PATERNA | Toponímia dels Pobles Valencians | AVL

PATERNA
L ’ H O R TA
AJUNTAMENT
DE PATERNA
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
SECCIÓ D’ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓ
Unitat de Recursos Lingüisticotècnics
RECULL I TEXT
Alejandro Llabata Lleonart
GRAFISME
Esperança Martínez Molina
© Acadèmia Valenciana de la Llengua
Col·lecció:
Sèrie:
Onomàstica
Toponímia dels Pobles Valencians
Paterna, 182
Editat per:
Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Av. de la Constitució, 284
46019 València
Tel.: 96 387 40 23
Adreça electrònica: [email protected]
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Paterna
ISBN: 978-84-482-5893-1
Depòsit legal: V-108-2014
Impressió:
www.avl.gva.es
PATERNA
La vila de Paterna, que pertany a la comarca de l’Horta, està situada
entre els municipis de Bétera, Godella, Burjassot, València, Quart de
Poblet, Manises, Riba-roja de Túria, l’Eliana i Sant Antoni de Benaixeve, a
cinc quilòmetres de la capital, en la ribera esquerra del riu Túria. La
superfície del terme municipal és de 44 km2 i presenta una forma
allargada, perpendicular a la línia de la costa, en direcció nord-oest a
sud-est, amb una distància entre els extrems pròxima als onze quilòmetres.
El riu Túria recorre longitudinalment el terme municipal per la zona
meridional, i actua de separació natural amb els pobles veïns de Manises
i Quart. Esta circumstància fa que es diferencien dos zones geosuperficials. Així, apareixen les característiques pròpies de les zones de
transició entre la plana de l’Horta i les àrees interiors de secà, amb una
variació d’altitud que fluctua entre els 50 i els 140 metres sobre el nivell
del mar.
Respecte a la vegetació, trobem una espessor natural de gran interés
mediambiental en la zona de la Vallesa, que alberga una important
població de bosc mediterrani amb pins i matolls de carrasca, llentiscle i
coscoll. Al llarg del terme predomina la vegetació baixa de matoll, romer,
timó, fenoll i baladre, propiciada per un clima típicament mediterrani amb
una temperatura mitjana de 17 ºC.
Els orígens històrics de Paterna es remunten al Neolític i a l’Edat del
Bronze. En les partides de la Vallesa i Despenyaperros es documenten
restes com destrals de sílex, ceràmica cardial, agulles i arpons d’os entre
altres. Estos jaciments evolucionaran i assoliran una certa rellevància en
l’època ibèrica. En el poblat de la lloma de Betxí, en la Vallesa, s’han
trobat peces de ceràmica ibèrica i molins per al gra.
A penes hi ha dades històriques de l’època romana, però s’ha
conservat un enorme forn del segle I en el carrer dels Horts, que deixa
constància de l’existència d’una important producció de ceràmica. També
es poden observar les restes d’un aqüeducte. La conducció de les aigües
del riu Túria començava en les proximitats del mas de Vélez, i continuava,
a través d’uns trams superficials i altres de subterranis, per la Lloma Llarga
fins a prop de Sagunt.
En l’època musulmana, Paterna va adquirir una certa esplendor,
sobretot a través de l’activitat manufacturera, especialment, de la
fabricació d’objectes de ceràmica. També s’observa una ampliació de la
diversitat agrícola: hi apareixen noves terres de regadiu, i també nous
cultius com l’arròs, la morera i la canya de sucre.
El rei Jaume I conquistà Paterna l’any 1237 i la cedí a Artal de Luna.
Els Luna s’emparentaren repetidament amb la família reial. La darrera
senyora de Paterna d’esta família fou Maria de Luna, que es casà amb el
rei Martí l’Humà; el seu fill, l’infant Martí, fou rei de Sicília. Martí el Jove,
fill de Maria i de Martí, tingué un fill natural, Frederic, que heretà el
senyoriu de Paterna i uns altres senyorius. Alfons V desposseí Frederic dels
seus béns i els concedí a l’infant Enric d’Aragó, germà del primer. Paterna
va quedar incorporada al ducat de Sogorb.
L’any 1746, el duc de Medinaceli i Sogorb vengué el senyoriu de
Paterna a Antoni de Pando i Bringas a qui el rei Felip V concedí el títol de
comte de Villapaterna.
El 23 d’agost del 1817 es concedí el títol de marqués de Miraflores a
Francesc de Paula de Pando i Àlava, tercer comte de Villapaterna, i per
això el palau que tenien a Paterna es diu de Miraflores.
Del segle XIII al XV, sota el govern senyorial dels Luna, Paterna va
gaudir d’un període de gran esplendor, sobretot en l’àmbit de la
ceràmica, tant en qualitat com en varietat d’estils, amb una elevada
producció que figurarà en diversos palaus i centres de poder europeus.
Cal destacar els socarrats, peces d’argila rectangular, utilitzats per a la
decoració de les cases, sobretot en els sostres.
A partir del segle XVI s’inicià un lent deteriorament econòmic pel
cessament de la producció de ceràmica i la interrupció del prestigi que
tenia la població. Esta decadència comportarà també el deteriorament
polític, social i econòmic, que durarà fins al segle XIX, en què es pot
observar una lenta recuperació. És simptomàtica la construcció del
ferrocarril de via estreta l’any 1888, així com un flux migratori inicial que
trobarà en les coves excavades al voltant de la Torre i del Palau un
habitatge on poder viure d’una manera mínimament digna. Al mateix
temps, es construïx el campament militar, i en la zona de Campament,
xalets i habitatges de segona residència per a la creixent burgesia
valenciana. Tot açò, afegit a la construcció del Polígon Industrial Font del
Gerro a mitjan segle XX, ha comportat un corrent migratori prou fort, que
ha permés passar dels 3.500 habitants censats a principis del segle XX als
67.000 actuals. Açò fa que, ara mateix, es trobe enclavada en el nostre
municipi una de les àrees industrials més importants del sud d’Europa.
Així, hi ha els polígons industrials Font del Gerro i Carretera d’Ademús, la
Ciutat de Negocis Tàctica i el Parc Tecnològic de València.
Cal afegir la gran importància que ha adquirit este municipi en el
sector de servicis, gràcies a les noves àrees residencials que conformen
verdaders nuclis de població al marge del nucli urbà. Així trobem la
Canyada, la Coma, la Creu de Gràcia, la Lloma Llarga (o Valterna) i
Terramelar.
Pel que fa a la gastronomia, a més de la típicament valenciana
basada en l’elaboració de plats que tenen com a ingredients principals
l’arròs i les verdures, com la paella o l’arròs amb bledes i caragols,
destaca el catxap, dolç de pasta fullada farcit d’una crema especial.
Dins de l’ample cicle festiu de Paterna, cal anomenar les festes a Sant
Antoni Abat, a finals de gener; les festes falleres; la Setmana Santa; la
festivitat de Sant Pere, patró del poble; les festes en honor a la Mare de
Déu d’Agost; la celebració del Nou d’Octubre; les festes de Santa Cecília;
la festivitat de Nadal, i les festes majors en honor al Santíssim Crist de la
Fe i a Sant Vicent Ferrer, que se celebren durant la segona quinzena del
mes d’agost. L’acte més popular d’estes festes és la cordà, que se celebra
l’últim diumenge d’agost, i que destaca per la seua espectacularitat.
ELEMENTS FÍSICS I PARTIDES
Orografia
Lloma de l’Espart
Lloma de Vélez
Lloma Redona
Pla de Borla
Salt del Moro
Tossal de les Terreroles
Hidrografia natural
Barranc d’en Dolça
Barranc de la Font
Barranc de la Serra
Barranc de Rúbio
Barranc Fondo
Barranc Travessat
Riu Túria
Hidrografia artificial
Assut de la Séquia de Tormos
Assut de Mestalla
Assut de Montcada
Depòsit de l’Aigua
Estació d’Aforaments de la Presa
Pou de la Cooperativa
Pou del Mas de Febo
Séquia d’Uncia
Séquia de Mestalla
Séquia de Montcada
Séquia de Tormos
Torn de la Séquia de Mestalla
Partides
Bonavista
Despenyaperros
el Batà
el Llac
el Martinot
el Mas de Febo
el Mirador
el Palmar
el Penal
el Pixador
el Pla del Retor
el Plantio
el Pontó
el Rabosar
el Racó de Patiràs
el Siscar
el Vado
els Arquets
els Clots
els Fondos
l’Assut
l’Estació
la Bassa Blanca
la Canal Fonda
la Canyada de la Penya de
Mandor
la Closa
la Conarda
la Corrucosa
la Cova de la Mel
la Cova del Colom
la Fila
la Lloma Llarga
la Mallada
la Penya
la Rambla
la Tandera
la Tapieta
la Vallesa
la Vallesa de Mandor
Partida de Calatrava
Patinyo
Terra Cànters
PRESÈNCIA HUMANA
Poblament
Antic Berenador del Tio Pasqual
Casa d’Aracil
Casa de l’Assut de Montcada
Casa de la Mare de Déu de la
Pau
Caseta de Calcuta
Caseta de les Bombes
Caseta de les Desgràcies
Caseta de Metxa
Caseta de Pere
Caseta de Ramoneta
Caseta de Rodrigo
Caseta de Rúbio
Caseta de Torrosco
Caseta de Vint-i-huit
Caseta del Colmo
Caseta del Pinxo
Caseta del Tio Elies
Caseta del Tio Pepico l’Aiguader
Caseta dels Caçadors
Corral de Roc
Hort de la Creu
Hort de Sant Josep
la Coma
Mas d’Elies
Mas de Febo
Mas de Vélez
Mas del Plantio
Mas del Rosari
Mas dels Iaios
Maset del Torrei
Paterna
Quadra de Penyalver
Urbanització Cims de Sant
Antoni
Urbanització El Plantio
Urbanització La Canyada
Urbanització La Creu de Gràcia
Urbanització La Lloma Llarga
Urbanització Montcanyada
Urbanització Terramelar
Vies de comunicació
Autovia d’Ademús
Camí de Camarena
Camí de Campanar
Camí de Díaz
Camí de l’Assut
Camí de la Bassa Blanca
Camí de la Fila
Camí de la Lloma Redona
Camí de la Tandera
Camí de la Vereda
Camí de les Moles
Camí de les Rambles
Camí de Manises
Camí de Quart
Camí de València
Camí de Vélez
Camí del Barranc Fondo
Camí del Barranc Fondo a la
Canyada
Camí del Camp de Tir
Camí del Martinot
Camí del Mas de Febo
Camí del Penal
Camí del Rabosar
Camí del Racó de Patiràs
Camí del Siscar
Camí dels Clots
Camí dels Fondos
Camí dels Tarongers
Camí Dret de la Corrucosa
Camí Esquerre de la Corrucosa
Camí Vell de Bétera
Camí Vell de Llíria
Carretera de Burjassot
Carretera de l’Aeroport
Carretera de Manises
Carretera del Comte de
Montornés
Distrubuïdor Nord
Ferrocarril València-Llíria
l’Assagador
Pont de l’Anell
Pont de les Eres
Ronda Nord
Altres llocs d’interés
Cementeri
Centre Comercial
Ciutat Esportiva del València
Estació de Campament
Estació de Paterna
Granja d’Eugeni
Granja de Gavarda
Granja de Sant Vicent
Granja del Roig
Instal·lacions Esportives
Mina d’Andújar i Navarro
Mina de Xirivita
Mina del Pontó
Molí de Ferrando
Molí de l’Escaleta
Molí de la Tandera
Molí de Martinet
Molí del Batà
Molí del Vado
Parc Natural del Túria
Parc Tecnològic de València
Pistes de Pràctiques de
Circulació
Poblat de la Lloma de Betxí
Polígon Industrial Carretera
d’Ademús
Polígon Industrial Font del Gerro
Tir de Colom
Elements físics i partides
TERME DE BÉTERA
TERME DE SANT ANTONI
DE BENAIXEVE
TERME DE L’ELIANA
la Conarda
Pla de Borla
el Pixador
la Canyada
de la Penya de Mandor
la Vallesa
Tossal de les Terreroles
TERME DE GODELLA
el Plantio
la Vallesa
de Mandor
la Cova
de la Mel
l’Assut
el Rabosar
el Siscar
rra
Bar Lloma Redona
ran
cd
e la
Fon
t
Ba
el Martinot
el Mirador
Estació d’Aforaments de la Presa
Bonavista
Assut de Montcada
nc
Lloma de l’Espart
Tra
v
essa
t
el Llac
Lloma de Vélez
B.
la
de
Ser
ra
la Mallada
els Clots
TERME DE
BURJASSOT
el Penal
Paterna
Terra Cànters
la Corrucosa
Séquia
d ncia
la Tap’U
TERME DE
ieta
Assut de la Séquia de Tormos
VALÈNCIA
la Tandera
Salt del Moro
la Rambla Assut de Mestalla
l’Estació
Torn de la Séquia el Vado
el Batà
la Closa
de Mestalla
ada
Séqu
ia de ontcya
M en s
la Fila
els Fondos
la P ormoPartida
la Canal Fonda de T de Calatrava
el Racó de Patiràs Séquia
ia de Mestalla
qu
Sé
Dolça
TERME DE MANISES
el Palmar
la Lloma Larga
el Pla del Retor
Depòsit de l’Aigua
n
Despenyaperrosels Arquets
el Mas la Cova Pou de la Cooperativa
de Febo del Colom
el Pontó
Riu Tú
Pou del Mas de Febo
ria
d’e
Barranc de
Rúbio
Barranc
Patinyo
Barranc
TERME DE RIBA-ROJA DE TÚRIA
Fond
o
la Bassa Blanca
TERME DE QUART DE POBLET
0
200
400
800
1.200
1.600
2.000
Metres
Presència humana
TERME DE SANT ANTONI
DE BENAIXEVE
C. de la
TERME DE L’ELIANA
Urbanització Cims
de Sant
C. Antoni
Ve
ll d
TERME DE BÉTERA
eL
líri
a
Caseta de Metxa
Caseta de Rodrigo
Bas
Parc Tècnològic
do
Fon
Carretera de Sant Antoni
de València
í de arranc
l B
l
Camí de Barranc Caseta de Torrosco
Urbanització
Polígon Industrial
A-7 E-15
Fondo
El Plantio
Carretera d’Ademús
a la
Canyada
Fer
Mas del Plantio
Ciutat Esportiva del València
ornés
roc
Carretera
Mont C
e
arr
d
te
m
Co
am Maset del Torrei
del
TERME DE GODELLA
il V
Caseta de Vint-i-huit í
alè
nci
de
a-L
la
Urbanització
líri
z
Urbanització
e
a
l
Vereda
Montcanyada
Vé
Mas d’Elies
La Creu de Gràcia
Pistes de Pràctiques de Circulació
í
Urbanització
Cam
Cam
í
Caseta de les Desgràcies
La Canyada
de Díaz
Caseta del Tio Pepico l’Aiguader
Mas de Vélez
Mas del Rosari
Caseta
Llo Cam
del Tio Elies
Mina de Xirivita
ma í d
Poblat de la Lloma
Re e la
Distribuïdor Nord
de Betxí
Caseta de Pere
do
na
Mas
dels
Iaios
Caseta del Pinxo
la Coma
Camí d
Caseta
de
Rúbio
Mina d’Andújar i Navarro
Caseta dels Caçadors
els
de la Mare de Déu
Urbanització
Clots
Casa de l’Assut Antic Berenador Casa
de
la
Pau
Polígon
Industrial
Caseta de Ramoneta
La Lloma Llarga
de Montcada del Tio Pasqual
Font
del
Gerro
C. de Caseta de les Bombes
Cam
Caseta de Calcuta
les
í
Centre
Caseta
del
Colmo
de l’Assut
Comercial
Mina del Pontó
TERME DE
PARC N
Instal·lacions Esportives
Mas de Febo
ATURA
L
BURJASSOT
D
EL TÚRIA
Cementeri
C. del Penal Granja d’Eugeni
Tir de Colom
Camí
Carretera
Quadra de Penyalver Pont de les Eres
de Burjassot
C. Dret
Urbanització
Corral de Roc Paterna
Corrucos de la
Terramelar
a Molí de l’Escaleta Molí de Martinet
Hort
de
la
Creu
Molí
de
Ferrando
TERME DE
la Corrucosa
Molí de la Tandera
de Granja de Gavarda
a
r
e
VALÈNCIA
d
la Tan C.
Casa d’Aracil
Carretera de l’Aeroport
de Man
Estació
de
Paterna
ises
C. de les Rambl
TERME DE MANISES
es
Hort de Sant Josep
Granja de Sant Vicent
Molí del Batà Estació de Campament
Granja del Roig
Molí del Vado
Ca
dels FCamí
m
Carretera de Manises
có pan
ondo
a
R
s
e ar
C. d cia Pont de l’Anell
C.
n
è
de Val
Ronda Nord
t
Camí
Martino
í de
l Sis
Cam
de
car
ll
Ve
í d
el
Cam
Camí
del
de
Rab
osa
r
Cam
Béte
o
ra
Camí del
les
ir
Camp de T
Mo
del Mas de Feb
C. E
sque
agad
C. d
or
e
de
Pa l
tirà
s
l’Ass
C
C. d . de la Fil
els T
a
aron
gers
C
de Qamí
uart
e
rre
C. d
TERME DE RIBA-ROJA DE TÚRIA
e
C. darena
Cam
sa Blanca
Autovia d’Ademús
TERME DE QUART DE POBLET
0
200
400
800
1.200
1.600
2.000
Metres