Octubre 2004 Viure Sant Boi Opinió Cartes al director Una plaça atractiva Visc al carrer Víctor Balaguer i vull convidar els santboians a passejar per la plaça de l’antic Mercat de Sant Josep. Després d’un parell d’anys d’obres, sorolls i polseguera, per fi podem gaudir de la plaça acabada. La veritat és que s’ha convertit en un lloc ben animat: a les tardes s’omple de canalla que hi ve a jugar en plegar de l’escola i a les nits hi ha molta gent que ve als bars i terrasses de la zona a sopar o a prendre una copa. El trànsit també ha millorat una mica, perquè les noves places d’aparcament han descongestionat l’atapeïment dels carrers. Encara hi ha molt per millorar, però espero que el Barri Centre es continuï posant al dia. Míriam Fradera i Gajo Democracia y asociaciones de vecinos Durante la ofrenda floral del 11 de septiembre, unos señores repartían octavillas firmadas por varias asociaciones de vecinos, entre las cuales no se contaba la nuestra, la AVV Sector Torre de la Vila Residencial. En 2002 tratamos de de integrarnos en la Federación Local de Asociaciones de Vecinos de Sant Boi, pero la AV Casablanca se opuso a nuestra admisión. En 2003 quisimos integrarnos en la federación comarcal del Baix Llobregat, pero nuevamente la AV Casablanca, junto con el actual presidente de la Federació Local, Francesc Rovira, amenazó diciendo que o nos rechazaban a nosotros o se iban ellos. Sr. Rovira: Es lamentable que usted solo se acuerde de la democracia cuando le interesa. En el Pleno municipal de septiembre recriminó al Ayuntamiento que, estando en democracia, instara a la Delegación del Gobierno para que les prohibiera manifestarse, pero nada le impidió a usted privarnos a nosotros del derecho a federarnos y a poder por tanto manifestarnos junto a las demás asociaciones. ¿Le parece a usted justo, estando en democracia, impedir por dos veces federarse a una asociación totalmente legal que trabaja para defender los derechos de su barrio? Derechos, por cierto, de los que la asociación a la que le correspondía ocuparse, nunca se preocupó. Le invito a reflexionar al respecto. Joaquim Munté, presidente de la AVV Torre de la Vila Una campaña poco seria Me parece poco seria la campaña de regalo de una canastilla con productos para los bebés nacidos en el 2004 que la asociación Marianao Punt de Comerç de Sant Boi ha iniciado; en una publicación local se informó el 13 de septiembre que recibirian la canastilla las madres que esperaban un bebé o los que habían nacido este año; al cabo de una semana se afirmaba que se regalaría a los bebés menores de tres meses; en el mes de octubre se volvió a informar que sería para los bebés nacidos en el 2004. Pues bien en realidad sólo se han preparado 57 canastillas que se entregan sólo a los bebés menores de dos meses o a los que están a punto de nacer. Este hecho ha causado malestar en las recientes madres de Marianao, ya que si la intención con esta campaña era incentivar las compras en los comercios adheridos a la asociación, la mala organización ha provocado el efecto contrario. Mònica García Ortega Podeu adreçar les vostres ‘Cartes al director’ a: Revista municipal Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1, o bé a l’adreça de correu electrònic [email protected]. Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies, han d’anar signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret d’extractar o resumir-ne el contingut. 18 Sala de plens Torre de la Vila: un mercat per fer ciutat Un Estatuto que mira hacia el futuro Pere Dorca Josep Saavedra Regidor de Mercats Tinent d’alcalde de Medi Ambient i Ciutat Saludable ICV PSC A finals de novembre es farà la inauguració del Mercat de Torre de la Vila. Lluny queda la data del desembre de 1998, quan desprès d’un llarg procés negociador amb els paradistes de l’antic Mercat de San Josep, obria les portes el Mercat de la Muntanyeta. Aquest era el tret de sortida d’un llarg procés que ara escriurà un nou capítol amb l’estrena d’aquest nou mercat. És una antiga reivindicació dels barris de Camps Blancs i Casablanca, personificada en molts noms i un fort convenciment que calia fer aquest esforç. No ha estat fàcil. Un cop més, el diàleg i la participació dels veïns van donar com a resultat un bon acord, el consens, tant en relació a la construcció del mercat com al tractament de la plaça. Però calia fer un mercat «especial» i sobretot trobar uns operadors a qui també els il·lusionés la idea de no fer el mateix de sempre, sinó un equipament que servís de motor comercial per a la zona i, alhora, un punt de cohesió per a la convivència entre els veïns. Els paradistes ja hi treballen, i puc assegurar que il·lusió i empenta no els falten. L’oferta comercial d’aquest mercat quedarà repartida entre una mitjana superfície i 13 parades de productes frescos, a més de 2 locals exteriors dedicats a la restauració. Poder no és massa normal en els temps que corren fer esforços i buscar complicitats entre l’administració i els paradistes per emprendre, no només la remodelació, sinó també la construcció d’un mercat municipal. Això sí, amb conceptes dels temps actuals. Però l’equip de govern de l’Ajuntament està convençut que aquest és el camí per fidelitzar els nostres ciutadans i recuperar formes que, malgrat el pas del temps, fan ciutat. Per finalitzar, en relació a tot aquest procés de què parlava, cal dir que ja s’han iniciat les obres de construcció de l’aparcament soterrat del Mercat de Sant Jordi, obres prèvies a la construcció del darrer equipament i punt final a una envejable tasca que ha de tenir continuïtat en el treball del dia a dia i la complicitat de la nostra ciutadania. Els paradistes a ben segur que hi posaran la resta. D ecía Joan Saura, en un artículo en El País hace unas semanas: «El próximo 25 de octubre vamos a celebrar el 25ª aniversario del referéndum que aprobó el Estatuto de Autonomía de Cataluña (...). Hoy, en circunstancias históricas muy diferentes, nos encontramos ante el reto de elaborar un nuevo Estatuto para la Cataluña de los próximos años, que como en 1979 requerirá de amplios consensos y de la movilización social. Un nuevo Estatuto, porque el aprobado hace 25 años ya no responde a la Cataluña de hoy; porque nos encontramos ante realidades sociales nuevas, como la inmigración, las tecnologías de la información o la sostenibilidad ecológica, y realidades políticas como la Unión Europea, que hace 25 años no se planteaban; porque la práctica de estos años pone en evidencia que las competencias de que dispone Cataluña, con gobiernos de uno u otro signo, han sido erosionadas permanentemente; porque no contamos con un sistema de financiación justo y suficiente, y porque el Estatuto de 1979 se sitúa por debajo de las aspiraciones nacionales de una mayoría amplia y diversa que aspira a más autogobierno y al reconocimiento de la realidad nacional de Cataluña. (...) El nuevo Estatuto pretende actualizar el pacto con el Estado, de acuerdo con las necesidades y aspiraciones de la sociedad catalana, y al mismo tiempo supone un pacto entre las fuerzas políticas entre sí y con el conjunto de la sociedad para decidir cuáles son los grandes objetivos compartidos, el modelo de sociedad a la que aspiramos. (...) El nuevo Estatuto será innovador, con la ambición de hacer de Cataluña uno de los países más avanzados de Europa. (...) Como hace 25 años, la llamada cuestión nacional no puede plantearse al margen de otros retos, en términos exclusivamente identitarios, al margen de otros retos como son la mejora de la democracia, el desarrollo del Estado del bienestar, el fomento de la cultura de la paz, el desarrollo sostenible, la construcción europea o la modernización de la economía (...)» Habrá, pues, que dialogar y pactar, en los próximos tiempos. Será necesario para ello el respaldo mayoritario de la sociedad catalana. ViureSant SantBoi Boi Viure Puríssima 2003 Octubre 2004 Novembre 2002 Opinió A pagar más impuestos Només per als teus ulls Sant Boi, més civisme. Clar i català Xarx@: fòrum Què li sembla que les parelles homosexuals puguin adoptar infants ? Rafael Cañedo Torrubiano Portaveu del Grup municipal PP P s libros del colegio a sus hijos. or si no teníamos bastante con pagar los impuestos más altos de la Comarca y ocupar los primeros puestos del ranking español, el próximo año Socialistas e Iniciativa nos subirán los impuestos por encima de los salarios. Además, hay que añadir que todos los comercios y establecimientos de la ciudad tendrán que pagar una nueva tasa por recogida y transporte de residuos comerciales, que el precio de los casals de verano será un 8,55% más caro, y que la escuela de música sube un 25%. No hay que olvidar que motos y ciclomotores, todas las empresas que pagan IAE, el impuesto de construcciones y obras, y el tipo en el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos se les aplicará el impuesto máximo permitido por ley. El cuento de que la supresión del IAE para los comercios y autónomos es el culpable de la subida de impuestos es una mentira que llevan afirmando desde el 2003. Y lo es, puesto que el Ayuntamiento ha ingresado 95.570 euros más del Estado por las compensaciones del IAE: 555.351 euros como aportación directa y 775.607 euros más en concepto de participación en los ingresos del Estado, tal y como se estableció en su día. Este hecho lo pueden comprobar todas las asociaciones de comerciantes de la ciudad a través de las liquidaciones presupuestarias de los años 2002 y 2003. Lo que no es un cuento es que la política de subvención para garantizar votos, la de gasto corriente y el hecho de que en los últimos seis años PSC e ICV han aumentado las deudas del Ayuntamiento en 93,8 millones de euros (15.620 millones de las antiguas pesetas) son las que llevan a estas subidas de impuestos. Así pues, el panorama en los próximos años será de más deudas y más impuestos. Para más información, www.ppsantboi.com Josep Maria Cervelló Regidor del Grup municipal ERC N o descubriré res que no sàpiga tothom, però l’atenció a la salut a Sant Boi és un tema que té mancances preocupants. Malgrat l’optimisme dels qui van posar al costat de l’hospital un rètol anunciant la seva ampliació, sembla que la cosa va per llarg i també la solució al fet que la visita a alguns especialistes tingui llargues llistes d’espera o, senzillament, que no es pugui fer a la nostra vila. Hi ha algunes coses que sorprenen: per exemple, la ginecologia només funciona als matins. No es podria ampliar el servei per evitar llistes d’espera en un tema que sovint no té espera? Especialment greu és el cas de l’oftalmologia, en què els pacients entren en una llista d’espera que pot arribar als dos anys i han d’anar a visitar-se a Viladecans. Sembla que la solució no seria molt cara: hi ha uns aparells capaços de prendre en el mateix CAP una imatge dels ulls, una mena de “radiografia de la mirada”, que, via informàtica, es pot fer arrribar immediatament a un especialista d’un centre de referència, que l’analitza i fa un diagnòstic per la imatge, indicant el tractament o el tipus d’intervenció i accelerant tot el procés. Tot és qüestió de diners, millor dit, de prioritats. Fa uns mesos se’ns anunciava el dèficit de finançament de la sanitat pública a Catalunya, lligat a una situació general de dèficit fiscal entre el que paguem els catalans i les catalanes i el que rebem en forma de serveis, infraestructures, etc. Els governs espanyols s’han negat sempre a presentar la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, però un estudi recent assenyala que Catalunya ha rebut, des del 1997, només el 6,6% de la inversió efectiva a canvi d’aportar el 21,4 % dels impostos totals de l’Estat. El conjunt dels Països Catalans són els primers contribuents de l’Estat espanyol, aportant el 90% dels fons que després són repartits en el conjunt de l’Estat. Això no té cap precedent a Europa i és un veritable expoli fiscal, més a prop del colonialisme de pillatge que no pas d’un repartiment solidari de la riquesa. Agustí Torrents i Barrachina Portaveu del Grup municipal CiU L a paraula civisme té l’arrel etimològica en el llatí “cives”, ciutadà. Saber ser ciutadà és compartir una humanitat civilitzada. El civisme ens dona unes pautes de comporta-ment que ens permeten conviure en pau i llibertat, respectant els altres, els elements que ens són comuns, l’entorn natural... El civisme no ens ve donat de naixement; s’aprèn, s’enforteix, es transmet. I les actituds incíviques també. L’educació de les persones pot determinar en gran mesura una assumpció o una falta dels valors cívics i el desconeixement de les normatives que poden regular determinades accions també ho pot fer. Sant Boi ha de ser una ciutat amb bona qualitat de vida, un espai de convivència, de progrés, de relació, de creativitat, d’intercanvis socials, econòmics i culturals, i el grau de civisme amb què fem tot això pot determinar en gran mesura que aquests objectius siguin assolits correctament. Som incívics a Sant Boi? No!, ni de bon tros, però sí que és cert que hi ha situacions , accions i moments que deixen molt que desitjar: cartells enganxats arreu, pintades, indisciplina viària, velocitat, cotxes a voreres i cantonades, gestió de les deixalles, contenidors plens a mig matí, cagarades de gossos, sorolls a hores de descans... Segur que el lector trobarà moltes més actituds inciviques en la seva proximitat quotidiana. En el Ple del passat mes de setembre, des de CiU vàrem instar l’Ajuntament a revisar l’ordenança municipal de convivència – o millor s’hauria de dir de civisme-, que data de l’any 1998, per tal d’adaptar i actualitzar tot el seguit de normatives que conté a la realitat actual i futura de la nostra ciutat i que s’exerceixi l’autoritat per ferles complir. Alhora i prioritàriament demanem una campanya continuada de civisme amb objectius que han de passar per informar, sensibilitzar i coresponsabilitzar els ciutadans. Cal donar una transversalitat en l’acció del civisme. Regidoria de programes transversals i civisme?: Per què no? [email protected] 19 Es un derecho “Pensar que el modelo tradicional de pareja es el único e ideal para criar un niño resulta machista, retrógrado y absurdo. Los homosexuales tienen todas las responsabilidades y derechos. El cariño no tiene sexo.” Carlos Cercós Mengot, 34 años, web máster Una idea estupenda “Me parece una idea estupenda. Soy totalmente partidaria de que las parejas homosexuales tengan hijos. No tengo ninguna duda de que parejas formadas por hombres o mujeres pueden dar al hijo o hija todo lo que necesite.“ Olga Gutiérrez Romero, 24 años, en paro Totalment lògic “Ho trobo lògic perquè l’única cosa que necessiten les criatures és que les estimin. Si hi ha pol·lèmica en aquest tema és per por a perdre el poder”. Nativitat Santamaria Dosell, 72 anys, mestra jubilada