Text complet - Portal de Publicacions

.11.
DE
EZCURDIA - G.
L.
RIZZO - G.
IV.
RIBBAX'S
hap sido innecesariamente alterados , ya que hubieran podido traducirse, nos
parece, de mejor modo y respetando de paso el original con can torn solo,
sotto la sua fronte I tragica e cupa, piange sulla rivas. Pero en 265 paginas
de traducciones , faltas como ] as apuntadas y otras que pudieramos mencionar
acaban por ser insignificantes , y sirven solo para poner de relieve el notable
exito de Macrf en la obra acometida.
Con todo lo dicho quedara de manifiesto el esfuerzo del antologista por
(larnos una vision objetiva y respetuosa del panorama poetico espanol de ]a
primera mitad del siglo. Va decfa Menendez y Pelayo, y mas tarde volveria
a subrayarlo Alfonso Reyes, que toda historia literaria presupone una antologia
inminente , y que toda antologia es ya de suyo el resultado do tin concepto
sobre una historia litcraria.
En el presente caso, tratandose como ya se ha dicho de una antologia
trazada con criterio objetivo por alguien que ve ]a cosa desde fuera, el problema fundamental consistirfa en la realizaci6n del equilibrio entrc los vectores, aparentemente contrastantes , pero sin embargo concurrentes, de la poesia
tradicional espaflola - Ilamese castiza, llamese popular - v de ]as corrientes
poeticas cosmopolitas , de raigambre no nacional . Frente a este posible escollo,
en los casos particulares que demandan una respuesta definitiva , nos parece
que Macri no logra la resultante ideal, inclinandose siempre, coil mayor o
nlenor amplitud, a destacar las tendencias continentales en detrimento de his
tipicaniente peninsulares . Esto es lo que el antologista que todos Ilevamos con
nosotros nos hace decir.
Pero no querenlos olvidar que , en toda antologia, y especialmente si se
trata de una de poetas , el valor y la belleza de lo que se nos ofrece, la personalidad y la vigencia de los autores representados son fundatnentaltnente ]as
unicas medidas para juzgar los resultados. La Poesia spaguola del Novecento
nos ofrece todo esto. Nos proporciona , ademas , el valor accesorio, necesarisimo,
de enlazar epocas, emparentar generaciones y trazar limites mas contiguos
y precisos , no solo de lo que generalmente se cree, sino de lo que podian
darnos antologias ya existentes.
Manuel de EZCURDIA - Gino L. Rizzo
Epistolario cntrc Miguel de Unamuno y Juan Maragall y cscritos conlplementarios.' Barcelona, Edimar S. A., 1951. 226+ (2) pags.+12 retrats.
Quips fruits pot dollar una amistat coin la que unf Maragall i Unamuno !
En les pagines d'aquest epistolari es veuen reflectits un gran afecte, una
franquesa admirable i un creixent respecte que si mai no arriba, Ili de lluny,
a una identitat de criteri, contribuf indubtablement a crear nun nlillor comprensi6 mdtua entre determinats cercles intellectuals de pes, de l'una i l'altra
banda de l'Ebre.
Les setze cartes de Maragall que conte aquest volum s6n ja conegudes,
Ilevat d'u11 fragment intim de la carta xxii, que fou suprimit en les dues
darreres edicions d'aObres completes.. Tambe es corregida, encertadament, en
i.
A ]a coberta : UNAMUNO y MARAGALL : F_pistolario y escritos complemcntarios.
336
UNA?JU O - 11ARAGALL:
.EPISTOLARIO.
e] present recull, ]a data de ]a Carta x1x2 en que Maragall acusa recepcio (Full
retrat del sell antic. Les tint-i-una cartes d'Unamuno son publicades per primera vegada, i detnostren, juntament amb els molts altres epistolaris sews
que van sortint a la lluni, la fabulosa epistolomaufa que confessava.
La correspondencia coiuensa el igoo i continua fins a la mort de Maragall
el 1911 ; foil especialment intensa aquest darrer any, i el 1906 i el 1907. Quail
s'interrontpe, els dos escriptors estaven projcctant una revista de solidaritat
ihurica, amb collaboracions en ]es trey llengiies romaniques, indistintament.
l.es emocionades pagines que Unai ntno escrivf a la mort del sell antic s6n
recollides tambe en aquest volum.
El Mara-all que apareix en aquestes cartes es la figura noble que ja coneixent, antb I'ampla comprensio que es manifesta en L'csglt sia cremada, amb
la forty esperanca en la Catalunva renaixent dins un conjunt hispanic,
antb I'efusio lfrica inspirada en la natura i I'idealisme. Les cartes d'Unamuno,
en canvi, ens aporten certes novetats sobre la seva villa personal i polftica.
Quart a] primer aspecte, ]'actor s'hi revela solitari i insegur, amb la desesperaci6 fntima tan pr6pia Well ; en una Carta explica el sell dente a la muller
que el va salvar de la seva hipocondria i ang6nia existencialistes ; confirnia
aixf les afirmacion, de Pere Coromines i Sanchez Barbudo ;I en una altra,
tent la prosperitat i Adhuc ]a felicitat que per a ell representen ]a terrible
nullitat de la villa, i acaba, de manera caracterfstica, anib tin contrast entre
el sell caracter i el del sell corresponsal : «i Dios le conserve su serenidad y
me conserve nti iuquietud a utf ! n
Pel clue fa a la seva posicio politica, descobrim que ]a famosa critica contra
Barcelona, feta desprOs d'una rapida visita a la ciutat 1'any 1906, no representa
pas la seva opini6 definitiva. Mara-all eontribuf molt a aquest canvi d'opinio,
i viii-u6 a representar per a Unanrtino el millor de in vida catalana, de la
utateixa manera que aquest darrer Ion per al poeta mediterrani Ael ultimo
la roe castellanon. Les cartes mostren tambe ]a intensa i fregficnt desesperaci6
d'i?namuno enfront de les actituds castellanes. L'article Contra los bdrbaros - del
qual la carta xxiv Cs un complement personal - inspirit en el de Maragall I-isca
Espanra, i dedicat a ell, Cs tuta critica durfssinla de la mentalitat prevalent a
Madrid, on horn pateix, segons Unamnno, d'authadia, o sia coniplaenSa en
un mateix, i, per extensiO, arrogancia insolent i ingenua ; a nus, din ]'actor,
.estas gentes tienen cerebro cojonudo. Quiero decir que en ]a mollera en vez
de sesos tienen testiculos,.
I,s cert que Unannuui no creu traire, tampoc, en I'eficacia de les idees politiques catalanes ; troba, pero, a Barcelona i al sell Bilbao nadiu, mos atencio
critica, uses consideracio seriosa, que a Madrid :
querido Maragall, ustedes inc tienen por tin genuino representante del alma castellana, por una
cspecie de ultra-Castellano, y no sahen bien to que sufro entre esta gcnte...
; Esto es iuiposible ! He querido darles el eonocimiento de si mismos. i Todo
intitil ! ChoquO con mis paisanos, choque con ustedes, y, sin embargo, es en
Bilbao, nil pueblo, es ahf en Barcelona, donde se ire ha tornado en serio v
donde se me quierea. En Ia vida ptiblica corn en la interior, Unamuno sofreix
conflictes i contradiccions : a Barcelona, on mes el critiquen, es potser on
2.
3.
Gener de 2907, en comptes de gener de 1906.
P. CoizonuNES , RdC, nuci. 83 (febrer 1938 ) ; A. SANCHEZ BARBUDO, HR, xVIIi
218-43.
337
43
G.
W.
RIBBANS. b1.
Dot.C
1'estimen hies ; a Euscadi li retreuen la seva castellanitzaci6, co_-a que li dolia
niolt, coin demostren les seves repetides allusions i queixes en le- cartes ; i
a Madrid I'increpen perque el troben poc espanyol : aixf, de vegades call en
tin estat (le desillusi6 que contrasta fortament aumb la screna confianca del
catala. Per in seva part, Unamuno ajuda constantment a la difusi6 d'opinions
catalanes a Madrid, i eucoratja Maragall a continuar escrivint per a in prcnisa
de ]a capital.
Aquestes lletres ens ofereixen tambc una bona collita d'observacions sobre
diversos aspectes de la vida espanyola, sobre teines literaris, i sobre el que
estaven escrivint aleshores els corresponsals ; tenim en especial els conientaris
d'Unamuno sobre La vaca cega, traduida per ell, i els de Maragall sobre La
eatedral de Barcelona.
Unamuno diu, en una de les primeres cartes, que .mi pluma es enas
expresiva que mi lengua y no me cohibe el pudor que la presencia inipone..
Es una obscrvaci6 de gran interes psicologic, que en :part explica la soya
enorme producci6 epistolar ; i, d'altra part, l'amistat amb Joan Maragall, que
depenia principalment de la correspondencia, es una bona prova de l'cxit
d'aquesta mena de relaci6.
Aquest petit volum conte molts escrits complennentaris, ben triats per a
illustrar les cartes, i una bona fotografia de cada un dels escriptors. El format
i la tipografia s6n excepcionalment bonics. Henn de felicitar cordiahnent l'editorial Edimar per aquesta publicaci6, tan important coin simpatica.
Geoffrey \V. RIIIIIANS
Antologia de contistes catalans (1850-r95o). Selecci6, proleg i notes de JOAN
TRIADU. Barcelona, Editorial Selecta [19501. i,xiv + 1576 pags. + 4 ]amines. (BE, VIII.)
Amb aquest voluin Joan Triadu ha volgtit emmarcar tin esters panorama
capac de contenir tot el que cal per a historiar la contistica catalana de cci'.t
anys enca. Cent ours de narracions catalanes es, precisament, 1'expressid que
ha triat cons a titol del seu prolog, tin esttuli sere i penetrant, que caldra
tenir present dins els repertoris bibliografics de la nostra literatura tnoderna.
Si no tots els escriptors inclosos dins I'antologia son - coin d'antuvi el ntateix
collector declara - contistes purs, l'ample criteri ntantingut respon a un objectiu
ivtmediat : el de la coneixenca de la prosa, per a la qual teal cstendre una
valorada visi6, tan amplia com la dignitat literaria ho permeti, de la producci6 narrativa do tot el perfode modern. (pag. xi).
Com a narradors imaginatius que han escrit a conscicncia contes durant
aquests cent ant's, Triadu compta Homes vint nonis. De fet, pert, a causa (le
les raons adduYdes, ha agrupat cinquanta-dos escriptors en la seva antologia.
Eixamplat aquest punt de vista, hi haura potser qui es lautentara d'algunes
absencies : s'hi podrien afegir, evidentment, entre d'altres, els noms d'Aittoni
Maria Alcover, Salvador Galmes, Joan RosselI6 de Son Forteza o Maria Dolors
Orriols.
El collector ha classificat, d'acord amb 1'evoluci6 de l'estil, de l'estctica i
del pensament, aquells cinquanta-dos narradors en tres grups, sense alterar
338