Nom:____________ Cognoms:________________________________ Nivell: ___ COMENTARI DE TEXT EL CID CAMPEADOR En tiempo del rey AlfonsoVI de Castilla y León, se distinguió notablemente un guerreo, castellano llamado Rodrigo Díaz de Vivar, conocido por El Cid Campeador. El Cid Campeador es considerado como el primer héroe de la Reconquista. Guerreó toda la vida contra los moros, de los que fue su terror, conquistó la ciudad de Valencia, y hasta cuenta la fábula que, después de muerto, ganó a los moros una batalla. Text d’ una enciclopedia de l’època republicana -1931 Historia de España Edad media pàgs-236-237 EL CID En tiempos de Alfonso VI, se distinguió Rodrigo Díaz de Vivar, conocido por el Cid Campeador y considerado como el primer héroe de la reconquista. Historia de España - 1931 Editorial Dalmau Pàg 52 EL CID CAMPEADOR El Cid Campeador fue el gran héroe cristiano que derrotó a los moros en muchísimas batallas y les conquistó Valencia. Por su lealtad y por sus grandes virtudes, es considerado como modelo de caballero cristiano. Enciclopedia Álvarez Segundo grado Editorial Miñón-1958 RODRIGO DÍAZ DE VIVAR Rodrigo Díaz de Vivar (*Vivar del Cid, Burgos, hacia 1043 – Valencia, 1099), conocido como El Cid Campeador, Mio Cid o El Cid (del árabe dialectal ديسsīd, «señor»), hidalgo y guerrero castellano. Al frente de sus propios guerreros y de forma autónoma respecto de la autoridad de rey alguno, llegó a dominar prácticamente todo el oriente de la Península Ibérica a finales del siglo XI. Se trata de una figura legendaria de la llamada Reconquista española, cuya vida es la base del más importante cantar de gesta de la literatura española, el Cantar de mio Cid. Wikipedia Enciclopedia libre-2007 EL CID Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, Burgos 1043 - València 1099) conegut com Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar ديس ﻲsidi, el meu senyor) va ser un noble castellà, mercenari i figura llegendària de la Reconquesta espanyola. Wikipèdia Enciclopèdia lliure-2007 CID CAMPEADOR, el (de l’àr sayid, senyor) sobrenom del cavaller castellà Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar 1043)-València 1099). La mort violenta de Sanç II de Castella el féu el feu dubtar de la innocència del germà i successor Alfons VI, que el desterrà de Castella i Lleó. Oferí els seus serveis a la cort comtal de Barcelona, però, refusat, exercí de mercenari del sobirà de la taifa de Saragossa Yusuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, en lluita contra la secessió del seu germà Mundhir a Lleida, Tortosa i Dénia, aliat de Berenguer Ramón II de Barcelona. Tots dos contrincants i els seus aliats respectius s’enfrontaren a Almenar el 1082, batalla que acabà amb la victòria dels saragossans i el Cid. El castellà passa al servei de Yahayà ibn Isma’il ibn Yahayà al-Qadir de València i derrotà novament al compte català, que caigué presoner, a la pineda de Tébar, lloc situat entre els Ports i les terres del riu Matarranya, l’any 1090. De més a més, Berenguer Ramón II hagué de comprometre en matrimoni el seu nebot i successor Ramón Berenguer III amb la filla del Cid, Maria, noces que tingueren lloc el 1098. El destronament d’al-Qadir el 1092 fou seguit de la presa de València pel Cid el 1094 amb una crueltat despietada. Senyor de València, el Cid resistí els embats dels almoràvits fins que va morir el 1099, lluita que continuà la seua esposa Ximena fins que abandonà València el 1102. GUIÓ DEL TEXT 1.- Lectura pausada i tranquil·la del text. 2.- Classificació del text: - Naturalesa del text (jurídic, històric, narratiu, circumstancial...). Data i circumstàncies en el qual va ser escrit. Autor que el signa o inspira. Destinatari (a qui va dirigit i quina finalitat té). 3.- Anàlisi del text: - Contingut: - Aclariment de termes, al·lusions històriques, etc. - Anàlisi de les idees principals. - Sintetitzar allò més destacat. - Explicació i exposició clara i ordenada del contingut del text (forma expressiva, estil, llengua, etc). 4.- Comentari i crítica: - Projecció del text sobre l’època històrica en la qual s’enquadra (moment històric i aspecte temàtic). - Interés del text. - Conclusions i aportacions personals. Diccionari d’ Història del País Valencià Edicions 62-2006