.11. DE EZCURDIA - G. L. RIZZO - G. IV. RIBBAX'S hap sido innecesariamente alterados , ya que hubieran podido traducirse, nos parece, de mejor modo y respetando de paso el original con can torn solo, sotto la sua fronte I tragica e cupa, piange sulla rivas. Pero en 265 paginas de traducciones , faltas como ] as apuntadas y otras que pudieramos mencionar acaban por ser insignificantes , y sirven solo para poner de relieve el notable exito de Macrf en la obra acometida. Con todo lo dicho quedara de manifiesto el esfuerzo del antologista por (larnos una vision objetiva y respetuosa del panorama poetico espanol de ]a primera mitad del siglo. Va decfa Menendez y Pelayo, y mas tarde volveria a subrayarlo Alfonso Reyes, que toda historia literaria presupone una antologia inminente , y que toda antologia es ya de suyo el resultado do tin concepto sobre una historia litcraria. En el presente caso, tratandose como ya se ha dicho de una antologia trazada con criterio objetivo por alguien que ve ]a cosa desde fuera, el problema fundamental consistirfa en la realizaci6n del equilibrio entrc los vectores, aparentemente contrastantes , pero sin embargo concurrentes, de la poesia tradicional espaflola - Ilamese castiza, llamese popular - v de ]as corrientes poeticas cosmopolitas , de raigambre no nacional . Frente a este posible escollo, en los casos particulares que demandan una respuesta definitiva , nos parece que Macri no logra la resultante ideal, inclinandose siempre, coil mayor o nlenor amplitud, a destacar las tendencias continentales en detrimento de his tipicaniente peninsulares . Esto es lo que el antologista que todos Ilevamos con nosotros nos hace decir. Pero no querenlos olvidar que , en toda antologia, y especialmente si se trata de una de poetas , el valor y la belleza de lo que se nos ofrece, la personalidad y la vigencia de los autores representados son fundatnentaltnente ]as unicas medidas para juzgar los resultados. La Poesia spaguola del Novecento nos ofrece todo esto. Nos proporciona , ademas , el valor accesorio, necesarisimo, de enlazar epocas, emparentar generaciones y trazar limites mas contiguos y precisos , no solo de lo que generalmente se cree, sino de lo que podian darnos antologias ya existentes. Manuel de EZCURDIA - Gino L. Rizzo Epistolario cntrc Miguel de Unamuno y Juan Maragall y cscritos conlplementarios.' Barcelona, Edimar S. A., 1951. 226+ (2) pags.+12 retrats. Quips fruits pot dollar una amistat coin la que unf Maragall i Unamuno ! En les pagines d'aquest epistolari es veuen reflectits un gran afecte, una franquesa admirable i un creixent respecte que si mai no arriba, Ili de lluny, a una identitat de criteri, contribuf indubtablement a crear nun nlillor comprensi6 mdtua entre determinats cercles intellectuals de pes, de l'una i l'altra banda de l'Ebre. Les setze cartes de Maragall que conte aquest volum s6n ja conegudes, Ilevat d'u11 fragment intim de la carta xxii, que fou suprimit en les dues darreres edicions d'aObres completes.. Tambe es corregida, encertadament, en i. A ]a coberta : UNAMUNO y MARAGALL : F_pistolario y escritos complemcntarios. 336 UNA?JU O - 11ARAGALL: .EPISTOLARIO. e] present recull, ]a data de ]a Carta x1x2 en que Maragall acusa recepcio (Full retrat del sell antic. Les tint-i-una cartes d'Unamuno son publicades per primera vegada, i detnostren, juntament amb els molts altres epistolaris sews que van sortint a la lluni, la fabulosa epistolomaufa que confessava. La correspondencia coiuensa el igoo i continua fins a la mort de Maragall el 1911 ; foil especialment intensa aquest darrer any, i el 1906 i el 1907. Quail s'interrontpe, els dos escriptors estaven projcctant una revista de solidaritat ihurica, amb collaboracions en ]es trey llengiies romaniques, indistintament. l.es emocionades pagines que Unai ntno escrivf a la mort del sell antic s6n recollides tambe en aquest volum. El Mara-all que apareix en aquestes cartes es la figura noble que ja coneixent, antb I'ampla comprensio que es manifesta en L'csglt sia cremada, amb la forty esperanca en la Catalunva renaixent dins un conjunt hispanic, antb I'efusio lfrica inspirada en la natura i I'idealisme. Les cartes d'Unamuno, en canvi, ens aporten certes novetats sobre la seva villa personal i polftica. Quart a] primer aspecte, ]'actor s'hi revela solitari i insegur, amb la desesperaci6 fntima tan pr6pia Well ; en una Carta explica el sell dente a la muller que el va salvar de la seva hipocondria i ang6nia existencialistes ; confirnia aixf les afirmacion, de Pere Coromines i Sanchez Barbudo ;I en una altra, tent la prosperitat i Adhuc ]a felicitat que per a ell representen ]a terrible nullitat de la villa, i acaba, de manera caracterfstica, anib tin contrast entre el sell caracter i el del sell corresponsal : «i Dios le conserve su serenidad y me conserve nti iuquietud a utf ! n Pel clue fa a la seva posicio politica, descobrim que ]a famosa critica contra Barcelona, feta desprOs d'una rapida visita a la ciutat 1'any 1906, no representa pas la seva opini6 definitiva. Mara-all eontribuf molt a aquest canvi d'opinio, i viii-u6 a representar per a Unanrtino el millor de in vida catalana, de la utateixa manera que aquest darrer Ion per al poeta mediterrani Ael ultimo la roe castellanon. Les cartes mostren tambe ]a intensa i fregficnt desesperaci6 d'i?namuno enfront de les actituds castellanes. L'article Contra los bdrbaros - del qual la carta xxiv Cs un complement personal - inspirit en el de Maragall I-isca Espanra, i dedicat a ell, Cs tuta critica durfssinla de la mentalitat prevalent a Madrid, on horn pateix, segons Unamnno, d'authadia, o sia coniplaenSa en un mateix, i, per extensiO, arrogancia insolent i ingenua ; a nus, din ]'actor, .estas gentes tienen cerebro cojonudo. Quiero decir que en ]a mollera en vez de sesos tienen testiculos,. I,s cert que Unannuui no creu traire, tampoc, en I'eficacia de les idees politiques catalanes ; troba, pero, a Barcelona i al sell Bilbao nadiu, mos atencio critica, uses consideracio seriosa, que a Madrid : querido Maragall, ustedes inc tienen por tin genuino representante del alma castellana, por una cspecie de ultra-Castellano, y no sahen bien to que sufro entre esta gcnte... ; Esto es iuiposible ! He querido darles el eonocimiento de si mismos. i Todo intitil ! ChoquO con mis paisanos, choque con ustedes, y, sin embargo, es en Bilbao, nil pueblo, es ahf en Barcelona, donde se ire ha tornado en serio v donde se me quierea. En Ia vida ptiblica corn en la interior, Unamuno sofreix conflictes i contradiccions : a Barcelona, on mes el critiquen, es potser on 2. 3. Gener de 2907, en comptes de gener de 1906. P. CoizonuNES , RdC, nuci. 83 (febrer 1938 ) ; A. SANCHEZ BARBUDO, HR, xVIIi 218-43. 337 43 G. W. RIBBANS. b1. Dot.C 1'estimen hies ; a Euscadi li retreuen la seva castellanitzaci6, co_-a que li dolia niolt, coin demostren les seves repetides allusions i queixes en le- cartes ; i a Madrid I'increpen perque el troben poc espanyol : aixf, de vegades call en tin estat (le desillusi6 que contrasta fortament aumb la screna confianca del catala. Per in seva part, Unamuno ajuda constantment a la difusi6 d'opinions catalanes a Madrid, i eucoratja Maragall a continuar escrivint per a in prcnisa de ]a capital. Aquestes lletres ens ofereixen tambc una bona collita d'observacions sobre diversos aspectes de la vida espanyola, sobre teines literaris, i sobre el que estaven escrivint aleshores els corresponsals ; tenim en especial els conientaris d'Unamuno sobre La vaca cega, traduida per ell, i els de Maragall sobre La eatedral de Barcelona. Unamuno diu, en una de les primeres cartes, que .mi pluma es enas expresiva que mi lengua y no me cohibe el pudor que la presencia inipone.. Es una obscrvaci6 de gran interes psicologic, que en :part explica la soya enorme producci6 epistolar ; i, d'altra part, l'amistat amb Joan Maragall, que depenia principalment de la correspondencia, es una bona prova de l'cxit d'aquesta mena de relaci6. Aquest petit volum conte molts escrits complennentaris, ben triats per a illustrar les cartes, i una bona fotografia de cada un dels escriptors. El format i la tipografia s6n excepcionalment bonics. Henn de felicitar cordiahnent l'editorial Edimar per aquesta publicaci6, tan important coin simpatica. Geoffrey \V. RIIIIIANS Antologia de contistes catalans (1850-r95o). Selecci6, proleg i notes de JOAN TRIADU. Barcelona, Editorial Selecta [19501. i,xiv + 1576 pags. + 4 ]amines. (BE, VIII.) Amb aquest voluin Joan Triadu ha volgtit emmarcar tin esters panorama capac de contenir tot el que cal per a historiar la contistica catalana de cci'.t anys enca. Cent ours de narracions catalanes es, precisament, 1'expressid que ha triat cons a titol del seu prolog, tin esttuli sere i penetrant, que caldra tenir present dins els repertoris bibliografics de la nostra literatura tnoderna. Si no tots els escriptors inclosos dins I'antologia son - coin d'antuvi el ntateix collector declara - contistes purs, l'ample criteri ntantingut respon a un objectiu ivtmediat : el de la coneixenca de la prosa, per a la qual teal cstendre una valorada visi6, tan amplia com la dignitat literaria ho permeti, de la producci6 narrativa do tot el perfode modern. (pag. xi). Com a narradors imaginatius que han escrit a conscicncia contes durant aquests cent ant's, Triadu compta Homes vint nonis. De fet, pert, a causa (le les raons adduYdes, ha agrupat cinquanta-dos escriptors en la seva antologia. Eixamplat aquest punt de vista, hi haura potser qui es lautentara d'algunes absencies : s'hi podrien afegir, evidentment, entre d'altres, els noms d'Aittoni Maria Alcover, Salvador Galmes, Joan RosselI6 de Son Forteza o Maria Dolors Orriols. El collector ha classificat, d'acord amb 1'evoluci6 de l'estil, de l'estctica i del pensament, aquells cinquanta-dos narradors en tres grups, sense alterar 338