DSCCV 12 (Comissió de Medi Ambient)/ VII de

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 12
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2009
COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT
realitzada el dia 26 de maig de 2009
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Antonio Ballester Costa
SUMARI
(Comença la reunió a les 11 hores i 6 minuts)
Proposició no de llei sobre l’adopció urgent de mesures per a revertir la situació de sobreexplotació
actual que patixen els rius de la conca del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 28.324, BOC número 127) ..............................................................
pàgina 3
Intervencions dels diputats senyor Enric Xavier Morera Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís), senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i senyor Francesc Signes
Núñez (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre l’aprovació dels indicadors de consum d’aigua i d’energia, i també dels
d’emissió de contaminants al sòl, aigua i atmosfera previstos en l’article 81 de la LOT, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 34.670, BOC número 146) ...........................................................
Intervencions dels diputats senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista) i senyor Lluís Torró Gil (Agrupació
de Diputats i Diputades No Adscrits), de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís) i del diputat senyor César Sánchez Pérez (GP Popular).
pàgina 7
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
Pàgina 2
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la revisió i modificació del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 29.356, BOC
número 127) .......................................................................................................................................................
pàgina 13
Intervencions de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i dels diputats senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i senyor
Francesc Signes Núñez (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
Compareixença del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, senyor José Ramón
García Antón, per a explicar la modificació de les qualificacions provisionals concedides a vivendes de
protecció oficial (VPO) en règim general per als jóvens de Torrent en febrer de 2007, a vivendes de
preu concertat en octubre de 2008, amb un augment del 20% sobre el preu anunciat en l’oferta pública, sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número
29.752) .................................................................................................................................................................
Intervencions dels diputats senyor Enric Xavier Morera Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i de la diputada senyora
Verónica Marcos Puig (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 13 hores i 35 minuts)
pàgina 16
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
Pàgina 3
Comissió de Medi Ambient realitzada el dia 26 de maig
de 2009. Comença la reunió a les 11 hores i 6 minuts. Presideix el diputat senyor Andrés Antonio Ballester Costa.
Reunió número 12.
ción actual que padecen los ríos de la cuenca del Júcar, presentada por el grupo parlamentario de Esquerra Unida-Bloc i
Verds.
Tiene la palabra, señor Morera, por espacio de quince minutos.
El senyor president:
El senyor Morera Català:
Muy bien.
Buenos días a todos, señoras y señores diputados.
Vamos a dar comienzo a la comisión, como mandan los
cánones.
Señor secretario, pasará usted lista, que eso nos recuerda..., o nos parece a algunos que estamos en una edad inferior a la que todos tenemos.
Moltes gràcies, senyor president.
Esta es una proposició no de llei que presenta el nostre
grup, i és una proposició no de llei que té a vore amb l’aigua.
És un tema recurrent en estes Corts i que, per desgràcia, encara no ens hem pogut posar d’acord tots els grups parlamentaris en una estratègia valenciana sobre l’aigua.
Nosaltres, des del Bloc, des d’Iniciativa, considerem que
és convenient començar a fer la casa no per la teulada, com
s’ha fet en este país durant molt de temps, sinó per la base, i
poder articular sobre la base d’una estratègia compartida, un
dels problemes que anem a tindre d’afrontar en un pròxim
futur, i és el problema de l’escassesa d’aigua. Això ho diuen
tots els informes, tots els informes tècnics, tots els informes
de l’ONU, tots els informes de la Comissió Europea, fins al
punt que la conca del riu Xúquer ha estat analitzada, presentada i projectada com una de les conques model per a
l’articulació de les disposicions de la directiva marc d’aigua,
perquè s’entén que el Mediterrani occidental, és a dir, el nostre territori, està sotmés a un procés d’impacte enorme respecte al que pot ser la desaparició de recursos hídrics.
En eixe sentit, crec que seria convenient arribar a consensos bàsics en matèria hídrica despolititzats i intentar posar
solucions allà on hi han problemes i no utilitzar la qüestió de
l’aigua com un element de confrontació, de divisió entre el
nostre poble. Perquè així ens va, senyor president, així ens
va, que no trobem aliats, per més que xillem, i ja són fins i
tot en Castella-la Manxa els que es plantegen, i s’han plantejat en l’elaboració del seu estatut d’autonomia, la derogació
del transvasament Tajo-Segura. I aixina ens va.
Per tant, mosatros som partidaris de buscar racionalitat on
hi ha irracionalitat, o buscar solucions on hi ha conflicte, o
buscar acords on hi ha una excessiva discrepància. I hem
parlat amb els usuaris de l’aigua, amb llauradors, amb membres de la séquia Real del Xúquer, hem parlat amb persones
senzilles, preocupades per la manca d’una resposta eficaç als
problemes que té, en este cas, el nostre riu Xúquer, que, com
tots vostés saben, la seua precària situació ha provocat que
en el seu tram mitjà, des de fa..., en l’any 2007, s’assecara
completament, és a dir, desapareguera el riu. Això és un fet
inaudit en Europa, en l’Europa continental, en l’Europa central, però no comença a ser un fet ja infreqüent en l’Europa
mediterrània, que és a on nosaltres vivim.
El riu Xúquer es va secar en el seu tram mitjà. I ens podem preguntar ¿per què? Doncs, es va secar per la sobreexplotació dels aqüífers per pous legals o il·legals. Pel que fa
als pous il·legals, trobem a faltar una acció poc decidida del
govern central per a controlar els pous il·legals que, d’alguna
forma estan secant literalment el riu Xúquer. I pel que fa a la
utilització il·legal de l’aigua del riu Xúquer, doncs, és fruit
d’un pacte negatiu per als nostres interessos, nosaltres el
considerem negatiu, que va tindre lloc en l’any 1997, per a
pactar el pla de la conca del riu Xúquer.
Eixe pla ha segut nefast per al nostre riu, nefast per a
l’albufera, nefast per als llauradors de l’arròs de la ribera del
Xúquer, de la Ribera Baixa, i nefast per als nostres usuaris.
¡Nefast per a la ciutat de València!, perquè o hem d’oblidar
que la ciutat de València beu del riu Xúquer; nefast per a la
ciutat de Sagunt, que tenen un hectòmetre cúbic assignat; i
nefast per a tots aquells que vam «pagar» amb diners propis,
(El senyor secretari passa llista per tal de comprovar si hi
ha quòrum)
Muchas gracias, señor secretario.
El primer punto del orden del día... Antes de proceder a la
aprobación o no del acta de la reunión anterior, comunicarle
a toda la comisión que vamos..., si les parece a ustedes bien,
vamos a alterar el orden del día, porque, la comparecencia,
nos ha solicitado el señor conseller el comparecer un poco
más tarde en esta comisión. Debe estar a punto de llegar, con
lo cual, si les parece, empezaríamos con las proposiciones no
de ley, que sería por el punto número 3, (veus) y retrasamos
el punto número 2, que es la comparecencia del conseller,
hasta el momento en el que él pueda estar con nosotros.
Entonces, vamos al primer punto del orden del día... ¿Sí?
El senyor Morera Català:
Simplement per a informar el president que, d’acord amb
el canvi, per a facilitar en temps i forma la presència dels
consellers, però li he de recordar que a les dotze n’hi ha Junta de Síndics, i jo m’hauré d’absentar per la presència en la
Junta de Síndics.
El senyor president:
La verdad es que, a veces, parece que coincida todo, la
comunión con la boda, pero, bueno, eso es un poco difícil de
hilvanar. Esperemos que antes de las doce... (Veus) Bueno,
yo creo que el conseller, si no fallan los datos del conseller,
a las once y media debe estar aquí, (veus) debe estar aquí. La
carretera y sus imponderables tienen lo que tienen, pero intentaremos amoldar la situación con el mejor de los beneplácitos posibles. Y, si no, me deja usted la defensa, y seguro
que yo podría hacerla posiblemente igual que usted.
Muchas gracias, señor Morera.
Pasamos a la aprobación del acta de la reunión anterior.
¿Hay algún...? ¿La han leído todos ustedes? Imagino que...
¿Hay alguna salvedad a la misma? ¿No? Entonces, se aprueba por unanimidad.
Muchas gracias.
Proposició no de llei sobre l’adopció urgent de mesures
per a revertir la situació de sobreexplotació actual
que patixen els rius de la conca del Xúquer
El senyor president:
Entonces pasamos al punto número 3. Es la toma en consideración de la proposición no de ley sobre la adopción urgente de medidas para revertir la situación de sobreexplota-
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
sense cap ajuda estatal, el pantà d’Alarcón, i, graciosament, i
incomplint disposicions del Tribunal Suprem, es va entregar
al govern central una obra d’enginyeria, l’única d’Espanya,
pagada amb diners privats, amb els diners de molts valencians, que van vore l’oportunitat d’aconseguir aigua i, per
tant, van finançar en ple franquisme una obra d’enginyeria.
És cosa inaudita, i així ens ha anat, eixe pacte ens ha lesionat.
Ens ha lesionat, perquè s’ha atorgat una capacitat
d’extracció d’aigua superior a la que el propi riu té, i això és
una lliçó que ens hauria de fer reflexionar, perquè no es pot
traure d’on no n’hi ha, no es pot estirar més el braç que la
màniga. Em fa l’efecte que un dels problemes de l’economia
que tenim és que s’ha estirat més el braç que la màniga: el
pecat de l’avarícia. I al nostre, al riu Xúquer, l’únic riu viu
que tenim el poble valencià, l’únic riu viu, amb un port a la
ciutat de Cullera, li passa factura.
Li passa factura i, per això, nosaltres tornem a reiterar el
nostre compromís amb una política hídrica rigorosa, sensata,
emmarcada en la directiva d’aigües, emmarcada en el que la
Unió Europea ens assenyala, i em preocupa moltes vegades
la deriva antieuropeista dels plantejaments ací, en estes Corts
Valencianes, o fora, de negar la virtualitat dels plantejaments
de la Unió Europea en estos temes, en temes d’urbanisme,
etcètera, etcètera, quan nosaltres hauríem d’estar profundament agraïts, no només per les ajudes sensates que hem rebut
i continuem rebent, sinó perquè la Unió Europea sí que està
a l’altura del que requerix la situació, com, per desgràcia, no
veiem que passe ací en molts casos.
I, per això, des de les Corts Valencianes, per començar a
fer la política hídrica de baix cap a dalt, dels fonaments, començar a posar uns fonaments en eixa nova política hídrica,
que és absolutament necessària, nosaltres plantegem que estes Corts, davant la precària situació del riu Xúquer, i pels
problemes que se puguen derivar en un pròxim futur, fins i
tot per a la utilització d’aigua potable per a la ciutat de
València i altres usos, nosaltres proposem que estes Corts demanen que, per a revertir la situació de sobreexplotació que
pateix el riu Xúquer, facen una declaració i demanen que se
facen les accions oportunes perquè es declare sobreexplotat
l’aqüífer de la Manxa oriental.
El Partit Popular ens ha manifestat en el seu dia la seua
posició favorable al que estem demanant ací. També crec
que pot ser una posició positiva per part del Grup Socialista.
Esta proposició no de llei és una declaració d’intencions en
un context en el qual s’està renovant el pacte de la conca del
riu Xúquer. En sóc conscient. Però no estaria de més que en
este moment que s’està replantejant un element fonamental
pe al nostre futur, s’arribara, des d’estes Corts Valencianes, a
un proposta positiva per a començar a fer les coses bé.
Des del Bloc som partidaris d’«Agua para todos», però
l’«agua» no és «para todo», i, l’aigua, no se pot permetre que
s’estiga regant zona de secà, de cultius excedentaris de la
Unió Europea, molts d’ells transgènics, amb l’aigua bona del
riu Xúquer. És una autèntica vergonya i un símbol del que no
ha de passar. I si això passa, és perquè l’any 1997 es va fer
un error, es va pactar d’esquena al poble valencià el pacte de
la conca del riu Xúquer, atorgant uns cabals que no té el riu
al reg de zona de secà amb cultius transgènics a Castella-la
Manxa.
I és el moment que estes Corts, si de veritat volen defensar els interessos valencians, els interessos de l’aigua, reconeguts per sentències del Tribunal Suprem, donen un toc
d’alerta, donen un toc d’atenció i aproven una declaració demanant la declaració de sobreexplotació dels aqüífers del riu
Xúquer en la Manxa oriental. Ens juguem el futur amb esta
decisió, perquè, torne a repetir, «Agua para todos», sí, però
«Agua para todo», no. I «Agua para todo», no, vol dir que no
Pàgina 4
a que l’aigua del riu Xúquer s’utilitze per a regar cultius de
secà, transgènics en molts casos, en la Manxa oriental. Això
és una autèntica vergonya que és fruit d’una decisió errònia
que el senyor Zaplana, com a president de la Generalitat valenciana, i el senyor Bono, com a president de Castella-la
Manxa, van prendre d’esquena a l’opinió pública, d’esquena
als interessos valencians, l’any 1997.
I això ha de canviar, i pot començar a canviar, si n’hi ha
visió de mires i des d’estes Corts Valencianes, des d’esta Comissió de Medi Ambient, se posa el primer pas, la primera
peça d’eixa nova política hídrica que ha d’il·luminar el futur
del País Valencià. Si no, ja sabem el que tenim, sense aliats,
perdent posicions, demagògia, manipulació partidista i, això
sí, més a soles que la una sense possibilitat d’aconseguir recursos i una utilització racional dels recursos, que són per a
tots, però no són per a tot, torne a repetir.
I, per tant, crec que si els grups parlamentaris estan a
l’altura del que reclama el poble valencià, aprovaran, sens
dubte, esta proposició no de llei, que té com a fonamental revertir la situació de sobreexplotació que patix el nostre riu
Xúquer.
Això és tot.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Tiene la palabra, señor Torró, por cinco minutos.
El senyor Torró Gil:
Bé, estem completament d’acord amb la proposició no de
llei, perquè entenem que és demanar una cosa que realment
no sé si caldria demanar-la, ¿no?, perquè hi han coses que
són tan òbvies que, de vegades u arriba a pensar que des de
les institucions que correspon administrar-les, pareix que no
es tinga massa clara la realitat, ¿no?, perquè que el Xúquer
està sobreexplotat és una evidència tan clara que el que sembla increïble és que tingam de demanar que es declare eixa
sobreexplotació, ¿no?
Jo crec que tot el que envolta la problemàtica que té el riu
Xúquer és un exemple claríssim de la necessitat d’establir un
gir copernicà en la política de l’aigua, ¿no? Tenim una necessitat imperiosa que ens ve obligada, i ara, en este període
electoral que tenim, encara deuria ser més òbvia també, que
és el tema de la directiva marc. Cal transposar la directiva
marc, cal aplicar-la, cal anar més enllà del concepte de
l’aigua com un recurs exclusivament o primordialment
econòmic, és a dir, com si fóra un bé de capital, i entendre
les funcions ambientals, que exigix la directiva marc a l’hora
d’establir la política, la problemàtica de la qualitat de l’aigua
i, sobretot, el tema que l’aigua és un recurs escàs i que no pot
créixer infinitament la demanda de l’aigua, cal posar-li uns
límits, perquè, efectivament, l’aigua és un bé limitat, ¿no?
El pacte famós Bono-Zaplana jo crec que ha segut una de
les coses més dolentes que li ha pogut passar al nostre país
en molt de temps, ¿eh? Jo crec que aquells 400 hectòmetres
cedits se suposa que en l’època en què estava en voga el
tema del Pla hidrològic nacional s’esperava que fóra un poc
una cosa a canvi de l’altra, ¿no?, la qual cosa demostra
l’absurd d’eixa política de transvasaments que hauria de desterrar-se completament pel bé del medi ambient i pel bé
també del futur dels nostres pobles, i que no tornen a passar
qüestions com el riu Xúquer o com anteriorment ja li va passar, i encara té els problemes que té, el riu Segura, ¿no?
I, per tant, nosaltres manifestem el nostre recolzament i
pensem que, com ha esta reclamant Xúquer Viu, cal agilitzar
el màxim possible i posar en marxa ja el nou pla de conca
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
del Xúquer, d’acord amb els principis de la protecció ambiental i de prevenció del deteriorament que estableix la mateixa directiva marc; que es delimiten les conques hidrogràfiques amb criteris científics i racionals, aplicant la definició
de conca hidrogràfica que conté la mateixa directiva marc de
l’aigua; que no es desvincule l’Albufera del Xúquer, com en
algun moment s’ha expressat per la junta de comunitats de
Castella-la Manxa i inclús la junta central de regants de la
Manxa oriental, que són els principals responsables de la sobreexplotació de l’aqüífer, perquè no té cap fonament i està
en contra de la directiva marc de l’aigua.
L’Albufera forma part quasi plenament de la conca del
Xúquer i, per tant, ha de mantindre’s a ella. Que cal que el
govern valencià, i això és una cosa que s’ha de subratllar
perquè encara que esta proposició no de llei s’adrece fonamentalment cap el govern central, cal que tinguem molt present les pròpies responsabilitats del govern autonòmic en
matèria d’aigua, responsabilitats que es neguen reiteradament d’assumir, i pensem que cal que assumisquen ja, sense
més dilació, les competències que eren marcades pel mateix
Estatut d’autonomia i assumir les competències en les conques internes i crear l’administració que gestione estes competències, perquè si no s’està disposat a assumir les competències, vull dir, si un no és responsable d’allò que ha dit
que va a ser responsable, difícilment pot exigir responsabilitats a altres sobre responsabilitats o competències que tenen
els altres.
I, per tant, també exigim que es delimiten les conques hidrogràfiques i això hauria de ser una exigència adreçada fonamentalment al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i
Marí, que es definisquen definitivament les conques hidrogràfiques per a poder abordar el tema del pla de conca de
forma adequada, una vegada estiga ben clarament delimitat
quina és la conca del Xúquer i què és el que no pertany i, per
tant, poder abordar açò i no dilatar-lo més, açò.
En definitiva, manifestem el nostre recolzament a aquesta
proposició no de llei i esperem que, per les seues característiques, siga recolzat sense cap mena de dubte per tots els grups
parlamentaris.
El senyor president:
Muchas gracias.
El palico de parar esto...
Muchas gracias, señor diputado.
Tiene la palabra, por el Grupo Socialista, el señor Signes
durante diez minutos.
El senyor Signes Núñez:
Moltes gràcies, president.
Esta proposició no de llei se va vore ja en el Ple del dia 13
de novembre de 2008, –Diari de Sessions número 60– i he
de dir que no va ser possible aplegar a un acord perquè el
Partit Popular no va voler. Va voler introduir, en una cosa
que era únicament i exclusivament la defensa del Xúquer, el
transvasament de l’Ebre i, per tant, va rebentar este necessari
acord que planteja hui Compromís.
El Grup Parlamentari Socialista hem estat sensibles a
l’explotació que de l’aqüífer de la Manxa oriental s’ha estat
fent des de l’aprovació del pla hidrològic de la conca del Xúquer de l’any 1998, –recordem– període de govern d’Aznar.
En eixe pla, encara vigent, de la conca del Xúquer, el Ministeri de Medi Ambient del govern d’Aznar, efectivament,
va fixar –com ha dit molt bé el senyor Morera– unes assignacions màximes per als aqüífers de la Manxa de 320 hectòmetres cúbics, mentre que als regs consolidats a la Comunitat
Pàgina 5
Valenciana, en l’època de major sequera, se’ls imposaven
restriccions importants.
Des de 1998 fins ara, les coses han canviat substancialment, tant pel que fa a l’estabilització de les extraccions agrícoles com a la substitució de bombejos per a la utilització
d’aigües superficials en la Manxa oriental.
Mentre que a l’any hidrològic 2000-2001 –govern
d’Aznar– les extraccions agrícoles en l’aqüífer de la Manxa
oriental van suposar un total de 385,7 hectòmetres cúbics, és
a dir, 65,7 hectòmetres cúbics per dalt dels 320 assignats en
el pla de conca del Xúquer, en l’últim hidrològic 2007-2008
–govern Zapatero– estes extraccions han disminuït fins al
296,6 hectòmetres cúbics, és a dir, 24 hectòmetres cúbics per
baix dels assignats pel pla de conca. Així, en 2008, es varen
extraure 89,1 hectòmetres cúbics menys que en l’any 2000,
per la qual cosa l’evolució de les extraccions, lluny
d’augmentar, mostra una tendència descendent i, per tant, favorable a la recuperació de l’aqüífer.
En concret, s’ha aconseguit reduir en un 25% les extraccions respecte als anys del govern del Partit Popular, fet que
cal valorar especialment perquè els últims anys han coincidit
–tots ho recordarem– amb una sequera molt severa, amb una
sequera molt greu.
I les expectatives, senyories, són favorables si tenim en
compte que segons els punts de mesurament implantats per
l’actual Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l’any
2004, perquè abans no hi havia eixos punts de mesurament,
l’evolució de les aportacions del Xúquer a l’aqüífer de la
Manxa oriental ha tingut la següent tendència: setembre de
2005, aportació del Xúquer a l’aqüífer, 64,76 hectòmetres
cúbics; octubre de 2006, aportació del Xúquer a l’aqüífer, 1
hectòmetre cúbic; setembre de 2008, se invertix la tendència i és l’aqüífer el que va aportar al riu 23,46 hectòmetres
cúbics.
Per tant, senyor Morera, tècnicament no es pot... tècnicament no es pot declarar sobreexplotat l’aqüífer de la Manxa
oriental.
No obstant, abans de... i vull dir-ho en este moment,
abans de començar la comissió, jo, al senyor Morera, li he fet
la proposta i la reflexió que en este moment, quan està a
punt, a punt d’aprovar-se el nou pla hidrològic de la conca
del Xúquer i és ahí on han de modificar-se les assignacions
als aqüífers de la Manxa oriental i les assignacions als regants tradicionals valencians, és ahí on cal –diguem– fer
l’esforç i me consta que està fent-se.
I li he proposat que en tota la primera part de la seua proposició no de llei estem completament d’acord, però en
comptes de demanar que es declara sobreexplotat l’aqüífer
de la Manxa oriental, quan està a punt d’aprovar-se ja el pla
hidrològic nou de la conca del Xúquer, que eixa segona part
se substituïra per «instar el Consell i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que en el nou pla hidrològic de conca,
en procés de revisió i quasi a punt d’aprovar-se, es revisen
les assignacions de recursos hídrics per als regs de l’aqüífer
de la Manxa oriental, garantint la disponibilitat de recursos
superficials suficients per als usos amb dret consolidats a la
Comunitat Valenciana i per a assegurar també el que són els
cabals ecològics del riu i de l’Albufera».
El senyor Morera ha acceptat. Ha comprés que en el moment en què estem, eixa era una bona redacció. Ha acceptat
la transaccional, però el Partit Popular no ha acceptat eixa
transaccional.
És a dir, el Partit Popular, me dóna la impressió que... No,
no me dóna la impressió. He constatat que hui ací no vol defensar el Xúquer. No vol defensar el Xúquer. El Partit Popular hui ací vol fer el que va fer en el ple, que varen introduir
un tercer punt revivint la reivindicació del transvasament de
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
l’Ebre per a, d’eixa forma, trencar la unitat dels quatres partits polítics, grups polítics que hui estem ací presents, en la
defensa del Xúquer, i crec que el Partit Popular s’enganya.
S’enganya tremendament.
Cada cosa ha d’anar al seu temps.
Hui era una oportunitat magnífica per a que les Corts Valencianes i tots els grups es pronunciàrem, en un moment
clau, en un moment decisiu, en un moment en què les negociacions del pla hidrològic de la conca del Xúquer estan a
punt de culminar, per a, d’alguna manera, transmetre’ls, als
que estan elaborant-los, eixa voluntat que eixos 320 hectòmetres cúbics que se van assignar l’any 1997, i entrà en vigor en 1998, a la Manxa oriental foren substancialment inferiors. Se’ls assignara menys de 320 hectòmetres cúbics que,
per altra banda, crec que eixa és la voluntat de tots aquells
que estan redactant en este moment el pla hidrològic nou de
la conca del Xúquer.
El Partit Popular no ho acceptà i –repetisc– pense que no
ho ha acceptat deliberadament per a evitar un pronunciament
de defensa del Xúquer, de defensa de l’Albufera, de defensa
dels regants tradicionals valencians, introduint, –no sé què
dirà després el seu portaveu– deixant perdre una ocasió
magnífica –repetisc– en un moment decisiu, clau, importantíssim, que és el dia de hui, per a que els que estan redactant eixe nou pla hidrològic, tingueren clar quina és la voluntat d’estes Corts Valencianes. Ho lamente. Ho lamente.
No sé si en la intervenció posterior del Partit Popular van
a tornar a traure a passejar el transvasament de l’Ebre com a
excusa per a no aplegar a un acord en la defensa d’un riu en
què jo crec que tots estem d’acord que podem salvar-lo. No
ho sé. M’esperaré a escoltar.
Però, en qualsevol cas, repetisc. Crec que la proposta que
el Grup Socialista hem fet al Grup Compromís, que el Grup
Compromís ha entés, ha acceptat i que estava disposat a transaccionar, lamente que el Partit Popular no ho haja fet. Lamente que el Partit Popular, una volta més, intente trencar la
unitat –repetisc– d’estes Corts en temes que són tan sensibles, tan importants per als valencians.
I, per tant, davant d’eixa qüestió, el nostre grup... anem a
abstindre’ns perquè tal com estic dient i el senyor Morera
perfectament ha entés... Jo entenc que ell haja de votar a favor de la PNL que presenta, però ell entendrà la postura del
Grup Socialista que, en este moment, declarar sobreexplotat
un aqüífer quan estem a dies que s’aprove un nou pla hidrològic de conca que va a resoldre eixe tema, no té excessiu
sentit.
Moltes gràcies.
Pàgina 6
El senyor president:
Es que no, no ha lugar porque como no le van a votar
que no. He entendido en la votación que se van a abstener,
con lo cual...
El senyor Morera Català:
Doncs una qüestió tècnica.
Si, a efectes de tramitació, se podia incorporar l’esmena
del Grup Socialista per a que se votara la incorporació com
a esmena del Grup Socialista, una esmena (se sent una veu
que diu: «in voce») in voce. (Veus)
El senyor Signes Núñez:
(Intervé sense micròfon) Sí, la meua esmena in voce seria, senyora diputada...
El senyor president:
Sí, pero un momentito, un momentito que ordenemos
esto un poco porque si no, la vamos a liar.
Vamos a ver. Si se hubiese presentado una enmienda, se
tendría que haber presentado en estos minutos antes de que
esta mesa se hubiera constituido.
También existía la posibilidad de que se hubiera presentado una enmienda in voce, cosa que no ha llegado a producirse, puesto que el portavoz del Partido Socialista no lo ha
dicho en ningún momento, que presentaba una enmienda in
voce.
Yo entiendo, a no ser que la letrada de esta mesa diga lo
contrario, que no estamos ni en el momento de la presentación de enmiendas in voce ni... se ha cerrado el turno de las
posibilidades de... Voy a parar esto, que me pone nervioso.
(Veus)
Vamos, yo no he oído en ningún momento, y creo que
así me lo confirmará el portavoz del Partido Socialista, que
se haya presentado ninguna enmienda in voce.
El senyor Signes Núñez:
Jo he explicat que...
El senyor president:
Sí, usted ha explicado... Bueno, explíquese y luego...
El senyor president:
El senyor Signes Núñez:
Muchas gracias, señor Signes.
Pasamos a votación.
El senyor Morera Català:
Sí, jo no sé si tècnicament és possible, perquè el Grup Socialista no ha presentat una esmena...
He explicat que he negociat amb el senyor Morera i amb
el senyor César Sánchez per a que esta esmena meua siga
introduïda.
El senyor Morera me l’ha acceptat, el senyor César no
me l’ha acceptat i és el que he explicat.
El senyor president:
El senyor president:
No, pero, pero, señor Morera, tendrá que pedirme la palabra, solicitármela de alguna forma.
Pero convendrá conmigo que eso no es una presentación
en regla de una enmienda in voce.
El senyor Signes Núñez:
El senyor Morera Català:
Sí, sol·licite la paraula per a replicar, complementar el que
ha dit el senyor Signes.
Jo, això haurà de dir-ho la senyora lletrada, perquè jo no
aplegue a tant.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
Pàgina 7
El senyor president:
El senyor president:
Pues, señora letrada, tiene usted ahí la patata caliente.
(Rialles. Pausa)
Entonces, pasamos a la votación de la tramitación de
esta enmienda a la adición... (Veus) ¿La tramitación no
hace falta votarla? Entonces no la votamos.
Votamos entonces lo que nos tocaba votar, que era la
PNL presentada por el Grupo Compromís. ¿Votos a favor?
(Veus) Con la enmienda incorporada. ¿Votos en contra?
Abstenciones no hay. Muy bien. Queda denegada, entonces, la PNL junto con la enmienda presentada.
Bueno, yo creo que entonces, no ha lugar. Sinceramente... (Veus)
El senyor Morera Català:
Serà la primera volta que, a efectes de tramitació, no
s’autoritza. (Veus)
El senyor president:
Siempre... Vamos a ver, vamos a ver. Perdone, perdone.
Le llamo la atención, por favor, señora, señora... Usted no
tiene... Primero, es diputada, como todos sabemos, pero no
tiene la palabra en este momento, y mucho menos para intervenir en esta comisión, sin dársela el presidente, por supuesto. Y como no se la he dado en ningún momento, le solicito, por favor, que mantenga (veus) un escrupuloso y
ejemplar silencio.
(Veus) Tiene usted la palabra, que es el único portavoz
de los grupos que no ha intervenido.
El senyor Sánchez Pérez:
Muchas gracias.
Mi grupo político, el Grupo Parlamentario Popular firmará la aceptación de la enmienda y que después se proceda a la votación.
El senyor Signes Núñez:
Senyor president, ¿me dóna la paraula?
El senyor president:
Sí, claro que sí.
El senyor Signes Núñez:
Senyora lletrada, aleshores, el que correspon seria que
passe a llegir... (Veus) L’esmena in voce, l’esmena in voce
seria: en la proposició no de llei que la mesa té damunt la
taula, quan acaba el primer paràgraf, que diu «aquest aqüífer».... Senyora lletrada, la proposició no de llei de Compromís, el primer paràgraf, quan acaba..., el primer paràgraf, que diu «aquest aqüífer...», després hi ha dos línies del
segon paràgraf, que diu que «per part de la confederació...»
¿Val? Eixes dos línies quedarien substituïdes pel següent
text... (Pausa. Veus)
Hi ha un primer paràgraf llarg, llarg, que acaba dient
«aquest aqüífer...» ¿Val? (Veus) I després hi han dos línies,
que diu que «per part de la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer, es declare sobreexplotat l’aqüífer en la Manxa
oriental». Això quedaria substituït pel següent text: «Instar
el Consell i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
–(veus) és curtet, sí– en el nou pla hidrològic de conca, en
procés de revisió, es revisen les assignacions de recursos
hídrics per als regs de l’aqüífer de la Manxa oriental, garantint la disponibilitat dels recursos superficials suficients
per als usos amb drets consolidats a la Comunitat Valenciana, així com als cabals ecològics del riu i de l’Albufera.»
Proposició no de llei sobre l’aprovació dels indicadors
de consum d’aigua i d’energia i també dels d’emissió de
contaminants al sòl, aigua i atmosfera, previstos
en l’article 81 de la LOT
El senyor president:
Pasamos al punto cuatro del orden del día, que es la toma
en consideración de la proposición no de ley sobre la aprobación de los indicadores del consumo de agua y energía, así
como los de la emisión de contaminantes en el suelo, agua y
atmósfera, previstos en el artículo 81 de la LOT, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista.
Tiene la palabra el señor Signes, que le vamos a dar tiempo a que deje una partitura y coja otra. (Pausa)
El senyor Morera Català:
Una qüestió tècnica.
El senyor president:
Perdone, señor Signes. Dígame, señor Morera.
El senyor Morera Català:
Per a facilitar els treballs de la comissió, i per a tindre
presència en este punt, estarà la diputada del nostre grup Mireia Mollà, i així jo podré anar a la Junta de Síndics. Ho faig
amb la intenció d’aconseguir la major funcionalitat de la
cambra, i després vindré a la compareixença del conseller.
El senyor president:
Puede usted sustituirlo perfectamente, está usted en todo
su derecho. Y le agradecemos que haya hecho ese matiz tan
importante.
Muchas gracias.
Tiene la palabra el señor Signes para la defensa del punto
número cuatro del orden del día.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, senyor president.
La Llei d’ordenació del territori i protecció del paisatge
de la Comunitat Valenciana va entrar en vigor el dia 30 de
juny de l’any 2004. Dins d’un mes, per tant, es compliran
cinc anys. I la major part dels plans d’acció territorial, institucions i altres mecanismes contemplats a esta llei seguixen
sense aprovar-se o ni tan sols iniciar-se.
Cinc anys després, seguixen sense iniciar-se els plans
d’acció territorial del paisatge, contra el risc sísmic del sistema rural valencià, o els plans d’acció territorial de caràcter
sectorial dels recursos naturals, minerals i energètics de la
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
Comunitat Valenciana, ni tampoc els plans sectorials per a la
protecció dels recursos hídrics.
El pla per a la protecció de l’horta inicià la seua informació pública el 23 de juny de l’any passat, i fins ara encara seguix un llarg i tortuós tràmit, mentre que l’horta de València
va quedant progressivament reduïda a la seua mínima expressió amb l’aprovació del Pla general d’ordenació urbana
d’Alboraia o els plans expansius de la mateixa ciutat de
València.
Del pla del litoral, paralitzat des que fóra sotmés a informació pública en l’època de Blasco, tampoc se sap res d’ell.
I si (inintel·ligible) ... finalitzats, es troben els plans de
l’entorn metropolità d’Alacant i Elx, el Patemae, el Pla
d’acció territorial de la Vega Baja i el PAT de l’entorn de
Castelló, el Patecas. Tampoc s’han creat l’ institut del paisatge –article 65 de la LOT–, les juntes de participació de territori i paisatge –article 100 de la LOT–, ni el consell de territori i paisatge.
I tot açò a pesar que el conseller de Medi Ambient, senyories, el dia 19 de setembre de 2007, en la seua compareixença per a explicar les línies generals de la política de la
conselleria en la present legislatura, deia que «las políticas
de paisaje van a tener en esta legislatura un protagonismo
muy especial, porque el paisaje es algo que está extraordinariamente vinculado a lo que es la forma de ver nuestra comunidad, y es algo especialmente importante para el futuro de
esta comunidad».
Senyories, tal com deia el conseller Blasco esta passada
setmana, referit a un altre tema, és cert, i en una entrevista a
un mitjà valencià escrit, «bufes de pato». Les paraules del
conseller de Medi Ambient, senyories, tenen el valor del
temps que tarda en pronunciar-les, no tenen més valor.
De la LOT no s’ha desenvolupat absolutament res, i això
que han passat cinc anys i tres consellers. L’article 81 de la
LOT i protecció del paisatge diu literalment que «el Consell
de La Generalitat establecerá mediante decreto indicadores
de consumo de recursos, especialmente de agua, suelo y de
energía, así como de emisión de contaminantes al suelo,
agua y atmósfera, para todo el ámbito de la Comunidad Valenciana».
I el ROGTU, és a dir, el Reglament d’Ordenació i Gestió
Territorial i Urbanística, també es refereix a estos indicadors,
els definix i expressa la seua importància per al desenvolupament sostenible, la cohesió social, el medi ambient i la conservació dels recursos naturals de la nostra comunitat.
Set mesos després, set, de la compareixença en ple a la
qual m’he referit, del conseller de Medi Ambient, i contestant a una pregunta d’este diputat en esta mateixa comissió el
dia 15 d’abril de 2008, el conseller tornava a dir que «elaborar esos indicadores es complejo, que es necesario desarrollar con precaución y no tenemos muchos precedentes de la
LOT de la Comunidad Valenciana de 2004». I recorde estes
paraules del conseller per estalviar-li-les al portaveu del Partit Popular que intervinga després.
Però el conseller també afegia que «estamos preparando
un proyecto de decreto regulador de indicadores de consumo
de recursos, que podría estar listo para ser presentado dentro
de unos meses». Això ho dia el 15 d’abril de 2008 a una pregunta d’este diputat.
Senyories, han passat tretze mesos, no «unos meses», tretze mesos, i els indicadors de consums d’aigua i d’energia,
així com el d’emissió de contaminants al sòl, aigua i atmosfera, seguixen sense aprovar-se.
Sabem que som els campions en depuració d’aigües, ho
sabem, perquè ho hem sentit moltes vegades, però la Conselleria de Medi Ambient seguix negant-se a facilitar-nos
l’estat d’execució de totes i cadascuna de les 270 obres del
Pàgina 8
segon Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana perquè
pugam comprovar que les paraules del conseller són alguna
cosa més que un dogma de fe que cal creure.
Sabem com de dolenta és la política d’aigua del Govern
d’Espanya, però vostés, senyors del Partit Popular, es neguen
a crear l’agència valenciana de l’aigua per a poder executar
la seua pròpia política de l’aigua.
Sabem també que som els campions en una baixa emissió
de CO2 a l’atmosfera, encara que entre 1990, any base de
Kyoto, i 2007, els gasos d’efecte hivernacle a la Comunitat
Valenciana augmentaren un 185%, mentres que a Espanya
ho feren en un 152%.
I cal tindre en compte que en la Comunitat Valenciana, la
major part de l’energia que es genera es fa a la Central Nuclear de Cofrents, que no emet CO2, com se sap. I altres comunitats autònomes estan molt més nodrides de centrals tèrmiques de carbó, que sí que emeten molt de CO2 .
També, a pesar de ser campions en això, sabem que la
ciutat de València supera els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la Unió Europea en la directiva de qualitat de l’aire.
Miren, mentres que la normativa europea assenyala un límit de 40 micrograms de diòxid de nitrogen, NO2, per metre
cúbic d’aire per a 2010, i recomana uns valors màxims de 44
i 42 micrograms d’NO2 per metre cúbic en 2008 i 2009, respectivament, la majoria de les estacions de mesurament de la
ciutat han superat estos límits en algun moment de l’últim
trimestre de 2008.
Miren, l’estació de Nuevo Centro va registrar en octubre
70 micrograms d’NO2 per metre cúbic –molt per damunt
dels 42–, 83,4 micrograms en novembre i 78,9 en desembre.
L’estació de mesurament del carrer Linares, 61,9 en octubre,
57,8 en novembre i 48,8 en desembre. La de la Universitat
Politècnica 44,6 en octubre –de 2008 sempre–, 48,3 en novembre i 60 en desembre. La pista de Silla presentà en octubre de 2008 una contaminació de 65,3, en novembre 74,4 i
en desembre 41. El de l’avinguda de França registrà en octubre un valor mitjà de 54,1. Solament, solament l’estació de
mesurament instal·lada en els jardins dels Vivers, en mig de
l’arbrat i allunyada del trànsit, registrà valors inferiors al límit establert per la Unió Europea.
He de dir-los que espere en este moment una resposta del
conseller en la qual me done les últimes dades d’NO2 que estan mesurant-se en totes les estacions de mesurament que
existixen a la Comunitat Valenciana per a poder comprovar
si en realitat soms campions en baixa emissió no únicament
de CO2, com diu el conseller, sinó també d’NO2, com també
diu el conseller.
Sabem que som els campions en baixa emissió de contaminants a l’aigua, però, senyories, a hores d’ara encara 202
municipis, 202 municipis, pateixen el problema de tindre aigua per abastiment humà amb una excessiva concentració de
nitrats.
En resum, senyories, han passat cinc anys des de
l’aprovació de la Llei d’ordenació del territori i la Conselleria de Medi Ambient ni està ni se li espera per a desenvolupar esta llei.
Han estat –ho comprenc– massa ocupats, primer, amb els
problemes interns i després amb els problemes amb la justícia.
El conseller, senyories, s’excusa en la dificultat, però –i
això ja li ho he dit alguna vegada al conseller en esta comissió–, la dificultat és una excusa que la història mai accepta.
Repetisc, la dificultat és una excusa que la història mai accepta. Per tant, les excuses en la dificultat que fa el conseller
no són vàlides.
És absolutament inadmissible que en cinc anys, de tots els
límits indicadors de consum de sòl, aigua i energia, així com
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
d’emissió de contaminant que s’havia d’establir, únicament
s’haja establert el del sòl. I això per la seua relació directa
evidentment amb l’urbanisme i amb la intenció de fer caixa;
que, siga dit de pas, bona falta els fa. I quan dic «fer caixa»,
estic parlant, lògicament, de les quotes de sostenibilitat.
La resta dels límits i els indicadors de sostenibilitat poden
ser instruments molt eficaços per a lluitar contra els efectes
del canvi climàtic en la comunitat. I és, senyories, absolutament imprescindible comptar amb ells com més prompte millor. És per això que els demane el seu recolzament a la nostra proposició no de llei.
Senyories, jo entenc que el president Camps, igual que
amb molts altres temes, també està donant l’espatlla al canvi
climàtic. Repetiré ací, repetiré ací que a novembre de 2008
la comissió especial per al canvi climàtic, que va ser aprovada pel Ple de Les Corts, havia d’haver ja elevat al Ple de Les
Corts els seus informes. I hui, i hui, a finals de maig de 2009,
encara no ha començat a treballar. És un dels indicadors de
la importància que el Partit Popular dóna al canvi climàtic.
Però miren, senyories, el temps de les excuses ja ha passat i ja és hora que comence el temps dels fets de veritat.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Tiene la palabra el señor Torró por cinco minutos.
El senyor Torró Gil:
Bé, anem a vore. El primer que cal dir, evidentment, que
anem a recolzar esta proposició no de llei perquè és una proposició no de llei extremadament raonable. Cal assenyalar la
importància que tenen els sistemes d’indicadors, no només
en qüestions mediambientals, sinó en moltes altres qüestions,
no? És un mecanisme que ens permet avaluar adequadament
l’estat d’una determinada qüestió, d’un determinat problema,
i a més, en aquest cas sobretot, no sols d’un problema en
concret, sinó en relació en este cas, com es tracta d’una cosa
ordenada per una llei determinada, també per conéixer realment si els efectes pretesos per la mateixa llei es complixen
o no, perquè, evidentment, la Llei d’ordenació del territori té
com a obligació ordenar el territori, no només en el sentit estrictament funcional territorial, sinó també en els seus efectes
sobre altres qüestions. I el que hauria d’establir el sistema
d’indicadors és veure si realment eixa ordenació o eixa regulació, que pretén, lògicament, evitar una sèrie de problemes,
aconseguix o no evitar eixos problemes.
Bé, el proposant parlava de tretze mesos des de la pregunta. Jo parlaria de cinc anys, no?, des de l’aprovació de la llei,
no? Cinc anys des de l’aprovació de la llei demostra que no
hi ha una escassa eficiència, sinó una voluntat clara de no establir un sistema d’indicadors obligat per la mateixa llei, perquè si no ja s’hauria fet, no?
La negativa o la dilació d’establir-los no té, des del meu
punt de vista, res a vore amb la dificultat o la complexitat
com en el seu moment va argumentar el conseller.
No som els primers, eh, que s’imposen el fet o l’obligació
d’haver de dur un sistema d’indicadors, eh? És a dir, n’hi han
molts exemples als quals recórrer a l’hora d‘assentar-se a
vore quins indicadors poden establir-se.
Disposem d’experts suficients al nostre país, i no ens
n’hauríem d’anar molt lluny; la mateixa conselleria té experts més que de sobra per a poder fer una proposta més que
raonable d’un sistema d’indicadors. I, per tant, està claríssim,
és claríssim que la complexitat no deriva de la dificultat, sinó
que... del que es tractaria, i ahí sí que per això sí que pot ser
Pàgina 9
una cosa complexa, a la millor excessivament complexa,
perquè el que es pretendria seria establir una sèrie
d’indicadors que pogueren ser neutres, no? És a dir, que no
revelaren realment el deteriorament del medi ambient i del
territori que està provocant la política que es desplega per
part de la mateixa Generalitat. Això sí que és difícil, no?
Molt difícil. Establir un sistema d’indicadors que resulta que
no ens donen una idea adequada de la realitat, pot ser que
siga massa complicat perquè sempre hi hauria algun que faria lleig no posar-lo i que seria un poc revelador.
Perquè jo sí que vull dir una cosa. Els indicadors no resolen els problemes. Els indicadors el que fan és detectar els
problemes, detectar-los i identificar-los en tota la seua dimensió, no sols la dimensió de caràcter qualitatiu, sinó
també la dimensió de caràcter quantitatiu. I si realment el
que volem és resoldre eixos problemes, si no coneixem quins
són, difícilment ho podrem fer, o no podrem actuar o no ho
podrem fer de forma eficaç.
Per tant, ja no només perquè és un manament legal i que
la mateixa administració que impulsà i el mateix partit que
ha aprovat eixa llei hauria de complir amb allò que ella mateixa s’ha imposat –cinc anys, insistisc, és temps més que suficient per a fer-ho–, sinó per una senzilla raó, i és que és una
qüestió extremadament raonable. La llei perseguix establir
un sistema d’indicadors per a poder conéixer una situació,
per a poder conéixer tendències i poder actuar sobre els problemes que revelen eixes tendències en qüestions, com molt
bé ha citat (inintel·ligible) ..., i no vaig a repetir, d’aigua,
contaminació de l’aire, contaminació acústica i moltíssimes
altres coses de les quals es poden establir indicadors reals.
Per tant, si no es vol fer és perquè l’única explicació raonable és perquè en realitat no es pretén resoldre eixos problemes.
Per tant, anem a recolzar la proposició no de llei.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra, por un tiempo de diez minutos, la señora
Oltra.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Bé, els deures que imposen les lleis a les administracions
públiques, encara que el govern del Partit Popular no s’ho
crega, són obligacions que han de ser complides amb diligència i en terminis raonables perquè les lleis siguen efectives. Les grans declaracions arreplegades en la Llei
d’ordenació del territori es queden en paper mullat si no es
desenvolupen adequadament. En l’àmbit de l’ordenació territorial establir els llindars que mai s’han de superar per a
garantir la sostenibilitat del medi ambient són fonamentals.
L’empremta ecològica de qualsevol sistema econòmic
tendeix a incrementar-se exponencialment si no se li marquen límits que no han de ser superats. En tot cas, els límits
de qualsevol sistema, en cas de no establir-se legalment i de
complir-se estrictament, es corre el perill que siga la mateixa
naturalesa la que els impose. Per exemple, si es construïx en
zones inundables és prou probable que més prompte que tard
l’aigua acabe arrasant les construccions o els cultius. Si es
construïx un abocador sobre aqüífers és molt probable, per
no dir inevitable, que les aigües subterrànies acaben contaminades pels abocaments, com va succeir ja a la Vall d’Uixó,
amb el beneplàcit de l’alcalde del Partit Popular i actual vicepresident de la Diputació de Castelló i imputat en un cas
per contaminació.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
Així doncs, establir els límits per mitjà d’indicadors a partir del funcionament del sistema natural és el primer pas per
a garantir eixa sostenibilitat que tant es reclama per tots i totes, però que pocs s’encarreguen d’establir.
La Llei d’ordenació del territori és de 2004 i el Reglament de desenvolupament de 2006, sense que s’hagen marcat els indicadors que la proposició no de llei presentada reclama i que el nostre grup, ja els dic, recolzarà.
Podia haver sigut una bona ocasió per a incloure els indicadors que establix la LOT en l’article 81 en el reglament de
2006, però este es limita a reiterar la voluntat d’aprovar per
decret els indicadors previstos en l’article de la LOT. El retard a complir amb aquesta obligació legal està impedint mesurar els impactes que el model de creixement ha imposat,
fruit d’aquesta dreta que tenim política i econòmica al nostre
territori.
L’estudi dut a terme per comissions sobre els impactes
d’este model de desenvolupament no presenten cap dubte
sobre el retrocés mediambiental que estem patint des del
govern de la dreta de la comunitat. Els increments del producte interior brut mesurat en renda per càpita que ha provocat el creixement econòmic es veuen reduïts dràsticament si incorporem els costos mediambientals que ha
provocat eixe creixement. Per tant, el resultat és negatiu.
Sense anar més lluny, l’increment dels residus urbans
s’ha incrementat un 250% més que l’increment del PIB regional. La contaminació atmosfèrica s’ha incrementat un
181% més que el PIB. I la contaminació dels aqüífers s’ha
incrementat un 152% per damunt de l’increment del producte interior brut.
L’acumulació de ciment en el nostre territori litoral, és a
dir, a menys d’un quilòmetre des de la línia de costa, s’ha
multiplicat en deu..., pels deu anys.
Tot això suposa un decreixement real del PIB, si corregim els indicadors de la renda per càpita amb els impactes
negatius que ha provocat. És a dir, si internalitzem els costos el resultat és negatiu. I, per descomptat, si mesures en
termes de qualitat de vida, la nostra comunitat està pitjor
ara que fa deu anys.
A vostés, al Partit Popular, només els preocupa el territori
com a suport de les activitats econòmiques, no com un bé a
protegir per a garantir la vida. S’omplin la boca amb la protecció de ser provida, però en el fons els importa això ben poc.
Els indicadors de consum d’aigua i d’energia, així com
les emissions de contaminants al sòl, aigua i atmosfera són
una prioritat, però és només un pas que ha de continuar-se
amb el control dels incompliments i amb una normativa que
garantisca sancions a qui no complisca amb les lleis, incloent, ja dic, la recuperació del medi ambient destruït.
És més, des del nostre punt de vista, les empreses i les activitats econòmiques en general haurien de complir amb la
Llei sobre avaluació de les millores ambientals a partir del
compliment dels indicadors que s’aproven per a poder accedir a ajudes econòmiques de les administracions públiques,
de tal forma que l’eixida de la crisis servisca també per a recolzar aquelles que milloren el maneig mediambiental de les
seues activitats.
El que en tot cas queda clar és que el retard a aprovar els
indicadors de consum i de contaminants suposa un xec en
blanc a les empreses més contaminants i un perjuí, inclús
competència deslleial, per a aquelles empreses que sí compleixen els criteris de maneig mediambiental.
No crec que resulte molt complicat aprovar i publicar els
indicadors, tenint en compte que hi ha una multitud
d’informes, tant d’organitzacions independents com de la
Unió Europea, per a utilitzar com a base d’elaboració en la
nostra comunitat.
Pàgina 10
De fet, si el Partit Popular no fa açò en un termini relativament breu, està donant peu que la nostra comunitat es convertisca en un espai totalment degradat.
Si Espanya està en el lloc trenta del rànquing ambiental
del món, som la huitena economia del món, la nostra comunitat és responsable de més d’una quarta part de la degradació del medi ambient i de l’existència d’uns indicadors molt
negatius.
Des del nostre punt de vista, estos indicadors haurien
d’aprovar-se per a cadascuna de les activitats econòmiques i
per a cadascuna de les comarques, donada la disparitat de situacions que la combinació i la diversitat de la realitat econòmica i territorial tenim al nostre país.
Estos indicadors haurien, a més, de preveure la seua revisió en un termini de cinc anys per a millorar-los, reduint els
límits de consum i així poder complir amb els compromisos
internacionals de l’estat espanyol per a la reducció del canvi
climàtic.
És evident que amb estos arguments el nostre grup parlamentari no pot estar més que del costat de la proposició no
de llei presentada i esperem que tots els grups recolzen de
forma unànime aquesta proposició no de llei.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias.
Por el Grupo Popular, tiene la palabra por diez minutos el
diputado señor Sánchez.
El senyor Sánchez Pérez:
Muchas gracias, señor presidente.
Lo primero que quiero decir, en el primer turno de intervención, es agradecer al señor Signes su tono y su forma. Su
tono y forma que, por otro lado, siempre le caracteriza. Tono
y forma que debiera servir de ejemplo para algunos compañeros de su propio grupo político, de su propio grupo parlamentario. Y tono y forma que debiera servir de ejemplo
también para otras formaciones políticas que forman parte de
este parlamento y que también forman parte de la oposición.
Formaciones políticas que, como se ha podido ver en esta
comisión, hablan de un país que no existe, de una derecha
que no existe, aunque ellos sueñen con que exista, y de una
realidad que tampoco existe. Tono y forma, señor Signes,
que dignifican la labor de oposición y que dignifican el parlamento valenciano, porque representa al pueblo valenciano.
Por otro lado, no obstante, y pese a su tono y la forma en
la que ha expuesto los motivos de la proposición no de ley, le
avanzo que mi grupo político va a rechazar esta proposición
no de ley. Y la va a rechazar porque no solamente discrepamos en los puntos que ha planteado en la PNL, sino que,
además, discrepamos también en algunas cuestiones que ha
comentado en su intervención.
Llevamos cinco años desde que se puso en marcha la
LOT, cinco años de esfuerzo, cinco años de trabajo, cinco
años con un objetivo claro, definir líneas de actuación para
hacer de nuestra comunidad un lugar mejor para vivir, defendiendo nuestro derecho al agua, defendiendo el Tajo-Segura,
defendiendo el transvase del Ebro, defendiendo y mejorando
los recursos naturales y el entorno medioambiental de nuestra comunidad.
Cinco años de trabajo, tres consellers, sí, tres consellers
decididos a hacer de nuestra comunidad un lugar –como
decía– mejor para vivir. Cinco años de trabajo, de esfuerzo,
reitero. Cinco años que –como bien ha dicho su señoría– ha
hecho de nuestra comunidad que seamos campeones en un
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
tema tan importante como es la reutilización del agua, hoy
uno de los principales problemas que padece la Comunidad
Valenciana.
Señor Signes, como ya respondió el conseller de Medio
Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda en la pasada comisión de abril de 2008, la conselleria está elaborando un
decreto regulador de indicadores de consumo de recursos…, de indicadores de recursos. Porque establecer un
sistema de indicadores es un proceso complejo –lo dijo el
propio conseller en su intervención–, pero es necesario
desarrollarlo –y también lo dijo el conseller en su intervención– con precaución y con total precisión. Han pasado trece meses y se está trabajando en ese decreto y pronto verá la luz.
En este marco de trabajo y de esfuerzo se está elaborando –y su señoría lo conoce perfectamente– la estrategia
territorial de la Comunidad Valenciana. Es el documento
–y usted lo sabe– que ha de orientar las pautas de ocupación de nuestro territorio en función de un uso racional de
los recursos naturales y de un modelo urbanístico sostenible y, por tanto, definirá también unos indicadores a los
que se refiere en la proposición no de ley que hoy ha presentado en esta comisión su grupo político.
El Consell lleva mucho tiempo trabajando, reflexionando sobre esta estrategia territorial para nuestra comunitat,
trabajando en una estrategia definitiva para nuestra comunidad, y eso no quiere decir que sea una estrategia inmóvil,
una foto fija, sino que es una estrategia que nos va a permitir diseñar planes de futuro flexibles y dinámicos.
La Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo
y Vivienda está elaborando esta estrategia como una estrategia global a largo plazo, una estrategia que necesita hoy
nuestra comunidad. Este instrumento contendrá las estrategias propias de acciones, los documentos, criterios y recomendaciones precisas aplicables a la realidad diaria del
crecimiento territorial y urbanístico de nuestra comunidad
a lo largo de los años.
Todo ello requiere un amplio, un amplio consenso con
la sociedad civil, un amplio consenso con los ciudadanos
que forman parte de nuestra comunidad, y por eso se está
teniendo en cuenta la percepción que de nuestro territorio
tienen los ciudadanos, y de su opinión saldrán muchos
fundamentos de las líneas estratégicas de futuro del modelo territorial en nuestra comunidad.
Se trata, como decía antes, de una propuesta estratégica, flexible, dinámica y participativa, para que, como dijo
en el conseller en su anterior intervención sobre esta materia, la comunidad se convierta en un eje para el Mediterráneo, un eje estratégico del Mediterráneo. Eje estratégico que nos permita conocer y actuar con perspectiva
sobre nuestras costas, nuestros puertos, nuestras infraestructuras y las necesarias infraestructuras que tiene nuestra
comunidad de cara al futuro, nuestras zonas más sensibles,
nuestros parques naturales y, en general, el entorno de
convivencia con el medio ambiente, y en esa línea se está
trabajando y lo está haciendo de manera brillante la Conselleria de Medio Ambiente.
A continuación, tras lo que fue una primera fase en
donde el presidente del Consell, el presidente Camps, presentó lo que fueron los objetivos y criterios de la estrategia territorial de la Comunidad Valenciana, se puso en
marcha un plan de participación pública, un plan de participación pública que se llevó a cabo en diversas y variadas
etapas, fundamentalmente, a través de la página web de la
propia conselleria, en donde la sociedad civil, en donde
los ciudadanos pudieron participar.
Pàgina 11
El señor conseller de Medio Ambiente, Agua y Urbanismo presentó los resultados de este plan de participación
pública, plan de participación pública que no se ha cerrado, pero presentó en ese momento, en septiembre de 2008,
hace ya algunos meses, ya los resultados de ese plan de
participación pública.
Entre octubre del 2008 y marzo del 2009, se han celebrado cinco sesiones de expertos. Cinco de sesiones de expertos que conocen perfectamente cuál es la realidad de
nuestra comunidad, cuáles son las necesidades y cuál es la
prospección que se tiene que hacer de nuestra comunidad
y del modelo territorial de nuestra comunidad de cara al
futuro, desde un punto de vista medioambiental, desde un
punto de vista de las infraestructuras que necesita nuestra
comunidad y desde un punto de vista de todas aquellas
cuestiones que tienen que ver con lo que es un modelo territorial.
Actualmente, la Estrategia territorial de la Comunidad
Valenciana se encuentra en un proceso de evaluación ambiental y en esta fase se ha redactado parte del documento
denominado «Cien metas para la estrategia territorial de la
Comunidad Valenciana», lo que son el avance de las propuestas.
La futura aprobación de la estrategia territorial de la
Comunidad Valenciana enmarca y enmarcará la política
del Consell, pero no solamente enmarcará la política la
Consell, tiene que enmarcar la política de todo el gobierno
valenciano, representando a todo el pueblo valenciano, representando también a esta cámara.
Y esta estrategia demostrará que la creciente orientación hacia un modelo que crecimiento y de desarrollo sostenible, centrado en la calidad de vida y en la calidad de
nuestro territorio, tiene que reforzar el esfuerzo que tenemos que hacer todos los grupos políticos para trabajar
conjuntamente en una misma dirección, para trabajar conjuntamente en un mismo camino y con un mismo objetivo,
que es mejorar el entorno en el que vivimos, mejorar la
calidad de vida de los ciudadanos de la Comunidad Valenciana y mejorar en la medida que se pueda el modelo territorial que en estos momentos tenemos.
Un ejemplo del esfuerzo que lleva realizando el gobierno valenciano durante los últimos años es respecto a la
política de territorio y paisaje, ha dado como resultado
que un tercio de nuestro territorio tenga algún grado de
protección ambiental. Hoy, las edificaciones en nuestra
comunitat no llegan al 3% y muy pronto pasaremos al
40% protegido en nuestra comunitat; en seis años, desde
el 2000 al 2006, hemos aumentado en un 155% la superficie protegida frente a alrededor de un 25% de lo que es la
superficie urbana. Y en ese 25% las edificaciones crecieron tan solo un 8,7%, según los datos europeos.
Por tanto, señor Signes, no consideramos procedente
aceptar –como le he indicado al inicio de mi intervención–
esta proposición no de ley relativa a los indicadores de
consumo de agua y energía, así como los de emisión, contaminantes al suelo, agua y atmósfera, puesto que la estrategia territorial de la Comunitat Valenciana incluirá sus
correspondientes indicadores, y al aprobarse mediante decreto esta estrategia territorial, quedará satisfecho el requerimiento que hoy hace en su proposición no de ley.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Sánchez.
Para el turno de réplica tiene la palabra el señor Signes.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, senyor president.
En primer lloc, dir que m’ha sorprés que en un tema tan
fonamental, com hem dit els portaveus en l’anterior proposició no de llei de Compromís, que era la defensa del Xúquer,
m’ha sorprés la callada, la no-intervenció del Partit Popular,
la veritat és que m’ha sorprés.
Jo creia, ja que el senyor César Sánchez en este moment
està parlant que cal treballar tots en la mateixa direcció –són
paraules literals que vosté acaba de dir–, era l’oportunitat
magnífica, esplèndida, era el moment oportú perquè vostés
demostraren, no ja que es pot treballar en la mateixa direcció
–adone’s–, sinó que vostés demostraren que es pot discrepar
en una comissió. I, per tant, rebutge la seua..., respecte, però
rebutge a nivell personal la seua no-intervenció o la no-intervenció del seu grup en este tema tan important per als valencians com és el tema del Xúquer i la seua supervivència.
I, únicament per acabar, dir que, miren, conec l’estratègia,
no la territorial de la Comunitat Valenciana, l’estratègia que
utilitza el conseller i que utilitza el Partit Popular, l’estratègia
és cinc anys després de finalitzada... o l’entrada en vigor de
la LOT, és –digam– sotmetre tot pla d’acció territorial, tot
institut o tot organisme que fa cinc anys la LOT ja obligava a
crear, sotmetre-ho tot perquè l’estratègia territorial –en este
cas sí– de la Comunitat Valenciana estiguera acabada.
Però mire, senyor César, és que l’estratègia territorial de
la Comunitat Valenciana vostés han tardat cinc anys en començar-la, cinc anys en començar-la, quan devien haver-la
començat en el mateix any 2004. I, clar, és a dir, el mateix
retard de l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana
és el que fa que de segur, (so per interferència d’un mòbil)
de segur, de segur acabarem esta legislatura i la major part
dels plans d’acció territorial i altres instituts i organismes que
contempla la LOT no estiguen creats. ¡I això és gravíssim,
senyor César!
És gravíssim perquè realment estem en un moment
econòmic, i especialment en la Comunitat Valenciana, de crisi de construcció, de crisi immobiliària, que fa que tots estos... –digam– plans d’acció territorial, totes estes modificacions urbanístiques són a hores d’ara absolutament
necessàries per a moure el que és la situació de paràlisi que
viu el sector de la construcció i el sector immobiliari en la
Comunitat Valenciana, i vostés no ho estan fent. Sempre donen l’excusa que després de l’estratègia territorial vindrà tot
allò altre.
Mire, per acabar, jo pense que la conselleria dorm plàcidament a l’espera de la fi de la legislatura. Jo crec que eixa
és la postura de la Conselleria de Medi Ambient en este moment, i ho lamente molt perquè és una conselleria que –repetisc– és clau, clau per a, amb els seus moviments, amb les
seues actuacions, amb les seues polítiques, poder ajudar a eixir a la Comunitat Valenciana –repetisc– de la crisi de construcció, de la crisi immobiliària que estem patint.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Tiene la palabra para el turno… ¿No?
Entonces, pasamos a votación. ¿Nadie solicita la palabra?
(Veus)
El senyor Sánchez Pérez:
Pensaba que iban a intervenir los…, señor presidente, los
grupos…
Pàgina 12
El senyor president:
Tiene la palabra el señor Sánchez para el turno.
El senyor Sánchez Pérez:
Sí, señor Signes, a lo largo de estos últimos meses, en lo
que llevamos de legislatura, el Grupo Parlamentario Popular y la conselleria han invitado constantemente a los grupos de la oposición a pactar y a dialogar sobre cuestiones
tan importantes como es el modelo territorial, como es el
futuro de nuestra comunidad.
La discrepancia es buena, es saludable, es necesaria y,
además, el debate proporciona siempre que consigamos
avanzar en cuestiones importantes. Y desde el punto de vista político y desde el punto de vista del urbanismo y del modelo territorial de la Comunidad Valenciana, el debate nos
permite avanzar hacia una comunidad mejor en el futuro.
Somos conscientes desde el Grupo Parlamentario Popular de la situación por la que atraviesa en estos momentos la Comunidad Valenciana y España, una situación de
crisis. Somos conscientes de la situación por la que actualmente atraviesa el sector de la construcción y el sector
inmobiliario.
No quisiera en este tema elevar el tono de mi intervención, pero es conveniente recordar la actitud que han tenido
algunos parlamentarios del Partido Socialista en Europa
ahora que nos encontramos en plena campaña electoral, la
actitud que han tenido algunos parlamentarios de su grupo
político en el Parlamento Europeo respecto a lo que es el
urbanismo en nuestra comunidad.
Yo creo que tenemos que tener todos una actitud responsable. Somos conscientes de que durante los últimos años
la construcción ha sido una fuente de riqueza en nuestra comunidad. Puede que algunos errores se hayan cometido y
puede que los tiempos obliguen a que tengamos que redefinir cuál debe de ser la política desde un punto de vista urbanístico que tenemos que aplicar en nuestra comunidad. Y
lo tenemos que hacer dialogando y lo tenemos que hacer
consensuando y lo tenemos que hacer adaptando lo que ha
sido durante muchos años una fuente de riqueza en nuestra
comunidad, como es la construcción, al nuevo contexto en
el que nos encontramos.
Y creo que además que en ese camino nos encontraremos, y estoy completamente convencido de que tendremos
al Grupo Parlamentario Socialista apoyando esta estrategia
valenciana por el territorio y apoyando las políticas que
desde un punto de vista urbanístico pondrá en marcha el
gobierno valenciano y la Conselleria de Medio Ambiente.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
Pasamos a la votación del punto. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8.
Vamos a parar durante dos minutos la comisión para salir
a recibir al conseller y pasaremos entonces al punto número
2 del orden del día.
Dígame usted.
La senyora Mollà Herrera:
Sí, jo entenc que, com que la compareixença és del senyor Morera i entenem que Morera és un portaveu adjunt, la
mesa de la comissió no tindrà problema en aplicar l’Ordre de
la Mesa de Les Corts del 3 de març, on se té en compte i se
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
notifica que durant les juntes de síndics no tindrà ninguna
comissió de reunir-se. (So per interferència d’un mòbil)
Pàgina 13
El senyor Sánchez Pérez:
Señor presidente, ¿puedo hacer uso de la palabra?
Jo crec que..., tinc aquí, «la Mesa de Les Corts, reunida
el 3 de març, ha tingut coneiximent de l’acord al qual va
arribar la Junta de Síndics el 24 de febrer a l’objecte de
sol·licitar que l’òrgan rector de la cambra traslladarà als
presidents de les comissions un recordatori en el sentit que
mentres estiga reunida la junta es suspendran les sessions
de les comissions».
Esta ordre crec que haurà arribat al president d’esta comissió, i entenem que la compareixença és del senyor Morera i el senyor Morera estarà en la Junta de Síndics, (veus) entenc que suspenga la compareixença del...
El senyor Sánchez Pérez:
Señor, señor presidente, puesto que…
El senyor president:
Un momento que le de la palabra.
El senyor Sánchez Pérez:
Disculpe, señor presidente.
El senyor president:
Le doy la palabra, señor Sánchez.
El senyor Sánchez Pérez:
Muchas gracias, señor presidente.
Puesto que la Junta de Síndics probablemente esté a
punto de terminar, yo… (veus) mi grupo parlamentario y
también invito al resto de grupos de esta comisión a que
aguardemos unos minutos, que no sean dos, que a lo mejor
sean algunos más, y que esperemos que termine la Junta de
Síndics.
No tenemos ningún inconveniente.
El senyor president:
Señor Signes, dígame su opinión.
El senyor Signes Núñez:
Sí, anem a vore. Jo crec que se podria resoldre el tema
si ara passem a tractar el punt 5, que és un punt dels no
adscrits...
El senyor president:
Coincidimos en la propuesta, señor Signes. Esta mesa...
El senyor Signes Núñez:
...i que, per tant, ni ha d’estar el conseller ni ha d’estar el
senyor Morera. No sé si...
El senyor president:
...y para agilizar, (veus) que como además el señor Morera la ha dejado a usted encargada de hacerle la sustitución
mientras que él asiste a la mesa de síndics…
El senyor president:
Si usted me deja que yo termine, sí.
Creo, señor Signes, señora Mollà, que después de la intervención del señor Morera antes de marchar a la Junta de Síndics, la cual (inintel·ligible) ... me van a permitir que durante
un minuto vea cuáles son los compromisos del señor conseller, más que nada porque creo que tan importante es el que
él esté esperando ya veinte minutos a que nosotros terminemos o que podamos retomar la sesión y ver cuál es, un poco,
la mejor solución.
Creo…, no obstante, yo le voy a proponer que se haga el
quinto punto del orden del día para no saltarnos ninguno de
los acuerdos de la mesa, y, a continuación, le voy a dar la palabra al señor Sánchez para que me haga el matiz que creo
que me quería hacer.
El senyor Sánchez Pérez:
Muchas gracias, señor presidente.
La propuesta del señor Signes nos parece razonable, pero
del mismo modo también nos parece razonable que su
señoría haga esa consulta al conseller.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, por las recomendaciones a todos.
(Pausa)
Proposició no de llei sobre la revisió i modificació
del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
El senyor president:
(Inoïble) … después de este pequeño receso, con la comisión y, definitivamente, vamos a hacer la última PNL para
así dar tiempo suficiente a que pueda volver el portavoz, don
Enric Morera, de la Junta de Síndicos. El conseller ha aceptado de buen grado el poder retrasar la comparecencia, con
lo cual tiene la palabra, para defender la PNL del quinto punto del orden del día, la parlamentaria señora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Agrair que tant la mesa de la comissió com el conseller
hagen vullgut aplicar un acord de la Mesa de Les Corts en
este sentit, de vegades, molt estrany que siguen tan vehements.
Però bé, amb aquesta iniciativa pretenem i demanem al
govern valencià la revisió del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana aprovat l’any 2001, actualment vigent, per a atendre
les nombroses peticions en este sentit, efectuades per entitats
ciutadanes i per obrir un ample procés de diàleg que puga establir un marc de consens per a la seva aplicació concreta al
nostre territori.
No ens oposem a l’energia eòlica, sinó a este pla eòlic
concret que ha elaborat el govern del Partit Popular. El que
demanem és una ubicació racional, òptima d’aquesta modalitat energètica.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
El desenvolupament del pla eòlic ha tingut un camí més
que tortuós des de la seva aprovació definitiva. S’ha violat
en nombroses ocasions la legislació ambiental autonòmica,
estatal i europea, que ha motivat la intervenció del Parlament
Europeu i del Tribunal Europeu de Justícia, tant en les quatre
zones eòliques que ja estan en funcionament en Castelló com
en les altres onze que estan en projecte en tota la Comunitat
Valenciana, entre les quals estan la zona 9 i la paralitzada
zona 14.
Les irregularitats més cridaneres es refereixen a la declaració com a zona apta per a la instal·lació de parcs eòlics dels
quinze espais de la xarxa Natura 2000, declarats llocs
d’interés comunitari, o de les set zones IBA, equivalents a
zones d’especial protecció per a les aus, entre altres.
En els parcs eòlics del nord de Castelló els voltors abatuts, entre ells, els voltors lleonats ascendeixen a més de 300.
A més, el passat mes d’octubre la fiscalia de Castelló va tramitar la denúncia del grup conservacionista GECEN on
constatava que l’empresa Renomar, adjudicatària dels parcs
eòlics del nord de Castelló, deia: «Ha incumplido las medidas correctoras establecidas, tanto en la declaración de impacto ambiental como en la resolución complementaria a la
misma, en orden a evitar la mortandad masiva de buitres leonados i otras especies protegidas.»
També detectava un «claro incumplimiento» de l’òrgan
ambiental competent que deia que, «es el que tiene que vigilar el cumplimiento por parte del titular del proyecto de las
condiciones impuestas y verificar la eficacia de las medidas
previstas en el programa de vigilancia ambiental.»
Per eixa raó, de fet, quatre alts càrrecs de la Conselleria
de Medi Ambient, Juan Jiménez Pérez, cap del servei de
Biodiversitat; María Ángeles Centeno, directora general del
Medi Natural; Cristina Serrano, subsecretària de Medi Ambient; María Ángeles Ureña, secretària autonòmica de la
conselleria, i el Consell d’Administració de Renomar han
hagut de respondre davant la justícia. És una cosa constant
entre el Partit Popular.
L‘autorització definitiva per part de l’administració valenciana de les primeres àrees eòliques i la posada en marxa
dels aerogeneradors ubicats al nord de Castelló, emparats els
d’alt valor ecològic i paisatgístic, ha provocat múltiples
agressions al patrimoni cultural i etnogràfic, destrucció dels
murs de pedra seca i de jaciments arqueològics, la mort
també –ja dic– de més de 300 voltors i també la destrucció
de massa forestal de gran valor ecològic; mentre que no ha
aportat eixe promés creiximent econòmic i increment de
l’ocupació en els municipis afectats per la instal·lació dels
aerogeneradors.
La mateixa situació es perfila en la zona eòlica 9 de la comarca d’Utiel-Requena amb afeccions encara molt més
greus si és possible: 270 aerogeneradors disseminats en les
serres d’Utiel, Requena i Bunyol; 270 torres de grans dimensions, són de 115 metres, vull dir, com una finca de 28 pisos;
també les molèsties pel soroll que provoquen a poca distància dels nuclis d’habitants; l’impacte visual i paisatgístic que
provocaran els 29 aerogeneradors que es té previst instal·lar
a la serra de Juan Navarro i de la del Tejo de Requena; la serra d’Utiel i l’ermita del Remei que tindran com a rerefons
26 aerogeneradors, perjudicant per sempre el paisatge i la
possibilitat de turisme rural, i l’obertura de camins de gran
amplitud perquè puguen passar els camions de gran tonatge
que transporten els aerogeneradors.
Demanem que es revise i se reelabore l’actual pla eòlic
valencià per les nombroses deficiències i mancances: no està
inserit en un previ pla energètic valencià que establisca objectius generals energètics que estimule totes les energies alternatives, incloent molt especialment la solar i que estimule
Pàgina 14
l’estalvi, l’eficiència i la sostenibilitat energètica; no està fonamentat en un previ mapa eòlic valencià amb mesuraments
objectius i científics de la velocitat del vent en la geogràfica
valenciana; (so per interferència d’un mòbil) no considera
altres ubicacions a més dels confins d’interior, com són les
zones litorals i semilitorals valencianes, on hi ha més llocs
antropitzats, així com les zones de la plataforma litoral; no
contempla el soterrament de les línies elèctriques
d’evacuació quan travessen àrees forestals, cosa que sí considerava, de fet, el primer avantprojecte de pla eòlic; no presenta tampoc suficients garanties ambientals com ho demostra l’afectació a més de tres-cents monts d’utilitat pública i
més de quinze zones LIC –ja dic–, llocs d’interés comunitari,
segons la directiva europea d’hàbitat, i diferents àrees IBA,
són les d’interés per la protecció dels aus; no ha existit diàleg
ni consens amb les entitats socials implicades, ajuntaments,
sindicats, col·lectius ecologistes, etcètera.
Per tant, per tot açò exigim una revisió i reelaboració urgent del pla per poder solucionar el seus defectes i donar pas
a una àmplia participació ciutadana.
Recordem que de portar-se a terme el pla tal com està dissenyat suposaria uns enormes impactes ambientals i socioeconòmics totalment inacceptables. De fet, ja ho fa, com estem dient; afectaria el paisatge i els ecosistemes de les més
valuoses àrees de muntanya valencianes, així com a les activitats de turisme rural i agropecuàries de les comarques
d’interior.
El Grup Parlamentari Compromís també dóna suport a
les iniciatives de la plataforma DES, desenvolupament
eòlic sostenible, i a la mesa per la ubicació racional de
l’energia eòlica, que aglutina ja a més de cinquanta associacions de tot el País Valencià i que ha presentat milers
d’al·legacions als diferents plans eòlics zonals.
Col·laborem, de fet, amb estes entitats per donar assessorament i mitjans per a presentar al·legacions i altres recursos legals, mentre no es revise el pla eòlic tal com demanem avui en la nostra proposició no de llei.
Així mateix, en reiterades ocasions, el síndic i la síndica
de Greuges ha reconegut greus deficiències en el projecte de
la zona eòlica 14, Alcoià-Comtat, i li demana també al govern valencià la revisió d’aquest projecte, cosa que ens reafirma en els nostres plantejaments.
Per tant, jo demane avui que els grups parlamentaris recolzen aquesta iniciativa de forma unànime. Entenem que
aquestes mancances que té l’actual pla eòlic són més que
evidents, també les repercussions que està tenint en moltes
zones que fan perillar, fins i tot, espècies no solament naturals, sinó... sinó els voltors.
I, per tant, jo crec que..., entenent que aquest pla ha suposat un cúmul de despropòsits que ha dut, fins i tot, que el fiscal denunciara a alts càrrecs del Consell i a l’empresa que
instal·la aquest aerogeneradors, doncs bé, jo crec que és evident que les coses no s’estan fent bé, que el Consell, veient
aquest tipus d’irregularitats i veient aquest tipus d’atemptats
ecològics, no està posant-se les piles i redefinint la seua política eòlica. Jo crec que avui el Grup Parlamentari Compromís el que pretenem és que sigam les Corts Valencianes,
tots els grups parlamentaris qui li posem en esta evidència
clara al govern de La Generalitat que està justament immers
en altres..., en altres situacions que res tenen a vore amb la
política que ha de dur un govern.
Amb esta paràlisis de govern valencià estem allargant un
temps preciós perquè posem ja en marxa una política eòlica
adequada a les nostres necessitats i adequada –ja dic– al respecte i la sostenibilitat mediambiental.
Per tant, si tenim que els grups parlamentaris de les Corts
Valencianes..., sigam els que portem la iniciativa que deuria
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
tindre el govern valencià, doncs bé, no tindrem ningun problema en això i eixa és la intenció del Grup Parlamentari
Compromís, veient la deixadesa del govern valencià, del
Partit Popular, tindre la iniciativa i dur endavant solucions a
esta situació tan problemàtica que avui travessem en el País
Valencià en les polítiques eòliques.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Mollà.
Tiene la palabra el señor Torró por cinco minutos.
El senyor Torró Gil:
Per a Esquerra Unida, el pla eòlic que es troba actualment
aprovat i en tràmit d’anar implantant-se, bé, és un autèntic
disbarat que caldria revisar. Per tant, pensem que és imprescindible eixa revisió i anem a recolzar la proposta.
Este pla eòlic s’ha basat en una necessitat, en una necessitat que és difícilment discutible, i que jo crec que tot el món
es troba d’acord, ¿no?, la necessitat de substituir una energia
o un consum, unes fonts energètiques basades fonamentalment en l’ús d’energies no renovables, com és el petroli, per
una energia neta i renovable. I això, insistixc, difícilment es
pot discutir i jo crec que tot el món estem d’acord amb eixa
qüestió.
El problema, fonamentalment, és que sembla que des del
Partit Popular s’ha vist l’ocasió de transformar eixa necessitat en la creació d’una gran negoci per a determinades empreses, ¿no? Bé, perquè l’aprofitament eòlic, potser, es pot
fer de diverses maneres. Jo en citaria..., bàsicament crec que
n’hi han dues maneres de fer-ho, ¿no? Una manera descentralitzada, basada en la multiplicació d’instal·lacions reduïdes, a la qual pot accedir moltíssima gent, i que significa, sobretot, l’apropament de la producció i el consum. És a dir,
procurar que els consumidors generen la seua pròpia energia,
o, en tot cas, generar instal·lacions reduïdes que es situen a
prop dels llocs de consum.
Això, a banda d’evitar la concentració, també té altres
efectes, sobretot l’increment de l’eficiència, perquè s’eviten
les pèrdues, les enormes pèrdues que hi han d’energia en el
transport d’esta energia, que és una qüestió que normalment
no es té en compte. És a dir, per a generar una potència molt
gran en el lloc de consum, si el punt de producció està molt
allunyat, es necessita una dimensió major de les instal·lacions de producció, ¿no?
Bé, l’opció que s’ha trobat és la concentrada, ¿eh?, grans
molins que produïxen entre 1 i 2 megavats a l’any, concentrats en parcs que es troben, per tant, d’eixa forma, en mans
de grans empreses a través d’este mecanisme de la concessió, ¿no? Aquesta segona opció té una sèrie de problemes
molt importants. La primera d’ells, no és (inintel·ligible) ...
compaginada o inserida dins d’un pla energètic que contemple moltes més coses, és a dir, no només la producció
d’energia eòlica, sinó la producció de moltes altres energies
alternatives i, sobretot, i també, en un pla d’estalvi i reducció
del consum energètic, ¿eh? Consumim molta més energia.
Quan parlem dels problemes energètics sempre estem parlant o pensant només en termes d’oferta i també tenim de
parlar en termes de demanda. No només cal incrementar
l’oferta, sinó, sobretot, també, de forma molt important, i
cada vegada més, reduir-ne la demanda.
La forma en què s’ha dissenyat aquest pla és absolutament incomprensible, ¿no? Només cal vore el mapa i adonar-se que es situa..., les zones, els parcs eòlics, només estan
situats a l’interior, i, a més, de forma paradoxal, o no tant,
Pàgina 15
¿eh?, la major part d’ells en zones d’alt valor paisatgístic i
ecològic. Això genera problemes, és a dir, perquè tenim que
el consum d’energia elèctrica en este país es situa fonamentalment en la costa, però la producció la situem en les zones
més deprimides de l’interior.
Jo crec que la idea era suposar que, al ser zones despoblades es generarien menys problemes davant de l’impacte que
generen aquests molins, estos nous molins de vent. I generen
moltíssim impacte des del punt de vista faunístic, ¿val?, especialment sobre les aus que es veuen afectades en centenars
de morts anuals als llocs on els parcs hi han instal·lats, amb
l’increment importantíssim del risc d’incendis, que estan
produint-se també en molts d’estos aerogeneradors, i sobretot, i molt especialment, en l’enorme atemptat que suposa la
construcció d’estos parcs, perquè no es tracta només
d’instal·lar estos molins o aerogeneradors en les zones altes,
sinó tota la infraestructura que requerixen, d’una banda, per
a construir-los, que requerixen fer pistes forestals d’una amplada extraordinària, especialment en les corbes, per a poder
transportar els mòduls que, sobretot, les hèlices, que mesuren
35 metres d’alçada i que van totes d’una peça. I, d’una altra
banda, per la necessitat d’establir plataformes i establir punts
per al transport de l’energia. Per no parlar que no hi ha cap
mapa ni estudi de vents. La cosa més aproximada és la famosa foto de la bufanda que està inserida en l’estudi del pla 14,
on un presumptament tècnic demostra que en la serra fa molt
d’aire agitant una bufanda a l’aire.
I tot això fa que, lògicament, este pla haja de ser revisat i
que, particularment, en una zona com la zona de Requena,
que és la zona 9, que té els problemes específics que no em
dóna temps a explicar, caldria també tirar-lo cap enrere.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra el portavoz del Partido Socialista, el
señor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
També per al Grup Parlamentari Socialista, i això ho hem
fet públic en diverses ocasions, La Generalitat hauria de revisar el pla eòlic valencià a la vista de les anomalies detectades
no solament per la fiscalia, i ací cal recordar la denúncia que
a hores d’ara s’instruïx, com molt bé s’ha dit, en el Jutjat número 4, d’Instrucció, número 4 de Castelló, (veus) per presumptes delictes de prevaricació i contra l’avifauna, per la
mort de més dos-cents voltors lleonats, contra la cúpula de
l’empresa Renomar i alts càrrecs del Consell.
No solament per les anomalies detectades per la fiscalia,
dic, sinó també per la Unió Europea, davant de la qual també
s’han denunciat els fets. Cal tindre en compte que n’hi han
124 aerogeneradors, en Ares, Castellfort, Vilafranca i Portell
de Morella, que estan en l’ull de l’huracà de la fiscalia. A
més, també hi ha un tema que és tangencial, però que és important també, que és el tema que les compensacions de les
empreses gestores dels plans eòlics, els ingressos els fan a
Aven, a l’Agència Valenciana de l’Energia, i Aven és la que
fa la redistribució de les compensacions als ajuntaments, i
això, la veritat és que està funcionant prou malament.
Miren, senyories, l’elaboració del pla eòlic valencià es va
fonamentar exclusivament en l’informe anomenat «Estudi
d’avaluació de recursos eòlics de la Comunitat Valenciana»,
elaborat en l’any 1997 per Iberdrola, la principal elèctrica a
la Comunitat Valenciana, a través d’un acord del Consell i
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
l’empresa interessada en aquells moments en instal·lar alguns plans eòlics en la nostra comunitat.
Aquell estudi, assolit plenament pel Consell, ni era un
mapa de vents ni una cartografia eòlica valenciana, i solament analitzava quatre emplaçaments seleccionats per
l’empresa. És més, el Consell va aprovar el pla eòlic valencià sense que eixe estudi mai fóra sotmés a informació pública amb la resta de l’expedient.
En definitiva, el pla eòlic valencià va invadir zones
ZEPA, zones LIC, a més de tindre importants afectacions al
patrimoni històric artístic. Això, junt amb la recent ampliació
de zones ZEPA per banda del Consell, obligat per una
sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea,
obligaria, segons el nostre parer, a una revisió del pla eòlic
valencià, ja que les revisions puntuals dels parcs no serien
més que pedaços.
Per altra banda, les actuacions que han acompanyat, que
és un tema també de la proposició no de llei de Compromís,
però al qual Compromís no ha fet referència en la seua intervenció oral, les actuacions que han acompanyat les exposicions públiques del pla especial de la zona 9 del pla eòlic valencià, adjudicada a Renomar, avalaria la proposta de
Compromís, la proposta que fa Compromís en la seua intervenció escrita.
El pla especial d’esta zona 9 fou tret a exposició pública
mitjançant resolució del servei territorial d’energia el 26 de
juliol de 2006, fet que va provocar que es presentaren més de
dos mil signatures de les zones afectades oposant-se al projecte. Sorprenentment, en agost de 2008, en concret el dia 4
d’agost de 2008, el pla especial de la zona 9 tornà a traure’s a
exposició pública quan, des del 5 de novembre de 2007 disposava ja d’una aprovació especial per banda de la Conselleria d’Infraestructures, segons pareix, per a esmenar una irregularitat consistent en que en l’exposició pública de 2006 el
temps d’exposició fou menor al legalment establert. No obstant, la llei establix un temps màxim de sis mesos per a la
tramitació i resolució dels expedients, i en este cas han passat ja dos anys.
És per tot açò que el Grup Socialista recolzarem la proposta de Compromís, que, entenem, és una petició de reconduir tot el procés fent un nou procés impecable i donant les
màximes garanties als afectats.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Signes.
Pasamos a la votación. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8. ¿7?, no: 6... Perdón. (Veus)
Vamos a interrumpir durante un segundo, no se me muevan, señores diputados, que voy a avisar al conseller para
que entre en la sala.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
Compareixença del conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge per a explicar la modificació
de les qualificacions provisionals concedides a vivendes
de protecció oficial (VPO) en règim general
per als jóvens de Torrent
El senyor president:
Muy bien, reanudamos la comisión con el último punto
del orden del día, en este caso, el segundo punto del orden
del día.
Pàgina 16
Celebramos que pueda estar aquí el portavoz de Izquierda
Unida, después de haber cumplido sus obligaciones en la
mesa de síndicos, y para ello (inintel·ligible) ... a continuación con la comparecencia del conseller, que agradecemos,
por lo menos esta mesa y creo que la comisión, todos sus
componentes, agradecen el esfuerzo y, bueno, el haberle hecho esperar durante un momentito para que termináramos todas las proposiciones no de ley.
Muchas gracias, señor conseller, y comenzamos con su
intervención cuando usted quiera.
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme
i Habitatge:
Gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
Y gracias a todos porque, de alguna manera, pues, compromisos de última hora han hecho que yo también tuviera
que modificar un poquito la agenda, así que, gracias.
Comparezco ante esta Comisión de Medio Ambiente a
petición del Grupo Compromís para explicar la modificación
de las calificaciones provisionales concedidas a viviendas de
protección oficial en régimen general para los jóvenes de Torrent en febrero de 2007, a viviendas de precio concertado en
octubre del 2008, con un aumento del 20% sobre el precio
anunciado en la oferta pública, según expone en su solicitud
de comparecencia el ilustre diputado señor Morera.
Yo creo que seguro que el diputado señor Morera conoce
perfectamente que eso se ha vuelto atrás y que, de alguna
manera, eso no ha continuado, esa calificación o ese cambio
de calificación.
La función de la conselleria ante las solicitudes de calificaciones que recibe es tramitarlas, fiscalizar si cumplen los
requisitos que impone la legislación y adoptar la resolución
que legalmente corresponda, siempre a partir de una solicitud, de una iniciativa de un promotor público o privado. No
podemos decir a los promotores lo que han de hacer, sino
ellos piden, solicitan lo que creen que deben hacer.
La promoción a la que se refiere la solicitud de comparecencia es una promoción de 88 viviendas en la parcela Parc
Central M-20, que obtuvo la calificación provisional por resolución de la conselleria de fecha 1 de febrero de 2007.
Inicialmente, el promotor y titular de la calificación era la
empresa municipal Nous Espais Torrent, y posteriormente,
en virtud de una solicitud de cambio de titularidad, autorizada por esa conselleria, pasó a ser de un promotor privado.
Por otra parte, el promotor solicitó la aplicación de los
nuevos precios previstos en el Real decreto 14/2008, así
como que se aplicaran los precios derivados del cambio de
adscripción del municipio de Torrent a un área geográfica de
precios superior. Y solicitó, igualmente, la modificación de
régimen para una parte de las viviendas, pasándolas del régimen de protección precio general al de precio concertado.
Respecto a la primera cuestión, aplicación de los nuevos
precios del Real decreto 14/2008, como la promoción no
tenía préstamo convenido, de acuerdo con el real decreto citado y con la normativa autonómica, ese cambio era posible
y, por tanto, la conselleria concedió la aplicación de los nuevos precios.
Por el contrario, respecto de la solicitud de la aplicación de los precios derivados del cambio de adscripción
de Torrent a un área de precio superior, la conselleria no
la concedió, ya que esto está expresamente excluido para
los expedientes calificados con anterioridad al 1 de enero
de 2008.
En cuanto a la solicitud de modificar el régimen de
protección de una parte de viviendas de precio general a
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
precio concertado, también se ha tratado de una petición
ajustada a la legalidad vigente por la que se concedió el
cambio. Sin embargo, en marzo de 2009, el promotor renunció a la resolución que autorizaba ese cambio de régimen de parte de las viviendas.
La conselleria, igual que hizo con la solicitud anterior,
la autorizó por no haber ningún impedimento legal. Por lo
tanto, se admitió la renuncia y se volvió a la situación
igual, o sea, a la situación de la calificación provisional
concedida el 1 de febrero de 2007.
Esto es lo que pasó en esta promoción.
Pero tengo que decirles que modificaciones de este tipo
no son nada excepcionales. Este es solo uno de los ejemplos que se producen dentro de lo que es la gestión de la
conselleria en lo que a las calificaciones provisionales se
refiere.
Como su nombre indica, son calificaciones provisionales y, durante su tramitación, el promotor, en virtud de su
poder de decisión, puede solicitar las modificaciones que
considere oportunas, los expedientes de calificación provisionales aún vivos y pueden sufrir cambios y ajustes a
lo largo de su tramitación.
Dentro del plan de vivienda 2005-2008 en la Comunidad Valenciana, la conselleria ha tramitado más de 400
expedientes de modificación de calificaciones provisionales, que han afectado cerca de 13.000 viviendas. Y son
muchas las solicitudes de modificaciones que por diferentes razones se presentan, concediéndose o no, como en estos casos a los que se refiere a su señoría, cuando se cumplen los requisitos necesarios.
En todo caso, lo cierto es que a fecha de hoy, a esta
promoción le son aplicables los precios contenidos en la
calificación provisional concedida en fecha 1 de febrero
de 2007.
Y, por lo tanto, no tengo nada más que decir, de momento.
Gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra por diez minutos el portavoz de..., el
señor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
I ens podem felicitar que amb bona voluntat, totes les
actuacions previstes en estes Corts es puguen realitzar.
Mosatros, el nostre grup ha tingut l’amabilitat
d’entendre la possibilitat del conseller d’estar ací a les
11:00, i nosaltres hem pogut també assistir a la junta com
a part de la mesa. I, per tant, crec que tots contents.
Si en altres àmbits es poguera realitzar este mateix clima de cordialitat que ací en esta comissió, crec que Les
Corts tindrien un funcionament un poquet millor.
Bé. Dit això, el motiu de la nostra compareixença és
perquè entenem que s’ha produït una situació que ha creat
un clima de desconfiança sobre la gestió pública de
l’urbanisme a Torrent. Una clima de desconfiança que va
des de l’aprovació de les bases del sorteig fins al canvi, de
forma aliena al que els adjudicataris havien previst, un
canvi de les bases del sorteig, el que ha provocat una gran
reacció ciutadana i pública.
Concretament, el nostre regidor a Torrent, Sento Veguer, i el Bloc de Torrent, van ser els que van detectar la
diferència de preu entre el que dien les bases del sorteig i
Pàgina 17
el que finalment, quan havien d’anar al notari, s’havia
previst. A nosaltres ens va semblar que això era un fet escandalós.
Efectivament, en gener de 2007 s’establiren les bases
per les quals 168 famílies torrentines podien optar a una
vivenda de protecció oficial. El 21 de novembre de 2007,
la societat municipal Nous Espais, SA, introduïx una clàusula per la qual el promotor pot canviar fins un 30%
d’edificació de la VPO a preu concertat.
Aquest canvi, senyor conseller, no es va notificar en
cap moment als veïns, que són totalment desconeixedors
dels pactes d’acord que s’han produït entre l’esmentada
Nous Espais i la promotora. És a dir, els ciutadans que
acudixen al sorteig, i als que a alguns d’ells se’ls ha adjudicat, són desconeixedors d’estes clàusules.
¿Què ha passat ahí? Que posteriorment, el 15 de gener
de 2008 es fa un sorteig de vivendes al qual estaven convocats més de 1.200 veïns de Torrent, 1.200 veïns de Torrent. Els veïns acudiren al sorteig amb les bases de gener
de 2007, i un CD informatiu en què s’explicava les característiques de les vivendes, preus segons superfície i explicacions sobre el procediment d’adjudicació i terminis
legals.
En aquest sorteig, sorprenentment, no se’ls assignaren
la porta o la vivenda corresponent als veïns, diguem-ne,
agraciats o beneficiats per eixe sorteig públic, la qual cosa
ja suposava una vulneració evident de les bases reguladores del sorteig. Quan es fa un sorteig, t’adjudiquen una vivenda concreta, i no se deixa a l’albir o a l’aire del que
poguera passar ahí.
I no se‘ls assignen per la senzilla raó que les condicions havien canviat amb el seu total desconeixement,
senyor conseller. Hem trobat a faltar en este procés una
actuació pública de defensa dels consumidors i dels beneficiats d’este sorteig.
Però tenim més coses a dir, tenim més coses que denoten que els poders públics han fallat o, i ara ho vorem, han
actuat amb una sorprenent connivència amb els promotor.
Al mateix notari se li dóna una normativa del sorteig
que no té res a vore amb les bases que s’havien proporcionat als mateixos veïns, amb la qual cosa el sorteig és nul
de ple de dret. Primer, perquè les bases no són les aprovades i, segon, perquè no hi ha objecte del contracte al no
assignar-se les portes específiques a cada veí.
Ara n’hi ha un 30% dels futurs propietaris als quals
se’ls volia... –vosté ha dit que això s’ha eliminat, efectivament, perquè era absolutament disbaratat el que es volia
fer per l’Ajuntament de Torrent en connivència amb el
promotor–, se’ls havia apujat entre 14.000 i 30.000 euros
del preu de les vivendes, que, segons una aproximació
matemàtica fàcil de fer, se’n podien derivar plusvàlues superiors al milió i mig d’euros sobre els preus legals notificats als veïns.
Les solucions a este problema poden ser variades.
Vosté ja ha dit que han anul·lat la decisió de..., i no han
concedit el canvi dels nous preus, però nosaltres entenem
que s’ha produït una situació molt negativa, poc transparent, de desconfiança respecte a l’acció dels poders públics, que en este cas era oferir vivendes de protecció oficial a una sèrie de ciutadans. Però que, en este cas, la
promotora, Nous Espais, SA, ha actuat d’una forma molt
rara, deixem-ho ahí, rara, i que si no arribem a advertir
des del Bloc esta situació, en estos moments molts ciutadans de Torrent que havien adquirit, adquirit en un sorteig, però adquirit a uns preus determinats una sèrie de vivendes, hagueren vist com se’ls havia incrementat d’una
forma notable.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
I la pregunta que li volem fer, si funciona el cacharro
este, la pregunta que volem fer és: ¿qui va autoritzar el
canvi de preu? ¿Quin responsable polític és el que va autoritzar esta apujada? ¿Va ser la directora general de vivenda? ¿Per què es tira arrere la conselleria?
I la pregunta és que si s’havia concedit la qualificació
provisional sense adjudicatari, esperant el sorteig de les
vivendes, ¿per què es va autoritzar el canvi de classificació provisional per la conselleria? ¿Qui va ser el qui va
determinar i aprovar este canvi? Nosaltres considerem
que no s’havia d’autoritzar mai este fet i que s’haurien
d’haver buscat mecanismes perquè això no passara. Ens
felicitem que hagen rectificat.
Jo crec que la conselleria i el govern valencià l’encerta
quan rectifica. I en este cas em pregunte si no haguera estat un partit polític com el Bloc en l’Ajuntament de Torrent controlant i salvaguardant els interessos dels ciutadans que van rebre l’adjudicació de la vivenda, què
haguera passat? ¿Hagueren continuant vostés amb esta situació?
Aleshores, la pregunta és: una, ¿qui va autoritzar el
canvi de qualificació provisional? I dos: ¿per què vostés
retrauen a la situació anterior i restauren, això sí, la legalitat en un procés que està viciat d’origen per falta, diguemho així, de diligència pública al controlar una adjudicació
de vivendes de protecció oficial?
Eixes són les preguntes que li vull formular, senyor
conseller.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Tiene la palabra por cinco minutos.
El senyor Torró Gil:
Seré extremadament breu, perquè de fet no tenia intenció en principi d’intervindre.
Però el que vull remarcar bàsicament és que casos com
aquest són un bon exemple de quin és el significat i la càrrega que té la política d’habitatge que està desplegant el
Consell. Eixa política d’habitatge, que a través del seus
mecanismes, i sobretot a través d’eixe mecanisme perniciós d’incrementar el preu de la VPO per a acostar-lo al
preu de la vivenda de renda lliure, que fa que quasi pràcticament perda el significat la VPO. I a més, l’únic que genera són mecanismes opacs, a través dels quals poden
produir-se este tipus de situacions estranyes i alienes.
Jo el que els recomanaria bàsicament és que revisaren la
política d’habitatge i la convertiren en una política autènticament que tinguera com a prioritat el que hauria de ser
una política d’habitatge, i és que convertiren l’habitatge en
un dret per a les persones i deixar de contemplar l’habitatge
com un negoci privat al servei dels promotors.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra por cinco minutos... No hay más palabras.
Señor portavoz...
Tiene la palabra por cinco minutos. Adelante, señora
Marcos.
La senyora Marcos Puig:
Muchísimas gracias, señor presidente.
Pàgina 18
En primer lugar, agradecer la presencia, como siempre,
del conseller García Antón para atender las preguntas y
las aclaraciones de todos los grupos parlamentarios. En
este caso, para explicar al Grupo Compromís qué ocurrió
con unas viviendas de protección oficial en Torrente y
que, afortunadamente, es un tema que ya está resulto, es
un tema que está resuelto gracias a la buena gestión de la
Generalitat valenciana y del Partido Popular de Torrente.
Por lo tanto, doble agradecimiento, conseller, por venir
a estas Cortes, como siempre, pero además por estar una
hora esperando, para aclarar un tema que ya está totalmente solucionado y que es de dominio público que esto
está solucionado gracias a la buena gestión del Partido
Popular de Torrente y de la Generalitat valenciana.
Y por esa buena gestión, los jóvenes de Torrente no
tendrán que pagar más dinero por su vivienda, no tendrán
que pagar más dinero del que firmaron en un contrato inicial antes de la subasta de esas viviendas. Un precio que,
además, establece el plan estatal de vivienda 2005-2008.
Por lo tanto, señorías, queda garantizado que todas las
viviendas serán de protección de régimen general y al precio inicialmente ofertado, este es, el de conformidad de la
calificación provisional de 2007.
Y nosotros, señor conseller, nos felicitamos de haber
prescindido de la persona que provocó aquel embrollo,
aquel lío, y que nada tenía que ver ni con la conselleria de
la que usted es responsable ni con el IVVSA, sino que se
trata de promociones de titularidad municipal, y además
una persona que había puesto en ese cargo el anterior
equipo de gobierno del Partido Socialista.
Y mire, señor conseller, nosotros, frente a los que
quieren generar sombras infundadas con respecto a la gestión de este Consell, nosotros, frente a eso, queremos hablar realmente de lo que interesa a los ciudadanos, y lo
que interesa a los ciudadanos es el poder acceder a una vivienda a un precio digno.
Y me gustaría hablar de la buena gestión de este Consell con respecto, por ejemplo, al plan estatal de 2005 y
2008, y creo que es una buena ocasión para felicitar de
nuevo al gobierno valenciano por esa buena gestión, aunque ya lo hizo la propia ministra, la señora Corredor, hace
algunas semanas en su reunión.
Y este gobierno, el gobierno del presidente Camps, ha
llevado a cabo una política de vivienda planificada, como
lo admitió así la señora Corredor, en materia de vivienda,
lo que ha permitido que más de 69.000 familias se beneficiaran en la Comunidad Valenciana de este plan.
El haber hecho los deberes nos permite que en el nuevo Plan de vivienda 2009-2012 podamos atender y ampliar nuestros objetivos y ayudar a más personas en la Comunidad Valenciana para acceder a su vivienda.
Y gestión responsable también –vuelvo a repetir– ha
sido la de la conselleria y la del Ayuntamiento de Torrente, la del equipo de gobierno del Partido Popular, a la hora
de abordar el tema que nos ocupa en la comparencia de
hoy. Y se ha dicho que esto son cosas que pasan de vez en
cuando, pero, afortunadamente, vuelvo a repetir, existe un
gobierno, el del president Camps, que se ocupa de que los
ciudadanos, en este caso los torrentinos, no se vean perjudicados. Porque está garantizado y, en este caso en concreto, que todas las viviendas serán protegidas de régimen
general y al precio inicialmente ofertado. Este debe ser de
la calificación provisional de 2007, como he dicho en mi
primera…, al principio de mi intervención.
Por tanto, señor conseller, yo creo que mi grupo parlamentario cree que aunque cualquier tipo o cualquier grupo de esta cámara tiene derecho a llamarle a comparecer
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
para pedir explicaciones sobre su gestión, en esta ocasión,
al estar el tema solucionado, yo creo que debería haberse
retirado esta comparecencia y hablar de lo que realmente
preocupa y ocupa a los ciudadanos en este instante.
Y de nuevo, vuelvo a repetir, la buena planificación y previsión de las sociedades debe ser un aval para recibir este año
las ayudas en función de la demanda, señor conseller, para el
nuevo plan de vivienda. A nuestro entender, el ministerio debería premiar a las comunidades autónomas que hacen los deberes como ésta y atender a las reivindicaciones del gobierno
valenciano en función de las necesidades de esta comunidad.
También lo han dicho estudios y promotores, como hemos visto en los medios de comunicación esta mañana,
cuáles son realmente las necesidades, aunque desde la
conselleria ya se habían preocupado y ocupado de hacer
un estudio para reivindicar cuáles son las necesidades de
la Comunidad Valenciana.
Nosotros, señoría, desde el Grupo Parlamentario Popular, solicitamos que se tenga en cuenta lo que prefieren los
jóvenes y las familias valencianas. Y estoy convencida de
que nadie considera lógico que los jóvenes valencianos o
las familias necesitadas se quedaran sin ayudas cuando en
otros ámbitos, o sea, de vivienda nueva, por ejemplo, no
hay demanda. Y no entenderíamos que el ministerio no
tuviera en cuenta la voz de los valencianos a la hora de repartir o reajustar las ayudas.
Por tanto, señor conseller, decirle que encontrará a este
grupo parlamentario a su lado con esa política de diálogo
y de previsión en materia de vivienda. Y por supuestísimo
también encontrará este grupo parlamentario a la hora de
hacer propuestas para esa nueva normativa urbanística en
la que usted ha ofrecido y va a ofrecer el consenso de los
dos grandes grupos. Le recuerdo que fue en esta cámara
cuando llegamos al consenso de los principales…
El senyor president:
Vaya terminado.
La senyora Marcos Puig:
…los principales –sí, voy terminando, señor presidente–, los dos principales partidos, el Grupo Parlamentario
Popular y Grupo Parlamentario Socialista, a la hora de realizar un decreto ley de medidas urgentes para liberar suelo de protección oficial.
Por lo tanto, creo, y estoy convencida, de que también
encontraremos al Grupo Parlamentario Socialista para
elaborar esa normativa urbanística…
El senyor president:
Muchas gracias, señora Marcos.
La senyora Marcos Puig:
Muchísimas gracias, señor presidente.
Y de nuevo decirle que estamos encantados de que usted esté aquí, pero consideramos que era innecesario aclarar lo que ya estaba resuelto.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Marcos, de nuevo.
Tiene la palabra para una posible réplica, por cinco minutos, el señor Morera.
Pàgina 19
¡Ay! Perdón, se nos olvidaba el señor conseller. Tiene
la palabra el señor conseller por tiempo indefinido.
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge:
Gracias, presidente.
Entrando yo creo que al meollo de la cuestión de alguna de las preguntas, aunque es cierto que todo, vamos,
está solventado, que estaban hablando de viviendas de
protección oficial de régimen general, que sí es cierto que
hubo en un momento un cambio, pero que se hizo marcha
atrás y se cambió, sólo del 30% hoy no existe.
Pero, mire, lo de Torrent no es el único caso en el que
se han producido modificaciones en las calificaciones de
viviendas. En la Comunidad Valenciana se han tramitado
889 expedientes de calificaciones provisionales acogidos
al Plan de vivienda 2005-2008. Y en estos expedientes se
han producido 401 modificaciones en las calificaciones
provisionales, que han afectado a más de 12.000 viviendas. O sea que, por eso son calificaciones provisionales y
de modificaciones, que se pueden hacer o no, de estas calificaciones provisionales y se tramitan.
Y hay, digamos, una normativa, una forma de tramitarla. Y si cumple esa normativa y esa forma, se da, y si no,
no. En este caso de Torrent había dos bloques, uno de 80
viviendas y otro de 88. En uno se pide también un cambio
de calificación, no sólo para pasar un número determinado de viviendas al precio concertado, sino también para
aplicar unos precios por ser distintas zonas y tal. Y se dice
que no, se dice que no porque, bueno, no cumple los requisitos que tiene que cumplir, dentro de la misma empresa, de Nous Espais Torrent, y de los promotores privados
que ahí estaban metidos.
Y hay otro grupo, de 88 viviendas, en el que piden una
calificación sólo para el 30% de cambio de calificación
para las viviendas de precio concertado y en el que cumple todos los requisitos y se le dice que sí.
Y posteriormente, sí es cierto que ahí ocurre algo que
es ajeno totalmente a la conselleria y que yo creo que no
es responsabilidad de nadie, sino, bueno, que se dan dos
gobiernos, un cambio de gobierno en el Ayuntamiento de
Torrent. Habían unas bases –todo esto es información que
me llega, que no conozco, pero que he intentado conocerla, porque no es competencia nuestra, no nos afecta, eh–,
unas bases que salen de una forma; y que, cuando se hace
el sorteo, hasta en el acta del sorteo figura que esas viviendas que se están sorteando ahí, en ese momento, van
a tener distintos precios, unas pueden ser concertadas y
otras serán de régimen general. O sea, que hasta en el momento del sorteo se dice así. Pero es cierto que no hay
ninguna comunicación escrita que llegue a los que podían
intervenir en el sorteo o a los que han intervenido en el
sorteo y que haya una constatación de que eso podía ser
así, escrita y que hayan recibido, sí en el acta del sorteo.
Por lo tanto, yo creo que, a raíz de todo eso, el propio
ayuntamiento ve que puede haber alguna indefensión o
que puede haber algún problema y vuelve a la situación
de la normalidad.
Pero además teniendo en cuenta algo. Yo, hablando
siempre desde…, creo que es desde la buena fe y la confianza en todo el mundo, que en principio hay partir de
ello, si no se demuestra lo contrario, ahí estamos hablando en algún caso de proyectos, de viviendas de protección
oficial, hechos por arquitectos de prestigio internacional.
Todo esto no quiere decir que porque sea un arquitecto de
prestigio internacional las viviendas tengan que valer más
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
o menos, pero sí es cierto, y llevo muchos años en la profesión, que normalmente ese tipo de arquitectura pues resulta un poquito más cara que una arquitectura dirigida
normalmente por lo que es el promotor con un arquitecto,
pero va dirigida de una forma clara a tener un precio determinado. Ese tipo de arquitectura tiene un plus, un plus.
Por lo visto, no salían, con las modificaciones o las ventajas que se le querían dar a ese tipo tal, no salían –me
cuentan– los números para que eso se pudiera rentabilizar,
se pudiera vender a un precio normal.
El hecho es que, fuera como fuera, se ve que hay una
posible actuación que en un momento determinado, aunque figura en el acta del sorteo, está firmado por agentes
que intervienen en ese sorteo, pero no se da un conocimiento escrito, explícito, dirigido a cada uno de los propietarios, de los posibles propietarios. Se hace marcha
atrás y se resuelve el tema con la mayor claridad de todo
el mundo.
¿Quién autoriza o no autoriza? No hay ningún problema en decirle quién. O sea, pues el jefe del servicio de…,
de…, el cap del Servei Territorial de València és qui firma els canvis de la modificació de la qualificació provisional, perquè és una cosa total, es algo que está totalmente reglado y que no tiene ningún problema. Y eso es
lo que se produce en este sitio.
Y no quiero entrar, vamos, en hablar ahora de planes
de vivienda. Hemos hablado creo que mucho. Pero hay
que hacer una modificación, dice, de política de vivienda,
decía alguno de los que actuaban, el señor Torró. Bueno,
no hace nada el estado aprobó un plan de vivienda, me
imagino que esa será la política del estado en el plan de
vivienda. Nosotros, acogiéndonos a ese plan de vivienda,
hemos aprobado nuestro Plan autonómico de vivienda, estamos totalmente en consonancia y coordinados con el
ministerio en esa actuación.
¿Y qué problema hay? El único problema que hay en el
plan éste de viviendas es que no tienen financiación. Y,
como no tienen financiación, pues no hay posibilidad alguna de ponerlo en marcha. O sea, entre las actividades
financieras y el estado no se ha llegado todavía a un
acuerdo de financiación. Y si no hay financiación, no hay
posibilidad de poner en marcha el plan. Y si no se puede
poner en marcha el plan, pues, bueno, hay las dificultades
que hay en el sector. Es algo complicado.
Pero un plan que, por otra parte, a nosotros no nos parece mal. Criticamos una parte del plan por lo rígido que
es en algunos aspectos. Pero que estamos convencidos
que en el período de vigencia de ese plan, que es de 2009
al 2012, no va a haber ningún problema que podamos resolver algunas de esas…, esas… yo creo que indefiniciones o esas rigideces que hay, que nos impide si cumplimos, como pasa normalmente, en exceso alguna de las
posibilidades, de los objetivos del plan, poder acogernos
y que nos aumenten esas posibilidades. Por lo demás, entendemos que el plan tenía cosas buenas.
Y en el tema de Torrent, yo creo que está suficientemente claro que ahí al final se ha vuelto a la situación que
había y que la tramitación es totalmente normal. Y, como
digo, 401 modificaciones de calificación provisional, que
afectan a más de 12.000 viviendas, ha tramitado la conselleria.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Para réplica, cinco minutos.
Pàgina 20
El senyor Morera Català:
Sí, conseller, però eixes 401 modificacions que vosté
mos parla, s’han realitzat després del sorteig
d’adjudicació o abans?
Perquè eixe és el tema, eixa és la qüestió bàsica. Si
vosté adjudica a unes persones, en funció d’uns criteris i
en funció d’unes bases i se’ls adjudica a un preu taxat,
d’acord amb la VPO, per una empresa pública municipal,
Nous Espais, SA, doncs el que no que se pot fer, perquè
això evidentment és un chanchullo molt considerable,
canviar unilateralment les bases, canviar a preu concertat.
I això ho autoritza la firma –que ara ja sabem– del cap del
Servei Territorial de València.
Això en termes..., en altre tipus de termes, l‘expressió seria molt forta. Perquè, clar, és vendre una cosa a un preu i
unilateralment el promotor, amb la firma de la conselleria, te
canvia les condicions. Això se fa prèviament i se fa d’acord,
se fa correctament. Però no se fa d’esta manera. Això és un
error. I algú o alguna haurà d’assumir les seues responsabilitats en este tema. Perquè si això no es denuncia i passa com
a tal, hagueren estat perjudicats molts joves de Torrent que
volen, efectivament, com diu la diputada Verónica Marcos,
accedir a la vivenda a precios dignos. Però és que ací el que
s’havia fet és accedir a la vivenda a preus, no el que tenien,
sinó el que unilateralment algú va canviar, sense consultarlos i sense informar-los. Eixe és el quid de la qüestió, eixe és
el quid de la qüestió. I resulta que la persona d’«aquel embrollo», segons (inintel·ligible) ..., resulta que és José Fermín
Doménech, que és el director de l’empresa municipal Nous
Espais, SA, –no crec que siga de l’anterior govern–, que ara
vosté sembla que li adjudiquen tota la responsabilitat a qui
va ser el director de l’IVVSA, senyor conseller. (Remors)
Bé, segons hem pogut escoltar ací per part de la bancada popular. Aleshores (veus) s’han d’aclarir, s’han d’aclarir vostés.
Jo no vull anar més enllà. Jo accepte la bona fe de totes
les persones, y todo el mundo bueno. Però ací s’ha produït
un error enorme, perquè s’ha produït el reconeixement i s’ha
aprovat la qualificació a posteriori de l’adjudicació. I els he
assenyalat tot el timing de calendari pel que s’ha produït una
situació que si l’oposició, i també vostés hauran de reconéixer el paper constructiu de l’oposició, si més no del nostre
grup, fent aspectes que a nivell municipal o a nivell de govern els assenyalem, doncs seria també convenient que
vostés ho reconegueren. Perquè qui va assenyalar i qui va
posar el dit damunt un fet que vulnerava els drets dels adjudicataris vam ser nosaltres. I per això està compareixença estava plenament justificada. Perquè si este fet s’ha reproduït i
en altres adjudicacions, que espere que no s’haja produït, estem davant d’una situació molt negativa. I les coses s’han de
fer bé. I si se poden fer millor, millor. Però en este cas mosatros considerem que hi ha hagut un error manifest i greu, i
esperem que esta lliçó, esta situació no es torne a repetir, i
que els joves valencians, siguen de Torrent o d’altre municipi, puguen accedir a la vivenda amb preu digne.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Morera.
Por cinco minutos, tiene la palabra el portavoz... (Veus)
Perdón.
La senyora Marcos Puig:
No, señor presidente. Yo, simplemente, por alusiones
del señor Morera a mi intervención, aclarar dos cosas.
Comissió de Medi Ambient
26.05.2009
El senyor president:
Un momentito, vamos a dar la palabra por el orden
real, que la tiene el señor Torró, ¿eh?, por tres minutos.
El senyor Torró Gil:
Jo, molt breu, igual que he fet abans, simplement dirli, senyor conseller, que no es confonga, jo no sóc diputat
del Partit Socialista, ¿val? (Veus) Per tant, si vosté... Quan
jo li he criticat el seu pla de vivenda, pot entendre que, al
mateix temps, per la mateixa raó que critique el seu, critique el pla de vivenda del Partit Socialista, que nosaltres
no compartim, per les mateixes raons que li he dit, i, per
tant... ¿Val? Una altra cosa és que vostés compartixquen
els mateixos criteris, i després, l’aplicació del pla o no, ja
serà com serà, ¿val?
Jo, precisament, el que critique del pla d’habitatge del
Partit Socialista, alguna cosa més, però, fonamentalment,
és el mateix que el seu, és a dir, el fet que permeten que,
les vivendes de protecció oficial, s’acosten els seus preus
a la renda lliure, que és un error gravíssim i que no resol
el problema de l’habitatge, sinó el problema, en tot cas,
dels constructors i que (inoïble per raons tècniques) ...
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra la portavoz del Partido Popular, señora Marcos.
La senyora Marcos Puig:
Gracias, señor presidente.
Simplemente, aclararle al señor Morera que los cambios en una empresa municipal, los nombramientos, los
ceses, etcétera, nada tienen que ver con este conseller ni
con la conselleria ni con el gobierno valenciano, sino con
el equipo municipal, y el equipo municipal decidió que,
por aquel lío y aquel embrollo, esa persona debía ser sustituida al frente de esa empresa municipal.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Marcos.
Tiene la palabra para concluir, señor conseller.
Pàgina 21
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge:
Bueno, pues, solo decir que una vez vuelto a la normalidad, la calificación o la modificación de calificaciones
que concede al final la conselleria a petición de parte, no
entra en si ha habido sorteo o no sorteo previo, porque
desconoce siquieramente ni si hay o no hay sorteo previo.
Se entiende que, cuando una parte solicita esta cuestión, es porque lo puede solicitar y porque está dentro de
la normalidad. Y yo creo que aquí está claro que desde el
propio ayuntamiento, pues, vio que había algo que no
había funcionado bien. Si bien hay un sorteo y en el sorteo sí consta claramente que en el acta del sorteo que no
todas las viviendas serán de régimen general y habrá algunas de régimen concertado, pero en las bases anteriores
no estaba y la gente podía no estar suficientemente informada. Y cuando el ayuntamiento es consciente de que
todo eso es así, pues, modifica y vuelve y se resuelve el
tema.
Por lo tanto, yo creo que, resuelto el tema, puede que
desde la conselleria y a la vista de este instrumento, tengamos que exigir previamente si ha habido ya algún sorteo o algún tal, antes de proceder a la calificación o no, a
la modificación o no de estos temas, ¿eh?, y nos lo estamos planteando como consecuencia de este tema.
Gracias.
El senyor president:
Muy bien, muchas gracias, señor García Antón, conseller de esta comisión por excelencia. Una vez más, ha
comparecido usted aquí, ante los miembros de esta comisión, y creo que no hay ninguna iniciativa más.
Les voy a dar, a título de información, que estamos intentando, si el señor Morera, me presta..., (veus) el hacer
la próxima comisión, que sería la última de este periodo
de sesiones el día 9 de junio. Vamos a ver si tenemos un
orden día... (Veus) Junio, junio. ¿Eh?, 9, martes, a las
4:30, señor portavoz, ¿me dice usted...?, ¿quiere proponer
alguna cosa? Pues, entonces, intentaremos...
De todas formas, les será comunicado, como siempre,
por la vía oficial. ¿De acuerdo?
Muchas gracias a todos.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 35 minuts)