BARCELONA 3 JUUQL opia fot, de A. Torija

Anuncio
BARCELONA 3 JUUQL
'
V
opia fot, de A. Torija,
370
LA 'i
—No hi lia cuydado. No hí pensa ab mí la móva «e- '
nyora .. jova, sino per treuren alguna cosa. jNo n' hi \he pagadas pocas de canas de batista y piqué per la '
roba del petit!...
(
-—Tin' altra vegada no podrá dirho aixís, respongué i
un xish picada donya Milagro?; advertiré á la Conxita g"
KCABE no feya mitj' hora que donya Mila- •. que 's guardi de molestarla mes.
—¡Prou que li he advertida jo, santa cristiana... pero
{¡•lf £ gros s' havía llevat quan rebé una carteta
fá com qui no ho sent. Ah, no s' afiguri que me'n quei****> del neu geiidre que deya lo següent:
J
''Fassi 'i favor de venir dessfiguida. La xi ni que 'm sápiga greu... ¡vol cailarl Altras cosas li
¡g llevadora ha martxat y ha sigut precís enviar regalaría si ella 'ni tractés com á bona sogra.
Ab aquesta conversació las dugas senyoras havínn
" á busca '1 metge. Conxita la domana ab insispujat fias al tercer pis y trucaret). 1/ Enrich en persotencia. —Enri ch..,
Mes laconisme no es possible traotantse d" una es- na vá obrirlas. Semblava qu' estigués trastornat.
—¿Com vá?, preguntaren á un temps las dugas soquela alarman ta; pero P Enrich no era un gendre boig
d' estimaoió per la séva sogra y com mes pocas parau—Malament, malament; sofieix molt, pobreta.
las menos feyna.
Y las fe.i entrar á I1 arcoba. La partera estava extreDonya Milagros, una senyora jovenassa y un bon
!
madament
pálida. Lo metge, ab certa inquietut, anava
xich vistosa encare, puig no representava 1 edat que
tenía, al llega1 la noticia llensá un sospir anguniós, übfcervant sos mohiment?, y sobre la taula del centro
arruga '1 front y entra en eon tocador per compondrers da la sala s' hi veya una caixeta ob«rta plena d' insuna mica, després se vestí ab elegancia, vá posarse una truments quiiúrgich?... per un si ucás.
Aixís que 'i doctor va veurer entrar á las dugas secapota ab suma coquetería y baixá ab precipitació las
nyoras feu un gesto de desagrado, extengué :1 brás vers
escalas.
Estaya segura de trovar á casa sa filia á donya Pau- la porta y ab malhumor exclama:
—Fássinme '1 favor de retirarse.
leta, lamare del Enrich, y al pensar ab aquella bona
—Pero... es que... replica donya Milagros...
senyora, donya Milagros somrigué ab despreci. Ella,
— Suplico que fassin lo favor de sortir, digué '1 doccom á sogra del Enrich no podía mirar ab bons ulls á
tor ab veu baixa pero imperativa; ara no farían mes
la sogra de la séva filia.
¿Per qué?... Donchs per gelosía. Sino que donya Mi- que nosa.
Impresionadas per aquesta brusca acullida que indilagros disfrassava aquest defecte dihent qu' era sois
perqué trobava á donya Pauleta horrorossment ridicu- cava Ja grave situació de la pobreta Conxita, las dugas
la y perqué no seguía com ella 1' últira figurí de la mares van retirarse obedientas á la habitaeió del costat.
moda.
— ¡Ay filia méva del meu cor, filia mévB... esclamá de
Aixó vá comensarho á notar lo día de las bodas del
Enrich y la Conxita, feya deu niesos. La mare del nuví sopte la Fogra del Enrich, trayentee '1 mocador de la
vá presentarse al casament ab un vestit ciar guarnit de butxüca per íiíxugarse un parell de llágrimas grossas
tutti colorí; portava una mantellina blanca de blondas com dos ous de sargantana,
— ¡Pobre Euricti,... pobre fill meu, somicá ab la maque li feya destacar horriblement la séva cara, vermeHa sempre com la closca d' una II agosta. Y afegida á teixa explotarlo sentimental donya, Pauleta.
—¿Encare '1 plan y vosté at seu fill? esclamá donya
tanta riliculés donya Milagros vá descubrirli un caMilagros... ¡Eli ray!; aixó que li passa es culpa séva.
rácter á^pre que desseguit se li feu antipática.
— ¡Culpa séva! vosté si que m' agrada... íesporigaé
Avans de la boda del san fill, donya Pauieta volgué
sí. Donchs jo també déch
impedirla prelextant que la núvia no portava de dot la mare del Enrich fóra de
:
mes que uns quatre mii duro?, y aquesta grossería no dirii que qu«n se teñen fi las que no son bouas per po¡i vá perdonar may donya Milagros. Per fortuna tot vá sar criaturüS al morí no se las casa, veiiaquí. Aixó joii
arreglarse. L1 Enrich estava inassa emunorat de la dich...
; —Y jo li respónch que '1 marit de la méva Conxita
Conxita y fou precís cedir á tot.
Pensant en aquestos detalls passats, douj'a Milagros es un infame, un horno sense eutranyas... ¡pobra filia
.¡rrivá al csrrer del Carme y entra á la casa hont vivía méva!...
Tant habían aixecat la veu en aquesta insignificanta
- vn filia, pero la casualitat volgué que en lo mateix niodipputa, que fou precisa la presencia del Enrich pera
meat entres á la escala donya Pauleta.
—Ola, ¿vosté també,? esclamá aquesta ab vea bas- taimarías.
! — ¡Culiin per í1 amor de Dou! exclama sortint de 1'
¡int groixuda, per ser de dona.
—Si senyora... tambó, contesta donya Milagro?. Y arcoba. Vostés no poden estar juntas cinch minutsspn(Kssimulant gelosías desseguida ge preguntaren per la ce disgustarse. Qaan la pobra Conxita será morta allavors potser acabarán de discutir,, continua 1' Enrich ab
fc:ilut.
• los ulis negatf.
—¿Com está?
Las dugas mares restaren mudas y eli entra de nou
—Bona, gracias.
—Sí, ja se ii cóneix ab los colorete de la cara. Dit- á 1' arcoba deixantlas altra vegada solas
—Al menos vingués be la criatura, raurmurava donxosa de vosté. ¡Ay!, jo pogués dirho aixís ele la senyora
, ja Pau'eta.
|
' del meü fill... sospirá donya Pauléis* en tó de burla.
—Primer que so salvi la méva filia, butzinava donya .
— ¿Que baixa de dalt? li pregunta donya Milagros...
' Milagros.
¿Com está la méva Conxita?
! —Ja veurá senyora, se salva lo que 's pot.
—-No senyora, no 'n baixo. Are acabo d' arrivar.
—Una criatura sense mare es molt de planyer.
•—¿Que també 1' ha enviada á buscar la méva filia? |
LA
IUMASA
:—¡Sense mare!... ¿y jo que no sóch ningú?
—¿"V jo, que no soch igual que vosté? Si haguts dit
nosaltraa menos mal.... pero ..
Y anavan á aixecar altre cop lo diapassó de sa ven,
pero donya Pauleta rio colgué disgustar per segúna ve •
gada al seu fill y cambia son enfado en sentiraent.
—¡Ah, donya Milagros, exclama; si la fatalitat truques á las portas d' aquesta casa... Vaja, la criaíureta
sería de totas dugas.
—Si senyorn, í-í; sois perqué '1 pobre angeló sigues
felis no tindriam mes que una mateixa voluntat.
En aquell moment la parlera llensá un parell de
crits esgail'ifosos y vá sentirse la veu del Enrieh que
deya:
— Animo Conxita méva; cor fort y estás salvada.—
Donya Pauleta y donya Milagros vensu'das per 1' angúaia van abrassarse ab efusió y entre las llágrimas y
"ls polvos van posarse unas caras com un sant Llalzer.
La partera seguía gemegant; las bonas senyoras ja
no poguerfen resistir mes temps lo pts de la prohibido
facultativa y 's precipitaren diutre 1' arcoba.
Apesar deis sufriments dolorosos, la Conxita somrigué al veurerlas entrar, mentres lo pobre Earich, pálit
casi bé com ella, exc'amava ab carinyo.
-—¡No 'ns has espantat pócb, dolentotu!
— Ah, diguó '1 metje; la cosa ha cambiat; ja no bi
ha temensa; y ab ayre jovial xprengué de mans de la
nova mare un bordegás mcr.¿t y vermell com lo senyal
d' una garrotada. ¡Mírinme aixó... Quin homenarro!
Ja 's compren que.necessités tan lloch, continua alegrament.
.
—¡Es lo verduder retrato del seu pare, exclama donya Pauleta, plorant y rient á la vegada.
— Sí, prou, afegí en tó de protesta la mare de la
Conxita... á ma filia s' assembl».
—Jo li dich qu' es pastat al seu pare.
— Y jo li repeteixo qu' es la fcíiva mare, línea per
línea.
—Ysja senyoras mamas, no dipputiii per tan poca
cosa; demaná 1' Etirich.
•—No soch jo, es la senyora que 'm fá 1' encuetntra
com sempre... crida donya Pauleta.
—Grendre, gendre. . crida mes fort donya Milagros...
no apoyis cosas injustas perqué. . sino...
•—¡Per i' amor de Déu!... no cridin que la partera*
está delicada! digué '1 doctor ¡Vaja, lus sogras son incorregibles!
En lo mateix moment la criatureta, tal vegada acossada per la gana, iaterronipí la difeussió ab un prolongat:
¡Urjgüéééééé!...
—¡Mirin com ja enrahona 1' angeletl, exclamaren ab
alegría las dugas avias á 1' hora.
Y anaren corrents vers al infant per omplirlí las
gaitas de petóns.
J. AYNÉ RABELL.
3', i
Com qu' es la vostra diada,
gloriós patró deis porters,
permeiéume que us dediqui
quatre mots, ó quatre cents,
perpariarvos del assumpto
de que 'n va pié 1' univers.
Ja que vos.teníu las claus
de las entradas del cel,
¿com no vau encarregarvos
las de la térra també?
Aixís no hauríáu notat
en vostre sagrat diner
lo desfalca de vint milións
que á tant d' escándol don' peu
perqué es part d' un capital
fet de xavet en xavet,
¡nvocant la santa almoyna
de tots los catóhehs fiéis.
Al qui era administrador
d' aquest trist capitalet,
ara 1' han destiluhit
y ell s' ho ha prés molt malament
Diu que ell díu que no hi te culpa
sino '1 Papa (,válgam Deu!)
y un cardenal (Verge Mare1),
que li autorisavan fer •
alguna especulació
. •
'j
que ha eixit... un xich malámen'..Peró tots lo que aixó creuhén, '
no ténen lo sen-y cumpíert;
¡Ara ve)éu si un Sant Pare
y un cardenal (|Deu del celi) *• deixarán que s' especuli ."' -."" ¡
ab uns diners procederás-' ,
de la Cantat católica!
(¡Jesús, María, Josephl)
'' ; " , ]
¿Qui pot esse 1' atreyit, .-.w «;•' „que diu aixó? ¿Y qui-es qu-eiocreu?
¡Que 'n teñen poch.de temor*"
de las penas del inf-ern! ,- ";*."Jo m' hi jugaría un dií,
sino que may jugo fes,
que d' aixó -n teñen la ciíljiá ^
los qui van dona .'ls diners,
puig no s' haurían perdut
sino hagués sigut per ells.Péró aixó es urí dirho á vos, <:
y no ho dich á ningú mes
perqué no 'm fassen ana
al; jutjat á perdre temps.
Celebréu aquest Sant dia
per molts anys en aqueix cel
en nom del Pare, del Fill,
del Esperit Sant. Amen.
Roen RICH.
Día de S. Pere Je ltfll.
EPIGRAMA
—Estich molt mal senyor Riu;
pateixo molt d' humors freís.—
—Ho estranyo, senyor Busquets..
miris que som al istiu.
ROSSENDO PONS.
QUMNTÓ
^-Miris si só considerat. D' aquells cincuanta duros
que 'm deu, n' hi condono la meytat.
—-Miris si m' agrada correspondre á la S£va generositat. Quedis la meytat que 'm condona ,en pago de 1'
altra meytat y quedém en paus.
TOMASA
LA l'-AVORÍTA
DBL. QÜA13RO DK F1. MASBIEKA
LA TOMASA
CONSELLS
SALUDABLES
Desenganyéuvos, noys; en aquc-st /non sois fá /' os qui no té quartos.
//Á
•FILOSOFANT
Las entradas están en rahó
inversa de ias sortidas. Es natura!. L' estíu tinch entradas,
surto á íora; y ara que no *n
finch me quedo á Barcelona.
LA lOMASA
b74
Don Roch Xinagas, en
AVENTURA SN LA KIT DS SAHT PSRE
(Historie-Si)
I.
Én lo carrer de Sant Llatzer,
en front mateix del safreig,
fá mólts anys que una boüga
hi había desabater.
L' amo d' ella' 's deya Pere
Saladrigas, rhinyó llest
en I' ofici, pero un' olla
sensa gota de cervell.
Bromista per excelencia,
no paravani un moment
y en tant repjcava sola
pensava¿quina 'n faré?
Cap com <li/per fer sortidas,
per Tontadas, cap com ell,
era .1' capitá manara
deis tiberis y bons techs,
Individuo del Caldero
no deixava res per vert,
eníussiasta peí Don Jaume .
no olvidsya'ls seus concells.
V crieaíe gue casat era
del matfimoni lacreu,
ni vfíncava sas espatllas, .
ni 1' rendía ab lo seu pés.
Puig los acíes de sa esposa
li eran tan indiferents
que may se cuidava d' ella
fos que fos, fes lo que fes.
II.
La dona del sabater
era una dona molt guapa,
Estrella 's deya de nom
y ab ella 'is cors s' hi es'.rel'a an.
Vanitosa d' alió mes
poch cuidava de la casa,
lo miráll y los bonichs
molías horas 1' ocupavan.
Lo génit de! seu marit
gens de pena li donava,
-puig si éll se divertía
tampoch ella estava en v. ga.
Sigui ahont siguí, que hi hajjn flors
papa lionas may hi mancan,
allí ahont hi ha donas bonicas
tots-los llaminers s' hi atansan.
Parroquians de tot' arreu
á casa 'n Peret anavan,
mes per veure á sa muller
quepercomprarhí sabatas.
Desde l'.agutzil insipit
al fabricant de indianas,
desde '1 estudiant trampista
al concejal de mes fama
Totleíaenirar y sorlir,
tot era donar passadas,
per devant de la botiga,
¡y 'n Péret se 'n alegrava!
.:
III.
Entre los molts parroquians
que 's calsavsn á can Pere,
un ni había de molt nóm
un ni habja- d' influencia.
lira aquest D. Roch Xinagas
Banquer de ¡larga moneda,
bolsista deis mes granáis
y orgull de 1' alta noblesa.
¿Vols que 't fassi 1' seu retrato?
¿Leshxas, lector, coneixel?
Aquí I' tens ab quatre cops.
després ja 'm dirás que t' sembla.
Cinquania anys, cara arrugada,
estatura curta v guerxa,
ulls de pussa, parlar d' ánech,
y ventallas per orellas.
Vestía á 1' última moda,
sobre '1 nás portava ulleras,
una floreta en 1' ojal
y olor de mil flores feya.
Enamorat com un xino
de la vanitosa Estrella,
á totas horas hi anava,
á totas horas hi era.
Los vehins ja murmuravan,
fadrins y aprenents se 'n reyan
y.... en Peret, á fer tibe'is....
iQui mal no fá, mal no pensa!
IV.
Un tnitj día que 'n Peret
era á fer vola 'ls coloms
y eran á m en jar las véssas
fadrins, y aprenents y tot,
La coqueta sabatera
y 1' acaudalat D. Roch'
sostingueren vis á vis
aquesta conversado:
—No i'hi pensis mes Estrella,
Estréllela del rncu cor,
mira que si n», m' estrello
y eslrellat no faré goig.
Dcmá que es nit de Sanl Pere
vindré á buscarte si vols,
pujarás en lo meu cot:.c
y... adeu, pega /adeu ninyoli
— ¡Ay! don Roch no 'm tenli mes,
¡tinga de mi compasió!
¿si r.ixís falto al meu marit
que 's dirá del meu honor?
--¿Qué'sdirá?que volsque's diga?
se riviran de lo pego!,
que fenint pá á casa seva
per tot busca rosegóns...
Vaja, digas, ¿qué "m contestas?
decideixat, ¿vols ó no?
—Pero si després me deixa
¿que faré sola peí mon?
—-¿Deixarte? primer morí!
ja 's veu que 'm coneixas poch!
—Bueno donchs... si tant m' estima
consento...—jVisca 1' amor!
A las dotze en punt vindré....
—¿L' esperaré en lo baleó
—Ja s' ha acabat la miseria,
prop de mí tíndrás tresors!
De cop s' obrí la vidriera
y mutis feren los dos.
Era 'n Peret que tornava
mes suat que no cap bou.
V.
De cá 1' Erasme las dotze
tocavan, pausadament,
quan un cotxe va pararse
devant de casa 'n Peret,
del vehícul la portella
obriren y un Senyor vell
després de mira '1 baleó
penetra en '1 establiment,
Mes, tant punt dona dos passos,
se sentí apreiat y estret
per quatre grapas de ferro
que casi 1' feren malbé,
—¿Qui m' apreta? ¿qué es aixó?
pregunta; ydigué una veu:
-—Si torna á piula, li esclafo
d' un cop deforma 1' cerveil
á empentas, vulgasno vulgas,
1' entraren á un cel obert
ahont hi había una cisterna...
y en ella al pobre banquer
lligat per sota 1' aixella
1' arriaren al moment
com si fos una galleda,
sens fer cas deis seus gemechs.
Quan lo trist sentí que 1' aygua
li tocava los tormells,
y deis tormells los jenolls
ydels jenolls lo demés...
—Socorro! exclama—socorro,
per Cristo no m' ofeguéu!
perdonáume, y vos prometo
pagar' ho, si un mal he fet
—Aixó vull: desde 1' brocal
vá respondre 1' sabater:.
pero antes es precís
qu' estigui una mica en fresch.
Al cap de mitja hora bona
trémul, mullat com un peix
lo banquer D. Roch Xinagas,
íirmava aquest document.
A 1). Pere Saladrigas
Pagaré, puig los hi dech,
trenla mil duros en or.
—Molt cara he pagát la bromal
murmura 1' pobre banquer;
llensant ab ira la ploma
—Mes cara podría ser
la honra de un sabater
val moltl afluixi la moma!
y alerta.... puigapetesch,
ja que ha caígut en lo besch
que olvidi lo nostre nom,
que no busqui mes romesch
ó si nó diré á tothóm
que he tingut un Banqué en fresch!
JOSEPH M , ' CODOLOSA.
LA lOMAbÁ
NOSTRE RETRATO
La biografiada dl avuy es la simpática ac~
triu senyoreta Elisa Garrigós que actúa de
primera dama en la companyía cómica-valen»
ciana que funciona en lo teatro Calvo-Vico
baix la acertada direcció del senyor Llorens.
Dotada lá senyoreta Garrigós de una bonica
figura y gusí esquisit y apropiat en lo vestir,
ademes de notable dicció y vis-cómica irreprotxable, fá que sia admirada en tots quants
quadreís de costuras valencianas pren part y
que nostre públich tant celebra.
375
lo protagonista, á pesar de ser de son sgrado, al autor del
drama creyent que es un enemich seu y resuitant ser lo seu
propi pare.
La obra está escrita ab galana prosa y molt armoniosa,
digna de la ben reputada ploma del fecundo Echegaray.
S' observa que la obra va ser ensajada ab molt cuidado
y esmero, observantshi una acertada direcció en las escenas
de conjunt. Sobressortiren en la execució la senyoreta Guerrero per la vivesa y naturalitat que dona á son personatje;
la Sra. Revilla per lo notable que acentuava Us escenas cómicas y 'ls senyors Caivo (don Ricardo) y Giménez per
fer dos creacións del critica incipiente y desditxat autor
dramátich respectivament. Rodoniren ab,. acért lo quadro
los senyors Díaz y Pérez
TIVOLI
Com á novelal s' ha representat Los trabajado) es s>ens
dupte per preveurer que ja cansa al públich s.empre lo matéis repertori.
Sabém que '1 senyor Cereceda está gestionatit pera lograr
lo perrnís de representado de El Sr, Luis el tumbón, producció de Vega y Barbieri y que en Madrit al estrenarse sigue reblada ab éxit insegú.
•
'
CALVO-VICO
Ab marcadas mostras de simpatía ha sigút rebuda ía com»
panyía cómica valenciana que ab moltacert dirigeix 1' excelent primer actor D. Manel Llorens.
Al sá y al pl.i,Cada ovella en sa par ella, Retratos alviu y Els
NOVETAT3
La gaiana ploma del idistingit escriptor Sr. Sánchez Pérez
nos ha donat á coneixer ab sa nova comedia Un hombre serio, una obra plena de bellesas en pensament y riquesa de
llenguatje castís y fácil. Los efectes escénicas veraaderament
tí' efecte no campejan en aquesta producció qu' es una noveleta fina, sense cap situado rebuscada, y aixó fá que 'ls
arnants de lo gruller ó mes ben dit de las produccións vestidas ab colors vius trovin aquesta aigo lánguida de colorit
perla mateixa rahó de que es un tornassolat diáfano. L'argument, per lo massa senzill no interessa,- pero 1' obra s'
escolta ab gust per sos diálechs naturals y fias se celebran
aiguns xistes mo!t velats pcsats en boca de la incomparable
Guerra, y '1 sinipáticb Rossell que 's lluhiren en lo deserapenyo de Un hombre séiio, com aixís també van distingirse de debo las Sras. Bernal y Martínez (D.° Julia) y Srs. Mario (mes que ningú), Balaguer, García Ortega (L.) y Montenegro.
Lo día del estreno se demaná al autor que sortí á rebrer
los aplausos del públich de bon gust.
Pera lo próxim dijous s' anuncia '1 estreno de Los Bombones comedia nova basada sobre un quento francés. Son
autor es I' original escriptor Sr. Pina Domínguez.
Veurém.
CATALUNYA
De capritxo cómich tuda lo senyor Echegaray á sa preciosa obra: Un critico incipiente, y en honor á la vritat mes que
capritxo es una sátira ab honors de verdadera fotografía,
pero que la destra ploma del gran dramaturg ha fet que
ningú se vulgui coneixer per no caurer en lo ridícul.
Lo públich saborejá aquest prodigi aplaudint frequentínenl varis passatjes de la obra.
Entre las molías bailesas que causaren 1' admirado de la
escullida concurrencia, debérn mencionar la lectura del
drama del poeta novell en lo primer acte per ser una escena
sumament satírica á la par que realista; en !o segón regosttjá la crítica encomiástica del drama, escrita avans de! estreno que per lograr ia simpatía de D. Antonio iá lo nuvi
rjeshauciat de sa tilla, y en 1Q tercer la acerba crítica que fá
besóns de Seiavi son las obretas que á mes ds dit actor ni
han obiingut justíssims aplausos las Stas. Garrigós, Rodríguez y Aparicio aixís con los Srs. Plumer y Gil.
Per ahir dimecres estava anunciat lo debut de un quadro
lirich que pera millor atnenisar las funcións, ha sigut contractat per la Empresa.
Ja era hora que en aquest teatro se tractés de portarhi una
bona companyía.
PALACIO DE CR1STALL
Molt ben rebuda ha sigut la companyía mímica que dirigeixen los reputats artistas Mrs. Bernardi y Tales, y que 'ns
atrevim á assegurares una de las mes complertas y notables
que han visitat nostra ciutat.
La troupe francesa també se veu molt festejada sobresurtint Mlle. Cortada y los duetlistas Aubin-Leonel.
CONCERTS D' EUTERPE
Molt concorreguts s' han vist los dos últims concerts donats en los días de St. Joan y St. Pere, principalment aquest
úitim que sembla un diluvian.
Ab satisfacció observém que en lo present any totas las
pessas son escoltadas ab gust y rebudas ab aplauso, lo que
deno'.a la esperta direcció del mestre Goula (fill), y la bona
el-lecció de las obras, pero sentim censurar la costum que
certa part del públich té en demanarla repetició continua d,e
moitas concepcións musicals.
En lo concert últim aquesta costúm se transforma en
abús ja que feren repetir tots los números de la segona part
resultan! aixis doblí concert per una sola entreda.
Ab gust veuríam que en concerts succesius se moderes
aquesta intolerant exigencia.
UN CÓMICH RETIRAT.
GALERÍA DE GELEBRITATS
10 CENT1MS RETRATO
Figuran ja en aquesta celebrada galería de retratos sobre
cartclina, deguts alllápis del dibuixant especialista enaquest
genero, Sr. Punts suspensius, una escullida col-lecció en la
que hi constan entre altras, las personalitats artísticas E.
Mendoza Tenorio, F. Soler de Ros, J. Guerra, C. Pirreño,
C. Martínez, Ll. Campos, A. Rossi, E. Duse, E. Boru.,i Mamo, M. Franceschini, C Delgado, S. Alverá, A. \ ico, T.
Edison, J Gayarre, F. Uetam, M. Matorrodona, J. Valero,
V. Balaguer, N. Monturiol, P. Sarasate, F. Mascheroni, L.
Fontova, C. Bordaíba, R. Nobas, Ll. Gorriz, María J. Massanés, M. Montes, J. Ruiz, P.a Tintorer, M. Fabregas, C.
Lorenzaie, M. Rodríguez, J. M. Valles y Ribqt, E. Tetrazzini y b\ Cardinal!,
DA TOMASA
LAS BELLAS (N.
Quaa passejan perla piatja
á punt de ficarse al mar,
no sé deixá las utileras
per añadas contemplan!,
y pensó ab ios m
que haurán de fe
y voldría ser... la
que ias ténend'
ADADORAS
ohiments
r en lo bany
,s ayguas
aguanta.
DA TOMASA
LA TOMASA
37»
EDO0I DED
DKDICAT A LA S'KVA
L' or, es rey deis minerals;
1' aliga, deis voiadors;
la rosa, ho es deis olors;
lo lleó, deis animáis;
lo sol, deis astres creats.,.;
y seguint aquesta lley
de qué en lo mon tot té rey.
1* Arrós, es rey deis guisáis.
No sé, y bén poch se 'm endona,
si avans de mí algú
ho ha dit;
mes, si ningú I1 ha elegit,
jo li poso la corona.
En lo trono está segú,
sens trobarhi sabó molí
per relliscá. ¡'M jugo '1 coll
que no '1 destrona nin^ú!
Devant del Arrós, tot calla;
entre Ms guisats es lo sol;
ell té 1' aygua per bressol
y '1 xaretlo per mortalla.
Ell es 1' incitant, es 1' esca,
de 1' alegría -estimada;
dient que 's vá á fé una arrossada,
ja vol di que 's vá de gresca.
Quan s' emplea per guisat
que á 1' arrossada don' péu,
jamay sol lo trovaréu,
may, sempre vá acompanyat;
circunstancia molt notable
que en tots lossérs no 's repara,
y ella es la proba mes clara
de que 1' Arrós es sociable.
No dú may cap company vil,
perqué no 's vol deshonra;
lluny d' aixó, no mes se fá
ab pollastres, ab pemil,
ab llagosta, calamars,
cunill... té, en fí, per companya,
lo mes bó de la montanya,
lo mes escullit deis mars.
Si ab bacallá I' han juntat,
ab menyspreu del seu valer,
trobaréu 1' Arrós sancer,
pero '1 bacallá... esqueixat.
No deu pas considerarse
efecte d' orgull aixó;
no ho es d' orgullos, pero,
may está bé '1 rebaixarse.
¡Orgullos!... ¡cal Tant s' humilla,
quan son nom no queda enrera,
que 's deixa menjá ab cullera
y 's deixa menjá ab forquilla.
Crú, es de puresa un tresor,
perqué es blanch com la puresa;
cuyt, es tresor de riquesa.
perqué es ros, es ros com 1' or.
Es un joyell deis mes fins
engastat de pedras finas;
li son perlas las petxinas
y coráis los llagpstins.
Lo que ab ell vá, troba just
que se '1 tingui per joyell,
y res li pren lo gust d' ell,
no; al Arrós tot dona gust.
Jo no entench qui es quedemana,
_A 1 inspirat
poeta
.Toaciuim Ayné
L' hivern," per f!, s' allunya prenent sa vestidura
ab que o.mple ce tristesa cada any los nostres cors;
y entrant la Primavera ab tota sa hermosura,
1' espay podrá rublirne d' aromas y de flors.
Tot cobra nova vida quan vé la Primavera:
Los arbres, sechs íins ara, ¡cóm tornan á brotar!
¡Quín goig, quan la mirada s' estén per ¡a pradera
al véurer que altra volta tot torna á verdejar!
Ab son alé suavíssim, fá obrirne las pongellas
perqué sa dolca aroma prest púguian escampar,
y vagin fent renáixer ab sas corolas bellas,
1' amor ¡ay! que á tot hora de ditxa 'ns fá umplenar.
Lo cor, de goig tot vessa gosant de la armonía
que dú la Primavera cada any d' antich costum.
¡Qu' hermós!... Aixís que arriba, las boyras ja destría
y ab pausa nos regala io mes prehuát perfum.
Las aus se donan pressa per dur á sa niuhada
granéis que enterra troban volant tot fent ¡píu, píul
perqué púguian esténdrer los petits la volada
per dá á la Primavera saludo ab cant festíu.
També ab ¡' ayret qu' envía, fá mourerlas branquetas
de 'ls arbres que s' estenen per la montanya y plá;
y al séu remor suavíssim juntant cancons tendretas
que 1' au ab go:g sens mida volant ne fá vibra,
per menjá, cap millo p!at;
lins trobantme desmenjat,
me 'I menjo de bona gana.
Per mí té aquesta virtut;
sech á taula, sense gayre
gana; vé 1' Arrós, y '1 flayre
me serveix com de Vermout.
Si algú altre me '1 vol serví,
jo faig lo distret, ni 'i miro,
y (aquí internos ja puch dirho)
acostumo á repetí.
Faig aixó, pe-r.suposat,
si es que á la taula hi ha gent
que sigui de cunipliment;
si no, ja m' omplo jo '1 plat.
No hi ha requisits millos;
teñen d' abaixarhi '1 cap,
macarróns, sopas de rap,
estofats y fiicandós.
Es sá, es bó, son esquisits
1' olor'y '1 gust que hi trobéu...
Miréulo per hont vulguéu,
es lo rey deis requisits.
Tant al cap lo porto enclós,
que mes d' un cop, ai resá,
en compte de: '/ nosírepá,
m' ha escapa: di: '/ nosíre arrós.
En fí, que jo só de 1' olla
y no ho prenguéu á desayre,
pero só tant arrossayre
com lo primer de la Colla.
CONRAT ROURE.
Babell
L' espay Uavoras s' omple de dolca melodía,
que al nosíre ser exhala per un toch misterios;
y atret per la bellesa d' aquella fantasía,
apar talment que 's trobi gosant d' un cel hermós.
De 'ls rius, las ayguas corren ab mes pura dolcesa
y besan de la vora 1' herbeig que hi há escampat.
¡Ah! ¿quí os que ab 1' ambrosía de tota sa bellesa,
son esprit no sent bátrer del tot enamorat?
La lluna, en nits serenas, sas alas platejadas
estén molt mes joyosa que no en las fredas nits;
y '1 sol, de día escampa per nostras encontradas,
sos raigs ab mes ardéncia deixant los camps guarnits.
Es lo temps mes propici per la joliu parella
pogué ab goig internarse de 'ls boscos íins al cor,
y allí, de Jas herbetas tenint la flayre aquella,
crusar de 1' un al altre los séus secrets d' amor.
Lo temps que mes se presta per fer á nostra aymía,
de rosas bén fiayrosas, lo mes bonich presént;
y ab el!, ¡ay! espressarne 1' amor que no 's diría
ni ab mots los mes tendríssims, tal com lo cor lo sent.
Oh, sí; si acás de nallres no se 'ns aliunyés ella,
la nostra vida fóra sens dupte etern gosá;
mes ay! ¿qué dich?... Llavoras, no fóra ja tan bella:
Quan Deu així ho destina, ja sab lo perqué ho fá.
S . FÁBBEGAS C A S A N O V A S ,
LA
TOMASA
A MISSA
^^emm—Senyó mestre: ¿com in' esplica
que vagin tatusa i' iglesia,
sent un poblé en que toihom
sois pensa en baila y fer grescas?
—Perqué s' hi entra de franch
y es un Iloch hont s' hi seni fresca.
LA TOMASA
38»
Á :,A NENA DEL QUABT PIS
i raen bcnvolgut araicli en Eenct Simún
-&&- -
Ets la flor deis sarauhistas;
de las criadas lo terror;
lo butxi de las modistas ...
No crech que fes mes conquistas
don Jaume '1 Conquistador.
Tens morenas.... que pateixen
y que 't portan amor gran;
y tens blancas que 's daleixen
y que per tot te segueixen
cóm sí fossis un imán,
Ab una mirada sois,
ja pots teñir per segú
que no 't resisteix ningú.
Vaja Benet; lo que es tú,
tens mes donas que no vals.
No se si ho fa '1 teu bígoti
refilat ab desmasía,
ó la teva fesomía
que sembla talment qu' explpti
de plaher y de alegría;
lo cas es que simpatisas
ab lo foch de tas miradas,
ab solteras y casadas
planxádoras de camisas
y cambreras y criadas.
Mil vegadas he volgut
imitar lo que tu fas;
pero noy, no n' he sabut.
Pot ser ho fa '1 bigotás
que com tu may he tingut.
Ño m' ha faltat allció;
m' he comprat un barret hongo;
un nou vestit; un bastó
y pastillas de sabó
de los Príncipes del Congo;
y quan jo m' he propassat,
(que han sigut mokas vegadas,)
casi sempre m' he trobat
ab donas que m' han donat...
un grapat de bofetadas.
Are, digas, amich meu.
¿me vols dir, si no 't sab greu,
per conquista á cada pas
á las donas, com ho fas?
Digam' ho per mort de Deu.
No caldrá que m' escarrassi
y per mi, tot serán ditxas.
De las conquistas que fassi,
te juro per Sant Pancrassi
que anirém tots dos á mitxas.
LI.UIS SALVADOR.
Senyoreta, la estimo y es ma vida
lo posat de ignocenta que fa encara,
;
pero temo 'I casarmhi per !a cara
'
que deurá fer vosté un cop revellida.
En qué 'm fixo diré ben desseguida
y 'm sembla que veurá la cosa clara:
he observat desde casa que sa mare
te un mostatxo que passa de la mida. .
Al pensar que vosté quan será vella :
sens dupte lo tindrá per I' estil d' ella,
m' espanto, m' esborrono, senyoreta.
;
Per lo tant, de vosté me despedeixo;
donchs créguim, lo que al mon mes aborreixo
es la dona ab bigoti ó perilleta.
,f
A. ROSSÉLL.
Una primpcesa r.ussa casaya á la
aeva filia. Lo promés d' aquesta
envía á la seva futuraen una panera de regalos, 65.oorf franchs en
bitllets, y la mare de la npya 'ls vi
transferí á la seva butxaca.
Acusada de lladre, negava '1 fct,
pero al úhim ha t'ngut de confesarho.
L' Emperador ha desterrat á la primpcesa á la Siberia.
Las primpeesas y duquesas y princeps, robant y martiritzant y jugant, volen demostrar que tn toisón superiors á
las classes menesterosas.
Sembla que en Londres, Mr. Lavater ha orgamsat una
orquesta de gossos que ha sigut bateada ab lo nom de Caglioslromantheon (?).
Surten á executar sas pessas musicals ab trajos grotescos y cada gos porta lo seu instrument
especial
Es una nova atracciá que proposém a la F.mprc-a del tea*
tro Gayarre, ja que allí diariament s' hi veuhen excentricilals novas.
A fí de donar la varietat possible <U nostre penodicb, contím desde aquest número ab la colaboiauo artist ca del reputat dibuixant D. Julián Bastinos.
Ha mort á Madrit lo distingit esculptor caíala D. Med»rd
Sanmartí, en memoria del qual pubncaiím lo Scu retrato
en un deis próxims números.
Un gran nyanyo fent pedradas
va ferse '1 fill de la Tecla,
y á tothom qui li pregunta
quín mal té, diu:—Mal de pedra,
E. S. Y A.
Amichs de la veritat fem constar que en la poesía ¡Pobre
bagull insertada en nostre número passar, al anomenarLa
Ninfa, de cap manera hem.volgut aludir á la Societatactualment constituida, digna de elogi per la cultura y moderació
que regna en ella.
381
Las modistas que í>an examinat los quatre Vestí ts que la ¡
S' ha descubert una Higa de metáli's que en res se difeduquesa de Castro-Enriquez ha presentat com perteneirencia del Or.
xents.á la noya Juliana, han trobat que tres d' ells son
Ara sí que no pódrém coneixe la moneda falsa. Si bé que
grans per aquesta.
la d' or, los espanyols casi bé tampoeh ns coneíxém dé
No maliciém si 'is vestits eran ó no fets per la noya, per- j bona.
que es molt possible que la duquesa 'Is hi fes fer de creiLo Correó Catalán, al surque la Kerjnescé 10 's repetiría
xensa.
'1 día de Sant Pere, supósava que era degut á qué algunas
senyoras y senyoretasvaren tenSr de Veurer balls Éamenchs,
Un periódica parla d' un nt-gociant de feras que viu á
mitológichs y altres excessos.
Hamburg y que ven anualment de 700 á 800 lleóns, altres
Se compren que '1 carlí autor del suelto debía veurer
tants tigres y de 3 á 400 elefants. Y diu que 'Is lleóns nasaquells balls y aquells excessos, sino, no 'n parlaría per dif
cuts en Europa teñen menos estima que 'Is nascuts en las
que no van agradar..i á ne 'Is altres.
selvas, perqué son mes traidor?. De lo que 's dedueix, diu
lo periódich, que val mes entendrers ab las ff ras del desert
En los passillos del Congrís, lo senybrCastelar ha dh
que ab las civilisadas.
que i programa centralista se sembla á un tspísj perqué
mirat del revés se li veu la filassa.
¡Qui sab si las civilisadas son las que neixen al desert
Si 's té de mirar del revés per véuresse'.í la filassa, no té
ahont hi teñen son propi element!
res de dolent; lo pitjor es que la filassa 's vegi ínirant del
dret, com passa ab molts polítichs.
En lo torín de Vitoria, un francés, propietari d' una co~
lecció Ue feras, va presentar un os corpulent perqué 's baPer pago de la contribució industrial, 1' Hisenda ha venut
raliés ab un toro de tres anys. Aquest va embestí al seu
la plassa de toros de Sant Marti de Valdeiglesia;
contrincant ab tanta furia que '1 os va fugir, no sent possiL' hauría d' haber veñuda ab la condicíó de qué no 's pinble conseguir que 's batessen.
gues utilisar mes com á torin.
Los toros fins fan queda malament al emblema de la vila
[Si en aquest concepte no pot ni pagar la ¡ontrlbucié itlde Madrit.
dustriall
En una població francesa, s' ha suicidat un veil de.ioá
anys.
• Ab aquest fet se demostra que ni ab un sigle y pico un
hom' pot aco'stumarse á viure en aquesta térra.
L' emperador de la Xina ha enviat al senyor SagastR la
gran condecorado anomenada del "Dragó doble.
Encara falta al gefe deis fusionistas un altre dragó per
esse senyor del Caslell deis tres dragóns.
Ais Estats Units s' han fet ensajos per produhir la pluja
artificial per medí d' un aereostátich que s' ha elevat fins
ais núvols y allí han estallat las materias explosivas que
porta va, ab ¡o qual va conseguirse que plogués tota la nit.
Y si está seré ¿fins ahont té que elevarse '1 globoí
En lo Certamen de Palamós, ademes deis nostres colaboradors que anunciarem haber sigut premiats, tarnbí sab^m
que han obtingut premi D. Jaurae Noveüas de Moiius y don
Francesch Ubachy Viayeta, ais qui feliciten!.
No estranyen los corresponsals y suscriptors de fora, haber rebut ab un xich de retrás lo número passat, perqué un
accident ocorregut en lo tiratje no 'ns permeté enllestirlo
per 1' hora del correu.
La Colla del arrós, inaugura lo seu nou !ocal, que es bonich y espayós, lo día de Sant Joan. Ab tal motiu se dona
una vetllada artística y literaria, en la qué 's liegiren trevalls deis Srs. Pere Antón Torres, Soler, Ferrer y Codina,
Roure y Coma. La única poesía humorística que 's va Hegí
es la que publiquém del nostre director.
Lo diari de 'n Brusi en un a n i d e y '¡s periodistas Nocedal y Llauder en lo Congrés, han parlat contra la llibertat
de la prempsa.
¿Que es que están convensuts de que ells ne fan mal úsí..
Si es aixís, que 's retirin los seus órgans de la publicitat
y Santas Pasquas.
Diuhen de Londres que '1 marit d' una senyora que va
declarar en la causa del baccarat, contra '1 coronel Cum ;
ming, está disposantse á promourer un proeés d'adulteri
contra la seva esposa, en lo qual será acusat lo prímeep de
Gales.
Per altra part U Eveñeme.nt diu que si la reina d' Inglaterra no aussilia aviat al ptímeep de GaleSj per satisfer las sevas deudas, aquest haurá de compareixer devant del tribunal de quiebras, que declarará la seVa bancarrota.
Aquest primeep deu opinar que lo millor es teñir moltSj
vicis, perqué [' un distréu al altre.
Los que Vulguirl Sortif á pendré la freséa f
tinguin d' anar á las aygüas de la Font
Santa de Torelló o ais banys del Tel-j sápigan que eii aquesta Adrr inistfaeió pedérri
donárloshi informes d' una GRAN CASA &b
habitacións amobladas ósense atnoblar ahont
per un preü económieh estarán com üns rey§¡
París Í8.—La reina Natalia, de.Serbia, esplica éd
una carta que ha publicat, unas fet&oríaé del seu marit
lo rey Milano, que no 'ns estranyarían si aquest sigues
gran sultán de Turquía. ¡Debilitáis*..! Es dir: debilitáis,
segóns com se mira.
BATLLAÍI Y ÑAS,
Parque 29.—12 nit. — Estém casi lié á las foscas. A
conseqaencia d' aixó, ademes deis castells de fochs, hi
ha algún altre espectacle que no estavaanunciat en los
carteíls.
TAPA.
La noticia mes fresca, es que fá molti calor.
GRULLO.
i
LA TOMASA
LAMENTACIONES DE SANT PIÍRE
¡Ay Santa Vergc María,
lo diner, com se m' acava!
¡Va volant lo qué hi había
y no hi entra 1 qué hi entrava!
SECCIÓ IDIE T-RESISTCA. - C L O S C A S
FUGA DE VOCALS
SOLUCIONS
XHRADA
Pan del eos invers-primera,
una vaca! !a segona,
pronóra posessm tercera
y lo Total sens' quimera
trabarás qu' es nom de dona.
L. fl..t. . 'i c.rn.t.?»
II.
La primera n' es vocal,
consonant ia segona,
tersa nota música!
y Total nom de dona.
JOSSPH M.* F B Í . U I .
INTRÍNGULIS
Buscar una paraula catalana que
anantli trayent cada vegada una üetra
de! darrera dongui los següeats resuifats: i .Objecte per tenirhi certa classe
da animáis; 2.: Nom de dona; 3.: Animal; 4.: Lo blau ho es; 5 : Verdura; 6.:
Las gallinas ho fan; 7.: Consonant.
F. CABRERA» P.
LOGOGRIFO NDMÉRICH
1 2 ?• 4 5 6 7 8—Carrer de Barceiona.
•47.378 I1
B
D.g.. .n p.r. . 1. s.. f.ll.:
—«,-D.ls m.s.chs d.l c.t.f.lch
Q.' .st.u t.c.m 1. s rd.n.
Q..n .s .1 q. t' h. .nc.s.l?
¿I., q.. t.c I. t.n.r.,
L. c.rn.m.s., '.1 t.mb.l,,
»
4 7 3 3 2 8—
»
»
' 1 7 3 3 2—Vafaícul.
í 2 1 7—Carrer de Barcelona.
12 i—Pan dei eos huma.
! 7—Animal.
4—Consonant
£.
—«L.
q . . t. 'I H.v.,1 m . s ll.rch»
j LO INSEKTAT EN LO HIIÍERO iNTKüiOS
Xarada.—Ca-mi-sa.
Quadrat numárich.—
7 8 f>
4
2
r 4
5
1
4 3 2
7
ó 9 7 8
8 7 9 6 3
í
Bruno Duran Misarachsa
Rosas.
Combinar ab aquestas Metras los
noms de 5 carrers de Barcelona.
TOUTEPOIS.
GEROGLÍFICH
X
: TO
RI
lo lo
ER
TOR
ER
EsPANTA-LLOPS.
2
';
1
i
6
4
8
9
3
4
1
2
4 9 6 8 7
6
8
1
3
<|
2
4
4
2
9 6 8 ?
Logogrifo nurnérich.—Menorca.
1
TRENCA-CAPS
3
3
u
8
2
iVIudansa.—Pau} Peuy Pou.
Trenca-caps.—La fiesta de Tartaria,
Anagrama.—Nauy Sua
Geroglífich.—Per serrá las sorras.
LA TOMASAPÍRIÓDICa FEStlü, It-lilSlEAT
Preus
d e
Y ÜTSSifíi
auscripcío:
Espanya y Portugal, ttimcítrc
Cuba y Piiertn llico
¡d. .
.
.
.
.
.
¡'50 p.ss
.2
Extangef
id
'2'sO ..
Kiímcro corrent. ,
O-'ííí
„ atrassat
S!?0 ..
NOTA—Tota r e c l a m s c i ó p o d r á di- ¿~
girse á la A d m i n i s t r a d o y Redacció t'.eX
periódich, c á r t e r de Sant R a m ó n , n.° 5.
LlTOGKAFÍA DK Rl3ERA ¥ E
Lít. Barcelonesa, S. Ramón.'á-—Bsr ¡a.
Descargar