Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja

Propostes toponímiques per als
nuclis de població de la Franja
lafranja.net
Sorolla, 2003
Natxo
Presentem una arreplega (no exhaustiva) de les grafies proposades per als topònims dels pobles de la
Franja. És un llistat a on apareixen pobles de llengua catalana (la majoria del llistat), de l'àrea de
transició entre l'aragonès i el català (alguns estan marcats) i alguna vila de llengua aragonesa. No és un
llistat amb l'adscripció dels municipis a un domini lingüístic. Només es proposa una grafia del topònim
en català. Si voleu conèixer l'adscripció dels municipis podeu visitar esta altra pàgina.
Institut d'Estudis
Catalans
Lleis de
Comarcalització
Martínez
Ferrer (6)
Francho
Nagore
(llistat)
Francho
Nagore
(avantpr.)
Castellà
(lleis de
comarc.)
Alt Matarranya i Mesquí
1
Aiguaviva de
Bergantes
Aiguaviva de
Bergantes
Aiguaviva
Aiguaviva de
Bergantes
Aiguaviva de
Bergantes
Aguaviva
2
Arenys de Lledó
Arenys de Lledó
Arenys de Lledó
Arenys de
Lledó
Arenys de
Lledó
Arens de
Lledó
3
Bellmunt de
Mesquí
Bellmunt de
Mesquí
Bellmunt
Bellmunt
Bellmunt
Belmonte de
San José
4
Beseit
Beseit
Beseit
Beseit
Beseit
Beceite
5
Calaceit
Calaceit
Calaceit
Calaceit
Calaceit
Calaceite
6
Canyada de
Beric, la
la Canyada de
Beric
Canyada de
Veric, la
Canyada de
Veric, la
La Canyada
de Beric
La Cañada
de Verich
7
Codonyera, la
la Codonyera
Codonyera, la
Codonyera,
la
La
Codonyera
Codoñera, la
8
Fondespatla (1)
Fontdespatla
Fontespatlla
Fondespatla
Fondespatlla
Fuentespalda
9
Fórnols de
Matarranya
Fórnols
Fórnols
Fórnols
Fórnoles
10
Freixneda, la
Freixneda, la
Freixneda, la
Freixneda, la
Freixneda, la
Fresneda, la
11
Ginebrosa, la
la Ginebrosa
Ginebrosa, la
Ginebrosa, la
Ginebrosa, la
Ginebrosa, la
12
Lledó d'Algars
Lledó
Lledó
Lledó
Lledó
Lledó
13
Massalió
Massalió
Massalió
Massalió
Massalió
Mazaleón
14
Mont-roig de
Tastavins
Montroig
Mont-roig
Mont Roig
Mont-roig
Monroyo
15
Pena-roja
Pena-roja de
Tastavins
Pena-roja
Pena-roja de
Tastavins
Pena-roja de
Tastavins
Peñarroya de
Tastavíns
16
Portellada, la
La Portellada
Portellada, La
Portellada,
La (2)
Portellada,
La
Portellada, la
17
Cretes
Queretes
Queretes
Cretes /
Queretes
Cretes /
Queretes (
Cretas
18
Ràfels
Ráfels
Ràfels
Ràfels
Ràfels
Ráfales
19
Sorollera, la
Cerollera (no
sabem si es tracta
de l'absència de
Sorollera, la
Sorollera, la
Sorollera, la
Cerollera, la
denominació
bilingüe, o s'adopta
la forma catalana
de "Cerollera")
20
Torredarques
Torredarques
Torredarques
Torredarques
Torredarques
Torre de
Arcas
21
Torre del Comte,
la
la Torre del
Comte
Torre-delcompte
Torre del
Compte
La Torre del
Compte
Torre del
Compte
22
Torre de Vilella,
la
Torre de Vilella
Torre de Vilella,
la
Torre de
Vilella, la
La Torre de
Vilella
Torrevelilla
23
Vall de Tormo, la
La Vall del Tormo
Vall del Tormo,
la
Vall del
Tormo, la
La Val del
Tormo
Valdeltormo
24
Vall-de-roures
Vall de Roures
Vall-de-roures
Val-deroures
Vall-deroures
Valderrobres
25
Valljunquera
Valljunquera
Valljunquera
Valljunquera
Valljunquera
Valjunquera
Baix Matarranya
30
Faió
Faió
Faió
Faió
Faió
Fayón
31
Favara de
Matarranya
Favara
Favara
Favara
Favara
Fabara
32
Maella
Maella
Maella
Maella (2)
Maella
Maella
33
Nonasp
Nonasp
Nonasp
Nonasp
Nonasp
Nonaspe
Fraga
Fraga
Fraga (2)
Fraga
Fraga
Baix Cinca
40
Fraga
Barri de la
Llitera
40.1
41
Mequinensa
Mequinensa
Mequinensa
Mequinensa
Mequinensa
Mequinenza
42
Saidí
Saidí
Saidí
Saidí
Saidí
Zaidín
43
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
Torrent
Torrent de
Cinca
Torrente de
Cinca
44
Vilella de Cinca
Villella de Cinca
Vilella de Cinca
Vilella de
Cinca
Vilella de
Cinca
Velilla de
Cinca
Llitera
50
Albelda
Albelda
Albelda
no apareix
Albelda
Albelda
51
el Campell
el Campell
Alcampell
Alcampell /
El Campell
Alcampell
Alcampell
52
el Torricó
el Torricó
Altorricó
El Torricó /
Altorricó
El Torricó
Altorricón
53
Baells
Baells
Baells
Baells (2)
Baells
Baélls
54
Valldellou
Valdellou
Baldellou
Baldellou (2)
Baldellou
Baldellou
55
Camporrells
Camporrells
Camporrells
Camporrells
(2)
Camporrells
Camporrélls
56
Castellonroi
Castellonroi
Castillonroi
Castellonroi
Castellonroi
Castillonroy
57
Peralta de la Sal
Peralta de Calasanz
(k)
Peralta de la sal
Peralta de
Calassanç
(2)
Peralta de
Calassanç
Peralta de
Calasanz
58
Sant Esteve de
Llitera
San Estaban de
Litera (k)
Santisteve de
Llitera
Sant Esteve
de Llitera
Sant Esteve
de Llitera
San Esteban
de Litera
59
Tamarit de
Tamarit de Llitera
Tamarit de la
Tamarit de
Tamarit de
Tamarite de
Llitera
Llitera
59.1
Algaió
59.2
Melusa
60
61
Llitera
Llitera
Litera
Vensilló
Vensilló
Vencilló
Vencilló
Vencilló
Vencillón
Sanui i Alins
Azanúy-Alins
Azanuí - Alins
Zanui
Zanui-Alins
(5)
Azanuy Alíns
El Dr. Ramon Sistac proposa a la seua tesi la grafia Çanui perquè respecta la pronunica del català general
i també la del propi dialecte que fa una interdental sorda. Tot i això, el català modern rebutja l'ús de la Ç
inicial. És per això que Coromines, i també Sistac, proposen la grafia Açanui, que és la que nosaltres
utilitzarem.
Ribagorça
70
Areny de
Noguera
Areny de
Noguera
Areny
Areny
Areny
Arén
71
Benavarri
Benavarri
Benavarri
Benavarri
Benavarri
Benabarre
Bonansa
Bonansa (2)
Bonansa
Bonansa
Castigaleu
Castigaleu
(2)
Castigaleu
Castigaleu
Estopanyà
Estopanyà
Estopanyà
del Castell
Estopiñán
del Castillo
Isàbena
No apareix
(2). A la
pag. 90
apareix
Isábena (4)
Isàvena
Isábena
Pobla de Roda*
Pobla de
Roda*
71.1
Ciscar
71.2
Calladrons
71.3
Purroi de la
Solana
72
Bonansa
73
Castigaleu
74
74
Castilló de Sos*
Estopanyà
75
75.1
Bonansa
Estopanyà
Isábena (k)
Pobla de Roda,
la*
75.2
Serradui
76
Lasquarri*
Lascuarre (4)*
Lasquarre*
Llasquarri*
Lasquarri*
Lascuarre*
77
les Paüls
Laspaúls
Laspaüls
Les Paüls
Les Paüls
Laspaúles
77.1
Suïls
78
Monesma i
Queixigar
Monesma i Caixigar
Monesma i
Queixigar
Monesma i
Queixigar
Monesma i
Caixigar
Monesma y
Cajigar
79
Montanui
Montanui
Montanui
Montanui
Montanui
Montanúy
Pont de
Montanyana
Pont de
Montanyana
Pont de
Montanyana
Puente de
Montañana
Sopeira
Sopeira (2)
Sopeira
Sopeira
Tolba
Tolba
Tolba
Tolva
83
Torlarribera
Torlarribera
Torlarribera
83.1
Villacarli
79.1
Aneto
80
Pont de
Montanyana
81
Sopeira
82
Tolba
Pont de
Montanyana
Tolba
84
Beranui
Veracruz (7)
Veracruz (7)
Beranui
Veracreu
Veracruz
85
Viacamp
Viacamp i Lliterà
Viacamp i Llitera
Viacamp i
Lliterá
Viacamp i
Lliterá
Viacamp y
Litera
S'han remarcat les denominacions que hem considerat preferents. Davant el dubte han tingut
preferència les formes proposades per l'Institut d'Estudis Catalans, i en segon lloc, per les lleis de
comarcalització. En algun cas s'ha considerat més adequada la forma proposada per altres autors, com
el cas de Zanui - Sanui. També s'ha considerat preferent la forma viva quan la disjuntiva era entre el nom
simple (Mont-roig) i el nom complex (Mont-roig de Tastavins), deixant a part altres criteris com la
diferenciació amb altres viles del domini lingüístic. Així ha quedat, per exemple, Mont-roig i Pena-roja de
Tastavins.
* Estos municipis són classificats com a pertanyents a l'àrea de transició entre el català i l'aragonès a la
llista de los noms dels municipis de la Franja aprovada per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans en la seua reunió de 15 de desembre de 1995.
(1) Artur Quintana empra la forma Fondespatla en base a la següent explicació: "El mismo origen (moçàrab)
tiene el nombre del pueblo de Fondespatla, donde estamos ante las voces latinas fauces, con el significado de
"paso estrecho, desfiladero" y spathula, ésta con el significado de "risco pequeño". La versión castellana del
nombre de esta localidad del Alto Matarranya sería el de "(lugar situado en un) paso estrecho entre pequeños
riscos".
(2) Al llistat de Francho Nagore no hi apareix el nom d'algunes viles que si que apareixen després en la
reproducció de l'avantprojecte de llei de llengües del mateix llibre. A tots ells coincideix la grafia catalana amb
l'oficial castellana, i tenint en compte l'encapçalament per a les viles aragoneses que diu"(...) seguntes ista
tabla d'equibalenzia con respeuto á ra denominazión (sólo i metemos os que tienen bella diferenzia d'escritura
u prenunzia)" s'ha copiat la denominació de l'avantprojecte.
(3) Apareix com Cretes i s'afegeix amb un peu de pàgina "Tamién se gosa escribir Queretes"
(4) Possiblement es tracta d' una denominació únicament en castellà
(5) A ormino se gosa meter Sanui, con S-, o que parixe una escuentradizión en un monezipio en do charran un
catalán de transizión ta l'aragonés que tien interdental fricatiba xorda ("zeta"). Si se metese con s- ye de dar
que cambiarba en l'orden alfabetico.
(6) Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así como en el resto del trabajo, hemos utilizado los
topónimos autóctonos, a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se habla (o
conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) HEMOS PROCURADO ESBOZAR NUESTRO PUNTO DE VISTA SOBRE LA FORMA
EN QUE DEBERÍA PRODUCIRSE LA OFICIALIZACIÓN DE LOS TOPÓNIMOS VERNÁCULOS. lOS NOMBRES
UTILIZADOS aquí representan un intento, no extento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no
pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o
aquéllas para las que convendría reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo
tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias.
En definitiva, debería tratarse de topónimos que opuedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al
mismo tiempo, con el proceso de normalización."
(6) Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así como en el resto del trabajo, hemos utilizado los
topónimos autóctonos, a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se habla (o
conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) hemos procurado esbozar nuestro punto de vista sobre la forma en que debería
producirse la oficialización de los topónimos vernáculos. Los nombres utilizados aquí representan un intento, no
exento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta
dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas para las que convendría reunir nuevos
datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso
normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería tratarse de topónimos que
puedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización."
(7) Cal fer constar que l'única forma de composició de topònims de municipis agregats, en català, és
mitjançant l'ús de la conjunció copulativa "i". És per això que recomanem l'ús de "Beranui i Calvera". Si es vol
un ús oficial haurà d'emprar-se "Veracruz" i no l'hipotètic "Veracreu".
Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad en Beranúy.
Decreto
1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de población de Aragón y sus habitantes en los
Censos de 1857 a 2001. Veracruz. Código
Textos de Referència
Institut d'Estudis Catalans
http://www.aragonesasi.com/libros/mun-Franja2.htm
Lleis de Comarcalització
http://www.lafranja.net/?page_id=988
Martínez Ferrer
Martínez Ferrer, Juan [1995] Bilingüismo y enseñanza en Aragón. Edizions
de l'Astral, Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l'Aragonés i
Associació Cultural del Matarranya. [p. 195]
Francho Nagore
Nagore Laín, Francho [2001] Os Territorios lingüísticos en Aragón.
Saragossa: Rolde de Estudios Aragoneses.
Llistat -> pàgines 7 i 8. Text de l'Avantprojecte de Llei de Llengües ->
pàgines de la 89 a la 91.
Castellà
http://www.lafranja.net/?page_id=988
lafranja.net
Sorolla, 2003
Natxo