanto a los valencianos.
¿Va a consentir usted que el señor Rajoy vuelva a castigar, por segundo año consecutivo, a los valencianos en los
presupuestos generales del Estado? (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Molt honorable president.
El senyor president del Consell:
Gracias, señor presidente.
Antes de contestar a su pregunta, hacerle una aclaración.
La señora Rita Barberá solicitó al gobierno socialista que el
dinero del plan E se pudiera destinar a los comedores sociales, a lo cual el señor Zapatero dijo que no. (Aplaudiments)
Dijo que no.
Y me sorprende, me sorprende usted también, señor
Torres, saliendo a esta tribuna, hablando de paro y hablando
de presupuestos injustos hacia la Comunitat Valenciana.
Usted lleva tres legislaturas en este hemiciclo, tres legislaturas en las que en ocho años ha coincidido con el gobierno central del Partido Socialista. Ocho años donde hemos
visto que la comunitat recibía menos dinero que otras regiones de España. ¡Y todavía estoy por escucharle al señor
Torres decir algo en contra de lo que eran esos presupuestos
(aplaudiments) que discriminaban a la Comunitat
Valenciana! ¡Todavía estoy por oírlo, señor Torres!
Aquí hemos defendido la necesidad de tener una financiación justa, de tener unas inversiones adecuadas a nuestras
necesidades, ante el Partido Socialista y también ante el
Partido Popular. Lo hemos hecho siempre. Y ya me ha escuchado usted decir que estos presupuestos a mi no me gustan,
porque, entendiendo que son unos presupuestos austeros,
necesitamos que la comunidad tenga un reflejo en los mismos donde se puedan atender todas las necesidades y proyectos de futuro. Eso lo hemos dicho desde la Comunitat
Valenciana, porque para nosotros lo importante es la comunidad. Sin embargo, ustedes defienden antes a los socialismos que a los ciudadanos de la Comunidad Valenciana.
(Aplaudiments)
Número 57
18.10.2012
El senyor president:
Señor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Señor presidente, mientras la señora Rita Barberá solicitaba un millón de euros para comedores sociales, el conseller de Bienestar Social reducía en cuatro millones la partida de renta garantizada de ciudadanía. (Aplaudiments) Al
mismo tiempo.
Voy a hacer uso de la hemeroteca. Mire, decía usted en su
debate de investidura hace quince meses: «Les quiero a
nuestro lado a la hora de defender la transparencia de una
financiación justa y adecuada a nuestra realidad poblacional
y de las inversiones estatales correspondientes: la llegada
del AVE a Alicante y Castellón, la ejecución del corredor
mediterráneo, la llegada del agua a través del trasvase del
Ebro y del trazado original del Júcar-Vinalopó.»
Y más adelante, su exsíndic, el señor Blasco, el ideólogo
del Partido Popular, decía: «Nos queda la esperanza, cada
vez más cercana, de que el gobierno del PP llegue a la
Moncloa y ponga, por fin, fin a los agravios y discriminaciones que hemos sufrido durante demasiado tiempo.»
Y hay una tercera, en respuesta a la pregunta, a la primera pregunta que le hice como síndic en estas Cortes sobre las
inversiones. «No vamos a consentir nunca que haya ningún
territorio de España que, por hipotecas políticas, pueda tener
más dinero que los valencianos. Un compromiso que asumo
hoy como presidente de La Generalitat y como presidente
del Partido Popular.»
Mire usted, lo ha incumplido totalmente, su compromiso,
porque en 2012 tenemos unas inversiones tres puntos por
debajo de la media poblacional, mientras que hay cinco
comunidades autónomas que, por hipotecas políticas, están
por encima de ese peso poblacional.
Además, lo más grave de todo es que usted ha tenido un
comportamiento desleal con los valencianos. En dos ocasiones ha impedido que en el Congreso de los Diputados se discuta sobre la mejora de financiación (aplaudiments) de
nuestra comunidad. En abril renunció a defender el Estatuto,
la reforma del Estatuto, y el pasado 9 de octubre, el señor
Cotino ordenó que se retirara el punto del orden del día de
la reforma de la ley orgánica de financiación. Explíquenos
por qué, señor Fabra, por qué ha renunciado a defender
nuestros intereses en el Congreso de los Diputados.
Y para 2013, las inversiones que nos asigna Rajoy son un
nuevo insulto a los valencianos. (Aplaudiments) Es la cifra
más baja de los últimos trece años. Pero lo intolerable, señor
Fabra, lo que usted decía que nunca iba a permitir, es que
hay siete comunidades autónomas que tendrán una inversión
superior a su peso poblacional. Y se las digo: Aragón,
Castilla-La Mancha, Galicia, Castilla-León, Asturias,
Extremadura y Cantabria. Esas serán las siete grandes beneficiarias de los presupuestos de Rajoy.
Y especialmente significativo es el caso de Galicia.
Galicia, con el 5,9% población, casi la mitad que nosotros,
va a recibir el 12,3% de las inversiones, 1.309 millones de
euros. Y en cambio, la Comunidad Valenciana, el 10,8 de la
población, recibirá solo el 6,1%, es decir, 654 millones, la
mitad que Galicia.
Señor presidente, ¿le parece justa la distribución?
¿Tenemos que pagar los valencianos la campaña electoral
del señor Feijóo (aplaudiments) en Galicia? ¿Qué va a hacer
usted ante esta provocación? Usted, señor Fabra, está obligado a reaccionar, a exigir una rectificación inmediata de los
presupuestos generales del estado, Y si quiere, yo le ayudo.
Pàgina 2.371
Porque hay muchos datos. Mire, nuestra comunidad está
12 puntos por debajo de la renta per cápita a nivel nacional,
tiene una inversión por habitante para el año 2013 de 127
euros nada más, la más baja, la más baja de todas las comunidades autónomas. Galicia tiene 468, o Castilla-León 680
euros. Nosotros 127.
Y lo más importante, señor Fabra. Mire usted, en el período en el que se han producido las mayores inversiones en
nuestra comunidad, el que está en rojo, que es el período de
Zapatero, ustedes mantuvieron (aplaudiments) una actitud
de constante reivindicación.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Si entonces fueron reivindicativos, ¿por qué ahora no reivindican con la misma intensidad, señor Fabra?
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Está a tiempo, señor Fabra, de plantar cara. Hágalo, porque, de lo contrario, nos tendrá en frente, señor Fabra.
El senyor president:
Muchas gracias. (Aplaudiments)
Molt honorable president.
El senyor president del Consell:
Gracias, señor presidente.
Mire, señor Torres, lo puedo decir más alto, pero no más
claro. Yo ya he dicho que estos presupuestos no me gustan
para la Comunitat Valenciana. Lo he dicho porque entiendo
que a pesar de que son unos presupuestos austeros, unos presupuestos que se adaptan a la realidad y que, sobre todo,
pretenden generar confianza en el exterior para poder conseguir mejor financiación para todas nuestras pequeñas y
medianas empresas, en el tema de inversiones nos dejan a la
Comunitat Valenciana en un lugar que no se merece.
Lo he dicho porque entiendo que, ante todo, tenemos que
defender los intereses de la Comunitat Valenciana, cosa que
ustedes en la época en la que estaba el gobierno socialista en
el gobierno no hicieron ni una sola vez. (Aplaudiments) Ahí
es mi queja, ahí está mi queja, señor Torres. Ni una sola vez,
ni usted ni el secretario general, que no acude a las Cortes
cuando debe hacerlo. Ninguno, ninguno de los que ahora
presumen de defender los intereses de los valencianos estuvieron a la altura de las circunstancias que exigía nuestro
pueblo para poder defender todas nuestras inversiones.
(Aplaudiments)
Y no me hable usted de Galicia, no me hable usted de
Galicia, señor Torres. ¿Quién era el anterior ministro de
Fomento en el gobierno socialista? (Veus) ¿Quién era? El
señor Blanco. Y lo único que buscaba era garantizarse el
poder ser candidato a la Xunta de Galicia, eso es lo que buscaba. (Aplaudiments) Y lo que ahora está haciendo el
gobierno es tener que suplir aquellas carencias que no estaban contempladas en el proyecto porque las obras ya se
habían iniciado.
Número 57
18.10.2012
Pero de eso sabemos mucho los valencianos, porque,
entre otras cosas, ustedes no solo se contentan con no hacer
las inversiones que corresponde a nuestra población y al
peso de la Comunitat Valenciana, sino que además nos engañan, como engañaron a los alicantinos cuando les dijeron
que el AVE iba a llegar a finales del año pasado, sabiendo
que había un tramo que no estaba licitad, señor Torres. Pero
a ustedes eso no les preocupó, porque, ante todo, lo que
había que hacer era contentar a la gente haciendo ver que las
cosas luego no se podían cumplir.
¿Sabe usted que, además, ahora estamos teniendo que
pagar aquello que ustedes se comprometieron y que no fijaron en los presupuestos? 40.000 millones de euros en el
Ministerio de Fomento, 40.000. Ese fue el (veus) gran logro
del señor Blanco, el mago Blanco, que lo que hizo es..., que
lo que no pagó entonces, lo tenemos que pagar todos los
españoles durante muchos años, y eso evitará que podamos
tener inversiones en otras zonas de España. (Aplaudiments)
Habla usted de lo que consiguieron los socialistas cuando estuvieron gobernando. Yo se lo diré. 2007, un catalán
recibía 200 euros más que un valenciano en inversión; 2008,
un gallego 230; 2009, un extremeño 205; 2010, un asturiano 434. Y ¿nos quiere venir ahora a presumir lo que hicieron ustedes en el gobierno socialista con la Comunitat
Valenciana? (Protestes i aplaudiments) Si quiere hablar de
financiación, hablaremos, claro que hablaremos.
Pero le digo que hable usted con el presidente de la
comunidad asturiana. Dígale a su compañero socialista que
aquí en la Comunidad Valenciana necesitamos más dinero,
que necesitamos lo mismo que otras (protestes) zonas de
España, y no ellos, que están acostumbrados a vivir con el
dinero que desde otras zonas, como es la Comunitat
Valenciana...
El senyor president:
Vaya concluyendo, señor presidente.
El senyor president del Consell:
...damos a otros ciudadanos. Dígaselo a ellos también,
dígaselo a los gobiernos socialistas, que aquí en la
Comunitat Valenciana necesitamos...
El senyor president:
Muchas gracias, señor presidente.
El senyor president del Consell:
...el dinero y la comprensión del resto de la sociedad.
(Aplaudiments)
El senyor president:
Señor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies.
Senyor president, les inversions en infraestructures a la
Comunitat Valenciana contemplades en els pressupostos
generals de l’estat de 2013 són una estafa, una discriminació i un castic per a tots els valencians i valencianes.
Suposen la inversió més baixa, com s’ha dit, en els últims
anys i un greuge respecte a la resta de comunitats autònomes.
Pàgina 2.372
Senyors president, en el pròxima anys ni corredor mediterrani, ni AVE València-Castelló, ni el tercer carril, que s’ajorna a 2017. I quina ha estat la seua resposta? Cap, ninguna. «No me gustan.» És suficient? No, senyor president.
Mire, senyor Fabra, ara que els ha tornat a entrar la paranoia de buscar enemics fora de la nostra comunitat, jo li diré
quins són els enemics. Els enemics són Rajoy i el Govern
d’Espanya, i l’enemic és vosté, que no demana a Rajoy el
que té de demanar defensant els interessos (aplaudiments i
protestes) valencians. Eixos són els enemics que tenim els
valencians i valencianes, vosté m’ho permet.
Senyor Fabra, exercisca de president de tots els valencians i no de comparsa del Partit Popular...
El senyor president:
Moltes gràcies. (El president desconnecta el micròfon del
diputat. Aplaudiments)
Senyor vicepresident.
El senyor conseller de Presidència:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire vosté, com bé ha dit el senyor president, no estem
d’acord amb estos pressupostos. (Se sent una veu que diu:
¡Muy bien!) No estem en absolut d’acord perquè discriminen els valencians.
Ara bé, ara bé, després de dir això, caldria preguntarmos: i per què estos pressupostos no acontenten en inversions a pràcticament ninguna comunitat autònoma? Vol que
li diga per què? Perquè l’any que ve tenim de pagar 38.500
milions d’interessos del deute. I sap d’on ve eixe deute?
(Veus) Vaig a explicar-li-ho. (Veus) En la segona legislatura
del govern anterior, en la segona legislatura, el govern central, només el govern central va augmentar un 83% el deute
públic.
Saben què els dic? Miren, (veus) el seu discurs és molt
feble. No tenen credibilitat, no reclamaven quan tocava. Per
perdre, han perdut fins i tot el lideratge de l’oposició.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Ninet.
La senyora Ninet Peña:
Señor president, usted guarda un disciplinado silencio
ante el recorte de inversiones para 2013 del gobierno de su
feje, el señor Rajoy. Actúa usted como militante del PP y no
como president de La Generalitat de todos los valencianos.
Pero si ese silencio es reprobable, se convierte en indecente cuando usted guarda silencio con el recorte de más de
50 millones de euros en la aplicación de la ley de dependencia. Y mientras usted guarda silencio, en ese silencio que
yo califico y calificamos de indecente, los centros de discapacitados están al borde del cierre, los monitores no cobran
desde hace meses porque ustedes no les pagan, los proveedores de comedor fían por solidaridad a esos centros, los
dependientes de la comunidad están discriminados y no
cobran. Ellos se manifiestan y ustedes se esconden y no les
dan ni esperanzas ni soluciones.
¿Va a hacer usted algo? ¿Sabe lo que le digo, lo que le decimos? Que haga usted algo. Y si no, váyase a su casa, recuperará usted la voz y los valencianos podrán elegir un presidente
que los defienda ante el agravio y la discriminación...
Número 57
18.10.2012
El senyor president:
Muchas gracias. (El president desconnecta el micròfon
de la diputada. Aplaudiments)
Señor conseller.
El senyor conseller d’Hisenda i Administració Pública:
Señor presidente.
Bueno, yo no sé si veo otra oposición, porque la verdad
es que después de ocho años de gobierno del señor Zapatero,
jamás oí en esta cámara a nadie reivindicar una inversión
para esta comunidad. Ahora sí, ahora sí. Ya hemos dicho: los
presupuestos no nos gustan.
Pero mire, usted ha hecho alusión a la ley de dependencia. La ley de dependencia se inventó..., y es uno de los
ejemplos de deslealtad institucional más grandes que ha
habido en este país. (Protestes i aplaudiments) Y se lo digo.
¿Por qué? Porque fue en aquel momento..., esa ley de
dependencia fue el «yo invito, pero pagas tú.» (Veus) Y las
comunidades tuvimos que asumir dentro de nuestras arcas
ya la cobertura de unos gastos que la ley hasta ese momento no nos tenía asignados. (Veus)
Pàgina 2.373
ayudando para que la sociedad pueda funcionar mejor, como
todos aquellos colectivos que tienen a su cargo personas con
discapacidad, entre otros, puedan tener las mismas oportunidades que el resto de personas.
Por eso, vamos a seguir trabajando, y es una de las cuestiones, como le digo, que más nos preocupa al gobierno
valenciano, el hacer que estas personas se sientan verdaderos protagonistas de esta sociedad, el poder recibir el dinero
necesario para poder atender a estas personas y, sobre todo,
que puedan tener la garantía y la confianza del gobierno
para poder cuidar y prestar todos los servicios que ellos precisen. Por eso, vamos a seguir trabajando y vamos a intentar
que esa situación de tensión existente en estos momentos se
pueda despejar de aquí a final de año. Han habido circunstancias que no han ayudado, cierto es, pero lo que es una
realidad es que vamos a seguir trabajando para que, precisamente, el sufrimiento, que también es el nuestro, de estas
personas, pueda verse compensado y aliviado en los próximos meses. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Señor Morera.
El senyor president:
El senyor Morera Català:
Señores diputados... (Aplaudiments) Muchas gracias.
Pregunta del síndic del Grup Parlamentari Compromís,
senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor president, vinc a buscar respostes. El passat
dijous, dia 11, les Corts Valencianes, no sé qui va ordenar
tancar les portes a un col·lectiu de ciutadans que estan patint
molt. Són els ciutadans organitzats en la mesa de la discapacitat, representant de Feaps, Pepa Balaguer; representants
de Fead, Cati Estevan; representants de Copava, Ángel
Bonafé, i un gran nombre de ciutadans que tenen la desgràcia de tindre una diferent capacitat. No han trobat respostes
per part de La Generalitat, han trobat les portes tancades de
les Corts Valencianes. Jo vull una resposta seriosa, perquè
no és just que estes persones que tenen eixe problema continuen patint la discriminació que patixen del seu govern.
I en eixe sentit, jo li formule la pregunta: ¿què pensa fer
per a pagar el que deu i què pensa fer per a buscar un mecanisme estable de finançament que permeta a estes organitzacions i a estes persones tindre un horitzó de vida digna?
El senyor president:
Moltes gràcies.
Molt honorable president.
El senyor president del Consell:
Señor presidente.
Señor Morera, soy consciente de los problemas que estamos generando a muchos colectivos sobre el tema de la falta
de liquidez de La Generalitat. Y estamos trabajando, no
tenga usted ninguna duda, para poder conseguir esa mayor
liquidez y poder afrontar nuestras obligaciones con todos los
colectivos e instituciones. Porque es nuestra primera obligación el poder hacer que todas aquellas personas que están
Senyor president, això no és una resposta. Vosté ha d’explicar ací quan va a pagar i quin és el mecanisme estable per
a estes persones. La dependència i les persones que tenen
discapacitat han de ser una prioritat de qualsevol govern responsable... És una prioritat, és una qüestió de justícia, perquè
ells estan prestant un servei públic que les administracions...,
que l’administració no està complint. Vosté no sé si és conscient de la situació gravíssima que patixen estes persones, les
30.000 persones que estan en estos moments patint la insolvència d’un govern. I vosté ha parlat al principi de treball:
l’economia social que representa que huit mil persones estan
en estos moments a punt de deixar el seu treball per la insolvència d’un govern, no mos ho podem permetre.
Jo el convide que vinga i que diga que açò va a ser una
prioritat i que els va a atendre i que no se van a tancar les
portes. Perquè, si no, és retòrica i desconfiança dels ciutadans. Mire vosté, Ecclestone ja ha cobrat..., del compte
general de..., de l’execució del pressupost, en un paradís fiscal, dos-cents i tants milions d’euros. Estem parlant de 18
milions d’euros, més el que és la dependència, que són 50
milions d’euros. Estem parlant d’unes quantitats irrisòries
per al que hauria de ser un pressupost de La Generalitat, i
una prioritat. ¿És per a vosté este tema una prioritat?
Estem parlant de justícia, de les... Ara mateixa, a les
dotze del migdia, grans dependents se concentraran en la
plaça de la Mare de Déu. És una situació d’una..., d’un situació gravíssima... ¡Parle vosté amb ells! ¡No els tanque les
portes! Perquè si un govern com el de La Generalitat és
incapaç de tindre com a prioritat açò, és que ací n’hi ha un
fracàs sistèmic i total.
I jo li dic una cosa: nosaltres li hem dit en moltes ocasions que ací n’hi ha un deute il·legítim, que ací s’han gastat diners en coses que no es tenien d’haver gastat, i han
cobrat personatges que no tenien d’haver cobrat, i que s’ha
(inintel·ligible) ... de fer una auditoria d’esta gran estafa. No
pot ser que el seu govern, el de Madrid, vaja a fer un banco
malo, que li diuen el nom de Sareb, i se pose 90.000 milions
d’euros ¿per a salvar els bancs? ¿Quan anem a rescatar les
persones, senyor president? ¿Per què del que suposa el rescat d’Espanya, 100.000 milions van per a rescatar bancs? ¿I
Número 57
18.10.2012
les persones? Plantem-nos, no paguem, no paguem els deutes, no paguem els interessos que mos acaba de dir el senyor
vicepresident, 38.000 milions d’euros ¡d’interessos! per al
pressupost de l’any que ve i no amortitzar-ne ni un, ¡per
culpa de vostés!, d’haver reformat la Constitució, l’article
135, i donar prioritat als bancs i als creditors. ¿I les persones?, ¿què passa amb les persones? I les persones que tenen
una situació de desemparament, com les persones que vingueren ací i se trobaren les portes tancades... Jo no pagaria,
perquè ahí n’hi ha molt de deure il·legítim. I que mos porten
als tribunals, Ecclestone i tota la tropa, i primer, les persones, i amb els diners dels valencians, primer, atendre les persones.
Perquè l’austericidi que vostés mos estan portant mos
porta al desastre com a poble, al desastre com a societat,
mos porta a la marginació, mos porta al fracàs col·lectiu. No
són eixes les polítiques que necessitem, ho estan diguent
tots, fins i tot els premis Nobel, estan diguent que eixes polítiques són receptes fracassades. Cal vore Grècia, cal vore
Portugal... ¿Vosté vol anar ahí? Jo li dic que la prioritat de
qualsevol govern responsable són les persones, no els bancs.
Canviem la Constitució, tornem al que va votar el poble no
el que van amanyar vostés en una nit d’estiu canviant l’article 135. I jo li dic: no paguem el deute il·legítim, i els pocs
diners públics que tenim a l’economia social,...
El senyor president:
Vaja concloent, senyor Morera.
El senyor Morera Català:
...a la discapacitat i a eixes empreses socials que presten
el servei públic no està prestant, senyor president.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Done respostes. (Aplaudiments)
Pàgina 2.374
Servef... Y en el tema de bienestar social, más de ciento cincuenta y siete millones de euros, de los cuales, 100 están
derivados a prestaciones del programa de atención a personas y familias del sistema valenciano de personas dependientes. Esa es la realidad, estamos haciendo grandes esfuerzos para poder seguir atendiendo a las personas de esta
comunidad, porque, tal como dije el primer día, cuando
tomé posesión como president de La Generalitat, las personas siguen siendo lo primero, y por eso nuestras políticas y
nuestros esfuerzos van encaminados a poder atender esas
necesidades que tienen las personas.
La situación económica es la que es, ha habido una caída
de ingresos alrededor del 30%, tenemos un sistema financiero que no ayuda a poder tener los recursos necesarios en
relación a nuestra población y, además, lo que son las fuentes de financiación, los mercados, eso que a usted no le preocupa, nos han cerrado las puertas a las comunidades autónomas y también al Gobierno de España. Es importante trabajar en todos los frentes, no haga usted demagogia sobre la
necesidad de ser responsables y creíbles hacia otros mercados, porque eso es lo que nos hace fuertes y, sobre todo, lo
que nos permite hacer políticas sociales sostenibles y, sobre
todo, atendidas económicamente en su justa medida.
Vamos seguir trabajando con todos los colectivos. Nunca
les hemos cerrado las puertas, señor Morera, nunca, porque
entendemos, como le he dicho, su sufrimiento, que es compartido, que es el nuestro, y que, para nosotros, el saber que
esas personas pueden tener menos cuidados o que, incluso,
puede verse cerrada cualquier institución que en estos
momentos les está atendiendo, es un grave problema que
también tiene La Generalitat. Vamos a seguir trabajando en
ese sentido, a incrementar los esfuerzos para conseguir dinero de aquí a final de año para que todas estas personas puedan cobrar, no vean a la administración como un problema
sino como un garante de lo que es su situación y, sobre todo,
el compromiso de todos nosotros en hacer que estas personas tengan las mismas oportunidades que el resto de ciudadanos de la Comunidad Valenciana. Ese es nuestro compromiso, vamos a seguir trabajando y compartiendo el dolor
con ellos, pero, sobre todo, esforzándonos para que puedan
tener las mismas oportunidades, los mismos derechos que
todos los ciudadanos de la Comunidad Valenciana.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
El senyor president:
Moltes gràcies.
Molt honorable president.
Muchas gracias, señor presidente.
Señora Mollà.
El senyor president del Consell:
La senyora Mollà Herrera:
Señor Morera, se lo he dicho en mi primera intervención,
para nosotros es una prioridad las políticas de las personas,
por eso, en nuestros presupuestos el 85% del mismo son
políticas destinadas a las personas, a los servicios, en educación, en sanidad y en bienestar social. Por eso, tenemos
que seguir centrándonos en lo que son aquellas políticas
necesarias para poder seguir generando confianza en la
sociedad, especialmente aquellas personas que más nos
necesitan, y ese va a seguir siendo el discurso y la programación por parte de La Generalitat.
Pero usted hace ver en su discurso el que esta Generalitat
no paga, y no es cierto. Mire, en lo que llevamos de año,
entre enero y septiembre, hemos pagado más de 9.600
millones de euros. Y le voy a poner ejemplos. Gasto farmacéutico, casi mil millones de euros; universidades, 500
millones en la gestión de hospitales, 250 en la gestión de
educación, 120 millones en diferentes programas del
Gràcies, senyor president.
Senyor Fabra, el que vam viure la setmana passada o el
que vam viure ahir... avui, ací, per la vesprada, amb gent
dependent passant en unes circumstàncies insuportables,
requerix de discursos seriosos i de respostes clares, i això és
el que nosaltres volem.
Diu vosté, diu, clar, «es que los mercados nos han cerrado las puertas», ¿no?... ¿Perquè paguen? No, serà perquè no
paguen. I, per tant, no diga vosté que és una administració
que paga. És que no li volen prestar els diners, perquè vostés no paguen, no paguen a ningú. I, efectivament, ploren a
Madrid i demanen diners, i demanen el FLA, i resulta que
Madrid els ha dit que no els va a donar tots els diners del
FLA de moment. I aleshores el senyor Vela diu que hi ha un
ordre de prioritats en el FLA, ¡que no són les persones!, perquè a vosté li importaran les persones, però, com és una tite-
Número 57
18.10.2012
lla de Rajoy, Rajoy diu que el primer són els deutes i, per
tant, jo li pregunte avui: quan vinga l’avançament del FLA,
¿quin serà el repartiment? ¿Interessos del deute, venciments,
etcètera, o les persones?
Pàgina 2.375
El senyor president:
Moltes gràcies.
El senyor conseller de Justícia i Benestar Social:
El senyor president:
Bien, a nosotros...
Moltes gràcies.
El senyor president:
El senyor conseller de Presidència:
Moltes gràcies, senyor president.
Quan vinga l’avançament del FLA es pagarà conforme
diu la llei que va crear eixe mecanisme de pagament.
Però, mire vosté, vostés parlen molt de «que no es
pague», «que no es pague»... Això, amb eixe discurs no es
pot anar per ahí, això pot quedar molt bé en el carrer, però
la realitat és una altra, i ho saben vostés, senyor Morera, que
conjuntament amb els seus companys que estan darrere,
quan eren coalició, van deixar de pagar els seus deutes fiscals, l’Agència Tributària va haver d’embargar (veus) la
seua assignació... –alguns no estaven, ja ho sé, (veus) però
els altres sí–, va tindre d’embargar la seua assignació en
estes Corts, i llavors és quan van pagar. ¿És això el que
volen?, ¿eh?, ¿amb interessos, (veus) conforme van pagar
vostés? No és el camí.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor (inintel·ligible) ... . (Veus)
Senyora Oltra.
Señor Cabré, un momento, por favor.
Ahora, cuando quiera.
El senyor conseller de Justícia i Benestar Social:
Sí, gracias, señor presidente.
Mire, señorías, a nosotros..., somos los primeros que nos
gustaría el disponer de más dinero para dependencia, somos
los primeros que nos hubiese gustado tener una ley de
dependencia bien financiada, pero, desgraciadamente, eso
no es lo que nos han dejado los gobiernos socialistas.
Mire, señoría, le voy a dar un dato: 1.047 millones de
euros. 1.047 millones de euros es la cantidad que en cinco
años se adeudaban y se tenían que haber pagado para pagar
la seguridad social de los cuidadores no profesionales. Otro
dato: 227 millones son lo único que en cinco año pagaron
los gobiernos socialistas de seguridad social (veus) de los
cuidadores no familiares. Tercer dato: 820 millones de euros
es el agujero que ustedes nos han dejado y el agujero que
ahora nosotros, el gobierno..., (veus) y el agujero que
ahora... (veus)
El senyor president:
La senyora Oltra Jarque:
Por favor.
Gràcies, senyor president.
Senyor president, ja sabem que no tenen diners, molt bé,
d’acord, no tenen diners, s’ho han gastat en pólvora del rei i
no tenen diners, val. Però això no justifica el tracte que estan
donant als discapacitats, això no justifica que vostés vagen
a imposar un model de finançament, no justifica el despotisme ni el sadisme amb el qual a hores d’ara la gent encara
no sap què passarà en gener, i queden dos mesos. No justifica el no tindre diners que vostés no estiguen informant les
famílies quan tindran de pagar per eixe copagament, que en
realitat és un repagament, i que a moltes famílies les deixarà sense possibilitats de portar els seus familiars als centres;
no justifica la manera dèspota amb què se tanca els ulls a la
problemàtica de la gent que està en el carrer; no justifica que
se tanquen les portes de Les Corts.
Llavors, jo li pregunte: ¿per què vostés estan alimentant
l’angoixa d’un sector que ja de per sí té prou problemes?,
¿per què no consensuen el model amb el tercer sector?, ¿per
què no renuncien que açò no es convertixca al final que les
empreses,...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
...a fer negoci... (El president desconnecta el micròfon de
la diputada)
El senyor conseller de Justícia i Benestar Social:
...en el Ministerio de Sanidad se va a tener que pagar.
(Veus) Esa es la realidad. Un tercio del presupuesto destinado a pagar las deudas que ustedes (inoïble) ...
El senyor president:
Muchas gracias. (Aplaudiments)
Pregunta del síndic parlamentari d’Esquerra Unida, senyora
Marga Sanz. (Veus)
La senyora Sanz Alonso:
Señor presidente.
Señorías.
Señor Fabra, los presupuestos generales del estado para
2013 contemplan una caída de la inversión para esta comunidad en un 35%. Y esa inversión representa el 6,1 del total
de las inversiones estatales, mientras nuestra población
alcanza prácticamente el 11% de la total española.
Pues, bien, ante unos presupuestos que son claramente
lesivos para nuestra economía, ante unos presupuestos que
son claramente discriminatorios para los valencianos y
valencianas ¿usted, señor Fabra, piensa exigir una rectificación de los mismos en el trámite parlamentario para conseguir que las inversiones que necesitamos en nuestro territorio nos permitan dinamizar la economía y generar empleo?
Muchas gracias.
Número 57
18.10.2012
El senyor president:
Muchas gracias.
Molt honorable president.
El senyor president del Consell:
Gracias, señor presidente.
Señora Sanz, ya he dicho anteriormente, porque una vez
más hay una coincidencia de preguntas, ustedes y el Partido
Socialista en muchas ocasiones piensan lo mismo y por eso
a veces tienen a bien el hacer ver a toda la sociedad lo que
son, en muchas ocasiones lo mismo, han preguntado en esta
ocasión la misma ocasión. Y ya he dicho con anterioridad lo
que pensaba.
Mire, estos presupuestos no me han gustado, porque
como antes comentaba son presupuestos que no tienen en
cuenta el potencial, ni la población de la Comunidad
Valenciana. Por eso, vamos a hacer una batería de enmiendas en el trámite parlamentario para que pueda ser corregida esa situación y vamos a enmendar un total de 144 millones de euros para que puedan venir a la Comunidad
Valenciana y puedan resarcir lo que son unos presupuestos
que, como he dicho ya reiteradas veces, no nos gusta.
Espero contar también con el apoyo de sus partidos, porque aquí estamos hablando de la Comunitat Valenciana,
pero estoy convencido que esas partidas que nosotros vamos
a pedir puede que afecten a otros territorios, como el andaluz, que a lo mejor no cuentan con el apoyo ni del Partido
Socialista, ni de Izquierda Unida. Espero y confío que pueda
más el sentimiento valenciano que no la dependencia a las
siglas que usted representa. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor presidente.
Señora Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Señor Fabra, me parece magnífico que vayan a intervenir
en el trámite parlamentario. Lo que nos tendrían que decir
ahora es qué enmiendas van a presentar, en qué sentido,
sobre qué temas y sobre qué cantidad ustedes aproximadamente van a reivindicar. Y si dicha cantidad esperan que
alcance el promedio inversor per cápita que en el estado se
está dando en estos momentos y que estamos claramente a
la baja.
Porque, mire, nosotros lo que no podemos entender es
que hayan sido ustedes sumamente reivindicativos en materias presupuestarias y en materias de financiación y en estos
momentos estén callados, porque están callados, señor
Fabra, porque están callados. Callen ante unos presupuestos
que nos humillan, ante unos presupuestos que nos marginan,
porque eso es lo que hacen los presupuesto generales del
estado, en unos momentos de arcas vacías para la
Generalitat valenciana, de arcas vacías.
Y cómo se puede entender que ustedes callen ante una
caída en picado de un 57% de la inversión en dos años que
lleva el señor Rajoy al frente del gobierno del estado, que
estemos en estos momentos… Dos presupuestos, dos presupuestos. Que nosotros estemos recibiendo 127 euros per
cápita de inversión, frente a los 225 de promedio del estado
y que eso que precisamente se hace con una comunidad, con
el País Valenciano, donde la renta promedio per cápita es 12
veces inferior en 12 puntos de la media estatal, eso lo que
hace es abrir una brecha de pobreza cada vez mayor entre el
Pàgina 2.376
País Valenciano y el resto de las comunidades autónomas.
Mire, y digo doblemente discriminados. ¿Por qué doblemente discriminados? Por una parte, porque las inversiones
desde 2008, también incluye ahí al señor Zapatero, caen en
un 75%, aunque ustedes se llevan la palma. Y porque la
deuda histórica por una financiación injusta alcanza ya a
8.926 millones desde 2002, doblemente discriminados. Y
ustedes una responsabilidad manifiesta ahí, porque en un
momento determinado prefirieron hacer voto y cosechar
votos a sentarse a negociar responsablemente en nuestra
financiación. Y porque además ustedes nos han llevado al
colapso de las cuentas financieras de La Generalitat, al
colapso por haber renunciado a impuestos a los que más tienen, al colapso por el malgasto en proyectos que son insostenibles. Y, en estos momentos, en estos momentos tenemos
las arcas vacías y se permiten también el lujo de decir que
han aplazado dos meses la solicitud de los fondos de liquidez autonómica.
Mire, los 600.000 parados no se merecen su silencio, ni
la pobreza cada vez más extendida, ni las entidades de discapacidad que están al borde de cerrar, ni los niños con el
tupper en el comedor, ni las personas, como jubilados, pensionistas, crónicos, etcétera, que en estos momentos no pueden pagar la medicación, ni las mujeres que vuelven otra vez
a casa, ni los niños, ni los estudiantes que en estos momentos no tiene poder y capacidad para financiarse la universidad, ni nuestras empresas, ni los autónomos, ni tampoco los
proveedores de La Generalitat.
Y no podemos entender, señor Fabra, su silencio en la reunión de los presidentes en Madrid, no la podemos entender.
No pueden decirnos que a ustedes no les gusta este presupuesto y sin embargo decir que es un presupuesto austero,
serio y responsable y además que se hace para generar confianza. ¿Pero qué genera confianza, el recorte o la capacidad
inversora de una comunidad, de una economía? ¿Qué es lo
que genera confianza y confianza frente a quién? Los presupuestos del señor Rajoy, por lo que nos implican a nosotros, a
quién han de generar confianza a la señora Merkel o a los
valencianos y valencianas. Dígalo claramente, porque es que
sino no entendemos ya a quién tienen que generar confianza.
Mire, usted sabe que sin inversión pública no se crea en
estos momentos ni riqueza, ni empleo. Y nosotros lo que
necesitamos y necesitan los valencianos es quien nos reivindique ante Madrid. Y nosotros lo que no queremos, señor
Fabra, es un disciplinado militante del Partido Popular en el
Palau de La Generalitat. Lo que queremos es un presidente
que defienda nuestros intereses frente al gobierno del señor
Rajoy, porque delegada de gobierno ya tenemos, pero presidente está por ver.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Sanz.
Molt honorable president.
El senyor president del Consell:
Gracias, señor presidente.
Presentaremos enmiendas en todas aquellas cuestiones
que entendamos que se ha maltratado a la Comunidad
Valenciana. En el tema de agua, en el tema cultural o en el
transporte o en inversiones en general. Porque, mire, yo he
dicho que los presupuestos son serios y responsables, claro
que lo son, porque es que la situación de España es la que
es, es la que nos dejaron desgraciadamente y no la que nos
gustaría. Es que en los años del Partido Socialista al frente
Número 57
18.10.2012
del gobierno se incrementó en 13 puntos el déficit del estado. Y eso lo estamos pagando ahora. Es que ellos, los socialistas, cuando perdieron las elecciones no se llevaron toda la
deuda y todo el déficit que generaron a los españoles sino
que lo que hicieron es dejarlo para las generaciones futuras
y ahora estamos teniendo que hacer unos presupuestos austeros, serios y que generen confianza a todos los españoles.
(Aplaudiments) Ese es el problema, ese es el problema,
señora Sanz.
Por eso son presupuestos restrictivos, porque no pueden
ser de otra manera, porque es que tenemos menos dinero,
porque no hay la misma capacidad que había entonces. Y ahí
es cuando nuestra queja coge fuerza, porque cuando habían
presupuestos expansivos a esta comunidad se le maltrataba,
lo que pasa es que eso lo decíamos el Partido Popular y no
decía quien sustentaba el partido del gobierno socialista. Esa
es la realidad.
Pero nosotros vamos a seguir reivindicando lo que consideramos justo para esta comunidad, independientemente de
quién esté gobernando. Es posiblemente la primera vez, la
primera vez. Yo no escuchaba al presidente de Andalucía
quejarse de los presupuestos andaluces que representaban en
los presupuestos generales del estado (remors) y, sin embargo, estarían, me imagino, con muchas dudas sobre el mismo.
Mire, vamos a seguir trabajando por los valencianos,
vamos a intentar defender lo que son nuestras enmiendas
para poner en valor ese peso poblacional y sobre todo la
capacidad de nuestra comunitat. Y vamos a defender todo
aquello en el trámite parlamentario para que se reconozca lo
que es una necesidad que tiene la comunitat de poner en
valor todo aquello que puede aportar al conjunto de los
españoles.
La comunitat necesita más recursos, pero sobre todo también necesita una mayor sensibilidad por parte de todos.
Somos una comunitat leal al total del Gobierno de España,
somos una comunitat que sabe entender las situaciones, que
es consciente de la dificultad económica, pero, desde luego,
lo que busca es también de forma recíproca lo que es la sensibilidad de gobierno hacia las necesidades que tenemos.
Por eso vamos a hacer esa batería de enmiendas que espero
que cuenten con la aprobación de los diputados de otras formaciones para poder hacer valer la fuerza de la Comunitat
Valenciana.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Senyor president, no li ha contestat a la nostra síndica
quines esmenes i sobre quines qüestions van a presentar-les.
(Remors) Jo li ho pregunte.
El 20 d’abril de 2010, l’expresident Camps i l’exministre
Blanco, van posar-se davant les càmeres per fer-se la foto
mentre signaven el Pla d’infraestructures ferroviàries de
rodalies per al País Valencià, un pla que contempla entre
altres l’extensió de rodalies de Castelló fins a Benicàssim i
l’estudi d’ampliació fins a Vinaròs, la prolongació de la línia
des de Sant Vicent del Raspeig fins a Villena i les actuacions
conjuntes al tren de la costa València-Alacant amb la millora del tram Gandia-Cullera i la construcció dels trams
Gandia-Dénia i Alacant i la millora de la línia Xàtiva-Alcoi.
Senyor president, li pregunte ¿ha mort aquest pla amb la
jubilació política dels qui el signaren o pensa vosté deixar la
Pàgina 2.377
seua postura de submissió i plantar-li cara a Mariano Rajoy
per a exigir el compliment dels compromisos del govern
central amb les infraestructures de rodalies… (El president
desconnecta el micròfon de la diputada) (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Ciscar.
El senyor conseller de Presidència:
Eixe pla no ha mort, eixe pla està ahí. I ja ha detallat el
president hui moltíssimes vegades quines són les previsions
de l’AVE i del corredor mediterrani… (remors)
El senyor president:
Per favor… Senyores, vostés han tingut la paraula, facen
el favor de callar. Comporten-se com deu de comportar-se
un diputat en esta cambra.
Seguisca, senyor diputat.
El senyor conseller de Presidència:
Gràcies, senyor president.
Ni la seua síndica pot vindre amb la resposta ja escrita
haja contestat el que haja contestat el senyor president.
(Remors)
Mire vosté, es va complir amb eixe pla on s’incloguen les
rodalies. El problema en estos moments és econòmic. Vosté
parla del senyor Blanco. Si el senyor Blanco no haguera deixat en el calaix 40.000 milions d’euros de factures per a
pagar, segurament hui ja hi haurien 40.000 milions d’euros
per abordar eixes infraestructures. Siguem realistes.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
No ha respost res a allò de rodalies, vorem sobre finançament si tenen respostes. Perquè este ple va aprovar el passat 9 de maig per unanimitat una proposició no de llei que
instava al Consell a iniciar les gestions immediates i oportunes davant el Govern d’Espanya per a exigir el canvi en el
sistema de finançament autonòmic que ens margina.
Al Ple de 26 de setembre, quatre mesos i mig després,
vam tornar a votar una proposta de resolució literal, idèntica, presentada per Esquerra Unida, i el Grup Popular va
votar en contra impedint la seua aprovació. Què va passar
durant estos quatre mesos i mig? Res de res. Perquè el
Consell no va donar compliment al manament de Les Corts,
no va exigir al govern central el canvi de finançament, perquè en paraules del conseller Vela la Comunitat Valenciana
ha de mantindre una postura responsable.
Vostés han passat del victimisme furibund davant
Zapatero a l’agenollament més servil davant Rajoy. Per això
li pregunte, senyor president ¿pensa vosté complir amb el
mandat d’estes Corts d’exigir on toca, que és a Madrid, el
finançament que ens pertoca... (El president desconnecta el
micròfon del diputat) (Aplaudiments)
Número 57
18.10.2012
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Ciscar.
El senyor conseller de Presidència:
El senyor Vela, que vosté ha anomenat, en el Consell de
Política Fiscal i Financera va demanar expressament que es
revisara el model de finançament autonòmic i es va prendre
acord exprés de què eixe model va a revisar-se. Ho hem dit
moltíssimes voltes, no estem d’acord… Un poc d’educació.
(Remors) No estem d’acord amb el finançament que tenim,
ho dèiem abans i ho diem ara. Som abans valencians que
defensors del Partit Popular, ho diem en Madrid i ho diem
en la Comunitat Valenciana i ho diem on faça falta.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Proposició no de llei, de tramitació especial
d’urgència, sobre l’aprovació d’un programa
de suport a les dones emprenedores, presentada
pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 31.973, BOC número 99)
El senyor president:
Sext punt de l’ordre del dia: presa en consideració de la
Proposició no de llei de la tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació d’un programa de suport a les dones
emprenedores, presentada pel Grup Parlamentari Popular.
Per a la presentació i defensa, té la paraula la representant
del Grup Parlamentari Popular, la diputada Maria José
Masip.
La senyora Masip Sanchis:
Gràcies, president.
Isabel va decidir fa dos anys obrir una tenda de roba a
Alacant. Lucia, una ortopèdia a València. Eugènia, una
ludoteca a l’Eliana. Sònia, un herbolari a Torrevieja.
Amparo, Rosa Maria, Elisa, Lourdes, Paula... són dones,
dones amb una cosa dintre d’elles que, en un moment determinat, es va despertar i els va dir que elles podien, que
podien ser una de les 110.000 dones autònomes que tenim
ací a la Comunitat Valenciana, dones que, dia rere dia, i és
possible que sense saber-ho, estan treballant i estan empentant la igualtat efectiva entre homes i dones, però dones
també amb unes necessitats específiques, que deuen ser tingudes en compte si es vol recolzar el desenvolupament igualitari en la creació i en la consolidació empresarial.
Les dones continuem tenint una doble jornada; som les
cuidadores principals dels nostres fills, els nostres homes,
també, de les nostres famílies, les nostres persones dependents, de les nostres persones majors, i, per això, l’opció de
treball d’autònoma apareix amb un important potencial de
creació d’ocupació femenina.
Històricament, l’activitat emprenedora de les dones a
Espanya ha estat molt menor que la dels homes. No podíem,
no ens deixaven, però hui en dia les coses estan canviant.
Tot i això, només el 30% dels empresaris autònoms són
Pàgina 2.378
dones. El Consell vol estar amb estes dones, vol que siguen
més d’eixe 30% i per això està creant també un entorn, un
microclima amb un oxigen enriquit que els permeta respirar,
respirar empresarialment molt millor.
El decret –al qual ací hem fet referència en diferents ocasions–, el 2/2012, però també el Pla d’igualtat d’oportunitats
2011-2012 amb un objectiu específic en el punt 5 de «promoure l’esperit emprenedor i l’activitat empresarial» constituïxen part, només part d’eixe oxigen enriquit. I comença a
notar-se. Des de gener fins desembre de 2012 existixen ací,
a la Comunitat Valenciana, 819 dones autònomes més. Som
la tercera comunitat a Espanya amb el major augment de
dones autònomes al llarg del que portem d’any.
Per a recolzar les dones emprenedores demanem al
Consell el desenvolupament complet del programa «Dona
Empresa» que apareix per ajudar a les iniciatives de dones
amb una idea o un projecte de negoci, perquè l’òptica de
Dolores a Ontinyent naixca, perquè el negoci de reprografia
de Clara a Ondara creixca i perquè el despatx de Mercedes
a Llíria es consolide. Un programa «Dona Empresa» amb
quatre potes: l’assessorament i la informació; l’acompanyament; la formació, i les ajudes econòmiques.
«Tinc una idea de negoci, ¿quin és el següent pas?
¿Quina és la millor fórmula jurídica per a donar-li forma al
meu negoci? ¿Puc cobrar tot l’atur per obrir el meu negoci?
¿Quin cost té un treballador? ¿Com trie i registre el nom del
meu negoci? ¿Quins impostos hauré de pagar?» Són consultes reals que les dones reals que volen emprendre fan ací a
la Comunitat Valenciana.
Des de la xarxa Infodona, constituïda per trenta-cinc centres i repartits per tot arreu a la Comunitat Valenciana, es
proporciona a la dona emprenedora informació, assessorament i orientació empresarial.
Des les vint-i-sis mil docentes, aproximadament, consultes que els centres Infodona reberen l’any passat, un 10%,
2.850 aproximadament, foren de temes vinculats amb l’empresa. I eixe percentatge del 10% es manté en el que portem
d’any fins a l’agost.
«Creo que era mi forma de ser porque yo estaba estudiando, estaba en la universidad todavía cuando me metí en
el proyecto y, luego, me he mantenido porque me gusta
crear algo, hacerlo de forma distinta, aportar algo a la sociedad. A todos nos gusta crear y la empresa es una creación,
eso está clarísimo, es un aprendizaje continuo.» Són les
paraules de Soraya, una dona empresària que es dirigia a
altres dones a les quals intentava animar que es llançaren a
aquesta aventura, perquè Soraya es va decidir abans i les
dones, perquè la societat, nosaltres, podem aprofitar la seua
experiència, i esta és la segon pota del programa «Dona
Empresa», l’acompanyament.
Soraya va tindre encerts, també va cometre errades i ens
pot fer partícips d’eixes dos circumstàncies. Però, a més a
més, tenim accés a elles perquè les dones emprenedores
estan associades a Afide a Alacant, Asociación de Fomento
y Desarrollo Empresarial; a València, en Evap-València,
Associació d’Empresàries i Professionals de València, i, a
Castelló, en Evap-Castelló. I elles estan disposades, volen
ajudar-nos, estan disposades a treballar amb la Conselleria
de Justícia i Benestar Social i crear una xarxa de mentores
seguint els criteris, a més a més, de la Unió Europa, que
acompanye la dona en la posada en marxa del seu negoci
portant la tutorització inicial fins al final del projecte. Setze
dones es troben ja tutoritzades per mentores d’Evap i Afide
i han estat derivades en estos últims mesos des de la
Conselleria de Justícia i Benestar Social.
Tercer element, la necessitat dels coneixements, la formació. Al voltant del programa marc de la Unió Europea –al
Número 57
18.10.2012
qual hem fet també referència–, la Direcció General de la
Família i de la Dona està organitzant des de l’any 2008 cursos presencials en què es parlen de projectes i de projectes
reals que han estat desenvolupant-se, any rere any, fins a
l’actualitat; l’oferta formativa d’enguany també es completa en cursos organitzats pel fons social europeu i l’Escola
d’Organització Industrial, en els quals també participa la
Direcció General de la Dona; i trenta dones emprenedores
valencianes entre 25 i 54 anys han participat en l’edició
actual.
I, per últim, les ajudes econòmiques. Una dona aturada
que vullga iniciar una nova empresa podrà sol·licitar ajudes
per un import 7.000 euros, és a dir, 2.000 euros més als que
pot optar un emprenedor general i 10.000 euros més si es
tracta d’una dona amb una discapacitat. Així mateix, les
dones que són víctimes de violència de gènere podran tindre
una ajuda afegida del 10%. Si eixa dona contracta de manera indefinida una altra dona, podrà optar a una subvenció
addicional de 4.000 euros més. I, en definitiva, este programa inclou, també, una subvenció financera per a la reducció
dels interessos dels préstecs, així com subvencions per a la
formació. 1.812 dones optaren al programa d’autònoms de
l’any 2010 i 1.756 optaren al programa de l’any 2011.
Ajudes que són compatibles amb el programa de microcrèdits per a dones emprenedores i empresàries promogudes
pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb l’objectiu de facilitar l’accés al crèdit a un interés raonable –els
interessos per a mi mai ho són, però en este cas, raonable–,
sense la necessitat d’avals i en una línia de crèdit que ha
estat anunciada de 10 milions d’euros. Perquè ací tota pedra
fa paret i esta pedra és una pedra sillar.
La dona que obri un negoci necessita mans que li ajuden
a alçar la persiana i tots podem ser eixes mans.
L’assessorament i la informació, l’acompanyament fonamental d’altres dones que posen al seu servici la seua experiència, els seus encerts i les seues errades, la formació i les
ajudes econòmiques. Són eixes mans. Són els quatre pilars
d’un programa de recolzament a la dona emprenedora que,
hui, des d’ací, volem empentar i per al qual els demanem el
seu recolzament, el seu vot favorable, sense complexes, amb
el compromís de rendir comptes ací mateix als sis mesos de
la seua plena implantació.
El mèrit serà d’elles però –com hem dit– totes podrem ser
les mans que les ajuden.
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Té la paraula, en representació del Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida, la il·lustre diputada senyora Marina
Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Després d’anys i anys de capitalisme i patriarcat, i, sobretot, després de dèsset anys de govern del Partit Popular al
País Valencià, és cert que les dones, i, per tant, la societat,
tenim un problema: les dones no estan accedint en igualtat
al mercat laboral i les xifres al País Valencià són molt esclaridores de com han fracassat les polítiques en matèria d’ocupació femenina per part del govern.
I agafe les dades de l’enquesta de població activa del
segon quadrimestre, les últimes publicades, i dic de quan
són i d’on les trac, i no me les invente –com fan altres–, que
Pàgina 2.379
n’hi ha algun diputat i alguna diputada del Partit Popular
que fan màgia amb els números i, no sé com ho fan, però
sempre els quadren. Però, com dic, les dades són del segon
quadrimestres de l’EPA i la taxa d’activitat femenina ací, al
País Valencià, és mig punt inferior que a nivell estatal. La
taxa d’ocupació femenina al País Valencià s’ha reduït en els
últims anys en 1,5 punts i és deu punts inferiors a la taxa
d’ocupació masculina.
El nombre d’atures al País Valencià de llarga durada s’ha
incrementat un 31,5% l’últim any. Les dones patixen una
taxa de temporalitat superior a la masculina i al País
Valencià encara més que a la resta de l’estat. Les xifres són
clares. La situació de les dones treballadores al País
Valencià és més dolenta que a la resta de l’estat.
I una cosa. El problema de la participació plena i en
igualtat de condicions de les dones al mercat laboral no es
resol amb el lax foment de l’emprenedorisme com pretén fer
el Partit Popular. Açò no és més que una estratègia de
maquillatge del seu fracàs per garantir el dret al treball en
condicions dignes, en especial a les dones. No és res més
que la constatació del fracàs en matèria d’ocupació del seu
govern, i –siguem justos–també dels diferents governs estatals que hem tingut els últims anys.
Aquesta simulada aposta del Partit Popular pel mal anomenat «fenomen de l’emprenedorisme», i dic «mal anomenat» perquè, en realitat, es tracta de fomentar l’autoocupació
precària, pretén resoldre la impossibilitat del teixit empresarial de fer la seua suposada tasca en un sistema capitalista,
és a dir, exercir com a demandants d’ocupació.
Les opcions polítiques d’afavorir l’autoocupació, promulgades pel Partit Popular, i, en menor mesura, també, pel
Partit Socialista, són les mateixes que han afavorit la desregulació de les relacions laborals, sobretot des de l’inici de
l’actual crisi. És a dir, les contrareformes laborals del Partit
Popular i del Partit Socialista són les mateixes que parlen de
la necessitat de l’autoocupació, són les que han generat l’increment de l’atur, l’empitjorament de les condicions laborals de les dones, les disminucions salarials, etcètera.
El problema de l’atur i de les pitjors condicions laborals
que patim al País Valencià i, concretament, aquelles que
estan patint les dones, no se resolen amb cap de les mesures
com les que proposa aquesta proposició no de llei. És més,
amb aquesta iniciativa el que pretén el Partit Popular és
aprofundir en el plantejament que qui patix les condicions
dolentes en el mercat laboral és per culpa seua, per no tindre
iniciativa personal per optar per l’autoocupació.
Aquesta proposició no de llei acompanya un discurs que
culpabilitza els aturats i a les aturades de la seua situació.
Aquest discurs de la culpabilització de la població aturada
que, a l’àmbit estatal, ha estat acompanyat per l’última contrareforma de les prestacions per desocupació. «Qui no treballava és perquè no té iniciativa d’autoocupar-se», això és
el que pretén fer-mos creure el Partit Popular, que el que està
aturat o aturada és per culpa seua, perquè no vol autoocuparse, perquè no vol ser autoocupat. ¿No? Jo crec que eixe és
un poc el sentit d’aquesta proposició no de llei.
Per cert, una proposició no de llei que no concreta quin
pla, quines mesures, res de res. La portaveu del Partit
Popular ha parlat d’ajudes econòmiques. I ¿d’on trauran els
diners per a eixes ajudes econòmiques? ¿Els llevaran de la
partida dels centres ocupacionals? ¿De farmàcia? ¿De les
ONG? ¿De l’atenció a les dones víctimes de violència de
gènere? ¿De les persones dependents? ¡Ah, no! No poden
traure els diners d’ahí perquè no en tenen, perquè no estan
pagant absolutament a ningú, ¿i vénen ací a prometre ajudes
econòmiques per a les dones que vullguen muntar un negoci? Tenen deutes amb tot el món, ¿i vénen ací a prometre
Número 57
18.10.2012
diners per a les dones empresàries? Ho faran com amb els
autònoms, que encara se’ls deu la subvenció de l’any 2010.
Aproven ajudes perquè munten negocis i, després, es
queden endeutades perquè vostés no paguen. ¿Què volen?
¿Tindre a milers de dones en vaga de fam, com aquest jove?
«Un joven emprendedor se declara en huelga de hambre por
reclamar los ocho mil euros que le deben. Se crea la plataforma de autónomos que no cobran subvenciones.» ¿Això
és el que volem amb aquesta proposició no de llei?
Però, mire, vaig a dir-li-ho clar, nosaltres no anem a
caure en el seu parany, no anem a donar-los l’oportunitat
que després manipule la nostra...
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Vaja acabant...
La senyora Albiol Guzmán:
...posició.
Anem a abstindre’s, anem a abstindre’s en aquesta proposició no de llei perquè vostés no poden dubtar ni un sol
moment que el nostre objectiu és la plena incorporació de la
dona al mercat laboral. I no anem a permetre que...
El senyor vicepresident primer:
Vaja acabant, senyoria.
La senyora Albiol Guzmán:
...i no anem a permetre que ens posen en paranys per a,
després, vostés puguen dir el contrari.
Gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora diputada.
El Grup Compromís, la il·lustre diputada Mireia Mollà té
la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
La veritat és que avui venim a parlar d’una proposició no
de llei que podria ser molt positiva, amb una exposició
excel·lent que visualitza una realitat que tots reconeguem,
encara que alguns no facen res, i és la discriminació patent
que encara viuen les dones a l’hora de poder accedir al mercat laboral de forma autònoma o... ficant-se com a treballadora en una empresa, i sofrix i patix les discriminacions que
tots coneguem, i per tant on està el problema.
Perquè esta proposició no de llei té problemes, i jo sé que
la senyora Masip sap quins són els problemes que hi ha, i és
prometre i, després, no poder. I quan un promet i sap que no
va a arribar, vosté sabrà a qui va a decebre. Perquè jo no tinc
dubtes que esta proposició no de llei decebrà a moltíssimes
dones que probablement vegen en ella, i en esta declaració
d’intencions, un camí per tal de desenvolupar el seu projecte vital, projecte laboral. I eixe és el problema.
Que quina pena que avui, probablement, pugam posarnos d’acord en el fons de la qüestió, però que després en la
pràctica no vaja a dur-se endavant, i vosté jo sé que ho sap.
Pàgina 2.380
I ho sap perquè és fàcil de visualitzar, és fàcil de vore tot el
que vostés han promés i no han complit. Si els ho han dit,
però en tots els àmbits. Tots els emprenedors de qualsevol
àrea de La Generalitat estan que no han rebut els diners. A
alguns d’ells, estan els bancs, perquè van haver de demanar
els diners anticipadament als bancs, estan amenaçant-los en
desallotjar-los de les seues vivendes. Perquè, clar, per a
accedir a estos crèdits avançats havien de posar avals, ja
siguen els agricultors emprenedors, ja siguen gent de la cultura emprenedora, ja siguen dones emprenedores que tampoc veuen en vostés que complisquen amb les promeses, i és
una pena, i és una pena.
Efectivament, nosaltres ens anem a abstindre perquè no
els anem a... lògicament, a votar a favor d’una proposta que
diu que aneu a continuar –el Consell– liderant les polítiques
d’igualtat i de recolzament a l’emprenedorisme femení.
Doncs bé, anem a posar-lo en dubte, més que res perquè
vosté en les dades ho ha visualitzat, diu: «Les dades del
2010, 1.800 i tantes dones van trobar línies de finançament.
En 2011, 1.700 i tantes dones». Ja hi havien 100 menys. Açò
de liderar...
Què haurà passat perquè hi hagen 100 dones menys,
emprenedores, que hagen pogut accedir a les línies? No serà
perquè haja caigut la voluntat de les dones a ser emprenedores, sinó perquè vostés han reduït els diners. O no, senyora
Masip? I, per tant, allò de liderar... Dic, home, si jo vaig com
el cranc, tirant cap arrere, veritat que això no és liderar res?
I per què no ha dit les del 2012? Perquè ja que un se posa,
parle del 2012, diguen quants diners, quanta gent ha vullgut
accedir. Per què no? Per què no ho han resolt encara? Serà
això? I, per tant, home, (inintel·ligible) ... en octubre de
2012 sense resoldre quantes dones van a obtindre estes
línies de crèdit... Això de liderar, això de liderar, què és?
I el programa de apoyo? «Elaborar un programa de
apoyo.» I és curiós, perquè vosté en l’exposició de motius
diu que ja s’ha fet tot: s’han fet lleis, normatives, programes
de recolzament. Si ja s’ha fet tot, per a què cal elaborar un
nou programa de recolzament a l’emprenedorisme femení?
Sap per què? Perquè vostés diuen que tot està fet i no és
deveres. I quan parla, per exemple, del Decret llei 2/2012
sobre les línies de recolzament a les pimes per a l’exercici
2012, vosté no pot dir... no pot dir que hi ha una quantitat
concretament per a dones. No pot dir-ho, perquè el seu
govern no ho ha fet.
No mos sorprén. Si després de vore al seu síndic ahir, jo
supose, senyora Masip, que vosté seria de les que no va
aplaudir la barbaritat que va dir el seu síndic, això de dir:
«Bueno, si tanto les importa a ustedes la paridad y todas esas
cosas, hagan que el señor Luna se baje de ahí arriba.» Eixe
és el concepte que tenen els seus companys de files en les
dones, en la igualtat, en la capacitat de les dones d’estar presents en totes i cadascuna de les àrees institucionals de lideratge econòmic, administratiu, del que faça falta. Eixe és el
concepte que tenen, i per tant nosaltres dubtem molt.
I ja, per a acabar, li dic, senyora Masip, amb açò, no va a
obtindre una negativa de Compromís. Jo espere que les
esmenes que sí que presentem any rere any en els pressupostos, on parlem precisament d’açò i donem dotació econòmica, vosté també estiga tan predisposada com nosaltres
a liderar la política d’emprenedorisme femení, perquè en
açò ens tindrà d’acord...
El senyor vicepresident primer:
Vaja acabant.
Número 57
18.10.2012
La senyora Mollà Herrera:
...però no mos quedarem soles en les bones intencions.
Nosaltres volem dur-ho fins al final.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Pel Grup Parlamentari Socialista... perdó, señor Serra, té
la paraula.
El senyor Serra Ferrer:
Moltes gràcies, senyor president.
En primer lloc, senyora Masip, la felicite. Acaba vosté de
fer un publireportatge excel·lent; una intervenció, no ho sé,
però un publireportatge total i complet. (Aplaudiments)
Hem assistit, una vegada més, a una qüestió en la qual el
Partit Popular sembla que desvia la vista dels problemes de
la societat valenciana. I no hi ha cap dubte que això és així,
perquè sols cal vore el que passa al carrer. I una cosa és el
que passa al carrer i una altra cosa és la realitat paral·lela que
el Partit Popular vol fer.
I, efectivament, la senyora Masip ha comentat: «Esta és
una comunitat plena d’emprenedors.» Sí, i jo també vaig a
ficar-li tres exemples, exemples no només amb noms: amb
cognoms, amb DNI, amb negocis. Si vosté vol, després,
podrem parlar amb elles.
La primera, Vera, és una jove emprenedora de València i
ja fa quasi dos anys va obrir una consulta de fisioteràpia.
Vicky, emprenedora de Burjassot i que en abril de 2011 va
ficar en marxa un negoci de venda de detalls. I una tercera
que potser a vosté li deuria sonar, li diuen Carme, és una
dona emprenedora d’Alacant i fa any i mig va obrir un centre d’estètica, i li dic que li deuria sonar senzillament perquè
Carme ix hui en els mitjans de comunicació i vosté s’ha
oblidat d’ella. Vosté només ha fet mencions a certes persones. Vera, Vicky i Carme són persones reals. Ja li faig jo a
vosté la proposta que parle amb elles.
I estes tres dones emprenedores coincidixen també en
una altra qüestió: a les tres, La Generalitat els va subvencionar... la subvenció de dona emprenedora i a les tres, a dia de
hui, des de fa més d’un any i mig, La Generalitat no els paga
eixa subvenció. (Aplaudiments) Eixa és la realitat dels
emprenedors i de la dona emprenedora en aquesta comunitat, que La Generalitat, que el Consell i que el Partit Popular
que el sustenta no fa res per pagar.
Perquè si tenim en compte que deuen al voltant de 6.000
emprenedors, i vosté ha donat les xifres de l’any 2010 i del
2011 de 1.812 dones i de 1.755 dones, tenim que més del
50% de les persones a les quals deuen l’ajuda a emprenedors
són dones.
I per què és greu que no les donen i que no les fagen efectives? Perquè el principal obstacle per a eixe creiximent dels
emprenedors estan siguent vostés, estan siguent el Consell i el
Partit Popular, i els diré per què. Perquè Vera i Carme podrien
ampliar la seua cartera de serveis que oferixen en els seus
negocis, tant en el centre d’estètica, com en la clínica de fisioteràpia, i a més podrien contractar una persona més, o siga,
que tindríem una segon persona que eixiria de l’atur, i perquè
Vicky podria oferir un major volum de productes als seus
clients i iniciar una línia de negoci per Internet. S’adonen del
que està passant i del que passa per no pagar? S’adonen el que
passa amb matèria d’emprenedors?
I vostés en aquesta proposta parlen de continuar liderant
les polítiques d’igualtat, una paraula que per al Partit
Popular és buida de contingut, que és limita només a certes
Pàgina 2.381
línies i actuacions d’un pressupost. I el que no saben o no
volen saber és que les polítiques d’igualtat és un concepte
global i transversal, que ha de primar en totes i cadascuna de
les accions d’una administració pública.
Perquè, mire, l’impagament al col·lectiu de discapacitats
i la paralització de la llei de la dependència va en contra de
la igualtat, perquè gran part de les cuidadores a les quals
bloquegen les seues subvencions i a les quals fan que els
seus discapacitats continuen en casa són dones; perquè l’aprovació de la reforma laboral i el fet de no combatre la bretxa salarial que en esta comunitat existix entre homes i dones
és anar en contra de la igualtat.
Perquè vostés el que senzillament han fet és una operació
de maquillatge a aquells programes que ja fa anys que funcionen, intentant fer vore a la societat que són propostes
noves, i no ho són. Sap vosté des de quan apareix en el pressupostos del Servef el programa de foment de la dona
emprenedora? Des de fa més de deu anys. És que vostés no
acaben d’inventar res nou, i ja fa més de deu anys que existix la línia T2446. (Aplaudiments)
I sap vosté quina quantitat és la que se dedica en l’any
2012? Tres milions d’euros. I sap vosté el que són tres
milions d’euros? Tres milions d’euros és el que dediquen
vostés al programa de dona emprenedora per a l’any 2012 i
és el que dediquen a pagar als interessos del deute d’un dia,
¡d’un dia! (Aplaudiments) I és exactament el mateix que fan
vostés per a pagar a la dona emprenedora en un any.
I el que passa és que, a data de hui, tota la societat
comença a assabentar-se que vostés no tenen cap tipus de
credibilitat, que el primer que han de fer és pagar, perquè als
emprenedors els han de pagar, igual que han de pagar als
discapacitats, igual que han de pagar les beques de menjador, perquè el que passa a data de hui és que tots els dies
tenim manifestacions, bé siga en la conselleria, bé siga en la
porta d’aquestes Corts, bé siga en els centres territorials.
I els emprenedors també fan la seua lluita, perquè el que,
a data de hui, és lamentable és que en molts dels negocis ens
hàgem de trobar cartells com aquest, que a este autònom la
conselleria no li paga, (aplaudiments) i això és el que resta
credibilitat i això és el que dóna mala imatge a esta comunitat. I aquesta mala imatge és la que estan donant el Partit
Popular i el Consell d’aquesta comunitat. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Masip.
La senyora Masip Sanchis:
Li donem la benvinguda al senyor Serra a este debat, a un
debat de dones i per a dones. És vosté el percentatge? És
vosté el número?
De l’articulació acromioclavicular fins amunt, tots som
iguals, d’acord? Jo sóc una dona, vull estar on haja d’estar
per ser una persona.
En el meu poble, quan una cosa és un poc excessiva, gastem una dita, diu: «Què passa? Que el campanar és més gran
que la plaça.» No fa falta tant per a dir que sí a un projecte
com aquest. No fa falta tanta adrenalina, no fa falta tan d’argument, no fa falta tanta demagògia, no fan falta excuses; el
que fa falta és voluntat. No fa falta protagonisme, el que fa
Número 57
18.10.2012
falta és generositat. No fa falta el principi d’autoritat, fa falta
flexibilitat. Tampoc fa falta oratòria, falta responsabilitat,
senyor Serra.
I eixa responsabilitat s’espera sobretot dels que han tingut l’oportunitat de governar i saben les dificultats que
implica governar; d’aquells que no sols no van crear
1.200.000 llocs de treballs per a dones que prometeren, sinó
que vegeren com se destruïen dos milions de llocs de treball
per a dones; la responsabilitat que s’espera d’aquells que
van veure com, mentre governaven, una de cada quatre
dones que volia treballar no podia fer-ho.
S’espera la responsabilitat d’aquells que van fer un efímer ministeri d’igualtat, i vam vore com eixe ministeri va
realitzar el major retall econòmic als programes d’ocupació
i autoocupació amb una reducció de quasi el 90%.
S’espera la responsabilitat d’aquells que van veure com
desapareixien els programes «Emprender en femenino» de
l’Institut de la Dona.
S’espera la responsabilitat dels que ací diuen una cosa i
on governen fan la contrària, desaparició de les ajudes a
emprenedors en el govern basc, que fins ara, hui, crec que és
socialista.
S’espera la responsabilitat d’aquells que on governen
amb el suport d’altres tenen unes taxes d’atur femení que
superen el 10% de la mitjana nacional.
Senyora Mollà, el que jo visualitze són estos projectes
que, canviant per una qüestió de protecció de dades el nom
i les ubicacions, són negocis reals que existixen i que estan
oberts.
Els qui no han tingut l’oportunitat de governar parlen des
de la utopia de móns ficticis on la gent no patix i probablement els qui governen, els qui governarien, serien capaços
de solucionar-ho tot.
No he dit la quantitat –disposta a dir-la–, 140.000 euros
fins ara en el programa d’ajuda a les dona, 3 milions d’euros
que han estat citats. L’esperpent com a figura literària és bona,
inclús es va utilitzar en algun moment per a fer crítica social,
però la transformació grotesca de vegades, senyor Serra, de
les idees, de les persones també, la distorsió verbal que vostés practiquen jo crec que no té suficient pes argumental.
Pensem que la gent pot fer-ho, pensem que les dones
poden fer-ho. Les dificultats existixen, però elles ens
demostren cada dia que són capaços. Una de cada tres noves
empreses a Espanya ha estat creada per una dona. I a més a
més en este moment, en època de crisi, és quan les dones els
demostrem que som especials pel nostre esperit de superació i adaptació.
Crec també en la crítica, crec que és una manera d’enriquir les idees, però quan la crítica es convertix en un sistema en si mateix, i això és el que veig ací tots els dies que
vinc, quan no dóna ni una sola oportunitat al diàleg, quan es
capaç de no dir que sí a un projecte com aquest, es convertix en la negació del coneixement.
Com va dir algú al llarg de la història, en este cas un
extraordinari tenor, «qui sap música la fa; qui la sap més,
l’ensenya; qui la sap més encara, l’organitza –a la millor
nosaltres estem ahí– però qui no la sap fer, la critica». No fa
falta tant per a dir que sí. Estem parlant d’ajudar només les
dones emprenedores. No espere que creguen en nosaltres,
espere que creguen en Amparo, en Rosa María, en Mari
Carmen, en Ángela, en Judit, en Nieves, en Pilar, en tantes i
tantes dones valencianes que tenen una idea, una assessoria,
una floristeria, una tenda d’ofimàtica, un centre d’estètica.
Espere que els donen una oportunitat. I per això espere que
el seu vot ja anunciat, encara que siga una abstenció, s’accepte i es dirigisca cap a elles.
Gràcies. (Aplaudiments)
Pàgina 2.382
El senyor president:
Muchas gracias.
Señora Albiol.
Señores diputados, las conversaciones conviene tenerlas
en los pasillos si es necesario, si no...
Señora Albiol, cuando usted quiera.
La senyora Albiol Guzmán:
Bé, des d’Esquerra Unida, li hem fet una pregunta a la
portaveu del Partit Popular, i era una pregunta molt clara:
d’on van a traure els diners? És el que hem preguntat abans,
d’on van a traure els diners?
Vostés deuen diners a les farmàcies, als centres ocupacionals, als centres d’atenció a dones víctimes de violència
de gènere, a les associacions que treballen amb immigrants,
a les ONG, a les escoles, als hospitals, etcètera, etcètera,
etcètera. Deuen diners a tot el món, però vénen ací a proposar-nos un pla que costa diners, i no expliquen d’on van a
traure els diners.
Si no estan pagant tota la resta, van a tindre diners per a
açò? A mi m’agradaria que si té vosté oportunitat de tornar
a eixir ací, que ens conteste. Tenen diners per a açò? No
tenen diners per a altres coses, però tenen diners per a açò.
O simplement que açò és una proposta que queda molt bé
dur-la hui ací, al Ple de Les Corts, però que després no pensen complir, com no han complit ningun dels seus compromisos anteriors.
Aquesta proposta és igual que la proposta de donar la
subvenció als autònoms? És la mateixa? Perquè, clar, és que
els autònoms no han cobrat des de l’any 2010. Ni 2010, ni
2011 ni 2012.
La proposta va en eixe sentit? És el mateix? És vindre ací
a prometre uns diners perquè unes persones es facen unes
il·lusions de treballar, de muntar una empresa, de muntar un
negoci, perquè després hagen de tancar perquè vostés no els
paguen? És la mateixa idea? Anem en el mateix sentit?
Perquè a mi em sembla que sí, que el que vostés volen proposar ací és el mateix que ja van proposar. Anem a donar
unes ajudes, però que després les concedirem, però després
no les cobraran. Va en eixe sentit.
Nosaltres no estem en contra de millorar l’accés de les
dones al treball, evidentment que no, evidentment que no.
Però jo crec que vostés sí, sincerament, per molta proposició no de llei que ens presenten ací.
Vostés estan acomiadant dones en Radiotelevisió
Valenciana, volen acomiadar dones en Ferrocarrils de la
Generalitat Valenciana, en VAERSA. No? Han acomiadat
dones en CACSA. Vostés, el govern del Partit Popular.
Eixes són les dones a les quals després donaran una ajuda
perquè s’autoocupen?
No. Primer les acomiadem i després els diem que es busquen la vida, que els donarem una ajuda, que en realitat sí,
els la concedirem, però no els la pagarem. I eixes són les
dones a les quals vostés pretenen incorporar al mercat laboral, les que primer acomiaden. O no? A la millor no són les
de Radiotelevisió Valenciana, i VAERSA, FGV i CACSA,
no. A la millor són les treballadores dels centres ocupacionals. Centres ocupacionals que hauran de tancar si vostés no
paguen el que deuen. Podem fer això. No pagar, que no tanquen els centres, que acomiaden les treballadores i després
dir-los que s’autoocupen, concedir-los una ajuda i no pagarlos-la. Hem quadrat el cercle. És perfecte.
O, millor encara, persones discapacitades. A les dones
que tenen alguna discapacitat, que com tampoc no estan
cobrant la dependència, però que a més han de pagar els fàr-
Número 57
18.10.2012
macs, cosa que va en contra de llei, potser, no? Tenim una
llei que diu que els fàrmacs de les persones discapacitades
han de ser gratuïts, però ací s’estan cobrant. Doncs bé, com
els tanquem el centre ocupacional, no els paguem la dependència i s’han de pagar els fàrmacs, doncs mire, que s’autoocupen eixes dones. Estaria molt bé que s’autoocupen eixes
dones. També els concedim una ajuda, els passem una resolució com que cobraran una ajudeta, però després no els la
paguem.
Això és l’esperit d’aquesta proposició no de llei, no? Ho
entenc bé? Jo crec que sí. Jo crec que va en eixe sentit.
Per això he dit que nosaltres ens anem a abstindre, perquè nosaltres no estem en contra de la incorporació de la
dona al mercat de treball, evidentment que no. Els que estan
en contra són vostés.
I anem a abstindre’s perquè l’esperit de la proposició no
de llei el podem compartir, però el que no anem a compartir
és que vostés no poden fer-ho, perquè no ho han fet abans, i
perquè no ho faran i perquè a més la senyora representant
del Partit Popular no ha explicat d’on trauran els diners.
Mire, a Amparo, a Rosa María, a Pilar, a Judit, a totes
aquestes dones no se les hem de creure nosaltres, se les han
de creure vostés, vostés, no nosaltres.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Albiol.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyora Masip, jo la torne a felicitar per esta interpretació meravellosa del contingut d’una proposta que és superpositiva. El problema és que venia amb una interpretació
diferent al que ha passat, veritat? Vull dir, vosté pensava que
nosaltres anàvem ací a dir-li més que a un gos, que tal, que
que mal ho fan. No, no i no. I s’ha trobat que no li hem dit
que no.
Per tant, no sé si és que, no ha escoltat bé, però ningú li
hem dit que no. Ho dic perquè després vosté prepare dos
intervencions meravelloses quan tinga una altra oportunitat:
una, per si no me diuen «no» i, una altra, per si me diuen
«no».
Perquè això de pressuposar de vegades fa que u caiga en
la trampa. I, per tant, nosaltres li diguem que endavant. Fem
una abstenció i li ho hem explicat, perquè això de continuar
liderant quan anem cap enrere, cada vegada hi ha menys
diners, no és liderar. I, per tant, a la millor el que han de fer
és trobar-se una altra vegada en si alguna vegada van ser
líders d’alguna cosa. I nosaltres li aplaudirem, senyora
Masip, amb un somriure. Nosaltres i totes les dones.
Efectivament, jo li preguntaria a vosté si també posa un
somriure que hagen reduït, per exemple, un 40% les transferències corrents en promoció de dones o un 33% en inversions reals també en promoció de dones.
Vull dir, estes són coses que a vostés li semblen que és
liderar polítiques cap a les dones? No sé? Jo li he dit que
m’encantaria trobar-me amb vosté i l’estaré esperant, també
amb la mateixa comprensió, quan jo torne a presentar, i ja no
és nou, sinó que ho fem any rere any, per exemple una partida que parla de promoció de mesures de sensibilització,
formació i suport a la inserció laboral de les dones.
I el problema sap quin és? És que posem 5 milions d’euros, i vostés que no n’hi ha. I, clar, ara me parla de més
diners. O, per exemple, quan diem de millorar les condicions de treball de promoció professional i de conciliació de
Pàgina 2.383
la vida familiar a les empreses mitjançant plans i agents que
fomenten la igualtat d’oportunitats a l’àmbit laboral de les
dones. I li posem 3 milions d’euros, i vostés diuen que no.
Clar, no sé qui és el del no, senyora Masip, no sé qui és el
del no.
O, per exemple, els 5 milions d’euros que vostés van dir
que no per a la línia d’impulsar la creació d’ocupació a través del foment de l’esperit emprenedor. I vostés diuen que
no. No sé qui és el del no. Ho dic, ja ho està entenent per on
anem...
Vull dir, és que vostés diuen que no sistemàticament a
posar diners, concretar-los i dur-los endavant. I, de fet, no sé
on estan els diners en esta proposició no de llei, a la millor
té oportunitat de dir-me a mi que el govern, no, no, de este
programa de apoyo al emprendedurismo el conseller ics
s’ha compromés a donar ics diners. A la millor té més informació que jo. Però el cas és que aquí no parla ni de diners,
i sobretot no parla d’executar-lo finalment. Que eixe és el
problema. Que és que no se n’adona?
Que, mire, que jo li vull dir una cosa sincerament. Si dintre d’un any mos hem de trobar ací amb una proposició no
de llei, en este cas de l’oposició, reclamant i exigint que vostés executen el pagament de este fantástico del liderazgo
programa de apoyo al emprendedurismo femenino, i vosté
m’ix ací, senyora Masip, a dir sentimos mucha pena de no
poder pagar, es que la situación està supermal y tal, amb un
somriure, i clar, i Carme, i Esperança, i Isabel, doncs sí, en
el seu dia van creure molt amb mi i en la meua gran superinterpretació de com de bo és el Partit Popular pensant en
el emprendedurismo femenino. Però resulta que un any després, ofegats per les entitats bancàries perquè han demanat
un crèdit donant un paperet que diu que La Generalitat me
va a donar ics diners, donem, done-me’l, per favor, banc,
banc me’l dóna i com que La Generalitat no me paga van i
me diuen «doncs si no te paga, adéu, a ta casa, perquè jo
necessite recuperar els diners, i si no els tens, doncs mira, ta
casa me ve molt bé». Aleshores vosté vindrà ací dintre d’un
any i dirà, qué pena siento por no poder pagar. (Remors)
Jo què vol que li diga. L’únic que confie, senyora Masip,
és que no hàgem de vore això l’any que ve. I, per tant, per
això li dic, endavant, endavant, en els pressupostos a vore si
mos trobem també, eh? Li abellix?
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Serra.
El senyor Serra Ferrer:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, senyora Masip, vosté s’ha sorprés perquè, bé, possiblement jo haja de fer eixa quota de la igualtat en aquesta
intervenció, però, en canvi, jo a vosté no li vaig vore cap
tipus de sorpresa quan ahir la mesa d’esta cambra va deixar
de ser paritària. (Aplaudiments) A vosté li sorprén el meu.
Això no l’ha sorprés.
No li he escoltat res. Tampoc he escoltat cap tipus de sorpresa sobre una qüestió que tal vegada siga d’actualitat i que
alguns tirem a faltar en el dia d’avui, tirem a faltar algun
diputat, algun diputat que està en un altre lloc fent algun
tipus de declaració en els jutjats, perquè alguna de les ajudes
relacionades en cooperació, que anaven dirigides a les
dones, a les xiquetes (aplaudiments), no van arribar al seu
lloc. No li he escoltat tampoc dir res sobre açò.
Número 57
18.10.2012
Perquè aquesta comunitat realment és una comunitat
d’emprenedores. Perquè aquesta comunitat –i vaig a intentar fer l’esforç per no resultar tan vehement com li sembla a
vosté que li he sigut jo en la primera intervenció, però bé,
anem a intentar rebaixar este to–. Perquè, efectivament,
vosté ha aconseguit una cosa curiosa, que realment hui no hi
haja cap tipus de no, perquè no som els del no, no som els
del no a propostes que realment podrien dur endavant coses
beneficioses per aquesta comunitat. Però és que no els faltava res. Només els faltava indicar alguna qüestió més concreta en aquesta proposta de resolució, una proposta de resolució que l’única cosa que diu és «instar el Consell a continuar liderant les polítiques d’igualtat.» Les polítiques d’igualtat crec que ja n’hi ha clara mostra que vostés no les
lideren. I el suport a l’empreniment i a elaborar un programa
de suport a l’emprenedorisme femení, més allà del que vosté
ha indicat, no sabem res, no sabem res. Ni com va a articular-se, ni quines seran les beneficiaries, ni com s’articularà,
a través de qui.
Perquè, clar, a data d’avui, tampoc sabem exactament
quin és el nou model de Servef que la consellera porta
mesos anunciant. Un nou model de Servef que es té de
caracteritzar, sobre tot, per una qüestió de cara al 2013: una
reducció del nombre de persones que estan treballant en el
mateix Servef.
Aleshores, anem a fer una regla de tres molt senzilla,
molt senzilla. Vosté segur que també serà capaç de fer eixa
interpretació. Si tenim un major nombre d’usuaris en el
Servef, perquè les dades de desocupació continuaran incrementant-se, i tenim un menor nombre de persones que van a
tindre ateses, què és el que passa? Que va a empitjorar la
qualitat de l’atenció que presta el Servef i que molts dels
programes que tinguen de desenvolupar-se no podran fer-se
de la manera adequada perquè no n’hi ha gent. Ah!, sí,
perdó, que van a fer gran part de la intermediació mitjançant
la qüestió privada. Ah!, sí, que també gran part de la intermediació i altres tasques les faran els ADL que fins ara treballaven en els ajuntaments. I que els ajuntaments pagaran,
continuaran pagant, i que els faran la faena a vosté, amb la
qual cosa, és una nova càrrega (aplaudiments) que va sobre
els ajuntament i que serà en benefici únicament de vostés.
I mire, com li continuava dient al principi, en la primera
intervenció, que les persones que jo citava i les que jo anomenava, Vicky, Carmen i Vera, eren persones reals. I jo ara
li trasllade una qüestió que a través de les xarxes socials
m’ha dit Vera. Diu: «A vore, si la persona que ha intervingut
per part del Partit Popular diu que els que tenen la responsabilitat de governar són els que ho tenen de fer, per què no
han pagat?» ¿Per què no expliquen per què no han pagat, per
què no expliquen per què no paguen estes ajudes d’emprenedors, per què no expliquen per què no són capaços de fer
front a pagaments, que com vosté indicava, 5.000, 6.000,
7.000, 8.000, 9.000, 10.000 euros? Sap vosté del que estem
parlant? ¿Per què resulta que sempre n’hi ha gent que cobra
d’aquesta Generalitat, però, en canvi, no troben dins de la
tresoreria 5.000 euros per a pagar una ajuda individual a la
dona emprenedora? Per què no troben 7.000 euros? En
canvi, sí que troben i sí que n’hi ha liquiditat suficient per a
comprar cert nombre de fotos a la màfia xinesa a través de
l’IVAM. Per a això sí que n’hi han diners (aplaudiments) i
eixos sí que han cobrat. I els emprenedors i emprenedores
no han cobrat.
Resulta curiós aquest sistema de prioritats. I resulta
curiós, com ve li comentava, eixe publireportatge que vosté
ha fet en la seua primera intervenció, perquè és totalment el
contrari dels titulars de premsa dels últims dies. En els
últims dies, trobàvem titulars en el mitjans de comunicació
Pàgina 2.384
que dia: «El Consell reconoce que no puede pagar las ayudas que otorgó a los emprendedores.» I un altre titular de
sobra conegut: «Javier Albalat, un jóven autónomo de
Burriana, se pone en huelga de hambre ante la deuda de
emprendedores del Consell.» I el titular de hui, que vosté
desconeixia: «Cientos de emprendedores están dispuestos a
ponerse en huelga de hambre en señal de protesta porque no
cobran sus ayudas a emprendedores.» Això és la realitat. I
vosté només dedica...
El senyor president:
Moltes gràcies.
El senyor Serra Ferrer:
...un nou titular, com bé li dèiem. Nosaltres anem a fer
l’abstenció, anem a fer eixe vot de confiança. I d’aquí cinc
mesos, com diu aquesta proposta de resolució, ja vorem
quin ha sigut el resultat.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Serra. (Aplaudiments)
Acabat el debat, anem a passar a votar el sext punt de
l’ordre del dia. Comença la votació. 47 vots a favor, 35 abstencions.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre la retirada del nou decret del Consell sobre
el plurilingüisme, aprovat el passat 3 d’agost,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 31.600, BOC número 99)
El senyor president:
Sèptim punt de l’ordre del dia: presa en consideració de
la Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada del nou decret del Consell sobre el plurilingüisme aprovat el passat 3 d’agost, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista.
Per a la presentació i defensa, té la paraula el representant
del Grup Parlamentari Socialista, la diputada senyora
Vicenta Crespo.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
El passat 3 d’agost, el Consell aprovà el Decret 127/2012,
que regula el model d’ensenyament plurilingüe de la Comunitat
Valenciana a partir del curs 2012-2013 i que, segons paraules
de la consellera d’Educació, permetrà acabar amb el dèficit
idiomàtic dels xiquets i xiquetes valencians.
Senyories, en setembre més de 45.000 escolars iniciaren
l’educació en anglés, valencià i castellà. Quina heroïcitat!
S’han convertit en la primera generació plurilingüe de la
Comunitat Valenciana. La primera generació per la qual La
Generalitat ha donat un pas decisiu per a garantir-los un
futur personal i professional.
Perquè, senyories, per al Partit Popular, en la pràctica, el nou
model plurilingüe comporta que un alumne rebrà des de segon
cicle d’educació infantil el doble d’hores lectives en anglés i
durant tota la seua etapa educativa 2.000 hores d’anglés.
Número 57
18.10.2012
I, clar, servidora, que és una gran defensora del plurilingüisme per convicció, que sempre ha treballat per una cosa
que s’anomena la normalització lingüística del valencià,
lluitant perquè a tots els alumnes se’ls garantisca una competència lingüística, primer, en les dues llengües oficials, el
valencià –llengua minoritzada– i el castellà, i també en llengües estrangeres, no pot més que sentir-se feliç amb els propòsits del Consell.
Però, senyories, l’alegria m’ha durat molt poquet.
L’alegria s’acabe quan u es posa a mirar el Decret 127 sobre
el plurilingüisme i s’adona que el primer que fa és atemptar
contra el valencià i suposa un retrocés en la tasca de normalització lingüística que defensen els centres docents des de
fa més de trenta anys.
Senyories, el Consell, una vegada més, no va pel bo
camí, si el que vol és que els alumnes estiguen millor preparats i tinguen més ferramentes al seu abast per a ser competitius en llengües. Un decret que naix coix en molts sentits, senyories. (Aplaudiments)
La conselleria volia consens amb els grups polítics, volia
consens amb la comunitat educativa, volia escoltar les famílies valencianes i tot ha estat una gran mentida, perquè de
pressa i correguda es va publicar el passat 3 d’agost un
decret, passant-se per l’arc del triomf als sindicats, federacions, partits polítics i més de trenta entitats que el passat 18
d’abril li presentaren al·legacions a l’esborrany de decret
sobre el plurilingüisme. Un decret que té mancances profundes i al qual li falta rigor acadèmic.
Perquè el decret que vostés aprovaren, senyors del Partit
Popular, no pot obviar quina és la realitat sociolingüística de
la Comunitat Valenciana, i ho fa. S’implanten els programes
PPEV i PPEC, que no van a assegurar el coneixement igual
del valencià i del castellà a l’alumnat. El PPEC i el PPEV no
es basen en un bilingüisme real perquè hi ha un llengua
minoritzada, el valencià, i una llengua majoritària, el castellà. I sense bilingüisme real no s’aconseguirà mai passar al
plurilingüisme.
Per tant, l’únic que aconsegueix el Consell és més retard
i més dificultats en l’aprenentatge d’una tercera llengua, en
este cas, l’anglés.
Mire, no ho dic jo, hi ha estudis recents sobre trilingüisme productiu en infants. Yamamoto en el 2001, Hubert en el
2009 i Aronin i Singleton en el 2012, tots coincidixen en
emfatitzar que l’única circumstància mitjançant la qual s’arriba al trilingüisme està relacionada amb la promoció de la
llengua minoritzada, ací el valencià, i de la llengua estrangera. I va i el Consell es carrega els programes d’immersió
lingüística, el PIV i el PIL, que són els òptims per construir
en vertader model plurilingüe.
Però l’atreviment més lluny, senyories, perquè vostés,
senyors del Partit Popular, volen vendre a les famílies valencianes que continuaran triant l’opció que volen per als seus
fills, però ho han planificat tot i vénen la burra als pares que
els seus fills van a rebre més hores d’anglés, més presència
de llengua estrangera.
¿Em poden explicar, senyors del Partit Popular, amb
quins professors es pretén fomentar l’aprenentatge de l’anglés (aplaudiments) dels alumnes valencians, si resulta que
a hores d’ara no hi ha prou docents capacitats en anglés per
a impartir les classes perquè encara s’han de formar 8.000
mestres en les escoles oficials d’idiomes, universitats i centres privats? Això sí, centres privats de prestigi, perquè com
no es construïxen escoles oficials d’idiomes, s’ha de donar
suport als centres privats de prestigi.
Miren, una xifra, senyories: tan sols el 5% dels mestres
tenen títol d’anglés. I, clar, la lectura que un fa d’eixa xifra
és que per a posar en marxa el Decret 127 es necessitaven
Pàgina 2.385
3.000 professors –que no tenen– amb la capacitació de
valencià i d’anglés.
Però tampoc passa res, perquè per a ocurrències està la
Conselleria d’Educació, i davant la mancança de professorat, es trau una altra ordre, la 54/2012, de 9 d’agost, on es
convoquen 329 beques per a la realització de pràctiques professionals en matèria d’assistència lingüística en anglés en
centres docents dependents de la Generalitat valenciana.
329 persones que molts d’elles a hores d’ara encara no
s’han incorporat a un centre docent on puguen realitzar les
seues pràctiques professionals en matèria d’assistència lingüística en anglés i que ni tan sols representen el 10% de les
necessitats reals que mana el Decret 127 per a implantar el
plurilingüisme en la Comunitat Valenciana. Persones que
van a ser contractades amb precarietat, perquè el Consell les
cataloga com a becaris, situació que denunciem des del
Grup Socialista per vàries raons. Primer, perquè no ens juga
amb la dignitat de les persones, però també perquè els alumnes valencians no poden sofrir les retallades en despesa educativa pública que practica el Consell. Es mereixen uns professors formats i capacitats al més alt nivell. Perquè si no és
així, no em queda més remei que demanar la retirada del
Decret 127/2012, pel qual es regula el plurilingüisme en
l’ensenyança no universitària.
Siguen realistes, senyors del Partit Popular, les presses no
porten res de bo. Ajornen la posada en marxa del nou decret
per poder consensuar el model plurilingüe amb la comunitat
educativa i garantisquen un model d’educació trilingüe per
a l’alumnat valencià. No rebaixen d’entrada les expectatives
del que ha de ser un model plurilingüe per al xiquets i xiquetes valencianes, perquè malament comencem.
Senyories, no podem parlar de plurilingüisme dins del
marc legal del Decret 127/2012, de 2 d’agost, perquè la
metodologia didàctica dels nous programes, PPEC i PPEV,
no assoliran l’objectiu d’arribar al trilingüisme productiu
valencià-castellà-anglés.
Resulta impossible garantir als alumnes valencians la
competència equilibrada de les dues llengües oficials, valencià i castellà, i el coneixement d’una altra tercera estrangera, ja siga anglés o altra. Aquest cúmul de mancances es
poden solucionar: ajornen la posada en marxa del decret
consensuant un nou marc normatiu on les coincidències amb
la comunitat educativa sobre el nou model d’ensenyament
plurilingüe siguen més que les discrepàncies. Tots eixirem
guanyant, i especialment els alumnes valencians, que tindran una millor competència lingüística.
Senyors del Partit Popular, tinguen altura política, no
atempten contra una de les senyes d’identitat més valuosa
per als valencians, la llengua valenciana, l’idioma valencià,
i retiren el decret amb l’objectiu, com digué la senyora consellera –que, per cert, no ens acompanya hui ací– en una de
les seus compareixences, que els alumnes valencians vegen
garantida una implantació del plurilingüisme que els permeta en este món global dominar llengües, però, sobretot, ser
competents lingüísticament, ja que és sinònim de més i
millors oportunitats.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Crespo.
Per a fixar la posició, per part del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, la il·lustre diputada Marina Albiol té la
paraula.
Número 57
18.10.2012
La senyora Albiol Guzmán:
El ministre d’Educació del govern central, el senyor
Wert, ja va desvetllar fa unes setmanes quin és el seu objectiu en matèria educativa: espanyolitzar. El que no va explicar és quin model utilitzarà, si serà acompanyat de cristianització, com fa cinc-cents anys es va espanyolitzar els indígenes del que ara denominem Amèrica Llatina; si serà traent
les camises blaves que encara molts tenen guardades a l’armari perquè els xiquets i les xiquetes a l’escola tinguen clar
que «España, una, grande y libre»; o si el model serà més
modern, més actual i espanyolitzaran en anglés.
Siga com siga, està clar que la dreta continua negant-nos
els nostres drets nacionals i la nostra identitat. I, com a mostra, els continus intents del Partit Popular a aquesta cambra
de prohibir-nos denominar el nostre país pel seu nom, País
Valencià. Però ells podran tindre majoria absoluta, fer i desfer al seu parer, però mai podran canviar la realitat, la realitat que som i serem País Valencià.
I un dels elements, potser el més important, que ens cohesiona com a poble, és la nostra llengua, el valencià, el nostre català, el que milers i milers de xiquets i xiquetes des de
fa trenta anys estan aprenent a les nostres escoles públiques.
(Veus) L’escola en valencià, és a dir, els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió lingüística, han demostrat
que són els únics que garanteixen la competència de l’alumnat en les dues llengües. Malgrat els intents de l’administració durant tots aquests anys perquè el valencià sols fos un
reducte folklòric, una llengua a utilitzar per als noms dels
carrers i les festes, la realitat s’ha imposat. Els xiquets i les
xiquetes estudien, lligen, canten, juguen en valencià a les
escoles, i això és garantia de futur per a la nostra llengua, i
amb açò és amb el que pretenen acabar amb aquest decret de
plurilingüisme, un decret que pretén tractar per igual dues
llengües amb una situació sociolingüística mols diferent,
molt desigual, cosa que en la pràctica suposa la castellanització, o diguem-li espanyolització, a l’escola; un decret que
no té en compte criteris pedagògics àmpliament consensuats
de com aconseguir el multilingüisme en territoris bilingües
on hi ha una llengua predominant i una minoritzada, com
succeïx al País Valencià.
Vostés, el Partit Popular, no són massa amants de la ciència, prefereixen la fe, però en qüestions educatives cal fixarse en els resultats científics que confirmen els avantatges del
bilingüisme productiu en l’adquisició de l’anglés com a tercera llengua.
Aquest és un decret que no té en compte la reivindicació,
la necessitat, que es cataloguen lingüísticament en valencià
totes les places del professorat del sistema educatiu valencià, perquè per a l’eficiència dels programes educatius tot el
personal docent ha d’estar capacitat en les dues llengües oficials. Aquest és un decret imposat a cop de majoria absoluta, sense tindre en compte l’opinió i criteris pedagògics,
sense haver tingut en compte l’opinió de la comunitat educativa, de les universitats públiques valencianes, un decret
que ha trencat el consens que existia fins ara sobre l’escola
en valencià. Però nosaltres no anem a caure en el seu parany,
no anem a triar entre l’anglés i el valencià perquè acabe
imposant-se el castellà.
Vostés han fet de les retallades en educació la seua bandera, l’augment de les ràtios, la falta de personal de reforç,
la baixada del nombre de beques, la no-substitució dels professors i professores de baixa. Amb aquest panorama, tampoc hi haurà més anglés. Ja poden aprovar lleis, decrets o el
que els done la gana, que si no posen recursos damunt la
taula l’alumnat no aprendrà més anglés. El que sí hi haurà és
més precarietat amb el seu invent aquest dels becaris a les
Pàgina 2.386
aules. No hi haurà més atenció personalitzada ni més programes de reforçament ni més atenció als nouvinguts ni més
desdoblaments. El que hi ha és un deteriorament de la qualitat de l’ensenyament al País Valencià, malgrat, cal dir-ho,
els magnífics docents que tenim. Un deteriorament amb
l’objectiu de beneficiar la patronal de l’educació privada,
una educació privada majoritàriament catòlica, en castellà i
amb les portes tancades a l’alumnat amb dificultats de l’aprenentatge. Eixa és la gran aposta del Partit Popular, una
educació que adoctrine. Això sí, que adoctrine en castellà.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Albiol.
Per part del Grup Parlamentari Compromís, l’il·lustre
diputat Josep Maria Pañella. Té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Vaja per endavant, senyories, avui els recorde que és el
tercer dia de vaga i el primer dia que inclús totes les associacions de..., moltíssimes de les associacions, de les
AMPA, estan recolzant... És important citar i no perdre de
vista, quan parlem d’algun tema d’educació, la situació
actual i global que tenim en este tema, i ho és sobretot quan
algú ha tatxat d’irresponsables..., quan el ministre tatxa d’irresponsables els pares que recolzen esta manifestació.
Diversitat d’opinions, jo els considere les persones més
identificades amb l’educació pública i aquelles que afronten
més responsablement, perquè poden, altres no ho fan, perquè no poden, esta situació.
Miren, estem parlant de plurilingüisme. Vaja per davant,
senyora Crespo, el nostre vot favorable a la proposició no de
llei, no podia ser d’altra manera, perquè estes mateixes proposicions les hem debatut presentades per Compromís en
comissió també altres vegades i hem demanat compareixença i tot això. Però anem a analitzar un poquet per què anem
ací, perquè ningú..., pareix ser que no recordem ara quin és
el punt inicial, «el punt inicial», en la passada legislatura, en
el qual a partir d’ahí se comença a bastir l’ensenyament plurilingüe: el punt inicial va ser unes declaracions de l’aleshores conseller d’educació senyor Font de Mora, que està
darrere de mi, que recordarà quan va dir que l’actual model
de línies no és sostenible econòmicament. I ahí estan marcats ja, ahí estan marcats, precisament, els objectius que
tenien quan se comença a bastir el programa de plurilingüe.
¿Per què? Perquè es va buscar una excusa per a acabar
amb les línies de valencià. Dien que no és sostenible econòmicament, però no s’ha explicat per què, no s’han explicat
els costos, quan anem a obrir un programa que, en realitat,
si es portava a terme d’una manera correcta i responsable,
anava a generar més despeses. ¿Per què? Doncs, perquè
necessitàvem professorat especialitzat. Però, al marge d’això, no sé si s’han adonat que una vegada hem entrat en la
dinàmica ningú recorda que el problema era que les línies en
valencià no eren..., o l’ensenyament en línies no era sostenible econòmicament.
Mire, a mi m’agradaria que algunes vegades els diputats
i diputades del Partit Popular quan arriben ací dalt digueren
en realitat el que pensen i no allò que els diuen que cal dir,
perquè és insostenible públicament els objectius que vostés
tenen, els objectius que diuen que van a (inintel·ligible) ... ,
buscant el que és la millora de l’ensenyament de..., del
coneiximent de les llengües estrangeres sense dotar de professorat, posant simplement becaris perquè acompanyen els
professors, perquè no..., és el reconeiximent del fracàs més
Número 57
18.10.2012
absolut i, al final, ¿què passa? Doncs, mire, que si la finalitat no és millorar la competència en anglés, perquè no ho és,
perquè la forma de portar-ho endavant, no és eixa la finalitat, ¿quina és la finalitat?, ¿quina és la finalitat? Doncs, la
primera que van dir, la primera, la inicial: acabar amb les
línies d’ensenyament en valencià, perquè eren unes línies
que aportaven un valor afegit a l’ensenyament públic. I és
veritat així, les aplicaven perquè sabien..., van ser un gran
treball del professorat en conjunció i conjuntament amb les
AMPA i conjuntament amb tot el sector educatiu per a
posar-lo en marxa.
Mire, i ara el senyor Wert estarà supercontent, perquè el
senyor Wert no inventa això d’espanyolitzar, s’inventa ací
dins, ¡ací dins!, en esta casa s’inventa, quan decidixen precisament acabar amb les línies en valencià, ¿eh?, i posar com a
excusa, com a motivació, una cosa que sabien que socialment
estaria ben rebuda, que era l’aprenentatge de l’anglés, el
millor domini de l’anglés, com si estara una cosa contraposada a l’altra. Doncs, no, no, no estan contraposades.
Mire, i li dic el que diuen les múltiples associacions i
organitzacions que estan en contra, en contra, 35 entitats i
institucions diuen que no a este decret, 5 universitats públiques valencianes diuen que no a este decret, i li diuen que no
aportant-los les millores. És més, mire què diuen exactament aquells especialistes que procedixen del que és les unitats d’educació multilingüe de les universitats. I li diuen,
escolten, per favor, escolten: el decret no pot obviar la realitat sociolingüística del País Valencià, no és possible considerar la presència equilibrada de tres llengües quan socialment no és així, el desequilibri de partida no permet tindre
una consideració per igual de les tres llengües. Tots els estudis diuen que quan volem aconseguir el multilingüisme, cal
aconseguir-lo a través, primer, de potenciar la llengua minoritzada i sumant-la a la segona o a la tercera llengua. Això,
utilitzant major nombre de matèries en aquelles... I (inintel·ligible) ... , això no és el que vosté respecten. Al final, al
final, el que han aconseguit, o el que van a aconseguir, és,
simplement, acabar amb les línies d’ensenyament en valencià, que han sigut una senyera de l’educació pública valenciana, de la qualitat de l’educació i acabar, per tant, amb una
educació de qualitat.
Tot açò, sumat a les altres mesures restrictives que estan
portant del govern, ens porten a un empitjorament clar...
El senyor vicepresident primer:
Senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
...de l’educació.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies. Gràcies, senyor Pañella.
Té la paraula la representant del Grup Parlamentari
Popular, la il·lustre diputada Maite Parra.
La senyora Parra Almiñana:
Senyor president.
Senyories.
Hui, enfront de la proposta del Grup Socialista de paralització del decret que s’ha aprovat el 3 d’agost pel Consell,
hem de dir que no ha de comptar amb el recolzament del
Grup Popular, i tot això perquè, òbviament, es demana la
Pàgina 2.387
paralització d’un decret que, precisament, el que ha buscat
és l’avanç, l’avanç i, tal i com ha dit la consellera, és decisiu. Decisiu perquè a ningú se li escapa que les èpoques en
què vivim la formació és «imprescindible» per a no estar
aturats. (Remors) La formació és inversament proporcional
a l’atur i a la desocupació. ¿Per què? Perquè com més formació n’hi ha, com més preparació i major qualificació,
menys els trobes l’atur, menys desocupació.
I, per això, la consellera, el Consell, el govern valencià,
ha fet el que toca, i és posar en marxa un model educatiu
plurilingüe i pluricultural. ¿Per què? Perquè vivim moments
de canvis, vivim moments a on la internalització, la globalització, ¡és fonamental! ¡Per a Espanya, per a Europa i per
a la Comunitat Valenciana! I això requerix una major preparació, una qualificació per part de les alumnes. Per això s’ha
fet una reestructuració del model educatiu, per això hem fet,
des del govern valencià, a qui donem suport des del Grup
Parlamentari Popular, una revisió que dóna resposta i soluciona les necessitats i les demandes actuals.
Per això volem adequar la formació a la realitat. I ací el
que es garantix és una competència comunicativa en valencià, castellà i anglés, és un avanç en formació, un avanç que
les xifres ho diuen clar: el 20% de l’oferta laboral exigixen
el coneiximent d’una llengua estrangera; el 83% dels valencians volen una assignatura impartida en anglés; i el 78%
volen una educació en castellà, valencià i anglés. Per això,
amb este decret s’aconseguix eixe objectiu. D’ací van a
eixir-se’n, amb este decret, va a eixir-se’n entenent, parlant
i escrivint valencià, castellà i l’anglés, almenys.
(Aplaudiments)
I això va a fer-se d’una forma progressiva, escalonada,
tranquil·la, que naix del consens. No diguen que no n’hi ha
hagut consens, quan s’han entrevistat, s’ha escoltat i s’ha
recollit els requisits que han demanat els sindicats, els pares,
els alumnes, la patronal de l’ensenyament... ¡La família! pot
elegir la llengua vehicular en què es dóna l’ensenyament als
seus fills. I això, el que suposa és fer front a la realitat actual,
que, com he dit, és canviant.
Donar resposta a les necessitats, a les demandes, a la realitat actual de forma pausada, escalonada, garantint l’opció
lingüística, la família té veu i té vot, no com en altres comunitats, donant participació als centres, als pares i sobretot
complint la llei. Este decret complix la llei.
I per això vull dir-li que hui per hui no val dir que s’ha estudiat, que tenim una llicenciatura, que estem qualificats. Hui, si
es vol fer faena, cal dir que hem estudiat, que som llicenciats i
que sabem anglès, perquè si no, no mos col·locarem. I això és
el que està fent la Generalitat valenciana.
I, per descomptat, dir que ací el que s’ha escoltat és molt
evident. Ací el que s’ha dit és que les llengües pertanyen als
territoris i als pobles quan s’equivoquen, perquè les llengües
no són dels territoris ni dels pobles, són de les persones. I ací
el que s’està recolzant és a les persones que se les forma per
a trobar faena en un món cada volta més competitiu.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Parra.
La senyora Crespo, per a rèplica, té la paraula.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Ja m’agradaria a mi, senyors del Partit Popular, que els
nostres joves llicenciats no estigueren aturats. Massa joves
Número 57
18.10.2012
aturats en estos moments. I en un dia com hui on tots estan
de vaga posen els diners necessaris perquè eixa formació
siga una realitat. (Aplaudiments) Gràcies, al Grup
d’Esquerra Unida i al Grup de Compromís.
I, senyories, torne a pujar a esta trona pensant que no hi ha
més sord que el qui no vol escoltar. Bé, pot ser per això el
Partit Popular no troba motiu per a aprovar la PNL que presente en nom del Grup Socialista. Per tant, vaig a intentar
donar més arguments que justifiquen la retirada del decret 127.
Senyories, el Partit Popular en cap moment s’ha cregut
l’ensenyament plurilingüe i prova del que he dit és que La
Generalitat porta anys incomplint la LOE de 2006, ja que en
el curs 2012/2013 havia d’haver una aplicació generalitzada
en tots els centres escolars de l’anglès en l’etapa d’infantil i
per falta de professorat no s’ha fet. I ara arriba el 3 d’agost
i resulta que es produïx un miracle. I arriba el decret 127,
que garantix l’aprenentatge de l’anglès a tots els alumnes
valencians per obra i gràcia de l’esperit sant. Vostés, senyors
del Partit Popular, funcionen a colp de miracle i, clar, els
creu qui els creu. Perquè l’únic objectiu que tenien, tenen i
tindran és atemptar contra el valencià.
Vostés el que volen, senyors del Partit Popular, és espanyolitzar els alumnes valencians. No tinguen por en dir-ho en
veu alta, perquè el senyor Wert va pel mateix camí.
(Aplaudiments) I el que s’ha de fer és europeïtzar, no espanyolitzar. Per això van a allò pràctic, tiren mà d’un decret per
acabar amb allò que no els agrada i no els agradaven els programes d’ensenyament PIL i PIP, que són garantia per als
alumnes valencià per a ser competitius amb les dues llengües oficials i una altra estrangera.
No els agradava que l’àrea del coneixement del medi
s’impartira en valencià, no els agradava haver de catalogar
els llocs de treball, no els agradava tampoc els projectes lingüístics de centres on es definien mesures específiques d’incentivació del valencià, llengua minoritzada, que no tenien
altre objectiu més que el d’assegurar que el seu alumnat
adquirisca al finalitzar l’educació bàsica una competència
lingüística igual en valencià i en castellà. I no els agradava
que les famílies participaren en la tria dels programes per a
un ensenyament trilingüe dels seus fills.
Vostés no arrepleguen en el nou decret una cosa tan
important com és la voluntat de les famílies valencianes en
torn al desenvolupament dels programes PPEC i PPEV. I
així, sincerament li ho dic, difícilment van a poder emprendre mesures organitzatives i pedagògiques tan necessàries al
llarg de les diferents etapes educatives d’un alumne. Es tracta de complicitat entre els pares i la conselleria i això s’ha
acabat, senyors del Partit Popular.
Però el que realment els molestava és la Llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983, una llei que fa un govern
socialista per a plasmar de manera legal l’aspiració de bona
part de la societat valenciana que lliga la dignificació i la
recuperació del valencià a la restauració del valencià en els
centres docents, recuperant així la normalització en tots els
àmbits, promovent un plurilingüisme que naix del bilingüisme que tots els valencians podien adquirir si s’hagueren
continuant fent bé les coses.
Malauradament, senyories, en esta comunitat La
Generalitat s’oblida que el valencià i el castellà són llengües
oficials. I, per tant, és irrenunciable el manteniment d’aquest
estatus prioritari. La Generalitat hauria d’assegurar una presència de les dues llengües oficials, un coneixement efectiu
d’ambdues i, aleshores, és quan comença el plurilingüisme
introduint una tercera, quarta, quinta llengua. Aleshores,
l’objectiu està assolit. Un objectiu que no és altre que els
alumnes valencians tinguen una competència equilibrada en
valencià, castellà i el domini d’una altra llengua estrangera.
Pàgina 2.388
Senyories, les raons són clares. Per això, reitere i demane la retirada del Decret 127/2012, per aconseguir un desenvolupament ple i integral que possibilite el màxim grau de
capacitació lingüística. Eixa és la tasca de tots nosaltres,
senyories.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Crespo.
Senyora Parra.
La senyora Parra Almiñana:
Senyora Crespo, ens demana precisament el que no té el
Grup Parlamentari Socialista, altura de mires. Volem que
cada alumne de la Comunitat Valenciana sàpiga entendre,
parlar i escriure perfectament valencià, castellà i anglès.
Perquè això és el que necessita la societat actual, que sàpiguen parlar igual. I això és el que garantix el decret que
vosté vol retirar.
Agarrant la seua proposta es demostra què és i què representen vostés i em sap mal dir-ho, però la seua proposta diu:
retirar, posposar, reconsiderar l’aplicació. I això és reflex del
que és el Grup Socialista parlamentari. Això és la política
del Partit Socialista, PSPV en la Comunitat Valenciana, política del bloqueig, política de la paralització, política del no.
I li he de dir que la Comunitat Valenciana amb el govern del
Partit Popular no s’atura, no es para, no es para la formació
dels alumnes. No anem a deixar de dir «sí» al futur de la
Comunitat Valenciana i de dir «sí» al futur personal i professional dels alumnes valencians. I això és el que garantix
este decret.
El govern valencià ha aprovat un decret, que jo sé per què
no els agrada a vostés. No els agrada senzillament perquè és
un decret que no és excloent, que és integrador, que no posa
com en altres comunitats on la sala de contenciós administratiu del Tribunal Suprem este estiu ha hagut d’impugnar
tres articles d’un decret de Catalunya. I això no va a passar
amb este decret que estic ací ara defensant. (Aplaudiments)
Per això no els agrada. No els agrada, perquè els pares
poden opinar i elegir quina és la llengua cooficial, vehicular,
d’ensenyament dels seus fills. I vostés volen imposar, com
han fet els catalans. I, sobretot, també dir-li que eixa és una
diferència important entre el que ha fet la conselleria i el que
han fet altres comunitats.
Jo ací m’he quedat sorpresa avui de sentir intervencions
com la de Marina Albiol que diu que este decret el que fa és
cristianitzar l’educació, el catolicisme de l’educació. Vostés
tenen un complex i estan tan allunyats de la realitat que no
saben ni el que diuen. Este decret l’únic que fa és preparar
els nostres alumnes per a la realitat actual i donar solució a
les demandes i a les necessitats d’un món cada volta més
globalitzat, més internacionalitzat.
I vaig a dir-li una cosa: saben per què no els agrada a tota
esta ala este decret i a nosaltres sí? Perquè nosaltres ens sentim
espanyols i molt valencians i vostés ni se senten espanyols, ni
valencians. Per això han dit que es parla català i s’ha dit hui ací.
(Aplaudiments) Per això hui han dit que es parla català.
I per acabar, simplement dir-li una cosa, senyora Crespo: per
a la normalització del valencià no cal excloure el castellà.
Moltes gràcies i respecte per a tots. (Aplaudiments)
Número 57
18.10.2012
El senyor president:
Anem a passar a la votació del sèptim punt de l’ordre del
dia. Comença la votació. 36 vots sí, 47 vots no.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre la modificació de les polítiques econòmiques
i socials del Consell d’Europa per a destinar
els seus recursos a la salvaguarda dels drets bàsics
de les persones, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 29.752, BOC número 99)
El senyor president:
Octau punt de l’ordre del dia: presa en consideració de la
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència,
sobre la modificació de les polítiques econòmiques i socials
del Consell d’Europa per a destinar els seus recursos a salvaguarda dels drets bàsics de les persones, presentada pel
Grup Parlamentari de Compromís.
Per a la presentació i defensa de la PNL i de l’esmena, té
la paraula la representant del Grup Parlamentari
Compromís, la diputada il·lustre senyora Mónica Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Després del magnífic espectacle d’alçar les banderes de
la ignorància podríem tornar a parlar d’economia, que és el
que està en este moment en el centre del debat polític.
Warren Buffett, el que en 2012 és el quart multimilionari del món, un senyor ric, va dir, va escriure fa temps que hi
ha una lluita de classes –per suposat– «però és la meua classe, la dels rics, la que dirigix la lluita, i nosaltres guanyem».
Des de Compromís volem denunciar l’intent d’ocultar la
vertadera naturalesa de les polítiques ultraneoliberals que
vostés hui ací representen. Volen rescatar els banquers despreciant per damunt l’estat del benestar de la immensa
majoria de les persones. Aprofiten el shock amb què està
immersa la gent, entre altres coses perquè tots els dies es
dediquen a dir-li que estem en crisi, per imposar nous retalls,
privatitzacions i retalls de dret i democràcia.
Les reformes institucionals, encaminades a desarmar els
drets polítics i mecanismes de representació de la ciutadania; les reformes penals encaminades a criminalitzar la
mobilització d’aquells que diuen que ja n’hi ha prou; el desprestigi democràtic i debilitar els òrgans de control per a
generar impunitat en aquells que representen a la classe
dominant. En realitat, vostés el que estan és acabant amb la
democràcia.
I com hem acabat així? Riguen, riguen, riguen. Això és el
que vostés estan fent, riguen. (Remors) Vostés, els neoliberals, els ultraneoliberals, han volgut promoure la idea que un
problema creat amb el sector privat, eixe que vostés tan
defensen, conseqüència d’un enorme endeutament privat,
s’ha de resoldre a base de la reducció del sector públic. Eixe
és el seu dogma: la socialització de les pèrdues privades. A
l’esquena ¿de qui? A l’esquena de les capes treballadores, a
l’esquena dels emprenedors, dels xicotets i mitjans empresaris, a l’esquena dels empleats públics, a l’esquena dels discapacitats, a l’esquena dels dependents, a l’esquena de tots
aquells que no han generat este immens problema, que tots
sabem qui l’ha gestat.
Pàgina 2.389
Deia el senyor Mario Draghi, ultraliberal com vostés, que
el major problema que hui existix és l’enorme tamany del
deute públic. ¡Mentida! Això és ¡mentida! ¡És fals! Quan la
crisi va començar, Espanya tenia, en realitat, un dels deutes
públics més baixos de la Unió Europea, senyories. La banca
alemanya hi va invertir extensament en la banca espanyola
–la banca alemanya–, sent esta inversió un element clau en
crear la bombolla immobiliària especulativa de la qual,
òbviament, la banca alemanya va aconseguir grans beneficis
–també altres banques–, i es va crear aixina l’enorme problema del deute privat.
Este endeutament s’ha multiplicat per la reducció de la
capacitat adquisitiva de les rendes del treball, senyories, que
són les que suporten esta crisi, que no és una crisi, que és
una estafa. (Veus) El problema, l’arrel del problema està en
el sector privat i no en el públic.
Salaris més baixos i més impostos han forçat les famílies
a endeutar-se per a mantindre el seu nivell de vida, no per a
viure per damunt de les seues possibilitats, sinó per a viure
conforme a les seues necessitats.
Vostés també oculten, fins i tot, que ara el deute públic
espanyol és el més baix que la mitjana de la Unió Europea
dels quinze. I segons càlculs del Fons Monetari
Internacional, Espanya pagaria el 3,5% del PIB en interessos en 2017, la qual cosa és una xifra assumible, similar a la
que paguen altres països com Alemanya o Gran Bretanya.
Però, el problema és que s’està convertint en públic el
deute privat. Eixe és el problema. El problema és que els
bancs reben diners del Banc Central Europeu a l’1% i compren bons de l’estat a uns interessos del 6 o el 7%. Un negoci redó, perquè si vostés resten, a sis o a set li resten un, són
uns guanys del 5 o 6%. Però quan se compra molt i especulen
amb això, corren el risc que, finalment, l’estat no puga pagar
els seus interessos. La sort que tenen és que el Banc Central
Europeu, el seu major lobby, continua fent el joc a la banca en
compte d’aplicar l’alternativa que és que el Banc Central
Europeu imprimira diners, és a dir, devaluara moneda i comprara bons públics els estats en lloc de donar-los eixos diners
als bancs perquè ells amb eixos diners especulen.
Este és el tema, el fet que els interessos del deute s’hagen
disparat es deu que el Banc Central Europeu va deixar de
comprar els bons. I, ¿per què? Doncs, perquè el Banc
Central Europeu supedita la compra de bons dels estats a la
privatització de l’estat, a la desaparició de l’estat, perquè
eixe és l’últim objectiu, ¿de qui?, doncs dels ultraneoliberals
i dels neocons, la desaparició de l’estat. Per això, vostés parlen de societat de benestar –supose que se referix a la de
societat mercantil– i volen desmantellar l’estat de benestar.
¡Sort que encara els queda sentit de l’humor! Moltíssimes
gràcies.
Per tant, la troica no és conscient que les seus polítiques
són les que estan creant la crisi, per tant no és una crisi, és
una estafa, i és una estafa orquestrada per aquells que, com
el senyor Buffet, diuen que estan guanyant esta lluita perquè
són els més poderosos i rics d’este planeta.
Des de Compromís instem a un canvi en estes polítiques
i, per això, vam proposar el 14 de juny la proposta que tenen
vostés ahí, en què s’insta al Consell de la Unió Europea a
redreçar estes polítiques, en què s’insta que se rescate les
persones i que els diners públics prioritàriament vagen a serveis públics i a procurar el benestar de les persones.
I, a més, hem fet una esmena en què –com la proposta ja
té prou mesos– se faça, d’acord amb el que està reivindicant
la cimera social, un referèndum perquè se li pregunte a la
gent si la prioritat ha de ser el pagament al deute dels bancs
o la prioritat ha de ser la inversió en serveis públics, educació, sanitat, dependència, discapacitat, etcètera. Això se li ha
Número 57
18.10.2012
de preguntar a la gent, això s’ha de sotmetre a un referèndum, a una consulta i que la gent puga triar, com han fet en
altres països, si volen pagar el negoci dels bancs o si els seus
diners han de servir per al benestar de tota la gent i no només
de la capa més poderosa. I, a més, que se aprove per part
d’estes Corts la moratòria del pagament del deute fins que
s’audite si eixe deute és legítim o il·legítim. I anem a continuar proposant-ho fins que a vostés els entre el seny o fins
que vostés siguen minoria. Anem a continuar proposant allò
que és l’única eixida a esta estafa. L’única eixida és que ens
plantem i diguem que «ja n’hi ha prou, que amb els nostres
diners els bancs no van a continuar fent negoci.» Eixa és l’única eixida. I això, efectivament, se decidix a Europa i se
decidix en el Consell de la Unió Europea. I la Comissió
Europea executa eixos acords.
I ahí és on hauria d’anar el senyor Rajoy a dir que les
polítiques s’han de canviar, però ¿quin és el problema? El
senyor Rajoy s’excusa en la senyora Merkel. ¡Que roïna és
la senyora Merkel! ¡Però és que Rajoy i Merkel són el
mateix! ¡Rajoy és igual que Merkel!, almenys políticament
parlant. Són els que defensen les classes més poderoses, les
classes més riques. Són aquells que estan defensant per
damunt del benestar dels pobles que els diners públics vagen
a enriquir el compte corrent i els beneficis de la banca.
Evidentment, la senyora Merkel defensa els interessos de la
banca alemanya, però el senyor Rajoy està defensant els
interessos de l’oligarquia i de la banca espanyola, també. I
el senyor Rajoy i la senyora Merkel són el mateix.
No vagen per ahí vostés diguent que ací la culpa de tot la
té la senyora Merkel. La senyora Merkel tindrà la culpa
d’haver empobrit les classes populars alemanyes.
¡Evidentment que la té! Però no menys culpa que té el senyor Rajoy, el senyor Rato i tots els senyors que han fet d’esta estratègia la seua bandera política, mentres ací venen
diputats a fer un sainet sobre temes menors. Les decisions
s’estan prenent tenint en compte els interessos del poder
financer, que és qui representa en este moment l’oligarquia
de tot el planeta.
Aixina és que ¡ja està bé d’escudar-se en la senyora
Merkel! La senyora Merkel, efectivament, ja li demanaran
responsabilitats qui l’ha votat, que és el poble alemany, però
ací qui està governant és el senyor Rajoy, i el senyor Rajoy
està fent el mateix que la senyora Merkel, li està fent el joc
a la senyora Merkel, i, després, damunt, té la covardia de
tirar-li les culpes a l’altra. Doncs, ¡no! La culpa la tenen vostés, quan amb el seu botonet estan alimentant una estratègia
que porta al clot les capes populars i mitjanes per a fer-li els
beneficis grossos a l’oligarquia i les classes pudents.
Ahí és on està el problema. I vostés són còmplices d’eixa situació.
Moltíssimes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Per a defensar les dos esmenes presentades pel Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, té la paraula la il·lustre
diputada senyora Esther López.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
Bien, huelga decir que desde Esquerra Unida vamos a
votar favorablemente a esta proposición no de ley de
Compromís. Pero, de todas formas, nos van a permitir ya
que hemos presentado dos enmiendas porque creíamos,
Pàgina 2.390
también, que era fundamental realizar este debate también
aquí, en Les Corts.
Bueno, nuestra primera enmienda se refiere a la corrección, a una pequeña corrección acerca del órgano al que el
Grupo Compromís dirige su proposición no de ley, ya que,
bueno, como todos ustedes sabrán, el Consejo de Europa, a
diferencia del Consejo Europeo y del Consejo de la Unión
Europea, no está ligado a la Unión Europea, y es una organización regional internacional cuya función es la de velar
por la garantía de los derechos humanos y la democracia.
Todo esto en teoría, no me entiendan mal.
Por ello, desde Esquerra Unida presentamos esta enmienda de modificación en la que corregimos «Consell
d’Europa, Consejo de Europa» por «Comisión Europea»,
que es la institución que en el marco constitucional de la
Unión Europea –la institución, perdón– perfila sus tratados,
encarna a la rama ejecutiva del poder comunitario, ostenta el
monopolio de la iniciativa legislativa, ejecuta el presupuesto y las políticas comunes. Y, por tanto, entendemos que en
rigor se debería de apelar a este órgano para exigir el cambio de dirección de las políticas de la Unión Europea.
Porque, señorías, me imagino cuál va a ser el eje del discurso del Partido Popular para votar en contra de esta proposición no de ley. Imagino que dirán –como hacen con las iniciativas que vetan día tras día en la Mesa de Les Corts o en la
Junta de Portavoces– que este tema no es competencia e interés para la comunidad, para el País Valencià, porque habla de
Europea y eso, para lo que les interesa, está muy lejos.
Sin embargo, si hoy hay una huelga de estudiantes, de
asociaciones de padres y madres, si el 14 de noviembre hay
una huelga general es porque el gobierno de su partido, del
Partido Popular, se arrodilla día tras día ante los intereses de
los mercados a través de las directrices que marca Europa,
una Europa insolidaria, injusta, que ataca a la gran mayoría
de la ciudadanía para beneficiar a un capitalismo salvaje e
insaciable del que se benefician, sobre todo con la crisis, una
irrisoria minoría.
Señorías, desde el Partido Popular, además de agredirnos
día tras día con las políticas de austericidio, nos niegan la voz,
nos niegan la soberanía y criminalizan las acciones de rebeldía democrática que piden un referéndum sobre sus políticas.
Porque cuando un gobierno rompe el único vínculo que le une
con la ciudadanía, que es el programa electoral que se compromete a cumplir, está violando la legitimidad de la soberanía popular y deslegitimando su propia existencia.
Su falta de respeto por los principios democráticos, unida
a su mediocridad y su afán por imponer sus planes, son las
causas de que solo sepan actuar mediante la represión policial, represión policial que esperemos hoy no vuelvan a poner
en práctica como hace meses hicieron con las protestas de los
estudiantes del Lluís Vives en Tarongers, algo que me temo
que cuando escribí esta intervención –hace unas horas– era
una posibilidad y, ahora, ya ha sido un hecho.
Por ello, desde Esquerra Unida proponemos una enmienda
complementaria que nos parece fundamental, la de la derogación de la contrarreforma constitucional que fue impuesta por
la Unión Europea, aprobada sin debate social, con nocturnidad, alevosía, en agosto y en solo doce días, y es la materialización más clara de la sumisión ante Europa de su partido en
connivencia con el Partido Socialista, por cierto.
Y es que hablamos de la reforma de la Constitución, de
la ley de leyes, de la norma que informa a todas las normas,
la fuente de la que emana el derecho, las leyes que rigen
nuestras vidas, que no puede, por tanto, estar al servicio de
los intereses espurios de mercaderes y usureros, sino de los
de la sociedad en general.
Número 57
18.10.2012
Es decir, que en la Constitución los intereses particulares
se someten a los intereses generales, y cuanto más se acerque a este norma más hablamos de democracia, y cuanto
más se aleje de ella, es decir, cuanto más tenga de coyuntural, cuanto más de interés de una minoría frente a una mayoría, más se acerca a la tiranía y al despotismo.
Sin ánimo de filosofar, voy a referirme a lo que en cualquier universidad se viene enseñando en Derecho, la definición que hacía el jurisconsulto Ulpiano, que dice así: «Los
preceptos del Derecho son estos: vivir honestamente, no
dañar al prójimo y dar a cada uno lo suyo.» Pues, bien, la
reforma del artículo 135 de nuestra Constitución contraviene a esta trinidad; no es honesta, pues dice que paguemos
con el dinero de todos o unos pocos; daña al prójimo, pues
debemos entender por «prójimos» más a los ciudadanos y al
interés general que a los banqueros y usureros que especulan con la deuda pública; y, sobre todo, lejos de dar a cada
uno lo suyo, esta norma aberrante toma lo de todos para
darlo a unos pocos. Porque, ¿acaso es dar a cada uno lo suyo
el tomar nuestros impuestos y, en lugar de que sea prioritaria, su reversión en sanidad, educación o atención a la
dependencia, pagaran los que ya son millonarios incrementando su riqueza, mientras se hace a costa del empobrecimiento general?
Ustedes han consagrado una ideología en la Constitución
al anteponer el pago de la deuda a la atención de las necesidades sociales.
Señorías, solo actuando desde una línea totalmente contraria, poniendo los recursos del estado, la riqueza generada
al servicio de las personas y no de los intereses económicos
de banqueros y grandes empresarios, se podrá salir de esta
crisis sin provocar perjuicios tan graves como los que está
viviendo la gran mayoría actualmente y que, por desgracia,
son solo los primeros síntomas de una situación que, si no
varía la política económica, solo puede agravarse como
hemos visto en todos los países en los que se han aplicado
estas mismas políticas, como en Grecia o Portugal; sin
embargo, nos olvidamos de casos, como el de Islandia, en el
que se decidió preguntar al pueblo, decidió el pueblo que el
pago de la deuda era secundario con respecto a las necesidades sociales y, de esta manera, es el país europeo que
mejor y más rápidamente está saliendo de la crisis.
Por ello, señorías, cambiemos de políticas, gobernemos
para las personas, pensemos en los que más lo necesitan,
pero para hacer política social es imprescindible, primero,
derogar la reforma constitucional.
Señorías, la constitución ya garantizaba que la deuda
financiera del estado había que devolverla. ¡Nunca la banca
ha dejado de cobrar!, aunque no se cumpliera ni el derecho
al trabajo o a la vivienda, que, por cierto, también garantiza
nuestra constitución. Pero los dirigentes del Partido Popular
y del Partido Socialista modificaron la Constitución, tan
sacrosanta cuando les conviene, para asegurar todavía más
que los banqueros y los grandes inversores cobren, dando
dos vueltas de tuerca más al artículo 135 y limitando hasta
la cuantía exacta del déficit a una cifra mínima, lo que es el
aval constitucional al recorte del gasto social.
Es inmoral, irresponsable y violento socialmente que los
mismos que recortaron los impuestos a las rentas más altas
y a las grandes empresas, privando al erario público de miles
de millones de euros, ahora impongan unos recortes que perjudican a quienes menos tienen..., a quienes menos tienen,
que son, particularmente, las familias trabajadoras. Sabemos
que lo hacen para garantizar que cobren los grandes inversores, los mismos que se beneficiaron de la especulación
inmobiliaria, de la obra civil faraónica e inútil, como algún
aeropuerto erigido para mayor gloria del otro señor Fabra,
Pàgina 2.391
patriarca de la saga que legisla bajo el lema del «que se
jodan».
Y, señorías, es cierto que ustedes empezaron cambiando
la esencia del principio constitucional, pero es que el Partido
Popular no se quedó ahí: aprobaron una amnistía fiscal que
permite que los delincuentes de cuello blanco, estafadores
que merman la sanidad y educación pública, queden indemnes de cualquier sanción; aprobaron una reforma laboral que
dinamitó nuestra defensa ante la explotación laboral, permitiendo enmascarar despidos improcedentes en despidos
objetivos; legalizaron el racismo en la sanidad pública;
incrementaron las tasas para obstaculizar a los más pobres el
acceso a la educación; rescataron y rescatan a los bancos,
haciendo un bote común con nuestros impuestos, mientras
nos expulsan de nuestras casas tras habernos expulsado de
nuestros trabajos. (Remors)
Señorías, sabemos que no va a ser aprobada esta proposición no de ley, pero si tuvieran un poco de conciencia por
la situación de la mayoría de las personas de nuestra comunidad, aunque ayer demostraron vergonzosamente ante los
discapacitados que no es así, no les quedaría más remedio
que exigir que se derogue la reforma constitucional, exigirían un referéndum, exigirían que la prioridad fuera las necesidades de la mayoría, la sanidad, la educación, la dependencia. Pero con el rodillo del Partido Popular no esperamos
nada, porque sabemos que quien tiene aquí la mayoría absoluta eran y son el partido de los banqueros y las grandes
empresas.
Gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
Per a acceptació o no de l’esmena, té la paraula la il·lustre
diputada senyora Mónica Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyora López, (riu) de les dos esmenes, n’anem a
acceptar una i l’altra no. La que no li vaig a acceptar és el
tema de canviar «consell» per «comissió», perquè entenem
que on se talla l’abadejo és en el Consell de la Unió
Europea. És cert que al ficar només «consell» i no ficar
«Consell de la Unió Europea», perquè en principi estava
redactat posant «consell» per a que no se confonguera amb
este Consell... –bé, no està, este que no està–, ficàrem
«d’Europa» i haguera segut més acurada la redacció Unió
Europea, ¿eh? Però, evidentment, estem referint-mos a l’òrgan colegislador que..., on estan els ministres del 27 països,
o a vegades els caps d’estat. Entre altres coses perquè, com
li he dit abans..., com havia dit abans, esta proposta és del 14
de juny, i recorde vosté que el 28 de juny hi va haver una
cimera, el 28 de juny, i estava dirigit..., estava adreçada esta
proposta, que això anara a eixa cimera. Òbviament, en un
parlament on tu presentes una proposta el 14 de juny i se
debat el 18 d’octubre, a banda d’alguna cosa no anar bé,
doncs, passen estes coses, ¿no?
De totes maneres, li l’haguera acceptat si haguérem deixat «al consell i a la comissió», però com que l’esmena és
excloent, doncs, jo crec que ahí a on tenim representació,
que és, precisament, en el consell..., dic el Govern
d’Espanya, òbviament, és on tenen de plantejar els canvis
d’esta política.
La següent sí que li la vaig a acceptar perquè, òbviament,
la sacralització en la Constitució de prioritzar els deutes del
capital, de la banca, sobre el gasto social, és una altra de les
Número 57
18.10.2012
trampes i dels mantres de l’ultraneoliberalisme que volen fer
entendre una cosa que no és, és a dir, una trampa com és l’eliminació del dèficit com si este fóra el problema, i ja he dit
abans les xifres amb les quals va tancar 2011 el deute públic,
Espanya, molt per davall d’Alemanya o de França, però ací,
a més, s’ha sacralitzat com un disbarat en la Constitució
Espanyola, i és dèficit zero o el fi de les polítiques socials
d’igualtat.
«Dèficit zero», eixe mantra, eixe dogma, és el fi de les
polítiques socials d’igualtat. Perquè, per a l’estat social, hi
ha d’haver deute..., per a l’estat «social», hi ha d’haver
deute. I els recorde, senyories, que Espanya és un estat
«social i de dret», i el dret no és com en les matemàtiques,
en el dret l’ordre dels factors sí que altera el producte. I com
han assenyalat Joseph Stiglitz, Paul Krugman, Dean Baker i
tota una llarga llista d’economistes, les polítiques de retalls
de la despesa pública, incloent-hi la despesa pública social,
són contraproduents, ja que reduïxen encara més la demanda de béns i serveis, que està estancada com a resultat que la
població està enormement endeutada i, per tant, té escassa
capacitat de compra i consum. Grècia, Irlanda i Portugal
estan mostrant que la reducció de la despesa pública les està
abocant a una contínua recessió, però és que ja s’alerta que
en l’eurozona el que ve és una gran depressió. Anem a passar de la recessió a la depressió si seguim amb estes polítiques d’austericidi i amb estes polítiques d’aplicar el dogma
neoliberal. Els pressupostos generals de l’estat del Partit
Popular, en eixa mateixa línia contribuïxen a més atur i a la
recessió... I, com dic, a les portes de la depressió.
Nosaltres anem, òbviament, a acceptar esta esmena perquè
tampoc se parla mai, quan se parla d’equilibri, dels ingressos.
El problema de com s’ha augmentat el dèficit públic en este
país, quan no teníem unes xifres alarmants, és precisament
perquè sistemàticament s’han fet polítiques fiscals regressives
que graven les rendes del treball mentres alleugeren les rendes
de capital. Això és el que està passant, esta regressivitat..., i la
Constitució també diu que el sistema fiscal ha de ser progressiu, explica la gran pobresa de l’estat. Els ingressos a l’estat
espanyol són els més baixos de la UE-15, ¡els més baixos! Un
31 del PIB comparat amb un 44 en la mitjana de la Unió
Europea dels quinze, o un 54 en Suècia.
Ahir dia el senyor Ricardo Costa ací que la pressió fiscal
s’està assimilant a la pressió fiscal que n’hi ha en Suècia,
però va obviar una cosa: s’assimila en les capes de rendes
mitjanes i baixes. Però el 20% dels que més tenen en el nostre país només paguen una quinta part del 20% de les persones que més tenen en Suècia. ¡Ahí està el nostre forat! I és
que, efectivament, la pressió fiscal sobre les capes treballadores i mitjans és molt gran, però la pressió fiscal sobre l’oligarquia és molt baixa, i ahí se fa el nostre forat, i això vostés ho han consagrat –vostés i vostés– amb el canvi en la
Constitució, i això ho pagarem car. Eixe botonet que van
polsar tant els diputats del PP com els diputats del PSOE en
el Congrés dels Diputats per a canviar la Constitució, estem
pagant-lo molt car.
Espere, per descomptat, que rectifiquen uns i que, als
altres, si no rectifiquen, pugam fer que siguen minoria.
Moltes gràcies.
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista,
l’il·lustre diputat Francisco Toledo té la paraula.
Pàgina 2.392
El senyor Toledo Lobo:
Benvolguda Mónica, nosaltres compartim la lletra i l’esperit de la proposició no de llei que vau presentar al seu dia.
Yo mismo he defendido aquí principios totalmente en
consonancia con esa proposición no de ley. Efectivamente,
y creo que es algo que se va abriendo camino, la deuda española está en similares porcentajes a la de otros países europeos. Estamos, de hecho, por debajo de la media. Con países que no tienen ningún problema con su prima de riesgo,
mientras que nosotros los empezamos a tener todos. Y algo
pasa cuando quien está en similares condiciones tiene problemas. Los problemas de las cuentas públicas no se deben
a la deuda, por tanto, sino a dos cosas: a los intereses que
nos quieren hacer pagar por ella y a la caída de ingresos en
las cuentas públicas.
En general, las administraciones públicas..., lo que deben
no lo han generado, ¿eh?, gastando más que otros países, ahí
no está el problema. El problema está en la caída de ingresos, por el desmoronamiento del sector del ladrillo y por el
drama del paro que estamos viviendo, drama que hace que
cinco millones y medio de personas no paguen seguridad
social, no paguen IRPF, no paguen autónomos, no paguen
impuesto de actividades económicas, paguen poco IVA porque no tienen con qué consumir, (inintel·ligible) ... , que no
tener trabajo, ¿eh?, haga que las cuentas públicas estén
secas. Por tanto, la caída de ingresos no se arregla con recortes, recortes y más recortes, que es lo que hace el señor
Fabra y lo que hace el señor Rajoy. Esa política está absolutamente fracasada. Fracasó en América del Sur, fracasó en
buena parte del Asia.
Aquí hace falta un cambio de política económica. Aquí,
en la Comunidad Valenciana, ¿eh?, sí que hemos tenido un
ejemplo de lo que no se debe de hacer, porque si es cierto
que la cantidad del gasto, a nivel global, no es preocupante,
la calidad sí que lo ha sido, sí que se han hecho muchas
cosas que se podrían haber evitado, y en esta comunidad
tenemos ejemplos claros. Hemos hecho una Ciudad de la
Luz en vez de escuelas para los niños que tienen que estar
en barracones; hemos hecho un aeropuerto sin aviones en
vez de centros de salud o centros para dependientes; o
hemos gastado miles de millones en grandes saraos en vez
de política industrial que generara empleo.
Otra cosa es que la Comunidad Valenciana, además, haya
gastado..., haya incrementado esa deuda cuando los demás
la bajaban, ¿eh?, cuando la época de bonanza económica
permitía que las cuentas públicas se aliviaran, y nosotros
hemos seguido echando más leña al fuego. Por eso estamos
en la situación que estamos. Nos parece inadmisible que la
deuda de los bancos la tengamos que pagar los particulares,
nos parece inadmisible que ese dinero con el que se nos
quiere primar negativamente en los intereses merme nuestro
crecimiento económico, que no vaya a la solidaridad de los
que más lo necesitan.
Pero tan inadmisible es que esa deuda, ¿eh?, se aproveche como palanca para incrementar la prima de riesgo española. Hemos visto lo que pasa en Grecia. Grecia está pagando a más de un 20% lo que le prestan. Ha llegado a pagarlo
a más del 60%. Son intereses de usura que la Unión Europea
jamás debería permitir. Como no debería permitir que el
banco central europeo se niegue a comprar deuda, no pueda
comprar deuda de lo estados al 1% y sí que pueda dejárselo
a los bancos para que se la compren a Grecia al 20 o a nosotros al 7. Eso es inadmisible.
Por tanto, hace falta un cambio de prioridades y, por
tanto, la primera parte de lo que presentó Compromís, la
apoyamos. Sin embargo, no podemos apoyar algo que nos
Número 57
18.10.2012
parece negativo, no podemos apoyar que el gobierno valenciano no pague nada de lo que debe hasta que se aclare qué
es ilegítimo, ¿eh? Nosotros apoyamos que el gobierno
valenciano pague, que pague a los proveedores privados,
que pague a los empresarios, a los dependientes, a los colegios, (aplaudiments) que pague al sector público, a los ayuntamientos y que pague a los bancos. ¡Que pague a todos!,
¡que pague a todos!
Y, evidentemente, que la deuda ilegítima se estudie, que
se determine, que se anule legalmente y que se persiga a los
que la han generado, ¡que se persiga!, que se les exija responsabilidades políticas, responsabilidades patrimoniales,
responsabilidades penales, y entonces es cuando podemos
hacer esto. Pero, sin embargo, no podemos apoyar que dejemos de pagar, eso nos parece que sería lo más pernicioso
para nuestros ciudadanos.
Por tanto, nuestra posición en este tema va a ser de abstención.
Gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Toledo.
Por el Grupo Parlamentario Popular, el ilustre diputado
Antonio Lorenzo tiene la palabra.
El senyor Lorenzo Paredes:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
Señora Oltra, yo, de antemano, y como usted ya bien ha
venido a reconocer en su presentación, le diré que el hecho
de no haber ya aceptado la enmienda en donde se detecta un
error, que usted no ha querido reconocer como tal y que creo
que muy importante porque a la institución que se dirige no
es la correcta. Pero entendiendo que en el trasfondo de todo
lo que usted argumenta hay una serie de circunstancias que
nos obligan a hablar del tema, que es muy importante para
intentar obviarlo o justificarlo, le diré que la Unión Europea
es sobre todo la Europa de los ciudadanos, la Europa de las
personas y, en consecuencia, las políticas sociales que en
ella se llevan a cabo son las ideales, y sobre todo en este
momento en donde la prioridad es innegable dentro de esa
propia agenda europea.
De hecho, las actuales políticas europeas adoptadas para
luchar contra los nuevos efectos de la crisis económica y
financiera no pueden disociarse del proceso de redimensión
que la Unión está desarrollando respecto a conceptos como
el bienestar, el progreso de la sociedad, más allá del crecimiento económico.
Ejemplos de esta afirmación los tenemos, y muy recientes. Sin ir más lejos, la primera parte de la reunión del
Consejo Europeo del pasado 28 de junio, al cual usted ha
aludido y, en consecuencia, entendemos que es extemporánea la proposición que usted hace, dedicaba su debate al
proyecto del pacto de crecimiento y del empleo fundamentalmente, partiendo de la base de que la mejor política social
es la del empleo y lo que ello conlleva.
En esa reunión de jefes de estado y de gobierno se manifestaron sus determinaciones de estimular un crecimiento
inteligente, sostenible, integrador y eficiente del uso de los
recursos y generador de empleo.
Sobre (inintel·ligible)... pactos se han tomado decisiones,
tanto acerca de las actuaciones que se deberán entender en
los estados miembros como de la contribución de las políticas europeas de los mismos, sobre el crecimiento y el
empleo fundamentalmente.
Pàgina 2.393
En la aplicación de las recomendaciones específicas por
países de los estados miembros, harán especial hincapié en los
aspectos que abarcan desde la modernización de las administraciones públicas, y en particular el sistema judicial para evitar sus retrasos, hasta la necesidad de proseguir con saneamientos presupuestarios y políticas de inversión, en este caso
públicas, que favorezcan el crecimiento, pasando por la restauración urgente del sector bancario y de la actividad normal
del préstamo a la economía real, a la del día a día; aunque sin
olvidar cuanto favorezca el crecimiento y la competitividad
desde distintos puntos de vista, como con la convivencia que
de hacerse frente a los desequilibrios más profundamente
arraigados y proseguir con las reformas estructurales tendentes a desbloquear el potencial del crecimiento.
Indudablemente las restricciones injustificadas de los
prestadores de servicio deben de tenerse en cuestión y deben
valorarse para (inintel·ligible) ... en las empresas y todos los
vínculos de carácter empresarial y de tejido industrial que
favorezca también el buen desarrollo. Pero sobre todo, el
estado y los estados miembros harán frente al desempleo y
a las consecuencias sociales que de él se derivan; indudablemente habían muchas cuestiones que tratar, y en estos
momentos no es que tenga mucho tiempo, pero sí se deben
desarrollar y aplicarán políticas eficaces para luchar contra
la pobreza y ayudar a los grupos más vulnerables, cuestión
que usted plantea.
Respecto a cómo contribuirá la Unión Europea a llevar a
cabo todas estas actuaciones, quizá convenga destacar exclusivamente lo relacionado con una financiación, pues en este
caso la Unión predica y da trigo a su vez. Para ello nos serviremos de una sola frase, la pronunciada por el presidente en
este caso del Consejo, el señor Herman van Rompuy, en
donde indicaba que «vamos a impulsar la financiación de la
economía con unos importes de financiación que van a movilizar a unos 120.000 millones de euros para mediar y de forma
inmediata aportarle esta ayuda al crecimiento».
Todo lo que hasta aquí se ha hecho y se dice está dentro
del concepto de la estrategia en Europa para el año 2020. La
estrategia de crecimiento de la Unión Europea y, dentro de
esta institución, quien es la encargada de llevar a cabo estas
medidas. Y como país componente de este grupo de jefes de
gobierno y de estado, apoyamos las mismas y la propia referencia se llevó a cabo en la resolución del mes de junio.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Muchas gracias.
Señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president
Mire, senyor Lorenzo, jo sí que he reconegut que hi ha
una errada en el text, una redacció desafortunada, i fins i tot
he explicat per què ens vam enganyar. És obvi que se referia al Consell Europeu que se reunia el 28 de juny i que hi
havia una cimera on acudien efectivament els caps d’estat a
parlar sobre els temes econòmics que ens tenen en suspens
a tots.
El que passa és que, mire, l’errada nostra, que sí que hem
reconegut, s’arregla amb una fe d’errades, aixina s’arreglen
Número 57
18.10.2012
les errades. L’estafa, no. L’estafa, lamentablement, no s’arregla amb una fe d’errades.
Jo no sé molt bé a què contestar-li perquè no he acabat jo
d’entendre el seu fil argumental. I això que ho he intentat.
Però, en qualsevol cas, jo insistisc que vostés estan portant a terme un dogma que ens du al fracàs més estrepitós,
que ens du a cada vegada més desocupació, que mentres
vostés estan governant ací i en l’estat espanyol cada minut
hi ha més gent desocupada, cada minut hi ha més gent que
no aplega a fi de mes, cada minut hi ha més famílies que no
tenen cap ingrés, cada minut hi ha una persona fora de sa
casa perquè el banc l’ha tirat de sa casa, i cada minut els
bancs guanyen més diners, i cada minut els retalls se’n van
a pagar el deute dels bancs, i cada minut la injustícia se fa
més gran i cada vegada hi ha més rics més rics, els rics són
més rics i els pobres més pobres. I eixa bretxa està obrint-se
sense solució de continuïtat cada minut que vostés governen, ací, allà, en Alemanya i on governen. Perquè vostés són
igual que la senyora Merkel, són el mateix, per molt que
s’escuden en tirar-li la culpa a d’ella. Clar, com ella té una
aparença ahí molt germànica, igual la gent se creu que és
culpa d’ella.
No, el senyor Rajoy i vostés són tan culpables com la
senyora Merkel, perquè són vostés el mateix: repetidors i
repetidors del mantra ultraneoliberal, que ens du a la majoria de la població al desastre.
Este és el tema, senyor Lorenzo, i açò és el que vostés
han d’abordar. Tot el que estan retallant en educació, en
sanitat, etcètera, se’n va tal qual, com ha dit el senyor Ciscar
este matí, 38.000 milions d’euros se’n van a pagar els interessos del deute bancari. D’eixa socialització de les pèrdues
privades. No és un deute que hagen generat els ciutadans, no
és un deute que han generat els ciutadans. És un deute
il·legítim. I s’està fent pagar a tots el deute d’uns quants que
s’han enriquit, que tenen els diners en els paradisos fiscals i
que mouen els fils de tot açò.
La crisi és un negoci per a alguns, als qui vostés ahí asseguts representen. Este és el tema. La crisi és un negoci per a
alguns. I, senyor Lorenzo, vosté que no pareix un dels...,
com el senyor este que jo he anomenat abans, un dels oligarques més rics del món, no ho sembla vosté, igual ho és,
però jo crec que no. Vosté què pensa? Que u que està guanyant diners en la crisi, molts diners en la crisi, va a deixar de
provocar allò que li fa guanyar diners? Per caritat? Quina és
la raó per la qual un oligarca que està guanyant molts diners
en esta crisi va a deixar de guanyar-los? Perquè vostés els ho
diguen quan ja estiguem tots ací? Quan vinga la gent a traure’ls de gorrades d’ací, aleshores diran «socors!»? No se
dóna vosté compte que açò no té eixida?
I ja la intervenció que sí he entés que és per a fer-s’ho
mirar, perquè vostés hauran de decidir-se on volen estar.
Vostés hauran de decidir-se. I ací no hi ha diners per a tot.
Vosté ho sap. Ací diners per a tot no n’hi ha. Els diners que
s’estan anant de sanitat i d’educació van a pagar l’interés del
deute, perquè vostés votaren canviar la Constitució i donar-li
prioritat als crèdits de la banca. Això és aixina. I si volen ho
assumixen, i si no volen no ho assumixen, però vostés feren
això. I el problema és que això ara ho estem pagant, perquè
ara resulta que en la Constitució hi ha un precepte que li dóna
prioritat per damunt de la sanitat, per damunt de la cultura, per
damunt de l’educació, per damunt de la dependència, hem de
pagar l’estafa dels bancs. I això vostés ho han votat. I a mi me
pareix molt bé que molts de vostés no estiguen d’acord amb
això, perquè estic segura que la majoria que estan ahí asseguts
no estan d’acord amb això. Però, si no estan d’acord, hauran
de decidir-se, perquè ací no hi ha tres camins a l’hora. Només
podem recórrer un camí. I si volem recórrer el camí de la jus-
Pàgina 2.394
tícia social i si volen que açò s’acabe, hem de recórrer un camí
que no significa deixar de pagar, significa una cosa molt més
seriosa que això. I és que la prioritat la tinga la despesa social
i que s’audite un compte per a saber si és il·legítim o no. Jo
no puc pagar els excessos del govern del Partit Popular. Jo no
vull que la gent haja de patir perquè ací van decidir fer aeroports sense avions...
El senyor president:
Vaja concloent.
La senyora Oltra Jarque:
...però això és el que vosté –i acabe, senyor president–, és
el que vostés van consagrar també en la Constitució. Aixina
és que també, facen-s’ho mirar, si fan el favor.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Sí, un momento, señor Lorenzo. ¿Quiere hacer uso de la
palabra?
El senyor Toledo Lobo:
Benvolguda Mònica, clar que n’hi ha diners per a tot!
Clar que n’hi ha diners per a tot! Si estem molt més d’acord
del que pareixem. Ja en la PNL que vam presentar estàvem
totalment d’acord, totalment. En defés eixes coses. Clar que
n’hi ha diners per a tots! El que no estan és on han d’estar.
El que no estan és en els comptes públics. El que estan, el
que estan és perdonant-se l’impost de successions, el que
està és perdonant-se l’impost de patrimoni, el que està és
perdonant-se que les rendes de capital no paguen com les
del treball! (Aplaudiments) Clar que n’hi han!
El que hem de fer és posar eixos diners! Però el que no
podem dir és que demanem una moratòria del pagament del
deute als bancs, perquè això és dir que La Generalitat no
pague. La Generalitat ha de pagar tot el que deu. I el que
siga il·legítim, el que siga il·legítim que s’anul·le legalment,
que se perseguisca, que se perseguisca a qui...
Per tant, estem molt més d’acord del que pareix. Clar que
sí! Clar que sí! En això estem molt més d’acord.
Mire, claro que tenemos que cambiar políticas económicas y sociales, es absolutamente necesario, es absolutamente necesario. Estamos aquí, eh, teóricamente por culpa de las
subprime, eso nos quisieron hacer creer. Las subprime fueron el medio por el que se propagó la crisis, fueron el medio.
El origen fue la desigualdad que crearon ocho años de
gobierno ultraliberal en Estados Unidos de Bush. Ese fue el
problema. Que hizo que necesariamente se tuvieran que
ofertar productos tóxicos para que siguieran consumiendo
personas que no podían cumplir. Hizo que las personas que
eran pobres pasaran a tener miseria a costa de que otros se
enriquecieran.
Nosotros sabemos que cambiar las políticas económicas
sociales, pedirle el cambio a la Unión Europea, es pedir
peras al olmo. Lo sabemos. Pero pedimos peras al olmo.
¡Claro que sí! Porque queremos que haya un peral en la
Unión Europea.
Mientras esté gobernando la derecha en la Unión
Europea no van a cambiar, no van a cambiar. Por tanto, ahí
es donde tenemos que producir el cambio.
Mire, Francia ha dejado claro con el cambio de presidente cuál es el cambio de prioridades. Mientras Sarkozy hacía
Número 57
18.10.2012
exactamente lo mismo que Fabra y que Rajoy, despedía profesores, Hollande lo primero que ha dicho es que contratará
a 40.000 profesores.
Ese es el cambio. Eso es lo que tenemos que hacer. En la
Unión Europea tenemos que hacer muchas cosas, y se lo
pedimos al Consell de Europea, a la Comisión, a quien haga
falta. La primera cosa que tenemos que hacer es desterrar a
la prima de riesgo de Europa, desterrarla. Miren, California
es un estado que ha estado en quiebra, en quiebra. ¿Saben
cuál era la prima de riesgo de California? ¿Saben cuál es?
No existe, no existe, porque es la misma que Estados
Unidos. Tiene la misma.
Y lo que tenemos que hacer es desterrar a la primera de
riesgo, desterrémosla en Europa, hagamos una Europa solidaria, y que la prima de riesgo de España (aplaudiments) sea
la misma que la de Alemania, como la de Frankfurt no es la
misma que Nueva York. ¡Eso es lo que tenemos que hacer!
Mientras tanto, estamos perdidos. La primera de riesgo
ha venido de la insolidaridad europea. Y así no vamos a ningún sitio.
Mire, tenemos que desterrar la prima de riesgo, tenemos
que hacer efectivamente que la deuda pública no se pueda
convertir en deuda privada. Aquí tenemos unos maestros,
aquí tenemos unos maestros. La compra de Valmor, eh. No
ha sido solo con los bancos, es que no sólo se hace con los
bancos. Los 30 millones de euros de Valmor que debía algún
amigo del gobierno, eh, ahora lo pagamos entre todos.
Mientras se está recortando en sanidad, educación. Mientras
no se paga a los dependientes. Me parece indecente, indecente, y estamos absolutamente en contra. (Aplaudiments)
Por tanto, claro que nos hemos decidido. Es que en algunas cosas estamos más a la izquierda que ustedes. ¡Claro que
sí! Por tanto, lo que tenemos que hacer es consolidar esa
posición y dejar clara a la sociedad todo lo que se necesita
cambiar en la Unión Europea.
Mire, la Unión Europea necesita impulsar mayor regulación. No podemos consentir lo que está pasando con los
mercados. Estamos como estamos por el abandono de la
regulación. Y se tiene que hacer a nivel europeo, no se puede
hacer a nivel de los estados, porque los estados son vasos
comunicantes.
Por tanto, recuperemos las políticas sociales, recuperemos las políticas de igualdad como prioridad de la Unión
Europea y hagamos que a las arcas públicas llegue todo el
dinero que se está yendo a cuentas privadas, incluso a cuentas privadas evadiendo los impuestos.
Hay muchas cosas que hacer. ¡Claro que sí! Hay muchas
cosas que hacer. Nosotros pedimos, con la misma energía
que ustedes o más que cambien las políticas económicas y
sociales, con la misma. Y pedimos a la Unión Europea que
haya un cambio de prioridades y un cambio de gobierno.
Exactamente igual. Pero lo que nunca vamos a poder apoyar
es que no se pague a los bancos, que no se pague lo que se
debe a nadie. (Veus) Claro que se puede pagar, ya se lo he
dicho. Que paguen los que no están pagando. Y con ese
dinero hay para pagar absolutamente todo.
Y, por supuesto, la deuda ilegítima hay que estudiarla...
El senyor president:
Muchas gracias, señor Toledo.
El senyor Toledo Lobo:
...y hay que castigar a los que la han hecho.
Gracias. (Aplaudiments)
Pàgina 2.395
El senyor president:
Señor Lorenzo.
El senyor Lorenzo Paredes:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
El senyor president:
Señores diputados, por favor.
El senyor Lorenzo Paredes:
Mire, señora Oltra, yo, indudablemente, he intentando
dentro de las posibilidades de tiempo que he tenido, explicarle no todo lo que quería explicarle al respecto, pero sí le
puedo indicar que, como le he indicado anteriormente, y
valga la redundancia, el pasado mes de junio, el presidente
del gobierno, Mariano Rajoy, junto con los presidentes de
Alemania, Francia e Italia, llegaron a acuerdos en puntos
clave para el futuro de Europa. Más que les pese a muchos
de ustedes, claro.
Todos ellos vinculados a la mejora de la situación económica dentro de lo que es el ofrecer a los ciudadanos las
mayores garantías, a los planes de crecimiento, al control
del déficit, a las reformas estructurales para mejorar la flexibilidad y la competitividad económica que fomente el crecimiento económico en toda la unión, lograr mejores mecanismos de estabilidad financiera, así como avanzar en la
integración bancaria, fiscal y política. Como también poner
en marcha, a principios del año próximo, que es lo que se
determinó, un reglamento para la supervisión bancaria –esa
que ustedes reclaman– y su buen funcionamiento.
Todo ello sin perder de vista que la Unió Europea se rige
por unas normas, normas de obligado cumplimiento por
estar como estado dentro de ella.
Además, son las que garantizan el bienestar dentro de lo
que son los compromisos con las personas fundamentalmente, y en base a las medidas que se adoptan dentro del
ámbito competencial que la misma tiene. Por lo que nos
corresponde en estos momentos –y no queriendo ahondar en
lo que a lo largo de los últimos años se ha producido, y algo
se ha dicho aquí–..., que bien es cierto –y mencionando el
asunto– ahí hay un tal señor Almunia que podía hacer algo
por eso que aquí se ha tratado hace un momento. Y también
durante ocho años se podía haber visto si se planteaba algo
en este sentido, porque parece ser que nos olvidamos del
pasado, aunque sea de ayer.
Pero volviendo a lo que le estoy indicando, estas medidas
que se adoptan en Europa son las que realmente justifican
las políticas que –también aquí se ha dicho hace unos instantes– el presidente del gobierno, Mariano Rajoy, lleva a
cabo. Y agradezco, en este caso, se comparta la tesis del
PSOE con las propuestas de Mariano Rajoy, porque se han
venido a decir todas, excepto que tuvieron la posibilidad de
enmendar algunos de esos errores que existen ahora y no lo
hicieron. Pero bien es cierto que ellos están muy acostumbrados a esto y tampoco es una situación que les preocupe
mucho. Y de hecho, con firmeza no le van a aceptar –han
puesto ya una excusa– la propuesta que usted trae.
Indudablemente, yo le estoy indicado que en base a todo
lo acontecido en esa reunión que se produce en junio, en ese
estamento –que sí se corresponde– con los responsables de
gobierno y estado de cada uno de los componentes de la
Unión Europea, se desprenden todas aquellas medidas que
Número 57
18.10.2012
usted nos plantea en la proposición y le dan cobertura a
todas ellas. También sería conveniente que entendiendo que
en el tiempo viene algo desfasada la propuesta, se podía
haber visto esa resolución y haber visto en ella contemplada
esas medidas que estamos diciendo.
Por lo tanto, señora Oltra, el rechazo, sin lugar a duda, a
las propuestas y a la PNL. Indicarle que el consejo de
Europa y el conjunto de instituciones en la Unión Europea
están ya priorizando esas políticas económicas y sociales
para destinar sus recursos a proteger los derechos de las personas en el sentido que usted ya propone en la PNL.
Y, por lo tanto, su PNL es innecesaria, máxime cuando en
la antesala del año 2013, precisamente ese año internacional
de la ciudadanía, la comisión ha dado la palabra a los ciudadanos para que se manifiesten, y así evitar ese referéndum,
que aprendido de los catalanes, quiere usted traer aquí. Pero
no cabe ninguna duda de que son criterios suficientes para
justificar las medidas de todo lo que se está adoptando en
Europa.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchísimas gracias.
Acabat el debat, anem a passar a votar l’octau punt de
l’ordre del dia. Comença la votació. 11 vots sí, 28 abstencions, 45 vots no.
Proposició no de llei, de tramitació especial
d’urgència, sobre l’eliminació de qualsevol clàusula
de confidencialitat dels contractes del sector públic,
ja siguen privats o administratius, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 28.140, BOC número 99)
El senyor president:
Nové punt de l’ordre del dia: presa en consideració de la
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre
l’eliminació de qualsevol clàusula de confidencialitat dels
contractes del sector públic ja siguen privats o administratius, presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Unida.
Per a la presentació i defensa, té la paraula el representant
del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Ecclestone, Calatrava, Julio Iglesias, Juan Roig i Jorge
Martínez «Aspar» són alguns del magnats, i també alguns
del mangants, que fan negoci...
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Señoría, por favor, no utilice insultos a personas de esta
comunidad. (Veus) Està en el reglament, està en el reglament.
Senyoria, continue la seua intervenció.
Pàgina 2.396
El senyor Blanco Giner:
A alguns dels que han fet negoci fosc amb la Generalitat
valenciana se’ls ha pagat amb diners públics, sense que moltes vegades pugam conéixer ni la quantitat exacta, que això
sí, suposem o sabem multimilionària, ni tampoc les condicions, que intuïm que són absolutament favorables per a ells
i perjudicials per a l’interés general i per a l’erari públic.
I tot açò amb una excusa gens barata, no és una excusa
barata. És una excusa que ens resulta ben cara, i és l’excusa, moltes vegades la mentida, de la confidencialitat. La
confidencialitat, per una banda, és una vergonya en termes
democràtics. Perquè s’ha d’exigir la màxima transparència
en la gestió del recursos públics, perquè la transparència és
el millor antídot contra la corrupció i també contra el malbaratament dels diners de tots i de totes. Perquè l‘opacitat és
el caldo de cultiu on proliferen els gürtels, els brugals, els
casos Ivex de Julio Iglesias. Perquè, al final, el que s’amaga
a la ciutadania, el que es nega als diputats i les diputades s’acaba havent de contar en un tribunal superior de justícia.
La confidencialitat també és una mentida, una mentida
repetida, reiterada, recurrent del Partit Popular. I ho hem
vist, ho hem comprovat. Les seues senyories poden anar al
Diari de Sessions d’altres legislatures i trobar, per exemple,
preguntes del diputat Camarasa, del Grupo Socialista, demanat informació sobre els projectes o els contractes de la
Ciutat de les Arts i les Ciències, i les respostes diuen:
«Aquesta informació que se sol·licita es considera confidencial entre CACSA i el seu contractista per a ús intern exclusiu de CACSA.» Eixes eren les respostes a Camarasa sobre
CACSA, eixe són encara les respostes sobre molts altres
temes als grups de l’oposició.
Senyories, contracte amb Calatrava, un de tants, els de les
torres de 15 milions d’euros, baratetes, baratetes. Clàusula
dècima, idèntica amb la de tots els altres contractes: «CACSA
deberá ser autorizada para publicar planos, imágenes y demás
documentación entregada por Santiago Calatrava a CACSA
en el marco de este contrato. Toda imagen del proyecto que
no se haya extraído directamente de la realidad, fotografía,
vídeo, etcétera, deberá contar con la supervisión de Santiago
Calatrava antes de su difusión.» No està parlant de contractes,
no està parlant d’informes, no està parlant de factures, no està
parlant de projectes. La clàusula, que no és de confidencialitat, perquè no és de veres que existira una clàusula de confidencialitat, parla de plànols, imatges i documentació del projecte. Documentació del projecte que este diputat ha pogut
vore, no fotocopiar perquè no tenia l’autorització de Santiago
Calatrava. Li la demanaré, perquè m’agradaria tindre còpia.
Però els contractes han de ser públics perquè la llei no permet
que no siguen públics i, perquè, a més, no és de veres que
existisquen eixes clàusules en molts dels contractes que el
Consell està negant-nos.
Podríem parlar d’altres negatives. Open 500 de tenis.
Petició d’Esquerra Unida, de data 30 de març de 2011.
Resposta: «Respecte al contracte signat pel Consell Valencià
de l’Esport vinculat a este esdeveniment esportiu, es troba
subjecte a les clàusules de confidencialitat pròpies d’este
tipus de relacions mercantils.» Quin tipus de relacions mercantils? Alguna cosa ens volen amagar, veritat? Perquè
resulta que la llei, l’article 140.1 de la llei de contractes del
sector públic, circumscriu la confidencialitat a la informació
facilitada pels empresaris que aquestos hagen designat com
a confidencial, en particular, als secrets tècnics o comercials
i als aspectes confidencials de les ofertes. És a dir, no a la
informació econòmica, ni molt menys als contractes i, per
suposat, mai de la vida, mai de la vida, als informes tècnics
propis de l’administració.
Número 57
18.10.2012
Per això, ens valdria només que el Consell complira la
llei, una llei que protegix el secret comercial, però que no
protegix el secret dels que estan dilapidant recursos públics
en benefici personal. Ens valdria que el Consell complira la
llei i també que la Mesa de Les Corts emparara els diputats
i les diputades quan el Consell incomplix la llei, quan demanem eixos contractes, demanem eixa documentació i se’ns
nega, bé amb excuses barates i mentideres, bé amb evasives
que no se sostenen de cap manera.
Per això plantegem esta proposta, que, en primer lloc, el
que proposa és que s’elimine qualsevol clàusula de confidencialitat del sector públic valencià relativa a qui cobra,
quant es cobra, el mecanisme a través del qual es cobra, on
es cobra i els informes tècnics emesos per a fer l’adjudicació dels contractes. Ja dic, són aspectes que no estan legalment coberts per la confidencialitat. Que, per altra banda,
hem de recordar que és una opció i no una obligació per a
l’administració. No està obligada l’administració valenciana
a firmar contractes amb clàusules de confidencialitat, ningú
li imposa les condicions. Les accepta l’administració tal
vegada perquè li interessa a qui està gestionant-la.
En segon lloc, plantegem que se limiten les clàusules de
confidencialitat als secrets tècnics i comercials que puguen
ser utilitzats per tercers competidors. Ni més ni menys que
allò que diu l’article 140 de la llei de contractes del sector
públic.
I en tercer lloc, i també recurrent, demanem que es complisca l’article 12 del Reglament de Les Corts, que atorga els
diputats i les diputades d’esta cambra el dret a accedir a la
documentació que sol·liciten de l’administració autonòmica.
I que, per tant, el Consell done accés als qui ho sol·liciten a
les parts dels contractes firmats per La Generalitat que no
estiguen subjectes a clàusules de confidencialitat, això sí,
fent una interpretació acurada de la normativa aplicable en
matèria de contractació pública, que, com dic, tracta de protegir el dret de propietat intel·lectual, no el dret d’apropiació
dinerària particular. Són dos coses molt diferents.
En definitiva, demanem alguna cosa tan senzilla de complir, però tan infreqüent en molt casos per a este Consell
com la llei. Complir la llei, perquè és el que estan incomplint. Vostés, que s’omplin la boca cada dia parlant de la llei,
resulta que la incomplixen cada dia. En algunes ocasions em
sembla que se pixen damunt de la llei.
El senyor vicepresident primer:
Molt bé.
Té la paraula el representant del grup de Compromís,
l’il·lustre diputat Enric Morera... Perdó, Fran Ferri té la
paraula... Tenim una altra previsió per escrit, però, evidentment, el senyor Ferri farà ús de la paraula.
El senyor Ferri Fayos:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, novament ens trobem ací parlant de la necessitat de
comptar amb una major transparència a les nostres institucions, el tema recurrent dels últims dies i els últims mesos.
En este cas, els contractes que paguem tots els valencians i
valencianes i que el Partit Popular utilitza de forma partidista i que, després, quan algú vol conéixer en detall, s’esgrimix una clàusula de confidencialitat, una clàusula que ve a
dir «vostés, senyors ciutadans, paguen açò, però ni se’ls
ocórrega preguntar com s’estan gastant els diners i en quines condicions». Vostés estan dient als ciutadans «a pagar i
a callar», i després parlen de modernitzar l’administració,
quan això, quan això que estan fent en realitat amb els con-
Pàgina 2.397
tractes de confidencialitat, sembla més propi de l’edat mitjana que d’una administració moderna i transparent com ha
de ser la de segle XXI.
La confidencialitat, que hauria de ser una excepció, vostés l’han convertit en una norma general. Una figura que
està concebuda per a protegir els interessos legítims, vostés
l’han convertit en un instrument per a mantindre el seu
modus operandi, l’opacitat, una opacitat que té moltes cares
en esta cambra i en La Generalitat. És opacitat quan es
neguen sistemàticament l’accés a contractes amb l’excusa
d’esta clàusula, però també és opacitat quan al·ludeixen que
han de respectar la llei de protecció de dades i a l’endemà
trauen informació sensible publicada en el diari oficial; o
quan se’ns neguen documents perquè estan involucrats en
processos judicials. (Remors) I també és opacitat quan es
paguen amb diners públics enquestes que només serveixen
per al Partit Popular i no per a ciutadans, investigadors i universitats, que tenen departaments de ciència política que
podrien beneficiar-se, i molt, d’una actitud més transparent.
En definitiva, tot forma part d’una manera d’entendre el
govern com una parcel·la privada d’uns pocs, com un privilegi que tenen els que tenen més vots. I no ho dic jo, ho
diuen els informes de Transparència Internacional: La
Generalitat és la segona més opaca, molt propet de la primera. Si seguixen esforçant-se així, segur que aconseguixen
ser els primers en opacitat. Això els ho assegure.
Senyories, l’administració ha d’entendre’s com una eina
per a solucionar problemes, com un instrument que ha de ser
eficaç, transparent i participatiu. Per això ens fa falta una llei
de transparència de govern obert, com hem parlat ací molt
vegades. És una llei que deixa ben clar que la transparència
és la norma i l’opacitat, l’excepció. Una llei que faja les
parets de l’administració de vidre cristal·lí i no de ciment
negre com els tenen en l’actualitat. Supose que no ho
sabran, però les lleis de transparència més avançades, que ja
estan en vigor en molts territorial de l’estat, el que preveuen
és que la confidencialitat dels contractes ha de ponderar-se
amb altres criteris, com el de transparència, dret a accés a la
informació per part de la ciutadania i, evidentment, l’interés
general. I això és bo, perquè una ciutadania madura i democràtica com la nostra té dret a saber i vol saber.
La ciutadania vol saber, per exemple, com i quan se li ha
pagat el cànon de la fórmula 1 a Ecclestone, en quin paradís
fiscal i en quins terminis. La ciutadania vol saber si mentres
no es paguen des de fa anys a dependents, discapacitats i
persones amb pocs recursos, s’està pagant puntualment al
multimilionari Ecclestone. La ciutadania vol saber, en definitiva, en què i com i amb quines condiciones es gasten els
seus diners. ¿No ho troben lògic?
Quan, per exemple, vostés participen en alguna ONG,
¿no agraïxen que se’ls facilite què s’està fent amb les seues
aportacions? ONG de veritat, no de les trames que alguns
que hui no han pogut vindre al ple, perquè estan declarant,
van muntar. Estes ONG de veritat ho fan, pots entrar en la
pàgina web i veure exactament a què dediquen cada cèntim,
i si vols accedir a més informació, te la faciliten amb molt
de gust. Perquè si ho fan les ONG, que tenen aportacions
voluntàries, ¿per què no ho fa l’administració, que ho fa
amb diners públics, senyories? ¡Amb més motiu!
Senyories del Partit Popular, han de canviar de xip, perquè es pensen que estem en el segle XIX o en l’edat mitjana, que parlen amb els súbdits i no amb els ciutadans, i els
ciutadans els ho recordaran: La Generalitat no és de vostés,
La Generalitat no és una finca privada del Partit Popular a
on vostés poden fer i desfer, La Generalitat, com la resta
d’administracions, hauria de ser de tots i cadascun dels
valencians i valencianes.
Número 57
18.10.2012
Per això donarem suport a esta proposta, perquè considerem que s’han d’obrir les finestres d’una Generalitat que
porta molts anys tancada i que ja fa molt mala olor. I açò és
només una part molt xicoteta de tots els canvis que s’han de
fer. Diguem que podria ser un primera per a que vostés canvien el xip del feudalisme administratiu a la democràcia
avançada del segle XXI.
I després ja continuem fent passes. Necessitem una llei
de transparència...
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Vaja concloent, senyor Ferri.
El senyor Ferri Fayos:
...i govern obert, necessitem un canvi profund en la seua
actitud com a govern. Les formes de Camps continuen amb
Fabra, i això no és una bona notícia ni per als ciutadans ni
per a la nostra democràcia.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Té la paraula la representant del Grup Parlamentari
Socialista, la il·lustre diputada senyora Eva Martínez.
La senyora Martínez Ruiz:
Señor presidente.
Señores diputados.
Miren, el próximo día, cuando cientos de discapacitados,
y no tardará mucho, u otros colectivos, vengan aquí, a las
Cortes, a la casa de todo el pueblo valenciano, a exigir un
derecho, a exigir que se les pague, les llamaremos, señores
diputados del Partido Popular, les pediremos que bajen, que
den la cara y que expliquen qué es eso de la confidencialidad y la opacidad. Porque esos contratos que ustedes firman
a espaldas, a oscuras de todos los valencianos, esos, son una
consecuencia más de que en esta comunidad existan acreedores preferentes como Ecclestone, que cobra puntualmente, y otros valencianos que, al final, acabaran en la calle.
(Aplaudiments) Ese miedo que tiene el señor Fabra de plantarle cara a Ecclestone, de que se haga público un contrato
que a saber qué barbaridades contendrá para que cierre la
boca, agache la cabeza y le pague, mientras otros colectivos
no tienen absolutamente nada.
Pero, no, ustedes siguen igual, siguen ustedes siendo
líderes en gobernar bajo la opacidad, y la pena es que se han
acostumbrado ustedes tanto a gobernar a oscuras y a espaldas de todos, a ocultar cuánto dinero pagan, a quién, dónde,
cómo y por qué, que para desgracia de todos los valencianos
ustedes ya no saben hacer otra cosa.
Señora Johnson, donde quiera que esté, alma cándida,
(aplaudiments) ¿cómo se le ocurre a usted enviar una carta
a la Comisión Europea pidiendo que se hagan confidenciales 18 apartados y 2 anexos de una resolución pública?
¿Cómo se le ocurre, alma cándida? ¿Cómo se le ocurre proponer a la Comisión Europea hacerla cómplice, «cómplice»,
de la ocultación y de la opacidad de toda una resolución
europea, señora Johnson? ¿Por qué, señores del gobierno, se
empeñan ustedes en avergonzar a todos los ciudadanos y a
Pàgina 2.398
todos los valencianos, en dañar la imagen de la comunidad?
¿Por qué nos piden ejemplaridad y, por detrás, ustedes van
haciendo todas estas cosas? ¿Por qué? ¿Por qué hoy faltan
muchos de los diputados?: porque hoy y mañana tienen que
pasearse y declarar ante un juez por lo que han hecho. ¡Qué
escándalo señor Fabra!, qué escándalo que haya tenido que
ser la comunidad europea quien le haya parado los pies, qué
escándalo que haya sido una institución, la Comisión
Europea, quien les haya obligado a rectificar y les ha castigado amparándoles solo uno de los apartados como confidencial de una resolución europea.
¿Pero qué pretenden ocultar? Si todo el mundo lo sabe,
que son unos inútiles para gestionar la economía valenciana,
que nos han arruinado a todos los valencianos, que el modelo de eventos, de grandes eventos, solo sirve para traer ruina
y corrupción... No se esfuercen, lo sabe todo el mundo, los
valencianos, lo españoles, los europeos, y ahora ¡hasta la
mafia china sabe lo que pasa en esta comunidad!
(Aplaudiments)
Por eso vamos a apoyar esta propuesta, ¡claro que sí!
Porque estamos convencidos de que eliminando las cláusulas de confidencialidad no solo se mejora la imagen de esta
comunidad, sino que también se ahorra mucho dinero a
todos los valencianos y las valencianas. Porque somos los
diputados de la oposición los que nos sentamos ahí, los que
ustedes pretenden limitar y reducir, los que ustedes, algunos
de ustedes, intimidan en los pasillos, los que algunos de
ustedes nos coaccionan interponiendo demandas judiciales
contra nosotros. Somos nosotros los que fiscalizamos sus
excesos, somos nosotros los que denunciamos las corruptelas y el despilfarro descarado y alegre con el que están
saqueando las arcas públicas, y somos nosotros los que
impedimos que los valencianos sigan financiando trajes a
medida, traductoras rumanas, cantantes famosos, pisos en
Miami o «ciudades de la luz» que no sirven para nada. Y
para eso es imprescindible, cien por cien, que todos estos
contratos sean cien por cien públicos, que tengamos toda la
información sin absolutamente ninguna limitación.
Por eso, los socialistas, ante su afán engañoso de poner
límites a la democracia, a las instituciones valencianas,
privándonos de medios de información a los grupos de la
oposición, nosotros estamos a favor de más transparencia, más publicidad y más información, para fiscalizar y
para defender no solamente la dignidad y la honradez de
los valencianos,...
El senyor president:
Muchas gracias, señora Martínez.
La senyora Martínez Ruiz:
...sino también su dinero.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Señora De Miguel.
La senyora De Miguel García:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Vamos a ver si en estos momentos de hipoglucemia, en
donde estamos ya en una situación, en fin, que a veces raya
en el bostezo, animamos aquí un poco el debate, (veus) y le
tengo que decir, señor diputado, que es que precisamente
Número 57
18.10.2012
usted lo que está proponiendo, y voy a intentar demostrárselo en su propuesta es incumplir absolutamente la legalidad, incumplir absolutamente la ley, es decir, todo lo contrario de lo que usted dice que pretende.
Mire, explíqueme, por favor, qué parte no entiende usted
del artículo 124.1 de la Ley 30/2007, de contratos del sector
público, ley que hizo el Partido Socialista y que reniega de
ella permanentemente, por cierto..., qué parte no entiende
usted, y leo literal, ¿eh?, en la que dice que «sin perjuicio de
sus disposiciones relativas a la publicidad de la adjudicación
y a la información que debe darse a los candidatos licitadores, los órganos de contratación no podrán divulgar la información facilitada por empresarios que estos hayan designado como confidencial». Y a renglón seguido dice que «son
susceptibles de confidencialidad, en particular, secretos técnicos o comerciales y los aspectos confidenciales de las
ofertas»... O sea, ¿qué parte no entiende usted de esto que
acabo de leer? (Remors) ¿Es que no sabe que la ley implica
que la confidencialidad es un «derecho» legal y la marcan
los contratistas?, y es un derecho legal en los aspectos en los
que la ley señala de manera muy clara y contundente. ¿Es
que usted no sabe que existen numerosos «precedentes» de
sentencias en el Tribunal Superior de Justicia de la Unión
Europea?, esa que ustedes quieren cambiar..., pero hasta que
lo logren, habrá que cumplir la legislación de lo que dice la
unión en estos momentos. Insisto, sentencias en el tribunal
que ponen de manifiesto la obligatoriedad de garantizar
estas partes confidenciales por parte de las entidades adjudicatarias y multan a aquellos que no lo hacen.
Que usted no quiera cumplir la ley o no acepte las leyes
es una cosa, es su problema, ya lo sabemos, porque a ustedes les parece bien desde que se asalten los supermercados,
que se ponen a nivel de los sans-culottes, los que destrozaron la Revolución Francesa, y a ustedes les parece muy bien
que se asalte la propiedad privada y que se asalten los supermercados, ya lo dicen. Pero, hombre, no quiera usted que la
Generalitat valenciana y este Grupo Popular apoye una propuesta que usted nos hace para incumplir la ley. Incúmplala
usted si quiere, pero no los demás, porque ahí no nos va a
encontrar, ahí no nos va a encontrar.
Este gobierno, independientemente de lo que ustedes quieran venir aquí a contar, cumple la ley. Y si a ustedes les parece
que existe alguna duda en ese sentido, vayan ustedes a los tribunales que para eso están y denúncienlo, oiga. Pero no intenten aquí hacernos comulgar con ruedas de molino, porque no
nos lo creemos, porque sus argumentos, señor diputado, son
débiles, endebles y no se corresponden con la realidad.
Es obligación de este gobierno cumplir la ley y lo hace,
en lo que se refiere concretamente y a tenor literal lo que
dice la ley en este punto. Pero usted lo que propone es que
se revise para incurrir en la ilegalidad y usted desconoce
estrepitosamente el sentido y el alcance de este artículo. Que
usted en esta materia sea ignorante, pues, mire, estudie y
aprenda, pero no pretenda que este grupo parlamentario le
acompañe en su ignorancia y le pida al gobierno que incurra
en la ilegalidad, no se lo pida porque no lo vamos a hacer.
Pero es que, además, usted incluye en estos supuestos
una serie de falsedades e irrealidades. En ningún momento,
en ningún momento se puede considerar confidencial y no
se considera, y usted lo sabe, el coste. En ningún momento
en los contratos, que están bajo esta ley de contratos del
estado, puede considerarse confidencial cómo y dónde se
paga, y usted lo sabe. ¿Pero qué está usted diciendo, si usted
es el primero que está reconociendo que ha ido a ver a esos
contratos, como no podría ser de otra manera? Pues, naturalmente que el gobierno tiene que ser transparente y este
gobierno lo es. Y cada vez más y cada vez mejor. Y todos los
Pàgina 2.399
días hay que hacer un esfuerzo en ese sentido. Pero no me
vengan ustedes aquí a darnos clases especialmente a aquellos que hicieron esta ley, la del sector público, donde tuvieron que poner, no sé si con gusto o no, se ve que no, una
serie de transposiciones de la Unión Europea, que se penaliza en la propia Unión Europea cuando no se cumple la ley.
Oiga, usted denuncie esta ley y váyase ahí a la Unión
Europea a ver si la cambian. Pero nosotros no vamos a
acompañarle a usted en la ilegalidad y en el incumplimiento de la ley, que usted parece que está por esa labor. Y ahí a
mi grupo parlamentario y al gobierno valenciano no lo va a
encontrar.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora De Miguel.
Señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Abans de respondre a la senyora De Miguel una correcció d’errades i una esmena d’addició. No és Juan sinó
Fernando Roig el magnat de Valmor i,en este cas, no monta
tanto, monta tanto, sinó que a cadascú el seu. I una esmena
d’addició, Gao Ping, un altre magnat al qui podríem afegir a
la llista, el dels quadres de l’IVAM.
I ara, senyora De Miguel, dir-li que vosté per a parlar
d’hipoglucèmia, per a donar-nos consells mèdics segurament estarà molt capacitada, per a les arts escèniques parlamentàries també, però per a donar-nos lliçons de dret encara li falta. En primer lloc, perquè diu vosté que el que plantegem ací incomplix la llei. Jo crec que vosté sí que no ha
llegit clarament el que nosaltres estem demanant.
En primer lloc, demanem que es complisca l’article 12
del Reglament de les Corts Valencianes, que és una llei
aprovada per estes Corts, demanant que es complisca la llei
i no es complix. Hi ha sentències del Tribunal
Constitucional. Quan vosté diu «vayan ustedes a los tribunales». El problema és que ací nosaltres no podem anar a la
jurisdicció ordinària, hem d’anar al Constitucional i això
són tres, quatre anys, despeses ¿i per a què? Però sentències
n’hi ha, ausades!
En segon lloc, el que demanem és que se limiten les clàusules de confidencialitat al secret comercial i que s’eliminen
les que se referisquen a eixes coses que vosté mateixa ha dit
que no se poden amagar. Per tant, vosté és incoherent.
Després em diu que no se pot amagar mai quant se paga,
com se paga i on se paga. Això conte-li-ho vosté a Eduardo
Zaplana, al seu amic Eduardo Zaplana, que li pagava a Julio
Iglesias enganyant a estes Corts, mentint sobre contracte del
cas Ivex, ni més ni menys. Quant i a on? Això no és que era
confidencial sinó que no existia, no existia eixe contracte.
Per altra banda, vosté ha obviat les mentides reiterades,
perquè ja he dit que no és una excusa, moltes vegades és una
mentida, que s’han demostrat al respecte de la confidencialitat. Quan el senyor Gerardo Camps Devesa firmà una contestació, el 24 de juny de 2008, al senyor Camarasa dient-li
que la informació que sol·licitava sobre CACSA era confidencial i després s’ha demostrat que no ho era, perquè jo
tinc en el meu poder tots els contractes i no hi ha cap clàusula de confidencialitat. ¿A això com se li diu? Com se li diu
a això? Una grandíssima mentida, perquè no hi havia clàusula de confidencialitat.
Però ara li vaig a contar una altra història que és molt
curiosa. Fernando Roig, Jorge Martínez Aspar, Valmor. Els
qui han fet negoci en un negoci ruïnós per a tots nosaltres,
Número 57
18.10.2012
però en el que ells al final han eixit indemnes perquè La
Generalitat els ha salvat el cul. El dia 12 de gener de 2012
demane còpia íntegra i literal de tots els contractes o qualsevol altre document administratiu referent a la relació entre
la Generalitat valenciana i Valmor Sport i ho demane pel
conducte reglamentari, fent ús de l’article 12 d’una llei. I
se’m respon que la documentació sol·licitada es troba afectada per clàusules de confidencialitat derivades de la normativa aplicable als contractes signats.
Dos mesos després, només rebre la resposta, el 8 de març
de 2012, demanem còpia literal de les parts o clàusules del
contracte o contractes que no estiguen subjectes a confidencialitat, perquè se suposa que està subjecte a confidencialitat, segons la llei, una determinada informació no tot el contracte. La resposta de la consellera de Turisme, Lola
Johnson, que està emulant Gerardo Camps en eixa tasca
mentidera, és que les clàusules de confidencialitat comprenen la totalitat del contracte, de manera que no hi ha parts o
clàusules que no estiguen subjectes a eixa confidencialitat.
Nosaltres decidim dir: per favor, que ens donen còpia
literal de la clàusula o clàusules de confidencialitat inclosa
o incloses en el contracte o contractes signat o signats entre
la Generalitat valenciana i Valmor Sports. Almenys que ens
ensenyen la clàusula per a poder saber que existix, perquè
amb Calavatra no existia. Volem vore la clàusula. I se’ns
torna a respondre que les clàusules de confidencialitat comprenen la totalitat del contracte, de manera que no hi ha part
o clàusules que no estiguen subjectes a eixa confidencialitat,
és a dir, que la clàusula de confidencialitat és confidencial.
Ara vosté puja ací i ens ho explica. Ara vosté puja amb
eixe desparpajo i ens explica per què Zaplana va negar el
pagament de 600 milions d’euros a Julio Iglesias en paradisos fiscals. I ens explica per què Gerardo Camps es va negar
o va negar-li a un grup de l’oposició documentació sobre
Calatrava que no estava subjecta a clàusules de confidencialitat. I ens explica si la pròpia clàusula també és confidencial. Ànim! (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora De Miguel.
La senyora De Miguel García:
Señor diputado, me alegro que me diga que vio usted los
contratos, lo que demuestra una vez más la transparencia de
este gobierno, como no podía ser de otra manera. Si usted
me está diciendo que usted los vio, antes decía que no podía
verlos y ahora sube aquí a la trona y dice que sí que los vio.
Aclárese usted en primer lugar.
Mire, evidentemente, yo no soy jurista, yo no sé si usted es
jurista o economista, no tengo ni idea, pero probablemente
sepa de esto infinitamente más que yo, no se lo voy a discutir. Pero sí que le digo que en la contratación administrativa
no existen esas partes que usted dice que existen de confidencialidad que usted quiere quitar de un plumazo, porque todos
los contratos sometidos a la ley del sector público o a una
regulación armonizada –y leo literal– todos los de obras, de
servicio, de suministro o de cualquier otro tipo del ámbito de
aplicación de esta ley adjudicados por entidades o empresas
públicas dependientes de La Generalitat, obligatoriamente
están sometidas a publicidad, concurrencia, transparencia y
no discriminación. Y eso es público.
Y sabe dónde es público, tanto que habla usted, bla, bla,
bla, bla, le voy a decir dónde es público: en una plataforma
que tiene la administración de la Generalitat valenciana, que
Pàgina 2.400
fue la primera de España, y que demuestra la transparencia. A
usted no le gusta oírlo, pero es la realidad. Una plataforma de
contratación que ha puesto un antes y un después en la publicidad de la contratación, no solo para La Generalitat sino para
las corporaciones locales. Y en esta plataforma se publican las
licitaciones, como las adjudicaciones de todos los contratos
que no tienen la consideración de contrato menor.
Y es más, lo digo, tanto que habla usted de bla, bla, bla,
si alguien... (Remors) Perdone, le sigo diciendo, porque,
claro, a usted los datos y los hechos no le importan. Usted
tergiversa y le da la vuelta, pero yo no me voy a dejar engañar y le voy a contar la realidad de los datos y los hechos. Y
le digo: en estos últimos años, desde el 1 de enero de 2009,
de 7.618 contratos comunicados al registro de contratos,
3.771 fueron adjudicados mediante procedimiento abierto,
publicado en diarios oficiales, y el resto por procedimiento
negociado. Eso, señor diputado, es la gran mayoría de contratos de este gobierno, el primero en España en hacer las
cosas, en este sentido, como manda la legislación y el primero en publicar una plataforma de transparencia.
Si usted ha encontrado alguien o algo en donde se incumplan estas condiciones tiene usted derecho, y el deber diría yo,
de ir al tribunal y denunciarlo, porque aquí no basta poder llegar a estar trona e insultar a todo el mundo y decir lo que se les
pasa por la cabeza, pero, luego, a lo hora de la verdad, no van
a donde tienen que ir. Ha incumplido alguien la legalidad, usted
dice que ha visto un contrato que no sé qué y no sé qué y no sé
cuántos, oiga, vaya al juzgado y denúncielo.
Nosotros sabemos que este gobierno cumple la ley, sabemos
que cumple la ley del sector público, que vuelvo a repetir hicieron los del Partido Socialista, que están todo el día criticándola
en la incoherencia esa que supone firmar para cambiar la
Constitución, pero luego decir que yo soy mucho más de
izquierda que ustedes… Aquí hay un problema de celitos que,
en fin, es muy evidente, pero esto ya son sus cosas. A ver aquí
quién es más de izquierdas. De momento, ellos les van ganando, perdone que se lo diga, mal que les pese, mal que les pese.
Pero, bueno, volvamos al tema, volvamos al tema.
Señor diputado, yo le garantizo a usted la transparencia
de La Generalitat y se la demuestro con datos y con hechos.
Y, le vuelvo a repetir, le vuelvo a repetir, no quiera usted que
nosotros vayamos de la mano a incumplir la ley, como propone usted en su propuesta esta que nos trae hoy aquí, no
nos cuente películas, no tome la parte por el todo. Y si usted
sabe, conoce, y lo ha dicho aquí que sabe y conoce, oiga,
haga usted lo que tenga que hacer, haga usted lo que tenga
que hacer. Esa es su obligación como ciudadano. Pero para
transparencia y para legalidad a este gobierno valenciano no
le gana nadie y, desde luego, usted tampoco.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Anem a passar a la votació. Comença la votació. 38 vots,
sí; 45 vots, no.
S’alça la sessió.
(S’alça la sessió a les 14 hores)
D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de les Corts,
s’indiquen les senyories assistents a la sessió:
Alarte Gorbe, Jorge
Albiol Guzmán, Marina
Amorós Granell, María Carmen
Número 57
Ballester Costa, Andrés Antonio
Barceló Chico, Ana
Barceló Martorell, Ángela María
Barrieras Mombrú, Rosa María
Bellver Casaña, Jorge
Besalduch Besalduch, Ana María
Betoret Coll, Vicente
Blanco Giner, Jesús Ignacio
Boix Pastor, Alfredo Miguel
Bonet Mancheño, María Elena
Castejón Chaler, Juan Mariano
Castellano Gómez, Serafín
Castelló Sáez, Alfredo Cesáreo
Catalá Verdet, María José
Císcar Bolufer, José
Clemente Olivert, Antonio Ángel
Costa Climent, Ricardo
Cotino Ferrer, Juan Gabriel
Crespo Domínguez, María Vicenta
Díaz Alperi, Luis Bernardo
Fabra Part, Alberto
Ferraro Sebastiá, Rafael
Ferri Fayos, Francesc Xavier
Font de Mora Turón, Alejandro
Franco Aliaga, Esther Mártires
García Herrero, María José
García Santos, Yolanda Violeta
Giner Giner, Fernando María
Guillén Galindo, Miguel Ángel
Hernández Mateo, Pedro
Hernández Miñana, Francisca Mercedes
Hurtado Roca, Antonio Ángel
Ibáñez Bordonau, Rubén
Ibáñez Gadea, Luis Miguel
Linares Rodríguez, María Soledad
López Barceló, Esther
López Milla, Julián
López Ramón, Verónica
Lorenzo Paredes, Antonio
Luna González, Ángel
Macho Lorenzo, Javier Carlos
Maluenda Verdú, Rafael
Marcos Puig, Verónica
Marí Olano, José
Martínez Navarro, María Milagrosa
18.10.2012
Martínez Ramírez, Carmen
Martínez Rodríguez, Ricardo
Martínez Ruiz, Eva
Martínez Tarazona, María Nieves
Masip Sanchis, María José
Miguel García, Alicia de
Miró Mira, Trinidad María
Mollà Herrera, Mireia
Moreno Escrivà, Josep Lluís
Moreno Fernández. Cristina
Morera i Català, Enric Xavier
Mundo Alberto, Jaime
Ninet Peña, Carmen
Oltra Jarque, Mònica
Ovejero Adelantado, Eduardo
Pañella Alcàcer, Josep Maria
Parra Almiñana, María Teresa
Peral Villar, Antonio Vicente
Ponce Guardiola, Juan Ignacio
Rambla Momplet, Vicente
Rubio Martínez, Rafael
Rus Terol, Alfonso
Sahuquillo Martínez, Víctor Manuel
Salazar Agulló, Modesta
Salvador Rubert, María José
Sánchez Asencio, José Manuel
Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Sánchez Pérez, César
Sanz Alonso, Rosario Margarita
Sarrión Ponce, Pilar Teresa
Serra Cervera, David Francisco
Serra Ferrer, Jordi
Signes Núñez, Francesc de Borja
Sol Cortés, María del Pilar
Soto Ramírez, Juan
Subías Ruiz de Villa, Juan Ignacio Loyola
Such Ronda, Angélica
Tena García, Óscar
Tirado Museros, Clara de Asís
Toledo Lobo, Francisco
Torres Salvador, Antonio
Torró Gil, Lluís
Valero Ferri, Delia
Vidal Causanilles, María Fernanda
Pàgina 2.401