tripa ok - Àrea metropolitana de Barcelona

SALUTACIÓ
L’ENTITAT METROPOLITANA DEL MEDI AMBIENT
CICLE DE L’AIGUA
Índex
4
6
8
10 El subministrament de l’aigua
Les fonts d’abastament
L’abastament en alta
El subministrament en baixa
Usos i consums
Els aforaments
17 Sanejament
Les estacions depuradores
d’aigües residuals
El tractament de fangs
Els col·lectors
21 La reutilització
22 La prevenció d’inundacions
24 La inspecció i control ambiental
27 El laboratori
30 El Programa Metropolità de
Gestió de Residus Municipals
(PMGRM)
31 La composició dels residus
municipals
32 La generació de residus
34 Recollida selectiva
El vidre
El paper i el cartró
Els envasos lleugers
La matèria orgànica
Les recollides específiques
Les deixalleries
Valoració conjunta
58
48 La valorització dels materials
El vidre
El paper i el cartró
Els envasos lleugers
La matèria orgànica
Els residus recollits
en les deixalleries
53 Els tractaments finalistes
La valorització energètica
El dipòsit controlat de la Vall
d’en Joan
Balanç global de la valorització
material i dels tractaments
finaliste
TRADUCCIONS
LA INFORMACIÓ
PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS
28
63
64 Español
74 English
Salutació
José Cuervo Argudín
President de l’Entitat Metropolitana
del Medi Ambient
S’ha completat la primera fase de la restauració
del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, un llarg
i complex procés que té com a finalitat integrar de
nou aquest espai en el seu entorn. Per aconseguir
aquest objectiu s’han realitzat importants tasques
de repoblació amb espècies autòctones, alhora que
s’ha aprofitat el biogàs que emeten els residus per
produir electricitat.
Al llarg del 2003 l’Entitat Metropolitana del Medi
Ambient (EMMA) ha continuat duent a terme
diverses actuacions destinades a vertebrar els
serveis comuns relacionats amb el
subministrament d’aigua potable, el sanejament
de les aigües residuals i el tractament de residus.
Aquest any ha estat marcat pels grans projectes,
ja finalitzats, que han fet avançar notablement en
la recerca d’una Àrea Metropolitana més sostenible.
També s’ha finalitzat el tractament primari de la
depuradora del Besòs, una instal·lació avançada
que es troba situada sota el Fòrum de les Cultures
i perfectament integrada en el continu urbà de la
ciutat. Quan funcioni a ple rendiment el tractament
biològic, la nova depuradora permetrà tractar
600.000 metres cúbics d’aigua.
Continuant amb l’aposta per la valorització dels
residus, durant el 2003 s’ha acabat de perfilar una
altra gran infrastructura de l’EMMA, l’Ecoparc
Montcada. Els Ecoparcs que, paulatinament, posa
en marxa l’Entitat, han de suposar una millora que
redueixi al mínim els circuits finalistes i que ens
permeti acomplir els objectius de les directives
europees.
En definitiva, des de l’Entitat Metropolitana del Medi
Ambient continuem treballant, de manera
coordinada amb tots els municipis membres, en
favor d’una millora de la qualitat de l’aigua, d’una
reducció de l’impacte dels residus sobre el medi
ambient, i la implementació de tecnologies punteres
que ens permetin assolir els nous objectius.
L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Castellbisbal
Badia
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
El Papiol
Pallejà
Sant Vicenç
dels Horts
Torrelles de
Llobregat
Begues
St. Climent
de Llobregat
Gavà
Castelldefels
Cerdanyola
del Vallès Ripollet
St. Cugat
del Vallès
Molins
de Rei
St. Feliu de
Sta.
Llobregat
Coloma de
St. Just
Cervelló
Desvern
St. Joan
Despí
Esplugues de
Llobregat
Cornellà de
Llobregat
St. Boi de
L’Hospitalet
Llobregat
de Llobregat
Montcada
i Reixac
Sta.
Coloma de
Gramanet
Tiana
Badalona
Montgat
Barcelona
St. Adrià
del Besòs
Viladecans
El Prat
de Llobregat
L’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics
i del Tractament de Residus (EMSHTR),
habitualment coneguda com Entitat Metropolitana
del Medi Ambient (EMMA), és una entitat local
creada per la llei catalana 7/1987, de 4 d’abril.
En l’àmbit territorial de l’EMMA s’hi inclouen els
municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barberà
del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal,
Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de
Llobregat, el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues
de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins
de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà,
Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de
la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent
de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant
Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa
Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat
i Viladecans.
La Llei 7/1987, de creació de l’Entitat Metropolitana,
li atribueix competències en matèria d’obres
hidràuliques i abastament d’aigua potable,
de sanejament i evacuació d’aigües residuals,
de tractament i aprofitament de residus municipals
i de residus industrials no especials o inerts,
i de coordinació dels serveis municipals
corresponents.
Amb l’aplicació de criteris de desenvolupament
cada vegada més sostenible i tenint en compte
l’aprovació de la normativa europea de la Directiva
Marc, les actuacions de l’EMMA estan orientades
bàsicament en els aspectes següents:
Fomentar la reutilització de l’aigua regenerada,
per tal d’estalviar recursos i facilitar l’ús d’aigua
no potable per a usos com regadiu, neteja de
clavegueram, rec de zones verds, etc.
Fomentar l’ús de recursos hídrics alternatius com
la dessalació.
El cicle integral de l’aigua
Dins del cicle integral de l’aigua estan incloses
totes les activitats relacionades amb la captació,
l’emmagatzemament, el transport, el tractament
i l’evacuació de l’aigua en qualsevol de les seves
procedències i qualitats. En la majoria d’aquestes
activitats, l’EMMA com a Entitat Local de l’Aigua
(ELA) hi té competències i, per tant, això facilita
la gestió integral de tot el cicle de l’aigua en el
territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Fomentar les campanyes per a l’estalvi d’aigua.
Contribuir a mantenir el cabal ecològic dels
cursos fluvials.
Evitar la salinització i sobrexplotació dels
aqüífers.
Adaptar el sistema tarifari d’aigua per tal de
penalitzar a qui faci un ús desmesurat de l’aigua.
Millorar la qualitat del medi receptor evitant les
descàrregues d’aigua contaminades en èpoques
de pluja.
Fomentar la millora de la xarxa secundària de
sanejament.
Adaptar els criteris d’explotació de les plantes
depuradores per a millorar més el medi receptor.
Potenciar el manteniment i/o explotació de les
instal·lacions d’aigües pluvials.
Es recullen en aquest apartat, els trets més
importants de cada una de les actuacions que
es realitzen a l’EMMA diferenciades pels diversos
serveis existents: el subministrament d’aigua
d’abastament, el sanejament, la inspecció
i el control ambiental, la reutilització, la prevenció
d’inundacions i el laboratori.
Ter
Subterrània
Llobregat
DISTRIBUCIÓ FONTS D’ABASTAMENT
Font: Agència Local
d’Ecologia Urbana
de Barcelona
45%
10%
45%
Les fonts d’abastament
EL SUBMINISTRAMENT DE L’AIGUA
En un futur, i davant de la
percepció i conscienciació
de la societat de tractar
l’aigua com a recurs escàs,
les fonts no convencionals
com les dessaladores i l’ús
de l’aigua regenerada
podran esdevenir una font
de primer ús.
El concepte general de subministrament d’aigua
inclou les operacions de captació, tractament
i distribució. La captació pot ser superficial
(majoritàriament) o subterrània en funció de
l’origen de l’aigua; el tractament és l’operació
mitjançant la qual s’aconsegueix que l’aigua tingui
la qualitat òptima; finalment, la distribució es
realitza per fer arribar als usuaris (intermedis
o finals) l’aigua necessària.
CAPTACIÓ
TRACTAMENT
DISTRIBUCIÓ
El subministrament de l’aigua a l’àrea
metropolitana de Barcelona depèn de la demanda
de diferents sectors —domèstic, industrial,
municipal, ramader i rec— .
10 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Les fonts d’abastament són aquelles que
proveeixen la demanda hídrica en un àmbit
determinat, en aquest cas de l’EMMA.
Tradicionalment, les fonts han estat les superficials
o subterrànies, si bé en un futur, i davant de la
percepció i conscienciació de la societat de tractar
l’aigua com a recurs escàs, les fonts no
convencionals com les dessaladores i l’ús de l’aigua
regenerada podran esdevenir una font de primer ús.
Quant a les fonts superficials, en l’àmbit
metropolità s’obtenen de la conca del riu Llobregat
i de la conca del riu Ter.
Pel que fa a les fonts subterrànies, les aigües
procedeixen de diferents aqüífers i s’utilitzen
principalment per a ús industrial i domèstic.
Els aqüífers utilitzats són: la Vall Baixa i del Delta
del Llobregat, la Cubeta de Sant Andreu i el Pla
de Barcelona, i des del 2002 s’han recuperat els
recursos de l’aqüífer del Besòs.
A grans trets, l’aigua utilitzada a l’àmbit territorial
de l’EMMA procedent de les fonts superficials
constitueix un 90%, mentre que d’aigua subterrània
se n’utilitza un 10% de la demanda total.
L’abastament en alta
L’abastament en alta fa referència al conjunt
d’instal·lacions incloses des de la captació fins
al lliurament de l’aigua als dipòsits de capçalera
o punts de connexió dels sistemes municipals
de subministrament d’aigua en baixa,
amb independència de la titularitat i la gestió. Dins
d’aquest tipus d’abastament s’inclouen les plantes
de potabilització, les estacions de bombament, els
dipòsits reguladors i les artèries que les uneixen
entre si, així com totes aquelles instal·lacions
definides a l’annex I del Decret legislatiu 3/20031.
En el cas de l’EMMA, l’abastament en alta depèn
en gran mesura de la capacitat i regulació dels
sistemes d’embassament dels rius Llobregat i Ter,
i dels volums existents en els aqüífers dels rius
Llobregat i Besòs.
El sistema Llobregat té una capacitat total
d’embassament de 213,81 hm3, dels quals
109,43 hm3 pertanyen a la Baells, 24,38 hm3 a Sant
Ponç i 80 hm3 a la Llosa del Cavall. D’altra banda,
el sistema Ter, té una capacitat total
d’embassament de 398,26 hm3, què és la suma
dels 165,26 hm3 de Sau i dels 233 hm3 de Susqueda.
450,00
En els darrers tres anys, l’evolució dels nivells
embassats d’ambdós sistemes ha estat molt
variada, i es comprova com des de finals de 2002
el nivell s’ha anat recuperant bàsicament com
a conseqüència de les pluges esdevingudes.
Com a conseqüència de la regulació dels dos
sistemes, l’aigua arriba a les plantes
potabilitzadores encarregades de fer arribar l’aigua
superficial amb qualitat suficient a l’àrea
metropolitana.
L’aigua del riu Llobregat es tracta a les plantes
d’Abrera (explotada per Aigües Ter Llobregat, ATLL)
i a la planta de Sant Joan Despí (explotada per
Aigües de Barcelona), mentre que l’aigua del riu
Ter es tracta a la planta de Cardedeu
(explotada per ATLL).
Les capacitats de tractament de les tres
potabilitzadores són de 5.300 l/s per a la de Sant
Joan Despí, 3.000 l/s per a la d’Abrera i 8.000 l/s
per a la de Cardedeu.
Finalment, els dipòsits de capçalera constitueixen
el punt final del sistema d’abastament en alta i es
troben distribuïts pels diferents municipis que
formen l’àrea metropolitana de Barcelona per tal
d’abastar les poblacions.
DIPÒSITS PER COMPANYIA
D’ABASTAMENT
Àmbit
Nº dipòsits
SGAB
72
SOREA
16
AQUALIA
12
SABEMSA
1
APSA
6
AICSA
12
CASSA
Total
2
121
400,00
350,00
300,00
250,00
200,00
150,00
100,00
50,00
0
2001
2002
2003
Sistema Llobregat
Max. Llobregat
Sistema Ter
Max. Ter
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
11
El subministrament en baixa
El conjunt de canonades i tots els seus elements
de maniobra i control que condueixen l’aigua
potable des dels dipòsits de capçalera fins als
usuaris finals, constitueixen l’anomenat
subministrament en baixa.
Es diferencien entre les canonades de transport
—principals— i les canonades de distribució —
secundàries—, i sumen uns 4.700 km en tota l’àrea
metropolitana de Barcelona (àmbit EMMA).
En l’àmbit de l’EMMA hi ha set companyies
diferents responsables de subministrar aigua
en baixa als usuaris dels diferents municipis on
realitzen la gestió. D’aquestes, sols dues són de
titularitat municipal (SABEMSA i APSA), mentre
que la resta són de titularitat privada.
Companyies
Badalona
Esplugues de Llobgat
El Papiol
St Just Desvern
Barcelona
Gavà
St. Adrià besòs
Sta Coloma
Cervelló
Begues
Hospitalet
de Llobregat
St. Boi Llobregat
Sta Coloma
Gramenet
Castelldefels
Montcada i Reixac
St Climent
Llobregat
Torrelles
de Llobregat
Cerdanyola
del Vallès*
Montgat
St. Feliu Llobregat
Viladecans
Cornellà
de Llobregat
Pallejà
St. Joan Despí
SOREA
Sociedad Regional
(grup Aigües de Barcelona)
Badia
Ripollet
St. Cugat Vallès
AQUALIA
Molins de Rei
St. Andreu de la Barca
St. Vicenç dels Horts
APSA
Aigües del Prat
El Prat de Llobregat
SABEMSA
Aigües de Barberà
Barberà del Vallès
AICSA
Aigües de Castellbisbal
Castellbisbal
CASSA
Companyia d'aigües de Sabadell
barri de Bellaterra
SGAB
Societat general d'aigües
de Barcelona
* Excepte barri de Bellaterra
12 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Municipis
Tiana
Castellbisbal
Badia
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
El Papiol
Pallejà
St. Vicenç
dels Horts
Torrelles de
Llobregat
Begues
St. Climent
de Llobregat
Gavà
Castelldefels
Cerdanyola
del Vallès Ripollet
St. Cugat
del Vallès
Molins
de Rei
GESTIÓ DEL SERVEI DOMICILIARI
D’ABASTAMENT D’AIGUA
Montcada
i Reixac
St. Feliu de
Sta.
Llobregat
Coloma de
St. Just
Cervelló
Desvern
St. Joan
Despí
Esplugues de
Llobregat
Cornellà de
Llobregat
St. Boi de
L’Hospitalet
Llobregat
de Llobregat
Municipis gestionats per:
Sta.
Coloma de
Gramanet
AGBAR
SOREA (Grup AGBAR)
AQUALIA
SABEMSA
APSA
AICSA
CASSA
Tiana
Badalona
Montgat
Barcelona
St. Adrià
del Besòs
Viladecans
El Prat
de Llobregat
Usos i consums
NOMBRE D’ABONATS PER ÚS I COMPANYIA
Usos
A l’àrea metropolitana es fa un ús divers de l’aigua,
que, en general, es pot classificar en:
Ús domèstic: el que realitzen els usuaris
domèstics i les comunitats de veïns.
Ús no domèstic: el que realitzen la indústria
i el comerç.
Ús municipal: el que realitzen els serveis
municipals (neteja, rec, etc.).
El principal d’aquest tres usos quant al seu consum
és el domèstic. Podem preveure que en un futur
proper el preu de l’aigua dependrà en gran mesura
del tipus d’ús que se’n faci, de manera que serà
necessari disposar d’informació acurada sobre
altres usos com l’agrícola, el d’aigua del subsòl,
etc.
Municipi
SGAB
SOREA
AQUALIA
SABEMSA
AICSA
CASSA
APSA
Total EMMA
Domèstic
1.109.237
47.807
29.674
9.835
4.805
674
24.499
1.226.531
No dom.
158.240
3.614
2.817
1.964
368
140
2.960
170.103
Municipal
7.331
501
163
4
4
5
188
8.196
Total
1.274.808
51.922
32.654
11.803
5.177
819
27.647
1.404.830
En un futur proper el preu
de l’aigua dependrà en gran
mesura del tipus d’ús que
se’n faci, de manera que
serà necessari disposar
d’informació acurada sobre
altres usos com l’agrícola,
el d’aigua del subsòl, etc.
PERCENTATGE DE CONSUMS PER MUNICIPI (hm3)
SGAB
SOREA
AQUALIA
SABEMSA
AICSA
CASSA
La caracterització dels diferents usos d’aigua s’obté
a partir de la informació que facilita cada
companyia subministradora del seu àmbit.
APSA
TOTAL
EMMA 0%
Domèstic
No domèstic
Municipal
20%
40%
60%
80%
100%
Es comprova com el nombre d’usuaris domèstics
representa entre el 80% i 90% del total. Barcelona
té el major nombre d’abonats domèstics respecte
del total d’abonats del municipi, i el Papiol té el
menor nombre d’usuaris domèstics donada la
importància del teixit industrial.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
13
Consums
CONSUM PER MUNICIPI (hm3)
En aquest apartat es mostra la relació de consum
d’aigua per a cada un dels usos descrits
anteriorment. D’aquesta manera, es distingeix
entre l’aigua consumida en el sector domèstic,
la consumida en el no domèstic i la consumida
en el municipal de cada una de les entitats
subministradores i en cada un dels municipis
de l’EMMA.
Domèstic
No dom.
Municipal
Total
Badalona
9.224
2.120
684
12.028
Barcelona
74.181
32.502
7.848
114.531
389
86
26
501
3.414
611
254
4.279
Cerdanyola del Vallès*
2.560
1.064
290
3.914
Cornellà Llobregat
3.359
944
519
4.822
Municipi
Begues
Castelldefels
Esplugues Llobregat
2.160
693
245
3.098
Gavà
2.234
716
383
3.333
10.037
2.612
961
13.610
1.366
1.001
172
2.539
Montgat
435
109
-
544
Pallejà
625
155
64
844
El Papiol
191
105
17
313
St. Adrià Besòs
1.326
812
310
2.448
St. Boi Llobregat
3.669
1.123
277
5.069
150
18
15
183
St. Feliu Llobregat
1.814
729
215
2.758
St. Joan Despí
Hospitalet Llobregat
CONSUM TOTAL D’AIGUA
SEGONS ÚS (hm3)
Domèstic
No domèstic
Municipal
Montcada i Reixac
St. Climent Llobregat
56.278
143.539
14.700
1.360
449
249
2.058
St. Just Desvern
885
689
107
1.681
Sta. Coloma Cervelló
326
171
26
523
4.735
1.126
404
6.265
Sta. Coloma Gramenet
Torrelles de Llobregat
284
19
5
308
Viladecans
2.681
463
258
3.402
Total SGAB
127.405
48.317
13.329
189.051
553
15
138
707
Ripollet
1.430
592
145
2.167
St. Cugat Vallès
4.983
1.965
417
7.365
473
-
98
571
Total SOREA
7.438
2.572
799
10.809
Molins de Rei
1.377
258
-
1.635
St. Andreu Barca
1.094
674
-
1.768
St. Vicenç dels Horts
1.279
348
-
1.627
Total AQUALIA
3.750
1.280
-
5.030
l Badia
Pel que fa als consums en el territori de l’EMMA,
torna a destacar el consum domèstic. Cal fer
esment que aquestes dades no inclouen les
extraccions realitzades per les indústries dels seus
propis pous; si s’hi incloguessin, la xifra
corresponent al consum no domèstic augmentaria
notablement.
Atenent el nombre d’habitants de cada municipi,
per comprovar el consum mitjà per habitant, es
relaciona el volum facturat per les companyies
en cada municipi amb el nombre d’habitants.
Tiana
Barberà del Vallès
1.265
974
132
2.370
Total SABEMSA
1.265
974
132
2.370
Castellbisbal
650
1.947
60
2.657
Total AICSA
650
1.947
60
2.657
Bellaterra
368
79
2
449
Total CASSA
368
79
2
449
El Prat de Llobregat
2.664
1.110
377
4.151
Total APSA
2.664
1.110
377
4.151
143.539
56.278
14.700
21
Total EMMA
* Excepte el barri de Bellaterra
14
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
CONSUM PER HABITANT
250
200
150
100
50
Habitants1
Consum per
hab. (l/hab)
9.224
214.440
117,85
553
14.553
104,14
1.265
27.153
127,61
74.181
1.582.738
128,41
Begues
389
5.023
212,17
Castellbisbal
650
9.791
181,83
Castelldefels
3.414
52.405
178,48
Cerdanyola del Vallès2
2.928
55.731
143,90
Cornellà Llobregat
3.359
82.817
111,12
191
3.518
148,75
El Prat de Llobregat
2.664
63.312
115,27
Esplugues Llobregat
2.160
46.447
127,41
Gavà
2.234
42.304
144,68
10.037
246.415
111,59
Molins de Rei
1.377
21.958
171,87
Montcada i Reixac
Badalona
Badia
Barberà del Vallès
Barcelona
El Papiol
Hospitalet Llobregat
1.366
30.354
123,29
Montgat
435
8.775
135,82
Pallejà
625
8.544
200,41
Ripollet
1.430
32.429
120,78
St. Adrià Besòs
1.326
32.845
110,61
St. Andreu Barca
1.094
23.307
128,62
St. Boi Llobregat
3.669
80.738
124,50
150
3.233
127,11
St. Cugat Vallès
4.983
63.312
215,62
St. Feliu Llobregat
1.814
41.543
119,63
St. Joan Despí
1.360
29.982
124,28
885
14.809
163,73
1.279
26.008
134,68
326
6.212
143,78
St. Climent Llobregat
St. Just Desvern
St. Vicenç dels Horts
Sta. Coloma de Cervelló
Sta. Coloma Gramenet
4.735
116.012
111,82
Tiana
473
6.519
198,59
Torrelles de Llobregat
284
4.115
189,08
2.681
59.343
123,78
3.056.685
142,52
Viladecans
Valor Promig
El municipis amb un major consum per habitant
són Sant Cugat del Vallès —215,62 l/hab/dia—
i Begues —212,47 l/hab/dia—, conseqüència
del gran nombre d’habitatges amb superfície
enjardinada, mentre que el municipi amb un
consum menor és el de Badia —104,14 l/hab/dia.
Viladecans
Torrelles de Llobregat
Tiana
St. Coloma Gramanet
Sta. Coloma de Cervelló
St. Just Desvern
St. Vicenç dels Horts
St. Joan Despí
St. Cugat Vallès
St. Feliu Llobregat
St. Boi Llobregat
St. Climent Llobregat
St. Andreu Barca
St. Adrià Besòs
Pallejà
Ripollet
Montgat
Molins de Rei
Domèstic
(hm3/any)
Municipi
Montcada i Reixac
Gavà
Hospitalet Llobregat
Esplugues Llobregat
El Papiol
El Prat de Llobregat
Cornellà Llobregat
Castelldefels
Cerdanyola del Vallès
Begues
Castellbisbal
Barcelona
Badia
Barberà del Vallès
Badalona
0
La mitjana del consum per
habitant i dia a l’àmbit de
l’EMMA —136,50 l/hab/dia—
es troba per sota de l’europea
(186 l/hab/dia), segons la
International Statistics for
Water Supply 2002.
En termes generals, val a dir que la mitjana del
consum per habitant i dia a l’àmbit de l’EMMA
—136,50 l/hab/dia— es troba per sota de l’europea
(186 l/hab/dia), segons la International Statistics
for Water Supply 2002.
1
Dades extretes de les
estadístiques de la Diputació
de Barcelonna 2003
2
Inclou el barri de Bellaterra
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
15
RELACIÓ D’AFORAMENTS
Aforaments
L’aforament és un tipus de subministrament en
extinció format per la clau d’aforament, el muntant
i el dipòsit, si bé no és el sistema més adequat,
ja que presenta un seguit d’inconvenients.
D’entre els més destacats cal esmentar el perill
sanitari que es produeix com a conseqüència de
l’absència de desinfectant als dipòsits en períodes
de temps llargs sense renovació de l’aigua,
la possible manca de manteniment d’aquests,
la manca de pressió, l’elevat risc d’obstrucció dels
passos calibrats, la impossibilitat d’individualització
de consum i/o el malbaratament de l’aigua que no
es consumeix.
Municipi
Aforaments
Badalona
917
Badia
-
Barberà del Vallès
-
Barcelona
-
Bellaterra
-
Castellbisbal
Castelldefels
Cerdanyola del Vallès
Cornellà Llobregat
El Papiol
A continuació es mostra el nombre d’aforaments
dels 33 municipis de l’àrea metropolitana de
Barcelona per a l’any 2003.
El 2003 hi havia 10 municipis que ja no disposaven
d’aforaments.
17
1
24
Gavà
Hospitalet Llobregat
683
59
1.156
Montcada i Reixac
11
Montgat
72
Pallejà
Ripollet
Sant Adrià Besòs
122
46
Sant Andreu Barca
11
Sant Boi Llobregat
927
Sant Climent Llobregat
-
Sant Cugat Vallès
4
Sant Feliu Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Tiana
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Total
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
284
Esplugues Llobregat
Santa Coloma Gramenet
16
52
El Prat de Llobregat
Molins de Rei
El Reial decret 140/2003 , on s’estableixen els
criteris sanitaris de l’aigua de consum humà, posa
de manifest la importància d’eliminar aquest tipus
de subministrament abans de l’1 de gener de 2012,
fet que conduirà a establir un seguit d’actuacions
futures per tal d’assegurar el compliment legislatiu.
3.961
Begues
400
4
144
37
24
400
555
9.911
ESTACIONS DEPURADORES
D’AIGÜES RESIDUALS
Depuradora
Montcada
i Reixac
St. Feliu de
Llobregat
Begues
Vallvidrera
St. Adrià
del Besòs
Gavà
El Prat
SANEJAMENT
L’Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
(EMSSA), empresa pública de l’EMMA, gestiona el
servei de sanejament en alta a l’àrea metropolitana
de Barcelona, explotant i mantenint totes les
infraestructures en servei:
Xarxa de col·lectors en alta
Estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR)
Emissaris submarins
Estacions de bombeig
EDAR
Capacitat
disseny (m3/dia)
Cabal tractat
2003 (m3/dia)
Habitants
-equivalents
Tipus Tractament
2003
Besòs
600.000
392.501
3.000.000
Físicoquímic
El Prat*
420.000
265.573
2.000.000
Biològic
Sant Feliu
72.000
57.091
320.000
Biològic+Terciari
Montcada i Reixac
72.000
55.863
360.000
Biològic
Gavà-Viladecans
72.000
43.263
300.000
Biològic
Vallvidrera
800
667
3.000
Biològic
Begues
800
899
4.000
Biològic+Terciari
(en construcció nova EDAR)
* Gestionat parcialment per EMSSA
EDAR Besòs
Les estacions depuradores d’aigües residuals
EMSSA ha col·laborat durant el 2003 en l’explotació
del sistema de sanejament de la depuradora
del Prat de Llobregat, que Depurbaix S.A. està
posant en servei de manera progressiva i que serà
cedida a l’EMMA.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
17
DISTRIBUCIÓ DEL CABALS TRACTATS PER EDAR
PERCENTATGES D’ELIMINACIÓ DE DBO5, M.E.S. I DQO
5,3%
0,2%
100%
90%
6,8%
80%
70%
6,9%
60%
48,0%
50%
40%
32,5%
30%
20%
10%
0%
Besòs
El Prat*
DBO5
Sant Feliu
* En construcció el tractament biològic
Montcada i Reixac
M.E.S.
DQO
Plantes amb tractament
físic i químic (Besòs*)
Plantes amb tractament
biològic (resta)
Gavà-Viladecans
Vallvidrera i Begues
Total
EVOLUCIÓ DEL CABAL D’AIGUA TRACTAT DES DE 1985*
350
298
300
271 264
267
248
218
205 215
1988
1989
Milions m3 d’aigua
250
193
200
225
268
249 241 242
221 215
Al gràfic es posa de manifest la major contribució
a la disminució de càrrega contaminant dels
tractaments biològics. Actualment a l’EDAR Besòs
s’estan fent les obres necessàries per incorporar
aquest tipus de tractament.
207
174
150
100
71
50
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1987
1986
1985
0
* A partir de 2002 s’inclou el cabal de l’EDAR EL Prat
L’evolució de cabals dóna una idea de la quantitat
d’aigua tractada, però depèn en gran mesura de les
variacions de la pluviometria anual i d’aportacions
complementàries que es realitzen a les
depuradores.
EDAR El Prat
18 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Tractament de fangs
Els fangs són, sens dubte, un dels reptes actuals
del sistema de sanejament. La major quantitat
d’aigua depurada, sumada a nivells de qualitat
de l’aigua tractada cada vegada més elevats,
comporta una elevada producció de residu sòlid
(fangs) a les depuradores que ha de ser
correctament tractat i disposat per tal de
minimitzar l’impacte ambiental. Cada vegada
suscita més interès l’ús de fangs tractats com
a base de fertilitzants i/o per a esmenes del sòl,
entre altres aplicacions.
FANGS PRODUÏTS PER EDAR
EDAR
Fangs produïts
Tipus de tractament
(Tm matèria seca/any)
Besòs
40.733
Deshidratació i assecatge tèrmic
El Prat*
Encara no totalment
operativa
Futura digestió anaeròbia amb cogeneració deshidratació,
i assecatge tèrmic.
Sant Feliu
4.992
Digestió anaeròbia amb cogeneració i deshidratació
Montcada i Reixac
Inclosa en producció
EDAR Besòs
Espessiment i bombament de fangs a EDAR Besòs.
Gavà-Viladecans
2.778
Digestió anaeròbia amb cogeneració i deshidratació.
Vallvidrera
41
Espessiment i tractament a EDAR Sant Feliu
Begues
50
Espessiment i tractament a EDAR Gavà- Viladecans
* Tractat parcialment per EMSSA
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
19
Construcció d’un col·lector
Col·lectors
La principal infraestructura de què disposen
les ciutats per conduir les avingudes d’aigua,
regular-ne el cabal i reduir el risc d’inundacions
associades a les pluges de caràcter torrencial
són els col·lectors i la xarxa de clavegueram.
Diàriament, la xarxa de l’àrea metropolitana de
Barcelona (d’aproximadament 3.000 quilòmetres)
transporta prop de 900.000 metres cúbics d’aigües
residuals que, posteriorment, es tracten a les
plantes depuradores.
COL·LECTORS
EDAR
Col·lectors concentradors
Emissaris submarins
Col·lectors interceptors pendents d’execució
Col·lectors concentradors executats 1999-2003
Montcada
i Reixac
St. Feliu de
Llobregat
Begues
Vallvidrera
St. Adrià
del Besòs
Gavà
20
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
El Prat
Corredera amb aigua retornada al medi
(Delta del Llobregat)
REUTILITZACIÓ
La reutilització consisteix
en l’ús que es fa de l’aigua
residual per a determinats
usos agrícoles, urbans,
industrials o ambientals.
L’aigua residual es tracta
prèviament per adaptar-ne
la qualitat al nou ús.
La reutilització consisteix en l’ús que es fa de
l’aigua residual per a determinats usos agrícoles,
urbans, industrials o ambientals. L’aigua residual
es tracta prèviament per adaptar-ne la qualitat al
nou ús i en cap cas aquesta aigua es pot usar com
a aigua de beure.
S’entén per reutilització l’ús que un usuari fa de
l’aigua que, sortint de la depuradora, ha rebut
un tractament per ser regenerada i esdevenir apta
per al seu nou ús.
Si bé el 2003 la reutilització a l’EMMA és incipient,
en un futur proper, fruit de la intenció de millorar
la gestió dels recursos hídrics existents i resoldre’n
el dèficit, aquest sistema de subministrament
es desenvoluparà amb força i deixarà de ser
un subministrament alternatiu per ser un
subministrament normal i fonamental.
A la depuradora de Gavà-Viladecans es produeix
una reutilització indirecta, ja que una part de les
aigües depurades es retornen a les corredores
del delta i es restitueix part dels recursos hídrics.
D’aquesta manera es contribueix a mantenir
el nivell freàtic deltaic i es permet, també, el seu
ús agrícola. Durant el 2003 es van retornar al medi
més de 3.400 milers de metres cúbics.
D’altra banda, amb la posada en funcionament
del terciari de l’estació depuradora del Prat de
Llobregat, es disposarà d’aigua amb la suficient
qualitat per retornar-la als aqüífers i formar una
barrera contra la intrusió salina, així com per
mantenir el cabal ecològic en el tram final del riu
Llobregat en èpoques d’estiatge.
Actualment, l’Estació Depuradora d’Aigües
Residuals de Sant Feliu de Llobregat disposa
d’un tractament terciari —filtració i cloració—
que permet la reutilització de les aigües depurades
per proveir puntualment a l’estiu d’aigua els
regants de Sant Vicenç dels Horts.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
21
Construcció del dipòsit
del Camp de l’Empredat
PREVENCIÓ D’INUNDACIONS
Dins del marc que estableix el Programa d’Obres
Hidràuliques 2000-2004, l’Agència Catalana de
l’Aigua i l’EMMA van signar l’any 2000 un conveni
de cooperació per a la realització d’obres
hidràuliques, que també preveia la redacció
conjunta del Pla Director de Pluvials a l’àmbit
de l’EMMA.
El pla consisteix en la realització d’una anàlisi
hidràulica de les conques i de la xarxa bàsica
de col·lectors, a partir d’una metodologia basada
en un sistema d’informació geogràfica (SIG)
i en models matemàtics. El seu objectiu és conèixer
amb un grau elevat de detall el sistema de drenatge
actual per poder elaborar, posteriorment, una base
de dades. Aquesta informació ha de permetre
valorar els problemes existents a les lleres
i determinar els punts i els trams crítics i les zones
inundables.
Durant el 2003 el Consell Metropolità ha procedit
a informar tots els ajuntaments metropolitans,
enviant-los el Pla Director, perquè facin les seves
observacions i suggeriments.
S’han dut a terme les tasques de manteniment
i neteja de lleres anuals amb l’objectiu de mantenir
la capacitat hidràulica i atenuar tant com sigui
possible els danys que es puguin produir pels
negaments en casos de pluges torrencials o de
gran intensitat.
22
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
RESUM DE LES ACTUACIONS*
Col·lector de la conca de Bellamar a Castelldefels
Finalització de les obres.
Execució de les obres d’urbanització de l’avinguda
de Bellamar, d’acord amb el Conveni signat entre
l’Ajuntament de Castelldefels i l’EMMA.
Col·lector “Eix de la Rambla” a Ripollet
Endegament de la riera de Carol / Sant Climent i
reposició del col·lector emissari a Sant Climent de
Llobregat
Execució de les obres de l’endegament i
finalització de les obres del col·lector emissari.
Dipòsit de retenció del Camp de l’Empedrat a
Cornellà
Finalització de les obres.
Col·lector unitari del carrer de Sarajevo al Prat de
Llobregat
Seguiment de les obres que realitza l’Ajuntament
del Prat de Llobregat.
Col·lector de la C-245
(en els termes municipals de Cornellà i Esplugues)
Direcció de les obres adjudicades per l’Ajuntament
de Cornellà.
Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç
Redacció del projecte modificat i aprovació
inicialment.
*Segons conveni amb l’ACA.
Finalització de les obres.
NETEJA DE RIERES
I CORREDORES
St. Andreu
de la Barca
Badia
del Vallès
Castellbisbal
Barberà
del Vallès
Pallejà
St. Climent
de Llobregat
El Papiol
Sta. Coloma
de Cervelló
Sant Vicenç
dels Horts
Torrelles de
Llobregat
Begues
Cerdanyola
del Vallès Ripollet
Molins
de Rei
Montcada
i Reixac
St. Feliu de
Llobregat
St. Joan
Despí
Gavà
St. Cugat
del Vallès
Sta.
Coloma de
Gramanet
St. Just
Desvern
Esplugues de
Llobregat
Cornellà de
St. Boi de Llobregat
Llobregat
L’Hospitalet
Viladecans
de Llobregat
Barcelona
Tiana
Badalona
Montgat
St. Adrià
del Besòs
Castelldefels
El Prat
de Llobregat
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
23
INSPECCIÓ I CONTROL AMBIENTAL
El Servei d’Inspecció i Control Ambiental
desenvolupa des de 1998 actuacions de control
de la contaminació ambiental a l’àrea metropolitana
de Barcelona.
La regulació de la contaminació en origen,
mitjançant les limitacions i prohibicions, va dirigida
principalment a prevenir la contaminació
i a minimitzar les repercussions ambientals dels
abocaments en el medi natural i en els sistemes
de sanejament metropolitans. La finalitat és
protegir la conca receptora, eliminant qualsevol
efecte tòxic, crònic o agut, tant per a les persones
com per als recursos naturals, i preservar la
qualitat del medi receptor tenint en compte el tipus
de depuració.
Es disposa de més de 4.500 activitats censades
a l’àmbit de l’EMMA considerades com a
“potencialment contaminants” a partir de la
informació proporcionada per l’Agència Catalana
de l’Aigua, el Codi Català d’Activitats Econòmiques,
dades de consum d’aigua i informació del mateix
Servei d’Inspecció i Control Ambiental.
DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS PER TIPOLOGIA
Cautxú i plàstic 5,22%
La regulació de la
contaminació en origen,
mitjançant les limitacions
i prohibicions, va dirigida
principalment a prevenir la
contaminació i a minimitzar
les repercussions
ambientals dels abocaments
en el medi natural i en els
sistemes de sanejament
metropolitans.
0,39% Altra indústria
manufacturera
Rentat de 0,53%
bidons cisterna
0,27% Hospitals
Reparació 3,43%
de vehicles
Neteja i recuperació 2,78%
de residus
Transport 0,75%
subst. químiques
33,98% Siderometal·lúrgia
Benzineres 5,32%
i túnels de rentat
Hosteleria i comerç 5,90%
Aigua i energia 0,41%
Fusta i suro 3,09%
Diversos 0,97%
Gràfiques 6,23%
Alimentació 7,23%
Bugaderia 1,40%
Tintoreria
Construcció 4,86%
i extracció
Font: Base de dades del servei
d’Inspecció i Control Ambiental
24
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Escorxadors 0,56%
i granges
12,57% Química
2,46% Tèxtil
0,31% Adobament
de pells
1,35% Paper
Sistema Gavà
Sistema Besòs
Sistema Prat
Sistema Montcada
Sistema Sant Feliu
DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS
SEGONS SISTEMA DE SANEJAMENT
DERIVAT EN CADA EDAR
11%
22%
20%
27%
20%
Diversos
Hospitals
Altra indústria
manufacturera
Cautxú
i plàstic
Rentat de
bidons cisterna
Reparació
de vehicles
Transport
susbst. químiques
Benzineres
Túnels de rentat
Hosteleria
i comerç
Aigua i energia
Fusta i suro
Gràfiques
Alimentació
Bugaderia
Tintoreria
Construcció
i extracció
Escorxadors
i granjes
Paper
Adobaments
de pells
Tèxtil
Química
Siderometal·lúrgia
NOMBRE D’ACTIVITATS CENSADES EN CADA SISTEMA DE
SANEJAMENT D’ACORD AMB LA SEVA TIPOLOGIA
Neteja i recuperació
de residus
El sistema amb un major nombre d’activitats
censades és el de l’EDAR del Prat, ja que comprèn
el territori amb una major densitat de polígons
industrials.
Total
Stma. Gavà
162
62
9
3
5
0
19
2
33
32
22
0
33
28
3
10
15
5
26
0
1
7
Stma. Besòs
278
109
25
3
14
2
29
25
78
67
9
6
37
69
3
30
45
3
33
7
4
7
883
Stma. Prat
359
151
13
5
12
7
43
10
82
65
53
9
91
65
11
31
37
6
48
4
4
15
1121
Stma. Montcada
305
88
29
1
16
9
48
14
59
50
25
1
38
38
9
17
21
4
63
1
2
3
841
Stma. Sant Feliu
302
109
26
1
9
5
62
7
47
44
19
1
44
20
5
27
22
4
46
4
0
8
812
Altres
Total
Cabal
477
0
1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
0
0
0
2
0
0
0
0
0
4
1406
520
102
13
56
23
201
58
299
258
128
17
244
220
31
115
142
22
216
16
11
40
4138
2958
149 11156
2287
2245
772
14
624
1290
921
236
933
91
361
766
205
2752
15 84501
Màxim
14268 21148
2072
6240
1200
53,3
5005
1456
900
605
6738
223
8,2
397
403
77
75
448
17
107
140
79
1694
26,5 27944
Promig
10,1
40,7
29,0
11,5 199,2
99,4
11,2
74,6
56,8
3,0
0,1
36,7
5,3
4,2
7,6
8,1
0,6
16,4
3,5
El total d’activitats censades es classifiquen segons
criteris propis del Servei d’Inspecció i Control
Ambiental en quatre categories:
Nivell 0: activitat no categoritzada
Nivell 1: activitat no contaminant
Nivell 2: activitat contaminant
Nivell 3: activitat potencialment molt contaminant
4327 16983
12,8 250,2
0,4
20,04
La categoria d’una activitat depèn de la informació
sobre el seu potencial contaminant i, per tant, pot
variar en el temps, especialment des que se
sol·licita el permís d’abocament fins que es disposa
dels resultats de les inspeccions. Quan es disposa
de dades reals es procedeix a la seva classificació
definitiva, sempre que no hi hagi un canvi
substancial de procés productiu, etc., que doni lloc
a revisar-lo.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
25
DISTRIBUCIÓ DE LES INSPECCIONS PER CADA SISTEMA SEGONS NIVELL DE CONTAMINACIÓ
Inspecció i Control
Nivell 0
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Cens indústries
Sistema Gava
0
26
70
26
505
Sistema Besos
1
24
170
100
1.010
Sistema Prat
1
46
212
119
1239
Sistema Montcada
0
23
66
63
921
Sistema Sant Feliu
0
48
111
66
915
Total
2
167
630
34
4.590
Durant el 2003 s’han realitzat un total de 1.839
inspeccions i s’han pres un total de 1.214 mostres.
Així mateix, s’han comptabilitzat un total de 470
incompliments del Reglament Metropolità
d’Abocament d’Aigües residuals .
INCOMPLIMENTS DELS LÍMITS PEL REGLAMENT METROPOLITÀ
D’ABOCAMENT D’AIGÜES RESIDUALS
Inspeccions 2003
0,3%
Mostres 2003
12,1%
21,3%
21,3%
Mostres amb
incompliment
del reglament
31,4%
0
57,3%
56,0%
Sistema Gavà
500
1000
1500
2000
Des de 1988 han disminuït en un 30%
aproximadament els incompliments dels límits de
contaminació establerts per la normativa vigent.
Sistema Prat
EVOLUCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ A LES MOSTRES PRESES ENTRE
1988-2003 A PARTIR DELS LÍMITS DEL REGLAMENT METROPOLITÀ
(NOMBRE DE INCOMPLIMENTS)
0,3%
8,1%
15,1%
80
70
33,8%
57,6%
41,4%
60
50
43,4%
40
30
Sistema Besòs
20
Sistema Montcada
10
49,3%
Sistema St.Feliu
26
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
21,3%
29,3%
1988
0
Nivell 0
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
LABORATORI
En el decurs de 2003 el laboratori de l’EMMA ha
consolidat la seva funció de prestació del servei
d’anàlisi i de suport tècnic als diferents serveis
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en tot el que
fa referència a mostres ambientals: anàlisi d’aigües
residuals, superficials i potables; qualitat de l’aire
—tant en immissió com en emissió—; sòls
contaminats, i residus sòlids.
Un dels aspectes als quals s’ha dedicat més
esforços és la implantació d’un sistema de gestió
per a la millora de la qualitat al laboratori. Així
doncs, després d’haver obtingut la Certificació de
Qualitat d’acord amb la Norma ISO 9002 l’any 1999,
s’ha fet un pas endavant amb l’auditoria
d’acreditació d’acord amb la Norma ISO 17025, que
certifica que el laboratori és tècnicament competent
i capaç de produir resultats tècnicament vàlids.
Els àmbits auditats van ser el d’assaigs d’aigües
residuals, continentals i lixiviats i el d’assaigs en
mostreigs d’emissions i immissions atmosfèriques.
D’altra banda, s’ha implantat un nou sistema
de gestió informàtica per al registre de mostres,
entrada de resultats, tractament de dades
i elaboració d’informes, que proporciona una major
fiabilitat i traçabilitat en tots els processos.
Entre les activitats realitzades cal destacar:
Anàlisi de les mostres obtingudes pel Servei
d’Inspecció i Control Ambiental dels abocaments.
El laboratori també participa en altres tasques que,
tot i no ser directament competència de l’EMMA,
contribueixen a la millora i el control del medi a
l’àrea metropolitana:
Analítica de les mostres obtingudes a la xarxa
manual de vigilància de la qualitat de l’aire, amb
més de seixanta punts de mostreig distribuïts
a l’àmbit territorial de Catalunya.
Prestació de serveis analítics a entitats públiques
o privades i contractes amb entitats ambientals
de control col·laboradores de l’Administració que
requereixen treballar amb laboratoris acreditats.
Suport tècnic en la consolidació de l’activitat en
el camp de les aigües d’acord amb la condició de
l’EMMA d’ELA bàsica.
Endegament d’una campanya de vigilància de les
aigües potables que es realitza semestralment en
els municipis metropolitans.
Realització de les analítiques dels programes
de vigilància de dipòsits controlats per a residus.
Suport tècnic i analític en els estudis
de caracterització dels residus rebuts a les
instal·lacions metropolitanes, ja sigui en la
valorització de residus o en els procediments
de control de les emissions.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
27
Prevenció i gestió
de residus
La Llei catalana 6/1993, de 15 de juliol, reguladora
dels Residus, concreta les competències de l'EMMA
en la programació, l'execució d'obres i la gestió del
servei de reciclatge, valorització i disposició dels
residus municipals.
L’actuació de l’EMMA abasta un territori de quasi
600 km2 amb una densitat de població de 5.222
hab/km2. El metabolisme urbà que s’esdevé
diàriament en el territori metropolità, incorpora
cada dia milers de tones de productes i aliments
per mantenir la seva activitat i genera, també
diàriament, una quantitat elevada de residus, bona
part dels quals no han esgotat el seu cicle de vida.
Davant d’aquesta situació, la gestió moderna dels
residus aposta per tractar adequadament les
diferents fraccions que constitueixen la brossa
urbana, per tal de reduir la proporció de recursos
que es rebutgen i reintroduir en el cicle productiu
tots aquells materials que encara poden ser útils.
L’objectiu no és solament gestionar millor els
recursos de què hom disposa sinó, i sobretot, fer
minvar les necessitats materials a fi de reduir la
pressió sobre els sistemes naturals que
proporcionen les matèries primeres, així com
l’impacte ambiental associat a la generació creixent
de residus i a certs tipus de tractament.
La creació d’instal·lacions com deixalleries, les
plantes de compostatge, els ecoparcs o la
restauració del dipòsit controlat de la Vall d’en
Joan, son mostra d’un sistema de gestió avançat,
modern i d’acord als principis del desenvolupament
sostenible.
Quant al reciclatge, el PMGRM es fixa un increment
progressiu fins a arribar a un 60% de reciclatge
sobre el total de residus generats. El 30%
correspondria a reciclatge inorgànic, i l’altre 30%,
a reciclatge de matèria orgànica (dues terceres
parts mitjançant metanització i la resta per
compostatge). Del 40% restant del total de residus
generats, un 33% seria tractat per incineració i un
7% seria destinat a dipòsit controlat (cal destacar
la previsió de tancament durant el 2004 de la planta
de valorització energètica de Montcada i la millora
de les instal·lacions actualment existents pel que
fa als sistemes de protecció ambiental).
El 7% destinat a dipòsit controlat serà material
prèviament tractat que servirà per a la regeneració
física de l’abocador.
Durant el 2003, destaca la modificació de
l’esmentada Llei 6/93, mitjançant l’aprovació
de la Llei 16/2003, de finançament de les
infraestructures de tractament de residus i del
cànon sobre disposició de residus, que en els
propers anys tindran clares implicacions en la
gestió dels residus a Catalunya i en l’impuls dels
tractaments de valorització de residus.
EL PROGRAMA METROPOLITÀ DE GESTIÓ
DE RESIDUS MUNICIPALS (PMGRM)
El PMGRM fixa uns objectius per al període
1997-2006, basats en els criteris de jerarquització
de la Llei 6/93, reguladora de residus a Catalunya,
únic ordenament legal existent en el moment de
l’aprovació del programa.
Pel que fa a la generació de residus, el PMGRM
preveu un escenari basat en el pràctic estancament
del volum total generat de residus, tot i el més
que probable increment d’habitants i de nivell
de vida. Malgrat els escenaris previstos, i tal i com
la Unió Europea assenyala en diversos informes, la
generació de residus continua lligada al creixement
econòmic, és a dir, encara semblen llunyanes les
pautes de producció i de consum més eficients.
30 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Per altra banda, l’aprovació de la Llei 15/2003,
de modificació de la Llei 6/93, reguladora dels
residus, fa una important aportació, en coherència
amb el PROGREMIC, ja que per primera vegada es
diferencia clarament els residus d’origen comercial
dels residus d’origen domiciliari. Ambdues
modificacions de la llei de residus s’hauran de
reflectir en la futura revisió del PMGRM.
LA COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS
Per a la planificació de les recollides selectives
i del tractament dels residus és necessari conèixer
la composició de la bossa d’escombraries tipus.
Des de la primera caracterització durant l’inici del
PMGRM fins a l’actualitat, la metodologia per fer
aquesta anàlisi ha hagut de variar donat que cada
vegada hi ha més residus recollits selectivament
en origen i que, per tant, no es dipositen en una
mateixa bossa d’escombraries.
A partir d’una mostra de diversos municipis s’obté:
COMPOSICIÓ TIPUS DE LES ESCOMBRARIES
Matèria orgànica
Paper-cartró
Vidre
18,7%
Envasos lleugers
Altres
16,1%
37,3%
6,6%
21,4%
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 31
St. Cugat
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Cerdanyola
del Vallès
Badia
del Vallès
Barberà
del Vallès
Molins de Rei
St. Feliu
de Llobregat
Ripollet
Castellbisbal
Montcada
i Reixac
St. Vicenç
dels Horts
St.Just
Desvern
St. Joan
Despí
Sta. Coloma
de Cervelló
St. Climent
de Llobregat
El Papiol
La generació de residus ha
crescut un 3,16%, tot i que la
producció per habitant i dia
es manté en 1,44 quilograms.
Pallejà
Torrelles de
Llobregat
Tiana
Begues
Barcelona
Montgat
Badalona
St. Adrià
del Besòs
Gavà
Sta. Coloma
de Gramanet
Viladecans
L’Hospitalet
de Llobregat
Castelldefels
St. Boi de
Llobregat
Esplugues
de Llobregat
El Prat de
Llobregat
GENERACIÓ DE RESIDUS
Tones 2000
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003
32 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Cornellà de
Llobregat
LA GENERACIÓ DE RESIDUS
En les xifres de l’any 2003 dels municipis
metropolitans s’observa que la generació de
residus ha crescut un 3,16%, tot i que la producció
per habitant i dia es manté en 1,44 quilograms.
Segons aquestes dades, el creixement en la
generació estaria estrictament lligat al creixement
de la població entre el 2002 i el 2003. Evidentment,
aquesta és una xifra positiva, però caldrà comprovar
si aquest ritme de contenció es manté els propers
anys i si és coherent amb les xifres de la resta del
territori català.
170000
1,9
160000
Tones generades
kg/hab i dia
2000
1.407.768
1,33
2001
1.429.589
1,34
Tones
Any
2002
1.562.116
1,44
2003
1.611.483
1,44
150000
1,7
140000
1,5
130000
1,3
120000
1,1
110000
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
Kg./hab·dia
EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS
Tones
Kg/hab·dia
2003
GENERACIÓ DE RESIDUS PER MUNICIPS
Municipi
Tones 2000*
Tones 2001**
Tones 2002
Tones 2003
%2003/2002
Badalona
90.988
95.748
97.150
93.070
-4,20
1,19
6.010
6.496
6.120
6.189
1,13
1,17
1,31
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
kg/hab i dia***
11.321
12.821
12.866
12.949
0,64
744.770
758.664
850.196
886.142
4,23
1,53
2.712
2.523
2.475
3.013
21,76
1,64
Castellbisbal
2.766
4.990
5.705
6.085
6,66
1,70
Castelldefels
32.076
37.159
39.982
36.013
-9,93
1,88
Cerdanyola del Vallès
26.278
27.934
29.349
28.951
-1,36
1,42
Cornellà de Llobregat
37.220
34.381
39.838
40.316
1,20
1,33
El Papiol
1.094
1.918
1.923
1.924
0,06
1,50
El Prat de Llobregat
30.017
29.620
32.312
28.334
-12,31
1,23
Esplugues de Llobregat
19.989
19.273
19.710
20.741
5,23
1,22
Gavà
21.345
23.285
22.319
23.153
3,74
1,50
102.331
98.980
103.926
101.688
-2,15
1,13
4.755
8.795
9.979
10.162
1,83
1,27
13.875
14.327
14.925
15.907
6,58
1,44
Montgat
3.410
4.296
4.187
4.116
-1,70
1,29
Pallejà
4.349
4.597
5.267
5.445
3,38
1,75
L'Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Ripollet
12.685
12.506
13.631
14.145
3,77
1,20
Sant Adrià del Besòs
14.351
14.966
15.501
15.484
-0,11
1,29
9.506
9.134
10.453
10.982
5,06
1,29
37.535
32.715
38.069
39.400
3,50
1,34
1.649
1.588
1.697
1.731
2,01
1,47
35.387
32.691
42.743
51.785
21,15
2,25
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
16.736
16.097
17.078
17.722
3,77
1,17
Sant Joan Despí
12.874
11.565
12.167
13.013
6,95
1,19
7.490
6.879
7.989
8.139
1,88
1,51
13.750
13.839
13.991
14.774
5,60
1,56
Sant Just Desvern
Sant Vicenç del Horts
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
2.867
3.280
3.771
4.018
6,55
1,77
48.082
49.686
50.792
52.148
2,67
1,23
1,64
Tiana
2.609
2.785
3.331
3.905
17,22
Torrelles de Llobregat
2.062
2.138
2.323
1.520
-34,55
1,01
28.362
27.723
30.351
28.706
-5,42
1,33
1.407.768
1.429.589
1.562.116
1.611.483
3,16
1,44
Viladecans
Total
* Incorpora 6.517 tones de
Mercabarna/ajuntaments de
l'àrea metropolitana
** Incorpora 6.190 tones de
Mercabarna/ajuntaments de
l'àrea metropolitana
*** Font: Idescat. Població
a 1 de gener de 2003.
Rectificació anual dels padrons
municipals d'habitants
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 33
RECOLLIDA SELECTIVA
La recollida selectiva té dos objectius fonamentals
complementaris: separar i recuperar la màxima
quantitat de materials valoritzables i disminuir tant
com es pugui la quantitat de residus que han de ser
sotmesos a tractaments finalistes.
L’any 2003 continua l’increment de la recollida
selectiva respecte als anys anteriors, de manera
que s’ha passat del 24,7% del 2002 al 32,7% del
2003.
L’any 2003 continua
l’increment de la recollida
selectiva respecte als anys
anteriors, de manera que
s’ha passat del 24,7% del
2002 al 32,7% del 2003.
La recollida d’envasos lleugers continua essent
la que experimenta un augment més important
(del 16,8%), probablement a causa de la
coexistència de dos factors: l’augment dels envasos
lleugers enfront d’altres materials com el vidre i la
consolidació d’aquesta recollida selectiva iniciada
posteriorment a la del vidre i a la del paper.
PERCENTATGE DE MATERIAL RECOLLIT SELECTIVAMENT
Any
% recollida selectiva
2000
13,34
2001
15,75
2002
24,57
2003
32,72
La recollida selectiva de les diferents fraccions dels
residus domèstics es du a terme, en general,
mitjançant l’aportació dels ciutadans als diferents
contenidors, repartits per tot el territori metropolità,
ja sigui a la vorera o en àrees d’aportació
o deixalleries. Aquest sistema de recollida es
complementa, cada vegada més, amb d’altres,
com són la recollida pneumàtica, els contenidors
soterrats i/o les recollides porta a porta
(PaP, a partir d’ara), que organitzen els serveis
municipals o el sector privat i les deixalleries.
La multiplicitat de sistemes de recollida provoca
que la tradicional ràtio habitant/contenidor hagi
perdut representativitat amb relació a anys
anteriors.
El vidre
El mes de desembre de l’any 2003 hi havia 6.325
contenidors de vidre als municipis metropolitans.
La ràtio era d’un contenidor per cada 483 habitants.
La quantitat de vidre recollit selectivament es
presenta a les taules i gràfics adjunts.
La recollida selectiva de vidre ha augmentat l’any
2003 un 9,9% respecte a l’any anterior, seguint amb
l’increment continuat de la recollida d’aquesta
fracció en els darrers anys.
Durant el 2003 els següents municipis han recollit
mitjançant sistema PaP, 959 tones (xifra que
representa un increment del 150% amb relació
al 2002):
Municipis amb recollida PaP de vidre
Barberà del Vallès
Barcelona
Castelldefels
Pallejà
Sant Andreu de la Barca
Sant Feliu de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Viladecans
Destaca la incorporació de la fracció vidre en
algunes zones de la recollida comercial de
Barcelona. Cal esperar que amb l’aplicació de
la modificació de la llei de residus aquest tipus
de recollida específica per a comerços vagi en
augment a partir del 2004.
34 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
1998
1999
2000
2001
2002
2003
kg/hab
7,6
8,2
9,1
9,9
10,9
11,6
Tones
22.180
23.843
26.540
29.005
32.323
35.531
VIDRE RECOLLIT SELECTIVAMENT
Municipi
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Tones 2000*
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003***
%2003/2002
1.037
1.462
1.406
1.509
7,35
kg/hab i dia
7,04
89
106
97
107
10,31
7,35
11,46
222
230
363
311
-14,31
14.969
16.588
18.143
20.099
10,78
12,70
66
86
91
98
7,14
19,41
Castellbisbal
116
165
153
205
34,22
20,97
Castelldefels
523
580
827
888
7,41
16,95
Cerdanyola del Vallès **
534
499
568
588
3,59
10,56
Cornellà de Llobregat
567
650
725
860
18,59
10,38
51
82
77
79
2,35
22,40
El Prat de Llobregat
548
558
570
599
5,03
9,46
Esplugues de Llobregat
555
580
684
471
-31,10
10,15
10,37
Barcelona
Begues
El Papiol
Gavà
394
420
417
439
5,18
1.686
1.806
2.045
2.443
19,44
9,91
Molins de Rei
234
359
371
388
4,63
17,68
Montcada i Reixac
296
302
368
427
15,91
14,05
Montgat
120
116
147
145
-1,09
16,57
86
121
180
201
11,67
23,53
L'Hospitalet de Llobregat
Pallejà
Ripollet
245
239
329
319
-2,96
9,84
St. Adrià del Besòs
243
261
280
299
6,86
9,11
St. Andreu de la Barca
143
144
146
147
0,86
6,32
St. Boi de Llobregat
653
675
690
703
1,92
8,71
38
42
45
53
16,67
16,24
St. Cugat del Vallès
569
517
692
781
12,84
12,37
St. Feliu de Llobregat
429
377
550
570
3,64
13,72
St. Joan Despí
237
241
289
368
27,32
12,27
St. Just Desvern
206
225
268
290
8,06
19,56
St. Vicenç del Horts
147
191
203
254
25,31
9,78
51
63
84
97
15,83
15,66
St. Climent de Llobregat
Sta. Coloma de Cervelló
Sta. Coloma de Gramenet
867
750
863
1.023
18,52
8,82
Tiana
119
162
191
193
1,21
29,65
19,08
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Total
32
92
69
79
13,77
286
316
392
498
27,08
8,39
26.540
29.005
32.323
35.531
9,92
11,62
* Incorpora 182 tones dels
municipis que utilitzen el
model Residu Mínim
** Inclou Cerdanyola Campus
*** El total incorpora les recollides
porta a porta (959 tones),
el recuperat a la planta de
Molins de Rei (305 tones)
i el recuperat a l’Ecoparc
Barcelona (72,58 tones)
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 35
El paper i el cartró
A la fi de l’any 2003 hi havia als municipis
metropolitans 6.351 contenidors específics per
a la recollida de paper-cartró, xifra que suposa
un contenidor per cada 481 habitants.
RECOLLIDA SELECTIVA DE PAPER I CARTRÓ
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003**
%2003/2002
kg/hab i dia
3.437
2.922
3.050
3.209
5,21
14,96
93
111
118
117
-0,61
8,06
399
359
371
390
5,04
14,35
22.932
27.375
27.983
32.279
15,35
20,39
96
102
136
136
0,19
27,13
Castellbisbal
343
507
615
647
5,16
66,05
Castelldefels
563
693
812
1.071
31,89
20,44
Cerdanyola del Vallès
1.024
1.038
1.256
1.118
-10,95
20,07
Cornellà de Llobregat
1.281
1.101
1.021
1.147
12,34
13,85
49
187
182
186
2,27
52,91
El Prat de Llobregat
1.320
1.029
1.368
1.360
-0,60
21,48
Esplugues de Llobregat
1.303
1.173
1.221
1.160
-5,00
24,97
523
614
716
667
-6,86
15,76
Municipi
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
El Papiol
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
3.925
3.810
4.520
4.871
7,77
19,77
Molins de Rei
571
1.139
1.310
1.302
-0,62
59,29
Montcada i Reixac
352
463
626
583
-6,88
19,20
Montgat
143
164
175
183
4,51
20,84
Pallejà
124
219
409
429
4,77
50,15
Ripollet
322
388
470
408
-13,21
12,58
Sant Adrià de Besòs
374
321
356
418
17,39
12,72
Sant Andreu de la Barca
205
198
218
211
-3,10
9,06
Sant Boi de Llobregat
994
1.075
1.192
1.173
-1,62
14,52
Sant Climent de Llobregat
51
59
69
64
-7,07
19,83
1.629
1.551
1.481
1.333
-10,02
21,11
Sant Feliu de Llobregat
644
644
697
771
10,61
18,56
Sant Joan Despí
403
495
538
547
1,67
18,24
Sant Just Desvern
350
363
460
364
-20,88
24,58
Sant Vicenç dels Horts
203
276
303
297
-1,88
11,43
58
76
115
115
0,41
18,59
Sant Cugat del Vallès
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
1.422
1.393
1.364
1.341
-1,69
11,56
Tiana
174
254
240
287
19,58
44,03
Torrelles de Llobregat
128
239
262
112
-57,23
27,23
Viladecans
393
497
474
594
25,32
10,01
46.444
50.835
54.128
58.894
8,81
19,27
Total
* Incorpora 616 tones dels
municipis que utilitzen el model
Residu Mínim
36 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Tones 2000*
** Inclou 4,4 tones de l'AMB
i les recollides porta a porta
(10.257 tones), el recuperat
a la planta de Molins de Rei
(1.410 tones) i el recuperat a
l'Ecoparc de Barcelona
1998
1999
2000
2001
2002
2003
kg/hab
11,4
15,9
16,0
17,3
18,2
19,2
Tones
33.263
46.259
46.370
50.835
54.128
58.494
La recollida selectiva de paper-cartró s’ha
incrementat l’any 2003 en un 8,8% respecte a l’any
anterior. Aquesta continua sent la fracció més
sensible a les variacions de preu del mercat, perquè
el paper que es recicla no només procedeix de la
recollida municipal en contenidor, sinó que també
s’utilitzen altres vies alternatives.
En alguns municipis metropolitans la recollida en
àrees d’aportació es complementa amb la recollida
PaP als petits comerços i també a edificis públics
i col·legis. L’any 2003 els següents municipis han
recollit mitjançant el sistema PaP 10.257 tones
(xifra que representa un increment del 21,4% amb
relació al 2002):
Municipis amb recollida PaP de paper-cartró
Badalona
Barcelona
Castellbisbal
Castelldefels
Cornellà
El Prat
Esplugues
Gavà
Molins de Rei
Montgat
Pallejà
Sant Boi de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Tiana
Viladecans
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 37
Els envasos lleugers
A la fi de l’any 2003 als municipis metropolitans
hi havia 5.781 contenidors específics per a la
recollida dels envasos lleugers, xifra que suposa
un contenidor per cada 529 habitants.
Els 141.592 habitants dels municipis de
Castellbisbal, el Papiol, Molins de Rei, Montcada
i Reixac, Pallejà, Sant Cugat del Vallès i Torrelles
ENVASOS LLEUGERS RECOLLITS SELECTIVAMENT
Municipi
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
Tones 2000*
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003**
kg/hab i dia
622
716
831
13,87
3,88
27
38
44
45
1,79
3,08
80
119
137
154
11,28
5,69
6.382
8.078
9.781
11.335
13,71
7,16
23
33
41
46
10,70
9,14
Castellbisbal
R Mínim
221
206
280
26,56
28,65
Castelldefels
144
200
245
340
27,94
6,49
Cerdanyola del Vallès
84
116
156
188
17,02
3,37
Cornellà de Llobregat
304
367
430
532
19,17
6,42
R Mínim
122
93
128
27,48
36,45
El Prat de Llobregat
321
324
489
465
-5,11
7,35
Esplugues de Llobregat
202
230
246
349
29,47
7,51
Gavà
134
171
197
242
18,62
5,72
L'Hospitalet de Llobregat
723
902
1.108
1.702
34,91
6,91
Molins de Rei
R Mínim
489
440
609
27,78
27,75
Montcada i Reixac
R Mínim
72
172
183
6,15
6,04
Montgat
21
39
51
56
8,91
6,38
Pallejà
26
97
209
306
31,61
35,77
Ripollet
60
78
119
110
-7,92
3,40
Sant Adrià de Besòs
96
101
119
158
24,80
4,82
Sant Andreu de la Barca
46
55
58
52
-11,02
2,24
291
377
444
506
12,24
6,27
9
17
20
28
27,64
8,55
R Mínim
R Mínim
R Mínim
R Mínim
R Mínim
R Mínim
El Papiol
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
147
189
210
246
14,70
5,93
Sant Joan Despí
94
124
145
206
29,55
6,87
Sant Just Desvern
86
91
154
147
-4,85
9,92
Sant Vicenç dels Horts
51
95
121
194
37,65
7,46
Sta. Coloma de Cervelló
20
30
53
67
21,29
10,84
217
272
315
375
15,91
3,23
69
139
166
192
13,42
29,41
R Mínim
122
106
25
-324,85
6,06
139
172
196
245
19,93
4,13
10.825
14.102
16.987
20.420
16,81
Sta. Coloma de Gramenet
Tiana
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Total
R Mínim, municipi adherit al
model Residu Mínim
* Incorpora 602 tones dels
municipis que utilitzen el model
Residu Mínim
38 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
%2003/2002
427
** Incorpora AMB i AENA i el total
incorpora el recuperat a l'Ecoparc
de Barcelona (1.091 tones)
Població R.Mínim 2003
Castellbisbal
El Papiol
9.791
3.518
Molins de Rei
21.958
Montcada i Reixac
30.354
Pallejà
Sant Cugat del Vallès
Torrelles de Llobregat
Total
% població total 2003
8.544
63.312
4.115
141.592
4,63
1999
2000
2001
2002
2003
kg/hab
2,4
3,7
5,0
5,7
8,3
Tones
6.852
10.825
14.102
16.987
20.420
de Llobregat, un 4,63% de la població de l’àrea
metropolitana de Barcelona, utilitzen el model
Residu Mínim i no tenen contenidors d’envasos
lleugers.
Els envasos se seleccionen de la recollida a la planta
de triatge de Molins de Rei, on arriben amb la resta
de materials que formen la fracció inorgànica.
La quantitat d’envasos lleugers recollits
selectivament municipi a municipi es detalla a la
taula i als gràfics adjunts. Aquestes dades inclouen
la recollida en àrees d’aportació i la recollida PaP.
Les quantitats que s’imputen als municipis de Residu
Mínim, es corresponen amb les tones recuperades
a la planta de triatge de Molins de Rei, a excepció de
Sant Cugat del Vallès, tributari de la planta de
selecció de Rubí.
La recollida d’envasos
lleugers continua essent
la recollida d’envasos que
experimenta un augment
més important.
La recollida selectiva d’envasos lleugers ha
augmentat l’any 2003 un 16,8% respecte a l’any
anterior.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 39
La matèria orgànica
El 2003 s’han recollit 115.594 tones de matèria
orgànica d’origen domèstic, xifra que representa
un increment del 51,7% respecte al 2002. El fet que
la població servida hagi augmentat fins a 1.270.703
(increment del 41,7% respecte al 2002) explica que
la recollida d’aquesta fracció hagi estat la que ha
experimentat un major creixement des del 2002.
Castellbisbal
Badia
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
St. Vicenç
dels Horts
Torrelles de
Llobregat
Begues
Molins
de Rei
Montcada
i Reixac
Sta.
Coloma de
Gramanet
St. Feliu de
Sta.
Llobregat
Coloma de
St. Just
Cervelló
Desvern
Gavà
5.950
Castelldefels
Parcialment,
(indica el nombre d’habitatns servits)
L’Hospitalet
de Llobregat
St. Adrià del Besòs
7.000
Viladecans
7.000
No desplegat
El Prat
de Llobregat
Esplugues de Llobregat
17.500
St. Joan Despí
9.000
Cornellà de Llobregat
12.000
MATÈRIA ORGÀNICA. POBLACIÓ SERVIDA. (població servida a 31de desembre)
Municipi
2000
Badalona
2001
2002
2003
% sobre
població
Municipi
Pallejà
0
0
0
9.000
4,20
Badia del Vallès
17.058
15.032
14.600
14.553
100,00
Barberà del Vallès
25.484
26.741
26.902
25.484
93,85
Sant Adrià de Besòs
Barcelona
10.000
20.551
167.840
440.000
27,80
Sant Andreu de la Barca
0
4.553
4.775
5.023
100,00
Sant Boi de Llobregat
Begues
Ripollet
Castellbisbal
8.447
8.696
9.344
9.791
100,00
Sant Climent de Llobregat
Castelldefels
1.000
20.000
48.982
52.405
100,00
Sant Cugat del Vallès
Cerdanyola del Vallès
1.961
5.000
8.000
11.000
19,74
Cornellà de Llobregat
3.573
3.573
12.000
12.000
14,49
El Papiol
3.434
3.435
3.512
3.518
100,00
Sant Just Desvern
L'Hospitalet de Llobregat
2002
2003
% sobre
població
0
7.751
8.192
9.673
113,21
9.000
30.548
31.401
32.429
100,00
21,31
0
0
7.000
7.000
7.000
7.000
0
0
0,00
15.000
39.003
60.000
75.000
92,89
0
0
0
0
0,00
19.400
19.400
59.837
63.132
100,00
Sant Feliu de Llobregat
0
7.500
22.800
41.543
100,00
Sant Joan Despí
0
0
9.000
9.000
30,02
6.017
14.182
14.557
14.809
100,00
63.112
63.312
100,00
Sant Vicenç dels Horts
7.000
25.294
26.008
100,00
2.500
17.500
37,68
Sta. Coloma de Cervelló
5.054
5.633
6.212
100,00
3.400
3.400
5.950
5.950
14,06
Sta. Coloma de Gramenet
0
0
0,00
19.869
19.869
118.500
246.415
100,00
Tiana
5.972
6.201
6.519
100,00
100,00
5.172
0
0
21.197
21.958
100,00
Torrelles de Llobregat
2.907
3.722
3.912
4.115
20.000
28.714
29.653
30.354
100,00
Viladecans
7.000
7.000
7.000
7.000
11,80
0
0
0
0
0,00
185.722
316.196
797.694 1.270.703
41,57
Molins de Rei
Montcada i Reixac
2001
0
0
Esplugues de Llobregat
Gavà
2000
2.500
El Prat de Llobregat
Montgat
40 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Montgat
Barcelona
440.000
St. Boi de
Llobregat
75.000
Tot el municipi
Tiana
Badalona
9.000
St. Climent
de Llobregat
RECOLLIDA SEGREGADA
DE MATÈRIA ORGANICA
Població servida per municipi
Cerdanyola
del Vallès Ripollet
11.000
St. Cugat
del Vallès
El Papiol
Pallejà
En total, 29 municipis fan la recollida segregada
de matèria orgànica:
Total
MATÈRIA ORGÀNICA RECOLLIDA SELECTIVAMENT
2.003
Total 2000
Municipi
Badalona
Grans
generadors
Restes
vegetals
Total 2003** % 2003/2002
398
418
350
0
767
92,79
Badia del Vallès
154
524
421
449
0
0
449
6,67
Barberà del Vallès
412
895
842
851
0
5
856
1,61
14.439
21.995
48.356
22.746
38.984
13.067
74.796
54,68
0
164
274
240
0
0
240
-12,26
Castellbisbal
659
744
799
813
0
156
969
21,32
Castelldefels
3.368
4.276
5.097
1.365
0
4.287
5.652
10,88
Cerdanyola del Vallès
158
436
406
723
0
330
1.053
159,44
Cornellà de Llobregat
139
172
725
275
0
438
713
-1,72
El Papiol
137
219
171
174
0
36
210
22,79
98
238
1.943
2.936
0
111
3.047
56,81
1
58
163
149
0
2
151
-7,45
167
204
227
89
0
77
167
-26,63
181,71
El Prat de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
Montcada i Reixac
290
316
3.941
10.983
0
119
11.102
1.109
1.047
1.023
923
160
171
1.255
22,64
359
1.071
962
699
0
97
796
-17,26
Montgat
0
0
0
0
0
0
0
0,00
Pallejà
6
371
676
384
0
374
758
12,08
Ripollet
230
1.319
1.748
1.629
0
20
1.649
-5,68
Sant Adrià de Besòs
188
175
166
307
0
31
338
103,38
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
15
24
45
0
0
45
45
0,00
310
896
1.751
2.406
0
0
2.406
37,41
0
0
0
0
0
0
0
0,00
334
1.134
1.782
1.138
0
1.442
2.580
44,76
10
180
334
906
0
2
908
171,87
1
0
145
228
0
122
350
141,17
249
577
800
893
0
40
933
16,64
44
70
521
754
0
117
871
67,15
6
26
250
224
0
4
228
-8,86
46
200
642
0
10
632
642
0,06
Tiana
396
750
774
713
0
3
716
-7,43
Torrelles de Llobregat
231
296
311
355
0
71
426
36,89
Viladecans
319
329
507
258
0
265
523
3,16
23.892
44.512
76.200
54.028
39.504
22.063
115.594
51,70
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
** Incorpora 12.255 tones de
matèria orgànica de Mercabarna
i 6.962 de mercats a “grans
generadors”
Domiciliària
343
Begues
* Incorpora 5.463 tones de matèria
orgànica de Mercabarna.
Total 2002
17
Barcelona
La recollida de matèria
orgànica ha estat la
recollida selectiva que ha
experimentat un major
creixement des del 2002.
Total 2001*
Total
2000
2001
2002
2003
Població servida %
6,4
10,8
26,8
41,5
Tones domiciliària
4.788
11.199
23.712
54.028
Tones grans generadors
6.941
18.459
35.023
39.504
Tones restes vegetals
12.162
14.854
17.465
22.063
Pel que fa a l’esporga vegetal, les dades obtingudes
per l’EMMA a partir de la informació lliurada pels
municipis indiquen que prové de les esporgues
de parcs i jardins municipals, i en d’altres casos,
de les recollides d’esporgues realitzades a
habitatges (per exemple, a Sant Cugat del Vallès),
o de la fracció recollida a la deixalleria.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 41
RECOLLIDES DE VOLUMINOSOS 2003
Les recollides específiques
Molts municipis complementen la recollida
selectiva amb la d’aquells residus que, per les
seves característiques, requereixen una recollida
específica, com és el cas dels voluminosos. Altres
residus són objecte d’una recollida privada, com pot
ser la roba, promoguda per diferents ONG, o altres
fraccions d’interès comercial o subjectes a nous
sistemes integrats de gestió, com els productes
farmacèutics o els residus d’aparells elèctrics
i electrònics.
Municipi
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Es consideren voluminosos els residus de
dimensions considerables, com ara parament
de la llar, mobles i electrodomèstics. Tot i que els
municipis fan el servei de recollida PaP, encara no
es disposa de centres de recuperació específics
per a aquesta recollida municipal de voluminosos.
És important remarcar que una part important dels
voluminosos són recollits pels ajuntaments sense
avís previ, és a dir, corresponen a recollides de
residus abandonats a la via pública, dels quals
resulta més dificultós fer un recompte.
Tones 2003** %2003/2002
4.965
-20,67
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
395
365
50
50
0,00
22.181
22.768
23.949
28.222
17,84
0
0
0
0,00
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Castelldefels
1.310
1.363
2.462
2.697
9,55
Cerdanyola del Vallès
254
583
420
460
9,55
Cornellà de Llobregat
0
0
0
0
0,00
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
El Papiol
El Prat de Llobregat
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
931
301
Deixalleria
Deixalleria
1.417
1.430
1.383
1.433
3,62
607
544
632
959
51,81
3.586
3.688
3.884
4.576
17,80
Molins de Rei
545
128
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Montcada i Reixac
419
127
491
450
-8,28
Montgat
411
680
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Ripollet
298
437
437
479
10
Sant Adrià de Besòs
814
726
1.058
2.068
95,50
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
314
315
327
358
9,55
1.221
1.751
2.150
1.619
-24,70
1
0
0
0
0,00
Sant Cugat del Vallès
942
1.013
1.265
1.394
10,20
Sant Feliu de Llobregat
750
728
592
649
9,55
Sant Joan Despí
233
270
275
449
63,09
Sant Just Desvern
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Sant Vicenç dels Horts
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
161 usuaris
0
23
23
0,00
1.049
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
230
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
Deixalleria
68
93
98
98
0,00
940
945
1.441
1.641
13,88
43.909
43.083
47.196
62.311
32,03
Sta. Coloma de Cervelló
Sta. Coloma de Gramenet*
Tiana
Torrelles de Llobregat
Total
* L’any 2000 també va aportar 907 Tm a la deixalleria.
** En alguns casos, s’ha aplicat la mitjana de creixement de la recollida en l’àmbit metropolità per tal d’estimar la producció
el 2003. També inclou 9.721 tones de trastos abandonats a la via pública.
Tones
42 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
6.259
0
Viladecans
L’any 2003 s’han recollit 62.311 tones, enfront de
les 47.196 tones de l’any 2002, xifra que suposa un
increment molt important del 32%. Així, doncs,
la recollida de voluminosos continua superant amb
escreix els objectius del PMGRM.
Tones 2002
4.828
184
Pallejà
Els voluminosos
Tones 2001
4.809
Castellbisbal
Begues
Esplugues de Llobregat
En aquest apartat es presenta la informació
facilitada pels ajuntaments, tot i que en el cas
de recollides privades sovint no es disposa de la
informació sobre el pes de residus recollit.
Tones 2000
1999
2000
2001
2002
2003
42.691
43.909
43.083
47.197
62.311
Tones
1999
2000
2001
2002
2003
3.657
4.879
727
32.658
36.880
RECOLLIDES PRIVADES
Municipi
0
Badia del Vallès
0
7,4
Barcelona
Begues
Les característiques pròpies d’aquesta recollida
—que el sector privat, ONG, etc., promouen en
funció de distints elements conjunturals i amb la
seva pròpia dinàmica— comporten a l’Administració
municipal i a la metropolitana un alt grau de
dificultat a l’hora de conèixer-ne l’abast. Sovint no
hi ha cap punt de relació entre aquests circuits
de recollida i l’Administració municipal, i les dades
que s’obtenen no són representatives del 100% del
que aquests sectors recullen, malgrat que s’intenta
conèixer millor cada any el seu volum i importància.
0
0
28.685
32687
0
10,403
Castellbisbal
16
Castelldefels
114
116,6
Cerdanyola del Vallès
0
0
Cornellà de Llobregat
3.200
3.200
El Papiol
0
0
El Prat de Llobregat
0
0
70
19
Esplugues de Llobregat
La iniciativa privada promou la recollida de diferents
tipus de residus en diversos municipis de l’àmbit
metropolità, activitat que complementa les
recollides realitzades mitjançant els circuits de
recollida municipals.
Tones 2003
0
Barberà del Vallès
Altres recollides específiques
Tones 2002
Badalona
Gavà
0
36,2
L'Hospitalet de Llobregat
0
10,35
Molins de Rei
1
1
Montcada i Reixac
0
0
Montgat
0
Pallejà
9
9,85
Ripollet
49
50
Sant Adrià de Besòs
1
1
84
84
Sant Boi de Llobregat
0
3
Sant Climent de Llobregat
0
0
84
75,5
Sant Andreu de la Barca
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
131
131
Sant Joan Despí
0
148
Sant Just Desvern
0
41
Sant Vicenç dels Horts
0
0
Santa Coloma de Cervelló
0
0
132
132
18
18
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Total
0
0
64
99
32.658
36.880
L’any 2003 hi trobem incorporades les quantitats
de recollides de diferents materials com ara el
paper-cartró, piles, roba, olis, llaunes i residus
de farmàcies. En total, s’han recollit 36.880 tones.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 43
Castellbisbal
St. Andreu
de la Barca
St. Just
Desvern
Badia
del Vallès
Barberà
del Vallès
Ripollet
St. Cugat
del Vallès
Pallejà
El Papiol
Sta. Coloma
de Cervelló
Molins
de Rei
St. Vicenç
dels Horts
Montcada
i Reixac
Tiana
St. Feliu de
Llobregat
Begues
DEIXALLERIES
Sta. Coloma
de Gramanet
Cerdanyola
del Vallès
Torrelles
de Llobregat
Badalona
Fins 1998
Barcelona
Període 1999-2003
Montgat
En projecte
St. Boi de
Llobregat
Gavà
St. Climent
de Llobregat
L’Hospitalet
de Llobregat
St. Adrià
del Besòs
Viladecans
Esplugues
de Llobregat
El Prat
de Llobregat
Castelldefels
St. Joan
Despí
Cornellà
de Llobregat
Les deixalleries
La xarxa metropolitana de deixalleries prevista
pel PMGRM per a l’any 2006 és de 41 instal·lacions
repartides per tot l’àmbit metropolità; únicament
manca la construcció de la deixalleria de Sant Adrià
de Besòs. El 2003 ha finalitzat la construcció de la
deixalleria de Begues. Montgat fa ús de forma
mancomunada de la deixalleria de Tiana, i Sant
Joan Despí, de la deixalleria d’Esplugues.
Com a complement de la xarxa hi ha dues
deixalleries mòbils, enteses com a perllongament
de la deixalleria. Aquest servei es du a terme
mitjançant uns itineraris amb parades
convenientment senyalitzades i amb un calendari
i un horari establerts i difosos a través de
programes de comunicació.
La deixalleria mòbil 1 atén la població dels
municipis de: Begues, Castelldefels, Cornellà
de Llobregat, Gavà, Santa Coloma de Gramenet,
Esplugues de Llobregat, Montgat i Sant Just
Desvern. L’any 2003 van utilitzar aquest servei
6.543 persones i es van recollir 21 tones de
diversos materials.
La deixalleria mòbil 2 atén la població dels
municipis de Ripollet, Sant Andreu de la Barca,
Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat,
Torrelles de Llobregat i Viladecans. Al llarg de
l’any 2003, 4.131 persones han fet ús d’aquest
servei, que ha recollit quasi tretze tones de
diversos materials.
Altres municipis metropolitans ofereixen als
ciutadans aquest servei de deixalleries mòbils,
com és el cas de Badalona, Barcelona i el Prat
de Llobregat.
44 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
RECOLLIDA SELECTIVA EN DEIXALLERIES
Municipi
Tones 2000
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003
Badalona
4.046
4.527
4.988
7263
Badia del Vallès
394
513
673
711
5,65
Barberà del Vallès
448
670
1.137
1.336
17,52
9.081
12.626
14.387
13.944
-3,08
-
-
-
-
-
Castellbisbal
329
835
1.147
1.472
28,32
Castelldefels
-13,12
Barcelona
Begues
% 2003/2002
-100,00
1.060
1.385
1.702
1.479
Cerdanyola del Vallès
882
1.286
1.521
1.483
-2,48
Cornellà de Llobregat
342
903
2.263
1.024
-54,75
El Papiol
El Prat de Llobregat
Esplugues de Llobregat/SJD
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Montgat
Pallejà
Ripollet
Sant Adrià de Besòs
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
220
263
323
303
-6,31
2.904
3.382
3.502
3.392
-3,13
-
-
113
766
578,29
1.628
1.802
1.326
1.501
13,18
920
1.674
2.316
2.715
17,24
-
227
850
1.011
18,89
853
988
1.189
1.299
9,27
-
-
313
452
44,35
153
431
744
958
28,79
-
27
847
1.275
50,53
-
-
-
-
-
503
522
542
794
46,54
1.481
1.352
1.528
1.940
26,94
-
-
156
185
18,78
162,37
Sant Cugat del Vallès
295
341
279
732
Sant Feliu de Llobregat
911
875
942
1.033
9,64
-
-
73
490
571,29
Sant Joan Despí/Esplugues
Sant Just Desvern
1.113
1.310
1.678
1.748
4,17
Sant Vicenç dels Horts
1.353
1.384
1.428
1.540
7,87
9,58
Santa Coloma de Cervelló
304
613
878
962
1.397
3.839
4.412
4.745
7,55
Tiana
567
879
1.382
1.841
33,21
Torrelles de Llobregat
183
259
253
582
130,06
-
33
1.131
1.375
21,56
31.367
42.946
54.023
60.351
11,71
Santa Coloma de Gramenet
Viladecans
Total
Tres municipis disposen de minideixalleries
o deixalleries de barri: Barcelona, Molins de Rei
i Viladecans.
L’any 2003 es van recollir 60.351 tones a la xarxa de
deixalleries. Aquesta quantitat suposa un increment
de l’11,71% respecte a les tones que es van recollir
l’any 2002.
Font: SIRESA i dades dels ajuntaments en casos de gestió logística no metropolitana
Tones
1999
2000
2001
2002
2003
22.964
31.367
42.496
54.023
60.351
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 45
VALORACIÓ CONJUNTA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA
PERCENTATGE DE MATERIAL RECOLLIT SEGREGADAMENT PER MUNICIPI
Municipi
1998
1999
2000
2001
2002
2003
Municipi
Badalona
5,04
12,37
15,14
15,36
17,31
19,93
Pallejà
1998
1999
2000
2001
2002
2003
5,8
7,6
9,24
26,95
42,28
48,86
16,67
17,11
12,68
19,89
22,11
23,26
Ripollet
20,74
17,74
12,98
19,89
43,73
33,41
Barberà del Vallès
4,87
10,23
17,28
20,58
22,54
23,92
Sant Adrià de Besòs
14,95
13,9
11,97
10,58
12,77
21,20
Barcelona
8,14
10,58
12,08
14,42
25,52
34,23
Sant Andreu de la Barca
11,9
14,34
12,91
13,77
13,58
15,41
Begues
5,91
6,68
7,3
15,26
21,90
17,60
Sant Boi de Llobregat
15,08
15,43
13,47
18,73
20,37
21,19
Castellbisbal
12,57
28,83
57,05
49,54
51,46
58,73
St. Climent de Llobregat
4,41
5,72
6
7,43
17,09
19,04
Castelldefels
18,44
18,97
22,88
22,87
28,16
34,00
St. Cugat del Vallès
8,42
8,95
10,74
13,94
13,06
13,31
Cerdanyola del Vallès
11,46
13,4
11,17
14,17
14,74
16,90
St. Feliu de Llobregat
11,23
18,32
17,99
18,59
20,25
24,31
Cornellà de Llobregat
3,96
6,26
13,23
9,29
21,00
18,54
St. Joan Despí
7,37
7,7
7,52
9,77
12,09
19,76
El Papiol
5,66
13,36
42,05
45,52
43,99
47,07
St. Just Desvern
El Prat de Llobregat
6,06
17,4
20,4
19,69
46,91
41,00
St. Vicenç dels Horts
Esplugues de Llobregat
6,94
9
17,72
18,01
19,69
21,00
13,45
15,36
16,29
16,13
15,75
8,12
9,49
11,73
12,32
Molins de Rei
27,85
27,92
51,74
Montcada i Reixac
12,87
16,03
Montgat
13,91
15,66
Badia del Vallès
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
21
23
26,82
37,30
96,95
99,57
4,11
13,91
13,08
14,57
18,41
21,40
Sta. Coloma de Cervelló
4,1
5,82
15,73
24,63
37,20
37,16
17,32
Sta. Coloma de Gramenet
9,5
9,77
10,42
12,99
15,21
15,84
27,63
65,60
Tiana
38,61
32,44
60,33
78,42
83,28
83,17
38,53
40,03
44,93
Torrelles de Llobregat
36,06
31,6
31,14
51,50
47,31
86,90
16,97
21,10
25,51
25,02
Viladecans
3,06
4,89
8,44
8,27
13,85
17,33
20,73
23,25
16,38
20,31
Total
8,91
11,47
13,34
15,75
24,57
32,72
RECOLLIDES SEGREGADES ENTE ELS ANYS 1998-2003 EN PERCENTATGE
1998
1999
2000
2001
2002
2003
100
90
80
70
60
% 50
40
30
20
10
46 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Total
Viladecans
Torrelles de Llobregat
Tiana
St. Coloma Gramanet
Sta. Coloma de Cervelló
St. Vicenç dels Horts
St. Just Desvern
St. Joan Despí
St. Feliu Llobregat
St. Cugat Vallès
St. Climent Llobregat
St. Boi Llobregat
St. Andreu Barca
St. Adrià Besòs
Ripollet
Pallejà
Montgat
Montcada i Reixac
Molins de Rei
Hospitalet Llobregat
Gavà
Esplugues Llobregat
El Prat de Llobregat
El Papiol
Cornellà Llobregat
Cerdanyola del Vallès
Castelldefels
Castellbisbal
Begues
Barcelona
Barberà del Vallès
Badia
Badalona
0
En
eca
ós
cci
a
r
a/F
tal
iqu
iad
To
ió
ífif
nc
s
ac
ec
e
ica
e
r
z
p
n
v
t
i
s
ife
es
s*
gà
cti
***
ia
)
so
tan
Ind
Or
es
rie
03
id
ele
(%
ino
me
20
lle
**/
RM
M
ria
llid
ab
ss
a
a
m
l
a
s
è
o
t
e
h
x
t
u
a
/R
i
/
c
n
r
s
l
t
n
RS
Kg
Ce
To
Re
To
Re
Pe
De
Vo
Ma
BALANÇ PER MUNICIPIS 2003
es
ró
i
icip
un
re
Vid
rpe
Pa
Badalona
M
rt
ca
vas
os
1.509
3.209
831
767
4.965
7.263
0
0
18.545
74.525
93.070
214.440
1,19
19,93
Badia del Vallès
107
117
45
449
Deixalleria
711
3
7
1.439
4.750
6.189
14.553
1,17
23,26
Barberà del Vallès
311
390
154
856
50
1.336
0
0
3.097
9.852
12.949
27.153
1,31
23,92
20.099
32.279
11.335
74.796
28.222
13.944
89.960
32.687
303.322
582.820
886.142
1.582.738
1,53
34,23
98
136
46
240
0
-
0
10,403
530
2.483
3.013
5.023
1,64
17,60
Castellbisbal
205
647
280
969
Deixalleria
1.472
0
3.574
2.511
6.085
9.791
1,70
58,73
Castelldefels
888
1.071
340
5.652
2.697
1.479
0
116,6
12.243
23.770
36.013
52.405
1,88
34,00
Cerdanyola del Vallès
588
1.118
188
1.053
460
1.483
0
0
4.892
24.059
28.951
55.731
1,42
16,90
Cornellà de Llobregat
860
1.147
532
713
0
1.024
0
3200
7.475
32.841
40.316
82.817
1,33
18,54
79
186
128
210
Deixalleria
303
0
0
906
1.018
1.924
3.518
1,50
47,07
El Prat de Llobregat
599
1.360
465
3.047
Deixalleria
3.392
2.754
0
11.617
16.717
28.334
63.312
1,23
41,00
Esplugues de Llobregat
471
1.160
349
151
1.433
766
6
19
4.355
16.386
20.741
46.447
1,22
21,00
Gavà
439
667
242
167
959
1.501
0
36
4.010
19.143
23.153
42.304
1,50
17,32
2.443
4.871
1.702
11.102
4.576
2.715
39.292
10
66.712
34.976
101.688
246.415
1,13
65,60
Molins de Rei
388
1.302
609
1.255
Deixalleria
1.011
0
1
4.565
5.597
10.162
21.958
1,27
44,93
Montcada i Reixac
427
583
183
796
450
1.299
242
0
3.980
11.927
15.907
30.354
1,44
25,02
Montgat
145
182,9
56
0
Deixalleria
452
0
0
836
3.280
4.116
8.775
1,29
20,31
Pallejà
201
429
306
758
Deixalleria
958
0
10
2.661
2.784
5.445
8.544
1,75
48,86
Ripollet
319
408
110
1.649
479
1.275
435
50
4.726
9.419
14.145
32.429
1,20
33,41
Sant Adrià de Besòs
299
418
158
338
2.068
-
0
1
3.282
12.201
15.484
32.845
1,29
21,20
Sant Andreu de la Barca
147
211
52
45
358
794
0
84
1.692
9.290
10.982
23.307
1,29
15,41
Sant Boi de Llobregat
703
1.173
506
2.406
1.619
1.940
0
3
8.350
31.050
39.400
80.738
1,34
21,19
53
64
28
0
0
185
0
0
330
1.402
1.731
3.233
1,47
19,04
1.333 Rminim
Barcelona
Begues
El Papiol
L'Hospitalet de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
781
2.580
1.394
732
0
76
6.895
44.890
51.785
63.132
2,25
13,31
Sant Feliu de Llobregat
570
771
246
908
649
1.033
0
131
4.308
13.415
17.722
41.543
1,17
24,31
Sant Joan Despí
368
547
206
350
449
490
15
148
2.572
10.441
13.013
29.982
1,19
19,76
Sant Just Desvern
290
364
147
933
Deixalleria
1.748
4.581
41
8.104
35
8.139
14.809
1,51
99,57
Sant Vicenç dels Horts
254
297
194
871
Deixalleria
1.540
5
0
3.162
11.612
14.774
26.008
1,56
21,40
97
115
67
228
23
962
0
0
1.493
2.525
4.018
6.212
1,77
37,16
1.023
1.341
375
642
Deixalleria
4.745
0
132
8.258
43.890
52.148
116.012
1,23
15,84
193
287
192
716
Deixalleria
1.841
0
18
3.248
657
3.905
6.519
1,64
83,17
79
112
25
426
98
582
0
0
1.321
199
1.520
4.115
1,01
86,90
498
594
245
523
1.641
1.375
0
99
4.975
23.731
28.706
59.343
1,33
17,33
35.531
58.894
20.420
115.594
62.311
60.351 137.304
36.880
527.286
1.084.197 1.611.483
3.056.505
1,44
32,72
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Total
* indica municipis que no
disposen de deixalleria, però que
poden aportar a altres instal·lacions.
*** Font: Idescat. Població a 1 de gener
de 2003.
** la RESTA, en la nomenclatura del
PMGRM, fa referència al residu que
es genera a llocs, barris o municipis
on està implantada la recollida
selectiva de FORM i la recollida
selectiva d’envasos.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 47
LA VALORITZACIÓ DELS MATERIALS
El vidre
El vidre recollit pels sistemes metropolitans i
municipals ha estat lliurat, sense cap manipulació
prèvia, a tres tractadors autoritzats: Santos Jorge
SA, Daniel Rosas SA i REVIBASA (Recuperadora de
Vidrio Barcelona SA). Aquestes empreses separen
els impropis i trituren el vidre, i lliuren el material
resultant a empreses fabricants de vidre.
La recuperació del vidre es finança mitjançant un
conveni amb el sistema integrat de gestió Ecovidrio.
El paper i el cartró
El paper-cartró recollit pels sistemes metropolitans
i municipals, excepte la recollida efectuada pels
ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat del Vallès,
ha estat lliurat i venut, sense cap procés de selecció
prèvia, a Agrupació per la Recollida de Paper i
Cartró de Catalunya (Stora Enso Barcelona i Reno
de Medici). D’altra banda, l’Ajuntament de
Barcelona porta el paper a l’empresa Papeles
Allende i a CESPA SA.
Els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Barberà
del Vallès i Ripollet porten el paper a RISCOP.
48 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Els envasos lleugers
Els envasos lleugers recollits pel sistema
metropolità i municipal majoritari es lliuren a la
planta de triatge de Gavà-Viladecans, gestionada
per Semesa, o bé a la planta de triatge de Sant
Feliu de Llobregat, gestionada per IPODEC-RISCOP.
Els materials que se seleccionen són PEAD, PEBD,
PET, PVC, barreja de plàstics, brics, alumini i
ferralla, i també vidre i paper en percentatges
menors. Aquests productes es porten als
recicladors determinats per Ecoembes, i el rebuig
de la planta es porta a valorització energètica.
PLANTES DE TRIATGE CONTENIDOR GROC
Gavà-Viladecans
2003
Tones tractades
12.411
Tones recuperades
10.210
% de recuperació
82,00
Sant Feliu de Llobregat
2003
Tones tractades
5.002
Tones recuperades
3.807
% de recuperació
78,00
La fracció inorgànica del model Residu Mínim es
porta a la planta de triatge de Molins de Rei,
propietat de l’EMMA i gestionada per la UTE
Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania
S.A., SUFI S.A. i OBRASCON HUARTE LAIN S.A. S’hi
recuperen PEAD, PEBD, PET, plàstics mixtos,
ferralla magnètica, alumini, envasos de vidre,
paper-cartró, brics i fusta.
PLANTA DE TRIATGE RESIDU MÍNIM
Molins de Rei
Tones tractades
2003
16.187
Tones recuperades
3.273
% de recuperació
22,80
La recuperació d’envasos lleugers es finança
parcialment mitjançant un conveni amb Ecoembes.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 49
FORM RECOLLIDA SELECTIVAMENT I TRACTADA
A L’ECOPARC BARCELONA
La valorització de la matèria orgànica
La matèria orgànica recollida separadament es
porta:
a les plantes metropolitanes de compostatge de
Torrelles de Llobregat i de Castelldefels
a l’Ecoparc Barcelona, en fase de proves de
funcionament i rendiment, gestionat per
l’empresa Ecoparc Barcelona S.A.
L’EMMA disposa addicionalment de convenis per al
tractament de la matèria orgànica amb la planta del
Consell Comarcal del Vallès Occidental, a Sant
Cugat del Vallès.
Municipi
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
Planta de tractament
Tones MO 2003
Torrelles
Castelldefels
143
10.006
2069
Sant Cugat del Vallès*
4.261
790
Granollers**
1.075
157
Ecoparc de Barcelona
77.428
2490
Total
96.432
5649
La quantitat de compost produït
és una estimació comptant únicament
les tones aportades per municipis
metropolitans
50 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Tones Compost 2003
3.662
* La planta de Sant Cugat del Vallès
va rebre entrades de FORM
metropolitanes de gener a juny
de 2003
** La planta de Granollers va rebre
entrades de FORM de gener a maig
de 2003
449
0
49.787
Municipi
Tones 2003*
Pallejà
Ripollet
0
605
St. Adrià de Besòs
51
St. Andreu de la Barca
0
St. Boi de Llobregat
Castellbisbal
0
St. Climent de Ll.
Castelldefels
27
St. Cugat del Vallès
Cerdanyola del Vallès
45
St. Feliu de Llobregat
Cornellà de Llobregat
7
St. Joan Despí
El Papiol
0
St. Just Desvern
893
St. Vicenç dels Horts
754
El Prat de Llobregat
Esplugues de Ll.
L'Hospitalet de Ll.
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Montgat
VALORITZACIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA PER A COMPOST
1.121
3
Gavà
A la taula següent es relacionen les quantitats de
matèria orgànica lliurades a les diferents plantes de
tractament i el compost produït.
Tones 2003*
Badalona
2.936
145
4
10.983
0
44
0
236
0
0
906
3
Sta. Coloma de Cervelló
4
Sta. Coloma de Gram.
4
Tiana
36
Torrelles de Llobregat
0
Viladecans
Total
3
77.428
* Inclou 8.380 tones de restes vegetals, etc.
Als ecoparcs, la matèria orgànica, a més de ser
compostada, també es tracta a la línia de
metanització; el resultat final del procés és
l’obtenció de biogàs, que es converteix en energia
elèctrica.
ENERGIA ELÈCTRICA OBTINGUDA A L’ECOPARC DE BARCELONA
Ecoparc de Barcelona
Metanització
Tones tractades
137.304
Producció biogàs kWh
6.208.236
RFORM RECOLLIDA SELECTIVAMENT I TRACTADA A L’ECOPARC DE
BARCELONA
Municipi
Tones 2002 Tones 2003 % 2003/2002
Badalona
0
0
0
Badia del Vallès
0
3
Nou 2003
0
0
0
45.673
89.960
96,97
Begues
0
0
0
Castellbisbal
0
0
0
Castelldefels
0
0
0
Cerdanyola del Vallès
0
0
0
Cornellà de Llobregat
0
0
0
El Papiol
0
0
0
7.286
2.754
-62,20
Nou 2003
Barberà del Vallès
Barcelona
El Prat de Llobregat
Esplugues de Llobregat
0
6
Gavà
0
0
0
10.902
39.292
260,41
L'Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
0
0
0
Montcada i Reixac
0
242
Nou 2003
Montgat
0
0
0
Pallejà
0
0
0
1.962
435
-77,82
Sant Adrià de Besòs
0
0
0
Sant Andreu de la Barca
0
0
0
Sant Boi de Llobregat
0
0
0
Sant Climent de Llobregat
0
0
0
Sant Cugat del Vallès
0
0
0
Sant Feliu de Llobregat
2
0
-100,00
Sant Joan Despí
6
15
144,00
Ripollet
Sant Just Desvern
4.385
4.581
4,48
Sant Vicenç dels Horts
0
5
Nou 2003
Sta. Coloma de Cervelló
0
0
0
Sta. Coloma de Gramenet
0
0
0
Tiana
3
0
-100,00
0
Torrelles de Llobregat
0
0
Viladecans
0
0
0
70.219
137.304
95,54
Total
El rebuig de les plantes de Torrelles de Llobregat i
Castelldefels i de l’Ecoparc de Barcelona es porta al
dipòsit controlat de la Vall d’en Joan.
Durant l’any 2003 s’ha acabat la fase de construcció
de l’Ecoparc de Montcada (gestionat per la UTE
Ecoparc del Besòs, SL) i s’iniciarà la fase de proves
de funcionament i rendiment el proper 2004. Aquest
ecoparc serà el segon complex metropolità de
tractament per a valorització de diferents tipus de
residus, especialment els orgànics. Es tracta d’un
pas més en el desplegament previst pel PMGRM.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 51
Residus recollits en les deixalleries
La valorització dels residus recollits a les
deixalleries de les fraccions d’envasos i matèria
orgànica segueix les mateixes vies esmentades als
apartats anteriors. La resta de fraccions (residus
inerts, residus especials, etc.) es valoritzen a
plantes especialitzades en el tractament d’aquests
residus.
L’any 2003 s’han recuperat un 99,1% dels envasos i
embalatges i un 29,8% dels residus inerts. Val a dir
que una part important dels residus inerts
correspon a runa de construcció, i l’aprofitament
d’aquest tipus de residus hauria d’experimentar un
important impuls els pròxims anys respecte de la
disposició final en dipòsits controlats.
PES D’ENVASOS I EMBALATGES, INERTS I RECUPERABLES I RESIDUS ESPECIALS SEGONS DESTÍ
Envasos
i Embalatges
Inerts
i Recuperables
Residus
especials
0
0,0
2.775,3
6,4
0
0,0
2.775,281
6,0
Dipòsit controlat
% dipòsit controlat
1,2
0,1
15.466,6
35,9
0
0,0
15.467,875
33,7
2.116,6
99,1
11.911,5
27,7
18,068
2,6
14.046,260
30,6
17,5
0,8
12.829,6
29,8
0,786
0,1
12.847,970
28,0
0,020
0,0
87,177
0,2
688,151
97,3
775,348
1,7
0
0,0
4,260
0,0
0
0,0
4,260
0,0
2.135,5
43.074,520
707,005
45.916,994
Material recuperable
% material recuperable
Reutilització
% reutilització
Tractament especial
% tractament especial
Valorització
% valorització
Total
DISTRIBUCIÓ SEGONS TIPUS DE RESIDU I DESTÍ
Quant a la gestió de residus especials, un 97,3%
s’ha destinat a tractaments específics.
Compostatge
Dipòsit i controlat
Material recuperable
Reutilització
Tractament especials
Valorització
100
90
80
70
60
50
40
Font: SIRESA, web www.deixalleries.com
Nota: El pes total de residus no
coincideix amb la taula del capítol de
recollides selectives, ja que no es
disposa de la informació per a les
deixalleries no incloses a la xarxa
metropolitana.
30
20
10
Residus especials
Inerts i Recuperables
Envasos i Embalatges
0
52 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Total
Compostatge
% compostatge
St. Cugat
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Cerdanyola
del Vallès
Badia
del Vallès
Barberà
del Vallès
Molins de Rei
St. Feliu
de Llobregat
Ripollet
Castellbisbal
St. Vicenç
dels Horts
St. Joan
Despí
Sta. Coloma
de Cervelló
St. Climent
de Llobregat
Montcada
i Reixac
St. Just
Desvern
El Papiol
Pallejà
Torrelles de
Llobregat
REBUIG
Tones 2000
Tones 2001
Tones 2002
Tones 2003
Tiana
Begues
Barcelona
Montgat
Badalona
St. Adrià
del Besòs
Gavà
Sta. Coloma
de Gramanet
Viladecans
Castelldefels
L’Hospitalet
de Llobregat
St. Boi de
Llobregat
El Prat de
Llobregat
ELS TRACTAMENTS FINALISTES
La valorització energètica i la disposició controlada
de residus constitueixen els anomenats
“tractaments finalistes”, ja que són l’últim esgraó
en la gestió dels residus que no es poden
recuperar, o bé que no s’han recollit selectivament.
L’escenari desitjable seria que aquests tractaments
servissin exclusivament per a les fraccions no
recuperables, almenys fins que existeixin sistemes
de tractament tècnicament i econòmicament
viables.
Esplugues
de Llobregat
Cornellà de
Llobregat
EVOLUCIÓ DEL REBUIG
1.500.000
1.300.000
1.100.000
900.000
700.000
500.000
300.000
100.000
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
L’any 2003 s’han portat a dipòsit controlat i a
valorització energètica 1.084.197 tones, xifra que
suposa un decrement del 7,9% respecte a l’any
2002. Aquesta disminució de la quantitat de residus
que arriben a les instal·lacions de tractament
finalista es deu a la consolidació i al creixement de
la recollida selectiva dels residus municipals.
Els municipis de Barberà del Vallès, Sant Andreu de
la Barca i Sant Cugat del Vallès, tots ells de l’àmbit
metropolità, han portat a altres dipòsits controlats
64.032 tones.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 53
VALORACIÓ CONJUNTA DELS TRACTAMENTS FINALISTES
Tones
Tones 2003
Garraf
0
74.525
80,1
276
4.474
0
4.750
76,7
9.852
76,1
224.537
0
358.283
582.820
65,8
2.483
2.483
82,4
2000*
2001
2002
PVEB
Badalona
82.024
81.044
80.333
74.525
5.248
5.204
4.767
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
9.760
10.183
9.966
676.967
649.234
633.239
2.514
2.138
1.933
%
Rebuig/RM
PVEM
Municipi
0
dipòsits
Triatge MR
9.852
Castellbisbal
1.372
2.518
2.769
238
2.511
41,3
Castelldefels
26.047
28.662
28.723
23.770
23.770
66,0
Cerdanyola del Vallès
23.596
23.976
25.022
3
24.059
83,1
Cornellà de Llobregat
32.296
31.188
31.474
32.841
32.841
81,5
El Papiol
2.443
21.613
2.273
Total
634
1.045
1.077
0
1.018
52,9
El Prat de Llobregat
24.826
23.788
17.154
16.717
16.717
59,0
Esplugues de Llobregat
17.863
15.802
15.830
16.386
16.386
79,0
Gavà
18.474
19.530
18.804
19.143
19.143
82,7
L'Hospitalet de Llobregat
93.917
86.784
75.210
34.976
34.976
34,4
55,1
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Montgat
2.840
5.406
5.984
11.940
11.304
11.117
866
3.114
3.297
3.501
3.280
9.552
680
4.917
5.597
0
1.509
11.927
75,0
3.280
79,7
0
Pallejà
3.947
3.358
3.040
Ripollet
11.337
10.018
7.670
925
Sant Adrià de Besòs
13.447
13.382
13.521
12.201
8.593
7.876
9.033
0
33.699
26.589
30.314
1.551
1.470
Sant Cugat del Vallès
32.529
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Torrelles de Llobregat
Total
291
2.784
51,1
9.419
66,6
12.201
78,8
9.290
84,6
31.050
31.050
78,8
1.407
1.402
1.402
81,0
28.135
37.160
0
44.890
86,7
14.476
13.104
13.620
13.415
13.415
75,7
12.139
10.435
10.696
10.441
10.441
80,2
5.481
4.313
244
35
35
0,4
11.952
11.823
11.415
11.612
11.612
78,6
2.525
2.525
62,8
0
43.890
84,2
0
657
16,8
199
13,1
2.416
2.472
2.368
44.120
43.232
43.064
39.948
1.265
601
557
657,00
8.495
0
3.942
1.488
1.037
1.224
9
25.431
26.146
23.731
1.263.896
1.204.379
1.178.381
* Incorpora 5.117 TM de rebuig de la planta de triage RM
54 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
359.657
2.493
0
26.907
Viladecans
1.018
48.076
600.032
9.290
44.890
190
64.032
12.400
23.731
82,7
1.084.197
67,3
La major implantació de les recollides selectives i
dels ecoparcs que permeten valoritzar la fracció
resta mitjançant el procés de metanització (137.304
tones l’any 2003) afavoreix la disminució continuada
dels residus que tenen com a destí final els dipòsits
controlats o les plantes de valorització energètica.
TRACTAMENT I DISPOSICIÓ DEL REBUIG
Valorització energètica
DC Vall d’en Joan
Altres dipòsits+Rebuig RM
7%
55 %
38 %
El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i les plantes
de valorització energètica del Besòs i de Montcada i
Reixac són les tres instal·lacions de tractament
finalista existents a l’àmbit metropolità. La
titularitat de la planta incineradora del Besòs és de
TERSA, empresa de capital públic, mentre que la de
Montcada i Reixac ho és de l’EMMA, així com el
dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
La valorització energètica
Ambdues plantes de valorització energètica
disposen de sistemes d’eliminació de partícules i de
rentatge de gasos. Les emissions àcides i els
contaminants orgànics, incloent-hi les dioxines i els
furans, així com les partícules, compleixen els
criteris més estrictes de la normativa europea.
PARÀMETRES AMBIENTALS PVEM I PVEB
(mitjanes de mesures quadrimestrals)
Límit legal
Valor assolit
PVEM
PVEM
Partícules*, mg/m3N
30
14,20
13,90
HCl*, mg/m3N
50
26,30
36,10
Pb+Cr+Cu+Mn, mg/m3N
5
1,53
0,02
Ni+As, mg/m3N
1
0,04
0,04
0,2
0,06
0,05
2
0,05
0,28
S02, mg/m3N
300
8,10
27,92
CO*, mg/m3N
100
35,30
56,10
Dioxines i furans, ng/m3N
0,1
0,08
0,03
Cd+Hg, mg/m3N
HF, mg/m3N
Nota: *Mitjana anual de les mitjanes diàries
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 55
El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
L’any 2003 s’han dipositat al dipòsit controlat de
la Vall d’en Joan 891.907 tones de residus
municipals metropolitans, de les quals 600.032
corresponen a la recollida domiciliària i 291.875
corresponen a residus municipals generats per
l’activitat del comerç i els serveis (rebuig tractat
a ecoparcs, voluminosos, residus de municipis
no metropolitans, etc.).
Això vol dir que els residus dipositats han
disminuït en un 15% respecte a l’any 2002,
i, més concretament, que les aportacions de residus
municipals han disminuït en un 31% per l’esforç
realitzat en les recollides selectives i en la
implantació dels ecoparcs.
Continua, així, la tendència decreixent d’aquests
darrers anys pel que fa a les aportacions de residus
municipals al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan.
EN CONSTRUCCIÓ
Torrelles
de Llobregat
Molins de Rei
St. Cugat
del Vallès
Montcada
i Reixac
St. Feliu de
Llobregat
Begues
Barcelona
EN
CONSTRUCCIÓ
Gavà
Viladecans
St. Adrià
del Besòs
Castelldefels
INSTAL·LACIONS METROPOLITANES
DE TRACTAMENT DE RESIDUS
Planta de compostatge
Planta de triatge d’envasos
Planta de trasvassament
Planta de valorització
energètica
Dipòsit controlat
Ecoparc
56 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
BALANÇ GLOBAL
TRACTAMENT DE RESIDUS
RECOLLIDA SELECTIVA
7%
Tones 2003
Vidre
35.531
Paper-cartró
58.894
Envasos
20.420
Subtotal
114.845
Voluminosos
62.311
Deixalleries
60.351
Recollida privada
36.880
Total inorgànica
274.388
MO domiciliària
54.028
MO grans generadors
39.504
MO restes vegetals
Total orgànica
25 %
17 %
42 %
Nota: El gràfic s’ha elaborat a
partir de la informació de les tones
recollides el 2003 i considerant la
generació total de residus a l’àrea
metropolitana durant el 2003.
22.063
115.594
MO per metanització
137.304
Total segregada
527.286
% RS/RM
9%
Compostatge
Metanització
Reciclatge inorgànic
Dipòsit controlat
Incineració
32,72
Com a novetat important, a la informació sobre
gestió de residus 2003 s’incorpora un nou índex a
partir dels criteris establerts conjuntament amb
l’Agència de Residus de Catalunya. La hipòtesi de
valorització de cada fracció que s’aplica és: 90%
orgànica compostatge, 30% orgànica metanització,
100% vidre, 100% paper-cartró, 70% envasos
lleugers, 10% voluminosos, 21% residus a
deixalleries.
Així doncs, la valorització real se situa en el 19,22%
per al 2003.
VALORITZACIÓ MATERIAL
Valorització Material
Vidre
35.531
Paper-cartró
58.894
Envasos
14.294
Subtotal
108.719
Voluminosos
6.231
Deixalleries
12.674
Recollida privada
36.880
Total inorgànica
164.504
MO domiciliària
48.625
MO grans generadors
35.553
MO restes vegetals
Total orgànica
MO per metanització
Total segregada
% RS/RM
19.857
104.035
41.191
309.730
19,22
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
57
La informació
No tenim cap mena de dubte que les actuacions
ambientals (recollida selectiva de residus, pautes
per a l’estalvi d’aigua, etc.) han de sorgir de l’acord i
la complicitat entre els ciutadans i les
administracions. Per aquest motiu, és
imprescindible que els canals de comunicació
siguin fluids, àgils i continuats. Actualment,
l’atenció telefònica i el correu electrònic juguen un
paper molt important a l’hora de mantenir el servei
en les millors condicions possibles.
A l’EMMA, a més, disposem d’una sèrie de
propostes d’informació dirigides a grups específics.
Compartim un futur és un programa d’activitats
dirigit a grups de ciutadans que vulguin conèixer de
prop les instal·lacions de tractament de residus
sòlids o del cicle de l’aigua.
Durant el curs 2002-2003 es van poder visitar les
instal·lacions de tractament de residus següents:
Ecoparc de Barcelona, Ecoparc de Montcada (en la
fase final de construcció), planta de compostatge de
Torrelles de Llobregat, plantes de tria d’envasos de
Gavà i Viladecans, planta de tria de brossa
inorgànica de Molins de Rei, planta de valorització
energètica de Montcada i Reixac, dipòsit controlat
de la Vall d’en Joan i tota la xarxa metropolitana de
deixalleries (XMD).
Pel que fa al cicle de l’aigua, es van poder visitar les
estacions depuradores de Gavà, Montcada i Reixac i
Sant Feliu del Llobregat. Amb la col·laboració
d’AGBAR, també es va poder visitar la planta
potabilitzadora de Sant Joan Despí.
En total van visitar les instal·lacions 15.417
persones. El 26,74% corresponen a equipaments
del cicle de l’aigua; la resta, a equipaments de
tractament de residus. El grup més nombrós de
visitants va ser el de l’ensenyament secundari
obligatori (ESO), amb un 44,21% del total. L’Ecoparc
de Barcelona va despertar el màxim interès, de
manera que va rebre el 28% del total de visitants.
12 %
12 %
4%
2%
1%
6%
44 %
Ensenyament primari
Ensenyament secundari
Batxillerat
FP
FO
Universitaris
NEE
Entitats
30 %
Foment de la recollida de matèria orgànica.
Aquest programa es posa en funcionament a través
de convenis específics amb els ajuntaments que
han iniciat la recollida de matèria orgànica. Per
presentar als ciutadans el nou servei, es disposa
d’un equip professional d’informadors que van casa
per casa oferint el material inicial per començar la
separació a la cuina i informant de com s’ha de fer
la tria. L’any 2003 s’ha treballat molt intensament al
municipi de l’Hospitalet de Llobregat per completar
el desplegament a tota la població. També s’han fet
campanyes per ampliar les zones servides a
Badalona, Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de
Llobregat.
Foment de la recollida d’envasos. Els fons que
s’assignen a aquesta campanya procedeixen dels
Sistemes Integrats de Gestió d’Ecoembes i
Ecovidrio, que són els responsables de gestionar els
envasos segons la Llei 11/1997.
L’acció de comunicació més important s’ha dut a
terme a la televisió a través d’un espot atractiu i
singular per agrair la feina dels ciutadans que fan
correctament la separació dels envasos als
contenidors de colors groc, blau i verd.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 59
A més, s’ha completat la campanya “Triar mola”,
encaminada a dotar de contenidors de recollida
interior totes les escoles metropolitanes. També
s’ha treballat el tema de les publicacions i dels
objectes promocionals. Una part del pressupost
s’ha destinat a fomentar el coneixement de la
planta de tria dels envasos a Gavà i Viladecans
A les deixalleries ens ocupem de tot.
Durant aquest any, s’ha fet la inauguració de la
segona deixalleria de Badalona. Al municipi de Gavà
s’ha desenvolupat una intensa campanya de reforç
i coneixement de la deixalleria amb tots els
alumnes dels cursos de 5è i 6è d’ensenyament
primari. A Ripollet s’han assajat els carnets dels
usuaris de la deixalleria municipal i a la deixalleria
de la Fontsanta (entre Esplugues i Sant Joan Despí)
s’ha celebrat el primer aniversari de la seva
construcció i posada en funcionament.
Els tallers de residus
S’han realitzat quatre tallers de residus que han
tractat els següents temes:
La nova llei de residus i la llei del cànon (28 de
febrer 2003).
Jornada URB-AL Proyecto Común "ResiduoRecurso-Residuo" (4 d'abril 2003).
El Sistema Integrat de Gestió dels Envasos.
La seva incidència al municipis (20 de juny 2003).
El finançament dels residus (19 de desembre
2003)
La presència i col·laboració. El primer punt
important dels anys imparells consisteix en la
participació a la fira Ecomed. Aquest esdeveniment
genera la necessitat de disposar d’un estand
institucional i de promoure una sèrie d’actes
paral·lels dins del Fòrum Ambiental que s’hi celebra
conjuntament. Enguany la presentació del llibre
La Innovació en la gestió dels cicles de l’aigua i dels
residus va tenir un paper destacat, així com la visita
de personalitats i tècnics estrangers a les nostres
instal·lacions de tractament.
60 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Durant l’any, a més, l’EMMA ha estat present
a diverses fires i festes: Reforestació de parcs
a Santa Coloma de Gramenet, 8a Fira de la Terra
a la Ciutadella de Barcelona, 9a Trobada de Medi
Ambient a Tarragona, Fira de Santa Coloma de
Cervelló, etc.
També s’ha participat a jornades de treball
vinculades a residus, tant d’àmbit nacional com
internacional. Destaquem especialment la
presència a Viena i Niça.
El material de divulgació
Pel que fa a les publicacions, destaquem:
La innovació en la gestió en el cicle de l’aigua
i dels residus. Les noves infraestructures
ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(1999-2002).
Memòria AMR 2002.
Setena jornada tècnica sobre la gestió de residus
municipals: Gestió de residus, medi ambient
i salut.
Els envasos a la vida quotidiana.
Operació Triatge (OT). Planta de triatge de Gavà
i Viladecans. Vídeo i DVD. 10 minuts.
Planta de triatge d’envasos de Gavà i Viladecans.
CD.
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (Garraf). CD.
També s’han reeditat diversos vídeos i documents
que es trobaven exhaurits, com ara Tomàquets
eixerits (vídeo), o alguns dossiers didàctics de visita
a les instal·lacions.
Per tal que la documentació de l’EMMA sigui fàcil
de trobar, s’ha fet una tramesa amb les novetats
editorials a totes les biblioteques metropolitanes.
La pàgina web institucional
Des del mes de novembre de 2003 es pot consultar
el nou lloc web de l’EMMA a la direcció de la xarxa:
http://www.ema-amb.com.
En aquest web s’hi pot trobar informació sobre les
competències de l’EMMA, normativa metropolitana,
recursos descarregables, etc.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 61
Notes
1 Decret legislatiu 3/2003, de 4 de
novembre, pel qual s’aprova el
Text refós de la legislació en
matèria d’aigües de Catalunya.
Acrònims i definicions
ACA: Agència Catalana de l’Aigua
AGBAR: Grup Aigües de Barcelona
AICSA: Aigües del Castellbisbal
2 Reial decret 140/2003, de 7 de
febrer, pel qual s’estableixen els
criteris sanitaris de la qualitat de
l’aigua del consum humà.
AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona
APSA: Aigües del Prat
AQUALIA: Aqualia gestión Integral del Agua. Grup
Fomentos y Contratas
ARC: Agència de Residus de Catalunya
PMGRM: Programa metropolità de gestió de residus
municipals
PROGREMIC: Programa de gestió de residus
municipals de Catalunya
PVEB: Planta de Valorització Energètica del Besòs
PVEM: Planta de Valorització Energètica de Montacada
RFORM: Resta de la fracció orgànica dels resids
municipals
CASSA: Companyia d’Aigües de Sabadell
SABEMSA: Servei i aigües de Barberà, empresa
municipal S.A.
DEPURBAIX: Depuradora del Baix Llobregat, S.A.
SEMESA: Selectives Metropolitanes, S.A.
DBO: Demanda Biològica d’Oxigen
SGAB: Societat General d’Aigües de Barcelona
DQO: Demanda Química d’Oxigen
SIRESA: Solucions Integrals per als Residus, S.A.
EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals
SOREA: Sociedad Regional (Grup AGBAR)
ELA: Entitat Local de l’Aigua
TERSA: Tractament i Eliminació de Residus, S.A.
EMMA: Entitat Metropolitana del Medi Ambient
XMD: Xarxa Metropolitana de Deixalleries
EMSSA: Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
EMSHTR: Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics
i del Tractament de Residus
FORM: Fracció orgànica dels residus municipals
MES: Matèries Sòlides en Suspensió
PEAD: Polietilè d’Alta Densitat
PEBD: Polietilè de Baixa Densitat
62 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Traduccions
Datos ambientales
metropolitanos 03
EMMA
Saludo
A lo largo del año 2003 la Entidad
Metropolitana del Medio Ambiente (EMMA)
ha continuado llevando a cabo actuaciones
destinadas a vertebrar los servicios comunes
relacionados con el suministro de agua
potable, el saneamiento de aguas residuales
y el tratamiento de residuos.
Este año ha estado marcado por los grandes
proyectos, ya finalizados, que han hecho
avanzar notablemente en el camino hacia
la consecución de un área metropolitana
más sostenible.
Se ha completado la primera fase de la
restauración del depósito controlado de la
Vall d’en Joan, un largo y complejo proceso
cuyo fin es integrar de nuevo este espacio
en su entorno. Para alcanzar este objetivo
se han realizado importantes tareas de
repoblación con especies autóctonas, a la
vez que se ha aprovechado el biogás que
emiten los residuos para producir
electricidad.
También se ha finalizado el tratamiento
primario de la depuradora del Besòs, una
instalación avanzada que se encuentra
situada bajo el Fórum de las Culturas y que
se halla perfectamente integrada en el
continuo urbano de la ciudad. Cuando
funcione a pleno rendimiento el tratamiento
biológico, la nueva depuradora permitirá
tratar 600.000 metros cúbicos de agua.
Continuando con la apuesta por la
valorización de los residuos, durante el año
2003 se ha acabado de perfilar otra gran
infraestructura de la EMMA, el Ecoparque
de Montcada. Los ecoparques que
paulatinamente va poniendo en marcha la
Entidad deben suponer una mejora que
reduzca al mínimo los circuitos finalistas
y que nos permita cumplir los objetivos de
las directivas europeas.
En definitiva, desde la Entidad Metropolitana
del Medio Ambiente seguimos trabajando,
de manera coordinada con todos los
municipios miembros, en favor de la mejora
de la calidad del agua, de una reducción del
impacto de los residuos sobre el medio
ambiente y de la implantación de tecnologías
punteras que nos permitan alcanzar los
nuevos objetivos.
José Cuervo Argudín
President de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient
64 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Entidad Metropolitana
del Medio Ambiente
Ciclo del agua
Ciclo integral del agua
La Entidad Metropolitana de Servicios
Hidráulicos y Tratamiento de Residuos
(EMSHTR), conocida habitualmente como
Entidad Metropolitana del Medio Ambiente
(EMMA), es una entidad local creada por la
ley catalana 7/1987, de 4 de abril.
En el ámbito territorial de la EMMA se
incluyen los municipios de Badalona, Badia
del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona,
Begues, Castellbisbal, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat,
El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de
Llobregat, Gavà, Hospitalet de Llobregat,
Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat,
Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant
Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat,
Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del
Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan
Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa
Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de
Llobregat y Viladecans.
La Ley 7/1987, de creación de la Entidad
Metropolitana, le atribuye competencias en
materia de obras hidráulicas y abastecimiento
de agua potable, de saneamiento y evacuación
de aguas residuales y de tratamiento
y aprovechamiento de residuos municipales
y de residuos industriales no especiales
o inertes, además de la coordinación de los
servicios municipales correspondientes.
A grandes rasgos, se puede definir como
ciclo integral del agua la gestión conjunta
de las actuaciones de abastecimiento
y distribución de agua potable, así como la
recogida y distribución de las aguas
residuales y pluviales. La EMMA, como
entidad local del agua (ELA), tiene
competencias en la mayoría de estas
actuaciones, lo que facilita la gestión integral
de todo el ciclo del agua en el territorio del
área metropolitana de Barcelona.
A raíz de la implantación de una nueva
cultura del agua basada en la aplicación de
los criterios de desarrollo sostenible, las
actuaciones de la EMMA están cada vez más
dirigidas a:
Fomentar la reutilización del agua
regenerada, para ahorrar recursos
y facilitar el empleo de agua no potable
para usos como, por ejemplo, el regadío,
el mantenimiento, etc.
Fomentar el uso de recursos hídricos
alternativos como la desalinización.
Fomentar las campañas para el ahorro
de agua.
Contribuir a mantener el caudal ecológico
de los cursos fluviales.
Evitar la salinización y sobreexplotación de
los acuíferos.
Adaptar el sistema tarifario a la calidad
y cantidad de agua utilizada para penalizar
a los mayores consumidores.
En este apartado se recogen los rasgos más
importantes de cada una de las actuaciones
que se llevan a cabo en la EMMA:
de abastecimiento, de suministro, de
saneamiento, de reutilización, de prevención
de inundaciones, de inspección y control
ambiental, y de laboratorio.
Suministro de agua
El concepto general de suministro de agua
incluye las operaciones de captación,
tratamiento y distribución: la captación
puede ser superficial (mayoritariamente)
o subterránea en función del origen del
agua; el tratamiento es la operación
mediante la cual se consigue que el agua
sea sanitariamente permisible, por lo
general, mediante potabilización;
y la distribución se realiza para hacer llegar
a los usuarios (intermedios o finales) el agua
necesaria.
El suministro de agua al área metropolitana
de Barcelona depende de la demanda de
diferentes sectores —doméstico, industrial,
municipal, ganadero y de riego— y, por tanto,
está estrechamente ligado a los volúmenes
que éstos solicitan.
Fuentes de abastecimiento
Se entiende por fuentes de abastecimiento
aquellas que proporcionan los recursos
hídricos solicitados en un ámbito
determinado, en este caso, el ámbito de la
EMMA. Tradicionalmente, las fuentes han
sido las superficiales o subterráneas, si bien
en un futuro, y debido a que cada vez hay
una mayor percepción y concienciación de la
sociedad de que el agua debe ser tratada
como un recurso escaso, las fuentes no
convencionales, como las desalinizadoras,
y la reutilización y el uso del agua
regenerada podrán convertirse en una fuente
de primer uso.
En el ámbito metropolitano, las fuentes
superficiales se obtienen de la cuenca del río
Llobregat y de la cuenca del río Ter.
En lo que respecta a las fuentes
subterráneas, las aguas proceden de
diferentes acuíferos y se utilizan
principalmente para uso industrial
y doméstico. Los acuíferos utilizados son:
el de Vall Baixa, el del Delta del Llobregat,
el de la Cubeta de Sant Andreu y el del llano
de Barcelona, y desde 2002 se han
recuperado los recursos del acuífero
del Besòs.
A grandes rasgos, un 90% de la demanda
total de agua en el ámbito territorial de la
EMMA procede de las fuentes superficiales
y un 10% del agua subterránea.
Abastecimiento en alta
Se entiende por abastecimiento en alta el
conjunto de instalaciones incluidas desde
la captación hasta la entrega del agua a los
depósitos de cabecera o puntos de conexión
de los sistemas municipales de suministro
de agua en baja, con independencia de la
titularidad y la gestión. En este tipo de
abastecimiento se incluyen las plantas
de potabilización, las estaciones de bombeo,
los depósitos reguladores y las arterias que
los unen entre sí, así como todas aquellas
instalaciones definidas en el anexo I del
Decreto Legislativo 3/20031.
1. Decreto Legislativo 3/2003, de 4 de noviembre, por el que se
aprueba el Texto refundido de la legislación en materia de
aguas de Cataluña.
En el caso de la EMMA, el abastecimiento en
alta depende en gran medida de la capacidad
y regulación de los sistemas de embalse de
los ríos Llobregat y Ter.
El sistema Llobregat tiene una capacidad
total de 213,81 hm3, de los que 109,43 hm3
pertenecen a La Baells, 24,38 hm3 a Sant
Ponç y 80 hm3 a La Llosa del Cavall. Por otra
parte, el sistema Ter, con una capacidad
total de 398,26 hm3, incluye los 165,26 hm3
de Sau y los 233 hm3 de Susqueda.
En los últimos tres años, la evolución de los
niveles embalsados de ambos sistemas ha
sido muy variada y se puede comprobar que,
desde finales de 2002, el nivel se ha ido
recuperando como consecuencia de las
lluvias que han ido cayendo.
Como consecuencia de la regulación de
ambos sistemas, el agua va a parar a las
plantas potabilizadoras que se encargan
de que el agua superficial llegue al área
metropolitana con calidad suficiente.
El agua del río Llobregat se trata en las
plantas de Abrera (propiedad de Aguas-Ter
Llobregat, ATLL) y en la planta de Sant Joan
Despí (propiedad de Aguas de Barcelona),
mientras que el agua del río Ter se trata en
la planta de Cardedeu (propiedad de ATLL).
Las capacidades de tratamiento de las tres
potabilizadoras son de 5.300 l/s en el caso
de la de Sant Joan Despí, 3.000 l/s en el caso
de la de Abrera y 8.000 l/s en el de la de
Cardedeu.
Por último, los depósitos de cabecera
constituyen el punto final del sistema de
abastecimiento en alta y están distribuidos
por los diferentes municipios que forman el
área metropolitana de Barcelona con el fin
de abastecer a las poblaciones.
Suministro en baja
Se entiende por suministro en baja el
conjunto de tuberías y todos los elementos
de maniobra y control necesarios para
conducir el agua potable desde los depósitos
de cabecera hasta los abonados.
Se distingue entre tuberías de transporte
—principales— y tuberías de distribución —
secundarias—, y suman unos 4.700 km en
toda el área metropolitana de Barcelona.
En el ámbito de la EMSHTR existen siete
empresas distintas responsables de
suministrar agua en baja a los usuarios de
los diferentes municipios de cuya gestión se
encargan. De éstas, sólo dos son de
titularidad municipal (SABEMSA y APSA)
y el resto, de titularidad privada.
Usos y consumos
Usos
En el área metropolitana se hace un uso
diversificado del agua, que, en general, se
podría clasificar en:
Uso doméstico: el que realizan los
usuarios domésticos y las comunidades de
vecinos.
Uso no doméstico: el que realizan la
industria y el comercio.
Uso municipal: el que realizan los servicios
municipales (limpieza, riego, etc.).
El uso principal, en lo que a consumo se
refiere, es el uso doméstico. Es posible
prever que, en un futuro próximo, el precio
del agua dependerá en gran medida del tipo
de uso al que se destine, de modo que será
necesario disponer de información detallada
sobre otros usos, como el agrícola, el de
agua del subsuelo, etc.
La caracterización de los diferentes usos
de agua se obtiene a partir de la información
que facilita cada empresa suministradora de
su ámbito.
Como se puede comprobar, el número de
usuarios domésticos representa entre el 80%
y el 90% del total. Barcelona tiene el mayor
número de abonados domésticos con
respecto al total de abonados del municipio,
y El Papiol cuenta con el menor número de
usuarios domésticos debido a la importancia
de su tejido industrial.
Consumos
En este apartado se muestra la relación
entre el consumo de agua y cada uno de
los usos descritos anteriormente. De esta
manera, se distingue entre el agua
consumida en el sector doméstico, la
consumida en el sector no doméstico
y la consumida en el sector municipal de
cada una de las entidades suministradoras
y en cada uno de los municipios de la EMMA.
En lo que respecta a los consumos en el
territorio de la EMMA, vuelve a destacar el
uso doméstico. Hay que mencionar que estos
datos no incluyen las extracciones realizadas
por las industrias de sus propios pozos; si se
incluyeran, la cifra correspondiente al
consumo no doméstico aumentaría
notablemente.
Atendiendo al número de habitantes de cada
municipio, se relaciona el volumen facturado
por las empresas en cada municipio con el
número de habitantes para comprobar el
consumo medio por habitante.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 65
El municipio con un mayor consumo por
habitante es Sant Cugat del Vallès —215,62
l/hab./día—, consecuencia del gran número
de viviendas con superficie ajardinada,
mientras que el municipio con un menor
consumo es el de Badia —104,14 l/hab./día.
EMSSA ha colaborado durante el año 2003
en la explotación del sistema de
saneamiento de la depuradora del Prat de
Llobregat, que Depurbaix S.A. está poniendo
en servicio de manera progresiva y que será
cedida a la EMSHTR.
En términos generales, hay que destacar que
la media de consumo por habitante y día en
el ámbito de la EMMA —136,50 l/hab./día—
se encuentra por debajo de la media europea
(186 l/hab./día), según la International
Statistics for Water Supply 2002.
La evolución de caudales da una idea de la
cantidad de agua tratada, pero depende, en
gran medida, de las variaciones de la
pluviometría anual y de aportaciones
complementarias que se realizan a las
depuradoras.
Aforos
El aforo es una de las posibles vías de
suministro de agua a los usuarios, aunque
no es la más adecuada, ya que presenta una
serie de inconvenientes. Entre los más
destacados hay que citar el peligro sanitario
que se deriva de la falta de desinfectante en
los depósitos en largos periodos de tiempo
sin que se renueve el agua, la falta de
mantenimiento, la falta de presión, el
elevado riesgo de obstrucción de los pasos
calibrados, la imposibilidad de
individualización del consumo y/o el
despilfarro de agua que no se consume.
Por otra parte, el Real Decreto 140/20032, en
el que se establecen los criterios sanitarios
del agua para el consumo humano, pone
de manifiesto la importancia de eliminar
este tipo de suministro antes del 1 de enero
de 2012, lo que llevará a establecer una serie
de actuaciones futuras para garantizar
el cumplimiento de la legislación.
A continuación se muestra la relación de
aforos de los 33 municipios del área
metropolitana de Barcelona en el año 2003.
En el año 2003 había diez municipios que ya
no disponían de aforos.
Saneamiento
La Empresa Metropolitana de Sanejament,
S.A. (EMSSA), empresa pública de la
EMSHTR, gestiona el servicio de
saneamiento en alta en el área metropolitana
de Barcelona, explotando y manteniendo
todas las infraestructuras en servicio:
Red de colectores en alta
Estaciones depuradoras de aguas
residuales (EDAR)
Emisarios submarinos
Estaciones de bombeo
2. Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se
establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua para
el consumo humano.
66 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
En el gráfico se pone de manifiesto la mayor
contribución a la disminución de carga
contaminante de los tratamientos biológicos.
Actualmente en la EDAR Besòs se están
realizando las obras necesarias para
incorporar el tratamiento biológico.
Tratamiento de fangos
Los fangos constituyen, sin duda, uno de los
retos actuales del sistema de saneamiento.
La mayor cantidad de agua depurada,
sumada a los cada vez mayores niveles de
calidad del agua tratada, acarrea una elevada
producción de residuo sólido (fangos) en las
depuradoras, que tiene que ser
correctamente tratado y depuesto para
minimizar el impacto ambiental. Cada vez
es mayor el interés que se muestra por el
uso de fangos tratados como base de
fertilizantes y/o para la restauración de
suelos, entre otras aplicaciones.
Colectores
La principal infraestructura de la que
disponen las ciudades para conducir las
avenidas de agua, regular su caudal y reducir
el riesgo de inundaciones asociadas a las
lluvias de carácter torrencial está formada
por los colectores y la red de alcantarillado.
La red del área metropolitana de Barcelona
(de aproximadamente 3.000 kilómetros)
transporta diariamente alrededor de 900.000
metros cúbicos de aguas residuales que,
posteriormente, son tratadas en las plantas
depuradoras.
Reutilización
La reutilización consiste en la aplicación
del agua residual a determinados usos
agrícolas, urbanos, industriales
o ambientales. El agua residual es tratada
previamente para adaptar su calidad al
nuevo uso y en ningún caso puede ser
utilizada como agua de boca.
Se entiende por reutilización el uso que un
usuario hace del agua que, al salir de la
depuradora, ha recibido un tratamiento para
ser regenerada y convertirse así en apta para
su nuevo uso.
Aunque en el 2003 la reutilización en la
EMMA ha tenido un carácter incipiente,
en un futuro próximo, este sistema de
suministro, fruto de la intención de mejorar
la gestión de los recursos hídricos existentes
y resolver su déficit, se desarrollará con
fuerza y dejará de ser un suministro
alternativo para convertirse en un suministro
normal y fundamental.
Actualmente, la Estación Depuradora de
Aguas Residuales de Sant Feliu de Llobregat
dispone de un tratamiento terciario
—filtración y cloración— que permite la
reutilización de las aguas depuradas para
suministrar agua, en verano, de manera
puntual, a los regantes de Sant Vicenç dels
Horts.
En la depuradora de Gavà-Viladecans se
produce una reutilización indirecta, ya que
una parte de las aguas depuradas se
devuelven a los corredores del delta y se
restituye una parte de los recursos hídricos.
De este modo, se contribuye a mantener el
nivel freático deltaico y se también favorece
su uso agrícola. Durante 2003 se restituyeron
más de 3.400 miles de metros cúbicos.
Por otra parte, con la puesta en
funcionamiento del tratamiento terciario de
la estación depuradora del Prat de Llobregat,
se dispondrá de agua con la suficiente
calidad como para devolverla a los acuíferos
y formar una barrera contra la intrusión
salina, así como para mantener el caudal
ecológico en el tramo final del río Llobregat
en épocas de estiaje.
Prevención de inundaciones
En el marco que establece el Programa
de Obras Hidráulicas 2000-2004, la Agencia
Catalana del Agua y la EMMA firmaron, en el
año 2000, un convenio de cooperación para
realizar obras hidráulicas que también
preveía la redacción conjunta del Plan
Director de Aguas Pluviales en el ámbito de
la EMSHTR.
El plan consiste en la realización de un
análisis hidráulico de las cuencas y de la red
básica de colectores, a partir de una
metodología basada en un sistema de
información geográfica (SIG) y en modelos
matemáticos. Su objetivo es conocer con un
alto grado de detalle el sistema de drenaje
actual para poder elaborar, posteriormente,
una base de datos. Esta información tiene
que permitir valorar los problemas
existentes en los cauces y determinar tanto
los puntos y los tramos críticos como las
zonas inundables.
Durante el año 2003 el Consejo
Metropolitano ha procedido a informar
a todos los ayuntamientos metropolitanos
enviándoles el Plan Director para que
aporten sus observaciones y sugerencias.
También durante el año 2003 se han llevado
a cabo las tareas anuales de mantenimiento
y limpieza de los cauces con el objetivo de
mantener la capacidad hidráulica y atenuar
en lo posible los daños que se puedan
producir por las inundaciones en caso de
lluvias torrenciales o de gran intensidad.
Resumen de las actuaciones3
Colector de la cuenca de Bellamar en
Castelldefels
Finalización de las obras.
Ejecución de las obras de urbanización de
la avenida de Bellamar, de acuerdo con el
convenio firmado entre el Ayuntamiento de
Castelldefels y la EMSHTR.
Colector Eix de la Rambla en Ripollet
Finalización de las obras.
Colector unitario de la calle de Sarajevo en
El Prat de Llobregat
Continuación de las obras que realiza el
Ayuntamiento del Prat de Llobregat.
Colector de la C-245 (en los términos
municipales de Cornellà y Esplugues)
Inspección y control ambiental
El Servicio de Inspección y Control Ambient
al lleva a cabo, desde 1998, actuaciones de
control de la contaminación ambiental en el
área metropolitana de Barcelona.
La regulación de la contaminación en origen,
mediante limitaciones y prohibiciones, va
dirigida principalmente a prevenir la
contaminación y a minimizar las
repercusiones ambientales de los vertidos
en el medio natural y en los sistemas de
saneamiento metropolitanos. Su finalidad
es la de proteger la cuenca receptora,
eliminando cualquier efecto tóxico, crónico
o agudo, tanto para las personas como para
los recursos naturales, y preservar la calidad
del medio receptor teniendo en cuenta el tipo
de depuración.
En el ámbito de la EMMA, se dispone de un
censo de más de 4.500 actividades
consideradas “potencialmente
contaminantes”, elaborado a partir de la
información proporcionada por la Agencia
Catalana del Agua, el Codi Català d’Activitats
Econòmiques, datos de consumo de agua
e información del propio Servicio de
Inspección y Control Ambiental.
El sistema con un mayor número de
actividades censadas es el de la EDAR del
Prat, ya que comprende el territorio que
tiene una mayor densidad de polígonos
industriales.
El total de actividades censadas se divide,
según criterios propios del Servicio de
Inspección y Control Ambiental, en cuatro
categorías:
Nivel 0: actividad no categorizada
Nivel 1: actividad no contaminante
Encauzamiento de la Riera de Carol / Sant
Climent y reposición del colector emisario
en Sant Climent de Llobregat
Ejecución de las obras de encauzamiento
y finalización de las obras del colector
emisario.
Depósito de retención del Camp de
l’Empedrat en Cornellà
Dirección de las obras adjudicadas por el
Ayuntamiento de Cornellà.
Balsa de laminación de la Riera de Sant
Llorenç
Redacción del proyecto modificado
y aprobación inicial.
3. Según convenio con la ACA.
Nivel 2: actividad contaminante
Nivel 3: actividad potencialmente muy
contaminante
La categoría de una actividad depende de la
información que se tiene sobre su potencial
contaminante en un momento determinado
y, por tanto, puede variar en el tiempo,
especialmente desde que se solicita el
permiso de vertido hasta que se dispone de
los resultados de las inspecciones; cuando
se dispone de datos reales se procede a su
clasificación definitiva, siempre que no se
produzca un cambio sustancial de proceso
u otros, que dé lugar a su revisión.
Durante el año 2003 se han realizado un total
de 1.839 inspecciones y se han recogido un
total de 1.214 muestras. Asimismo, se han
contabilizado un total de 470
incumplimientos del Reglamento
Metropolitano de Vertido de Aguas
Residuales, aprobado en el año 1997
y modificado el 10 de febrero de 2000.
Desde 1988, los incumplimientos de los
límites de contaminación establecidos por
la normativa vigente han disminuido en un
30% aproximadamente.
Laboratorio
En el transcurso de 2003, el laboratorio de
la EMSHTR ha ido consolidando su función
de prestación del servicio de análisis y
soporte técnico a los diferentes servicios del
Área Metropolitana de Barcelona en todo lo
referente a muestras ambientales: análisis
de aguas residuales, superficiales y potables;
calidad del aire —tanto en inmisión como en
emisión—; suelos contaminados, y residuos
sólidos.
Uno de los aspectos a los que se ha dedicado
más esfuerzo es a implantar un sistema de
gestión para mejorar la calidad del
laboratorio. Así pues, después de haber
obtenido la certificación de calidad de
acuerdo con la norma ISO 9002 en 1999,
se ha dado un paso adelante con la auditoría
de acreditación, de acuerdo con la norma ISO
17025, que certifica que el laboratorio es
técnicamente competente y que es capaz de
producir resultados técnicamente válidos.
Los ámbitos auditados fueron el de ensayos
de aguas residuales, continentales
y lixiviados y el de ensayos en muestreos
de emisiones e inmisiones atmosféricas.
Por otra parte, se ha implantado un nuevo
sistema de gestión informática para registrar
muestras, introducir resultados y elaborar
informes, que proporciona una mayor
fiabilidad y trazabilidad en todos los
procesos.
Entre las actividades realizadas hay que
destacar:
Análisis de las muestras de los vertidos
obtenidas por el Servicio de Inspección
y Control Ambiental.
Soporte técnico en la consolidación de la
actividad en el ámbito del agua de acuerdo
con la condición de la EMSHTR como ELA
básica.
Organización de una campaña de vigilancia
de las aguas potables que se realiza
semestralmente en los municipios
metropolitanos.
Realización de las analíticas de los
programas de vigilancia de depósitos
controlados para residuos.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 67
Soporte técnico y analítico en los estudios
de caracterización de los residuos
recibidos en las instalaciones
metropolitanas, ya sea en la valorización
de residuos o en los procedimientos de
control de las emisiones.
El laboratorio también participa en otras
tareas que, aunque no sean competencia
directa de la EMSHTR, contribuyen a la
mejora y al control del medio en el área
metropolitana:
Analítica de las muestras obtenidas en la
red manual de vigilancia de la calidad del
aire, con más de sesenta puntos de
muestreo distribuidos por el ámbito
territorial de Cataluña.
Prestación de servicios analíticos
a entidades públicas o privadas y contratos
con entidades ambientales de control
colaboradoras de la Administración que
requieren trabajar con laboratorios
acreditados.
Prevención y gestión de residuos
Programa Metropolitano de Gestión de
Residuos Municipales (PMGRM)
El PMGRM fija unos objetivos para el periodo
1997-2006, basados en los criterios
de jerarquización de la Ley 6/93, reguladora
de residuos en Cataluña, único ordenamiento
legal existente en el momento de la
aprobación del programa.
En lo que a generación de residuos se
refiere, el PMGRM prevé un escenario
basado en el práctico estancamiento del
volumen total de residuos generado, pese
al más que probable incremento de
habitantes y del nivel de vida. A pesar de los
escenarios previstos, y tal y como la Unión
Europea señala en diversos informes,
la generación de residuos continúa ligada
al crecimiento económico, es decir, todavía
parecen estar lejos las pautas de producción
y de consumo más eficientes.
En lo que respecta al reciclaje, el PMGRM
se fija un incremento progresivo hasta llegar
a reciclar un 60% del total de residuos
generados. El 30%, correspondería
a reciclaje inorgánico, y el otro 30%,
a reciclaje de materia orgánica (dos terceras
partes mediante metanización, y el resto,
por compostaje). Del 40% restante del total
de residuos generados, un 33% sería tratado
por incineración y un 7% se destinaría
a depósito controlado (hay que destacar que,
durante el año 2004, se prevé cerrar
la planta de valorización energética de
Montcada y mejorar los sistemas de
protección ambiental de las actuales
instalaciones). El 7% destinado a depósito
controlado será material previamente tratado
que servirá para la regeneración física del
vertedero.
Durante 2003, destaca la modificación de
la citada Ley 6/93, mediante la aprobación
de la Ley 16/2003 de financiación de las
infraestructuras de tratamiento de residuos
y del canon sobre deposición de residuos,
que en los próximos años tendrán claras
implicaciones en la gestión de residuos en
Cataluña y en el impulso de los tratamientos
de valorización de residuos.
Por otra parte, la aprobación de la Ley
15/2003, que modifica la Ley 6/93, reguladora
de los residuos, realiza una importante
aportación, en coherencia con el
PROGREMIC, ya que, por primera vez, hace
una clara distinción entre residuos de origen
comercial y residuos de origen domiciliario.
Ambas modificaciones de la ley de residuos
deberán reflejarse en la futura revisión del
PMGRM.
68 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Generación de residuos
En las cifras de los municipios
metropolitanos del año 2003 se observa que
la generación de residuos creció un 3,16%,
aunque la producción por habitante y día se
mantiene en 1,44 kilogramos. Según estos
datos, el aumento de la generación de
residuos estaría estrechamente ligado al
aumento de la poblacióni entre 2002 y 2003.
Evidentemente, ésta es una cifra positiva,
pero habrá que comprobar si este ritmo de
contención se mantiene en los próximos
años y si es coherente con las cifras del
resto del territorio catalán.
Composición de los residuos
municipales
Para planificar las recogidas selectivas
y el tratamiento de residuos es necesario
conocer la composición de la bolsa de
basura tipo.
Desde la primera caracterización durante
el inicio del PMGRM hasta la actualidad,
la metodología para elaborar este análisis ha
tenido que variar dado que cada vez hay más
residuos recogidos selectivamente en origen
y, por tanto, no se depositan en una misma
bolsa de basura.
Ver gráfico
Recogida selectiva
La recogida selectiva tiene dos objetivos
fundamentales complementarios: separar
y recuperar la máxima cantidad de
materiales valorizables y reducir, en la
medida de lo posible, la cantidad de residuos
que deben ser sometidos a tratamientos
finalistas.
En el año 2003 el porcentaje de recogida
selectiva respecto a años anteriores sigue
aumentando, de modo que se ha pasado del
24,7% de 2002 al 32,7% de 2003.
La recogida de envases ligeros sigue siendo
la que experimenta un aumento más
importante (del 16,8%), probablemente
a causa de la coexistencia de dos factores:
el aumento de los envases ligeros frente
a otros materiales, como el vidrio, y la
consolidación de esta recogida selectiva que
se inició con posterioridad a la del vidrio y el
papel.
La recogida selectiva de las diferentes
fracciones de los residuos domésticos
se lleva a cabo, en general, mediante la
aportación de los ciudadanos a los distintos
contenedores, repartidos por todo el
territorio metropolitano, ya sea en la acera
o en áreas de aportación o centros de
recuperación y reciclaje. Este sistema de
recogida se complementa, cada vez más,
con otros, como la recogida neumática, los
contenedores soterrados y/o la recogida
puerta a puerta (PaP, a partir de ahora),
que organizan los servicios municipales
o el sector privado y los centros de
recuperación y reciclaje. La multiplicidad
de sistemas de recogida provoca que la
tradicional ratio habitante/contenedor haya
perdido representatividad con relación
a años anteriores.
Vidrio
En diciembre del año 2003 había 6.325
contenedores de vidrio en los municipios
metropolitanos. La ratio era de un
contenedor por cada 483 habitantes.
Las cantidades de vidrio recogido
selectivamente se presentan en las tablas
y gráficos adjuntos.
La recogida selectiva de vidrio ha aumentado
en 2003 un 9,9% con respecto al año
anterior, siguiendo con el incremento
continuado de la recogida de esta fracción
en los últimos años.
Durante 2003 los siguientes municipios han
recogido mediante el sistema PaP 959
toneladas (cifra que representa un
incremento del 150% con relación a 2002):
Municipios con recogida PaP de vidrio
Barberà del Vallès
Barcelona
Castelldefels
Pallejà
Sant Andreu de la Barca
Sant Feliu de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Viladecans
Papel y cartón
A finales del año 2003, en los municipios
metropolitanos había 6.351 contenedores
específicos para la recogida de papel-cartón,
cifra que supone un contenedor por cada 481
habitantes.
La recogida selectiva de papel-cartón se
incrementó en el año 2003 en un 8,8% con
respecto al año anterior. Ésta sigue siendo la
fracción más sensible a las variaciones del
precio de mercado, porque el papel que se
recicla no sólo procede de la recogida
municipal en contenedor, sino también de
otras vías alternativas.
Los envases que forman parte de la recogida
son separados del resto de materiales que
forman la fracción inorgánica en la planta
de selección de Molins de Rei.
En algunos municipios metropolitanos la
recogida en áreas de aportación se
complementa con la recogida PaP en los
pequeños comercios y también en los
edificios públicos y colegios. En el año 2003
los siguientes municipios han recogido,
mediante el sistema PaP, 10.257 toneladas
(cifra que representa un incremento del
21,4% con relación a 2002):
La cantidad de envases ligeros recogidos
selectivamente municipio por municipio
se detalla en la tabla y los gráficos adjuntos.
Estos datos incluyen la recogida en áreas de
aportación y la recogida PaP. Las cantidades
de Residuos Mínimos que se imputan a los
municipios corresponden a las toneladas
recuperadas en la planta de selección de
Molins de Rei, salvo en el caso de Sant Cugat
del Vallès, por ser tributario de la planta de
selección de Rubí.
Municipios con recogida PaP de papelcartón
En el año 2003, la recogida selectiva de
envases ligeros ha aumentado un 16,8% con
respecto al año anterior.
Badalona
Barcelona
Castellbisbal
Castelldefels
Cornellà
El Prat
Esplugues
Gavà
Molins de Rei
Materia orgánica
En 2003 se han recogido 115.594 toneladas
de materia orgánica de origen doméstico,
cifra que representa un incremento del
51,7% con respecto a 2002. El hecho de
que la población servida haya aumentado
hasta 1.270.703 (incremento del 41,7% con
respecto a 2002) explica que la recogida
de esta fracción haya sido la que ha
experimentado un mayor crecimiento desde
2002.
Montgat
En total, 29 municipios realizan la recogida
segregada de materia orgánica:
Pallejà
Ver tablas y gráficos
Sant Boi de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Tiana
Cabe destacar la incorporación de la
fracción vidrio en algunas zonas de la
recogida comercial de Barcelona. Es de
esperar que, con la aplicación de la
modificación de la ley de residuos, este tipo
de recogida específica para comercios vaya
en aumento a partir de 2004.
Los 141.592 habitantes de los municipios
de Castellbisbal, El Papiol, Molins de Rei,
Montcada i Reixac, Pallejà, Sant Cugat del
Vallès y Torrelles de Llobregat, un 4,63%
de la población del área metropolitana de
Barcelona, utilizan el modelo Residuo
Mínimo y no cuentan con contenedores
de envases ligeros.
Viladecans
Envases ligeros
A finales del año 2003 había 5.781
contenedores específicos para la recogida
de envases ligeros en los municipios
metropolitanos, cifra que supone un
contenedor por cada 529 habitantes.
Recogidas específicas
Muchos municipios complementan la
recogida selectiva con la de aquellos
residuos que, por sus características,
requieren una recogida específica, como los
voluminosos. Otros residuos son objeto de
recogida privada, como la ropa, promovida
por diferentes ONG, u otras fracciones de
interés comercial o sujetas a nuevos
sistemas integrados de gestión, como los
productos farmacéuticos o los residuos de
aparatos eléctricos y electrónicos.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 69
En este apartado se presenta la información
facilitada por los ayuntamientos, aunque, en
el caso de recogidas privadas, no se suele
disponer de la información sobre el peso de
residuos recogido.
Voluminosos
Se consideran voluminosos los residuos
de dimensiones considerables, como, por
ejemplo, objetos de menaje, muebles
y electrodomésticos. A pesar de que los
municipios realizan el servicio de recogida
PaP, aún no se dispone de centros de
recuperación específicos para esta recogida
municipal de voluminosos.
Hay que destacar que una parte importante
de los voluminosos es recogida por los
ayuntamientos sin aviso previo, es decir,
corresponden a recogidas de residuos
abandonados en la vía pública, de los que
resulta más complicado hacer un recuento.
En el año 2003 se han recogido 62.311
toneladas, frente a las 47.196 toneladas del
año 2002, cifra que supone un importante
incremento del 32%. Por tanto, la recogida
de voluminosos sigue superando con creces
los objetivos del PMGRM.
Otras recogidas específicas
La iniciativa privada promueve la recogida
de diferentes tipos de residuos en diversos
municipios del ámbito metropolitano,
actividad con la que se complementa la
realizada mediante los circuitos de recogida
municipales.
Para la Administración municipal y la
metropolitana resulta muy difícil determinar
el alcance de este tipo de recogida por sus
característica propias —promovidas por
el sector privado, las ONG, etc. en función
de distintos elementos coyunturales y con
su propia dinámica. Con frecuencia no hay
ningún punto de relación entre estos
circuitos de recogida y la Administración
municipal, y los datos que se obtienen no
representan el total de lo que estos sectores
recogen, aunque cada año se intenta conocer
mejor su volumen e importancia.
En el año 2003 se han incorporado las
cantidades de las recogidas de diferentes
materiales, como papel-cartón, pilas, ropa,
aceites, latas y residuos de farmacias.
En total se recogieron 36.880 toneladas.
Centros de recuperación y reciclaje
La red metropolitana de centros de
recuperación y reciclaje prevista por el
PMGRM para el año 2006 consta de 41
instalaciones repartidas por todo el ámbito
70 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
metropolitano, de las que únicamente queda
por construir la de Sant Adrià de Besòs,
puesto que en 2003 se ha concluido la
construcción del centro de recuperación
y reciclaje de Begues. Montgat hace uso
de forma mancomunada del centro de
recuperación y reciclaje de Tiana, y Sant
Joan Despí, del de Esplugues.
Para complementar esta red, se dispone
de dos centros de recuperación y reciclaje
móviles, que se consideran como una
prolongación del centro de recuperación
y reciclaje. Este servicio se lleva a cabo
mediante unos itinerarios con paradas
convenientemente señalizadas y con un
calendario y un horario establecidos
y difundidos a través de programas
de comunicación.
El centro de recuperación y reciclaje móvil
1 atiende a la población de los municipios
de: Begues, Castelldefels, Cornellà de
Llobregat, Gavà, Santa Coloma de
Gramenet, Esplugues de Llobregat,
Montgat y Sant Just Desvern. En el año
2003, 6.543 personas utilizaron este
servicio y se recogieron 21 toneladas de
diversos materiales.
El móvil 2 atiende a la población de los
municipios de Ripollet, Sant Andreu de la
Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de
Llobregat, Torrelles de Llobregat y
Viladecans. A lo largo del año 2003, 4.131
personas hicieron uso de este servicio,
que recogió casi 13 toneladas de diversos
materiales.
Otros municipios metropolitanos ofrecen
a los ciudadanos este servicio de centros
de recuperación y reciclaje móviles, como
Badalona, Barcelona y El Prat de Llobregat.
Tres municipios disponen de minicentros de
recuperación y reciclaje o de centros de
recuperación y reciclaje de barrio: Barcelona,
Molins de Rei y Viladecans.
En el año 2003 se han recogido 60.351
toneladas en la red de centros de
recuperación y reciclaje. Esta cantidad
supone un incremento del 11,71% respecto
de las toneladas que se recogieron en el año
2002.
Valoración conjunta de la recogida selectiva4
Ver tablas.
4. El RESTO, en la nomenclatura del PMGRM, hace alusión al
residuo que se genera en los lugares, barrios o municipios en
los que está implantada la recogida selectiva de FORM y la
recogida selectiva de envases.
Valorización y deposición final
Valorización del vidrio
El vidrio recogido por los sistemas
metropolitanos y municipales ha sido
entregado, sin ningún tipo de manipulación
previa, a tres tratadores autorizados: Santos
Jorge SA, Daniel Rosas SA y REVIBASA
(Recuperadora de Vidrio Barcelona SA).
Estas empresas separan los impropios y
trituran el vidrio, y el material resultante es
entregado a empresas fabricantes de vidrio.
La recuperación del vidrio se financia por
medio de un convenio con el sistema
integrado de gestión Ecovidrio.
Valorización de papel-cartón
El papel-cartón recogido por los sistemas
metropolitanos y municipales, excepto la
recogida efectuada por los ayuntamientos
de Barcelona y Sant Cugat del Vallès, ha sido
entregado y vendido, sin ningún tipo de
proceso de selección previa, a la Agrupació
per la Recollida de Paper i Cartró de
Catalunya (Stora Enso Barcelona y Reno de
Medici).
Por otra parte, el Ayuntamiento de Barcelona
entrega el papel a las empresas Papeles
Allende y CESPA SA.
Los municipios de Sant Feliu de Llobregat,
Barberà del Vallès y Ripollet entregan el
papel a RISCOP.
Valorización de envases: las plantas de
selección
Los envases ligeros recogidos por el sistema
metropolitano y municipal mayoritario se
entregan en la planta de selección de GavàViladecans, gestionada por Semesa, o bien
en la planta de selección de Sant Feliu de
Llobregat, gestionada por IPODEC-RISCOP.
Los materiales que se seleccionan son
PEAD, PEBD, PET, PVC, mezcla de plásticos,
brics, aluminio y chatarra, y también vidrio
y papel en porcentajes menores. Estos
productos se llevan a recicladores
determinados por Ecoembes, y el rechazo
de la planta se lleva a valorización
energética.
La fracción inorgánica del modelo Residuo
Mínimo se lleva a la planta de selección de
Molins de Rei, propiedad de la EMSHTR
y gestionada por la UTE Agrupación
Guinovart Obras y Servicios Hispania SA,
SUFI SA y OBRASCON HUARTE LAIN SA.
Allí se recuperan PEAD, PEBD, PET,
plásticos mixtos, chatarra magnética,
aluminio, envases de vidrio, papel-cartón,
brics y madera.
La recuperación de envases ligeros se
financia parcialmente mediante un convenio
con Ecoembes.
Valorización de la materia orgánica
La materia orgánica recogida de forma
separada se lleva:
a las plantas metropolitanas de
compostaje de Torrelles de Llobregat y de
Castelldefels y
al Ecoparque de Barcelona, en fase de
pruebas de funcionamiento y rendimiento,
gestionado por la empresa Ecoparc
Barcelona SA.
La EMA dispone también de convenios para
el tratamiento de la materia orgánica con la
planta del Consejo Comarcal del Vallès
Occidental, en Sant Cugat del Vallès.
En la siguiente tabla se relacionan las
cantidades de materia orgánica entregadas
a las diferentes plantas de tratamiento y el
compost producido.
En los ecoparques, la materia orgánica,
además de ser compostada, también es
tratada en la línea de metanización; el
resultado final del proceso es la obtención
de biogás, que se convierte en energía
eléctrica.
Durante el año 2003 ha finalizado la fase
de construcción del Ecoparque de Montcada
(gestionado por la UTE Ecoparc del Besòs,
SL) y se iniciará la fase de pruebas de
funcionamiento y rendimiento a partir de
enero de 2004. Este ecoparque será el
segundo complejo metropolitano de
tratamiento para valorización de diferentes
tipos de residuos, en especial los orgánicos,
lo que supone un paso adelante en el
despliegue previsto por el PMGRM.
El rechazo de las plantas de Torrelles de
Llobregat y Castelldefels y del Ecoparque
de Barcelona se lleva al depósito controlado
de Vall d’en Joan.
Valorización y deposición de los residuos
recogidos en centros de recuperación
y reciclaje5
La valorización de los residuos recogidos en
los centros de recuperación y reciclaje de las
fracciones de envases y materia orgánica
sigue las mismas vías mencionadas en los
apartados anteriores. El resto de fracciones
(residuos inertes, residuos especiales, etc.)
5. El peso total de residuos no coincide con la tabla del
capítulo de recogidas selectivas, ya que no se dispone de la
información de los centros de recuperación y reciclaje que no
están incluidos en la red metropolitana en lo que respecta al
tratamiento.
se valorizan en plantas especializadas en el
tratamiento de estos residuos.
i Reixac corresponde a la EMMA, al igual que
la del depósito controlado del Garraf.
En el año 2003 se han recuperado un 99,1%
de envases y embalajes y un 29,8% de
residuos inertes. Hay que señalar que una
parte importante de los residuos inertes
corresponde a escombros de construcción,
y el aprovechamiento de este tipo de
residuos debería experimentar un
importante impulso en los próximos años
con respecto a la deposición final en
depósitos controlados.
Plantas de valorización energética
Ambas plantas disponen de sistemas
de eliminación de partículas y de lavado
de gases. Las emisiones ácidas y los
contaminantes orgánicos, incluidas las
dioxinas y los furanos, así como las
partículas, cumplen los criterios más
estrictos de la normativa europea.
En cuanto a la gestión de residuos
especiales, un 97,3% se ha destinado
a tratamientos específicos.
Tratamientos finalistas
La valorización energética y la deposición
controlada de residuos constituyen los
denominados “tratamientos finalistas”,
ya que son el último escalafón en la gestión
de los residuos que no se pueden recuperar
o que no se han recogido de forma selectiva.
Lo ideal sería que estos tratamientos
sirvieran para las fracciones no
recuperables, al menos hasta que existan
sistemas de tratamiento técnica
y económicamente viables.
En el año 2003 se han llevado a depósito
controlado y a valorización energética
1.084.197 toneladas, cifra que supone un
decremento del 7,9% respecto al año 2002.
Esta disminución de la cantidad de residuos
que llegan a las instalaciones de tratamiento
finalista se debe a la consolidación y al
crecimiento de la recogida selectiva de los
residuos municipales.
En el año 2003, los municipios de Barberà
del Vallès, Sant Andreu de la Barca y Sant
Cugat del Vallès, todos ellos del ámbito
metropolitano, han llevado 64.032 toneladas
a otros depósitos controlados.
La mayor implantación de las recogidas
selectivas y de los ecoparques, que permiten
valorizar la fracción resto mediante
el proceso de metanización (137.304
toneladas en 2003), favorece la disminución
continuada de los residuos que tienen como
destino final los depósitos controlados o las
plantas de valorización energética.
El depósito controlado del Garraf y las
plantas de valorización energética del Besòs
y de Montcada i Reixac son las tres
instalaciones de tratamiento finalista
existentes en el ámbito metropolitano.
La titularidad de la planta incineradora del
Besòs corresponde a TERSA, empresa de
capital público, mientras que la de Montcada
El depósito controlado de Vall d’en Joan
En el año 2003 se han llevado al depósito
controlado de Vall d’en Joan 891.907
toneladas de residuos municipales
metropolitanos, de las que 600.032
corresponden a la recogida domiciliaria
y 291.875, a residuos municipales generados
por la actividad del comercio y los servicios
(rechazo tratado en ecoparques,
voluminosos, residuos de municipios no
metropolitanos, etc.); lo cual quiere decir que
los residuos depositados disminuyeron en un
15% respecto al año 2002, y, más
concretamente, que las aportaciones de
residuos municipales disminuyeron en un
31% por el esfuerzo realizado en las
recogidas selectivas y en la implantación
de los ecoparques.
Así pues, se mantiene la tendencia
decreciente de estos últimos años en lo que
respecta a las aportaciones de residuos
municipales al depósito controlado de Vall
d’en Joan.
Balance global 2003 de la valorización
material y energética y de la
deposición en depósito controlado
El gráfico se ha elaborado a partir de la
información de las toneladas recogidas en
2003 y se ha tenido en cuenta la generación
total de residuos en el área metropolitana
durante ese mismo año.
Estimación de la valorización real 2003
En la información sobre gestión de residuos
2003 se incorpora, como novedad
importante, un nuevo índice a partir de los
criterios establecidos en cooperación con
la Agencia de Residuos de Cataluña.
La hipótesis de valorización de cada fracción
que se aplica es: 90% orgánica compostaje,
30% orgánica metanización, 100% vidrio,
100% papel-cartón, 70% envases ligeros,
10% voluminosos, 21% residuos en centros
de recuperación y reciclaje.
Así pues, la valorización real se sitúa en el
19,22% para 2003.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 71
Información
No nos cabe la menor duda de que las
actuaciones ambientales (recogida selectiva
de residuos, pautas para el ahorro de agua,
etc.) deben ser fruto del acuerdo y la
complicidad entre los ciudadanos y las
administraciones. Por ello, es imprescindible
que los canales de comunicación sean
fluidos, ágiles y continuos. Actualmente la
atención telefónica y el correo electrónico
contribuyen considerablemente a mantener
el servicio en las mejores condiciones.
La EMMA, por su parte, ofrece una serie
de propuestas de información dirigidas
a grupos específicos.
Compartimos un futuro es un programa de
actividades dirigido a grupos de ciudadanos
que deseen conocer de cerca las
instalaciones de tratamiento de residuos
sólidos o del ciclo del agua.
Durante el curso 2002-2003 se pudieron
visitar las siguientes instalaciones de
tratamiento de residuos: Ecoparque de
Barcelona, Ecoparque de Montcada (en fase
final de construcción), planta de compostaje
de Torrelles de Llobregat, plantas de
selección de envases de Gavà y Viladecans,
planta de selección de basura inorgánica de
Molins de Rei, planta de valorización
energética de Montcada i Reixac, depósito
controlado de Vall d’en Joan y toda la red
metropolitana de centros de recuperación
y reciclaje (XMD).
En lo que al ciclo del agua se refiere, se
pudieron visitar las estaciones depuradoras
de Gavà, Montcada i Reixac y Sant Feliu del
Llobregat. Con la colaboración de AGBAR,
también se pudo visitar la planta
potabilizadora de Sant Joan Despí.
En total, 15.417 personas visitaron las
instalaciones. El 26,74% corresponden
a equipamientos del ciclo del agua; el resto,
a equipamientos de tratamiento de residuos.
El grupo más numeroso de visitantes fue el
de la enseñanza secundaria obligatoria
(ESO), con un 44,21% del total. El Ecoparque
de Barcelona despertó el máximo interés
y recibió el 28% del total de visitantes.
de informadores que va casa por casa
facilitando el material inicial para comenzar
la separación de los residuos en las cocinas
e informando de cómo se debe hacer la
selección. En el año 2003 se trabajó muy
intensamente en el municipio de Hospitalet
de Llobregat para completar el despliegue
en toda la población. También se han
realizado campañas para ampliar las zonas
servidas en Badalona, Sant Feliu de
Llobregat y Sant Boi de Llobregat.
Fomento de la recogida de envases.
Los fondos que se asignan a esta campaña
proceden de los Sistemas Integrados de
Gestión de Ecoembes y Ecovidrio, que son
los responsables de gestionar los envases
según la Ley 11/1997.
La acción de comunicación más importante
se ha llevado a cabo en la televisión a través
de un anuncio atractivo y singular para
agradecer la labor de los ciudadanos que
separan correctamente los envases en los
contenedores de colores amarillo, azul
y verde.
Además, se ha completado la campaña
“Triar mola” (Seleccionar mola), encaminada
a dotar de contenedores de recogida interior
a todas las escuelas metropolitanas.
También se han impulsado las publicaciones
y los objetos promocionales. Una parte del
presupuesto se ha destinado a fomentar
el conocimiento, en Gavà y Viladecans,
de la planta de selección de envases.
En los centros de recuperación y reciclaje
nos ocupamos de todo. Durante este año,
se ha inaugurado el segundo centro de
recuperación y reciclaje de Badalona. En el
municipio de Gavà se ha desarrollado una
intensa campaña de refuerzo y conocimiento
del centro de recuperación y reciclaje
destinada a todos los alumnos de los cursos
5º y 6º de enseñanza primaria. En Ripollet se
está probando el carné de usuario del centro
de recuperación y reciclaje municipal y en el
centro de Fontsanta (entre Esplugues y Sant
Joan Despí) se ha celebrado el primer
aniversario de su construcción y puesta en
marcha.
Talleres de residuos
Se han realizado:
La nueva ley de residuos y la ley del canon
Jornada URB Residuo-Recurso-Rsiduo
El Sistema Integrado de Gestión de
Envases
La financiación de los residuos
Presencia y colaboración. La primera cita
importante de los años impares es la feria
Ecomed. Para participar en este
acontecimiento es necesario disponer de un
stand institucional y promover una serie de
actos paralelos dentro del Foro Ambiental
que se celebra conjuntamente. Este año la
presentación del libro La innovació en la
gestió dels cicles de l’aigua i del residus tuvo
un papel destacado, al igual que la visita de
personalidades y técnicos extranjeros
a nuestras instalaciones de tratamiento.
Durante el año, además, la EMMA ha
asistido a diversas ferias y fiestas:
Reforestació de parcs (Reforestación de
parques), en Santa Coloma de Gramenet;
8a Fira de la Terra (8ª Feria de la Tierra),
en la Ciutadella de Barcelona;
9ª Trobada de Medi Ambient (9º Encuentro
de Medio Ambiente), en Tarragona; Fira de
Santa Coloma de Cervelló (Feria de Santa
Coloma de Cervelló), etc.
También se ha participado en jornadas
de trabajo vinculadas a los residuos, tanto
de ámbito nacional como internacional, en
especial, las de Viena y Niza.
Material de divulgación
En lo que respecta a las publicaciones,
destacamos:
La innovació en la gestió en el cicle
de l’aigua i dels residus. Les noves
infraestructures ambientals de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (1999-2002).
Memòria AMR 2002.
Setena jornada tècnica sobre la gestió
de residus municipals: Gestió de residus,
medi ambient i salut.
Els envasos a la vida quotidiana.
Fomento de la recogida de materia orgánica.
Este programa se ha puesto en
funcionamiento a través de convenios
específicos con los ayuntamientos que han
iniciado la recogida de materia orgánica.
Para presentar a los ciudadanos el nuevo
servicio, se dispone de un grupo profesional
72 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Operació Triatge (OT). Planta de triatge de
Gavà i Viladecans. Vídeo y DVD. 10 minutos.
Planta de triatge d’envasos de Gavà
i Viladecans. CD.
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
(Garraf). CD
Asimismo, se han reeditado diversos vídeos
y documentos que se habían agotado, como
Tomàquets eixerits (Tomates listillos) (vídeo),
o algunos informes didácticos de visita a las
instalaciones.
Con el objetivo de que la documentación de
la EMMA resulte fácil de encontrar, se han
remitido las novedades editoriales a todas
las bibliotecas metropolitanas.
Página web institucional
Desde el mes de noviembre de 2003 se
puede consultar la nueva página web de la
EMMA en la siguiente dirección:
http://www.ema-amb.com
En esta web se puede encontrar información
sobre las competencias de la EMMA,
la normativa metropolitana, recursos
descargables, etc.
Para la confección de esta memoria se ha utilizado la
población a 1 de enero de 2003, que facilita el Instituto de
Estadística de Cataluña.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 73
Metropolitan Environmental
Data 03
EMMA
Greeting
In 2003, the Metropolitan Environmental
Authority (EMMA) continued to carry out a
number of different activities aimed at
strengthening the common services relating
to the supply of drinking water, sewage
treatment and management of waste.
This year saw the completion of three major
projects that have constituted a significant
advance in the pursuit of a more sustainable
metropolitan area.
The first phase of restoration of the Vall d’en
Joan controlled disposal site, a long and
complex process whose goal is to integrate
the new space into its surroundings, has
been completed. In order to attain this goal
substantial tasks have been undertaken in
the area of reforestation with native species,
while the biogas produced by the waste has
been used to generate electricity.
The primary treatment phase of the Besòs
sewage treatment plant, a facility located
underneath the site of the Forum of Cultures
and fully integrated into the city’s urban
continuum, has also been completed. When
the biological treatment process is working
at full capacity, the new treatment plant will
be able to treat 600,000 cubic metres of
sewage.
Continuing with the efforts in recovery of
waste, another of EMMA’s major
infrastructure elements, the Montcada
Ecopark, was finished in 2003. The ecoparks
that will be started up progressively by the
Authority will constitute an improvement that
will reduce use of final disposal to a
minimum and allow us to meet the
objectives of European directives.
In short, at the Metropolitan Environmental
Authority we continue to work in coordination with all the member
municipalities to improve the quality of
water, reduce the impact of waste on the
environment and implement state-of-the-art
technologies that will allow us to meet the
new objectives.
José Cuervo Argudín
President, Metropolitan Environmental Authority
Metropolitan Environmental
Authority
Water cycle
Full water cycle
The Metropolitan Water Services and Waste
Treatment Authority (EMSHTR), commonly
known as the Metropolitan Environmental
Authority (EMMA), is a local authority created
under Catalan Law 7/1987.
The regional scope of EMMA’s authority
extends to the municipalities of Badalona,
Badia del Vallès, Barberà del Vallès,
Barcelona, Begues, Castellbisbal,
Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà
de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat,
Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet
de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i
Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià
de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi
de Llobregat, Sant Climent de Llobregat,
Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just
Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa
Coloma de Cervelló, Santa Coloma de
Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat and
Viladecans.
Law 7/1987, creating the Metropolitan
Authority, provides for that Authority’s
competency in respect of water works and
drinking water supplies, sanitation and
drains systems, treatment and re-use of
municipal waste and non-special and inert
industrial waste, and co-ordination of the
corresponding municipal services.
In general terms, we can define the full
water cycle as the joint management of
actions for the supply and distribution of
drinking water and the collection and
distribution of sewage and rain water. EMMA,
as the Local Water Authority (ELA), has
competency for the majority of those actions,
thereby facilitating the integral management
of the full water cycle within the Barcelona
metropolitan area.
In keeping with the establishment of a new
culture of water based upon the application
of the criteria of sustainable development,
the actions taken by EMMA focus
increasingly on:
Fostering the use of recycled water, with
the aim of saving resources and facilitating
the use of water not suitable for drinking
for irrigation, maintenance, etc.
Fostering the use of alternative water
resources, such as through desalination.
Fostering water saving programmes.
Contributing to maintenance of the
ecological flow of rivers.
Avoiding salinisation and overuse of
aquifers.
Adapting the water rates system to the
quality and quantity of water used, in order
to penalise large consumers.
This section sets out the principal aspects of
each of the actions carried out by EMMA,
from water supply and distribution,
sanitation, re-use, flood prevention,
environmental inspection and monitoring,
to laboratory work.
Water Supply
The overall concept of water supply includes
the operations of capture, treatment and
distribution. Capture can either be surface
(the largest part) or underground, depending
on the origin of the water, the treatment
required to make the water suitable for use
in sanitary terms is normally through
purification, and the water is then distributed
as required to bring it to users (either
intermediary or end-users).
The water supply in the Barcelona
metropolitan area depends on the demand
from different sectors –household, industrial,
municipal, stockraising and irrigation– and is
therefore linked closely to the volume of
supply required by those sectors.
74 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Sources of supply
Sources of supply are those which provide
the water resources required in a given area,
in this case the area falling within the
competency of EMMA. In the past, sources of
supply have been either surface or
underground, although given the growing
trend in society to see water as a scarce
resource, in future other non-traditional
sources, such as desalination plants, re-use
and use of regenerated water, could become
primary sources.
In the case of surface water, the
metropolitan area draws such water from
the basins of the Llobregat River and the Ter
River.
As for underground sources, water is
obtained from various aquifers mainly for
industrial and household use. The aquifers
used are those of the lower Llobregat River
and its delta, Cubeta de Sant Andreu and Pla
de Barcelona, and since 2002 the resources
of the aquifer of the Besòs River have been
recovered.
In round numbers, 90% of the water used
within the regional scope of EMMA is from
surface sources, while the remaining 10% of
total demand is covered by water from
underground sources.
Primary water supply
The primary water supply comprises the set
of facilities for water capture up to the
delivery of the water to holding reservoirs or
connection points to municipal secondary
water supplies, regardless of ownership and
management. This portion of the water
supply system includes water purification
plants, pumping stations, regulating
reservoirs, and the mains connections of
such facilities, as well as all the facilities
defined in the annexe I to Decree Law
3/2003.1
In the case of EMMA, primary supply
depends to a great extent on the capacity
and regulation of the supply systems of the
Llobregat River and the Ter River.
The Llobregat system has a total capacity of
213.81 hm3, of which 109.43 hm3 correspond
to La Baells, 24.38 hm3 to Sant Ponç and 80
hm3 to Llosa del Cavall. On the other hand,
the Ter system, with a total capacity of
398.26 hm3, includes Sau, with 165.26 hm3,
and Susqueda, with 233 hm3.
In the last three years, water levels in the
reservoirs of both systems have varied
greatly, although since the end of 2002 levels
have gradually been recovering, thanks to the
amount of rain that has fallen.
The two systems are regulated in such a way
as to bring the water to the purification
plants whose function is to supply the
metropolitan area with surface water of
suitable quality.
Water from the Llobregat River is purified at
the Abrera plant (owned by Aigües Ter
Llobregat, ATLL) and at the Sant Joan Despí
plant, owned by Aigües de Barcelona, while
water from the Ter River is purified at the
Cardedeu plant (owned by ATLL).
The capacities of those three purification
plants are 5,300 l/s at Sant Joan Despí, 3,000
l/s at Abrera and 8,000 l/s at Cardedeu.
Lastly, the holding reservoirs are the end
point of the primary water supply system and
are located in the different municipalities
making up the Barcelona metropolitan area,
to supply the population with water.
Secondary water supply
The secondary water supply comprises the
set of mains and all their control and
manipulation devices that bring drinking
water from the holding reservoirs to users.
The distinction is made between the primary
transport mains and the secondary
distribution mains, which together are made
up of approximately 4,700 km of conduits
throughout the Barcelona metropolitan area.
Within the area of competency of EMSHTR
there are 7 different companies whose task it
is to carry out the secondary supply of water
to users in the different municipalities where
they manage that service. Of those
companies, only 2 are municipally owned
(SABEMSA and APSA), while the others are
privately owned.
Use and consumption
Use
Water is put to a variety of uses in the
metropolitan area; in general, the main uses
are the following:
Household use: by household users.
Non-household use: by industry and
businesses
Municipal use: by municipal services
(cleaning, watering, etc.)
The main use in terms of volume is domestic
use. The price of water in the near future will
foreseeably depend to a large extent on the
type of use and it will therefore be necessary
to obtain accurate figures on other uses,
such as for agriculture, groundwater, etc.
Characterisation of the different uses of
water is obtained on the basis of the data
provided by each utility company supplying
water in its own area.
We note that the proportion of household
users accounts for between 80% and 90%.
Barcelona has the highest proportion of
household users in comparison with the total
number of users, while El Papiol has the
lowest proportion of household users, given
the substantial presence of industry in that
municipality.
Consumption
This section gives the ratio of water
consumption for type of use mentioned
above. This allows us to distinguish between
water consumed by the household, nonhousehold and municipal sectors, for each of
the utilities supplying water and in each of
the municipalities covered by EMMA.
Within the territory pertaining to EMMA,
household consumption once again accounts
for the largest part of the total amount of
water used. It is worth noting that these
figures do not include the water obtained by
industries from their own private wells; if
that consumption were taken into account, it
would substantially increase the amount of
non-household consumption.
On the basis of the population of each
municipality and with the aim of determining
average consumption per inhabitant, the
volume billed by the water utilities of each
municipality has been compared with the
number of inhabitants.
The municipality with the highest water
consumption per person is Sant Cugat del
Vallès, with an average consumption of
215.62 litres/person/day, owing to the large
number of homes with gardens, while the
municipality with the lowest consumption is
Badia, with 104.14 litres/person/day.
In overall terms, we can say that daily
consumption per inhabitant in the area
pertaining to EMMA, with an average of
136.50 litres/person/day, is below the
average for Europe (186 litres/person/day)
according to International Statistics for Water
Supply 2002.
1. Decree Law 3/2003, approving the amended text of Catalan
Water Use Law.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 75
Communal water supplies
Communal water supplies are one of the
ways in which water can be delivered to
users, although it is not the best and does
involve a number of drawbacks.
One of the main drawbacks of this type of
system is the health risk that arises as a
result of the absence of disinfectant in tanks
during long periods when the water is not
renewed, the lack of maintenance of tanks,
poor water pressure, the high risk of
obstruction of calibrated pipes, the
impossibility of measuring individual
consumption and/or the wastage of unused
water, among others.
Furthermore, Decree Law 140/20032, which
establishes health criteria for drinking water,
points out the importance of phasing out this
type of water supply completely by 1 January
2012. This will require a number of actions to
be taken in future in order to ensure that the
law is enforced.
The following table shows a list of the
communal water supplies in the 33
municipalities of the Barcelona metropolitan
area in 2003.
pollutants. The biological treatment facilities
of the Besòs EDAR are now under
construction.
Sludge treatment
Without a doubt, sludge constitutes one of
the main challenges for the sanitation
system. The increase in the amount of
sewage treated and improvements to the
quality of the water leaving the treatment
plants have contributed to a substantial
production of sludge at treatment plants that
must be properly handled and disposed of in
order to reduce its environmental impact.
There is a growing interest in the use of
sludge as a basis for fertilisers and/or for
soil conditioning, among other uses.
Drains
The main infrastructure elements at cities’
disposal to deal with irruptions of water,
regulating its flow and reducing the risk of
flooding in the event of torrential downpours,
are its drains and sewage mains.
In 2003, there were already 10 municipalities
that had no eliminated communal water
supplies.
The drains of the Barcelona metropolitan
area (measuring approximately 3,000 km in
length) carry a volume of around 900,000
cubic metres of sewage daily, which then
passes through the different treatment
plants.
Sanitation
Re-use
Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
(EMSSA), a public corporation belonging to
EMSHTR, manages the primary sanitation
system of the Barcelona metropolitan area
and operates and maintains all the
infrastructure elements in service:
Re-use involves the use of water from
sewage for certain agricultural, urban,
industrial or environmental purposes. This
water is treated to make it suitable for its
new use; under no circumstances is such
water used for drinking water.
Primary sewage mains
Sewage treatment plants (EDAR)
Undersea outlets
Pumping stations
During 2003, EMSSA took part in operation of
the sanitation system of the Prat de
Llobregat treatment plant, which Depurbaix
is gradually bringing into service and which
will be transferred to EMSHTR.
The changes in volume shown provide an
idea as to the amount of sewage treated, but
those changes also depend to a great extent
on variations in annual rainfall and other
variable inflows into the treatment plants.
This graph shows that biological treatment is
more effective in reducing the content of
76 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Re-use refers to the user’s application of the
water leaving the treatment plant, which has
been treated to regenerate it and make it
suitable for its new use.
Although re-use of water within the area of
EMMA was not yet operational as of 2003, in
the near future, and in keeping with the aim
of improving management of existing water
resources and overcoming the shortfall, this
system of water supply will be developed
extensively and will provide an alternative to
the conventional and basic water supply.
At present, the Sant Feliu de Llobregat
Sewage Treatment Plant has a tertiary
treatment stage (filtering and chlorination)
that allows re-use of the purified water to
supply irrigators in Sant Vicenç dels Horts in
summer as needed.
The Gavà-Viladecans treatment plant allows
indirect re-use, since part of the purified
water is returned to the branches of the
Llobregat delta and part of the water
resources is restored, helping to maintain the
water level in the delta and also allowing its
agricultural use. In 2003, over 3,400,000 m3
of water were returned to the environment.
In addition, with the start-up of the tertiary
stage of the El Prat de Llobregat treatment
plant, water will be produced of sufficiently
high quality to return it to the aquifers,
providing a barrier against salinisation and
maintaining the ecological flow of the
Llobregat River in its lower reaches in times
of low water levels.
Flood prevention
Within the framework provided by the
Hydraulic Works Programme 2000–2004, in
2000 the Catalan Water Authority and EMMA
executed a co-operation agreement for
carrying out hydraulic works. That
agreement also called for drafting of a
Master Plan for Rainwater Management,
within the area of competency of EMSHTR.
The plan calls for completion of a hydraulic
analysis of the river basins and the basic
network of storm drains, using a
methodology based on a geographical
information system (GIS) and mathematical
models. The objective is to obtain highly
detailed knowledge of the current storm
drain system so that a database can then be
created. That information is meant to allow
assessment of the problems existing in
connection with the riverbeds and pinpointing
of critical places and stretches and areas
prone to flooding.
Reports were made in 2003 to the
Metropolitan Council and the Master Plan
was delivered to all the Town Councils of the
metropolitan area, to allow them to
formulate commentaries and suggestions.
In 2003, the yearly cleaning and maintenance
of the riverbeds was carried out with the aim
of ensuring their drainage capacity and
reducing as much as possible any potential
damages that might be caused by flooding in
the event of torrential or heavy rains.
Summary of actions3
Bellamar storm drain, Castelldefels
Completion of construction work.
Completion of development work on Av. de
Bellamar, in accordance with the
agreement between the Castelldefels Town
Council and EMSHTR.
2. Decree Law 140/2003, establishing health criteria for
drinking water.
3. In accordance with the agreement with ACA
“Eix de la Rambla” storm drain, Ripollet
Completion of construction work.
C/ Sarajevo storm drain, El Prat de
Llobregat
Supervision of construction work carried
out by the El Prat de Llobregat Town Council.
The system with the largest number of
activities on record is the El Prat EDAR, since
it is the area with the highest concentration
of industrial estates.
The total number of business activities on
record is classified by the Environmental
Inspection and Monitoring Agency, on the
basis of its own criteria, into four categories:
Level 0: unclassified activity
C-245 storm drain (in the municipalities of
Cornellà and Esplugues)
Level 1: non-polluting activity
Level 2: polluting activity
Channelling of the Carol / Sant Climent gully
and replacement of the storm drain outflow,
Sant Climent de Llobregat
Construction of the channel and completion
of work on the replacement of the storm
drain outflow.
Camp de l’Empedrat holding reservoir,
Cornellà
Management of construction work,
adjudicated by the Cornellà Town Council.
Sant Llorenç gully overflow basin
Drafting of amended plan and initial
approval
Environmental inspection and
monitoring
Since 1998, the Environmental Inspection
and Monitoring Agency has been active in
monitoring environmental pollution in the
Barcelona metropolitan area.
Control of pollution at the source, by means
of restrictions and prohibitions, is aimed
mainly at preventing pollution and
minimising the environmental impact of
waste disposal in natural surroundings and
in metropolitan sanitation systems. The goal
is to protect the basins receiving waste by
eliminating all chronic or acute toxic effects
affecting either humans or natural
resources, and to maintain the quality of the
medium receiving the waste, taking into
account the type of waste treatment.
Over 4,500 business activities have been
recorded within the area pertaining to EMMA
as considered to be “potential sources of
pollution”, on the basis of information
provided by the Catalan Water Authority, the
Catalan Business Activities Code, figures for
water consumption and information gathered
by the Environmental Inspection and
Monitoring Agency itself.
Level 3: potentially very polluting activity
The classification of each business activity
depends on the information as to its
potential for pollution at any given time, and
that classification may therefore vary over
time, particularly between the application for
a waste disposal permit and the results of
inspections. The availability of actual
information allows final classification, on the
condition that no substantial change is made
to the process, etc., which would lead to a
revision of the classification.
In 2003 a total of 1,839 inspections were
carried out and 1,214 samples taken,
revealing a total of 470 instances of noncompliance with the Metropolitan Waste
Water Disposal Regulations approved in 1997
and amended as of 10 February 2000.
Since 1988, the number of instances of noncompliance with the pollution standards
established under current applicable law has
decreased by approximately 30%.
Laboratory
In 2003, the EMSHTR Laboratory
consolidated its function of providing analysis
services and technical support for the
various different Agencies of the Barcelona
Metropolitan Area in all aspects relating to
environmental sampling: analysis of sewage,
surface water and drinking water, air quality,
both in terms of immission and emission,
contaminated soils and solid waste.
surface waters and leachants, and testing
processes for samples of air emissions and
immissions.
In addition, a new computerised
management system has been implemented
for the recording of samples, entry of results,
processing of data and drafting of reports,
providing greater reliability and traceability
for all processes.
Among the activities carried out, the
following are worth noting:
Analysis of samples obtained by the
Environmental Inspection and Monitoring
Agency from disposal sites.
Technical support for consolidation of the
activity in connection with water, on the
basis of EMSHTR’s status as the competent
Local Water Authority.
Direction of a drinking water testing
programme carried out twice yearly in the
municipalities in the metropolitan area.
Analyses for the controlled waste disposal
sites supervision programme.
Technical and analytical support for studies
aimed at classifying waste delivered to
metropolitan facilities, both for recovery of
waste and procedures for supervision of
emissions.
The Laboratory also takes part in other tasks
that, although they do not fall directly within
EMSHTR’s area of competency, contribute to
environmental supervision and improvement
in the metropolitan area.
Analysis of samples obtained through the
manual network for supervision of air
quality, with over 60 sampling points
distributed throughout Catalonia.
Analytical services for public and private
organisations and contracts with
environmental control organisations
working with the government and requiring
the services of certified laboratories.
One of the aspects to which the greatest
efforts have been applied is the
implementation of a management system for
enhancement of the Laboratory’s quality.
Thus, after having obtained the Quality
Certificate under the ISO 9002 standard in
1999, further progress was made in the form
of the audit for the ISO 17025 standard, to
certify the Laboratory as technically
competent and with the capacity to produce
technically valid results. The areas audited
were the testing processes for sewage,
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 77
Waste prevention and
management
Metropolitan Urban Waste Management
Programme (PMGRM)
The PMGRM has set certain targets for the
period 1997–2006 based on the hierarchical
criteria set out in Law 6/93 on Waste
Management in Catalonia, which was the only
relevant law in force when the plan was
approved.
In respect of prevention of waste generation,
the PMGRM forecasts a situation in which
there is little if any increase in the total
volume of waste generation in spite of a
foreseeable population increase and a higher
standard of living. Regardless of the forecast
scenarios, and as the European Union has
pointed out in several of its reports, the
generation of waste is still linked to economic
growth, in other words, we would appear still
to be far from attaining standards of efficient
production and consumption.
In connection with recycling, the PMGRM
calls for steady growth up to a level of 60%
recycling of total waste generated. Half of
that, i.e. 30%, will be recycled inorganic
material, and the remaining 30% will be
recycled organic material, two thirds of that
through methanisation and the rest through
composting. Of the remaining 40% of total
waste generated, 33% will be incinerated and
7% disposed of at a controlled disposal site (it
is important to note the plan for closure of
the Montcada energy recovery plant in 2004
and for improvements to existing facilities in
respect of their environmental protection
systems). The 7% destined for the controlled
disposal site will be treated material that will
be used for the physical regeneration of the
site.
One important event in 2003 was the
amendment of the aforementioned Law 6/93
by means of approval of Law 16/2003 on
financing of waste treatment infrastructure
and the levy on waste disposal, which will
have a noticeable effect in coming years on
waste management in Catalonia and on
fostering waste treatment approaches
involving recovery.
In addition, approval of Law 15/2003
amending Law 6/93 on waste regulation has
made an important contribution, in keeping
with the PROGREMIC, since for the first time
it makes a clear distinction between
commercial waste and household waste.
Both those amendments to the Waste Law
will have to be incorporated into the future
revision of the PMGRM.
78 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
Waste generation
The figures for the metropolitan
municipalities for 2003 show that generation
of waste has grown by 3.16%, although the
rate of generation per inhabitant per day has
remained stable at 1.4 kg. According to those
figures, the increase in waste generation
would be closely linked to population growthi
between 2002 and 2003. This is, of course, a
positive figure, but we will need to wait and
see whether the trend to stability is
maintained over the next few years and
whether it is in agreement with figures for
the rest of Catalonia.
Composition of urban waste
In order to plan selective collection and
treatment of waste, we need to know the
composition of a typical bag of rubbish.
Since the first assessment, carried out at the
time of commencement of the PMGRM, the
methodology applied to this analysis has
required some modification, due to the fact
that separate collection of waste is
increasingly prevalent, and therefore the
items collected separately are no longer
placed in the same bag of rubbish.
A sample from the different municipalities
gives the following results:
see figure
Separate collection
Separate collection has two basic and
complementary objectives: to separate and
recover the greatest volume of reusable
materials and to reduce as much as possible
the volume of waste that is ultimately
disposed of.
The proportion of separate collection
continued to grow in 2003 in comparison with
previous years, going from 24.7% in 2002 to
32.7% in 2003.
complemented with other systems, including
pneumatic collection, underground
containers and/or door-to-door (“D2D”)
collection, organised by municipal services
or the private sector and waste collection
depots. The co-existence of numerous
different systems means that the
conventional container/inhabitant ratio is no
longer as representative as it was in previous
years.
Glass
In December 2003 there were 6,325
containers for glass in the municipalities of
the metropolitan area. The ratio was one
container for each 483 inhabitants.
The amounts of glass collected separately
are shown in the following tables and graphs.
Separate collection of glass increased in
2003 by 9.9% in comparison with the
previous year, maintaining the steady trend
to growth in the collection of this fraction
over recent years.
In 2003, the following municipalities
collected 959 tonnes by means of the D2D
system (an increase of 150% over 2002):
Municipalities with D2D glass collection
Barberà del Vallès
Barcelona
Castelldefels
Pallejà
Sant Andreu de la Barca
Sant Feliu de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Gramenet
Tiana
Viladecans
The collection of light packaging is still the
sector showing the fastest increase (16.8%),
probably due simultaneously to two factors:
growth of the use of light packaging instead
of other materials, such as glass, and
consolidation of this type of selective
collection, which was commenced later than
that of glass and paper.
Particularly worth noting is the addition of
glass to separate collection from businesses
in certain areas of Barcelona. We can
reasonably expect application of the
amended Waste Law to result in an increase
in this type of specific collection from
businesses from 2004 onwards.
Separate collection of the different
components of household rubbish is carried
out mainly on the basis of drop-off by
individuals at the appropriate containers
distributed throughout the metropolitan area,
either on the street or at drop-off points or
waste collection depots. This system of
collection is being increasingly
Paper and cardboard
By the end of 2003 there were 6,351 specific
containers for collection of paper and
cardboard in the municipalities of the
metropolitan area, equivalent to one
container for each 481 inhabitants.
Separate collection of paper and cardboard
increased by 8.8% in 2003 in comparison
with the preceding year. This is still the
fraction that is most heavily affected by
fluctuations in the market price, since paper
is not recycled only through municipal
collection from containers, but also through
other alternative means.
In some municipalities in the metropolitan
area, collection from drop-off points is
supplemented with D2D collection, collection
from small businesses and from government
buildings and schools. In 2003, the following
municipalities collected 10,257 tonnes D2D
(an increase of 21.4% over 2002).
Municipalities with D2D collection of paper
and cardboard:
Badalona
Barcelona
Castellbisbal
Castelldefels
The amounts of light packaging collected
separately in the different municipalities are
shown in the following table and graphs.
These figures include those materials
collected at drop-off points and D2D. The
amounts attributed to the municipalities
applying the Minimum Waste model
correspond to the tonnage recovered at the
Molins de Rei sorting plant, with the
exception of Sant Cugat del Vallès, which is
served by the Rubí sorting plant.
Separate collection of light packaging
increased by 16.8% in 2003 in comparison
with the preceding year.
Organic material
In 2003, 115,594 tonnes of organic waste
were collected from households, up by 51.7%
over the figure for 2002. The fact that the
population served by this type of collection
has increased to 1,270,703 (up by 41.7% over
2002) means that collection of this fraction
was the one that increased most over 2002.
Cornellà
A total of 29 municipalities carry out
separate collection of organic matter:
El Prat
see figure
Esplugues
Gavà
Molins de Rei
Montgat
Pallejà
Sant Boi de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Tiana
Viladecans
Light packaging
By the end of 2003 the municipalities of the
metropolitan area had 5,781 specific
containers for collection of light packaging,
representing one container for each 529
inhabitants.
The 141,592 inhabitants of Castellbisbal, El
Papiol, Molins de Rei, Montcada i Reixac,
Pallejà, Sant Cugat del Vallès and Torrelles
de Llobregat, accounting for 4.63% of the
population of the Barcelona metropolitan
area, apply the Minimum Waste model and
do not have containers for light packaging.
Light packaging is separated from the waste
delivered to the Molins de Rei sorting plant,
where it arrives with the rest of the materials
making up the inorganic fraction.
Specific collection
Many local councils supplement separate
waste collection with the collection of refuse,
such as bulky items, whose specific
characteristics require it to be collected in a
particular way. Other waste is also managed
through private collection, such as clothing,
promoted by NGOs, and other components of
commercial worth, or subject to new
integrated management systems, such as
pharmaceuticals, or electrical and electronic
waste.
This section sets out the information
provided by the Town Councils, although in
the case of private collection there are often
no figures available in respect of the total
weight of the waste collected.
Voluminous articles
The category of voluminous waste includes
such large articles as household goods,
furniture and electrical appliances. Although
the municipalities provide a door-to-door
collection service, there are as yet no specific
centres for recovery of the items collected by
this service.
It is important to note that a substantial
portion of voluminous articles is collected by
the municipalities without prior notice, in
other words voluminous articles that are
simply left on the street, a service for which
it is difficult to provide accurate figures.
In 2003, collection amounted to 62,311
tonnes in comparison with the 47,196 tonnes
collected in 2002, representing a substantial
increase, of 32%. Thus the collection of
voluminous articles continues to exceed the
targets set by the PMGRM.
Other specific collection
Private enterprise promotes collection of
different types of waste in various
municipalities in the metropolitan area, an
activity that complements collection through
the municipal circuits.
The special features of this type of collection,
which the private sector, NGOs and others
engage in depending on various factors
having to do with the situation at the time
and with their own dynamics, mean that it is
extremely difficult for local government at
the municipal and metropolitan levels to have
a precise idea of its extent. There is often no
common ground between these collection
circuits and municipal governments, and the
figures available are not representative of
100% of the materials collected by the
private sector, although ongoing efforts are
made to improve the accuracy of information
on their volume and importance.
Figures for 2003 include the amounts of
different materials collected, such as paper
and cardboard, batteries, clothing, oils, tins
and pharmacy waste. A total of 36,880 tonnes
were collected.
Waste Collection and Storage Depots
The metropolitan network of waste collection
and storage depots provided for in the
PMGRM for 2006 includes 41 sites located
throughout the metropolitan area; only the
Sant Adrià del Besòs depot remains to be
built. Construction of the Begues depot was
completed in 2003. Montgat makes joint use
of the Tiana depot, while Sant Joan Despí
makes use of the Esplugues depot.
In addition to the network, there are also two
mobile waste collection and storage depots,
which are meant to be an extension of the
depot. The service is provided on the basis of
set itineraries with duly marked stops and a
fixed schedule advertised via communication
programmes.
Mobile Waste Collection and Storage Depot
1 serves the population of the
municipalities of Begues, Castelldefels,
Cornellà de Llobregat, Gavà, Santa Coloma
de Gramenet, Esplugues de Llobregat,
Montgat and Sant Just Desvern. In 2003,
6,543 people used this service and 21
tonnes of different types of articles were
collected.
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 79
Mobile Waste Collection and Storage Depot
2 serves the municipalities of Ripollet, Sant
Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat,
Sant Feliu de Llobregat, Torrelles de
Llobregat and Viladecans. In 2003, 4,131
people made use of this service, which
collected almost 13 tonnes of different
types of articles.
Other metropolitan municipalities also offer
this mobile waste collection and storage
depot service, including Badalona, Barcelona
and El Prat de Llobregat.
The municipalities of Barcelona, Molins de
Rei and Viladecans have mini-depots or
neighbourhood depots.
In 2003 the network of waste collection and
storage depots collected 60,531 tonnes of
materials. That amount represents an
increase of 11.71% over the tonnage
collected in 2002.
Overall Evaluation of Selective Collection4
See tables
Recovery
Glass
The glass collected via the metropolitan and
municipal systems was delivered, with no
prior treatment, to three authorised
recyclers: Santos Jorge SA, Daniel Rosas SA
and REVIBASA (Recuperadora de Vidrio
Barcelona SA). Those enterprises separate
unsuitable materials and grind the glass, for
delivery of the resulting material to glass
manufacturers.
Recovery of glass is financed under an
agreement with the Ecovidrio integrated
management system.
Paper and cardboard
The paper and cardboard collected via the
metropolitan and municipal systems, with
the except of those materials collected by
the Town Councils of Barcelona and Sant
Cugat del Vallès, was delivered and sold,
without undergoing any prior sorting process,
to Agrupació per la Recollida de Paper i
Cartró de Catalunya (Stora Enso Barcelona
and Reno de Medici). The Barcelona Town
Council delivers its paper to the enterprises
Papeles Allende and CESPA SA.
4. In the terminology of the PMGRM, “Others” refers to waste
generated in places, neighbourhoods or municipalities where
separate collection of the organic fraction and separate
collection of light packaging is in place.
80 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
The municipalities of Sant Feliu de Llobregat,
Barberà del Vallès and Ripollet deliver their
paper to RISCOP.
Light packaging
The light packaging materials collected via
most of the metropolitan and municipal
systems are delivered to the Gavà-Viladecans
sorting plant, managed by Semesa, or to the
Sant Feliu de Llobregat sorting plant,
managed by IPODEC-RISCOP.
The materials selected there are PEAD,
PEBD, PET, PVC, mixed plastics, tetrapaks,
aluminium and scrap metal, along with the
minor amounts of glass and paper. Those
materials are delivered to the recyclers
determined by Ecoembes, while refuse is
sent for energy recovery.
The inorganic fraction collected via the
Minimum Waste model is delivered to the
Molins de Rei sorting plant, owned by
EMSHTR and managed by the joint venture
between Agrupación Guinovart Obras y
Servicios Hispania SA, SUFI SA and
OBRASCON HUARTE LAIN SA. There, PEAD,
PEBD, PET, mixed plastics, magnetic scrap
metal, aluminium, glass packaging, paper
and cardboard, tetrapaks and wood are
recovered.
Recovery of light packaging is financed in
part under an agreement with Ecoembes.
Organic matter
Organic matter collected separately is
delivered:
to the metropolitan composting plants in
Torrelles de Llobregat and Castelldefels.
to the Barcelona Ecopark, currently at the
functional and performance testing stage,
managed by the enterprise Ecoparc
Barcelona SA.
EMMA has also entered into agreements for
treatment of organic matter with the plant
belonging to Vallès Occidental Regional
Council, located in Sant Cugat del Vallès.
The following table shows the amounts of
organic matter delivered to the different
plants and the volume of compost produced.
At the ecoparks, in addition to composting,
organic matter is treated on the
methanisation line; the final result of the
process is biogas that is converted into
electricity.
In 2003, construction of the Montcada
Ecopark (managed by the joint venture
Ecoparc del Besòs, S.L.) was completed and
the functional and performance testing stage
will commence in January 2004. This ecopark
will be the second metropolitan complex for
treatment of different types of waste,
particularly organic matter, for recovery.
These facilities mark a further step in the
implementation of the PMGRM as forecast.
Refuse from the Torrelles de Llobregat and
Castelldefels plants and the Barcelona
Ecopark is delivered to the Vall d’en Joan
controlled disposal site.
Waste delivered to depots
Of the materials delivered to the waste
collection and storage depots, recovery of the
light packaging and organic matter fractions
follows the same processes as set out in the
preceding sections. The other fractions (inert
waste, special waste, etc.) are recovered at
plants specialising in the treatment of those
kinds of waste.
In 2003, 99.1% and 29.8% of light packaging
and inert waste, respectively, was recovered.
It is worth noting that a substantial portion of
inert waste corresponds to construction
waste, a type that will be the subject of
considerable efforts in the next few years to
promote re-use of these materials rather
than delivering them to controlled disposal
sites.
Of the special waste collected, 97.3% was
subjected to specific treatments.
Final treatment
Energy recovery and controlled disposal of
waste
Energy recovery and controlled disposal of
waste constitute what is known as “final
treatment”, since they are the last steps in
the management of waste that cannot be reused or has not been collected separately.
The ideal scenario would be for such
treatment to be used only for components
that cannot be re-used, at least until we can
develop technically and financially viable
systems.
In 2003, 1,084,197 tonnes of waste were
delivered to energy recovery facilities and
controlled disposal sites, down 7.9% from the
figure for 2002. This decrease in the amount
of waste reaching final treatment facilities is
due to the consolidation and growth of
selective collection of urban waste.
The municipalities of Barberà del Vallès,
Sant Andreu de la Barca and Sant Cugat del
Vallès, all of them within the metropolitan
area, delivered 64,032 tonnes to other
controlled disposal sites in 2003.
The expanded implementation of separate
collection and the ecoparks, making it
possible to recover the “others” fraction via
the methanisation process (137,304 tonnes in
2003), fosters the ongoing reduction of the
amount of waste that is eventually sent to
controlled disposal sites or energy recovery
plants.
The Garraf controlled disposal site and the
Besòs and Montcada i Reixac energy
recovery plants are the three final treatment
facilities operating at present in the
metropolitan area. The Besòs incineration
plant is owned by TERSA, a publicly owned
company, while the Montcada i Reixac plant
is owned by EMMA, as is the Garraf
controlled disposal site.
Energy recovery plants
Both plants are equipped with particle
removal and gas scrubbing systems. Acid
emissions and organic pollutants, including
dioxins, furans and particles, all comply with
the strictest standards of European
regulations.
Vall d’en Joan controlled disposal site
In 2003, the Vall d’en Joan controlled
disposal site received 891,907 tonnes of
metropolitan urban waste, of which 600,032
tonnes were from household collection and
291,875 tonnes were urban waste generated
by trade and services (refuse treated at
ecoparks, voluminous articles, waste from
non-metropolitan municipalities, etc.)
This means that the waste disposed of was
reduced by 15% in comparison with 2002,
and more specifically, that the amount of
urban waste decreased by 31%, thanks to
efforts in the areas of separate collection
and construction and operation of ecoparks.
Thus, the trend to reduction of the amount of
municipal waste disposed of at Vall d’en
Joan established in recent years continues to
predominate.
Overall balance of material and energy
recovery and disposal in 2003
The above graph is based on figures for the
tonnage collected in 2003 and taking into
account the total generation of waste in the
metropolitan area in 2003.
Estimate of actual recovery in 2003
One important innovation in waste
management information for 2003 is the
incorporation of a new index based on the
criteria established jointly with the Catalonia
Waste Board. The hypothesis applied for
recovery of each fraction is as follows:
organic composting 90%, organic
methanisation 30%, glass 100%, paper and
cardboard 100%, light packaging 70%,
voluminous articles 10%, waste at depots
21%.
Thus, actual recovery in 2003 was 19.22%.
Information
There can be no doubt that environmental
action (separate waste collection, standards
for water saving, etc.) must be based on
agreement and co-operation between
citizens and governments. It is therefore
imperative to have effective, responsive and
consistent channels of communication. At
present, telephone lines and e-mail play a
major role in ensuring that service is
provided in the best manner possible.
EMMA also has a number of information
programmes aimed at specific groups.
A Shared Future is a programme of activities
directed at citizen groups who would like a
first-hand experience of solid waste
treatment or water cycle facilities.
In 2002–2003, visits to the following waste
treatment facilities were made available:
Barcelona Ecopark, Montcada Ecopark (in
the final phase of construction), Torrelles de
Llobregat composting plant, Gavà and
Viladecans packaging sorting plant, Molins
de Rei inorganic waste sorting plant,
Montcada i Reixac energy recovery plant, Vall
d’en Joan controlled disposal site and the
whole metropolitan network of waste
collection and storage depots.
In connection with the water cycle, visits
were available to the Gavà, Montcada i Reixac
and Sant Feliu de Llobregat sewage
treatment plants. Thanks to the collaboration
of AGBAR, visits were also possible to the
Sant Joan Despí drinking water treatment
plant.
A total of 15,417 people visited those
facilities, with 26.74% of those visits to water
cycle facilities and the rest to waste
treatment facilities. The most numerous
group of visitors was secondary school
students, accounting for 44.21% of the total.
The Barcelona Ecopark was the most
popular facility, accounting for 28% of the
total number of visitors.
Promotion of separate collection of organic
waste. This programme was started up
under specific agreements with the Town
Councils beginning to carry out separate
collection of organic matter. To inform
citizens of the new service, a team of
professional communicators made door-todoor visits providing a starter kit for
beginning to separate materials in the
kitchen and informing people how to
separate this kind of waste. Particularly
intensive work was carried out in 2003 in
L’Hospitalet de Llobregat to complete
deployment of the service to cover the whole
DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03 81
city. Campaigns were also made to expand
the areas covered in Badalona, Sant Feliu de
Llobregat and Sant Boi de Llobregat.
Promotion of collection of packaging. The
funds dedicated to this campaign were
provided by the Ecoembes and Ecovidrio
Integrated Management Systems, which are
responsible for managing packaging under
Law 11/1997.
The main initiative in the area of
communication consisted of an unusual and
attractive television commercial to thank
citizens for separating packaging waste
properly for the yellow, blue and green
containers.
The “Sorting is in” campaign, aimed at
providing all metropolitan schools with
indoor collection containers, was also
completed. In addition, efforts were made in
the areas of promotional literature and
objects. A part of the budget was dedicated
to promoting awareness of the Gavà and
Viladecans packing sorting plant.
At Waste Collection and Storage Depots We
Take Care of Everything. In 2003, Badalona’s
second waste collection and storage depot
was opened. The municipality of Gavà carried
out an intensive campaign for reinforcement
and awareness of the waste collection and
storage depot aimed at older primary school
pupils. In Ripollet an experiment was carried
out with municipal waste depot user identity
cards, and the Fontsanta waste collection
and storage depot (located between
Esplugues and Sant Joan Despí) celebrated
the first anniversary of its construction and
opening.
Waste workshops
The following workshops were held.
The new solid waste law and the tax law
Solid Waste-Resource-Solid Waste
The Integrated System for packaging
The financing of solid waste
Presence and collaboration. The first
important consideration in odd-numbered
years is participation in the Ecomed fair. This
event requires an institutional stand and
promotion of a number of parallel actions
within the framework of the Environmental
Forum that is held simultaneously. This year,
presentation of the book La innovació en la
gestió en el cicle de l’aigua i dels residus
(Innovation in management of water cycles
and waste) was particularly noteworthy, as
were the visits by foreign personalities and
experts to our treatment facilities.
82 DADES AMBIENTALS METROPOLITANES 03
In addition, throughout the year EMMA took
part in other fair and events, including park
reforestation in Santa Coloma de Gramenet,
the 8th Earth Fair at Parc de la Cituadella in
Barcelona, the 9th Environmental Fair at
Tarragona and the Santa Coloma de Cervelló
Fair, among others.
EMMA also participated in seminars relating
to waste, at both the national and
international levels. Particularly worth noting
in this connection was attendance at Vienna
and Nice.
Institutional website
Since November 2003, EMMA’s new website
has been available at the address:
http://www.ema-amb.com
This website provides information on EMMA’s
areas of competency, metropolitan
regulations, downloadable resources, etc.
Informative material
The following were the most outstanding
publications:
La innovació en la gestió en el cicle de
l’aigua i dels residus. Les noves
infraestructures ambientals de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (1999-2002).
(Innovation in Management of the Water
Cycle and Waste. New Environmental
Infrastructure in the Barcelona Metropolitan
Area).
AMR Annual Report 2002.
Setena jornada tècnica sobre la gestió de
residus municipals: Gestió de residus,
medi ambient i salut. (Seventh Technical
Seminar on Municipal Waste. Management:
Waste Management, Environment and
Health).
Els envasos a la vida quotidiana (Packaging
in Everyday Life).
Operació Triatge (OT) (Operation Sorting).
Gavà and Viladecans sorting plant Video
and DVD. 10 minutes.
Planta de triatge d’envasos de Gavà i
Viladecans (Gavà and Viladecans sorting
plant). CD.
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
(Garraf) (Vall d’en Joan (Garraf) controlled
disposal site). CD
New editions were also published of a
number of videos and documents that were
out of print, such as Tomàquets eixerits
(Smart Tomatoes) (video) and various
informative dossiers for visitors to the
different facilities.
To make EMMA’s documents easier to obtain,
samples of the new publications have been
sent to all metropolitan libraries.
For this Report, we have taken into account the population as
of 1 January 2003, according to the Catalan Statistical
Institute.
Edita
Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics
i del Tractatament de Residus (EMSHTR)
Disseny Gràfic
DVA Associats
Traducció al castellà i a l’anglès
TAU Traductors
Primera edició
Novembre 2004