Pluma Libre 19370314 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
PLUMA
UBRE
Oró ano de las
Juventudes L¡ bertarias
REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN!
C a l l e 19 cíe J u l i o , 4 = A T E N E O L I B E R T A R I O
ANO, II
NUMERO, 17
RIBAS DE FRESER 14 de Marzo de 1937
Algo sobre las subsistencias
\Ddilo}-ial
i
y^
lian d e n u t r i r a los l i e í o i e o s
en t o d a s
defensores
el
de
la
libertad.
cani|)aiia
c i d a , g e n t e sin
de
de \ eiiecia,
escriJ¡)nlos,
(pie
mercader
lo
mismo
a r r a n c a n la libra d e c a r n e
lle\ar
una
gran
de saneamiento v
decoro
referente
subsislencias;
a
las
lerminar
los
a b u s o s (diacalescos
de
los
a
a r r i \ i s l a s , poiHMCoto al afán
c u a U p i i e r a d e sus d e u d o r e s ,
d e s m e s u r a d o d e los a c a [ ) a i a -
tiempo,
c o m o e i n c n e i i a i i a los clien-
d o r e s . b a r r e r c o n b u e n a es-
|)rol)Ií'in;i ^ ( d í i i i e t n c o
t e s , va q u e su rol es d e s a c a r
coba
pingües
d e t o d o falsificador o rmxti^
sistericKis. I'M i o d o
os u n
de
Seres de conciencia emiegre-
( b g n o s é m u l o s del
I |)i()l)l('m¡i di' l;ie s i i b -
fin
las c o m a r c a s , c o n
f'ii siliinciont's
hastecer
difíciles d e a-
a lodo
un
q u e se eiiciieiitia
pueblo
en
pleno
beneficios
las m e r c a n c í a s
a
todas
(|ue
passan
los i n s t i n t o s
f i c a d o r (b> c o m e s t i b l e s ,
[)or sus m a n o s , t r a f i c a n t e s d(í
cionar
[X'iiodo d e o o c r r a v q u e u n a
toxemmas,
pran a die/
e n o r m e e a n l i d a d de l i o n d i i e s
enfermedades
útiles
finidad
tienen
q u e dejai'
las
incubadores
de
cpi,- l l e v a n i n -
áv. g e n t e
al
cemen-
liestiaÍT-s
todos
los q u e
sancom^
p a r a v e n d e r l o ji
c i e n t o , t e r m i n a r d e u n a vez
f>afa
siempre
con
ef
caso
h e r r a m i e n i a s del t r a b a j o pa-
t e r i o sin q u e j u e z a l g u n o q u e
bo( h o r n o s o
ra a m a r t i l l a r la pistola
iiistriiva c a u s a c o n t r a
tama-
c'bos sitios e s c a s e a n los v í v e -
fusil, el f a n ó n o
para
defeiidei-
dencia contra
la
su
toda
o el
bomba,
intoxicadores
res solo ()ara los t r a b a j a d o r e s
indepen-
paulatinos de grandes masas
V no [lara los q u e t i e n e n d i '
una
colectivas.
ñero
ca-
t e r v a d e indeseal>les l i b e i t a cidas
deseosas de
c o n la
sangre
de
ahogarse
lodo
nn
¡rrefb'nlo p u e b l o . .
E s t e pro[)lenia en
c o n d i c i o n e s se
ños
asesinos,
d e q u e en n i u -
En
la
cuestión
actiiabdad
es
iniiltqdican
las d i í i c u l t a d e s (íomo se
a-
g r a v a la c i r c u l a c i ó n d e los
|)rodnctos alimenticios que
pal[)itante
interés y no podemos
la a r r m r o i i a d a
lab's
de
pasio de
esta
dejar-
|)ara q u e sea
la p o l i l l a : s(> h a n
de abrir "laudes
encuestas
suficiente
|)ara
pagar
a u n q u e sea el t r i p l e del c o s t e
de una
c o s a ; es
q u e en el p r e s e n t e
casos tan
[)OCO
inlolerable
subsistan
edificantes
c o m o los cpie se v e n en c a d a
niomenlo.
Pluma Ubre
Estarnos en pleno período revolucionario, los sentimentalismos no caben
en
Heroico ssaerifieio
por la liiliertuil
obrar sin
Al 19 de julio
contemplaciones contra los
el pueblo catalán
estos m o m e n t o s ,
trabones incoloros q u e solo
ven el de su estómago, igual-
dente
se subleva todo el ejército
fascista:
da una contestación
contun-
a los traidores
que puso
de la patria al mismo
de relieve el entusiasta
por la libertad.
Valor suficiente
mente con los abusones qu«^
denas en que estábamos
no tienen otra patria que la
se lanzaron
de su r a m p i ñ a ; pues bien, si
fascista,
vivimos en periodo revolu-
barricadas.
volucionariamente y m a n d a r
los q u e quieren vivir de la
anhelo i¡ue siente
para romper las ca^• mujeres
a la lucha contra la criminal
intentona
barriendo
ganizaron
atados,
a los cobardes
el movimiento,
columna
para el frente
tras
dispuestos
liberar al pueblo
asesinos desde las
en Catalurla,
columna,
a derramar
nos queriu undir en la más infame
q u e engañen a los negros si
bastaron
son tan incautos como noso-
para
dominarnos.
tros.
estro
suelo
las fuerzas
por
Ha
naciones
heroicos
Camaradas
cultivo para que pueda
cartilla para
pañol.
anotar en
manifestaciones
de su inteligencia y de
esa m a n e r a
aprovecha-
remos su fruto.
plicaría fascismo
la hora
que triunfe
e
presente
para ganar esta cruel
que como
árbol
ya
en el
dar jructíferos
en la
y
jrutos,
heroico pueblo
la unión de todas las
y del proletariado
la libertad
es-
ya que im-
o por lo menos camino abierto
revolucionarias,
queremos
y
Libertad.
en estos momentos
ra él; debemos imponer
tudes
el fusil
toda nuestra atención
del mártir
I\o cabe desunión
ella las
entero:
la revolución
debemos prestar
y libertad
forman
de sus compañesas
a seguir,
rio dotar a todos de una
nude las
que
empuñando
Salud y
del mundo
guerra y también
equidad
invadir
vencernos.
se despedían
verso; por eso es necesa-
A'o
Península
de subordinados
milicianos
nos marca el camino
nacido,
de la
de Italia y Alemania
con vista a seguir
que
ignominia.
sido preciso
manadas
hijos con el característico
Cada obrero es un uni-
voluntarios
su .sangre para
mercenarias
parte de la S. A. para
Los
de
se or-
español de la carroña facciosa
revolucióu en el Congo para
tiránicas
tiempo
hombres
Dominado
cionario, h a y q u e actuar re-
bien
pa-
juven-
en peso sí
en esta guerra y la
revolución por encima de todo.
Sin distinción
jar por la
de ninguna
clase, luchar y
traba-
guerra.
I iva la unidad
revolucionaria
y
adelante.
F.
Mora
Pluma Libre
LAS JUVENTUDES LIBERTARIAS DICEN:
**LSÍ IIKIIIA», KilSG IIE LA VICTOKIA'*
Es f i i ( ] ; i t ; i l i i ñ i i . p o r sci' ('-sta una i<'<íi(m de l a r c^o l i i s t o i i a l
r í ' v o l i i c i o t i a i i o v de p r o f u n d a
bre l i b e r a l , d o i i d r las j u v e n l u d e s
raigam-
TJbertarias. lian
codo a codo
con
la j u v e n t u d de otras t e n d e n c i a s
ide(>l()gicas o p o n i e n d o
fascismo
todos j u n t o s sus pechos al
i n t e r n a c i o i i a l . ponqué nos damos
ciienla
t e n i d o s i e m p r e un respetable n i i i u e r o de m i l i t a n t e s
de (pie en la presente l u c h a nos estamos j u g a n d o
(pie poi' m i - d i a c i ú n de su [ i i o p a g a n d a v su e o n d u c -
el p m v e n i r
ta.
baii
i c u n i d o a su a l i e d e d o r a la j i n e n t u d más
predis|)iiesla
a defender'
los
dereclios de la clase
p r o l e t a r i a , (pie son los p r o p i o s .
práctica, cuando
('Oii la teoría
y la
la ocasiíui se ba prestado para
nuestro
Se eslá
v
el di^ la b i l m a g e n e r a c i i u i .
vciililando
desheredados v
el
los que
\ lejo
pleito
eiitnr
los
t o d o lo [)oseían, e n t r e la
l i b e r t a d y la t i r a n í a más o p r o b i o s a , e n t r e
la
g u a l d a d ecoiKHiiica o el bienestar s o c i a l . Y
desi-
con
la
r e s p o n s a b i l i d a d (pie sieiii()re nos ha c a r a c t e r i z a d o ,
hacerlo.
Nuestra j u v e n t u d .
lista j u v e n t u d ,
plet(HÍca de e n t u s i a s m o
B a r c e l o n a asaltaba
al m i s m o
dinámica v
(pie el día 19 de . l i i l i o , en
la M a e s t r a n z a , v la C a p i t a n í a ,
t i e m p o t¡ue en el re^lo de ( l a t a l i i i i a y de
E s p a i i a . aplastaba con h a r t a e l o c u e n c i a al
militar-
fascismo, había sido forjada en el y u m p i e de la l u -
nos hemos
lanzado a l u c h a
dispuestos a vencer o
morir.
Pero. E l e t e r n o y d i s c o l o , p(Mo.
Nos p r e g i i n t a i n o s :
juveniles
v
;übran
antifascistas,
desinterés [)ara
con
los
.sectores
el m i s m o
todos
deseo y
ganar la g u e r r a con nosotros?
ha-
A j u z g a r p o r las m a n i f e s t a c i o n e s de los r e s p o n -
ce ya alfrunos anos nos IKMIIOS visto precisados sos-
sables y de la prensa o f i c i a l y oficiosa de las .luven-
tener en la c o n s t a n t e v eHí'az l u c h a para el d e r r u m -
tiidiís Socialistas
b a m i e n t o del r(^criiiicn c a p i t a l i s t a y todos sus (irga-
nista I b é r i c a ,
nos defensore.'-.
p o r nuestra partí' v l a m é n l . i n d o l o m u c h o ,
cha V de los sacrificios, lista l u c h a que desde
D u r a ha sido la l u c h a y l l e n a de obstáculo.s, pero lina linea recia
ha p r e c e d i d o
actiiaí'Mm, sin desviaciones
siempre
nuestra
ni t o r t u o s i d a d e s .
Mi-
r a n d o s i e m p r e de cara al p o r v e n i r sin v a c i l a r y ca-
Lenificadas y la . l i i v e n t u d
Comu-
h e m o s de d e c l a r a r c o n h a r t o d o l o r
(jiie
no
es así.
Se i n s u l t a n . s(- i n c r e p e l a n . (H)n grave
la u n i d a d
\
nesgo de
antifascista.
nos l a m e n t a r n o s ,
p o r (piit creemos que p o r
m i n a n d o con la cabeza bien er<;i(la en j)Os de nues-
(inclina de los intereses de p a r t i d o de todas
tras ideas m a n s i i m i s o r a s .
pre('iacioiies p a r t i c u l a r i s t a s , en (ístos m o m e n t o s está
En esta l u c h a d e s i g u a l , en (pie se d e b a t í a n t a n
las a-
la necesidad de g a n a r la g u e r r a .
opuestos intereses en esta lucha de t i t a n e s , las J u -
O b r a r de o t i a m a n e r a es h a c e r el juego al fas-
ventudes E i b e i i a i í a s han dejado girones de su y)ro-
c i s m o . Y f r a n c a m e n t e esto no puede p e r m i t i r s e , no
i)ia carne v sus mejores anos los h a n pasado en las
debe
cárceles,
la sangre
generosa
lambien
ha
regado
continuar.
R e c a p a c i t a r u n (loco j í n c n e s m a r c h i s t a s . m e d i -
las calles^ de las capitales \ las de los p u e b l o s , p e r o
tar b i e n , daos
n o nos
nos e n f i a s c a m o s
l a m e n t a m o s , no bié en b a l d e , a h o r a reco-
c u e n t a del p e l i g r o (|ue c o r r e m o s , si
en
luchas i n i e s t i n a s y f r a t i d i a s ,
gemos los frutos (jiie aver s e m b r a m o s , en e.-^te m a g -
del p e l i g r o q u e c o r r e , la causa antifascista a la que
no
todos nos
movimieiiK)
popular, procado
por
la
misma
reaccMHi.
Podemos
darnos
p o r satisfechos, va (pie n a d i e
que e s t u d i e [ i r o C u m l a m e i i t e el proceso r e v o l i i c i o n a l i o es[)aiiol V i i i i i v e s p e c i a l m e n l e
luña i)odiá
debemos.
Y estamos seguros que si n o estáis cegados
negar
el de a(pií (Cata-
la i n d i i e n c i a decisiva q u e en el
a c t u a l i n o v i n i i e i i t o Itaii a|)<utado \t)s joxcnes
liber-
la ira r e c t i f i c a r é i s vuestra sui(-ida c o n d u c t a
veréis a estrechar los lazos de la u n i d a d ,
por
y vol-
base i m -
presciiidibh,' de la v i c t o r i a . R e c o r d a r que si así
no
l o h i c i e r e i s , vuestros d(isceiidi(;tit(\s os m a l d e c i r á n .
Atemperar
pues vuestras
lenguas,
terminar
con
vuestra insesata o b r a d e s m o r a l i z a d o r a . Os lo p e d i -
laiios.
c o m o s i e m [ ) r i ' . iiii(\stros
mos nosotros y lo e x i g e n las acinales c i r c u n s t a n c i a s .
j(')\ enes están en l o s l i i g a r t s de más p e l i g r o , l u c h a n
F i a i K ' i s c o V I E A - I ) c las .j.j.EL. de P o i t - B o u
'rambien
ahora
igual
Pluma Libra
lU». hMiUliad
Fascismos, M o n a r q u í a s , R e p ú b l i c a s
cas buscan una salida
social
del
mundo.
hecho inevitable
plutocráti-
a la s i l u a c i ó n e c o n ó m i c a y
Juicios p u d i e r o n r e t a r i l a r
un
L a subvtMsión u n i v e r s a l del p r o -
Los que
son. claro
medran
está,
c n a n t o placer
en
los régimes capitalistas y
el m e j o r
no
verian
sostén de
«dios;
la i m p l a n t a c i ó n
en sus
resfieclivos países, de una d i c t a d u r a l'ascistal
l e t a r i a d o n a c i é n d o l e pequeñas o grandes concesio-
el o b r e r o , el canipei-ino v la pcíjueña
nes; p e r o n o es de creer que h a g a n eso: t i e n e n más
no la q u i e r e n , la o d i a n , la
combaten.
fe en otros m e d i o s y . q u e además n o son t a n cos-
Los t r u s l - i n d i i s t r i a l e s
financieros,
tosos.
con
c r a c i a , los paiásitos
y
de la r e l i g i ó n ,
Pero
menestralia,
la a r i s t o -
la o f i c i a l i d a d
A todos los paises de e s t i u c t u r a c i ó n c a p i t a l i s t a ,
y g e n e r e l a t o de los ejércitos de I n g l a t e r r a . F r a n c i a ,
a n t e el desbarajuste e c o n ó m i c o , solo les resta dos
I t a l i a , A l e m a n i a , listados L nidos de A m e r i c a , Ja-
c a m i n o s a seguir para t r a t a r de a b o r t a r la r e a c c i ó n
| ) ó n , etc. de los pequeños y grandes estados c a p i -
violenta y vindicativa
talistas
de
las masas o b r e r a s , c a m -
pesinas V p e q u e ñ o burguesas: darles
p a n , aun que
¡ con
que
satisfacción
veiían
m u n d i a l si t i i \ l e í a n la s e g u n d a d
de cf>nseguir el
solo sea p a n [)aia que sacien el h a m b r e , o r e c u r r i r
o b j e t i v o |)i()[)nestoI (Que no les saliera
a los m e d i o s clásicos de l e p i e s i ó n y a n i q u i l a m i e n -
la c u l a t a ) .
to. Dictadura y guerra.
HeciuMílan la caída
Las d i c t a d u r a s s i r v e n para a h o g a r , a veces, t o d o
una g u e r r a
el t i r o p o r
del lin[»erio de los Zares y
su c o n s e c u e n c i a la V. K. S. S.
\
no se a t r e v e n a
i m p u l s o de j u s t i c i a que t i e n d a a p e r j u d i c a r a lo es-
p r o v o c a r l a ante el t e m o r , m i i v f u n d a d o p o r c i e r t o ,
t a t u i d o . Las guerras p o d i a n s e r v i r hasta hace p o c o ,
que de la c o n í l a g a ( - i ó n . de la c a r n i c e r í a s u r j a , n o
para a n u l a r y destrozar
la v i c t o r i a
una
idea,
una clase o \\n
pueblo
inplaniar
cuando
o t r o s , de unas
potencias s o l u e o t r a s , (|)latos rotos que
Las p r i m e r a s ,
para
de unos estados s o l u e
encuentran terribles dificultades
sus
légimenes
totalitarios,
y
ni
poseen los resortes
c o e r c i t i v o s (hd p o d e r
están seguros de p t í i i n a n e c e r
m u c h o t i e m p o en é l .
cabo s i e m p i e paga el p o b r e o b r e r o ) ,
al fin y al
s i n o la Revo-
l u c i ó n S o c i a l ! la guerra de clases!
T e n e m o s (]ue p e r c a t a r n o s qtie en la esfera «democrática»
(Léase F r a n c i a . I n g l a t e r r a , e t c . ) .
que
Pero u n a vez se han a p o d e r a d o de é l , nos retrasan
en los m e d i o s c a p i t a l i s t a s ( e n t i é n d a s e F d e n , R l u m .
a la e d a d m e d i a . U c h e c h o el p r o l e t a r i a d o y demás
e t c . ) . no vamos ha e n c o n t r a r n a d a , sinó la t r a i c i ó n .
sectores p r o d u c t o r e s se les hace vasallos de la p l u -
( r e c o r d e m o s a A b i s i n i a ) : la farsa solapada
y men-
t o c r a c i a . Sean las que sean las i n j u s t i c i a s y abusos
dor.
trampa.
q u e p a d e z c a n , no pu(íden quejarse n i p e d i r j u s t i c i a .
( a r m i s t i c i o ) ; v una c o n f a b i i l a c i ó u i n d i g n a , ( p r o v e c -
E n c u a n t o a las g u e r r a s ,
t i c a la c o n s e c u c i ó n de los
i g u a l m e n t e es h i p o t é fines
que p e r s i g u e n sus
p r o m e t e d o r e s : esos fines n o p u e d e n con é x i t o , h o y ,
(Comité
d(í i i o - i n t e r v e n c i ó n ) :
una
to de c o n t r o l del l i t o r a l y f r o n t e r a s de la p e n í n s u l a
Ibérica).
Es a b s u r d o esperar nada
en
nuestro
favor
de
e n c u b r i r s e con p a l a b r e r í a . ÍSi estallase en el m u n d o
de esa clase de « d e m o c r a c i a » y del c a p i t a l i s m o , si
u n a c o n í l a g a c i ó n d(! p o t e n c i a a p o t e n i ' i a ,
n o c l a u d i c a m o s i'ii michlras realizaciones
blos c o n t r a pueblos
y durase
de
pue-
más de tres meses,
sería p o r q u é los que e m p u ñ a r a n
las armas q i i e r -
r i a n . no p o r q u é e s t u v i e r o n e n g a ñ a d o s .
y
ansias
revolucionarias.
E n c a m b i o <'ii lo más h o n d o de n u e s t r o ser pasemos la r e a l i d a d . L a
{ruerra c o n t r a
los facciosos
Pluma Libre
y t r a i d o t e s . oontfa las potencias fascistas i n t e r v e n toras: la g a n a r e m o s con nuestras fuerzas, con n u e s tro heroisino. con nuestro sacrificio, con la unión
indestructible del proletariado, masas c a m p e s i n a s
y pequeño burguesas.
P o d e m o s confiar con las naciones, q u e sin faltar al d e r e c h o i n t e r n a c i o n a l , desde el pirmei mom e n t o nos tienen tendida la m a n o , e i g u a l m e n t e
con el proletariado i n t e r n a c i o n a l , el qiial por su
propio interés, hay que h a c e r a d u a r en
forma
c o n t u n d e n t e v dticisiva, ('on el fin de q u e las p o tencias interesadas, ante un mal mayor, dejen de
s a b o t e a r la libertad y el d e r e c h o del p u e b l o (!spañol de darse la estruccturacióu económica v social
q u e mejor le plazca.
Ya h e m o s d i c h o que a la plutocracia le interesa
salir al paso de la rebelión de las masas
producto-
ras, que se hace inevitable, d a d o el caso e c o n ó m i co y la extensión de las ideas sociales de a v a n z a d a ,
con la d i c t a d u r a fascista i m p l a n t a d a en la m a y o r
p a r t e de los países, y luego c u a n d o el obrero estuviera aiiKjuiiado c o n i p l e l a m e n t e ,
ir con g r a n d e s
p r o b a l i d a d e s de éxito, a la gran orgía de la guerra
mujeres, e n d e otras cosas (lijo, (jiie m u c h a s de
nosotras ignoiainos lo (pie era la g u e r r a , las línicas
q u e sabían de la giieiia más d e s í ' a r n a d a m e n t e eran
las que tenían alguno de familia en ella, y en esto
h a y lina gran razón, pues no d e b e m o s p e r m i t i r (iiie
una parte tan solo de miijere« saben lo que es la
guerra y las otras no saben nada de ella, o por lo
m e n o s están (•omplelanieiilc indiferentes con la
misma, va (jiie esta indirereiicia daña e imposibilita en gran manera su tiiiiiil'o; lu'inos de vivir en
guerra \ |)Or la giieira. \ ;i (jiie en ella se p u e d e
coiilnijiiir en inuclios a>|ieclos.
Al decir (pie t e n e m o s (pie \ i\ ir en guerra, (pilero decir q u e temamos que a[)reii(ler los trabajos q u e
hacen ios h o m b r e s . por(jii(> si hacen movilización
general, los hoinlircs se h i i á n al frente y nosotras
t e n d r e m o s (|u(! ocii[)ar su silio en el traliajo, de esta forma, r e n d i r e m o s tiiiestios esfuerzos, en bien
de la victoria y de la l i b e i i a d .
Sin mirar a un p a i t i d o ni a o t r o , sin criticar a
n i n g u n o , no p o d e m o s perder el t i e m p o , en estas
p e q u e n e c e s , hemos de estar todas bien u n i d a s para
d e m o s t r a r a los h o m b r e s , (pie no son ellos solos
que hricen la guerra v la revolución que t a m b i é n
las mujeres estamos presentes.
.Josefa COSTA
m u n d i a l , q u e acabaría por asegurarles la d o m i n a ción por unas c u a n t a s
decadas
más;
terminando
con las esencias IIKÍS elementales del d e r e c h o y la
justicia h u m a n a , m a d r e s
de las grandes ideas e-
i n a n c i p a d o r a s del p r o l e t a r i a d o .
Barbián Gráfico
en Sástago
A tas iiiiijeress
Yo como mujer, me dirijo a vosotras e o m p r ñ e ras, si os acordáis no hace m u c h o en esta localidad
se celebró un mitin iiicliiido en la Cira Regional
de P r o p a g a n d a , o i g a n i í a d o por las oficinas dtí la
misma de C . i \ . T . y F.A.I. en el (|ual tomó parte
la c o m p a ñ e r a C a r m e n Q u i n t a n a , (iiie como imiji'r
sus palabras iban dirigidas particiilarinenle a las
N O T A
N. de la lí.— QuíM-ido lector:
H a b i é n d o s e agotado la existencia de papel
que hasta ahora veníamos s i i \ i e n d o . nos vemos obligados. a fin de poder seguir ()iiblicand() nuestra
revista, c a m b i a r el f o r m a t o , a u n q u e más p e q u e ñ o . S(í verá c o m p e n s a d o por la clase de papel de
m a y o r c a l i d a d , sin por eso, d i s m i n u i r el c o n t e n i d o
del texto.
P r o c u r a n d o así (pie nos sea j)Osil)|e riM'ompensar todas las dificultades (pie d e b i d o a la guerra
contra el fascismo nos ha llevado.
LA
HFJ)\CCI(')N
Ploma Libre
Alleilifeiiios
lanBiiag]
DIÁLOGO
N o llores y desvanece
SElBglB]
las nubes de tus ojos,
no dejes transitar tu v a n a q u i m e r a
si tu eres mi valor y tienes de ser la primera
que vea del p a s a d o , sólo sus frios despojos.
Ya a g o n i z a el p a s a d o y con él la esclavitud
del p r o l e t a r i a d o l a b o r i o s o y conciente,
y mira
fijamente
el sol del presente,
y verás como muere la sadisnótica virtud.
¿Qué no volverá? y esto encierra tu temor?
y por esto lloras? no seas egoista mujer,
que p a p e l juega en estos momentos el querer,
si es antes mil veces nuestro honor?
N o ese honor de la aristocrática sociedad
que era la lepra de nuestra n a c i ó n ,
es el honor del p r o l e t a r i a d o fiel a la revolución
que lucha noche y dio por su l i b e r t a d .
M i r a , fíjate en el alma del p u e b l o en su canción,
mira, t o d a la juventud en su desfile t r i u n f a l .
¿No oyes estas estrofas? «Viva la revolución»
Escucha, «la revolución
social».
me voy besa a nuestro niño y no rompas su sueño
v o y con mis c a m a r a d a s , al deber, al frente
me v o y a limar con a f á n velozmente
las cadenas que d e j a r á n a mi hijo sin d u e ñ o .
Salud c o m p a ñ e r a , y que este fuerte beso
desvanezca las nubes de tu inquietud
que y o volveré libre sin la esclavitud
que nos e n j o r o b a con su cruel peso.
J. M. VINEBRA
'BHIUBlllBlBlBlglglBlBIliaBlBlBglBia
H e OD»ervaao=:y creo cjue no «oy solo?^ lo last i m o s o tjue es, ver cana d o m i n g o a jíívenes de d i ferentes puel)los de esta comarca (Jue p a r a asistir
al naile vienen en a u t o ¿ a s t a n d o gasolina tjue es
un ¿listo en un «Iranajo*^ c o m p l e t a m e n t e i n ú t i l .
Alóiinas veces n c m o s leído o bien nos lo na
dieno algún miliciano íjue na venido del i r e n t e =
cjue en el Irente han tenido c|ue s u s p e n d e r a l g u n a
operación, por n o t e n e r gasolina los tantanes y la
aviación. A s í m i s m o t a m n i é n , de u n a c a r a v a n a de
c a m i o n e s cardados, cjue no p u e d e n seguir a d e l a n t e
por falta de combustible; los cuales significan la
comida de los cjue lucnan por la lincrtad.
rar£i los de la r e t a g u a r d i a , tjue se fijan en esto
y lo c o m p r e n d e n , resulta un poco «gracioso* ver
estas cosas; las cuales son obras c o n t r a r r e v o l u c i o n a r i a s y como tales nabría cjue s a n c i o n a r l a s en lo
cjue se m e r e z c a n .
¿ C u á n d o se t e r m i n a r á todo esto; P r o n t o si se
«Quisiera. Si en este pueblo en vez de nacer baile,
se hiciese otra cosa, nos a n o r r a r i a i n o s el ver estas
cosas cJue r e s u l t a n alóo vergonzosas. H a y (jue tener en c u e n t a cjue estos jóvenes vienen p o r el
baile; s u p r i m i é n d o l e este asuíito cjueda t e r m i n a d o .
H a y cosas m á s i n s t r u c t i v a s y de mejor r e s u l t a d o
cjue no perjudican la revolucicni. L o cjue faltan son
¿ a n a s de nacerlo.
H a y n o m b r e s cjue por el liecno de t e n e r u n a
mujer en sus brazos diez i n i n u t o s al c o m p á s de la
música no m i r a n el resultado de lo cjue h a c e n .
¡Nc» c o m p r e n d o , cjue, e s t a n d o en p l e n a r e v o l u cicín social, h a y cjuieii paga estas pecjueñeces en
contra de ella.
¿ N o daría mejor resultado cjue estos j ó v e n e s
estudiasen y se (ormasen una c u l t u r a , t a n necesaria como les ess E s i n d u d a b l e cjiíe si; y di¿o esto
j)orcjué si estos jcSvencs tuviesen hecha ya u n a
c u l t u r a , no liarian en estos m o m e n t o s obras en
contra de la revolución.
Fioy (jue se p u e d e n nacer cosas cjue en otros
t i e m p o s n o p o d í a m o s nos p e r d e r e m o s por g a n a s
de hacerlo.
Si con esto pudiese p e n e t r a r en la i n e n t e de
estos jóvenes me considerariii p a g a d o .
Salud
U n L i b e r t a r i o de
Cainpdevánol
Pluma Libre
¿I ¿dédUO'
Inquieto joven de m i r a d a pasionada v de ^esto d e c i d i d o y alegre, optimista, estudioso,
reflexi-
t r a n q u i l a m e n t e , lo que su covardía no les dejaba
« m o r d e r » . Se reia de la candidez y de la mala fe,
vo y c o n s e c u e n t e en el o b r a r y q u e una de sus más
de os otros, él volaba por e n c i m a de la
grandes predilecciones son lo)- libros de sentimien-
cia que salpica todo lo nítido, sir m a n t e n í a
tos altruista, sus concepciones son elevadas v atre-
liimne con su convicción clara y concisa.
inmundiinco-
|jO mis-
vidas pero h u m a n a s , irreverente con la moral san-
mo a d m i r a b a unas piernas bien t o r n e a d a s , q u e un
cionada poi' la gente m e d i o c r e , pobre de espiritu
c u e r p o esbelto en la mujer. T a n t o a más a p r e c i a b a
que se escandaliza de los otros, pero que e n c u e n t r a
la estética de sus pechos, como su c u e r p o de vas-
justificativo y lógico lo q u e ellos hacen,
tal en la mujer que se deleitaba por lo escultural,
demolador
i m p e c a b l e de sofismos arcaicos, c o n t r o p r o d u c e n t e s
con el instinto y el intelecto que presiona
cual
rutilante guión, r o m p e r los eslabones a los seres.
En falsas canonizaciones y en t a b ú , que de
por lo bello.
Era un nuevo Fidias m o d e r n o y a d m i r a d o r
del arte en forma de mujer.
hecho
Un paisaje a b r u p t o y salváti(;o era t a m b i é n un
van contra la n a t u r a l i d a d de la llamada del instin-
c o m p l e m e n t o de valor imeiiso para su satisfacción
to g e n e c o n c é t i c o , dejando una necesidad insatisfe-
en estéticas. La ciencia para él, t a m b i é n era factor
cha
d e b i d o a la inactividad de la
interesante para el progreso y para tal, la conside-
m i s m a , c e d i e n d o paso libre a la neurastenia y a las
fisiológicamente
r a b a , t e n i e n d o que ser utilizada en este s e n t i d o , y
molestosas agitaciones mentales.
n o una m á q u i n a infernal de destrucción al servi-
El ecléctico, como le l l e m a b a n sus amigos, estaba e m a n c i p a d o de m u c h o s defectos
que aun
buena gente sigue c o n s e r v a n d o toda\ ía,
la
tampoco
tenía el mal gusto de dejarse llevar por los
diretes
cio de logreros y verdugos como a h o r a está
em-
pleada.
El arte plástico, la física y todo en general, es
por él a d m i r a d o y a p r e c i a d o , digno de tenerlo en
de los que d e la crítica hacían un d e p o r t e , él no se
consideración
p r e o c u p a b a de ciertas «tonterías» solo propias de
eclecticismo lo abarca t o d o , p a r t i c u l a r m e n t e lo n o -
la multitud de babiecadez q u e aún impera por des-
ble, lo generoso, más si va a c o m p a ñ a d o de un cri-
dicha de todos. El ecléctico, p o r e n c i m a de todas
terio e n t o n c e s el ecléctico su fuerza de voluntad es
las «pequeneces» que a m a r g a n la existencia de los
s u b l i m a d a y enalteinda en virtualidad de su a p r e -
que dan toda su balidez a una moral
cio con la justeza en el valor de las cosas. El ecléc-
castradora,
por todos los espíritus selectos. El
r a m p l o n a para la libre expansión de las necesida-
tico, vive, realza la vida,
des q u e nos t o r m e n t a n .
cosas, obra para darles forma y belleza, esculpe
Para él que ie i m p o r t a b a lodo esto, estaba
m a n c i p a d o y saltaba alio para no enfangarse
la inslulticia de los
« a t o r m e n t a d o s ^ , su
econ
voluntad
era p r i m e r o que t o d o ; los otros los dejaban ladrar
con su v o l u n t a d su felicidad
piensa y h u m a n i z a las
e n t i e las zarzas de la
fealdad, por consid(!rarle el p<íor e n e m i g o de su
libertad; el ecléctico vive v h a c e \ ¡ \ ir.
FOLKl
El que sembró privilegios recolectará revoluciones.
PLUMA LIBRE
Portavoz de los trabajadores
pertenecientes a la C.N.T. y a la F.Al.
iva
Es el lítol (le líi (-¡Illa cinemaloi>iaíi('a q u e \ a rein a d m i r a r dies eiirera.
P e l l í e n l a q u e , líeiieíalment, no agrada al iiostro
públic per é?ser' un film q u e no lii aliundaven els
trucos divertils. les a v e n t u r e s del gano;sterism(!,
els tangos d r a m a t i c s a «lo Gardel». els «f'oxs» a m e ricans de les orqueslres de jazz, les íiívoles re\ istes
d'escultürals «girls» e l e . , etc. Pero que dintre del
seu a r g u m e n t hi havia q u e l c o m historie, realista,
h u m a , modest i sentimental q u e no vull deixar de
remarcar.
Aquest film eiia revel-la la vida del gran c o m positor italia Vicens Heilini, a u t o r de les ohies
musicals, les millois de la seva vida artística:
«Sonámbula)» i «iXornia»; cursada la seva existencia
entre els aiiys 1802-35; coinpaiiv i deixehle del
famós compositor t a m h é italia Joaqiiiiii Hossini,
a u t o r d e «Guillermo Tell» i «Semíramis» i-ursada
la seva vida e n t r e els aiiys 1792-1868.
Bellini en els [)rimers aiiys de la seva carrera
el caracteritzava una torta virdit de modestia, no
era a m b i c i ó s , la prova está en q u e la seva ilusió
era ésser un hniiiil prof'essor de cant en el pobhí
de Catánia (Italia). Desprecia la celebrilat i'éxit,
la p o p n l a r i t a t - p e r aixo a b a n s no l'oii ciilebre es va
t r o b a r a la miseria -.
Bellini dedica les scves obres a lo q u é e s t i m a v a ,
a lo q u é inspirava el sen cor; no volia vendré el
seu a r t , no volia comerciar-hi a m b la seva c a r r e t a ;
era intel-ligent i a m b u n a capacitat musical g r a n diosa, pero ell preferia ésser pobre i desconegut
p e r t o t h o m q u e n o ésser ric i explotar la seva intel-Iigéncia.
Músic q u e d e m o s l r a q u e la música era estimable y plena de s e n t i m e n t a l i s m e , ja q u e ell per a
c o m p o n d r e q u e l c o m bó havia d'inspirar-se a m b
l'Amor; a m b I'ainor d'una d o n a q u e li dona l'inspiració i q u e la mateixa d o n a í'ou la q u e el t e m p l a
p e r q u é anés a cijrrer peí c a m í del triomf i q u e el
situá al costat deis h o m e s de mes talent de la
musicologia del segle XIX.
ll<Misaci unes frases (pie \aii>- cullir de (lila
cinla I q u e demoslia el conceple q u e Bellini
tenia de la miísica. líu una disciissiií tii)¡rnda e n t r e
un íisí^al i el faiiKÍs c o m p o s i l o i :
FIS(]AL: No estoy de a c u e r d o con \d.
La miisica
afemina el h o m b r e .
BELLI.NLLa música emiobleze al iiombre v reprime
las malas iiiclíiiacioiies.
K L S ( ; A L : H a y demasiada música, Italia necesita
illas soldados, más juristas,
BELLINI: S I hubiera más música no hubiera tantos
soldados \ juristas.
Üii alire diáleg sostingiii a m b el secietari del
Rei el qiial encaricga a Bellini que eompoiigiii una
canlata i (jiie aqiiesl no accepta:
SECHETAHI: E- iucreible: le abro a \,\. la puerta
del I riiinfo v la rechaza.
B E L L I X I: P e r d o n e líxceleiicia. pero jamás pasaré por esta [iiierla. »
Xo son diálegs exlrels s o l a m e n t d'aquesta p e l l í cula. lio; son retalls exlreis de la vida histíirica del
gran Vicente Bellim, ja q u e aquesta cinta cncariia
la vertadera historia del gran niúsic.
Amb pclites rauxes he di^tallat un episodi d'aquest artista en el (jiial es pot veuií^ clarameiit q u e
l'Art no és un mitjá de vida, sim') q u e és un iiiitjá
de c u l t u r a , de dignilicació h u m a n a , o sigiii coiii
diu Bellini: «La música ennobleix a r h o m e » .
Per aix() que en Tactual sOí^ietat capitalista
m u n d i a l hi han numerosos artistes, inúsics. poetes,
(linlors, esciiltors, etc. e t c . : q u e s(')ii desconcguts v
niancats de celebrilat. i ho si'm perqué el seu (;oiicepte de l'Art és: posar-lo al servei del poblé, a
benefíci de la h u m a n i t a i . eiitenent en si mateix
q u e r V r t —en aquest cas es troba en el mateix lloc
l'esport— no es coiiqira ni es xcnt.
l a v i i i eiis trobein a Espanya q u e s h a n descobert iious artistes i és q u e han vist q u e és el niom e n t de treballar peí poblé i per la RevolucitS.
Manuel G A R C Í A <; IMP. NURIA. - HJBES'ii F R E S S E I T ^
Descargar