Programa Festes Sant Antoni 2014 - Ajuntament de Sant Antoni de

Anuncio
25
ANIVERSARI
QUARTÓ DE
PORTMANY
CONVERSA ENTRE ELS DOS DIRECTORS: DIÁLOGO ENTRE LOS DOS DIRECTORES:
Marià Torres i Carmen Guasch
Marià Torres i Carmen Guasch
Marià: Els qui agafàvem el bus mati i
tarda per arribar a Vila a classe ja pensàvem
que Sant Antoni es mereixia tenir un institut
Carmen:Vaig arribar a Portmany l’estiu
de 1988; encara sembla ahir mateix quan
muntàvem les aules, distribuíem els alumnes i
férem els primers horaris; hem treballat molt,
però la il•lusió i l’interès cap aquesta casa
“nostra” no l’hem perdut.
Marià: Sempre hem pensat que
l’institut havia de ser un lloc d’estudi i de
formació: però també molt més que això, hem
volgut que fos una institució oberta al poble i
promotor de la vida cultural. S’havia de notar
que dins el poble hi havia un institut.
Carmen:S’institut , tal com l’hem conegut tots, forma part de la història d’aquest
poble.
Podríem fer una mica de memòria i recordar
“moments”, però què millor que siguin els
exalumnes , companys i alumnes que rememorin el passat al centre i parlin del seu present.
Marià: Veig amb satisfacció que hem
sembrat dia a dia i que podem veure el fruit;
tenim un planter de gent jove molt ben preparada: enginyers aeronàutics, metges, informàtics, mestres i professors, biòlegs, advocats i
Marià: Quienes cogíamos el autobús
cada día, mañana y tarde, para ir a clase, ya
pensábamos que Sant Antoni se merecía un
instituto.
Carmen:Llegué a Portmany en verano
de 1988; parece que era ayer, montábamos
las aulas, distribuíamos los alumnos y elaborábamos los primeros horarios. ; hemos trabajado mucho, pero la ilusión y el interés hacia
ésta nuestra casa nunca la hemos perdido.
Marià: Siempre hemos pensado que
el instituto tenía que ser un lugar de estudio y
de formación: pero también mucho más que
esto, hemos querido que fuese una institución
abierta y motor de vida cultural. Se tenía que
notar que en Sant Antoni había un instituto.
Carmen:El instituto, tal como lo hemos
conocido, forma parte de la historia de este
pueblo. Podríamos hacer memoria y recordar
“momentos”, pero es mejor que sean los
exalumnos, compañeros y alumnos que rememoren el pasado en el centro y hablen de su
presente.
Marià: Veo con gran satisfacción que
hemos sembrado día a día y que ya podemos
economistes...
Carmen: també hem de dir que hi ha
hagut moments difícils, però els bons moments
són els que ens queden en la memòria; saber
que un exalumne rep un premi, és com si el
rebés el Quartó; saber que exalumnes triomfen a la vida professional, ens omple de joia.
Jo he estat aquests 25 anys professora, cap
d’estudis i directora. Sempre m’he sentit
com una part d’aquest centre, i com a tal he
volgut transmetre un caràcter, una personalitat
pròpia a tos els alumnes, a més d’una formació. He viscut l’evolució i els canvis d’aquest
centre, però sempre han estat per a millor
Marià i Carmen:
MOLTES
GRÀCIES PORTMANYINS per haver pogut
compartir amb valtros aquests 25 anys. Molts
anys i bons.
ver el fruto.Tenemos un plantel de gente
joven muy preparada: ingenieros aeronáuticos,
médicos, informáticos, maestros y profesores, ,
biólogos, abogados y economistas ...
Carmen: también debo decir que
ha habido momentos difíciles, pero los buenos
momentos son los que quedan en la memoria.
Saber que un exalumno recibe un premio,
es como si lo recibiese el Quartó. Saber que
exalumnas triunfan en la vida profesional nos
llena de alegría. Yo he sido durante estos 25
años profesora, jefa de estudios y directora.
Siempre me he sentido parte de este centro,
y como tal he querido transmitir un carácter,
una personalidad propia a todos los alumnos,
además de una formación. He vivido la evolución y los cambios de este centro, pero siempre
han sido para mejorar.
Marià y Carmen: MUCHAS
GRACIAS, PORTMANYINS por haber podido
compartir con vosotros estos 25 años. Molts
anys i bons!
DADES / CIFRAS
Alumnes matriculats / Alumnos matriculados
Graduats escolars / Graduados escolares
Títols de Batxillerat expedits / Títulos de Bachillerato expedidos
Títols de FP expedits / Títulos de FP expedidos
- Educació Infantil / Educació Infantil
- Animació sociocultural / Animación sociocultural
- Gestió administrativa / Gestión administrativa
- Administració i finances / Administración y finanzas
5857
1709
1151
566
365
23
104
74
1r A Curs 1988-89
LINA PRATS, presidenta de l’AMIPA
durant els primers anys de l’institut.
Quan jo era presidenta voliem fer moltes coses,
i tothom s’hi va animar. Per sa rua de dimarts
de carnaval, varem preparar una carrosa sobre
ses matances, que hi varem riure molt. Un altre any va ser sobre la mar, varem treure una
barca, torravem sardines i es homens anaven
vestits de sirenes; ah! I sa barca es deia “ Na
calenta”.Tots es pares hi varen fer molta feina.
Aquelles matances varen cundir molt, per més
d’una festa; mos varem disfressar, varem fer
una gran frita i varem convidar a tot el claustre
de professors, tot això va ser possible perque hi
havia en Pep des Murtà, que aquells anys duia
es bar i mos va ajudar molt.
També hi havia tardes que pares i mares anavem a s’institut a fer gimnasia; es director mos
deixava fer ses classes a nes gimnàs ; i es dissabtes feiem excursions . D’aquesta colla també va sortir s’idea d’anar a aprendre de ballar
ball pagés i en varen sortir bones balladores,
eh!.
D’aquest grup també va tenir s’idea d’ animar-se a cantar nadales i varen buscar na
Carme Ferrer per assajar i aquest grup encara
segueix cantant avui.
D’un sopar va néixer sa idea que haviem de fer
teatre i d’aquí que sa primera obra va ser “En
Pere Bambo”, una obra que va tenir molt exit i
que també va ser representada fora d’Eivissa, a
Cadaques i l’Atmetlla del Vallés.
Per ses festes de St Antoni feiem exposicions
obertes an es poble i record aquella de juguerois antics, de quan erem petits.
LINA PRATS, presidenta de la AMPIMA
durante los primeros años del instituto.
Cuando era presidenta queríamos hacer muchas cosas y todo el mundo se implicó para
conseguirlas. Para la rúa del martes de carnaval,
preparamos una carroza sobre las matanzas
que nos divirtió mucho. Otro año el tema fue
sobre el mar e hicimos una barca: torrábamos
sardinas, los hombres iban vestidos de sirenas...
¡Ah!, y la barca se llamaba “Na calenta”. Todos
los padres trabajamos mucho en el montaje.
Aquellas matanzas nos sirvieron para más de
una fiesta; nos disfrazamos, hicimos una gran
frita y invitamos a todo el claustro de profesores. Todo fue posible por la presencia de Pep
des Murtà, que por aquellos años llevaba el bar
del instituto y que nos ayudó mucho.
También había tardes en las que padres y madres íbamos al instituto a hacer gimnasia; el director nos dejaba hacer las clases en el gimnasio. Los sábados hacíamos excursiones. De toda
esta gente que nos reuníamos, también surgió
la idea de aprender a bailar ball pagès y ¡sí que
salieron buenas bailadoras!
Otra faceta fue la de atreverse a cantar villancicos y, a tal fin, buscamos a Carme Ferrer para
ensayar. ¡Y todavía hoy seguimos cantando!
De una cena surgió la idea de representar
obras de teatro. La primera que montamos fue
“En Pere Bambo”, obra que tuvo mucho éxito
y que incluso representamos fuera de Ibiza (en
Cadaqués y en la Ametlla del Vallés).
En las fiestas de Sant Antoni hacíamos exposiciones abiertas a todo el pueblo. Recuerdo
aquella que hicimos de juguetes antiguos, de
cuando éramos niños.
Feiem moltes activitats amb arrossos , torrades i
frites per treure sous i ajudar a viatges d’estudi
i a comprar llibres per a la biblioteca del centre.
Durant aquells primers anys la gent era molt
reivindicativa i ja es va demanar a l’ajuntament
que es fes una piscina municipal.
Però no tot era festa, també estam molt contents pel bon equip de professorat i de direcció.
Tots estavem molt contents de lo bé que va començar s’institut i avui son molts els nostros fills
que han tret una bona carrera i tenen bones
feines de responsabilitat.
Tot això va ser possible gràcies a la col•laboració de tots els pares i mares i a la direcció de
s’institut.
Molts anys i bons!
Hacíamos muchas actividades acompañadas
de comidas (arroces, torradas, fritas...) para
conseguir dinero para ayudar al viaje de estudios y a comprar libros para la biblioteca del
centro.
Durante aquellos primeros años, la gente era
muy reivindicativa y ya pedíamos al Ayuntamiento que construyese una piscina municipal.
Pero no todo era fiesta. También estábamos
contentos por el buen equipo de profesores y
dirección; de lo bien que comenzó el instituto y,
hoy, hay muchos hijos nuestros que han hecho
buenas carreras y tienen buenos trabajos, llenos
de responsabilidad.
Todo esto fue posible gracias a la colaboración
de todos: padres y madres y la dirección del
instituto.
Molts anys i bons
1r B Curs 1988-89
1r C Curs 1988-89
1r D Curs 1988-89
2n A Curs
1988-89
2n B Curs 1988-89
Pareix que era ahir i ja fa 25 anys, quan descarregàvem pissares, cadires i material de laboratori... per poder començar el curs.
Parece que fue ayer y ya han pasado 25 años,
cuando descargábamos pizarras, pupitres, material de laboratorio...para empezar el curso
Antonio Torres “Tunís”
Professor de religió
¡Me gusta formar parte del Quartó!
Llevo en este centro 20 años compartiendo conocimientos, vivencias, ilusiones,
respeto, entusiasmo, gratitud y cariño.
Cuando cierro la puerta del aula y me encuentro con mis alumnos ,el momento se vuelve mágico y me siento yo misma....Y cuando por la tarde paseo por
las calles de Sant Antoni y me vuelvo a encontrar con estos chicos y con sus
madres, sus padres o sus hermanos – a los que
también he dado clase en el Quartó- sé que de
alguna manera todos hemos contruibo a ser las
Carmen
persones que somos.
BorrEgo Hernández
Professora d’anglès
¡ Y me siento tan orgullosa!
No és fins que poses uns quants anys en mig i ho mires en perspectiva que
te n’adones que el de menys era la lliçó 4, l’examen que queia en dilluns o els
comentaris de text que fastidiaven la tarda del diumenge. El que queda és el
record d’aquests professors que transmetien amb passió allò que t’ensenyaven, que aconseguien inspirar-te. Això, per mi, ha estat determinant en el camí
que he anat triant. D’aquest institut me’n guard un grapat de bons professors,
a la butxaca. Gràcies.
No es hasta que pones unos cuantos en medio y lo mires en perspectiva
que te das cuenta que lo de menos era la lección 4, el examen que caía en
lunes o los comentarios de texto que fastidiaban la tarde del Domingo. Lo
que queda es el recuerdo de estos professores que transmitían con pasión lo
que te enseñaban, que conseguían inspirarte. Esto, para mi, ha sido determinante en el camino que he ido escogiendo. De este instituto me guardo unos
cuantos professores en el bolsillo. Gracias
Moltes són les experiències viscudes, moltes alegries; molta felicitat es ve
amb mi a Granada i allà
on vagi. Gràcies Quartò,
gràcies
Ruben Rubio Peña
Exalumne
Més que un institut,
una casa. El Quartò
per a mi ha sigut, és i
serà part del meu cor.
Más que un instituto, una
casa. El Quartó para mi
ha sido, es y será parte
de mi corazón. Muchas
son las experiencias vividas, muchas alegrias;
mucha felicidad se viene
conmigo a Granada y
allá donde vaya. Gracias
Quartó, gracias.
Casandra Riera
exalumna i
Biotecnòloga
Emma Torres Allen
Exalumna
i professora.
Modelo professional .
El Quartó va significar
el començament d’ una
nova etapa a la meva
vida...noves
amistats,reptes,aprenentatges,somnis i il.lusions
El Quartó significó el
principio de una nueva
etapa en mi vida... nuevas amistades, retos,
aprendizajes, sueños e
ilusiones.
Antonia Cardona Benítez
Antonia Cardona Benítez
exprofessora i excap d’estudis de
l’IES Quartó de Portmany
exprofesora y exjefa de estudios del
IES Quartó de Portmany
Vaig arribar a Quartó l’any 1996 per fer-hi
feina com a professora d’anglès. Amb anterioritat, havia treballat a Barcelona, però vaig decidir que volia tornar a casa i fer feina en el poble
on havia crescut. I Quartó em va acollir amb els
braços oberts.
Llegué al Quartó el año 1996 para trabajar de profesora de inglés. Con anterioridad
había trabajado en Barcelona, pero decidí que
quería volver a casa y trabajar en el pueblo
donde había crecido.Y el Quartó me acogió con
los brazos abiertos.
Em vaig trobar amb un institut molt gros,
obert matí, tarda i nit, amb un elevat nombre de
professorat i d’alumnat…. Un lloc perfecte per
poder-hi fer feina de valent. Durant els següents
anys acadèmics, fins el curs 2000-2001, en el
qual vaig canviar de destinació, vaig poder-hi
desenvolupar la meva tasca docent. I he de dir
que varen ser uns anys inoblidables, enriquidors
professionalment i també personalment.
Me encontré con un instituto muy grande,
abierto mañana, tarde y noche, con mucho profesorado y alumnado… Un lugar perfecto para
poder trabajar. Durante los siguientes años,
hasta el curso 2000-2001, cuando cambié de
destino, pude desarrollar mi labor docente. Y
tengo que decir que fueron años inolvidables,
enriquecedores profesionalmente y también
personalmente.
Eren anys de reforma educativa: per primera vegada s’incorporaven alumnes de 1r i 2n
ESO a les escoles de secundària, amb el reptes
que aquest canvi suposava per al professorat
i també per a la institució escolar. Quartó va
posar de manifest el seu caràcter innovador i
la seva voluntat de donar resposta a les necessitats reals de la població escolar del municipi.
Record la voluntat del professorat de millorar
de manera conjunta, adoptant mesures pedagògiques consensuades, sovint exemple per a
altres instituts arreu de l’illa. Record la impli-
Eran años de reforma educativa: por primera vez se incorporaban alumnos de 1º y 2º
a los institutos, con los retos que este cambio
suponía para el profesorado y también para la
institución escolar. Quartó puso de manifiesto
su carácter innovador y su voluntad de dar respuesta a las necesidades reales de la población
escolar del municipio.
Recuerdo la voluntad de los profesores de mejorar de manera conjunta, adoptando medidas
pedagógicas consensuadas, que llegaban a ser
cació dels pares i mares, la col.laboració de
les escoles de primària i dels representants de
l’Ajuntament,.. Però, el que definia sobretot l’institut i el diferenciava de la resta d’escoles on jo
havia treballat abans, era el seu caràcter obert
i la seva inserció en l’entorn, la seva influència en la vida cultural del poble, oferint bones
i noves oportunitats de formació als joves, impensables abans de l’existència de l’institut. La
voluntat d’innovació i l’obertura a l’entorn són
trets d’identitat que Quartó ha sabut mantenir
durant el temps, i que l’han fet crèixer com a
escola de qualitat.
Tot i les oportunitats professionals que se’m
van oferir a Quartó, molt més important per a
mi van ésser les persones que em varen acompanyar en el camí: antics professors que em
varen ensenyar a ensenyar, companys que em
varen ajudar a superar moments difícils, alumnat que em va proposar reptes a superar….
A Quartó m’hi he sentit sempre especialment vinculada, no només pel fet de ser l’institut del meu poble, i el primer on jo vaig treballar, sinó també perquè sempre m’hi he sentit
ben rebuda i apreciada. I amb el pas dels anys,
aquesta vinculació no s’ha trencat: sempre serà
un lloc que estimaré i enyoraré.
un ejemplo para los otros institutos de la isla.
Recuerdo la implicación de padres y madres,
la colaboración de las escuelas de primaria i
de los representantes del Ayuntamiento… Pero,
lo que definía el instituto y lo diferenciaba del
resto de escuelas en las que yo había trabajado
antes, era su carácter abierto y su inserción en
el entorno, su influencia en la vida cultural del
pueblo, ofreciendo buenas y nuevas oportunidades de formación a los jóvenes, impensables
antes de la existencia del instituto. La voluntad
de innovación y la apertura al entorno son rasgos de identidad que el Quartó ha sabido mantener durante el tiempo, y que lo han hecho
crecer como escuela de calidad.
A pesar de las oportunidades profesionales que
se me ofrecieron en el Quartó, mucho más importante para mí fueron las personas que me
acompañaron en el camino: antiguos profesores que me enseñaron a enseñar, compañeros
que me ayudaron a superar momentos difíciles,
alumnado que me suponían retos para superar…
Per aquests 25 anys de bona feina educativa.
En el Quartó me he encontrado siempre especialmente vinculada, no solo por ser el instituto
de mi pueblo y el primero dónde yo trabajé, sino
también porqué allí me encontré bien recibida
y apreciada.Y, con el paso de los años, esta vinculación no se ha roto: siempre será un lugar
que querré y añoraré.
Bons i feliços anys!
Por estos 25 años de buen trabajo educativo.
¡Buenos y felices años!
Descargar