Dossier - Ajuntament de Girona

Dossier de l’espectacle
Setmana 8
EL CEL DELS TRISTOS
Loscorderos.sc
17 de novembre del 2011, 21h
Sala La Planeta
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Una intensa tasca de recerca sobre la naturalesa de l'ésser humà, sobre els seus esforços per
dominar els seus instints, sobre el seus mecanismes de conducta sotmesos a una cotilla construïda
de convencions socials, du a la companyia Los Corderos a l'experimentació escènica, al
desenvolupament d'un llenguatge que tampoc estigui subjecte al codi teatral convencional, ni
subordinat a la paraula descriptiva. Del cos i la paraula, de les infinites possibilitats de combinar
aquests dos conceptes i l'aplicació d'una llibertat formal i tècnica extrema, en surt el que
loscorderos.sc anomenen “teatre bastard”. El cel dels tristos -o la impossibilitat de ser millor personaés la nova peça d'aquesta companyia peculiar; un cel, un lloc que ells mateixos defineixen com “un
paratge anímic situat en algun lloc entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental
[…] Allí, transcendir es converteix en no esperar res. Entre l'espera i l'esperança passa tot”
Dani Chicano
EL CEL DELS TRISTOS
Els esforços de l’home per dominar l’ instint animal, els seus mecanismes de conducta i de relació,
són la matèria d’estudi de loscorderos.sc, una companyia que qüestiona algunes “veritats” sobre la
naturalesa humana. El seu, diuen, és un teatre bastard que treu la seva força de la combinació de
tècniques i disciplines, del teatre d’objectes, del gestual, del text, la dansa i l’acrobàcia. De la llibertat
creativa, del compromís i la implicació emocional de l’artista. Així neixen projectes com El cel dels
tristos, bon exemple de teatre físic que recorre a l’ impacte visual, al gest contundent, per articular un
pensament filosòfic: qui som? Què desitgem?, són alguns dels interrogants oberts en l’espectacle.
Carme Tierz
2
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
INTRODUCCIÓ
Avui dia vivim en un sistema basat en el desig. Malgrat això, tot i que desitgem moltes coses, el grau
d'insatisfacció de la societat és alarmant. Perquè vivim amb un desig insatisfet que s'alimenta, no de
la consumació, sinó de més desig, el verdader combustible del capitalisme i el consumisme. Aquest
mecanisme el controlen perfectament i des de fa molt de temps, les empreses de publicitat, que han
aconseguit no només que -per exemple- associem a una noia en bikini a un dentífric, com si realment
hi hagués algun tipus de relació entre aquests dos elements, sinó que a més, comprem el dentífric
moguts pel desig sexual que ens desperta la noia en bikini, i no por una correcta higiene bucal.
D'aquesta manera, volem plantejar-nos en aquesta nova producció quines altres possibilitats podrien
desprendre's de la manipulació del desig.
Una de les nostres intencions en aquest projecte és aprofundir sobre el mecanisme del desig, tan
complexe com el cervell humà, i d'altres tant senzill com la gana d'un mico. Com influeix en nosaltres
de manera ineludible, arribant-nos a anular com a éssers pensants i racionals. Igualant-nos per tant
al nostre familiar més proper: el regne animal. Un poètic i paradigmàtic exemple d'això podria ser la
tràgica contradicció plantejada per Shakespeare al somni d'una nit d'estiu, a on Titania incapaç de
controlar el seu desig amorós, suposadament causat per un encanteri, s'enamora perdudament d'un
ruc, sense que el seu raciocini pugui fer res al respecte.
“ El consumisme és el món social de les apetències i el regne momentani dels capritxos. Per això no
ens té que sorprendre que no sigui massa satisfactori. El plaer és proporcional a la intensitat del
desig, que creix amb el temps de la privació. L'apetència és el grau zero del desig. Cedir a ella no
aporta més que un breu i limitat plaer, com pot veure's amb els nens consentits o amb la depressió
post-compra".
José Antonio Marina.
3
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
“Cal que destruïm parapets obsolets, que apaivaguem els nostres desitjos de ser. En el no ser
trobarem la joia. Aprenguem a acceptar la tristesa, la frustració, el naufragi, el suïcidi; l'alegria està
sobrevalorada. Acceptem ser el major fantasma del regne animal i l'anodina existència es
transmutarà en divina providència, en obra d'art.”
Mateo Lamberland, sabater de Sigmund Freud
Qui sóc? Sóc el que desitjo? Què desitjo? Principalment no fer-me mai aquesta pregunta. Però
sobretot no contestar-la mai de debò, no sigui que no m'agradi la resposta. La felicitat és una
direcció, ni tan sols un camí, i ni en això encerto. Què és el que no entenc de mí mateix? Qui sóc?
Un entre mil possibilitats cada vegada que em manifesto. És trist obligar-me a ser sempre la mateixa
d'entre aquestes mil possibilitats? O és el correcte? Què és el correcte?
El cel dels tristos -o la impossibilitat de ser millor persona és un paratge anímic situat en algun lloc
entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental. Per travessar aquest enigmàtic
estadi i aterrar en una ment feliçment deserta, no convé ser o no ser, ni desitjar o no. Allí, transcendir
es converteix en no esperar res. Entre l'espera i l'esperança passa tot.
Loscorderos.sc
4
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
FITXA
Autors, direcció i interpretació Pablo Molinero i David Climent
Textos Pablo Molinero
Partitures físiques David Climent
Col·laboració artística Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola
Assistent de direcció Leo Castro
Disseny espai sonor loscorderos.sc
Realització espai sonor Miguel Gozalbo, Marc Paneque
Disseny il·luminació Conrado Parodi
Espai escènic Cube.bz, loscorderos.sc
Vestuari Laia Muñoz Carol
Fotografia i imatge Rojobarcelona
Management i producció Pilar López
Coproducció
www.loscorderos.es
www.temporada-alta.net
5
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Amb la col·laboració de
Ajuntament de Banyoles
Àrea de serveis a les persones, cultura i patrimoni cultural
Espectacle inclòs a
Amb el suport de
ESPECTACLE EN LLENGUA CASTELLANA
ESTRENA ABSOLUTA
Dia i hora 17 de novembre, 21h
Lloc Sala La Planeta
Durada de l’espectacle 1h 15 min
Preu 14 €
6
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
LOSCORDEROS.SC
Loscorderos.sc es crea al 2003 per un ramat reduït, David Climent i Pablo Molinero, tots dos
pertanyents a la mateixa generació, la del 77. Coincideixen per primera vegada al 1994 a l'Aula de
Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló, on juntament amb d'altres companys van crear el grup
teatral La Casual.
Al 1996 tornen a coincidir a Visitants Companyia de Teatre, a on adquireixen les eines necessàries
per enfrontar-se al teatre de carrer. Però la seva inquieta trajectòria els duu a treballar amb d'altres
companyies, algunes d'elles són: La Danaus, El Teatre de l’Home Dibuixat, Pikor Teatro, La Fura
dels Baus, Corp Rompu, Sol Picó Companyia de Dansa. Realitzen llavors -i sovint per separatprojectes propis d'arts escèniques, intervenció audiovisual i d'altres, així com cursos i trobades de
formació: Encuentros en el Norte, dirigits per Etelvino Vázquez, taller amb Nadine Thouin i Jerry
Smell (Carbono 14), Workshop amb Nigel Charnock (DV8), amb Moreno Bernardi, Odin Week
(seminari de l'Odin Teatret), Yoshi Oida (col·laborador habitual de Peter Brook), Isabel Úbeda (Odin
Teatret), Mal Pelo, Blanca del Barrio (assistent personal de Marcel Marceau), Andrés Corchero, Jordi
Cortés, Janusz Subicz (Pina Baush), entre d'altres.
➔ 2003: És aquest any a Barcelona on, compaginant formació i treball, decideixen -com ja van fer
anteriorment, però sense posar-li un nom al resultat- dur el seu training conjunt fins l'el·laboració de
creacions pròpies, i continuar així amb la seva necessitat de seguir creant i treballant junts. El nom
que li han posat a tot això: loscorderos.sc. El primer treball fruit d'aquest baptisme és Crónica de
José Agarrotado, durant el procés de creació d'aquest treball, es suma al projecte la Pilar López,
encarregada del management i la producció.
➔ 2005: Durant aquest any realitzen la vídeo creació Shakespeare Meeting-point, un encàrrec del
Festival Shakespeare de Santa Susanna (Barcelona), que inaugura el festival.
➔ 2006: Crónica de José Agarrotado rep el Premi 'Aplaudiment Sebastià Gasch', atorgat per la
següent valoració del jurat: 'Es valora el risc en noves propostes de comunicació, on els registres
estan cuidats al detall, deixant entreveure humilitat en escena, que permet palpar humanitat, entrega
i treball en equip (...) que desemboca en una valent aposta de dansa i teatre que demostra una clara
evolució en les arts escèniques'.
7
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
➔ 2007: Preparen la nova producció El hombre visible, en coproducció amb l'ALT., Festival
Alternativo das artes escénicas de Vigo, on s'estrena el 10 de març. Durant aquest mateix any
realitzen la creació Tocamos a dos balas por cabeza, junt amb el músic Pablo Rega i des de
Madrid, Nacho Vera, actor i membre del grup musical Rosvita.
➔ 2008: S'estrena Tocamos a dos balas por cabeza al Festival TNT [Terrassa Noves Tendències]
i A la intempèrie, una peça de carrer que s'estrena a ‘La Noche de los Teatros’, Madrid.
➔ 2010: El 15 de febrer s'estrena al Festival VEO [València Escena Oberta] El mal menor, en
coproducció amb Festival VEO, CAET de Terrassa, Mercat de les Flors i el Centre de Cultura
l'Escorxador d'Elx.
➔ 2011:
✔ El mal menor rep el Premi al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre 2011, amb la
següent valoració del jurat: "Pel risc i el compromís d'una proposta que explora diferents llenguatges
i aborda qüestions d'extrema contemporaneïtat. Per desafiar a l'espectador a cada seqüència i
deslumbrar per la força i la tècnica d'uns intèrprets en estat de gràcia i entrega absoluta"
✔ S'estrena el 17 de novembre a Girona, El cel dels tristos, en coproducció amb el Festival
Temporada Alta de Girona.
✔ El cel dels tristos. Premi al millor espectacle del III Cenit [Certamen nuevos investigadores
teatrales], Sevilla.
➔ Amb Crònica de José Agarrotado, recorren els millors festivals i escenaris de Brasil, el 2008 el
Festival Internacional Cêna Contemporânea de Brasília, el Festival Internacional Em Cêna de Porto
Alegre i el Teatre SESC Santana de Sao Paulo. Al 2009 una nova gira per Brasil els duu al festival
més antic del continent americà: el Festival Internacional de Londrina, continuant la gira al MITMostra Internacional de Teatre de Río de Janeiro, al Teatro José de Alencar de Fortaleza, el Festival
Internacional de Sao José do Río Preto i el Teatre SESC de Campinas, Sao Paulo.
➔ Participen com a col·laboradors artístics a diferents projectes, amb propostes dramatúrgiques,
físiques i textuals, les més recents amb el director sudanès Justin John Billy juntament amb alumnes
de l'Escola Music&Drama College de la Universitat de Jartum; amb Pep Ramis (Mal Pelo) i l'actor
Eduard Fernández a la producció 2011 Caín&Caín.
loscorderos.sc és un projecte artístic on les diferents creacions es proposen indagar en la natura de
l'ésser humà. Sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de
8
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
conducta i de relació, la variabilitat de les seves reaccions, tot això amb la finalitat de qüestionar
molts dels conceptes apresos que tenim sobre nosaltres mateixos i el nostre món.
loscorderos.sc és un projecte teatral a on poder desenvolupar un llenguatge escènic que no està
subordinat a la dictadura de la paraula. De la paraula ens atrau la seva habilitat per a doblegar la
realitat més que no pas la seva capacitat descriptiva, però ens interessa encara més el cos que
habita i dóna vida a la paraula i, sobretot, les infinites possibilitats al combinar aquestes dues
premisses, cos i paraula. Insistim en aquesta interrelació entre text i fisicalitat per a trobar noves vies
de narració que ens permetin arribar a mons extraquotidianes, allunyant-nos del simple retrat de la
realitat.
El nostre teatre no parteix de la posada en escena d'un text dramàtic. La nostra força radica en la
utilització de les convencions teatrals, intentem crear universos escènics que no desobeeixin més llei
que la que ells mateixos generen. Per a això combinem tècniques i disciplines escèniques diferents,
ja sigui teatre textual, d'objectes, dansa, acrobàcia, tècnica de clown... trencant les fronteres entre
unes i altres, i creant així un teatre bastard la definició del qual radica en la dificultat de definir les
seves convencions. El mateix ens succeeix amb els gèneres i els tons de les nostres creacions, no
militem a cap lliga, fer riure no està renyat amb fer pensar o fer plorar, la immundícia humana també
pot ser poètica, el nostre teatre bastard és contradictori, com l'ésser humà.
Com a creadors intentem tenir en compte que cap material artístic s'exclou ni té prioritat sobre un
altre, ja sigui textual, físic, sonor... A la seva retroalimentació i conseqüent evolució, radica la
metamorfosi de les nostres creacions, amb la que superar la nostra limitació mental-racional a l'hora
d'abordar una temàtica. Creem així una espècie d'accelerador de partícules creatiu on els materials
artístics reboten entre sí modificant-se els uns als altres, arribant a resultats impredictibles i
desconcertants, tant per a nosaltres mateixos com pel públic. Mai sabem a on es dirigeix el nostre
treball, intentem escoltar-lo al màxim per a guiar-lo cap a on volem arribar, i una vegada allà és quan
som conscients del camí. Només hi ha una premissa, no acomodar-se, o el que és el mateix, trobar
un altre límit a on no hem estat.
Al llarg de tots aquests anys, si una regla en comú tenen els diferents treballs realitzats per
loscorderos.sc, seria una implicació emocional, física i energètica d'una particular contundència. Un
compromís amb la intensitat, un teatre a on no valen les mitges tintes ni la tebiesa, ni tant sols per
part del públic. Un teatre dirigit a l'instint.
9
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
DAVID CLIMENT
Autor, director, intèrpret
Membre fundador de loscorderos.sc. Director artístic, autor i intèrpret. Des del 1992, compagina la
seva formació teatral i de dansa, amb treballs amb diferents creadors i creacions pròpies. S'ha format
en interpretació i accions teatrals a l'Aula de Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló. Ha realitzat
tallers teatrals i de dansa amb diferents mestres com: Blanca del Barrio, assistenta personal de
Marcel Marceau, amb Jerry Smell i Nadine Thouin de la Cia. Carbono 14, amb Etelvino Vázquez de
la Cia. Teatro del Norte, amb Isabel Úbeda a Espanya i Dinamarca, a la Cia. Odin Teatret, amb el
coreògraf Moreno Bernardi, amb Yoshi Oida col·laborador habitual de Peter Brook, Mal Pelo, Jordi
Cortés, Andrés Corchero, Lipi Hernández, Sol Picó i Damián Muñoz, entre d'altres. Ha treballat com
a intèrpret amb la Fura dels Baus, Sol Picó, Roberto Romei, Fernando Hurtado i Corp Rompu (Itàlia),
entre d'altres.
10
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
PABLO MOLINERO
Autor, director, intèrpret
Membre fundador de loscorderos.sc. Director artístic, autor i intèrpret. És llicenciat en Filologia
Anglesa per la Universitat Jaume I. Des del 1996, treballa professionalment i es forma en teatre i
dansa, amb diferents mestres i escoles, com per exemple, Victòria Szpunger, Blanca del Barrio,
assistenta personal de Marcel Marceau, amb Jerry Smell i Nadine Thouin de la Cia. Carbono 14,
amb Etelvino Vázquez de la Cia. Teatro del Norte, Valentí Piñot, Mal Pelo, Andrés Corchero, Lisa
Nelson, Sol Picó, Odin Teatret, Moreno Bernardi, i en Moviment i Expressió Corporal a la carrera
d'Art Dramàtic de la Universitat Metropolitana de Manchester. Ha col·laborat amb diferents
companyies i creadors com Sol Picó, Teatre de l'home dibuixat, Pikor Teatre, Comediants, entre
d'altres.
11
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
JUAN KRUZ DÍAZ DE GARAIO ESNAOLA
Col·laboració artística
Procedent del País Basc i resident a Berlín, ha treballat, entre d'altres, amb Pieter C. Scholten, Emio
Greco, Arthur Rosenfeld, Luc Dunberry i Lloyd Newson a 'Enter Achilles' (DV8 Physical Theatre). Ha
participat a films internacionalment reconeguts com a ballarí, actor i coreògraf. Des del 1996, forma
part de la companyía de Sascha Waltz com a ballarí i responsable del concepte musical. Per aquesta
formació, ha creat les peces: The resto of you, amb Luc Dumberry, My Dearest... my Fairest i
Colours may fade with friction read instructions carefully store in a cool and dry place no side effects,
amb Joanna Dudley, D'avant, junt amb Sidi Larbi Cherkaoui, Damien Jalet i Luc Dumberry, 4
Elemente - 4 Jahreszeiten, en col·laboració amb l'Akademie für Alte Musik de Berlín. És assistent
coreogràfic de Sascha Waltz a múltiples peces. Des del 1999, és membre permanent de la
Schaubühne de Berlín. Recentement ha estrenat Ars melancholiae.
12
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
LEO CASTRO
Assistent de direcció
Llicenciada en FilosofIa per la Universitat de Barcelona al 1996. Inicia la seva formació com actriu al
1992 fins al 1997 (Stanivslaski/Strasberg) i en tècniques de circ. Inicia la seva formació en dansa al
1996 entrant en contacte amb diverses tècniques contemporànies i creadors: Benoit Lachambre,
Ruth Zaporah, Mark Thompkins, Lisa Nelson, Maria Muñoz, Pep Ramis, Andrés Corchero, D.
Dovillier, Julyen Hamilton, entre d'altres. Treballa com actriu per a TV3-TVC, al Teatre Nacional de
Catalunya amb Magda Puyo, amb Senza Tempo, Sol Picó i Konicthtr. Actualment treballa amb Mal
Pelo com a ballarina i assistent de direcció.
13
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
PILAR LÓPEZ
Management, gestió i producció
Membre fundador de loscorderos.sc al 2003, juntament amb David Climent i Pablo Molinero. Ha
cursat estudis de Comerç Exerior, gestió i producció d'empreses culturals, Eines de Comunicació i
Marketing, entre d'altres. Des del 1999 es dedica professionalment a la gestió cultural i la producció.
14
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
CUBE – MARÍA DE LA CÁMARA & GABRIEL PARÉS
Espai escènic
Formats en arts visuals, teatre i arquitectura, el seu treball es caracteritza per la recerca permanent
als camps de la llum, l'espai i els objectes que l'ocupen mitjançant l’actitud transgressora que
comporta situar-se en els límits de la parateatralitat. Han treballat, entre d'altres, amb General
Elèctric, Tiago Carneiro, Frederic Amat, Societat Doctor Alonso, Àlex Rigola, Conservas-Simona
Levi, Marcel·lí Antúnez, Albert Pla, Standstill...
MIGUEL GOZALBO
Espai sonor
Músic membre de La Màquina de Turing i de Telenoika comunitat audiovisual. Experimenta i
composa des de finals dels 90. Realitza tallers de formació des del 2003, entre d'altres al Lab-Media
[Departament de disseny i imatge de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona] i
introducció a la creació musical amb eines electròniques i informàtiques. A el col·lectiu Telenoika té
un interès especial en desenvolupar obres obertes al llenguatge de les arts escèniques buscant la
hibridació entre les noves formes de comunicació audiovisual i el llegat històric que ofereix l'evolució
del llenguatge cinematogràfic i teatral; realitzen col·laboració amb grups de teatre i dansa fusionant
l'art de la performance i les noves tecnologies.
ROJOBARCELONA
Fotografia i imatge
Rojobarcelona neix al 2007 impulsat per la trobada de dos fotògrafs, Román Rubert i Joan Manrique,
en una mateixa ciutat, Barcelona, lloc a on resideixen i treballen des de fa anys. Al seu projecte es
conjuguen creativitat i tècnica per a desenvolupar treballs d'investigació en diferents camps
fotogràfics com altres encàrrecs a mesura del projecte.
15
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
LAIA MUÑOZ
Vestuari
Estilista i creadora de vestuari per a projectes escènics de teatre i dansa performance, televisió i
cinema. Entre altres projectes, ha realitzat el vestuari de 'El mal menor' de loscorderos.sc, Xtrems
llargmetratge dirigit per Abel Folk i Joan Riedweg, 'Zulo' de Carlos Martín Ferrera, ha estat nominada
al millor vestuari als II Premis Gaudí de cinema català.
CONRADO PARODI
Espai lumínic i disseny il·luminació
Formació en Arts Plàstiques a l'Escola de Belles Arts Prilidiano Pueyrredeón de Buenos Aires, i amb
diversos artistes plàstics en l'especialitat de dibuix, pintura i instal·lacions. Ha treballat com
il·luminador a Catalunya amb la Cia. Lapsus [Alexis Eupierre], Cia. Mudances [Àngels Margarit],
Moreno Bernardi, Las Santas, La Poderosa, Andrés Waksman, La Porta, Gustavo Lesgart, Víctor
Zambrana, Leor Castro i Mal Pelo, entre d'altres. A l'actualitat treballa a l'Animal a l'esquena com a
tècnic de llums i amb loscorderos.sc com a dissenyador de l'espai lumínic i tècnic en gira.
16
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
RECULL DE PREMSA
Calle 20 [Nº desembre 2010], Andrés Castaño
º],
Andrés
17
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Tendències [Revista Cultural El Mundo, Juny 2007], Eva Belmonte, Pàg. 1
TEATRO DESDE LAS ENTRAÑAS,
Eva Belmonte
18
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Eva Belmonte, Revista Cultural El Mundo, Juny 2007
19
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
20
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
21
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
VÍCTOR M. BURELL DEL ARTE Y ALGUNAS COSAS MÁS
Restos de un extraño verano, 7 octubre 2011.
ALTEA, LA SORPRESA DEL SIGLO XXI
(...) Hoy, aquellas Noches del Mediterráneo han vuelto a Altea convertidas en el Insound Festival
(...). Septiembre se destapó con una nueva muestra, que recogió desde el flamenco al minimalismo
más puro, y desde el teatro de la indagación sobre nuestra sociedad en ruinas a la creatividad
traducida en nueva música, (...). El piano de Michael Nyman, la aventura que Los Corderos han
realizado recientemente con El Mal Menor, espectáculo que me atrevo a considerar único y la
música con la que este Festival 2011 cerró el ciclo, fueron mis visiones de unos días, eléctricos y
eclécticos, en los que fui tratado con el respeto hacia el crítico, los cuidados hacia la edad y el amor
emocionante hacia el amigo. (...) Luego, con la sinceridad que siempre me acompaña, diré que
Nyman, con lo que significa en el universo de la última música tan valedora en un montón de
películas inolvidables, aquí, con su piano (profundamente mal tocado), se me hizo pesante, o, lo que
es lo mismo, aburrido. Los Corderos me impactaron con su teatro nuevo, ganador del Premio al
Mejor Montaje de este año, que plantea un espacio diferente en un ejercicio sin fronteras
donde lo físico reclama un comportamiento circense. Emulsión de valores, contorsiones
ideológicas y el mal menor como mejor opción para el bien común en esta obra de
escenografía revolucionaria, que reclama una belleza sin cánones reconocibles. El sábado 3
de septiembre asistí al espíritu que emana de una vanguardia protegida por el intelecto y
dibujada con la paleta del patetismo más audaz.
El rincón de Víctor [http://www.casadeladanza.com/victor/?p=711]
22
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
EL MAL MENOR DE LOSCORDEROS.SC
“Ya que el mundo adopta un curso delirante, debemos adoptar sobre él un punto de vista delirante.”
Y desternillarse de risa, si es posible. El mal menor, es el título del último proyecto escénico de la
compañía de Loscorderos.sc, dos años después del estreno de Tocamos a dos balas por cabeza, y
actualmente la quinta pieza desde que este grupo se formó en 2003 con la iniciativa de David
Climent y Pablo Molinero. Ellos mismos, junto a Nacho Vera – miembro de la banda musical Rosvita
–forman el trío de actores globales sobre el escenario que, a lo largo de toda la duración de la pieza,
va desplegando fuerza, códigos y lenguajes de una forma apabullante y simbiótica, pasando del
teatro físico a la palabra, de ella a la música en directo o a la danza, y así sucesivamente.
El objetivo, ametrallar desde el humor y el desmontaje de todos los aprioris posibles, señalar al
emperador desnudo, erguirse como verdaderos terroristas de la hilaridad, e intelectualizar y politizar
el instinto, con unos ojos bien abiertos.
I. Acerca del título, la doctrina del mal menor es, ministerialmente aplicada, esa dosificación de mal
necesaria, cual terapia paternalista, que procede a inyectarse en el mundo -y en nosotros- a
intervalos constantes y regulares. Collejas, vacunas, guerras preventivas.
En otro plano, esas inyecciones de mal menor se inoculan virtualmente a través de los medios de
comunicación, y otros dispositivos del software que es la cultura. Substantivadas en mitos de
consumo rápido, que se traman y reverberan entre sí como coartadas, sostienen su efecto de
veracidad o realidad ante las audiencias, en parte por repetirse con la implacabilidad del aparato
maquínico industrial, y en parte por revestirse bajo piel de oveja, camuflando su condición de
simulacros acuciantes, untados de terror y de deseo, que buscan filtrarse hasta el mismísimo sentido
común. Allí es donde gustan de afincarse parasitariamente (y más hondo aún) para poder
transformarse en conductas, en hechos y en realidad fáctica. (Los Corderos utilizan el concepto de
patología). Bravo.
II. La pieza escénica El mal menor es un territorio temporal dónde chocar -desde la más absoluta
complicidad- con esa absurdidad despiadadamente lúcida, que al ponerlo todo del revés, parece
finalmente desenredarnos de forma esclarecedora. En cuanto a lo que allí se acontece frente a los
sentidos del público, es momento de agradecer que por suerte en ocasiones el teatro -como
explicaba Artaud en su introducción de El teatro y su doble-puede ser esa brecha de atroz poesía
que se abre para dar lugar a todos esos actos extraños que son alteraciones de la vida y que
manifiestan groseramente “que la intensidad de la vida sigue intacta, y que bastaría con dirigirla
mejor.”
23
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Desde esa grieta precisa que reta, de subversión magmática, los tres actores antes citados se
arremolinan y bullen sobre el escenario en una vorágine de nervio febril, de energía vandálica,
circense, extravagantemente carrolliana; y nos proponen, bajo la formación de una milicia inventada,
un eslogan político de lo más sugestivo: “La dignidad por debajo de todo”. La escena concreta de
Pablo Molinero transmutado en cuerpo siniestro – izando lo anal al estatus de aquello que merece
estar en un pedestal – junto a Nacho Vera en calidad de domador eléctrico rugiendo tanto con ese
collarín sideral de luces flúor, no es lo único que me lleva a evocar a Artaud, ni a traer la anterior cita
aquí.
En realidad, de principio a fin, esta guerrilla del contorsionismo ideológico perpetra una verdadera
alteración de los hechos y las hablas cotidianas, como si de un détournement situacionista se tratara,
provocando que el público se destartale y vaya dejando caer al suelo montones de asunciones
pesadas, en una especie de catarsis cómica que resultó deliciosamente desalienante.
Así, emparejando los trozos de la ficción del poder, previamente recortados, volteados e invertidos, a
modo de un vivo y absurdo collage (que persiste excéntricamente en conservar su mismo efecto de
realidad), Los Corderos alcanzan a representar el circo mediático en su cruda sustancia, es decir,
como estricto envoltorio que envuelve envoltorio, o espejismo que refleja espejismo, con una
autonomía igual de radical que la de los sistemas mitológicos.
III.Frente a este retrato de la construcción social como prevención de la anomia (que nos habla de la
irrefrenable ansia de ejercer poder sobre el otro, a toda costa y a cualquier precio), la reconquista
sistemática del cuerpo y del lenguaje, a través de su deconstrucción y del desvelamiento de sus
dispositivos (remitiéndome a la terminología de Agamben), me parece que siempre es una aventura
a defender y compartir con exaltación. Mucho más cuando, como en El Mal menor, las herramientas
para el desarme son el ingenio, la acción, el desatino y la manía.
“Cuánto poder y cuánto teatro junto…”
Un caluroso aplauso a Los Corderos.
Marina Baggetto, Nativa [http://www.nativa.cat/2011/02/los-corderos-el-mal-menor-301]
24
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
EL PUNTO G, POST ESPACIO DE CREACIÓN
Un pueblo que se rebela, lleno de moscas que se rebelan
Alguno pensará: Ojalá fueran así loscorderos.sc. Así de ingenuos, de risueños, de mansos. Estos
chicos han transmutado el paisaje visual del festival VEOcon una propuesta incómoda, divertidam
(nunca estuvieron reñidos estos dos conceptos pese a quien pese), política (sin necesidad de hacer
política), subversiva, y sobre todo consciente de ello. Tal vez lo que más me emocionó, o que más
me llegó, fue ese momento donde David Climent empezaba a escupir las frases que encabezan este
post. Me sentí mosca, me sentí molesto, me sentí triste por ser mosca y no saber, poder, querer, no
sé como denominarlo, hacer nada. Los instrumentos de poder nos están jodiendo, pero por lo menos
sabemos que loscorderos.sc saben meter el dedo en la llaga y remover. En todos los sentidos, en
todas las direcciones, moleste a quien moleste. Sin Control.
Gabi Ochoa, Febrer 2010
25
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Gonzalo Andino, La Teatral nº 28, gener 2011
26
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Crónica de José Agarrotado, El Norte de Castilla, 3 de març de 2008
27
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
LA PRIMERA CRÍTICA
Los Corderos siguen tan salvajes como siempre
III Certamen de nuevos investigadores teatrales (Cenit)
El trabajo realizado por Antonio Torres, Cicus, y Ricardo Iniesta, TNT, está recogiendo sus frutos a
sólo tres años de su nacimiento. La tercera edición del Cenit ha reunido a seis nuevas compañías
teatrales que tienen como base la investigación teatral pero que, a pesar del marchamo juvenil,
algunas de ellas llevan un amplio recorrido que demuestra el vigor de la experimentación como única
vía para la evolución del arte dramático.
El certamen se inauguró con la impresionante interpretación de Claudio Trina y su obra Locos. Le
llamarán TITO. Continuó con la participación francesa de la compañía Troisième Generation
especializados en mimo contemporáneo. Y ayer tuvimos la oportunidad de asistir al preestreno del
último trabajo de Loscorderos.
El trabajo venía tan recién salido del horno que se desconocía, a la hora de su comienzo, el tiempo
de duración de la pieza interpretada, escrita y dirigida por los dos integrantes de esta
rompedora compañía catalana, Pablo Molinero y David Climent.
Una especie de laboratorio formado por plásticos, máquinas y artilugios recibe al espectador. Un
personaje en una silla de ruedas provoca un universo sonoro. Entonces aparece un segundo actor.
A partir de este momento se sucede un espectáculo en el que uno puede interpretar la historia que
prefiera. Lo mismo estamos ante una pareja de enamorados que se desdobla, que ante un paciente
y su psiquiatra. Lo que no hay duda es que asistimos a un juego trufado de cargam existencialista
donde la palabra no es lo importante. Lo verdaderamente jugoso es la fuerza del trabajo de este par
de autores que despliegan un poderío y una compenetración fuera de norma. Trabajo físico llevado
al límite.
Javier Paisano, Diario de Sevilla, 5 de novembre de 2011
www.diariodesevilla.es/article/ocio/1106304/los/corderos/siguen/tan/salvajes/como/siempre.html
28
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
EL CEL DELS TRISTOS
Loscorderos.sc gana el premio al Mejor Espectáculo del CENIT con 'El cielo de los tristes'
El espectáculo 'El cielo de los tristes' de Loscorderos.sc ha ganado el premio al Mejor Espectáculo
de los presentados en la tercera edición de CENIT, Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales
que organizan en Sevilla CICUS y TNT (...). El CENIT, que comenzó en 2009 lleno de incertidumbres
sobre su futuro y aceptación se ha convertido en un referente del teatro de investigación, incluso más
allá de nuestras fronteras. La tercera edición ha supuesto un salto cualitativo, primero en los grupos
inscritos, que provenían de 14 comunidades autónomas y una decena de países de América y
Europa, y especialmente en los seis finalistas que han presentado sus montajes en el CICUS y en el
Teatro y la Sala del Centro TNT, los coorganizadores del certamen.
El Premio del CENIT al mejor espectáculo ha sido para "El cielo de los tristes" de Los Corderos, que
al igual que los franceses de Trosieme Generation se presentaban como estreno absoluto. Por su
parte las otras dos apuestas, "Mademoisielle Monarquía" de Valladolid -con una feroz crítica a dicha
institución- y la compañía Ferroviaria, de Alicante y Murcia, con un texto de Juan Mayorga sobre los
campos de exterminio, fueron correspondidos con una prolongada ovación.
Loscorderos, compañía formada en 2003, han conseguido crear un lenguaje propio cercano al
absurdo y la crítica social y basado en un ácido sentido del humor y una excepcional técnica del
cuerpo de los actores. El espectáculo se estrenará oficialmente en el prestigioso festival catalán
Temporada Alta.
Artez, 7 de novembre de 2011
29
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
Los Corderos, de Barcelona, Premio del III CENIT
Ante el salto de calidad de esta edición, el certamen teatral instaura dos premios más
La tercera edición del Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales finalizó ayer con
“Antígona 18100" a cargo de los valencianos Carme Teatre, uno de los dos espectáculos
que ganaron la pasada edición.
El CENIT, que comenzó en 2009 lleno de incertidumbres sobre su futuro y aceptación se ha
convertido en un referente del teatro de investigación, incluso más allá de nuestras
fronteras. La tercera edición ha supuesto un salto cualitativo, primero en los grupos inscritos,
que provenían de 14 comunidades autónomas y una decena de países de América y
Europa, y especialmente en los seis finalistas que han presentado sus montajes en el
CICUS y en el Teatro y la Sala del Centro TNT, los coorganizadores del certamen.
Ante este aumento del nivel de calidad el jurado ha optado por establecer dos nuevos
premios, que este año no tendrán dotación económica, pero sí en el futuro: el Premio a la
mejor actuación que ha ido a parar al actor italiano Claudio Trina que realizó una portentosa
exhibición interpretativa con la compañía canaria CRE-ART en el espectáculo “Locos. Le
llamarán Tito” y el Premio a la mejor puesta en escena que recayó sobre Emanuel de Sousa
director y dramaturgo de “Déja vu” espectáculo presentado por Ponto Teatro, de Oporto.
El Premio del CENIT al mejor espectáculo ha sido para “El cielo de los tristes” de Los
Corderos, que al igual que los franceses de Trosieme Generation se presentaban como
estreno absoluto. Por su parte las otras dos apuestas, “Mademoisielle Monarquía” de
Valladolid -con una feroz crítica a dicha institución- y la compañía Ferroviaria, de Alicante y
Murcia, con un texto de Juan Mayorga sobre los campos de exterminio, fueron
correspondidos con una prolongada ovación.
Los Corderos, compañía formada en 2003, han conseguido crear un lenguaje propio
cercano al absurdo y la crítica social y basado en un ácido sentido del humor y una
excepcional técnica del cuerpo de los actores. El espectáculo se estrenará oficialmente en el
prestigioso festival catalán Temporada Alta.
30
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
El número de espectadores también se ha visto incrementado con respecto a otras
ediciones, completando el aforo en el caso de los dos espectáculos más valorados por el
jurado. El Premio del CENIT consiste en 2000 euros, además de la contratación a “cache”
para la siguiente edición y el compromiso de promocionar el espectáculo en diversos
eventos de teatro repartidos por todo el país.
----CICUS y TNT pusieron en marcha el Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales –CENIT- en Otoño de 2009, a
comienzos de la segunda temporada del Centro TNT. Si la primera edición constituyó una sorpresa tanto en la cantidad de
compañías inscritas como en el nivel del espectáculo ganador, Concierto para la acumulación de la compañía madrileña
Las Hedonistas, la segunda edición dobló el número de inscripciones y tanto la cantidad como la calidad ha crecido aún
más en 2011, a pesar de la crisis que tanto está afectando al mundo teatral. Entre las 3 ediciones son más de doscientas
cincuenta las compañías y grupos procedentes de once países latinoamericanos, seis europeos y la totalidad de las
comunidades autónomas españolas.
Los seis espectáculos seleccionados muestran muy diversas formas de investigación teatral, pero siempre desde una
dinámica de mantener al espectador activo, no meramente contemplativo. Dos compañías europeas, de Francia y Portugal
y cuatro de otras tantas comunidades autónomas, apuntan un panorama muy vivo del teatro que apuesta por la
investigación frente al teatro más consumista o acomodaticio.
31
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
La Vanguardia / Què fem, 11 de novembre del 2011
32
Festival Temporada Alta 2011
Comunicació – Albert Olivas
[email protected]
EL CEL DELS TRISTOS, loscorderos.sc
TEMPORADA ALTA 2011 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA
Més informació
Espais d’actuació
- www.temporada-alta.net
GIRONA
- www.facebook.com/temporadaalta
TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA
Plaça del Vi, 1 – Tel. 972 419 018 / 019
- www.twitter.com/temporadaalta
- www.flickr.com/photos/temporada-alta
- www.youtube.com/temporadaalta2011
- www.apuntsdetemporada.cat
Venda d’entrades a partir del 15 de setembre a les 10h
- Terminals ServiCaixa
- www.servicaixa.com i www.temporada-alta.net
- Telèfon: 902 33 22 11
- No s’admeten devolucions o canvis d’entrades
- Horari taquilles
o De forma excepcional, del 13 al 16 de setembre inclosos,
l’horari de totes les taquilles, inclosa la de la Sala La
Planeta, serà de 10 a 17h
o Teatre Municipal de Girona: de dimarts a divendres de 13
a 17h
o Auditori Palau de Congressos: de dimarts a divendres de
12 a 14h
o Teatre de Salt: de dimarts a divendres de 20 21h
o A tots els espais d’actuació, venda fins una hora abans
de l’espectacle
Abonaments a partir del 13 de setembre a les 10h
- Només a taquilla i al telèfon 902 888 390
AUDITORI DE GIRONA
Pg. de la Devesa, 35 –Tel. 872 08 07 09
SALA LA PLANETA
Pg. Canalejas, 3 – Tel. 972 20 77 54
CENTRE CULTURAL LA MERCÈ
Pujada de la Mercè, 12
Tel. 972 22 33 05
PAVELLÓ FONTAJAU
Av. J. Tarradellas, 22-24
Tel. 972 22 61 36
SALA PLATEA-TOURMIX
Jeroni Reial de Fontclara, 4
Tel. 972 22 72 88
CARPA DE CIRC
Rambla Xavier Cugat, 2
SALT
TEATRE DE SALT
Plaça Sant Jaume 6-8
Tel. 972 40 20 04
SALA LA MIRONA
Amnistia Internacional s/n.
Tel. 972 20 01 22
FACTORIA COMA CROS
Sant Antoni, 1
o AB 10: 25% de descompte. A partir de 10 espectacles
o AB 6: 20% de descompte. A partir de 6 espectacles
Descomptes (excepte espectacles de públic familiar)
- Aturats, jubilats, majors 65 anys, menors 26 anys, Carnet Jove,
La Vanguardia i Club Tr3sC: 15% de descompte. Taquilles i
canals.
SANT GREGORI
ESPAI LA PINEDA
Zona La Pineda s/n - Tel. 972 22 61 36
CELRÀ
- Alumnes UdG i socis GEiEG: 15 % de descompte.
L’ANIMAL A L’ESQUENA
Mas Espolla, s/n
- Qltura Jove: entrades a 3€ (limitades, per espectacles a
Girona). Taquilla.
BESCANÓ
Persones amb mobilitat reduïda
Per tal de garantir una atenció adequada a les
seves necessitats és recomanable trucar
prèviament als telèfons de la sala corresponent.
TEATRE DE BESCANÓ
Major, s/n - Tel. 972 44 00 05
33