sant jordi a l`autònoma

Anuncio
SANT JORDI A L’AUTÒNOMA
23 D’AbRIL De 2013
El 23 d’Abril se celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi, molt coneguda arreu del
món per ser el dia de la rosa i el llibre, alguna cosa així com la versió catalana de Sant
Valentí, on les parelles es fan aquests obsequis mútuament (tradicionalment era el noi
qui comprava una rosa a la noia, i aquesta un llibre al noi, però actualment la tradició
s’ha anat “democratitzant” cada vegada més i els intercanvis són més equitatius).
Però, d’on ve aquesta tradició? Us adjuntem un fragment de la llegenda històrica de
Sant Jordi que, com veureu, s’ubica i s’ha d’entendre en el context d’una mentalitat de
molts segles enrere, però que pot ajudar-vos a comprendre d’on surt i en què consisteix
aquesta llegenda.
Sant Jordi és el patró de Catalunya i, tot i no ser la diada nacional oficial, sí que és una
de les celebracions més importants del nostre país. Coincideix, a més, amb la data de la
mort de Cervantes cosa que explica, almenys en part, el caràcter literari que ha agafat
amb els segles.
Aprofitem per convidar-vos a gaudir de la Diada! Feliç Sant Jordi 2013!
___________________________
El 23 de Abril se celebra en Catalunya la Diada de Sant Jordi, muy conocida en todo el
mundo por ser el día de la rosa y el libro, algo así como la versión catalana de San
Valentín, en que las parejas se hacen estos regalos mútuamente (tradicionalmente era el
chico quien compraba una rosa a la chica y ésta un libro al chico, pero actualmente la
tradición se ha ido “democratizando” cada vez más y los intercambios son más
equitativos).
Pero de dónde sale esta tradición? Os adjuntamos un fragmento de la leyenda histórica
de Sant Jordi que, como veréis, se ubica y hay que entenderla en el contexto de una
mentalidad de muchos siglos atrás, pero que puede ayudaros a entender de donde sale y
en qué consiste esta leyenda.
Sant Jordi es el patrón de Catalunya y, aunque no es la diada nacional oficial, sí que es
una de las celebraciones más importantes de nuestro país. Coincide, además, con la
fecha de la muerte de Cervantes, cosa que explica, por lo menos en parte, el caràcter
literario que ha ido tomando con los siglos.
Aprovechamos para invitaros a disfrutar de la Diada! Feliz Sant Jordi 2013!
____________________________
The 23rd of April we celebrate in Catalunya the Sant Jordi’s Diada, widely known all
over the world for being the day of the book and the rose, something like the catalan
version of Saint Valentine’s Day, in which the couples make each other these presents
(traditionally women gave a book to men and they gave a rose to the women but
nowadays the tradition has become more “democratic” and the exchanges are more
equal).
But where does this tradition come from? We attach you the historical legend of Sant
Jordi that, as you will see, must be understood within the context of the mentality of
many centuries ago, but that can be useful in order to understand where it comes from
and what this legend is about.
Sant Jordi is the patron saint of Catalunya and, even though it is not the official national
day, it is one of the most important celebrations in our country. Moreover, it is the same
day of Cervantes’ death, which explains, at least in part, why it has become a literary
event along the centuries.
We invite you to enjoy the Diada! Happy Sant Jordi 2013!
AMADES, J. Costumari català. El curs de l’any. Volum III. Barcelona, 1952. Pàg. 285288.
Llegenda de Sant Jordi
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular
universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició
catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els
voltants Montblanc un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar
i nedar, i tenia l’alè pudent fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades
enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats
i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van
pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i
a dret. Van assajar el sistema i va donar un bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se
sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el
veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que
destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se’n
devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del
monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de
donar a la fera. Ciutadans hi hagués que es van oferir a substituir-la, però el rei fou
sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de
qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat
i ella soleta s’encaminà cap al catal de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i
alacaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan
va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, conegut en territoris
enllà com Sant Jordi, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i
lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava
una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li
havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per
combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la
ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. Entre
aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del
cavaller, que s’enfrentà a la bèstia i li clavà una bona estocada amb la seva llança al cor.
De la mateixa sang vessada pel drac, en naixé un roser, amb les roses més vermelles que
la princesa hagués vist mai. El jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. Tot
el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava
amb els braços oberts la donzella i el cavaller.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no
la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent
d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de
Montblanc, i així ho havia fet.
Leyenda de Sant Jordi
Sant Jordi, caballero y mártir, es el héroe de una gran gesta caballeresca, que la voz
popular universal sitúa en las lejanas y legendarias tierras de la Capadocia, pero que la
tradición catalana cree que tuvo lugar en los alrededores del pueblo de Montblanc.
Dicen que acechaba los alrededores de Montblanc un dragón feroz y terrible, que poseía
las facultades de caminar, volar y nadar y tenía el aliento fétido hasta el punto que,
desde muy lejos, con sus bocanadas envenenaba el aire causando la muerte a todo aquél
que lo respirara. Causaba estragos en los rebaños y las gentes y por todas aquellas
tierras reinaba el terror más profundo. Las gentes pensaron de darle cada día una
persona que le serviría como presa y, de esta manera, no causaría estragos a diestro y
siniestro. Ensayaron el sistema y dio buen resultado; lo difícil fue encontrar quien se
sintiera lo bastante aburrido como para dejarse devorar voluntariamente por el feroz
monstruo y todo el vecindario concluyó en hacer un sorteo cada día entre todos los
vecinos del pueblo y que fuera el azar quien decidiera quien sería librado a la fiera.
Y así se hizo durante mucho tiempo y la fiera debía de sentirse satisfecha puesto que
dejó de causar los estragos y calamidades que cometía antes.
Pero un día quiso la suerte que fuera la hija del rey la destinada a ser pan para el
monstruo. La princesa era joven, gentil y gallarda como ninguna otra y causaba mucho
reparo tener que entregarla a la fiera. Hubo ciudadanos que se ofrecieron a sustituirla,
pero el rey fue severo e inexorable y, con el corazón de luto, dijo que tanto daba su hija
como la de cualquiera de sus súbditos y se avino a que fuera sacrificada. La doncella
salió del pueblo y ella sola se encaminó hacia la guarida de la fiera, mientras el
vecindario, desconsolado y cabizbajo, miraba desde la muralla como se dirigía al
sacrificio. Pero fue el caso que, cuando hubo pasado la muralla, se le presentó un joven
caballero, conocido por esas tierras como Sant Jordi, cabalgando un caballo blanco, y
con una armadura dorada y reluciente. La doncella, horrorizada, le dijo que huyera
deprisa, que rondaba por allí una fiera que, nada más verlo, lo haría añicos.
El caballero le dijo que no temiera, que nada tenía que pasarle, ni a él ni a ella, ya que él
había venido expresamente a combatir el monstruo, para matarlo y liberar del sacrificio
a la princesa, así como la ciudad de Montblanc del azote que representaba tener aquel
monstruo como vecino. Fue entonces que la fiera se presentó, con gran horror de la
doncella y gran gozo del caballero, que emprendió con el monstruo de una lanzada en el
corazón. De la misma sangre derramada por el dragón nació un rosal, con las rosas más
rojas que la princesa hubiera visto nunca. El joven caballero cortó una rosa y se la
ofreció a la princesa.
Todo el pueblo de Montblanc, que había presenciado la pelea desde las murallas,
esperaba ya con los brazos abiertos la doncella y el caballero.
El rey quiso casar a su hija con el fuerte caballero, pero Sant Jordi replicó que no la
merecía; dijo que había tenido una revelación divina sobre la urgente necesidad de
combatir el feroz dragón y liberar a la doncella, y con ella el pueblo de Montblanc, y así
lo hizo.
The Legend of Sant Jordi
Sant Jordi was a knight and a martyr, and he’s the hero of a great epic deed, which is
usually located in the far and legendary land of Cappadocia by the universal popular
culture, but that the Catalan tradition believes happened in the surroundings of
Montblanc:
Once upon a time, a fierce and terrible dragon devastated the surroundings of
Montblanc. It could walk, fly and swim, and its breath was so stinking that it poisoned
the air and caused the death to those who breathed it.
It caused havoc with the people and the herds and fear and terror where spread all over
the place. The people of Montblanc decided they would feed the Monster with a
different person everyday, so it would stop destroying all over. They tried the new
system and it worked pretty well; the hardest part was finding somebody bored enough
of living to sacrify himself and become the Monster’s meal, so the neighbourhood
decided to make a draw everyday among all the inhabitants to decide who was to feed
the Beast. And that’s the way it worked for a long time, and the Monster seemed quite
satisfied, since it stopped destroying and harassing as it used to do.
But fate made the King’s daughter to become the monster’s meal. She was young,
graceful and brave as no other, and it caused a big grief to give her to the monster. Even
some citizens offered themselves as substitutes of the princess, but the King was severe
and unbending and, with his heart full of pain, said that it didn’t matter if it was her
daughter, she was as good as any of his citizens daughters, so he agreed in sacrifying
her.
The maiden left the city and walked alone to the Beast’s cave, while the people, terribly
sad and discouraged, watched from the city wall how she walked to death. But all of a
sudden, once she had crossed the wall, a young knight known around as Sant Jordi,
riding a white horse and wearing a bright, golden armour. The maiden told him to run
away as fast as possible, since around there was a monster that would eat him before he
could even notice. The knight, though, told her not to panic, that nothing would happen,
neither to him nor to her, as he had come determined to fight and kill the monster in
order to free the princess, as well as the whole people of Montblanc, of the constant
threat that having that monster as a neighbour meant.
The Beast appeared, causing great fear on the princess and great joy on the knight, who
attacked it at once and, with only one lance stroke to its heart, injured it to death. From
the blood shed by the dragon a rosebush was born, with the most beautiful roses the
princess had ever seen. The knight took one red rose and offered it to her. Everybody
had followed the whole fight from the city wall.
The King wanted to marry his daughter with the brave knight, but Sant Jordi replied that
he didn’t deserve her; he said that he had had a divine revelation about the urgent need
of going to fight the fierce Dragon and release the maiden and, along with her, the
whole town of Montblanc, and so he had done.
Descargar