petjades - Lliga protectora d`animales de sabadell

núm. 1
Revista Semestral
maig 2005
petjades
petjades
petjades
edita
Protectora d'animals
Crtra. de Caldes, Km. 24.2 - 08202 Sabadell
Tel: 93 726 72 27
[email protected]
www.protectorasabadell.org
coordinació: Narcís Sirvent
redacció: Montse Bueno
col·laboracions: Aida Gallego, Claudia Matheja, Ester Ferrer,
Gemma Parets, Laura Gómez i Verònica Mullor
disseny gràfic: Marta Riudavets i Ariadna Albareda
CACTUS DISSENY
av. 11 setembre 55 1-1 / 08208 sabadell / t. 937 275 773
[email protected] / www.cactus-disseny.com
impressió: Gràfiques Prats
Aquesta revista ha estat completament autofinançada per la pròpia publicació i ha comptat amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Sabadell. Agraïments a: articulistas, col.laboradors, disseny gràfic, socis,...
sumari
Editorial 3
Miscel.lània 4
reportatge 5
entrevista 6
donar a conèixer la lliga protectora d'animals 8
habitants de la protectora 10
reportatge 11
animal adoptat 12
actualitats i novetats 14
2
lectura recomanada
“Los perros hablan
sobre sus dueños”
Bruce Foogle
Traducció de
Patricia Teixidor
Ateles Editores
Madrid, 1999
PUBLICITAT
lectura recomanada
Es fa saber que totes aquelles
botigues, empreses o
professionals que desitgin inserir
algun anunci a les pàgines
d’aquesta publicació, poden
adreçar-se al e-mail:
protectora@
protectorasabadell.org
i se’ls faran arribar les
corresponents tarifes.
María Antonia Velasco
Óptima
Madrid, 1998
“Mis perros y otras
personas”
Editorial
Què hi ha de diferent a la Lliga?
Doncs crec que no és només l'amor als animals o la preocupació per intentar que els gossos i gats que arriben al
refugi s'hi trobin de la manera més confortable, o els esforços per trobar'ls-hi a cadascun d'ells una nova llar, una
nova familia amb la que conviure.
Tot això és el que sempre ens ha mogut, el que ha motivat l'existència mateixa de la nostra entitat, el que fa que
els socis continuïn donant-nos el seu suport, i que les diferents entitats públiques i privades ens donin any darrera
any els ajuts.
Després d'uns exercicis difícils, d'inestabilitat, de pagar les conseqüències de les lluites internes que van donar una
imatge als nostres associats i al públic en general de que a la Lliga no eram seriosos, actualment hi ha quelcom que
ens fa percebre que les coses han canviat cap a millor, que fa que tinguem il·lusió per seguir amb aquest projecte,
i això no és res més que L´EQUIP HUMÀ de l'entitat.
Sí. Les persones que avui formen part de la Lliga: els voluntaris, els treballadors, els col·laboradors, formen un equip
humà extraordinari en el qual tothom se sent orgullós de ser-hi.
Els treballadors, dirigits per la Sra. Emília, fan la tasca diària, fosca i no sempre ben reconeguda i valorada, però
que és imprescindible.
Els voluntaris de sempre: la Montse, la Bienve, el Lluís, la Glòria i tots els “nous voluntaris”, coordinats per en Narcís,
l'Adela i l'Ester, dónen un cop de mà i ajuden a dur a terme els diferents objectius que passen per passejar gossos,
fomentar l'adopció, dur a terme el manteniment del refugi,...
Els veterinaris, un d'ells el Jordi, ajudats sempre per la Judith fan possible que els animalons del refugi gaudeixin
d'atenció veterinària diària, que els gossos i gats que donem en adopció siguin lliurats esterilitzats i en les millors
condicions sanitàries.
La junta, durant les reunions mensuals, discuteix els problemes en un ambient d'educació i respecte.
Tots hem entès que tots i cadascun d'ells és important per la Lliga, que cada persona hi aporta el què pot o el què
vol, i que entre tots fem que la Lliga tiri endavant.
Podríem anar millor? Doncs és clar que sí!
Només cal que vostè que llegeix aquesta revista s'animi a formar part de la Lliga. Si no és soci: faci-s'en. Si és soci:
col·labori com voluntari. Animi a d'altres persones a fer-ho. Aporti el que pugui. Serà benvingut.
Francesc Minguell Martín
President
EL
PERQUÈ D’UNA REVISTA
A més de recollir i acollir animals
abandonats a la seva sort, la Lliga
Protectora d’Animals de Sabadell
té com a missió el foment i respecte
pel conjunt dels animals. Aquest
objectiu serà canalitzat a través de
la revista “Petjades” que, a curt
termini, es pot erigir com un
instrument valuós per contribuir
a les tasques d’educació i
concienciació ciutadana.
AVíS
Cada població té la responsabilitat
civil de fer-se càrrec dels animals
que es puguin trobar dins del seu
terme municipal. Segons s'indica
a la Llei de Protecció dels Animals
(3/88 de 4 de març)
Propietari: Josep Manyosa; gossa: Lina; gat: Chiqui
3
Miscel.lània
Documentació
Tenim a disposició dels socis que ho necessitin documentació d’interès pel que fa a la tinença d’animals o als seus
drets. Darrerament hem afegit la “Declaración Universal de los Derechos del Animal”, la “Ley de Protección de los
Animales en Cataluña”, las “Ordenanzas del Ayuntamiento de Barcelona” o el “Real Decreto de Perros Potencialmente
Peligrosos”.
Donacions
Es pot contribuir a la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell de forma monetària o bé facilitant alguns materials
que habitualment resulten imprescindibles pel benestar dels animals. Així doncs, podeu donar-nos pinso, mantes
i roba d’abric, diaris, material de neteja i determinats medicaments. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us direm
quines són les nostres necessitats en cada moment. Podeu adressar-vos a l’Ap. de Correus 324 de Sabadell o al
e.mail [email protected], ens hi anoteu les vostres dades i ens posarem en contacte amb vosaltres.
Difussió
La revista “Petjades” pretén difondre tot tipus d’informació i dades que contribueixin a entendre, respectar i estimar
als animals que conviuen o pretenem que convisquin amb nosaltres. És per això que agrairem les col.laboracions
escrites que aportin els lectors, tant si són professionals (veterinaris, educadors, cuidadors, docents,...) com si són
particulars.
Carta enviada
per Teresa Saló
PEM, mort el 22 de desembre del 2002. El millor company i amic que he tingut mai. Tu volies ser meu i jo et volia
per mi. Els teus amos no ho van permetre. Vas morir a casa meva, esperant-me, fidel fins l'últim moment. Ara estàs
al meu terreny i seràs meu per sempre. Mai t'oblidaré!. Gràcies PEM per la teva amistat. Tu em defensaves i em
protegies, et trobo a faltar. T'estimo!. Teresa
4
Reportatge
la adopción de un perro de un refugio
de Jaume Fatjó, Marta Amat i Xavier Manteca
Servei d’Etologia Clínica
Hospital Clínic Veterinari
Facultat de Veterinària de Barcelona
La adopción de perros de refugios y centros de acogida es afortunadamente una práctica cada vez más común en
nuestro país. Sin embargo, todavía nos encontramos lejos de los datos procedentes de otros países, como el Reino
Unido o Estados Unidos. A título de ejemplo, la asociación Británica DogsTrust gestionó el año pasado más de
10.000 adopciones, sobre un total de 12.000 perros abandonados que llegaron a alguno de sus centros de acogida.
Una de las explicaciones para la relativa escasez de adopciones en nuestro país es la reticencia de muchas personas
ante la adopción de perros procedentes de refugios, y muy especialmente si se trata de animales adultos.
El objetivo de estas líneas es intentar responder de forma breve a algunas de las dudas que con frecuencia dificultan
la adopción de un perro abandonado.
¿Cuál es el comportamiento de un perro mestizo?
Un ejemplar mestizo puede mostrar un comportamiento tan o más equilibrado que uno de pura raza. Existe la
creencia de que una gran parte del comportamiento de un perro viene determinado por la raza a la que pertenece.
Si bien no puede negarse la influencia de la raza, puede afirmarse también que se trata tan sólo de uno de los
muchos factores que intervienen en el comportamiento. Por ello, escoger una u otra raza no garantiza en ningún
caso que el perro vaya a comportarse de una u otra forma, pues el resultado final dependerá de otros elementos,
como el manejo durante la cría, el estado hormonal y, sobre todo, su educación.
¿Es imprescindible adoptar a un perro desde cachorro?
No. Un perro adulto puede adaptarse perfectamente a un nuevo entorno familiar. Sin embargo, un perro puede
ser más adecuado que otro para un determinado entorno. Por ejemplo, un animal con un temperamento nervioso
y juguetón puede ser ideal para una familia con niños, mientras que otro con un carácter más tranquilo puede ser
más indicado para una familia compuesta por personas en la tercera edad. En cualquier caso, debemos explicar
nuestras necesidades al personal del centro de acogida y dejarnos aconsejar por ellos. Es importante recordar que
el criterio estético, aunque importante, no debe ser nunca el principal a la hora de adoptar a uno u otro perro.
¿Cómo podemos favorecer una buena adaptación al entorno familiar?
De forma parecida a lo que nos sucede a las personas, el perro puede necesitar unos días, incluso algunas semanas,
para adaptarse a su nuevo entorno físico y social. En este sentido, ante la menor duda debemos consultar con el
personal del centro de acogida o con el que será el veterinario habitual del perro. Muchos problemas de
comportamiento pueden corregirse con facilidad si se detectan a tiempo y se utiliza el método adecuado para
corregirlos.
Por último, debemos recordar que la propiedad de un perro supone siempre un placer pero exige también asumir
una serie de responsabilidades. Deberemos proporcionarle una nutrición, una educación y unos cuidados veterinarios
adecuados. En relación con el comportamiento, recordemos que un perro no sólo precisa de un techo y alimento.
Se trata de un animal social que necesita tener un contacto regular con las personas y con otros perros.
5
ANIMAL EN ADOPCIÓ
ANIMAL EN ADOPCIÓ
ANIMAL EN ADOPCIÓ
Entrevista
TERESA DEBART
“HE FET TOT EL QUE ESTAVA A LA MEVA MÀ PELS ANIMALS”
Teresa Debart va néixer ara fa 79 anys i una bona part d’aquest temps ha decidit dedicar-lo a la cura dels
animals i plantes que han passat per la Lliga Protectora d’Animals i Plantes de Sabadell. Quan se li
pregunta per la motivació que la va dur a portar a terme aquesta tasca no sap ben bé com definir-ho i
és perfectament comprensible si tenim en compte que les emocions i els actes derivats d’elles moltes
vegades superan amb escreix les utilitats pràctiques del que fem. Comenta que la familia li diu que “està
ben arreglada” amb aquesta afició que té pels animals, però ella no en fa massa cas i continua enriquint
la seva valuosa col.lecció documental formada per retalls de diari i revistes, poemes, experiències,
anècdotes, històries,...
- Quan i de quina manera es vincula a la Lliga Protectora d’Animals?
Fixeu-vos que sóc la sòcia número 80. Això vol dir que el meu vincle amb l’entitat s’estableix molt aviat. Tot va
començar perquè els meus pares, que eran forners, destinaven el pa que sobrava als animals que eran acollits per
la protectora, en aquella època ubicada al barri de Ca N’Oriach, i era jo qui els hi portava. En aquells temps els
aproximadament 120 gossos aplegats, no hi havia gats encara, solucionàven la seva alimentació amb 5 kg de
freixures i 1 sac d’arròs que se’ls hi feia arribar tres cops per setmana.
- Quines tasques hi ha desenvolupat?
He escombrat, fregat, tret caques,...tot el que ha calgut y ha estat en les meves mans en cada moment i, en el fons
de tot, he pogut mantenir el contacte amb els animals. També he procurat aportar tot el meu ajut en qüestions
d’infraestructures o de gestió.
Quan vàrem haber de marxar dels terrenys de Ca N’Oriach a causa de l’inevitable avanç de la construcció de pisos
i de les pressions que s’exercien des de diversos sectors perquè deixéssim lliure la zona, els parlo de mesures tan
concretes com tirant-nos papers encesos o pedres, a nosaltres i als animals. Vam haber de marxar depressa i de
qualsevol manera.
Ens vàrem decidir pels terrenys actuals que pertanyien al Sr. Segalés, a qui pagàvem una quota mensual i que
amb l’arribada de cada pagament ens coartava amb la història de que tenia compradors i que si no feiem l’esforç,
per altra banda impossible, d’adquirir els terrenys, se’ls vendria. Davant d'aquest neguit vaig decidir anar a plantejarli la situació en que ens trobàvem a una bona amiga dels animals i sòcia de la institució,
la Sra. Lola Sanllehí Valls que, en saber en les circunstàncies en que ens trobàvem, va vendre dues cases de la seva
propietat per tal d’obtenir els 3 milions de pessetes necessaris per comprar els actuals terrenys. De fet, encara avui
dia, aquesta senyora paga la seva quota religiosament.
- Com s’hi relaciona actualment amb la Lliga?
Actualment molt poc, principalment per motius de salut. Participo activament en la part de la gestió econòmica
que fa referència a totes aquelles persones sòcies que encara paguen rebuts sense domiciliar.
-Quina impressió o record li ha quedat d’aquesta col.laboració?
Una impressió molt bonica. He fet tot el que estava a la meva mà pels animals i he dedicat una bona part de la
meva vida a ells. Quan malauradament vàren morir el meu marit i la meva mare encara vaig poder’ls-hi dedicar
molt més temps i, al mateix temps, va resultar ser una teràpia excel.lent.
Un racó de les instal.lacionsde la protectora d'animals, any 1983
El mateix espai de la protectora d'animals, any 2005
6
- Què necessiten els animals que van a parar a la protectora?
Bàsicament una correcta alimentació; mesures sanitàries, sempre amb
els mitjans que hi ha hagut en cada època; aïllaments adequats; les
vacunes bàsiques i estimació o, com a mínim, dedicació. La part pràctica
o lúdica també cal tenir-la en compte, però abans de res són prioritàries
les primeres que he anomenat.
- Quins creu que han sigut els passos més importants per la entitat?
Al principi d’estar als terrenys actuals, quan no erem massa gent, el
més destacat va ser la consecució de l’aigua corrent en comptes del
pou que fins al moment ens abastava, però d’una forma insuficient per
mantenir la higiene que consideràvem necessària pels animals.
També em sembla molt interessant recalcar la importància d’haver
aconseguit el forn crematori, ja que la manera d’enterrar els animals
morts fins llavors ens portava molts maldecaps. Feiem un gran forat i
els hi dipositàvem amb cal i terra, però no hi ha cap dubte que aquest
mètode és més net, polit i no provoca males olors.
Finalment, un altre dels passos importants que recordo va ser la compra
de la camioneta, donat que ens va permetre sortir al carrer a recollir
els animals abandonats o perduts i, conseqüentment, obtenir una valuosa
subvenció del consistori.
Dolors Sanllehi Valls
- Com definiria l’evolució de la institució?
Va vendre 2 cases de la seva propietat per comprar
Hi ha hagut una evolució important de la protectora des dels seus inicis,
els actuals terrenys de la protectora.
per descomptat, tant pel que ha fet a les instal.lacions com pel que fa
referència a les eines amb que s’ha comptat per treballar-hi, però cal recordar que tots aquests progressos s’han
aconseguit gràcies a la contribució dels voluntaris, col.laboradors, socis, simpatitzants, institucions,...i, de vegades,
havent de posar diners de la pròpia butxaca. Hem fet molt, però encara es pot fer molt més.
- Ha canviat la mentalitat dels propietaris d’animals en aquests anys?
Home, avui dia no hi ha tants gossos perduts pel carrer perquè poden ser destinats d’una forma eficient a institucions
adequades i és ben cert que la gent és cada vegada més conscient. La majoria han entés la necessitat d’esterilitzar
l’animal i l’adquireixen tenint en compte la seva capacitat de poderse’n responsabilitzar a llarg termini, però encara és fonamental incidir
en aspectes com el civisme al carrer.
- Algun dia deixaran de ser necessàris els centres com la Lliga
Protectora?
No ho crec. Sempre n’hi haurà d’haber perquè crec que continuarà
existint gent que es cansarà d’un animal, gent que no haurà previst
suficientment el tamany que pot adquirir el gos, que no sabran
fomentar la convivència, per altra banda molt rica, entre animals i
nens, etc
- Què creu que necessiten els animals de les persones?
Respecte, afecte, menjar, higiene,...
- I nosaltres d’ells?
Carinyo, companyia, alegria,...i, a més, ens poden ensenyar a mantenir
una convivència a canvi de, proporcionalment, molt poca
responsabilitat.
- Vostè és una persona molt activa, què li diria als lectors perquè
s’animin a col.laborar amb la protectora?
Té raó, mai no estic parada. Sempre estic fent activitats, l'última està
relacionada amb Internet, concretament amb el xat, a través del qual
em comunico amb moltes persones.
Bé, se m’acudeixen un munt de propostes per fer arribar l’esperit
de l’entitat a la gent, des de nens fins a jubilats, però tot s’anirà
aconseguint a mesura que ens quedi temps després de cubrir el que
és el nostre principal objectiu: oferir una existència digna a molts
animals que han estat abandonats. De tota manera hi ha un factor
que ha de tenir qualsevol persona que hi vulgui contribuir i que són
les ganes.
Teresa Debart
- I als socis, què els hi diria?
Ex presidenta
Que la seva és una tasca molt maca i valuosa i, per tant, els demanaria
que no ens deixin. De fet, ells són l’ànima de la protectora. Personalment,
tinc un molt bon record de tots els socis que he conegut, molts d’ells m’han transmès el seu reconiexement i m’han
fet sentir molt orgullosa del que he fet per vocació.
7
donar a conèixer la lliga protectora d'animals
Entenem que la Lliga Protectora d’Animals és un espai que té com a objectiu final que els molts amants
dels animals que viuen a la nostra societat hi acudeixin per tal d’adoptar-ne un d’una manera justa i
responsable.
Al llarg dels temps s’han anat instaurant certs tòpics que no són certs i, a més, contribueixen a desprestigiar
la tasca d’aquests llocs on un grup de voluntaris intenten buscar una solució digna per tants i tants éssers
vius desamparats.
Seria interessant desterrar alguns d’aquests malentesos:
- Per què es cobren diners als adoptants?
L’animal s’entrega a la seva nova familia esterilitzat, desparasitat, vacunat, amb xip i havent passat pel corresponent
control sanitari.
- No és una residència perqué els animals hi passin l’estiu.
No és, ni molt menys, l’objectiu de la protectora, donat que és materialment
impossible a causa de la saturació i de les moltes atencions que precisen els
animals que arriben en males condicions.
- Es pot ser voluntari sense anar físicament a les instal.lacions?
Hi ha una tasca realment important que cal que faci la mateixa societat i
que consisteix en concienciar, cadascuna de les persones en el seu immediat
entorn, sobre la necessitat de no abandonar un animal que depén enterament
de la nostra voluntat.
8
VOLUNTARIS
PROTECTORA
Laura Amador
Alicia Artero
Susanna Collado
Mayte García
Yesika Garrido
Laura Gómez
Paqui González
Magalí Licari
Carles Llauradó
Irene Martínez
Claudia Matheja
Esther Medina
Eva Nieto
Dani Pacho
Alex Pacho
Gemma Parets
Judith Perea
Carmen Pérez
Joan Pons
Sonia Ramón
Mònica Roca
Mercè Romeu
Esther Ruano
Lara Sánchez
Sergi Sanz
Magda Vilanova
- Es sacrifica o no?
Només s’aplica aquesta dura i penosa decisió als animals que presenten símptomes de malaltia greu o bé agressivitat
incorregible i aquesta evidència és ratificada i certificada per un veterinari. Però això només serà possible si es
manté el ritme actual i no derivem en una situació de saturació excessiva.
- Quines són les conseqüències de la saturació?
L’hacinament de la protectora desemboca en comportaments determinats per part dels animals com, per exemple,
l’agressivitat, que poden tenir conseqüències fatals.
- Com és el procés d’adopció d’un animal?
Mitjançant una sèrie d’eines que ens permeten garantir un futur digne per l’animal. El recurs principal és una
entrevista per averiguar quin és el perfil de l’adoptant i, per tant, saber quin és l’animal que més li convé.
- La Lliga Protectora d’Animals de Sabadell no és un lloc de passeig.
El fet de que persones portades per la seva tafaneria s’adrecin fins a les instal.lacions per tal de passar l’estona pot
provocar un innecessari nerviosisme dels animals. En canvi, si que s’agraeixen i són benvingudes totes aquelles
mostres de col.laboració efectiva.
-Serveis
L’entitat incorpora, entre d’altres serveis, un cementiri d’animals que està a disposició de tots els socis que ho
desitgin i d’un forn d’incineració que contribueix molt a mantenir una higiene òptima del recinte.
9
pàgines web
www.protectorasabadell.org
www.diba.es/gosgat
www.e-animales.com
http://groups.msn.com/ani
malessinhogar/protectorade
sabadell1.msnw
www.tierheim-manresa.de
“Cuando un hombre
mata a un tigre lo
llaman deporte,
cuando un tigre mata
al hombre lo llaman
ferocidad”
“Si recoges a un perro
hambriento y lo haces
feliz, no te morderá.
Ésta es la diferencia
principal entre un
perro y un hombre”
www.som-hi.org
Mark Twain
habitants de la protectora
Braco
Potser el que millor defineix en Braco és que és el primer animal que dóna la benvinguda a les persones que enfilen
camí fins al refugi. Els duu a la boca la seva pinya, pilota, pedra, tronc,... qualsevol opció és bona per tal que el
públic li dediqui una mirada, un gest,...una mica d’atenció. De tota manera, no tothom té la possibilitat de llençarli l’objecte perquè per fer-ho cal tenir la paciència d’esperar que te’l deixi o que encertis a prendre-li.
Com que també seria interessant saber com és,
físicament, en Braco, us podem dir que els que el conèixen
i estimen en recalquen la seva figura, el color del seu
pelatge, el tacte agradable,...és un gos dòcil, tranquil,
pacient, obedient, esportista i amb un punt de golafreria,
quan apareix la mínima possibilitat de posar-ho en
pràctica.
Aquest animal que li agrada dormir tapat no està en
adopció donat que ja forma part de la gran familia de
la protectora, com d’altres que ja anireu coneixent a
cada número.
PIGA
BRACO
PRESI
CHARLY
BONGO
10
“El pitjor pecat que
cometem contra els
nostres amics, els
animals, no és odiarlos, és ser diferents
d'ells”
George Bernard Shaw
“El gos és l’únic ésser
al món que t’estima més
a tu del que s’estima a
ell mateix”
“Els gossos no són tota
la teva vida, però fan la
teva vida més completa”
Roger Caras
Josh Billings
reportatge
factors a tenir en compte a l'hora d'adoptar un animal
de Verònica Mullor
No sempre resulta fàcil saber quin animal s'adapta millor a les nostres necessitats ni si nosaltres ens podrem adaptar
a les seves....
Si estem decidits a tenir un animal hem de tenir clar que desitgem compartir la nostra vida amb ell i que això
suposa un acte de molta responsabilitat perquè necessiten atencions desde el
primer fins l´últim dia de la seva vida.
A l'hora de pensar en l´animal amb el que volem compartir el nostre dia a dia
hem de pensar en uns aspectes bàsics:
- l'espai
Els animals precisen d'un espai mínim per desenvolupar-se i, per tant, hem de
pensar en el lloc que li podem oferir al nostre nou amic. No tots els animals
necessiten el mateix espai per viure, depèn de la seva edat, el seu tamany, el seu
caràcter, etc. Abans d´escollir el nostre animal hem de pensar si viurà dins de
casa i quin espai tindrà per moure´s, o si comptem amb un jardí o espai exterior.
També podria ser que volguéssim un animaló que estigués en una gàbia, un terrari
o un aquari.
- temps de dedicació
Els animals poden ser independents dins el seu hàbitat natural, però la nostra
llar dista molt del que seria el seu entorn apropiat, sobretot si són animals exòtics.
Així doncs, hem d´esforçar-nos en reproduir el seu hàbitat original al màxim:
temperatura, humitat, hores de llum, soroll, alimentació, companyia, etc...
No hem d´oblidar mai que depenen de la nostra dedicació per poder sobreviure.
A l'hora de pensar en l´animal que et convé (o l´animal a qui tu pots adaptarte...) pensa sobretot en quant temps al dia podràs dedicar-li. Recorda que un
gosset necessita sortir a passejar i, per tant, pot requerir més temps que un gat
Gata: Matarile; propietària: Ariadna
que, pel contrari, precisa més companyia que un peixet.
- inversió
En funció de les necessitats de cada animal resulta important comprar-li una sèrie de utensilis i accesoris: la
menjadora, la gàbia, l´aquari, el collar, els xips, les joguines, el menjar, els respalls...O també poden aparéixer
urgències veterinàries quan el nostre amic es troba malament.
Per tant, calcula la despesa mensual que pots assumir per tenir al teu amic content i ben atès.
- tamany
És important recordar que quan tries un animal jovenet no necessàriament té el mateix tamany que tindrà quan
sigui adult.
Pensa si pot tenir importància per la teva convivència amb l´animal el seu tamany i, sobretot, tingues en compte
el que hem dit sobre l´espai i el temps de dedicació.
- la relació
Quin grau de relació volem tenir amb la nostra mascota?
Si el que volem és un animal que s´integri a la nostra vida familiar, potser no hem de pensar en una tortuga o en
un peix.
Si, pel contrari, ens agraden els animals independents i que van al seu aire, millor descartar el gos o el cavall.
- caràcter
En funció del seu caràcter, cada animal pot mostrar un comportament diferent. Podem trobar gats carinyosos,
tranquils o nerviosos, o una combinació de les tres coses. Hi ha races de gossos més calmades, d´altres que són
esquerpes, etc. Igualment pot passar amb el ocells depenent, per exemple, de si són salvatges o criats en captivitat.
Busca un animal amb un caràcter apte pel teu entorn: si vius sol o amb nens petits, si conviurà amb gent gran, etc...
- temps de vida
Pensar en el temps de vida que volem compartir amb el nostre amic és l´acte de més responsabilitat.
Així doncs, sigues responsable y pensa que, en moltes ocasions, un animal implica una companyia per tota la vida
i abans de tenir-lo hem de pensar quants anys podrem cuidar-lo.
No dubtis que existeix l´animal perfecte per a tu, que s'adaptarà al teu entorn i als teus costums.
Si tries amb responsabilitat, mai te'n penediràs d' incorporar un nou company a la teva vida.
11
animal adoptat
NUK
“Aquí está nuestro Nuk, un auténtico huracán que ya tiene
unos 9 mesecitos y es parte de la familia. De hecho, forma
parte ya de nuestra vida. Gracias a todos por habernos
ayudado a conocerle. ¡Es estupendo!”.
Nuk es un cocker negro enorme que fue encontrado en
una plaza de Sabadell con apenas dos mesecitos de edad.
Estaba muerto de frío y miedo, y sufría una gran
desorientación. Pobrecito, no entendía nada. Buscaba a
sus amos, pero no los localizaba: le habían abandonado
sin la más mínima conciencia, en medio de un parque
ubicado en la Avda. Barberà, vulnerable ante cualquier
tipo de peligro.
La policía lo dirigió al refugio donde muy pronto se hizo
un hueco en el corazón de los trabajadores y voluntarios.
Es un amor y, allá donde va, enamora y se hace querer.
Nuk encontró a su familia a través de Internet.
SAM
Soy Sam, un orejón cachorrete con muchísima suerte, ya que mis papis
me vieron en Internet y dijeron: “este orejitas tiene que venirse con
nosotros”. A continuación, vinieron a la protectora a buscarme, ¡¡a
mí!!. No podía creérmelo, porque con anterioridad unos papis ya me
habían dejado allí solito y no pensaba que nadie quisiese venir a
buscarme, ¡¡pero vinieron!!. Me vieron un jueves a través de la red y
al día seguiente ya quedaron con una voluntaria para saber cómo
acercarse a buscarme. Desde entonces estamos juntitos.
Cuando llegué a mi casa, ¡¡uauhh!!, me estaban esperando tres
hermanitos más. ¡¡Qué suerte he tenido!!. Mis tetes son gigantes y
se llaman Gus y Xip y mi hermanita, que es muy guapa y se llama Mel.
De todas formas, yo creo que soy el más bichito. En la foto que estais
viendo estoy en el jardín de mi casita y estoy tannnn bien...Aunque
mi tete Gus me tiene un poco de manía porque ya es un poquitín viejo
(tiene casi 9 años) y no tiene tantas ganas de juerga como yo, Xip y
Mel son tan torbellino como un servidor.
¡Ah, por cierto! A veces me llaman orejotas y no sé por qué.
12
convocatòria
de dibuixos d'animals domèstics
Conscient de l’afició que nombroses persones de totes les edats tenen
pel dibuix, la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell anima als socis,
col.laboradors i simpatitzants a crear i enviar dibuixos relacionats amb
els animals domèstics a la revista per tal de que puguin ser oportunament
publicats. Tots aquells artistes que s’hi vulguin afegir poden dirigir les
seves obres a:
Convocatòria DIBUIXOS d'ANIMALS DOMÈSTICS
Apartat de Correus, 324 de Sabadell.
lectura recomanada
“Timbuktú”
Paul Auster
Traducció de Xavier
Pàmies
Edicions 62
Barcelona, 2ª edició, 1999
LAIKA
Hola, sóc la Laika!
Sóc una pastora alemanya que era al refugi amb el número d’identificació 52 (...). Vaig anar a viure amb la familia
del Jordi Carreras i la Margarita Calderó el dia 1 de novembre de 2004. Us voldria donar les gràcies pel temps que
em vàreu acollir i cuidar fins que aquesta familia a qui
estic fent molta companyia em va venir a buscar. Ells,
abans d’arribar jo, ja tenien dues gosses, però come
que una d’elles es va morir, van passar pel refugi i allà
em van veure a mi.
Quan arriba el cap de setmana pugem a una
autocaravana molt gran que tenim i marxem cap al
Pirineu, on passem tot el cap de setmana. Al vehicle
tinc un llit per mi sola de 120 x 110 cm i la Laska, la
meva companya, un de més petit, des d’on totes dues
vigilem la porta. M’ho passo molt bé amb la neu i la
Laska s’hi torna boja tot enterrant el cap sota la neu.
Caminem unes 6 ó 7 hores i quan tornem, la Margarita
ja ha posat a punt el caldo que ens mengem en un
recipient gran i que ens senta molt bé després de
l’exercici.
Estava una mica espantada perquè no sabia on anava ni què em passaria ni si aquella gossa que ja era a la casa em
voldria. Ara, després d’uns mesos, em sembla que tot anirà bé perquè he descobert que no sóc només una gossa,
sino un membre més de la familia (...).
Us faig arribar aquest escrit perquè estigueu tranquils, tots estem molt bé. Envio records a tots els que em van
cuidar i desitjo que tots el animals abandonats puguin trobar una casa on anar i els cuidin bé.
(...)
Molt agraïda per tot.
Laika
GINA
Benvolguts,
He rebut la vostra carta en la que comuniqueu que esteu preparant una
nova revista. Us adjunto una foto de la nostra "GINA" és una carolina que
el dia de Nadal farà 2 anys que la tenim. Penseu que és un animalet molt
inteligent. Xiula totes les cançons que li ensenyem, i les aprén molt
ràpidament. Entre els seus èxits jo destacaria els plens de la patum.
Cada dia surt unes dues hores de la gàbia, i vola pel menjador. Hem
aconseguit que mengi de la mà, tot i que són animalets molt desconfiats,
que no es deixen tocar. També moltes vegades et puja a les espatlles,
perquè li agrada que amb el nas li freguis a sobre el cap.
el menjar són els "kellogs", sobre tot els que porten mel. També quan
esmorzem, li agrada picar torrades de pà del plat.
està descansant del seu passeig diàri penjada al cordill de la llum.
carolines són originàries d'Austràlia i viuen a les parts desèrtiques, per
això quasi bé no veuen aigua.
Cordials salutacions i ànims per tirar endavant amb la revista, segur que
ens agradarà, i servirà per saber més coses dels nostres amics.
Sílvia Martínez i García
El pròxim número veurem a: KIRA,
NIK, ULK, XISPA i ALEA !!
13
actualitats i novetats
Segona convocatòria de la festa de l'Animal de Companyia
La segona edició de la Festa de l’Animal de Companyia es celebrarà el dia 22 de maig a la Plaça Dr. Robert.
Organitzada per la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell i el seu equip de voluntaris, i pel Departament de Salut
de l’Ajuntament de Sabadell, compta amb el suport de nombroses entitats relacionades amb l'univers de l’animal.
Aquesta activitat solidària amb tots aquells animals que han patit l’abandonament pretén contribuir al civisme,
fomentar l’adopció, concienciar pel
que fa a l’abandonament i
promocionar la tasca de les
protectores d’arreu. Al mateix temps
és un significatiu punt de trobada per
gossos adoptats, que s’ajunten amb
els que encara estan pendents de
trobar uns amos que els puguin cuidar
i estimar. A més, és una manera de
reunir a tots els socis i sabadellencs
que ténen animals de companyia. Per
aquesta edició, els responsables de
l'entitat demanen als amos d'animals
adoptats que distingeixin a les seves
mascotes amb un mocador de color
blau.
22 - maig - 2005
Festa de l'Animal de Companyia
Plaça del Dr. Robert
VINE amb el teu animal de companyia !!!!!!!!!!!!
30 de Maig 2004
14
Actualització de dades
La tarja d’actualització de dades és una nova eina de treball que permet mantenir al dia la informació de que
disposa la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell. Amb aquest recurs es pot conèixer millor als socis i col.laboradors
de l’entitat per tal de poder-los enviar la documentació a l’adreça correcta i, a més, permetrà comptar amb totes
aquelles dades de contacte relacionades amb les noves tecnologies. De fet, TOTHOM QUE S’HAGI CANVIAT D’ADREÇA POT
NOTIFICAR-HO AMB EL DOCUMENT ADJUNT.
Així mateix, els socis que desitgin domiciliar l’import
del seu rebut també ho poden fer mitjançant aquest
document o bé dirigint-se a l’entitat i facilitant el
número de compte corresponent.
Tot aprofitant l’experiència de la
Lliga
La tasca de la Lliga Protectora Animals de Sabadell pot
ser molt més útil encara del que és si se li comuniquen
oportunament els fets relacionats amb els animals que
esdevenen a la ciutat. És per això que, des de la
institució, es demana a l’administració municipal,
mitjans de comunicació, entitats ciutadanes i particulars
que si conèixen o saben d’alguna situació en que la
lliga pot aportar els seus coneixements o efectius
personals se li faci saber. Aquest missatge neix arrel
d’una noticia apareguda al Diari de Sabadell, el passat
15 de gener de 2005, en que es divulgava que una gossa
havia estat maltractada per uns joves sense escrúpols
i on apareixia una imatge de l’animal acompanyat d’un
parell de noies que l’havien ajudat. Tan bon punt la
protectora va tenir noticia dels fets es va dirigir cap a
la zona per tal de protegir l’animal, però ja no se'l va
poder localitzar. En el cas que el diari hagués avisat a
l’entitat, s’hi hagués acudit i, a més de deixar fer la
foto per il.lustrar l’article, també s’hagués pogut recollir
i tractar la gossa. Tot i que ja s’ha fet arribar al mitjà
de comunicació local la postura de la lliga mitjançant
una carta, també s’ha considerat pertinent prendre
aquest cas concret com a exemple del que caldria evitar
que torni a passar.
15
“No hi ha millor
psiquiatra en el món
que un cadell
llepant-te la cara”
Ben Williams
“Arribarà un dia en que
els homes, com jo,
veuran l’assassinat
d’un animal com ara
veuen el d’un home”
“La grandesa d’una
nació i el seu progrés
moral poden ser jutjats
a partir de la manera
com tracta als seus
animals”
Leonardo da Vinci
Gandhi