Descarregar PDF - PP de Catalunya

|
16 Política
|
EL PUNT
DIMECRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N
Un dia amb la candidata Alícia Sánchez-Camacho
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Una pionera a
ritme frenètic
INÈDIT · Camacho diu que renya el seu fill si li parla castellà i reivindica que
és la primera dona candidata a la Generalitat CICLÓ · Fa mesos que va a tot
gas per refer el partit i fa 10 dies va tenir un còlic nefrític, però no es queixa
Pep Lloveras
BARCELONA / TERRASSA / GIRONA
Alícia Sánchez-Camacho passarà a la història de Catalunya
com la primera dona candidata
a la presidència de la Generalitat que haurà tingut representació. No és un fet menor i li agrada recordar-ho, però el seu somni és que el PP deixi de ser un
partit minoritari al Principat.
És una missió molt més difícil,
perquè els populars han sigut
una mena de forasters a casa,
allunyats dels consensos de
país. Tot i que no ha canviat gaire aquesta imatge, Camacho reivindica que ha rentat la cara al
partit en dos anys frenètics,
com qualsevol jornada d’aquesta llarguíssima campanya. És el
dilluns 8 de novembre, el primer
dia que fa fred a Barcelona.
09.30 h
Foto amb els altres candidats
b L’Alícia, que és mare soltera,
s’ha llevat a quarts de vuit i per
esmorzar ha menjat un entrepà
de xoriço, una Coca-cola light i
un suc de taronja. “Si no, no arrenco”, explica. Com cada dia,
ha portat a l’escola el seu fill,
Manel, de 4 anys, amb el qual
només parla català –“el renyo si
em parla en castellà”– i al qual ja
no veurà fins l’endemà. És el
peatge de la política. “Dormo
cinc hores i en necessitaria vuit.
I ara ja no tinc temps ni per anar
al gimnàs”, diu per exemplificar
l’activitat non-stop. El primer
acte del dia, a quarts de deu, la
porta a una pastisseria de Barcelona, on es fa una foto amb la
resta de candidats. “Quin fred,
ahir a la Sagrada Família...”, comenta a Artur Mas, referint-se a
la missa del papa al temple de
Gaudí.
Camacho arrossega unes angines i la veu la delata, però això
no li impedeix ser la més xerraire ni participar de la foto amb
entusiasme. Brinden els presidenciables i ella sobresurt amb
un “sort a la campanya!”. Marxa
escopetejada cap a la seu del PP.
10.30 h
Reunió amb col·laboradors
b La candidata es reuneix amb
la gent de confiança per acabar
de planificar els missatges i repassar la premsa. És una trobada rutinària, però important, i
dura al voltant d’una hora.
L’ajustada agenda de Camacho
comporta de mitjana quatre actes al dia, tres dels quals no
transcendeixen. Avui, però, es
trenca la normalitat.
12.00 h
Topada al mercat de Terrassa
b L’Alícia arriba a les 12 tocades al mercat de la Independència de Terrassa. No fa broma
amb el nom, tot i que mai no ha
amagat que té molts amics sobiranistes. Abans de la passejada
pel mercat, amb un fred que pela, atén els mitjans. Tres ítems,
amb el pilot automàtic: “l’èxit”
de la visita del papa i del seu
missatge, l’objectiu de crear
300.000 llocs de treball si incideixen en el govern, i propostes
per al Vallès Occidental (suprimir el peatge de la C-16 i acabar
el quart cinturó).
Un mercat és una caixa de
sorpreses, i rep la primera trompada només d’entrar. “En català
o en castellà?”, li etziba un carnisser de la parada L’Aviram
que està tallant en canal un conill. “Esteu fent molt mal al català”, li critica l’home. Camacho
argumenta. A l’hora del comiat,
el carnisser nega la mà a la candidata. Però no tot seran vots en
contra... “Hablas muy bién y
además estás guapa”, li llança
una senyora. L’Alícia reparteix
bolígrafs del PP i dialoga amb els
comerciants, “fotuts”. “Podem
ser més o menys simpàtics, però
econòmicament amb nosaltres
les coses canviaran”, assegura.
Fa una improvisada trobada
amb els responsables del mercat
i els promet canvis per rendibilitzar el negoci.
13.30 h
La veu s’apaga, Cacaolat calent
b La veu comença a debilitar-seli cada cop més, i el seu departament de premsa tem que no pugui fer la conferència al vespre a
Girona. Camacho fa una aturada en un cafè i demana un Cacaolat calent. Confessa que va
esgotada, que fa 10 dies va tenir
un còlic nefrític i va fer una pedra, però ningú no ho diria. De
fet, poca gent ho sap. Només va
descansar un dia. L’Alícia no es
queixa quasi mai. Finalment li
han anul·lat un dels dinars sectorials i pot anar-se’n a casa. Ho
aprofitarà per buscar unes fotos
seves amb el seu difunt pare –el
seu gran referent– per a un reportatge periodístic. La seva mare, de gairebé 90 anys, és viva.
19.30 h
Conferència a Girona, “a casa”
b A les cinc ja és a Girona. Sempre es desplaça en cotxe, en part
per seguretat. Ja s’ha acostumat
a viure envoltada de guardaespatlles. Un altre dels peatges de
la política. Ofereix dues entrevistes a mitjans locals i a quarts
de vuit es planta a l’edifici de La
Caixa, al carrer de Santa Clara.
“Amiga dels seus amics, valenta,
molt treballadora, difícil de seguir”, la defineixen. L’Alícia,
nascuda a Blanes i estudiant a
Girona, se sent com a casa.
“Semblava que no tenia veu i
l’he recuperada. Girona em dóna
forces”, afirma davant unes cent
persones, incloent-hi el candidat
Enric Millo. Saluda tothom, “plena de records i enyorança”. És la
Camacho més autèntica. “El PP
ja ha fet història. Sóc la primera
candidata i m’honora moltíssim”, diu. Encara li queda un sopar col·loqui a les 9 i no tornarà
a Barcelona fins a la 1. La missió
segueix l’endemà. ■ FOTOS: ORIOL
DURAN, ROBERT RAMOS I JORDI NADAL
09.30 h
Foto al centre de Barcelona
12.30 h
Al mercat de la Independència
19.30 h
Conferència a Girona