Comunicar Universitat

Comunicar a la universitat:
estudis, reptes i crítiques
1. L’orientació sociocultural [7]
2. Comunicació acadèmica [2]
Facultat d’Educació, Vic, 3-12-2009,
1. Gèneres discursius acadèmics [7]
2. Retòrica contrastiva [8]
3. Contingut i ideologia [4]
[email protected]
Web: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/
Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html
3. Epíleg [1]
Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/
Bloc castellà: http://exploradorl2.blogspot.com/
1
2
Com entenem l’escriptura avui 1
L’orientació
sociocultural
Lingüística
Sociocultural
Psicolingüística
A aa a aaa aa
a aa aa a a aa
aaa aa a
aaaaa aa aa
aa a aa a aaa
a a a a aaaa
aaaaaaa
A aa a aaa
aa a aa aa
a a aa aaa
aa a aaaaa
aa aa aa a
aa a aaa a
a a a aaaa
A aa a aaa
aa a aa aa
a a aa aaa
aa a aaaaa
aa aa aa a
aa a aaa a
a a a aaaa
Alfabetització
lectura
redacció
Alfabetització funcional
comprensió
composició
Literacitat / alfabetisme
Pràctica lletrada
Crítica, multimodalitat
3
4
La visió sociocultural 2
•
•
•
•
Visió psicolingüística
Llegir i escriure és un acte
lingüístic i cognitiu.
Els textos son unitats
comunicatives, missatges.
Llegir és recuperar el
contingut i comprendre.
Llegir aporta coneixements.
• Aprendre a llegir requereix
desenvolupar estratègies.
• Llegim de manera semblant
tots els textos.
•
•
•
•
•
•
Comunitat lletrada
Visió sociocultural
És una pràctica social, cultural
i política.
Els textos són artefactes
culturals i polítics.
Llegir és assumir rols,
identitats, valors.
Llegir permet exercir el poder i
guanyar legitimitat.
Aprendre a llegir és apropiarse les pràctiques lletrades.
Cada pràctica lletrada és
particular i diferent.
5
Diaris
Diari personal
(des)codificació
Exàmens
(des)codificació
Cartes
(des)codificació
(des)codificació
Apunts
(des)codificació
Treballs acadèmics
(des)codificació
Lleis i normes
(des)codificació
Prospectes farm.
(des)codificació
Correu electrònic
(des)codificació
Postals
(des)codificació
Històries creatives
(des)codificació
Poesia
(des)codificació
Instruccions
(des)codificació
(Des)codificació
6
Aprendre a llegir 4
Aprendre a llegir:
Litang: exemple 2
•S’aprèn per textos o situacions.
•Cada text té:
Carta de Litang (4 anys)
a Cristina
Text escrit
Cristina
Identitat d’autor
Identitat
de lectors
Litang
Institucions
7
8
Pràctiques lletrades i àmbits 3
15 mesos més tard:
Carta amb text
Situació autèntica 3
Comunitat lletrada
Aliagas (2009) a
Cassany ed. Para ser
lerrados. BCN: Paidós.
Església
Mesquita
Pràctiques
religioses
Escola
Pràctiques
escolars
Administració
Pràctiques polítiques
Universitat
Pràctiques
acadèmiques
Llar, carrer
Pràctiques
vernacles
Esport, escoltisme
Pràctiques cívils
9
10
Gèneres discursius acadèmics 1
Comunicació
acadèmica
11
Article científic: exemple 2
Diacronia. La construcció història de l’AC. Ch. Bazerman (1988).
•
•
•
•
Article científic: exemple 3
Sincronia. Estructura IMRD de l’article científic (Swales, 1990):
Té 300 anys d’antiguitat. S’inicia al s. XVII.
Origen: cartes privades entre científics europeus.
Canal ràpid, segur i sense Inquisició.
Philosophic Transactions of the Royal Society of London, des
de 1665. De les notícies d’activitats socials a l’exposició
d’experiments:
Introducció
Maniobres (moves) de la introducció:
1. Determinar un territori d’estudi.
Metodologia
Resultats
– Evolució del concepte ‘experiment’: de menys a més, amb més
caràcter intencional al final.
– Increment de la importància de l’apartat ‘metodologia’.
– Evolució de les citacions d’altres autors: menys i més
centrades. Menys arguments ad hominem i més empíric.
2. Identificar un forat o nínxol.
3. Ocupar el nínxol.
Estructura IMRD
Discussió
Desenvolupament
Més trets de l’AC 4
Gèneres discursius de l’Odontologia 5
• Redueix el paradigma verbal a la 3a persona del present:
no hi ha 1a o 2a persona ni temps passat o futur.
• Incorpora sistemes no verbals de representació del
coneixement: taules, fotos, dibuixos, reproduccions
visuals.
• Utilitza atenuadors (hedges): Avui dia, predominantment,
la majoria de cops, segons les dades actuals, considerant
aquests resultats, etc.
• Té valors específics: síntesi, cita de bibliografia actual,
• Cada disciplina del saber té especificitats.
Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela):
Manual
disciplina
Article de
revisió
Article de
recerca
Abstract
Estructura
Estil
Atenuacions i
intensificadors
...
Cas
clínic
Fitxa
client
Comunitat científica de la odontologia
16
Comunitat científica: atenuacions
Secciones
Movimientos
Delimitación del tema
Articles de revisió:
Justificación
Introducción Objetivos
estructura
Evaluación
Metodología
Presentación/introducción de la
información/sección/apartado
Desarrollo Elaboración/expansión de la información
Resumen
Resumen crítico del texto
Comprobación del logro de los objetivos del trabajo y
Conclusión actualización de la importancia.
Propuestas para la práctica clínica y para futuras
investigaciones
•
L’atenuació al llarg del temps
(Salager-Meyer, Alcaraz Ariza y
Zambrano 2003):
1. Permítanos el Fer
Sr. Ponte
que,
hoy por hoy,ésapoyados en el
un escrit
a l’acadèmia
estado actual com
de nuestros
conocimientos,
no participemos de
cantar una
cançó amb un
su autorizada opinión.
[1885]
cor darrera.
Cal cantar amb
2. Terminantemente
y sin amb
vacilación
alguna,
no podemos estar
harmonia
les veus
del cor,
de acuerdo con
los resultados
maestro
saber-hi
entonar, del
fer de
solista,y eminente
práctico Sr. Ribas etc.
Pujol.
[1880] 2000]
[Boughey,
3. Así, nuestros resultados no confirman la opinión de que la
aparición de la neuropatía diabética no se relaciona
exclusivamente con la edad del paciente, sino también con la
duración de la enfermedad. [1994].
17
Queixar-se en alemany i en castellà 2
Retòrica contrastiva 1
• Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el
discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a
Alemanya (Pastor 2005):
Alemanya:
Anglès
Semítiques
Orientals
Romàniques
Rus
Llengües que responsabilitzen l’autor i
llengües que responsabilitzen el lector:
japonès, xinès, tai, coreà. Hind (1990)
Espanya:
1. Molt más freqüent.
1. Escassa. Ús de la parla.
2. Molt directa i explícita: amb
cortesia moderada.
2. Més indirecta i implícita: cortesia
més marcada.
3. Distinció queixa / destinatari /
institució o organisme.
3. Identificació queixa = destinatari =
institució.
4. Exercici dels drets i deures.
Possibilitat de millora.
4. Poca tradició democràtica. És un
segon problema.
19
Projecte ADIEU
20
Exercici sobre redacció acadèmica
Digues si les afirmacions següents són certes o falses:
• Exàmens orals a Itàlia. A les universitats italianes els
exàmens són orals, amb un tribunal format per diversos
professors.
• Universitats portugueses. A les universitats
portugueses s’exigeix als estudiants que intervinguin en
públic preguntant i valorant les classes del professorat.
• Aplaudir a Alemanya. Quan s’acaba una conferència
acadèmica a Alemanya no s’aplaudeix; es pica amb la
mà a la taula.
• Copiar als EUA. Els estudiants que plagien són
expulsats de la Facultat.
Diversitat cultural 4
Gestionar la retòrica 5
Spain has seen enormous changes since the
En los últimos 30 años, hemos
experimentado grandes cambios: hemos dictatorship ended in the 1970s. In these thirty
pasado de la dictadura a la democracia y de years Spain has moved from a dictatorship to a
una administración centralizada a otra casi democracy and from a centralised government to
one closely resembling a federation, with
federal, con gobiernos y parlamentos
autonómicos; hemos entrado en el Consejo autonomous parliaments and administrations.
de Europa, la OTAN y la Unión Europea y Spain joined NATO, the European Council, the
hemos adoptado el euro. Además, hemos European Union and adopted the euro.
reconocido cuatro lenguas cooficiales en susLanguages
While Spanish remains the country’s lingua
territorios (aranés, catalán/valenciano,
euskera y gallego), con el castellano como franca, Spain recognises four co-official languages:
– Basque in the Basque Country and
lengua propia y franca en todo el país ―sin
Navarre
contar con otros idiomas reconocidos por la
– Catalan in Catalonia, the Balearic Islands
comunidad científica, como el asturiano o la
and Valencia
fabla aragonesa, y los que aportan los
– Galician in Galicia
inmigrantes. Cerca de un 42% de la
– Aranese in ???
población es bilingüe o vive en comunidades
bilingües...
• Recerca en la comunitat
Titikachi (quetxua i aimara).
• Ch’iki = intel—ligent, despert,
espavilat, viu, enginyós.
• És un concepte d’intel—ligència
social, que inclou destresa
manual i artística, memòria,
atenció, enginy, responsabilitat.
• El nen més ch’iki és el que
aprèn en silenci dels pares i
de la comunitat.
Innovació
23
Diversitat cultural 6
Estratègies retòriques 6
Estratègia
Veu
Acomodació
Evitació
Oposició
Transposició
Apropiació
Monològic
Monològic
Monològic
Dialògic
Dialògic
Ideologia
No crític
No crític
Potencialment crític
Crític
Crític
Realització
textual
Coherent
Discordant
Discordant
Coherent
Coherent
• Ja no queden monolingües. Tots ens comuniquem amb
dues, tres o més llengües. El món acadèmic és global.
• Necessitem una educació més plurilingüe i intercultural,
flexible, oberta, dinàmica, que:
– Assumeixi la diversitat com un fet natural, i no conflictiu.
– Reconegui, valori i aprofiti les cultures i les llengües dels nous
catalans.
– Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la
diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat
del nostre.
Escriure en diverses llengües exigeix
desenvolupar una estratègia dialògica, crítica
i coherent.
26
Llibres de text i ideologia 2
Llibres de text i ideologia 1
• L’anàlisi dels llibres de text mostra que la ideologia també
emergeix en els llibres de text (Atienza, 2007):
– Fins al segle VII de la nostra era Aràbia es va
quedar aïllada, quasi sense relacionar-se amb
cap altre poble. Tenia una cultura molt pobre i la
religió era idolàtrica. L’ídol principal era una
pedra negra (porter un meteorit), que adoraven
en un santuari de la Meca.
– Gràcies a la tasca dels monjos (evangelització),
cap al segle X la majoria dels habitants d’Europa
eren cristians.
• Comparació (Atienza, 2007):
Sota l’impuls del precepte de la
guerra santa, que obligava els
musulmans a combatre per la
seva propia religió, els àrabs van
fer unes conquestes molt ràpides
després de la mort de Mahoma.
Primer es van apoderar de les
terres més pròximes (Palestina,
Síria i Egipte) i, per tant, unes
ciutats antigues i famoses, com
Damasc i Jerusalem, van caure
sota el seu poder” [CCSS7:86].
Es denominaven creuats els
guerrers cristians que anaren a
lluitar contra l’Islam per recuperar
la Terra Santa. [CCSS8: 106].
http://www.dissoc.org/ediciones/v01n04/DS1
(4)Atienza.pdf
27
L’ordre dels discursos en l’acadèmia 3
• Zavala, V. (en premsa) “’¿Quién ha dicho esto?’:
literacidad académica, identidad y poder en la educación
superior”. Mèxic: DIE.
• Estudi de cas de Paula, una parlant quitxua que estudia a
la Universitat:
– “Es como que me zambullo en algo que tengo que escribir de
esa manera y pensar de esa manera y después me salgo de
eso y nuevamente estoy en mi forma de redactar a mi manera,
de escribir mis cosas. Es que son formas distintas donde tengo
que entrar del todo, más o menos como decir ahora voy a
nadar en el río, ahora voy a nadar en la piscina.”
28
L’ordre dels discursos en l’acadèmia 4
• Aprendre a escriure a la universitat vol dir:
– Adquirir els coneixements i les habilitats vinculades als gèneres
acadèmics.
– Apropiar-se de l’epistemologia (la manera de veure el món)
que impliquen aquests gèneres.
– Asumir la identitat particular de membre de la comunitat.
– Exercir el poder que gestionen aquests gèneres.
• “La escritura académica es nadie. ¿Cómo se puede ser
ese nadie? Ese nadie a veces indolente pero mirando un
tema, ese nadie a veces “no me meto” pero estoy
hablando sobre tal cosa, estoy cuestionando pero estoy
lejos.”
Referències: Literacitat crítica
Epíleg 1
http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html
1. La institució universitària té les seves pròpies
pràctiques lletrades (gèneres, estils, etc.).
2. Llegir i escriure a la Uni és assumir rols,
desenvolupar una identitat i apropiar-se d’una
manera de veure el món.
3. Cada comunitat té maneres personals de
comunicar i construir coneixement i societat.
4. La ideologia s’insereix en els escrits: és en el
contingut i en el mateix ordre dels discursos.
31
Innovació
32
Bibliografia
ALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de
màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382
ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a
‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236.
ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé
que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p.
97-112.
CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i
comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008
(1er semestre), p. 11-28.
CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los
géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128.
CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez,
na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela
Cero. México: Siglo XXI. 1991.
[email protected]
Web: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/
Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html
Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/
Bloc espanyol: http://exploradorl2.blogspot.com/
33
Bibliografia
CASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”,
Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español.
www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009>
PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de
Piaget”, Boletín IFP Educación. www.programabecas.org/numero/8.6.pdf
WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The
Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee).
www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx <19-7-2009>
Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del
investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008.
revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009>
35
34