concert d`hivern 2009 - Universitat de València

CONCERT D’HIVERN 2009
Amb el patrocini de:
1
ÍNDEX
1.- Proposta de programa
1.1.- Programa
3
1.2.- Breu comentari al programa
4
2.- Intèrprets:
2.1.- Solistes
5
2. 1.- Orquestra Filharmònica de la Universitat de València
7
2.2.- Cristóbal Soler, director
8
2
1.- PROPOSTA DE PROGRAMA :
1.1.- PROGRAMA:
1ª Part:
Konzertstück per a quatre trompes
i orquestra en Fa M, Op.86
Robert Schumann
(1810-1856)
I
Lebhaft
II
Romanze
III
Sehr lebhaft
Vicente Chanzá, trompa I.
Ricardo Sales, trompa II.
Enric Cullell, trompa III.
David Cuenca, trompa IV.
2ª Part
Sinfonía nº 4 en Si b M, Opus 60
Ludwig van Beethoven
(1770 – 1827)
I
Adagio - Allegro vivace
II
Adagio
III
Allegro molto e vivace - Trio. Un poco meno allegro
IV
Allegro ma non troppo
Orquestra Filharmònica de la Universitat de València
Cristóbal Soler, director.
3
1.2.- Breu comentari al programa:
En la primera part, l’orquestra
interpretarà el Konzertstück per a quatre
trompes i orquestra de Schumann; escrit
en febrer de 1849, és possiblement l’obra
amb més imaginació d’aquest autor en
l’àmbit de l’experimentació tímbrica. El
mateix compositor la considerà una de les
seues obres millor aconseguides. La
insòlita plantilla, que requereix la presència
de quatre virtuosos trompistes, fa d’ella una
peça de infreqüent audició. Una verdadera llàstima, si es tenen en compte la
seua qualitat i originalitat. El títol de Konzertstück (Peça de concert) és
enganyós i dissimula les verdaderes
ambicions de l’obra. Es tracta en realitat
d’un concert complet de tres partes. La
sonoritat de les trompes crea una
ambientació
tímbrica
de
clara
ascendència romàntica. No obstant, el
conjunt de quatre solistes contra tota
l’orquestra evoca també els modos
barrocs del concerto grosso. El primer
moviment (Lebhaft) segueix el modelo
de la forma sonata. El segon, molt típic de Schumann, és una Romança. El seu
temps lent -però no massa- genera un lirisme poc cridaner, encara que intens i
evocador, on les qualitats vocals de les trompes son explotades amb tota la
seua càrrega nostàlgica. El moviment conclusiu (Sehr lebhaft) tanca l’obra en
un clima de gran brillantés
En la segona l’orquestra abordarà la Simfonia nº 4
en Si b M, Opus 60 de Beethoven. Es diu a sovint
que les simfonies de Beethoven de número imparell
son impetuoses, vibrants, mentres que les seues
germanes pares son tranquil·les i reposades. Aquest
és el cas de la Simfonia nº 4, en Si bM, que contrasta
amb l’heroica (nº 3) en MibM i la tràgica (5ª) en Do m.
Robert Schumann comentava que la quarta era "una
prima donzella grega col·locada entre dos guerreres
nòrdiques."
El seu primer moviment te forma d’allegro de sonata.
L’adàgio introductori produeix una atmosfera
misteriosa i reservada que al començar l’allegro
vivace es transforma ràpidament cap a un caràcter més optimista i alegre. És
un moviment molt rítmic i la seua reposició va seguida d’una coda brillant. El
segon moviment també te forma de sonata; el seu tema inicial, bell i reposat,
proporciona una atmosfera lírica tot el moviment. El tercer moviment és un típic
scherzo beethoveniano, amb un aire lleuger. El quart moviment, amb forma de
sonata i tempo ràpid, es caracteritza per una vivesa i felicitat extremes, el seu
caràcter optimista s’estén fins a la coda.
4
2.- INTÈRPRETS:
2.1.- Solistes:
José Chanzá Soria, trompa I.
Ricardo Sales Chordá , trompa II.
Enric Cullell Mata, trompa III.
David Cuenca Lacruz, trompa IV.
JOSÉ CHANZÁ SORIA
Naix a València i inicia la seua formació musical a l’escola de musica de
Picassent. Finalitza els estudis de grau superior de musica al Conservatori
Superior de Musica de València amb el professor Juan José LLimera.
Ha format part de les orquestres jovenils: Jove Orquestra de la Generalitat
Valenciana, Orquestra Filharmònica de Universitat de València, Jove Orquestra
Nacional d’Espanya, Jove Orquestra de la Unió Europea, etc.
Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquesta Simfònica de
Tenerife, Orquestra de Còrdoba, Orquestra Simfònica de Bilbao,etc.
Ha estat membre de l’Orquestra Simfònica de Madrid.
Actualment és membre de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola.
5
RICARDO SALES CHORDÁ
Comentza els estudis de música a la Societat Musical d’Alcàntera de Xúquer i
al Conservatori "Mestre Vert" de Carcaixent, finalizant-los al Conservatori
Superior "Joaquin Rodrigo" de València amb els professors J. Rosell i M.
Torres, obtenint el premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat cursos de
perfecionament amb professors como S. Dohr, V. Puertos, E. Terwilliger, V.
Zarzo, L. Morató, J. Llimerà i Ignacio García, etc.
Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Jeunesess
Musicales World Orchestra, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, i de
l’Orquestra Filhamònica de la Universitat de València.
Ha col·laborat amb l’Orquestra deRTVE, Orquestra Simfònica de Madrid,
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de la
Comunitat de Madrid, Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, Orquestra
Simfònica de Bilbao,etc. És professor al Conservatori Professional de Getafe.
ENRIC CULLELL MATA
Inicià els estudis de música a Godella, finalitzant el grau mitjà i superior al
Conservatori "Joaquin Rodrigo" de València, rebent el premi de fi de grau mitjà
de trompa i música de cambra, amb el professor Juan José Llimerà Dus.
Durant la seua etapa de formació, fou membre de les orquestres jovenils:
JMWO (orquestra mondial de joventuts musicals) JONDE (Jove orquestra
nacional d’Espanya) WJO (Jove orquestra de Viena), Jove Orquestra Nacional
de Lyon ,JOGV (Jove orquestra de la Generalitat Valenciana) OFUV (Orquestra
Filharmònica de la universitat de València), Orquestra del Segle XXI, etc.
Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquestra de la Comunitat
Valenciana, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica de Castella i
Lleó, Orquestra Simfònica de València, etc.
Des de desembre de 2007 pertany a l’OEX (Orquestra simfònica
d’Extremadura) com a trompa ajuda de solista,
DAVID CUENCA LACRUZ
Naix a Buñol, on comença els estudis de música amb el professor Manuel
Campos. Durant la seua carrera han estat els seus professors Miguel Martínez i
Juan José Llimerà. Ha assistit a cursos de perfeccionament amb professors
com: Radovan Vlatkovic, Daniel Bourgue, Juanma Gómez, Ab Koster, Wolfang
Gaag, etc. Durant la seua etapa de formació, fou membre de les joves
orquestres: OFUV (Orquestra Filharmònica de la Universitat de València),
JOGV (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana) i JONDE (Jove Orquestra
Nacional d’Espanya).
Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquestra de RTVE,
Orquestra Simfònica de Bilbao i Orquestra Simfònica de Madrid.
Actualment, estudia a l’Acadèmia d’estudis orquestrals Barenboim-Said, amb
el professor Ignacio Garcia i és trompa tutti de l’Orquestra de la Comunitat de
Madrid.
6
2.1.- ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE
VALÈNCIA:
Creada en 1995, es va formar
per a donar resposta i cohesió
a
les
diverses
ofertes
d’agrupacions
musicals
formades
per
estudiants
universitaris. Té una plantilla
de
80
joves
alumnes,
majoritàriament universitaris.
L’edat mitjana dels seus
integrants és de 20 anys.
L'Orquestra Filharmònica de la
Universitat de València ha
realitzat nombrosos concerts en diferents auditoris, entre els que destaquem el
Palau de la Música de València, Palau de les Arts Reina Sofia de València,
Auditori de Barcelona, Auditori de Saragossa, Àustria Center Vienna, etc.
L'Orquestra ha estat dirigida per batutes de prestigi com, José Collado, Laszlo
Heltay, Carlos Riazuelo, Carles Santos, entre altres; així mateix, ha actuat amb
solistes de gran fama internacional com Montserrat Caballé, Stephan Schilli,
Luis Michal, Marta Carfi, Michele Marasco, Duncan Guifford, etc.
L’any 1997 va participar en diversos
festivals internacionals entre els que
cal destacar el FIMU (Festival
Internacional
de
Música
Universitària) celebrat en Belfort
(França). Al juliol de 1998 va
participar en la XXVII edició del
Concurs Internacional de Joves
Orquestres
celebrat
a
Viena
(Àustria) en el que va obtindre el
Primer Premi en la categoria
d’orquestres simfòniques.
Per l’abril de 2002 realitzà una
gira per Àustria i Eslovènia i va
actuar, entre altres, en l’auditori
del prestigiós Mozarteum de
Salzburg.
El director titular és, des de la
seua creació,Cristóbal Soler.
Les seues activitats es realitzen
amb el patrocini del Patronat
d’Activitats Musicals de la FGUV i
el Santander.
7
2.2-. CRISTÓBAL SOLER, Director:
Naix a Alcàsser (València). Estudia
Direcció d’orquestra amb el Mestre
José M. Cervera Collado. En acabar
els estudis superiors de Flauta,
Direcció d’orquestra i Composició,
realitza el màster d’Estètica i
Creativitat Musical a la Universitat de
València, i el de Direcció d’Orquestra
a la Universitat de Munic
Fou guanyador del 1r premi del
Concurs de Joves Orquestres
Simfòniques realitzat a Viena en
1998. Entre les orquestres que ha
dirigit destaquen les següents:
Oquestra de València, Orquestra
Ciutat de Barcelona i Nacional de
Catalunya, Orquestra de Cambra de
Lausanne, Orquestra de RTVE, Orquestra Simfònica de Castella-Lleó,
Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquestra
Simfònica del Mediterrani, Orquestra Regió de Múrcia, Barcelona 213, Júpiter
Sinfonieta, Collegium Instrumentale, Orquestra Simfònica de Caracas,
Orquestra Filharmònica de Pilsen (República Txeca), Orquestra Filharmònica
de Szccecin (Polònia), Orquestra Municipal San Martín de Buenos Aires,
Orquestra Simfònica de Santiago (Cuba), Orquestra Simfònica de Sibiu,
Orquestra Filharmònica de Craiova, Orquestra Simfònica de Constanza
(Romania)...
Fou director musical del Taller d’Òpera del Palau del Palau de la Música de
València (2001). Ha enregistrat diversos CD com ara: Història del soldat d'I.
Stravinsky; Obertura 1997, Abu Simbel, de P. Llopis; Cinc Segles de Música
Valenciana..
En el gènere líric ha dirigit nombroses noves produccions: L’Elixir d’amore de
G. Donizetti; La Sonnambula, de V. Bellini; Così fan tutte; Bastian und Bastiane
de W. A. Mozart; La serva padrona, de G. B. Pergolesi; Le Revenant, de J. M.
Gomis; Il Burbero di buon cuore, de V. Martín y Soler; Le Roi d’Ys de Eduard
Lalo, La revoltosa, de R. Chapí, Mireille, de Ch. Gounod. Col·labora com a
director musical en les finals dels concursos internacionals de cant Montserrat
Caballé, J. Gayarre i del Concurs Internacional de Piano María Canals.
Durant el curs 2004-2005 ha estat professor de Concertació i del Taller d’Òpera
del Conservatori Superior de Música de València. Imparteix regularment cursos
de Direcció d’Orquestra al Patronat d’Activitats Musicals de la Universitat de
València des de l’any 1998.
És director titular, des de la seua fundació el 1995, de l’Orquestra Filharmònica
de la Universitat de València.
8
2.3.- DISCOGRAFIA:
OBERTURA 1997”
Al mes d’octubre de 1997, l’Orquestra
Filharmònica de la Universitat de València
enregistra el seu primer disc compacte. El disc va
ser produït pel Patronat Cinc Segles de la
Universitat de València i el Banco Central Hispano,
i editat per Tabalet Estudis a partir dels
enregistraments efectuats a l’Auditori de Torrent.
Conté les obres següents:
· El sombrero de tres picos (M. de Falla)
· Goyescas: Intermedi (E. Granados)
· Danzas fantásticas (J. Turina)
· Paisatge llevantí (J.M. Cervera Lloret)
· Carmen: Suite I (G. Bizet)
· Gaudeamus Igitur (Orq. Cristóbal Soler)
“CINC SEGLES DE MÚSICA VALENCIANA”
Al mes d’octubre de 1999, i amb motiu de la
celebració dels Cinc Segles de la Universitat
de València, s’enregistra un disc compacte
amb el nom de “Cinc Segles deMúsica
Valenciana”, en el qual intervenen el Cor de
Cambra Lluís Vich, l’OrfeóUniversitari de
València i l’Orquestra Filharmònica de la
Universitat de València.
El compact va ser produït pel Patronat Cinc
Segles de la Universitat de València i el Banco
Central Hispano, i editat per Tabalet Estudis a
partir dels enregistraments efectuats per
Turiarte al Centre Educatiu de Xest. Interpretaven les obres següents:
· El diablo en Sevilla. Obertura (J.M. Gomis)
· Nochebuena del diablo, op. 19 (O. Esplá)
· Sperits clars(J.A. Orts)
“L’ADÉU DE LUCRÈCIA BORJA”
Amb motiu de la commemoració dels cinc segles
de la butla papal que va atorgar el papa Alexandre
VI a la Universitat de València per poder emetre
títols acadèmics, la Universitat de València
encarrega al compositor Carles Santos la
composició d’una obra simfonicocoral amb el nom
“L’adéu de Lucrècia Borja”. Es va enregistrar a
València els dies 28 i 29 de gener de 2001
interpretada per l’Orfeó Universitari de València i
9
l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, juntament amb quatre
solistes de prestigi internacional.
Somagic en va fer l’enregistrament i Ars Harmonica el va editar. L’estrena
absoluta de l’obra va tenir lloc el 3 de febrer de 2001 al Palau de la Música de
València, dirigida per Carles Santos. El disc compacte el va produir la Fundació
General de la Universitat de València, la Conselleria de Cultura i el Banc
Santander Central Hispano, amb la col·laboració de la Societat General
d’Autors i Editors.
“HISTÒRIA DEL SOLDAT”
CD-ROM multimèdia educatiu que conté la narració
il·lustrada amb dibuixos i exercicis didàctics i la versió
en àudio de la suite de concert “Història del soldat”
d’Igor Stravinsky. El disc el va produir la Universitat
de València, amb la col·laboració de BANESTO i de
l’Excm. Ajuntament de València i fou editat per
Tabalet EG.
“10 ANYS DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE
VALÈNCIA”
Aquest CD, editat conjuntament amb el llibre
commemoratiu del mateix títol, conté una selecció de
peces enregistrades en concerts realitzats en directe
a diversos auditoris i fotografies dels seus deu anys
d’història.
El disc fou produit per la Fundació General de la
Universitat de València, amb la col·laboració del
Santander i l’Ajuntament de València; fou editat per
Tabalet EG.
10
2.4.- CRÍTIQUES DE PREMSA:
“…El alto nivel de los instrumentistas de cuerda puede resultar sorprendente
allí donde éste ha sido un punto flaco tradicional; [...] los metales brillaron
sobremanera, especialmente las trompetas... La dirección titular de la
agrupación se ha confiado a Cristóbal Soler Almudéver (Alcácer, 1967), que
parece muy sobrado para la empresa...músico de clase, maestro con dominio
de la arcilla sonora y claro concepto de los modelos que con ella pretende
formar."
A. Brotons Muñoz
Levante EMV, 23 de desembre de 1995.
" ..La joven orquesta dio prueba de un trabajo ilusionado y apuntó claras
posibilidades para el futuro. Cristóbal Soler es un maestro atento a los
detalles,...El trabajo de la cuerda es sensible...El concierto del jueves quedará
siempre en el recuerdo de quienes actuaron y de quienes lo escucharon".
Gonzalo Badenes
El País, 23 de desembre de 1995.
"...La formación valenciana ha saltado muy por encima de entusiasmos para
adentrarse en el campo de las calidades. Si bien para los vientos, dada la
tradición levantina, podría preverse la bondad de las ejecuciones, ésta se
extendió a una cuerda empastada, de hermoso sonido y de resultados muy
superiores, por la entrega, al número de atriles ocupados...Cristóbal Soler
Almudéver seguirá la que me parece saga de las grandes batutas españolas,
coronadas en este momento por Víctor Pablo Pérez y con escasos nombres a
mi juicio en esa dimensión."
Víctor M. Burrell
Punto de las artes, 13-19 de juny de 1997
“… La Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha ganado la 27
edición del festival de Música Joven de Viena, el más prestigioso del mundo en
su especialidad. La victoria estaba casi cantada después del éxito de su
actuación celebrada el pasado domingo en el Austria Center. Pese a tratarse
de una actuación dentro de un concurso y no de un concierto de exhibición, el
público aplaudió con intensidad y durante un largo tiempo a esta orquesta
formada por universitarios y que dirige Cristóbal Soler…”.
Levante EMV, 15 de juliol de 1998
“ …Es una orquesta de calidad profesional.En la interpretación hay exactitud y
además mucha vitalidad. “Con su acceso espontáneo a la música, estos
jóvenes valencianos reflejan un espíritu propio de los músicos más genuinos”,
dijo el secretario general de la Orquesta Sinfónica de Viena, Rainer Bischof,
presidente del jurado y director ejecutivo de este Festival, que se realiza desde
hace 27 años en la capital austriaca,…”
Julieta Rudich
El País, 15 de juliol de 1998
11
“…Según críticos y entendidos, la filarmónica universitaria levantina consiguió
hacer brillar sus dos complicadas piezas optativas, esto es “Las bodas de Luis
Alonso” de Gerónimo Giménez y “El sombrero de tres picos” de Manuel de
Falla, bajo la batuta de su titular Cristóbal Soler, sin menoscabo al parecer de
una espléndida interpretación de la pieza obligatoria, la “Sinfonía núm. 5” de
Beethoven”.
Ramiro Villapadierna
ABC, 15 de juliol de 1998
“...resaltamos la gran cantidad de público asistente y la actuación de todos los
intérpretes, sobre todo la Orquesta Filarmónica de la Universidad y el Orfeón
Universitario, ambas agrupaciones pertenecientes a la Universitat.
Musicalmente presenciamos un recorrido interesante que fue desde la música
renacentista hasta la minimalista, pasando por algunas pinceladas jazzísticas,
música atonal o arias acompañadas del piano. En definitiva, una visión original
para el texto que Joan Francesc Mira escribió para la ocasión”
Antonio Vidal
Ritmo, abril de 2001 – núm. 730
“...La orquesta universitaria de Valencia demostró ser una formación sinfónica
sólida. […] el metal luce su brillo sobre una sólida cuerda. Y no se contentan
con decir bien las órdenes por escrito de los compositores: no leen o tocan,
interpretan”.
Antoni Batista
La Vanguardia, 8 de març de 2001
“...En la orquesta dejó de sorprender lo sorprendente: que unos aficionados
alcancen un nivel tan alto de cohesión y calidad interpretativa. La tienen desde
luego, desde los controlados percusionistas hasta los entonados violonchelos,
pasando por el atractivo timbre, pleno y pastoso, de la solista de oboe. “
Alfredo Brotons
Levante EMV, 8 de novembre de 2003
“...En cuanto a la representación, lo que más sorprendió fue el trabajo realizado
pos los músicos de la orquesta y orfeón universitarios, magníficamente
dirigidos por Cristóbal Soler, titular y fundador de la misma. ¡Cuánta seriedad
hay tras sus proyectos! La cuerda estuvo francamente bien; el viento, madera y
metal, sin fisuras; los timbales y la percusión en su sitio...”
Schneekloth
Cartelera Turia, 15 de novembre de 2003
“...la Sinfonía nº 2 de Brahms, que fue interpretada con madurez por estos
excelentes embajadores de la Universidad levantina capaces de lecturas muy
dignas de una calidad mucho más que aceptable. “
Víctor Rebullida
El Heraldo de Aragón, 24 de maig de 2005
12
“...Importantes galardones internacionales han refrendado en este tiempo lo
que no había necesidad de salir fuera para reconocer como un trabajo
constante y profundo de formación y promoción. Hoy son más de quinientos los
instrumentistas que se han sentado ante sus atriles, y muchos de ellos viven de
la música. No, desde luego no fue flor de un día ni sus frutos efímeros...”
Alfredo Brotons
Levante EMV, 2 de novembre de 2005.
“... Lleno absoluto en la Sala Iturbi del Palau y programa seductor con la joven
y experta batuta de Cristóbal Soler al frente de una agrupación de ochenta
componentes cuya edad media es de veinte años. Plantel de músicos
valencianos que brindaron una buena versión de la Sinfonía Pastoral de
Beethoven, precedida de la espléndida actuación de cinco solistas de
instrumentos de viento, que concedieron varios bises ante las insistentes
ovaciones...”
Mara Calabuig
Las Provincias, 10 de gener de 2006.
“ El concierto de imauguración del curso 2006/2007 de la Universitat de
València tuvo dos hechos destacadaos: el alto nivel alcanzado por los
integrantes de la Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, bajo la
dirección de su titular Cristóbal Soler y también el programa elegido...”
Antonio Vidal
Revista RITMO (Nº 792), desembre de 2006
“...el Claustre se llenó para oír un programa muy serio, a la vez coherente y
variado, y ofrecido con unos niveles de calidad en la ejecución y de inspiración
en la interpretación tanto más admirables en unos músicos en su mayoría
adolescentes o poco más. Durantes esos doce años de existencia ha sido su
director titular Cristóbal Soler, que tampoco ha dejado de crecer el oficio...”
Alfredo Brotons
Levante EMV, 30 de juny de 2007.
“..Fue una versión diferente a la que estamos acostumbrados a escuchar, una
versión muy personal de ese gran director de orquesta valenciano, que es
Cristóbal Soler, que con una interpretación así demostró la universalidad de la
música de Amando Blanquer. Fue como escuchar un poema sinfónico con toda
su fuerza y su riqueza tímbrica que el mismo Blanquer orquestó...”
J.M.
El periódico Ciudad de Alcoy, 15 d’abril de 2008.
13