núm. 1 Revista Semestral maig 2005 petjades petjades petjades edita Protectora d'animals Crtra. de Caldes, Km. 24.2 - 08202 Sabadell Tel: 93 726 72 27 [email protected] www.protectorasabadell.org coordinació: Narcís Sirvent redacció: Montse Bueno col·laboracions: Aida Gallego, Claudia Matheja, Ester Ferrer, Gemma Parets, Laura Gómez i Verònica Mullor disseny gràfic: Marta Riudavets i Ariadna Albareda CACTUS DISSENY av. 11 setembre 55 1-1 / 08208 sabadell / t. 937 275 773 [email protected] / www.cactus-disseny.com impressió: Gràfiques Prats Aquesta revista ha estat completament autofinançada per la pròpia publicació i ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sabadell. Agraïments a: articulistas, col.laboradors, disseny gràfic, socis,... sumari Editorial 3 Miscel.lània 4 reportatge 5 entrevista 6 donar a conèixer la lliga protectora d'animals 8 habitants de la protectora 10 reportatge 11 animal adoptat 12 actualitats i novetats 14 2 lectura recomanada Los perros hablan sobre sus dueños Bruce Foogle Traducció de Patricia Teixidor Ateles Editores Madrid, 1999 PUBLICITAT lectura recomanada Es fa saber que totes aquelles botigues, empreses o professionals que desitgin inserir algun anunci a les pàgines daquesta publicació, poden adreçar-se al e-mail: protectora@ protectorasabadell.org i sels faran arribar les corresponents tarifes. María Antonia Velasco Óptima Madrid, 1998 Mis perros y otras personas Editorial Què hi ha de diferent a la Lliga? Doncs crec que no és només l'amor als animals o la preocupació per intentar que els gossos i gats que arriben al refugi s'hi trobin de la manera més confortable, o els esforços per trobar'ls-hi a cadascun d'ells una nova llar, una nova familia amb la que conviure. Tot això és el que sempre ens ha mogut, el que ha motivat l'existència mateixa de la nostra entitat, el que fa que els socis continuïn donant-nos el seu suport, i que les diferents entitats públiques i privades ens donin any darrera any els ajuts. Després d'uns exercicis difícils, d'inestabilitat, de pagar les conseqüències de les lluites internes que van donar una imatge als nostres associats i al públic en general de que a la Lliga no eram seriosos, actualment hi ha quelcom que ens fa percebre que les coses han canviat cap a millor, que fa que tinguem il·lusió per seguir amb aquest projecte, i això no és res més que L´EQUIP HUMÀ de l'entitat. Sí. Les persones que avui formen part de la Lliga: els voluntaris, els treballadors, els col·laboradors, formen un equip humà extraordinari en el qual tothom se sent orgullós de ser-hi. Els treballadors, dirigits per la Sra. Emília, fan la tasca diària, fosca i no sempre ben reconeguda i valorada, però que és imprescindible. Els voluntaris de sempre: la Montse, la Bienve, el Lluís, la Glòria i tots els nous voluntaris, coordinats per en Narcís, l'Adela i l'Ester, dónen un cop de mà i ajuden a dur a terme els diferents objectius que passen per passejar gossos, fomentar l'adopció, dur a terme el manteniment del refugi,... Els veterinaris, un d'ells el Jordi, ajudats sempre per la Judith fan possible que els animalons del refugi gaudeixin d'atenció veterinària diària, que els gossos i gats que donem en adopció siguin lliurats esterilitzats i en les millors condicions sanitàries. La junta, durant les reunions mensuals, discuteix els problemes en un ambient d'educació i respecte. Tots hem entès que tots i cadascun d'ells és important per la Lliga, que cada persona hi aporta el què pot o el què vol, i que entre tots fem que la Lliga tiri endavant. Podríem anar millor? Doncs és clar que sí! Només cal que vostè que llegeix aquesta revista s'animi a formar part de la Lliga. Si no és soci: faci-s'en. Si és soci: col·labori com voluntari. Animi a d'altres persones a fer-ho. Aporti el que pugui. Serà benvingut. Francesc Minguell Martín President EL PERQUÈ DUNA REVISTA A més de recollir i acollir animals abandonats a la seva sort, la Lliga Protectora dAnimals de Sabadell té com a missió el foment i respecte pel conjunt dels animals. Aquest objectiu serà canalitzat a través de la revista Petjades que, a curt termini, es pot erigir com un instrument valuós per contribuir a les tasques deducació i concienciació ciutadana. AVíS Cada població té la responsabilitat civil de fer-se càrrec dels animals que es puguin trobar dins del seu terme municipal. Segons s'indica a la Llei de Protecció dels Animals (3/88 de 4 de març) Propietari: Josep Manyosa; gossa: Lina; gat: Chiqui 3 Miscel.lània Documentació Tenim a disposició dels socis que ho necessitin documentació dinterès pel que fa a la tinença danimals o als seus drets. Darrerament hem afegit la Declaración Universal de los Derechos del Animal, la Ley de Protección de los Animales en Cataluña, las Ordenanzas del Ayuntamiento de Barcelona o el Real Decreto de Perros Potencialmente Peligrosos. Donacions Es pot contribuir a la Lliga Protectora dAnimals de Sabadell de forma monetària o bé facilitant alguns materials que habitualment resulten imprescindibles pel benestar dels animals. Així doncs, podeu donar-nos pinso, mantes i roba dabric, diaris, material de neteja i determinats medicaments. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us direm quines són les nostres necessitats en cada moment. Podeu adressar-vos a lAp. de Correus 324 de Sabadell o al e.mail [email protected], ens hi anoteu les vostres dades i ens posarem en contacte amb vosaltres. Difussió La revista Petjades pretén difondre tot tipus dinformació i dades que contribueixin a entendre, respectar i estimar als animals que conviuen o pretenem que convisquin amb nosaltres. És per això que agrairem les col.laboracions escrites que aportin els lectors, tant si són professionals (veterinaris, educadors, cuidadors, docents,...) com si són particulars. Carta enviada per Teresa Saló PEM, mort el 22 de desembre del 2002. El millor company i amic que he tingut mai. Tu volies ser meu i jo et volia per mi. Els teus amos no ho van permetre. Vas morir a casa meva, esperant-me, fidel fins l'últim moment. Ara estàs al meu terreny i seràs meu per sempre. Mai t'oblidaré!. Gràcies PEM per la teva amistat. Tu em defensaves i em protegies, et trobo a faltar. T'estimo!. Teresa 4 Reportatge la adopción de un perro de un refugio de Jaume Fatjó, Marta Amat i Xavier Manteca Servei dEtologia Clínica Hospital Clínic Veterinari Facultat de Veterinària de Barcelona La adopción de perros de refugios y centros de acogida es afortunadamente una práctica cada vez más común en nuestro país. Sin embargo, todavía nos encontramos lejos de los datos procedentes de otros países, como el Reino Unido o Estados Unidos. A título de ejemplo, la asociación Británica DogsTrust gestionó el año pasado más de 10.000 adopciones, sobre un total de 12.000 perros abandonados que llegaron a alguno de sus centros de acogida. Una de las explicaciones para la relativa escasez de adopciones en nuestro país es la reticencia de muchas personas ante la adopción de perros procedentes de refugios, y muy especialmente si se trata de animales adultos. El objetivo de estas líneas es intentar responder de forma breve a algunas de las dudas que con frecuencia dificultan la adopción de un perro abandonado. ¿Cuál es el comportamiento de un perro mestizo? Un ejemplar mestizo puede mostrar un comportamiento tan o más equilibrado que uno de pura raza. Existe la creencia de que una gran parte del comportamiento de un perro viene determinado por la raza a la que pertenece. Si bien no puede negarse la influencia de la raza, puede afirmarse también que se trata tan sólo de uno de los muchos factores que intervienen en el comportamiento. Por ello, escoger una u otra raza no garantiza en ningún caso que el perro vaya a comportarse de una u otra forma, pues el resultado final dependerá de otros elementos, como el manejo durante la cría, el estado hormonal y, sobre todo, su educación. ¿Es imprescindible adoptar a un perro desde cachorro? No. Un perro adulto puede adaptarse perfectamente a un nuevo entorno familiar. Sin embargo, un perro puede ser más adecuado que otro para un determinado entorno. Por ejemplo, un animal con un temperamento nervioso y juguetón puede ser ideal para una familia con niños, mientras que otro con un carácter más tranquilo puede ser más indicado para una familia compuesta por personas en la tercera edad. En cualquier caso, debemos explicar nuestras necesidades al personal del centro de acogida y dejarnos aconsejar por ellos. Es importante recordar que el criterio estético, aunque importante, no debe ser nunca el principal a la hora de adoptar a uno u otro perro. ¿Cómo podemos favorecer una buena adaptación al entorno familiar? De forma parecida a lo que nos sucede a las personas, el perro puede necesitar unos días, incluso algunas semanas, para adaptarse a su nuevo entorno físico y social. En este sentido, ante la menor duda debemos consultar con el personal del centro de acogida o con el que será el veterinario habitual del perro. Muchos problemas de comportamiento pueden corregirse con facilidad si se detectan a tiempo y se utiliza el método adecuado para corregirlos. Por último, debemos recordar que la propiedad de un perro supone siempre un placer pero exige también asumir una serie de responsabilidades. Deberemos proporcionarle una nutrición, una educación y unos cuidados veterinarios adecuados. En relación con el comportamiento, recordemos que un perro no sólo precisa de un techo y alimento. Se trata de un animal social que necesita tener un contacto regular con las personas y con otros perros. 5 ANIMAL EN ADOPCIÓ ANIMAL EN ADOPCIÓ ANIMAL EN ADOPCIÓ Entrevista TERESA DEBART HE FET TOT EL QUE ESTAVA A LA MEVA MÀ PELS ANIMALS Teresa Debart va néixer ara fa 79 anys i una bona part daquest temps ha decidit dedicar-lo a la cura dels animals i plantes que han passat per la Lliga Protectora dAnimals i Plantes de Sabadell. Quan se li pregunta per la motivació que la va dur a portar a terme aquesta tasca no sap ben bé com definir-ho i és perfectament comprensible si tenim en compte que les emocions i els actes derivats delles moltes vegades superan amb escreix les utilitats pràctiques del que fem. Comenta que la familia li diu que està ben arreglada amb aquesta afició que té pels animals, però ella no en fa massa cas i continua enriquint la seva valuosa col.lecció documental formada per retalls de diari i revistes, poemes, experiències, anècdotes, històries,... - Quan i de quina manera es vincula a la Lliga Protectora dAnimals? Fixeu-vos que sóc la sòcia número 80. Això vol dir que el meu vincle amb lentitat sestableix molt aviat. Tot va començar perquè els meus pares, que eran forners, destinaven el pa que sobrava als animals que eran acollits per la protectora, en aquella època ubicada al barri de Ca NOriach, i era jo qui els hi portava. En aquells temps els aproximadament 120 gossos aplegats, no hi havia gats encara, solucionàven la seva alimentació amb 5 kg de freixures i 1 sac darròs que sels hi feia arribar tres cops per setmana. - Quines tasques hi ha desenvolupat? He escombrat, fregat, tret caques,...tot el que ha calgut y ha estat en les meves mans en cada moment i, en el fons de tot, he pogut mantenir el contacte amb els animals. També he procurat aportar tot el meu ajut en qüestions dinfraestructures o de gestió. Quan vàrem haber de marxar dels terrenys de Ca NOriach a causa de linevitable avanç de la construcció de pisos i de les pressions que sexercien des de diversos sectors perquè deixéssim lliure la zona, els parlo de mesures tan concretes com tirant-nos papers encesos o pedres, a nosaltres i als animals. Vam haber de marxar depressa i de qualsevol manera. Ens vàrem decidir pels terrenys actuals que pertanyien al Sr. Segalés, a qui pagàvem una quota mensual i que amb larribada de cada pagament ens coartava amb la història de que tenia compradors i que si no feiem lesforç, per altra banda impossible, dadquirir els terrenys, sels vendria. Davant d'aquest neguit vaig decidir anar a plantejarli la situació en que ens trobàvem a una bona amiga dels animals i sòcia de la institució, la Sra. Lola Sanllehí Valls que, en saber en les circunstàncies en que ens trobàvem, va vendre dues cases de la seva propietat per tal dobtenir els 3 milions de pessetes necessaris per comprar els actuals terrenys. De fet, encara avui dia, aquesta senyora paga la seva quota religiosament. - Com shi relaciona actualment amb la Lliga? Actualment molt poc, principalment per motius de salut. Participo activament en la part de la gestió econòmica que fa referència a totes aquelles persones sòcies que encara paguen rebuts sense domiciliar. -Quina impressió o record li ha quedat daquesta col.laboració? Una impressió molt bonica. He fet tot el que estava a la meva mà pels animals i he dedicat una bona part de la meva vida a ells. Quan malauradament vàren morir el meu marit i la meva mare encara vaig poderls-hi dedicar molt més temps i, al mateix temps, va resultar ser una teràpia excel.lent. Un racó de les instal.lacionsde la protectora d'animals, any 1983 El mateix espai de la protectora d'animals, any 2005 6 - Què necessiten els animals que van a parar a la protectora? Bàsicament una correcta alimentació; mesures sanitàries, sempre amb els mitjans que hi ha hagut en cada època; aïllaments adequats; les vacunes bàsiques i estimació o, com a mínim, dedicació. La part pràctica o lúdica també cal tenir-la en compte, però abans de res són prioritàries les primeres que he anomenat. - Quins creu que han sigut els passos més importants per la entitat? Al principi destar als terrenys actuals, quan no erem massa gent, el més destacat va ser la consecució de laigua corrent en comptes del pou que fins al moment ens abastava, però duna forma insuficient per mantenir la higiene que consideràvem necessària pels animals. També em sembla molt interessant recalcar la importància dhaver aconseguit el forn crematori, ja que la manera denterrar els animals morts fins llavors ens portava molts maldecaps. Feiem un gran forat i els hi dipositàvem amb cal i terra, però no hi ha cap dubte que aquest mètode és més net, polit i no provoca males olors. Finalment, un altre dels passos importants que recordo va ser la compra de la camioneta, donat que ens va permetre sortir al carrer a recollir els animals abandonats o perduts i, conseqüentment, obtenir una valuosa subvenció del consistori. Dolors Sanllehi Valls - Com definiria levolució de la institució? Va vendre 2 cases de la seva propietat per comprar Hi ha hagut una evolució important de la protectora des dels seus inicis, els actuals terrenys de la protectora. per descomptat, tant pel que ha fet a les instal.lacions com pel que fa referència a les eines amb que sha comptat per treballar-hi, però cal recordar que tots aquests progressos shan aconseguit gràcies a la contribució dels voluntaris, col.laboradors, socis, simpatitzants, institucions,...i, de vegades, havent de posar diners de la pròpia butxaca. Hem fet molt, però encara es pot fer molt més. - Ha canviat la mentalitat dels propietaris danimals en aquests anys? Home, avui dia no hi ha tants gossos perduts pel carrer perquè poden ser destinats duna forma eficient a institucions adequades i és ben cert que la gent és cada vegada més conscient. La majoria han entés la necessitat desterilitzar lanimal i ladquireixen tenint en compte la seva capacitat de podersen responsabilitzar a llarg termini, però encara és fonamental incidir en aspectes com el civisme al carrer. - Algun dia deixaran de ser necessàris els centres com la Lliga Protectora? No ho crec. Sempre nhi haurà dhaber perquè crec que continuarà existint gent que es cansarà dun animal, gent que no haurà previst suficientment el tamany que pot adquirir el gos, que no sabran fomentar la convivència, per altra banda molt rica, entre animals i nens, etc - Què creu que necessiten els animals de les persones? Respecte, afecte, menjar, higiene,... - I nosaltres dells? Carinyo, companyia, alegria,...i, a més, ens poden ensenyar a mantenir una convivència a canvi de, proporcionalment, molt poca responsabilitat. - Vostè és una persona molt activa, què li diria als lectors perquè sanimin a col.laborar amb la protectora? Té raó, mai no estic parada. Sempre estic fent activitats, l'última està relacionada amb Internet, concretament amb el xat, a través del qual em comunico amb moltes persones. Bé, se macudeixen un munt de propostes per fer arribar lesperit de lentitat a la gent, des de nens fins a jubilats, però tot sanirà aconseguint a mesura que ens quedi temps després de cubrir el que és el nostre principal objectiu: oferir una existència digna a molts animals que han estat abandonats. De tota manera hi ha un factor que ha de tenir qualsevol persona que hi vulgui contribuir i que són les ganes. Teresa Debart - I als socis, què els hi diria? Ex presidenta Que la seva és una tasca molt maca i valuosa i, per tant, els demanaria que no ens deixin. De fet, ells són lànima de la protectora. Personalment, tinc un molt bon record de tots els socis que he conegut, molts dells mhan transmès el seu reconiexement i mhan fet sentir molt orgullosa del que he fet per vocació. 7 donar a conèixer la lliga protectora d'animals Entenem que la Lliga Protectora dAnimals és un espai que té com a objectiu final que els molts amants dels animals que viuen a la nostra societat hi acudeixin per tal dadoptar-ne un duna manera justa i responsable. Al llarg dels temps shan anat instaurant certs tòpics que no són certs i, a més, contribueixen a desprestigiar la tasca daquests llocs on un grup de voluntaris intenten buscar una solució digna per tants i tants éssers vius desamparats. Seria interessant desterrar alguns daquests malentesos: - Per què es cobren diners als adoptants? Lanimal sentrega a la seva nova familia esterilitzat, desparasitat, vacunat, amb xip i havent passat pel corresponent control sanitari. - No és una residència perqué els animals hi passin lestiu. No és, ni molt menys, lobjectiu de la protectora, donat que és materialment impossible a causa de la saturació i de les moltes atencions que precisen els animals que arriben en males condicions. - Es pot ser voluntari sense anar físicament a les instal.lacions? Hi ha una tasca realment important que cal que faci la mateixa societat i que consisteix en concienciar, cadascuna de les persones en el seu immediat entorn, sobre la necessitat de no abandonar un animal que depén enterament de la nostra voluntat. 8 VOLUNTARIS PROTECTORA Laura Amador Alicia Artero Susanna Collado Mayte García Yesika Garrido Laura Gómez Paqui González Magalí Licari Carles Llauradó Irene Martínez Claudia Matheja Esther Medina Eva Nieto Dani Pacho Alex Pacho Gemma Parets Judith Perea Carmen Pérez Joan Pons Sonia Ramón Mònica Roca Mercè Romeu Esther Ruano Lara Sánchez Sergi Sanz Magda Vilanova - Es sacrifica o no? Només saplica aquesta dura i penosa decisió als animals que presenten símptomes de malaltia greu o bé agressivitat incorregible i aquesta evidència és ratificada i certificada per un veterinari. Però això només serà possible si es manté el ritme actual i no derivem en una situació de saturació excessiva. - Quines són les conseqüències de la saturació? Lhacinament de la protectora desemboca en comportaments determinats per part dels animals com, per exemple, lagressivitat, que poden tenir conseqüències fatals. - Com és el procés dadopció dun animal? Mitjançant una sèrie deines que ens permeten garantir un futur digne per lanimal. El recurs principal és una entrevista per averiguar quin és el perfil de ladoptant i, per tant, saber quin és lanimal que més li convé. - La Lliga Protectora dAnimals de Sabadell no és un lloc de passeig. El fet de que persones portades per la seva tafaneria sadrecin fins a les instal.lacions per tal de passar lestona pot provocar un innecessari nerviosisme dels animals. En canvi, si que sagraeixen i són benvingudes totes aquelles mostres de col.laboració efectiva. -Serveis Lentitat incorpora, entre daltres serveis, un cementiri danimals que està a disposició de tots els socis que ho desitgin i dun forn dincineració que contribueix molt a mantenir una higiene òptima del recinte. 9 pàgines web www.protectorasabadell.org www.diba.es/gosgat www.e-animales.com http://groups.msn.com/ani malessinhogar/protectorade sabadell1.msnw www.tierheim-manresa.de Cuando un hombre mata a un tigre lo llaman deporte, cuando un tigre mata al hombre lo llaman ferocidad Si recoges a un perro hambriento y lo haces feliz, no te morderá. Ésta es la diferencia principal entre un perro y un hombre www.som-hi.org Mark Twain habitants de la protectora Braco Potser el que millor defineix en Braco és que és el primer animal que dóna la benvinguda a les persones que enfilen camí fins al refugi. Els duu a la boca la seva pinya, pilota, pedra, tronc,... qualsevol opció és bona per tal que el públic li dediqui una mirada, un gest,...una mica datenció. De tota manera, no tothom té la possibilitat de llençarli lobjecte perquè per fer-ho cal tenir la paciència desperar que tel deixi o que encertis a prendre-li. Com que també seria interessant saber com és, físicament, en Braco, us podem dir que els que el conèixen i estimen en recalquen la seva figura, el color del seu pelatge, el tacte agradable,...és un gos dòcil, tranquil, pacient, obedient, esportista i amb un punt de golafreria, quan apareix la mínima possibilitat de posar-ho en pràctica. Aquest animal que li agrada dormir tapat no està en adopció donat que ja forma part de la gran familia de la protectora, com daltres que ja anireu coneixent a cada número. PIGA BRACO PRESI CHARLY BONGO 10 El pitjor pecat que cometem contra els nostres amics, els animals, no és odiarlos, és ser diferents d'ells George Bernard Shaw El gos és lúnic ésser al món que testima més a tu del que sestima a ell mateix Els gossos no són tota la teva vida, però fan la teva vida més completa Roger Caras Josh Billings reportatge factors a tenir en compte a l'hora d'adoptar un animal de Verònica Mullor No sempre resulta fàcil saber quin animal s'adapta millor a les nostres necessitats ni si nosaltres ens podrem adaptar a les seves.... Si estem decidits a tenir un animal hem de tenir clar que desitgem compartir la nostra vida amb ell i que això suposa un acte de molta responsabilitat perquè necessiten atencions desde el primer fins l´últim dia de la seva vida. A l'hora de pensar en l´animal amb el que volem compartir el nostre dia a dia hem de pensar en uns aspectes bàsics: - l'espai Els animals precisen d'un espai mínim per desenvolupar-se i, per tant, hem de pensar en el lloc que li podem oferir al nostre nou amic. No tots els animals necessiten el mateix espai per viure, depèn de la seva edat, el seu tamany, el seu caràcter, etc. Abans d´escollir el nostre animal hem de pensar si viurà dins de casa i quin espai tindrà per moure´s, o si comptem amb un jardí o espai exterior. També podria ser que volguéssim un animaló que estigués en una gàbia, un terrari o un aquari. - temps de dedicació Els animals poden ser independents dins el seu hàbitat natural, però la nostra llar dista molt del que seria el seu entorn apropiat, sobretot si són animals exòtics. Així doncs, hem d´esforçar-nos en reproduir el seu hàbitat original al màxim: temperatura, humitat, hores de llum, soroll, alimentació, companyia, etc... No hem d´oblidar mai que depenen de la nostra dedicació per poder sobreviure. A l'hora de pensar en l´animal que et convé (o l´animal a qui tu pots adaptarte...) pensa sobretot en quant temps al dia podràs dedicar-li. Recorda que un gosset necessita sortir a passejar i, per tant, pot requerir més temps que un gat Gata: Matarile; propietària: Ariadna que, pel contrari, precisa més companyia que un peixet. - inversió En funció de les necessitats de cada animal resulta important comprar-li una sèrie de utensilis i accesoris: la menjadora, la gàbia, l´aquari, el collar, els xips, les joguines, el menjar, els respalls...O també poden aparéixer urgències veterinàries quan el nostre amic es troba malament. Per tant, calcula la despesa mensual que pots assumir per tenir al teu amic content i ben atès. - tamany És important recordar que quan tries un animal jovenet no necessàriament té el mateix tamany que tindrà quan sigui adult. Pensa si pot tenir importància per la teva convivència amb l´animal el seu tamany i, sobretot, tingues en compte el que hem dit sobre l´espai i el temps de dedicació. - la relació Quin grau de relació volem tenir amb la nostra mascota? Si el que volem és un animal que s´integri a la nostra vida familiar, potser no hem de pensar en una tortuga o en un peix. Si, pel contrari, ens agraden els animals independents i que van al seu aire, millor descartar el gos o el cavall. - caràcter En funció del seu caràcter, cada animal pot mostrar un comportament diferent. Podem trobar gats carinyosos, tranquils o nerviosos, o una combinació de les tres coses. Hi ha races de gossos més calmades, d´altres que són esquerpes, etc. Igualment pot passar amb el ocells depenent, per exemple, de si són salvatges o criats en captivitat. Busca un animal amb un caràcter apte pel teu entorn: si vius sol o amb nens petits, si conviurà amb gent gran, etc... - temps de vida Pensar en el temps de vida que volem compartir amb el nostre amic és l´acte de més responsabilitat. Així doncs, sigues responsable y pensa que, en moltes ocasions, un animal implica una companyia per tota la vida i abans de tenir-lo hem de pensar quants anys podrem cuidar-lo. No dubtis que existeix l´animal perfecte per a tu, que s'adaptarà al teu entorn i als teus costums. Si tries amb responsabilitat, mai te'n penediràs d' incorporar un nou company a la teva vida. 11 animal adoptat NUK Aquí está nuestro Nuk, un auténtico huracán que ya tiene unos 9 mesecitos y es parte de la familia. De hecho, forma parte ya de nuestra vida. Gracias a todos por habernos ayudado a conocerle. ¡Es estupendo!. Nuk es un cocker negro enorme que fue encontrado en una plaza de Sabadell con apenas dos mesecitos de edad. Estaba muerto de frío y miedo, y sufría una gran desorientación. Pobrecito, no entendía nada. Buscaba a sus amos, pero no los localizaba: le habían abandonado sin la más mínima conciencia, en medio de un parque ubicado en la Avda. Barberà, vulnerable ante cualquier tipo de peligro. La policía lo dirigió al refugio donde muy pronto se hizo un hueco en el corazón de los trabajadores y voluntarios. Es un amor y, allá donde va, enamora y se hace querer. Nuk encontró a su familia a través de Internet. SAM Soy Sam, un orejón cachorrete con muchísima suerte, ya que mis papis me vieron en Internet y dijeron: este orejitas tiene que venirse con nosotros. A continuación, vinieron a la protectora a buscarme, ¡¡a mí!!. No podía creérmelo, porque con anterioridad unos papis ya me habían dejado allí solito y no pensaba que nadie quisiese venir a buscarme, ¡¡pero vinieron!!. Me vieron un jueves a través de la red y al día seguiente ya quedaron con una voluntaria para saber cómo acercarse a buscarme. Desde entonces estamos juntitos. Cuando llegué a mi casa, ¡¡uauhh!!, me estaban esperando tres hermanitos más. ¡¡Qué suerte he tenido!!. Mis tetes son gigantes y se llaman Gus y Xip y mi hermanita, que es muy guapa y se llama Mel. De todas formas, yo creo que soy el más bichito. En la foto que estais viendo estoy en el jardín de mi casita y estoy tannnn bien...Aunque mi tete Gus me tiene un poco de manía porque ya es un poquitín viejo (tiene casi 9 años) y no tiene tantas ganas de juerga como yo, Xip y Mel son tan torbellino como un servidor. ¡Ah, por cierto! A veces me llaman orejotas y no sé por qué. 12 convocatòria de dibuixos d'animals domèstics Conscient de lafició que nombroses persones de totes les edats tenen pel dibuix, la Lliga Protectora dAnimals de Sabadell anima als socis, col.laboradors i simpatitzants a crear i enviar dibuixos relacionats amb els animals domèstics a la revista per tal de que puguin ser oportunament publicats. Tots aquells artistes que shi vulguin afegir poden dirigir les seves obres a: Convocatòria DIBUIXOS d'ANIMALS DOMÈSTICS Apartat de Correus, 324 de Sabadell. lectura recomanada Timbuktú Paul Auster Traducció de Xavier Pàmies Edicions 62 Barcelona, 2ª edició, 1999 LAIKA Hola, sóc la Laika! Sóc una pastora alemanya que era al refugi amb el número didentificació 52 (...). Vaig anar a viure amb la familia del Jordi Carreras i la Margarita Calderó el dia 1 de novembre de 2004. Us voldria donar les gràcies pel temps que em vàreu acollir i cuidar fins que aquesta familia a qui estic fent molta companyia em va venir a buscar. Ells, abans darribar jo, ja tenien dues gosses, però come que una delles es va morir, van passar pel refugi i allà em van veure a mi. Quan arriba el cap de setmana pugem a una autocaravana molt gran que tenim i marxem cap al Pirineu, on passem tot el cap de setmana. Al vehicle tinc un llit per mi sola de 120 x 110 cm i la Laska, la meva companya, un de més petit, des don totes dues vigilem la porta. Mho passo molt bé amb la neu i la Laska shi torna boja tot enterrant el cap sota la neu. Caminem unes 6 ó 7 hores i quan tornem, la Margarita ja ha posat a punt el caldo que ens mengem en un recipient gran i que ens senta molt bé després de lexercici. Estava una mica espantada perquè no sabia on anava ni què em passaria ni si aquella gossa que ja era a la casa em voldria. Ara, després duns mesos, em sembla que tot anirà bé perquè he descobert que no sóc només una gossa, sino un membre més de la familia (...). Us faig arribar aquest escrit perquè estigueu tranquils, tots estem molt bé. Envio records a tots els que em van cuidar i desitjo que tots el animals abandonats puguin trobar una casa on anar i els cuidin bé. (...) Molt agraïda per tot. Laika GINA Benvolguts, He rebut la vostra carta en la que comuniqueu que esteu preparant una nova revista. Us adjunto una foto de la nostra "GINA" és una carolina que el dia de Nadal farà 2 anys que la tenim. Penseu que és un animalet molt inteligent. Xiula totes les cançons que li ensenyem, i les aprén molt ràpidament. Entre els seus èxits jo destacaria els plens de la patum. Cada dia surt unes dues hores de la gàbia, i vola pel menjador. Hem aconseguit que mengi de la mà, tot i que són animalets molt desconfiats, que no es deixen tocar. També moltes vegades et puja a les espatlles, perquè li agrada que amb el nas li freguis a sobre el cap. el menjar són els "kellogs", sobre tot els que porten mel. També quan esmorzem, li agrada picar torrades de pà del plat. està descansant del seu passeig diàri penjada al cordill de la llum. carolines són originàries d'Austràlia i viuen a les parts desèrtiques, per això quasi bé no veuen aigua. Cordials salutacions i ànims per tirar endavant amb la revista, segur que ens agradarà, i servirà per saber més coses dels nostres amics. Sílvia Martínez i García El pròxim número veurem a: KIRA, NIK, ULK, XISPA i ALEA !! 13 actualitats i novetats Segona convocatòria de la festa de l'Animal de Companyia La segona edició de la Festa de lAnimal de Companyia es celebrarà el dia 22 de maig a la Plaça Dr. Robert. Organitzada per la Lliga Protectora dAnimals de Sabadell i el seu equip de voluntaris, i pel Departament de Salut de lAjuntament de Sabadell, compta amb el suport de nombroses entitats relacionades amb l'univers de lanimal. Aquesta activitat solidària amb tots aquells animals que han patit labandonament pretén contribuir al civisme, fomentar ladopció, concienciar pel que fa a labandonament i promocionar la tasca de les protectores darreu. Al mateix temps és un significatiu punt de trobada per gossos adoptats, que sajunten amb els que encara estan pendents de trobar uns amos que els puguin cuidar i estimar. A més, és una manera de reunir a tots els socis i sabadellencs que ténen animals de companyia. Per aquesta edició, els responsables de l'entitat demanen als amos d'animals adoptats que distingeixin a les seves mascotes amb un mocador de color blau. 22 - maig - 2005 Festa de l'Animal de Companyia Plaça del Dr. Robert VINE amb el teu animal de companyia !!!!!!!!!!!! 30 de Maig 2004 14 Actualització de dades La tarja dactualització de dades és una nova eina de treball que permet mantenir al dia la informació de que disposa la Lliga Protectora dAnimals de Sabadell. Amb aquest recurs es pot conèixer millor als socis i col.laboradors de lentitat per tal de poder-los enviar la documentació a ladreça correcta i, a més, permetrà comptar amb totes aquelles dades de contacte relacionades amb les noves tecnologies. De fet, TOTHOM QUE SHAGI CANVIAT DADREÇA POT NOTIFICAR-HO AMB EL DOCUMENT ADJUNT. Així mateix, els socis que desitgin domiciliar limport del seu rebut també ho poden fer mitjançant aquest document o bé dirigint-se a lentitat i facilitant el número de compte corresponent. Tot aprofitant lexperiència de la Lliga La tasca de la Lliga Protectora Animals de Sabadell pot ser molt més útil encara del que és si se li comuniquen oportunament els fets relacionats amb els animals que esdevenen a la ciutat. És per això que, des de la institució, es demana a ladministració municipal, mitjans de comunicació, entitats ciutadanes i particulars que si conèixen o saben dalguna situació en que la lliga pot aportar els seus coneixements o efectius personals se li faci saber. Aquest missatge neix arrel duna noticia apareguda al Diari de Sabadell, el passat 15 de gener de 2005, en que es divulgava que una gossa havia estat maltractada per uns joves sense escrúpols i on apareixia una imatge de lanimal acompanyat dun parell de noies que lhavien ajudat. Tan bon punt la protectora va tenir noticia dels fets es va dirigir cap a la zona per tal de protegir lanimal, però ja no se'l va poder localitzar. En el cas que el diari hagués avisat a lentitat, shi hagués acudit i, a més de deixar fer la foto per il.lustrar larticle, també shagués pogut recollir i tractar la gossa. Tot i que ja sha fet arribar al mitjà de comunicació local la postura de la lliga mitjançant una carta, també sha considerat pertinent prendre aquest cas concret com a exemple del que caldria evitar que torni a passar. 15 No hi ha millor psiquiatra en el món que un cadell llepant-te la cara Ben Williams Arribarà un dia en que els homes, com jo, veuran lassassinat dun animal com ara veuen el dun home La grandesa duna nació i el seu progrés moral poden ser jutjats a partir de la manera com tracta als seus animals Leonardo da Vinci Gandhi