PERIÓDICH QUINZENAL, ARTISTICH, LlTERARI Y ClENTÍFICH

PERIÓDICH QUINZENAL, ARTISTICH, LlTERARI Y ClENTÍFICH
Barcelona
Any III
P R F U S
3E
1 SEMESTRE
TRIMESTRE
d e i 882
Se publica 'Is días i5 y 3o
S U S C R I P C I Ó
ANV
3o de Maig
Núm. 63
PREUS
DE
SUSCRIPCIÓ
PAGANT
MES
ANV
SEMESTRE
5 pesos forta
6
•
»
3 pesos forte
s'sc •
•
D I R E C T O R - PROPIETARI
18 rals
32 rals
44 »
24 »
Se paga per e:idvant. — Tsümeros solt j 4 vals
Paissos de 1' Unió Pastal . . -
60 rale
80 »
6 rals
CARLOS SANPONS Y CARBÓ
UNIÓ, 28
B A R C E L O N A
Bassegoda.
Eduayt
^eph
=
NOÍTRES
E.
GRABATS ,
per
Tchnaro. = LOHENGRIN, per jo-
Redonda.
= CANTARS , per
Enrich
P. Armengol. = lMPHU^sió DE La Banda de
Bastardía^
per Dolon Moncerdá de Maciá.
s= CANSO DE DOL, (poesía) per Emili
y
Coca
Collado. = BiBLioGRAEÍA, per Johan
Montseyrat
y .-IÍC/ÍÍ. = A M O I Í O S A S
p e r R. E. B.
^
V
(poesía),
ESTUDI DE LA M E D I -
•CINA MENTAL EN RARCELONA, ^£)' L . McVcader.=
CARTA D E SABADELL, per R. L.
O.
= B E L L A S A R T S , per F. Brtrntío. = N O V A S
G R A B A T S . — RicART W A G N E R . = U N D E
TANTS. = C A S T E L L DE SAVASSONA. = LoS
CIERVOS y LA SORTJDA del soL. = Recorts
de estiu. VOKERAS del F R E S S E R . = V a l e n c i a .
PiCAPOHTAS del palau de Mossen Sorell-
CRÓNICA
Filipinas, Méjich y Riu de la P l a t a . . .
Y en los altres paissos, los preus d' íspanya y ademes lo franqueig
y de las voras del T u r i a y ais
de las illas dauradas y ais de
mes enllá deis P i r i n e u s , qual
estret parentiu ab nosaltres
se dtscobreix en son expressiu
llenguatje encara q u e de n o s altres los mantinga apartats
la gegantina cordillera.
Llástima gran q u e en t a n
patriótich pelegrinatje P r o vensa sois hi estés en esperit.
Catalunya, Mallorca y Valencia enviaren allí á sos poetas
de mes n o m ; en Llórente y
en Pizcueta representavan á
aquesta última, Mallorca hi
estava representada per d o n
Marian Aguiló y Catalunya,
per los Mestres en Gay-saber
senyors Collell, Verdaguer,
G u i m e r á y Calvet. Y al entorn
d' ells s' aplegá u n a m u n i ó
de cors entussiastas, tan sois
accesibles en aquells m o m e n t s
pera ''Is sentiments de la p a tria; entre ells se veya lo p i n tor Brel, r arquitecte G a u d i ,
los poetas Matheu y en Serra
y Campdelacreu, don Felicíssim y don Pascual L l ó r e n t e ,
en Vives Ciscar, en Riera, en
Vilanova, en Lluis D o m e nech, Alvar Verdaguer, Balari, Martínez Aloy, Reig Y
Flores y alguns altres q u e en
aquest m o m e n t n o recordém.
,
L o viatje foudeliciossíssim.
A r Espluga tingué Uoch u n
diñar á la catalana en lo q u a l
lo senyor Collell oferí lo pá
de casa á don T e o d o r L l ó r e n te en afectuosa mostra de ger-
SUM ARl
T E X T . — CRÓNICA G E N E R A L , per Ramón
EN OR
de cada mes
GENERAL
j^NTRE los mes distingits
éflSSsls escriptors y artistas
catalans, y per tais c o m p r e oém á tots los q u e nasqueren
en lo q u e un dia fou Corona
d ' A r a g ó , ja feya t e m p s q u e ' s
venia p a r l a n t d ' u n a e x p e d i d o
q u e devia verificarse á Poblet
y Santas Creus.
L' idea no podia ser mes
recomanable. Sobre las venerandas ruinas d' aquells grandiosos cenobis q u e tan r e corts de gloria guardan pera
"•I cor de tpt bon cátala, debia
«strenyers lo Has de g e r m a n dat q u e ja fa temps fa viurer
e n perfecta c o m u n i ó de sentiments ais ñlls del Montserrat
RICART
WAGNER
146
m a n d a t . A las postras s' entona per tots los
comensals la Cansó deis excursionistes que
segons habém dit en íiltra ocasió á nostres lectors está escrita peí lo citat senyor L l ó r e n t e ,
ab música de don Salvador Giner, pera ser
cantada en las excursions que verifican los
socis del Rat-Penat de Valencia.
La visita al monastir de Poblet tingué lloch
en lo matí del dia 18. Al contemplar aquell
espectacle de devastació y de r u i n a s , res te de
estrany q u e 'Is visitants experimeniessen a q u e lla sensació d' angustia y de defalliment que en
tais m o m e n t s ha de sentir tota ánima generosa
á la vista d' una catástrofe ja consumada. L' ira
salvatje que alimenta nostra primera guerra
civil deixá horriblement mutilat aquell grandiós m o n u m e n t que 'Is nostres gloriosíssims.
Comtes-reys esculliren com á lloch de repós
pera sas despullas venerables.
A la nit del raateix dia se verifica una segona
visita al monastir á l a l l u m d' atxas encesasque
feyan doblement fantástich é i m p o n e n t aquell
grandiós espectacle. L' imaginació nos porta
en aquells moments á una d' aquellas professons votivas deis mellors temps del monastir,
surgint d' entre mitx deis afiligrinats calats de
las ojivas las sombras augustas de nostres a n lichs comtes envolts en lo manto real y seguits
per numerosíssim séquit de prócers y camarlenchs, cavallers y dignitats eclesiásticas. Los
viíitants entonaren la salve de Montserrat en
r altar major y voltaren los claustres cantant
las lletanías.
La visita al monastir de Santas Creus tingué
també grans atractius y despena 1' entussiasme
deis patriotas expedicionaris fent que tots al
regressar á sa respectiva patria conservessen gratíssima recordansa deis m o n u m e n t s visitáis y de
las escenas d' efusió y d' entussiasme que ab
tal motiu se p r o d u h i r e n .
U n i t s per V amor á la patria de tots, la passió política e n m u d í completament en lo poétich viatje, ab tot y que 'Is exzursionistas procedían deis camps mes oposats. A b en Llórente,
lo propagandista de las ideas conservadoras á
Valencia hi habia en Pizcueta, que milita en
un deis partits mes Iliberals de aquella ciutat.
A p r e n g u e n los q u e á pretext d' h o n r a r al
geni sois saben ab sas intemperancias, p r o m o u r e r escenas de escándol que h a u r i a n de
o m p l i r n o s de vergonya.
La colossal mole del Sant Gothard ha sigut
ja perforada per V aixada del progrés y '1 monstre d ' e n t r a n y a s de foch ha atravessat per primera volta los quinze mil metros del túnel que
posa en c o m u n i c a d o 1' Italia ab la Suissa. Suecas importantíssim per aquestas duas nacions
n o menos que per Alemanya y que las tres han
volgut celebrar d' una manera espléndida.
La perforado del San Gothard "/ ha portal á
cap en deu anys pero per desgracia ha costal la
vida de gran n ú m e r o d' o b r e r s ; d' Italia sois
n' han sucumbit 179; lo mateix F a b r e , ! ' ¡ l u s t r e
enginyer de Ginebra, director d' aquesta obra
importantíssima no pogué teñir la salisfacció
d' assistir á la seva i n a u g u r a d o ja que m o r í
víctima d' una congestió cerebral algunas setmanas avans que aquella tingues lloch.
L o poblé suis ha acullit espléndidament ais
invitáis d' Italia y de Alemanya que passaren
á aquella república pera celebrar aquell faustíssim succés. Lucerna particularmeni losacullí
d' una m a n e r a fastuosa. Los llachs deis Quatre
Cantons y de L u g a n o brillanrment ilumináis
p r ó d u h i a n un efecte de lo mes fantástich que
puga donarse; la espedido al Righi desde quals
cims se descubreixen divuyt llachs de Suissa
LA
T o m III
I L U S T R A C I Ó CATAL.A.NA
entussiasmá ais convidáis ; en Lucerna tingué
lloch un banquet de 800 cuberts al ayre libre y
altre donat en lo millor hotel de la ciutat ais
quals assisiiren lo presiden! de la República
suissa, lo president del Senat italiá, baró de
Techio y 'Is de las cámaras d' Italia de Suissa
y d' Alemanya, los ministres iialians, Mancini
y Baccarini y n u m e r o s o s alts personaijes de las
tres nacions.
Milán ha volgut tambécelebrarostenlosament
aquest aconteixement grandiós. Lo simpátich
duch d' Aosta s' ha dirigit á la capital de Lombardía á fi de presidir aquestas festas en representació de son august germá lo Rey d' Italia.
La ciutat espléndidament iluminada puig hi ha
qui contá 70.000 l l u m s , produhía un efecteindescripiible. La e s t a d o del ferro-carril eslava
iluminada per llum eléctrica com igualment la
catedral q u ' ostentava també iluminació á la
veneciana, V arch de la galería, lo teatro, ajuntameni, plassa de la Scala, ab lo m o n u m e n t de
Lleonart de Vencí y una font colossal alsada
en la plassa de la catedral quals fatxadas s i m u lavan las entradas del túnel del San Gothard.
L o municipi rebé ais convidáis en P histórich
saló del palau Marino y '1 duch d' Aosta dona
un espléndit banquet en lo palau Real al president de Suissa, ais del Consell nacional y P a r lameni germánich y al ministre d' Hatzfelt, després de lo quaí tingué lloch altre diñar de 700
cuberts al final del qual se verifica la mes poética de las expedicions al célebre llach de C o m o .
Genova ha obsequiat també ais convidáis pera
las festas de V i n a u g u r a d o . Per V Assessore
Anciano foren rebuts en lo palau de Tursi ahont
tingué lloch un banquet al qual assisiiren
60 convidáis, que foren condu-hi-ts á dit-pa-la-uen las elegants carrossas municipals, després de
lo qual los convidáis marxaren á Milán.
E n aquestas solemnitais no hi falta, com casi
sempresucceheix,algún incident curios abribeis
de r i d í c o l ; per e x e m p l e , lo comité suis de L u cerna s' olvida de convidar á la prempsa y en lo
banquet q u e tingué lloch en la mateixa ciutat
lo senyor Baccarini, ministre d' obras públicas
d' Italia , s' expressá tan a m p l i a m e n t en son
brindis, que 1' hi valgue una advertencia del
president, que V hi feu notar que hi habia dolze
oradors que tenían demanada la paraula.
D. Enrich Claudi Girbal, cronista de G i r o n a ,
y q u ' es un incansable disquisidor de T H i s t o ria V la literatura catalanas, ha lingul la bona
s o n d e topar ab lo sermó pronunciat per lo p o pular poeta Vicens G a r d a , en los funerals del
rey Felip I I I celebráis en la Catedral de Girona
del qual p a r l a r a n tots los biógrafos del célebre
doctor sens que cap d' ells pogués donar noticias certas de sa existencia. Lláslima gran que
al final d' aquest discurs, fallí algún tros que
'ns privará de coneixer en tola sa integritat 1'
obra del festín poeta.
L o senyor Girbal ha tingui lo bon acert de
publicar lo sermó en un eleganí opúscol del
qual forma p a n un ben escrii proemí en lo
qual son autor opina molt fundadament que 1'
obra le interés no sois baix lo p u n í de vista
liierari sino q u ' ha de contribuir á posar en ciar
molts punís encara foscos de la vida del Rector
de Vallfogona.
Los aymadors de las lletras catalanas debém
estar agrahils al servey que las hi preslat lo
dístingit cronista de G i r o n a , al qual felícitém
y d o n e m las mes cordials e n h o r a b o n a s .
Tolosa, la patria delsJochs Floráis, acaba de
celebrar son concurs anual que al igual que 'Is
anys anieríors ha tíngut lloch lo 3 de Maig,.
revestínt aquest acte una gran solemniíat. De
la exc-'lent revista bibliográfica francesa Polibiblion son quantas noticias aném á dar sobre tan
notable aconteixement.
Los trevalls enviáis al concurs han siguí n u merosíssims, 600 en conjunt y distribuiís en la
forma següent: 5j odas, 84 poemas, 16 epístolas, 8 églogas, 34 idilis, 52 elegías, 10 baladas,
26 faulas, 56 sonéis á la Verge. 16 himnes á la
Verge, 282 composicions sobre assumpto
dívers, 4 poemas sobre La Germana de la Ca~
riiat, lema proposat per la Academia d e l s J o c h s
Floráis.
Las obras distingidas han sigut las següenls:
L' aloiiette, poema, per M. Rocofon de Parísha obiingut p r e m i ; La Liseiise, poema, per
M. Joseph Depiot de B u r d e o s , ha guanyat un
clavell; Les doleances rf' im mainteneiir,
epístola, per M m e . María Cassan, de Lavaur, una
caléndula; A Moliere,
epístola, per M. Joseph
Depiot, un clavell; La Déclaration,
ídili, per
M. Amadeu Béésan de París, ha merescut
premi; L ' Heure vermeille, idili, per M. H i p o lii Matabon, de Marsella, un clavell; Efets de
Givre, elegía per M. Lluis Dispan de Floran^
de Tolosa, una caléndula, Z,' Hirondelle
de
Comboiirg,
elegía, per M. M. J. Maury, d e
C l e r m o n d F e r r a n d , un clavell; Sons les Palmiers, elegía, d' autor a n ó n i m , un clavell;
La Belle
au bois dormant,
balada, per
M m e . Alice de C h a m b r i e r , de Neufchaiel
(Suissa), una primavera; Z ' Ave Marta
andel,
h i m n e en h o n o r de la Verge, per M. L l u i s
Vigne, una flor de lis; Mon Clocher, composició de M m e . D r u t - F o n l é s , de Valencienne^i
( N o n ) , un-€lavell; Les Harmonies
naturelles
de r ame et du spiritiialisme
chrétien,
discurs
en prosa per M. A. Coppet, de París, un gessamí d' or.
T o t s aquets trevalls y alguns altres de dislingits han siguí publicats en lo Recueil de la
Academie de Jeiix Floraiix junt ab los discursos deis mantenedofs. Lo concurs poétich, segons 1' articulista del Polibyblion,
sens q u e
haje p r o d u h i t cap obra Superior se disti'ngeix
p e r q u a l i í a t s particularsde llenguatje, de gracia
y de polidesa; 1' i n s p i r a d o es franca, la manera
de fer exponlánea; 1' ideal es lo de las Iletres
cristianas, conm_ogut per las actuáis amenassas.
M. Coppet autor del irevall en p r o s a : Les
Harmonies
naturelles de l'áme et du
spiritualisme chrétien es un pastor protestant. E n son
discurs, en que defensa sa tessis ab un vigor de
lógica irresistible, ataca valerosament las teorías
destructoras modernas q u ' avuy están tan exiesas ; demosira d' una manera acabada la necessitat de la r e v e l a d o y de la m e d i a d o y de 1' e n c a r n a d o y de r expiració. Poiser en sa tasca
r hi podría portar ventatja un caiólích p e r o r e s
se trova en lo t r e v a j j d e M. Coppet, res que no
puga aceptar un caiólích.
Los trevalls deis Mantenedors
ó deis Mestres
tractan d' historia local en sa majoría ; figuran
entre ells estudis de M. M. R a y m o n d - C a l m s a c
et G a l i e n - A r n a u l i , sobre 'Is Jochs Floráis, de
M . Dubédat s o b r e ' I parlament de T o l o s a , u n
elogi de Clemencia Isaura, per M. Marcha!.
Ademes lo Recueil conté excelents poesías de
M. Villeneuve y de Brésillac, recoris d' Italia
per lo compte de Sambucy y lo discurs de r e cepció de M. Sabatié-Gaat.
Ja 's pot s u p o s a r que
LA. ILUSTRACIÓ CATALANJW
no faltaría á un acte tan i m p o r t a n t com lo de
la i n a u g u r a d o de la Exposició regional de Vi-,
lanova, q u ' ha de servir en gran manera pera
donar L coneixer 1' esiat de nosiras forsas p r o -
LA
Tom III
ILUSTRACIÓ
H7
CATALANA
ductivas. Invitáis per la comissió organisadora
lo cenienari de M u r i l l o h a n donat lloch á esce-
del certamen q u e posa á disposició deis c o n v i -
nas incalificables.
dáis u n tren exprés compost de doscotxes-salons
•de primera clase y '1 cotxe-saló particular
del
Sr. G a m a , nos trasladarém á Vilanova formant
part de la comitiva oficial en la que 's c o m p tavan
don
m e n t los u n s ais altres.
La professó disposada en h o n o r del
insigne
general
p i n t o r , acaba com se sol dir, com lo rosari de
B l a n c o , lo senyor d o n Casimiro
r a u r o r a ; es á dir en mitx d' una g r a n confusió
ademes
Ramón
C o m succeheix sempre n o hi ha qui vulga
carregar ab la culpa q u e s' atribueixen m u t u a -
V Excm.
Sr.
Capitá
G i r o n a en r e p r e s e n t a d o de la D i p u t a d o
pro-
vincial, lo doctor don J o a n de RuU delegat per
en q u e feren lo gasto los viscas
y I s morís
y
fins alguna g a r r o t a d a .
l o C l a u s t r e universitari, lo M. I. senyor ca-
La passió política pot vanagloriarse d' h a b e r
nonje d o n Francisco P u i g y Esteve representant
siguí r autora de tanta inconveniencia com en
del E x c m . é I l m . Sr. Bisbe de la diocessis y
aquesta ocasió ha tingut lloch en Sevilla. Efec-
delegats de la Societat E c o n ó m i c a Barcelonesa
tivamenl es cosa de gran trascendencia V averi-
d ' A m i c h s del Pais, del Institut Agrícola Cátala
g u a r si '1 gran
d e Sant I s i d r o , de la J u n t a provincial d' A g r i -
gava ab los Iliberals ó ab los absolutistas.
cultura,
Industria y C o m e r s , del Instituí de
colos de la p i n t u r a
combre-
RAMÓN E . B.'.SSEGODA
F o m e n t del T r e v a l l nacional, del F o m e n t de
la P r o d ú c e l o española j u n t a b l o s representants
d e la prempsa y alguns deis principáis exposi-
NOSTRES
GRABATS
t o r s d" aquesta capital.
Lo trajéete de la línea se recorregué en m e n o s
d e 3 cuarts y al arrivar á V i l a n o v a , després de
ser
r e b u t s per las autoritats de la vila y gran
número
de particulars, passarem á visitar 1'
Exposició, qual
edifici construit exprofés
p r o d u h í u n a magnífica
nos
i m p r e s s i ó : está situat
al costat de u n altre edifici en construcció
des-
t i n a t á la Biblioteca B a l a g u e r , devant de V est a d o del ferro-carril. Ben aviat lo p o d r á n a p r e ciar nostres lectors per las vistas del citat edifici
que
próximament
p u b l i c a r e m en
nostre
pe-
riódich.
L ' i n a u g u r a d o t i n g u é lloch en u n elegant
p a b e l l ó . L o president de la comissió o r g a n i s a dora q u e no es altre q u e '1 pare L l a n a s , lo sabi
escolapi q u e ha ilustrat tantas voltas la sagrada
cátedra de B a r c e l o n a , dirigí h p a r a u l a á las
personas allí r e u n i d a s manifestant la magnífica
acullida q u ' entre 'Is p r o d u c t o r s habia t i n g u t T
Exposició puig q u e la comissió no podía disposar del espay mes petit pera 'Is n o u s exposit o r s q u e 's presentessen ; manifestá ademes que
las instalacions estavan a l g ú n tant atrassadas y
q u e p o d r í a n d a r s e p e r Uestasavans d e l s v u y t d i a s ,
d e lo q u a l q u e d a r e m p l e n a m e n t convensuts al
recorrer las salas de 1' exposició, especialment
la d' escultura q u a l coberta está encara per t e r m e n a r . Ausent lo s e n y o r G o b e r n a d o r de la
P r o v i n c i a , V Arcalde de Vilanova declara oberta
r Exposició en n o m de S. M. lo Rey després
d e lo q u a l a n a r e m recorreguent successivament
las salas de p i n t u r a s , flors y p i a n o s , la de fotografías, la de filats, teixits y estampáis, la de
ebanistería, fustería, botería,
sillería, etc.,
la de m e t a k i r g í a , m a q u i n a r i a , etc., la de p r o ducies q u í m i c h s y farmacéutichs, obras de
fanch, b a l d o s a s , m a r b r e s , cerámica, etc., la d'
olis, v i n s , a i g u a r d e n t s y licors, y ú l t i m a m e n t
la de b o m b a s , p r e m p s a s , etc. etc.
Després t i n g u e r e m lo gust de visitar lo pabelló de la t ó m b o l a q u a l s lots consisteixen en
magnífichs objectes de plata y or, b r o n z o , porc e l a n a , q u a d r o s al oli, laulelas de saló, g e r r o s
artísiichs, rellotjes d' or y de sobre l a u l a , p r e sents de distingidísimas personas a l g u n s d' ells,
com son la senyora M a r q u e s a de M a r i a n a o , los
senvors Romero y Robledo, Magaz, Ferrer y
Vidal, Sama, Raldiris, Puig, Sans, Carreras y
m o l t s altres.
A las sis de la tarda regresarem á nosira c i u t a t s u m a m e n t complascuts d' h a b e r assisiit á u n
acte q u e posa de relleu Testal floreixent en q u e
""s trova la prodúcelo catalana á pesar de lo poch
favorables disposicions q u e ja fa molts anys
v e n e n t d e m o s t r a n t per ella los g o b e r n a n t s de
nostra patria.
\-
jf
A Sevilla las fesias disposadas pera celebrar
RICART WAGNER
Entre las mollas noticias que podrían donarse del
gran compositor Ricart Wagner, condensadas las principáis, se troban en lo últim ensaig biográfich escrit
per don Joaquim Marsillach que tenim á la vista.
Nasqué Ricart Wagner á Leipzig lo dia 22 de Maig de
i 8 i 3 , essent son pare escriba del Tribunal, si bé la
mort lo priva ja desa companyiaals set mesos. S a m a r e
d o n a d e t a l e n t y viva imaginació, casa al poch temps
ab un pintor actor, y autor d' algunas comedias, Lluis
Geyer, qui fou contractat poch després pera lo teatre de
Dresde, ahont se traslada tota la familia.
Lo padrastre de Wagner morí quan aquest sois contaba set anys, y habent ohit la vigilia de sa mort que
aquell tocava una aria deis Freischüt^, Geyer exclama:
«(Tindrá tal vegada Wagner talent pera la música?»
DesarroUantse prestament lo talent de Wagner execulá en lo piano. 1' overtura de Freischüt^, després d' haberla ohida una sola vegada en lo teatre de Leipzig.
Coneixedor ja deis clásichs ais onse anys, comensá á
llegir á Shakespeare, y habent compost diferents tragedias de molt escás valor Uterari, ais quinze anys ohí la
sinfonía pastoral de Beethoven, y aquesta desarrolla
son geni musical.
Continua sos esiudis literaris y especialment los m u sicals baix la direcció d e W e i n l i n g , y després de conegudas las composicions de Mozart, escrigué algunas
obretas 1' any i833.
En 1834 fou elegit director del teatre de Magdeburgo,
y escrigué una ópera romántica titulada Las Fadas,
imitació de 1' estil de Weber de qui també va ,rebrer
després algunas Uisons.
Inseguint F idea de la Muta de Portici, posa en escena i^a novicia de Palermo, y únicament esclatá son geni
quan posada en escena sa gran ópera J<ien:[i, brota
després de sa ploma la gran ópera Taiinltauser, y poch
després comensá lo plan del Loheiígrin.
S' estrena lo Tannhauser 1' any 1845, y en 1847 acaba
lo Lohengrin. Liszt va fer executar aquesta obra 1' any
i85o en lo teatre de Weiraar y 1' aceptació fou gran,
essent després cada dia major son éxit.
Viatjá Wagner per las principáis Corts d' Europa,
eran solicitadas cada dia mes sas composicions, mes éll
perseverant en 1' estudi no '1 deixá de má fins haver compost segons desitjava la gran trilogía de L'ane// deis Niebehings.
L' any 1876 una comissió de senyoras encarregá á
Wagner una marxa pera lo dia de 1' overtura de 1' Exposició internacional de Filadelfia, y havent escrit tota
la partitura de sa má li fou entregada per ella la cantilat de 25,000 franchs.
Wagner que ha conseguit formar una nova y notabilíssima escola musical, viu ab sa famiiía en una casa
prop de Bayreuth, haventse casat en segonas bodas T
any 1870 ab una germana de Liszt, y no sois ha compost lo Parsifal que formará trilogía ab lo Lohengrin,
sino que sens descans anyadeix nous timbres á sa brillant carrera artística.
UN DE TANTS
Reproduhí t' inolvidable Balaca, en aqueix tipo arrogant y vestit ab la inarcialitat propia de 1' época , un de
aquells soldats deis tersos d' infantería espanyola de las
épocas de Felip I.'I y Felip IV.
Aguerrit ja en lo servey, entrat en anys, mes ab tot y
aixó atildat y presumit, pensant vence també en las
Iluytas amorosas sois ab sa presumptuosa presencia,
segons escriu molt bé Rada y Delgado, sois era una
sombra de son passat esplendor.
La gran roba que cubria '1 eos d' aquestas tropas
s' anomenava ncasaca,» y era ordinariament groga, per
lo qual s' anomenavan molts cossos «la guardia groga;»
portavan també, en actes de servey de guerra , en lloch
d' ampie coll ó valona , una ampia gola d' acer, las botas ampias y de campana, eran, per lo regular, sens
vernissar, ó sia rossas; y las calsas vermeílas ó de color
de pansa. Lo granxamberch de feltre blanch tenia ploma vermella , y 1' ampie tahalí de cuiro ros ó de color
natural, que sostenía la llarga espasa de cassoleta, tenia
penjadas sobre 'i pít algunas borlas, ó bé en ocasions
alguns cartutxos pera la cárrega del arcabús, arma pesada y de culata casi quadrada á 1' arabesca.
LO CASTELL DE S A V A . S S O N A
En la plana de Vich y no lluny deis pobles de Roda y
de Folgarolas se descubreix enlayrat sobre uns ferestechs penyals 1' antich castell de Savassona, qual cape11a avuy serveix de parroquia y te per titular á San
Feliu.
Desde aquella altura se descobreixen á maravella las
crestas del Montseny y las montanyas de Nuria, essent
lo panorama extens y variat en termes que es deis mes
pintoreschs de Catalunya.
Lo castell de Savassona si bé com totas las moradas
senyorialsde 1' Edat Mitjana per sa sola pcsició demostra lo paper que desempenyá en aquella época de Iluytas continuadas y de grans desigualtats socials, sois en
un de sos frentes revela son destino especial de fortalesa ó forsa com llavors se deya, y en son frente principal las construccions posteriors 1' han desfigurat de
tal manera, q u e mes que altre cosa sembla un casal
particular.
En son interior la capella y algunas salas, revelan algún tant son passat esplendor, y donan ventatjosa idea
del poder d' aquells senyors que foren veritables reys en
son territori, disputant sovintsas prerogativas al sen-,
yor de la térra los Reys d' Aragó de qui eran feudataris.
Lo ilustrat dibuixant senyor Pahissa, ha escollit ab
molt acert lo punt mes pintoresch de la persper.tiva d'
aquest castell, y no es precís que ponderém las dots de
excelent dibuixant y distingit paisagista que aquesta
elecció demostra, puix lo quadro agrada desde luego, y
no si troba falla en cap de sos detalls.
LOS CIERVOS Y LA SORTIDA DEL SOL
Aquest bonich quadro de Deiker, es una impressió
presa directament de la naturalesa, en la que al mateix
temps que descolla lo despertament del regne vegetal,
están també ben representáis aquests ágils mamífers
ais que atrau poderosaments la claror del nou dia, produhintloshi certa estupefacció particular que los te per
bon espay de temps embadalits.
RIPOLL.-VORERAS DEL FRESSER
Ab peculiar ingeni 1' aventatjat pintor don F. Torrescasana, ha volgut donar una idea en lo quadro que reproduhim, dibuixat per ell mateix, y propietat de don
Enrich Batlló, de las accidentadas voreras del Fresser, á
Ripoll, en lo punt ahont los grans penyals que s' internan en lo riu donan varietat al paisatge.
No menos lo fa atractiu la simpática figura de la dama
que está pescant ab una lleugera canya, forastera distingida per son trajo y per la delicada sombrilla japonesa ab que se resguarda del ardents raigs del sol.
Tractada la vegetado á grans massas y com simple
accesori, produheix també bon efecte com accessori del
quadro, contribuint al bon efecte general d' una composició tan sencilla com ben entesa.
VALENCIA
PICAPORTAS DEL PALAU DE MOSSEN SORELL
Entre las admirables obras de serrallería que produhí
lo sigle XV, se conta de las primeras P artístich picaportas del paiau de Mossen Sorell.
Aquest paIau q u ' era una de las glorias de V estil
mudejar á Valencia, are per desgracia semi-arruinat
per un incendi, no sois tenia hermosas y origináis portaladas, sino també iletalls de tan interés com ho es lo
picaportas que reproduhím.
En aquest com en lo de Vich y en lo de la casa de 1'
Ardiaca de Barcelona, succesivament presentáis en nostras planas, se observa una originalitat de concepcíó, un
gran vigor artístich en la manera de combinar los elements ornamentaris d" aquella época, y ademes d' aixó
una factura ó ina d' obra, que no ha sigut després igualada per losmeslres serrallers, especialment los deis sigles XVII y xviii que per altre produhiren grans obras,
si be en general mes notables per sas dimensions y prolixitat d' adornos que per la severitat y puresa d' estil.
Aquestas obras com lo picaportas de casa Mosseri Sorell, de las que no fa pas molt se dona una notable
mostra á Barcelona, oon las que ab empenyo deurian
esser imitadas pera retornar á la serrallería á aquells
dias en que 1' art dominava la materia, y P enriquía
produhint obras dignes de constantadmiració, y d'esser
cuidadosament conservadas.
EDUART T.ÍÍMARO.
LA
148
UN
DE
ILUSTRACIÓ
T A N T S .
—
CATALANA
COMPOSICIÓ DE RICART BALACA
Tom ITI
H
o
3
CASTELL
DE
SAVASSONA.
DiBUIX
DE
PAHISSA
LA
i5o
LOHENGRIN
^|pNC\R que tal volta un poch rendit del
viatje, ha arrivat al fí, y contra lo que
•"Is pessimistas suposavan, ha estat ben rebut.
Mos lectors h a u r a n ja compres qu 'm refereixo
al temut fantasma del porvenir, tant discutir,
tant criiicat y r o n d e m p n a t ab rant entusiasme
per los sectaris de la melodía cuadrada y uniforme. J o n o sé si algú s' estranyará de q u e
dongui á la presenr revisra un ró un poch franch
y alegre. Sentiría que se 'm consideres capas
de cebarme ab los que per espay de molr temps
s'' han permés la Ilibertat de creure visionaris,
ignorants y revolucionaris á tors los que com
jo, V tilrim deis parridaris del W a g n e r d e Tatznhaüsei\ del Vaixell fantasmay
de Lohengrin,
han tingur la a b n e g a d o de defensarlo de las
mil y u n a imperrinencias de sos encarnisars
contraris. Consri que no es la sarisfacció de una
venjansa qui mou ma p l o m a ; sino solsamenr
la alegría per una noble y llegírima vicroria.
Q u a n ab rora inrenció y pera preparar al
públich pera P audició complera de las genials
parriruras de W a g n e r , inrercakiban los admiradors del mesrre en los programas de concerrs
instrumenrals alguna pessa sobre morius de
a q u e l l a s , a'gun fragment original com per
exemple la marxa de Tannhailser ó la Fulla del
álbum , deyan los que pensan al revés de 'Is
propagandisras. «Aixís s' enganya al públich
que por creure que las óperas enreras del destrucror del rearro lírich modern teñen lo mérit
de 'Is morius rriats que se li fan senrir.» «Quin
desengany lo dia que 's demostri la mala fé
deis Wagneristas al posarse en escena qualsevol
de las obras de son ídol» y 'Is mes benévols,
aquells que per polírica saben nadar y guardar
la r o b a , se concretaban á reconeixer al mesrre
alemany un exrraordinari ralenr de armonista
y de orquesrador fent observar no mes, aixís
d e pas , sa desconfiansa que correspongués á
aquell lo compositor dramátich. U n s y alrres,
los enragés y los m a n s o s , los frenérichs y los
tranquils, los contraris decidits y los vergonyants, á Barcelona com en molts altres llochs
han fer fiasco complerr. N i n g ú s' ha esgarrifat,
n i n g ú ha quedat sort, Téxit de Lohengrin,
primer drama lírich de W a g n e r esrrenar á Barcelona ha esrar esponráneo y verdader. N o hem
tingut necessitat de reclam, de propaganda exagerada, ni de claque. Potser lo públich va anar
al teatro mal disposar, per las
paparruchas
que se li hablan contat del autor y de sas obras,
pot ser se seniia mes inclinat á la severitat que
á la tolerancia; pero las manifestacions de la
bellesa s' imposan y devanr de la inspiració de
la ciencia y del ralenr las preocupacions se fonen. Va sucsehirlo que era inevitable; lafredor
y la reserva van obrir pas al enrusiasme mes
decidir y u n á n i m e . Si era verirar que 'Is W a g neristas de Barcelona fossen pochs y molt contats, si hem de donar crédit á las aseveracions
de moltas personas ben conegudas per son odi
declarar á la reforma, lo miracle es mes notable
encara ; perqué en lo dia de esrreno de Lohengrin semblava que rorhom professes las reorías
del porvenir, tant ruidosas eran las mostras
de a p r o b a d o , tant nutrits los picamenis de
m a n s , tal la unanimitar ab que roihom d e m a nava la repetició deis fragments culminants. Si
eram pochs, una senzilla manifestado 'ns ha
aumentat las nostras filas ab milers de adeptes
que imposibilitaran sens dupte desde avuy lo
resultat favorable de certs maneigs que teñen
ben poch de artístichs y res de nobles ni de l ó gichs. Deixaré en pau después de aquest ja
diluit prefaci ais que no h a n vacilat en emplear
ILUSTRACIÓ
Tom III
CATALANA
las repugnants armas de la sátira, de la injuria
y de la calumnia contra W a g n e r y conrra sos
admiradors. Es de cavallers y de crisrians lo
saber perdonar. Crech y sense ser profeta 'Is hi
a u g u r o que mes de una vegada rindrán que
mossegarse 'Is llabis y mes de cuatre ferse passar la rabiera al veure que 'Is aficionars y los
inrelligenrs van donant la rahó á qui la ré y
que fins los mes recalcirrants se convencen y
confessan lo que mes ha de doldrels^ que Wagner es positivament un talent superior en lo
género dramárich.
Avans de parlar de la impresió rebuda per la
execució de Lohengrin,
just es que la crítica
espressi sa opinió sobre '1 valor de la obra. La
poérica llegenda del cavaller de lo Sanr-Graal
que inspira á W a g n e r es prou coneguda pera
que 'm consideri dispensar de c o n r a r l a , mes,
fora injust lo deixar de fer consrar lo parrir inmens que de ella ne va rraure al crear lo deliciós poema de Lohengrin,
pié de pensaments
origináis, de imatjes que sorprenen , de situacions altament dramáticas y de conceptes y
frases ideáis. Fins desvirruar per la rraducció re
lo Uibre de Lohengrin
norable valor lirerari v
considerar baix lo punr de visra musical pochs
y ben pochs per no dir cap s' en trovaría que
oferir camp tan vasr pera desanrotllar los inagotables recursos ab que conra lo verdader
ralenr. Sobre cuarre personatjes principáis gira
la acció del drama, Lohengrin lo celesrial guerrer símbol de la generosirat, de la noblesa de
cor que abandona ab gusr las puras regions en
que habira pera salvar de la infamia, de la
deshonra y de la morr á la infelís donzella falsamenr acusada de haber assesinar á son germá;
Elsa ripo ideal de candor y de ignocencia que
consagra á son desconegut salvador sa vida, y
sa bellesa y quina serena felicirar vé á inrerr o m p r e en mala hora la maleida baba de la
calumnia que la fa gelosa y desconfiada fins á
ferli perdre ab son esrimar rora esperansa de
realisació de sos somnis, y Ortruda y FredericK
encarnacions odiosas de tots los mals sentiments
y de toras las baixas pasions, que per ambició
no vacilan en sacrificar la ditxa deis altres. Lo
carácter deis personatjes no 's desmenteix may
sostenintse ab admirable propietat en tora la
obra. T a l es lo poema dramárich sobre lo cual
W a g n e r va escriure son Lohengrin,
ral es la
base que lo poera eminenr s' oferi así mareix,
músich de indiscurible porencia creadora pera
c o m p o n d r é s a m é s r i c a , sa mes valiosaconcepció.
Y abandonanr rora digresió sobre lo Ilibre
paso á la música. Pocas impresions recordó
que m' haigi produhir un fragment insrrumenral tan agradables com la del preludi de Lohengrin. Lo moriu del Sanr Graal que 's fa senrir
en lo extrém agur deis violins ab sordina al
principi va reproduhinrse y passant per diferenras ronalitars per tors los rimbres de la orquesra. La melodía ideal y vaporosa va acostanrse fentse cada vegada mes sensible, los
núbols que rapan la visra del m o n u m e n r , se
dissipan, lo temple hont se conserva lo depósir
sagrar, la copa mísrica, va á ferse visible per
un momenr ais ulls deis mortals, lo motiu creix,
la sonorirat aumenta, se fonen los úlrims vapors
que oculravan lo sanruari y u n tutti de i n m e n s
efecte, formidable, arrebarador descriu ab irresisrible verirar roras las desconegudas magnificencias del casrell de Monsalvat h o n t re lo
ceprre Parcival, gete deis cavallers y pare de
Lohengrin, y quan lo colossal conjunt va á fer
esclarar en crirs de enrusiasme la emoció que
embarga al oyent sensible, desapareix ror de
u n cop de celesrial visió; á los estridents acorts
del metall succeheixen los dolsos y afalagadors
de la corda que van d i s m i n u i n t sa forsa fins á
perdres en ideal armónich com en los primers
compassos.
La victoria conquistada per la página magistral que he procurat descriure ha estat c o m plerra per rot arreu. Es segur que lo preludi
de Lohengrin de molrs anys ensá no s' ha tocar
u n a sola vegada devanr del públich mes apárich
sense que á crirs se demanés sa reperició.
Lo recirat del Rey a b q u e c o m e n s a lo primer
acte de la ópera, ha semblar pesat y difus alsque sois desirjan cantábils fácils y agradables;
pero ha sarisfer en cambi ais inrelligenrs que
demanan al composiror !a rraducció fidel de las
situacions de la obra. En igual cas se rrova l a
racconto de Frederich,
que en mans de u n
mestre rurinari hauria resulrat sens dubre u n a
preciosa aria de barírono, ab sas c o r r e s p o n e n tas cadencias y demés excesos propis del cas en
lloch de un enérgich recitar instrumental abverdadera ciencia. La frase deis violoncellos y
bai:!íos que repetida en ronalirats v a r i a d a s
acompanya la a c u s a d o de fratricidi llensada
per lo malvar marit de Ortruda sobre Elsa de
Brabant es magistral y de gran potencia dramática, contrastant y p r o d u h i n t sensació fonda los
nou compassos ab que lo coro de homes m a n i festa son h o r r o r al mateix remps que sa estranyesa de que la culpable sia la q u e el acusador
indica.
U n ritornello
de trista y sentida melodía
acompanyat de truncadas frases del coro prepara la sorrida de Elsa á la escena. Devant de la
bellesa de la pessa següenr se m ' ha ocorregut
m o h a s vegadas que podrían los detracrors de
W a g n e r reconeixe lo ridícul de sas aventuradas
afirmacions. Negar la inspiració, la facilitat de
concepció melódica ab que ha sigut escrita, es
negar la evidencia, es volguer, com se diu, fer
combregar ab rodas de molí á la parr de públich inconscient que no puga fer á sa mala fé
la deguda justicia. Y la música de tot el resto
de la escena segona, finida la preciosíssima melodía de Elsa se sosté á igual altura haventse
salvat ab pasmosa facilitar lo no perir obsracle
de una siruació dramática s u m a m e n t complicada per los molr disrinrs senrimenrs que a n i m a n
ais personarjes.
JOSEPH
RODORF.DA.
(S' acabará )
CANTARS
(Coleccíó premiada ab la rosclla de plata esmaltada en lo darrer
certamen de Lleyda)
Qui canta sos mals espanta
I
Canto amors en mes corrandes
y callo mos greas dolors;
per' mi guardo les espinas
donant ais altres les flors.
n
Lo pobre cor meu no ascolta
consells que 1¡ vaig dict&nt;
be prou que 'Is ascoltaria
si no estés tan Uuny del cap.
III
Com se corseca la rosa
si no reb del sol la llum,
així mateix, oh estimada,
jo 'm corsero Iluny de tu.
IV
Quan estrenys entre les tevei
la meva má Iremolant
podría dir á las hores
que tinch lo cor á la má.
V
Si en sonris d' amor esclata,
es ton Uabi carmesí
Tom III
LA
clavellet vermell y tendré
que 's bada de bon matí.
ILUSTR^CIÓ
aixi poguessem partirnos
1' amor que viu en mon cor....
XXII
VI
Quan era prop teu moria
y are moro estantne Uuny;
amor vol que á lotes hores
haja de penar per tu.
D'ensá que la traydoria
de ton pit va cová al fons
havém jural oblidarnos:
tu m' has oblidat, jo nó
XXlIt
Vil
Tes galtes son freíques roses
del jardinet del amor,
es lo jardiner ma boca,
la rosada mos petons.
»
'
Del cim d' un desitx altissim
cayguí al fons del desengany,
y d' ensá de tal cayguda
me sentó al cor toi lo mal.
XXIV
VUt
Tanta ventura gosada
ja m' ofega 1' esperii;
y no estich contení encara,
qu' es poca per raon desitx.
CATALANA
¡Si pegues mori, eslimada,
si pogués morí á les mans,
per catafaich ton pit verge
y tes trenes per dogal !
IX
XXV
Marcida una violeta
veig damunt de lo teu cor;
;cóm pot ser que ahont tot es vida
puga morirshi una ñor?
Per tot lo mal que m' has fet
sois te desitjo una pena:
que 't posen al costal meu
quan dormis la son eterna.
Quan r amor me vas jurar
pe '1 sol que 'ns il-luminava,
davant per davant del sol
s' hi posa una nuvolada.
Qui canta sos mals espanta;
diguéu, si aixó es veritai,
lanles ditxes, tantes penes
;cóm s' oblidan d' un plegat?
XXVI
ENRICH F . AR.MENGOL.
Barcelona—24 Abril 1882
Les Uágrimes que ara ploro
en mos uUs no les veuréu;
massa bé que jo les senio
dins del cor com van cayent.
Xil
Cap per pensar Deu va darnos
y cor sois per' estimar;
jo ¡pobret! ab lo cor pensó
y tü eslimas ab lo cap.
xni
Sempre dius que lens desitjos
y per' realisarlos fe;
oblidant que mor, aymia,
lo desilx en lo plaher.
XIV
Dueá Horeles á 1' hora
dues ñors vas esfullar:
r amor qu' en mon cor viviá
y la rosa de tes mans.
XV
Bé prou voldria oblidarte
per lant com m' has fet penar;
mes per' aymar tinch prou forsa,
per' oblidar no 'n linch pas.
XVI
Des que i' he perdut, aymia,
sentó que 'm flaqueja '1 cor;
avesal sempre á estimarte
no sab viure ab desamor.
XVII
Pensant en aquell moment
que 'm vas dir que m' estimavas,
me 'n recordó b¿ d' un gall
que va cantar tres vegades.
XVIII
Quan per darrera vegada
s' íístrenyian nostres mans,
nostres cors se desjuntavan
per tota una etcrnitat.
XIX
Quan nos estimavam lant
somniavaque m ' a b o r d a s ;
araquem'hasoblidat
somnioqu'encarm'estimas.
XX
En mon cor una Horeía
s' hi arrelá tan solament
nascuda en ma primavera
n' es la flor un pensament.
XXI
Tal com nos partím 1' ausencia
£\ue m ' umple de desconhort.
IMPRESSIO
DE
LA BANDA. D E B A S T A R D Í A
j^ffiOM se despren del lítul ab q u e presentem
Sré^ aqüestes cuftes radies, no es lo nostre
á n i m o fer u n judici crínch de la última obra
dramática del eminent poeta D. Frederich Soler. N i alcansan les nostres forses á competir
ab les erudites apreciacions consignades en la
prempsa diaria, per reputats escriptors crítichs,
n i ' n s guia la il-lusió de creurer q u e , ab la
nostre pobre p l o m a , podem afegir u n a sola
fulla, ais brillants llors de la esplendent corona
del primer deis nostres autors dramátichs.
H e m assistit á dues de les representacions de
La banda de bastardía y no sabem resistir á la
tentació d' e s p l a y a r , n o T efecte que 'ns causa
en la imaginació, sino V agradable deleyt que,
dolsament s' infiltra en lo nostre cor, d u r a n t V
audició de la magistral obra q u e 'ns ocupa.
Cada g e n e r a d o , s' ha amparat de la tendencia
de la época en que ha viscut: així los nostres
pares, q u e no tenian ditxosament lo cor e n d u rit per lo feixuch pés del or, idol de la societat
a c t u a l , gosaren ab les encisadorcs creacions de
C a l d e r ó n , L o p e , T i r s o , Moratin y tantíssims
d' altres q u e , atenent á la religiosa máxima de
que r h e m e no viu solament de pá, dedicaren
los fruits de son saber, á elevar ab les e m b a u mades flayres del s e n t i m e n t , P esperit per les
purés regions del i d e a l ; com la generació p r e sent, tristament materialista, s' ha entussiasmat
ab los desconsoladors problemas d' Echegaray.
T a n t nos dol contemplar á V h u m a n i t a t , en
1' árit camí q u e ha e m p r é s , com veurhi poetas
que, oblidant que h a n rebut del cel les vibradores cordes de sa lira, en lloch de pulsarles ab
lo benefactor alé de la idealitat, las puntejan ab
la pols d' un fanch , q u e per mes q u e desditxadament existeixi, no es per cert al poeta, á qui
millor escau la trista tasca de r e m ó u r e l .
Del rnaridatje, entre '1 positivisme y la incred u l i t a t , s' ha pretengut fer brotar en lo camp
de la poesía, u n absurdo estétich, la escola n a turalista. L' estudi, '1 talent, la forsa d' i m a g i nació, cualitats lotes de cervell, no de cor, han
lograt vestir ab brillant ropatje, qualque asquerosa realitat, pero com no es posible, qtje les
t e n e b r e s d o n g a n l l u m , ni que floreixi á r b r e q u e
i5i
ha m o r t , si ha en aquest génre, obras que h a n
lograt enlluhernar, no han conseguit q u ' e n gendros, concebuts ab la fredor del glas, hagin
tingut lo foch sublim,vivificador,del sentiment,
sagrada pira d' ahont lo poeta y especialment
lo dramátich , extrau los elements q u e donan á
sa missió, lo fi pera que ha sigut creada; tal es,
lo de perfeccionar la vida h u m a n a , donantli la
grandesa y elevació que mes 1' acostan á la
idealitat.
Deixis per la prosa, la prosa de la vida, y si
desgraciadament, la indiferencia y 1' egoisme,
han invadit ab sa mortífera corrent, la societat
actual, tánqniseli ab fermesa, la porta del colisseu y encara restará esperansa. Deu, ha donat
á la guspira despresa de la fornal del c o r , un
p o d e r v e r a m e n t sobrenatural. Nosaltres, havem
vist á homes, q u e han fet tínica gala de no sentir altres sensacions que las del d u r metall,
conmoures y espurnejarlos l o s u l l s , e n 1'acte
segon de la censillíssima comedia d' E g u i l a z ,
Los soldados de plomo.
La rasa h u m a n a , te necessitat d'esser elevada
y q u a n 1' art ho consegueix , realisa la mes
gran y la mes bella, de ses nobles y trascendentals atribucions.
D. Frederich Soler, á qui Deu tant especialment ha afavorit, ha compres que cada privilegi,
imposa sos debers, y ha entrat en u n a nova via,
que 'ns ha fet sentir, 1' irresistible desitj d' u n i r
la nostre insignificant felicitació, á la q u e ha
rebut de la prempsa tota; perqué q u a n u n a obra
d' a r t , ostenta los joyells de la liltima del &enyor Soler, s' imposa á totes les clases y á totes
les ideas.
La banda de bastardía, no necessita de crims,
ni d' asquerosos vicis, per enclourer 1' alissient
del interés y la commoció del dolor. C o m per
intuhició, s' endevina desde 1' acte primer, que
la inmoralitat no té son estatje en la casa del
baró y no obstant, lo públich q u e desitjadament,
fa algún temps q u e , apar no 's c o n m o u mes q u e
per les desgracies, q u e son natural resultat de
passions il-legitimes, s' identifica ab lo dolor
de un m a r i t , q u e plora tant com 1' h o n o r q u e
creu perdut, la decepció en 1' amor de la q u e
fou sa esposa ; ab un pare q u e ayma á son fill,
ab tota la vehemencia de u n sentiment, q u e '1
porta fins al sacrifici; y ab u n a esposa, q u e despres de disset anys de m a t r i m o n i , idolatra á
son marit, ab lo foch que Julietta á R o m e o y
Eloissa á Abelardo.
L ' h o n o r , la virtut y ' 1 sacrifici, que tant
belles creacions inspiraren ais autors clássichs
espanyols, han ficsat 1' atenció del nostre insigne
poeta, ha moUat sa ploma en lo linter del cor
y una de les mostres de son acert, son sens
dublé, les preciosissimes tirades de versos q u e ,
com artístich enfilall de pedrés precioses, vesteixen 1' inspirat poema d r a m á t i c h , q u e no
temem en assegurar, será u n deis mes bells
florons, de la p r e u h a d a corona, q u e tant justament s' ha conquistat en lo floridíssim c a m p
de la literatura patria.
DOLORS MONCERDÁ DE M A C I Á .
CANSO D E DOL
Mar endins vola una ñau
de velas blancas,
cora gavina á ranl 1' oneig
estesa d' alas.
Tan bon punt n' apar que '1 fons
vuUa dragarla,
com pujarla dret al cel
la nuvolada.
Al bramuls ronchs de la mar
canta que canta,
Págs. 152 y 153
XLA
LOS
CIERVOS
Y
LA
ILUSTRACI"
SORTlD;^
Tom III
CATALANA
E>EL
SOL
—
QUADRO DE DEIKER
LA
i54
entristit un mariner
ab veu qu' esglaya.
— ¡ Adéu platja de mon cor,
térra estimada !
Adéu tú la dolsa amor
d i la meva ánima.
Quan 1' onada bramulant
mor á la platja,
pensa que h¡ deixa mon plor
per recordansa.
Y aixis coin un jorn borra
quan vaig deixarte,
ma petjada del sorral
al embarcarme,
Fes que no 't borre del cor
1' ausencia amaiga
los juraments que 'm vas fer
en esta platja.
Si aixis passa, vulla Déu
que al se' en mar alta,
la mia ñau, son negre fons
puga dragarla.
Y si un jorn ab altra amor
vas á la platja,
mal al ferli jurament
de ta constancia ,
Avalotada la mar
vinga á gitarne
á tot peus, ja mitj podrit
lo meu cadavre.
E.MiLi COCA Y C O L L A D O .
BIBLIOGRAFÍA
Une épopée caialane au xix' siecle.— L'ATLANTIDE de
don Jacinto Verdaguer, par Mgr. Joseph Tolrá de
Bordas; etc.=Paris, Maisonneuve et C'°, i88r. Gran
in 4.° de i32 pags.
¡fél^LLÓ que 's diu en cátala : «la sang may se torna
aBss aygua» ha vingut á comprobarho, ab lo Ilibre
de que aném ara á ocuparnos, lo Reverent Monsenyor
T olla de Bordas. Cátala de noms ha volgut serho de
fets; y ho ha sigut. Heréu de 1' esperit de aquelles dones
de Illa de T e t , en Rosselló, d' aquelles heroines que
emules de les de Tortosa primer moriren abants que
deixarse dir franceses, lo digne sacerdot ha conegut, ha
assaborit, la preciosissima hesperidia del jardí de la
literatura Catalana y, enamorat d' ella, y apreciador de
sa valor no ha parat fins á feria coneixer y assaborir de
tots aquells qui com á llengua oficial parlan la que parlava lo Sant Rey [.luis, explicant, describint é interpretant 1' Atlántida mellor que cap deis crítichs nacionals
ho hagu-issen fet d' enea de la publicació de la incoffiparable filia del geni, sempre gran, sempre inspirat, de
nostre mossen Scintho.
Lo Ilibre de m o n s e n y r r Tolrá, es d'aquelles coses
que en nostres temps entran en 1' esfera de lo inverosímil; perqué e.i efecte i qui s' aniria á pensar may que
un extranjer deixantse emportar de son entussiasme
literari arribas fins al extrém de escriture un vólum panegirich sobre un thema tant/íí/Z/com un poema escrit
en cátala 9 Empero mossen Scintho es positivament un
vate, y vate vol dir profeta, y, ja ho úigué fa dinóu sed e s lo Just deis Justs: Non estpropheta sine honore, nisi
in patria sua et in domo sita. (Matth. xiij. v. Sy); per
aquesto rahó se li devian unes honors que ni en sa patria, ni en sa casa li havian estat dades. Digne premi
ais desvetllaments y traballoses hores que li costa á
son Autor la admirable obra, que en concepte del qui
«ubscriu si algt'n defecte te es lo de semblarse á la del
Vatican de Ro.na tan grandiosa en los detalls que hi
mirada humana no es prou ampia pera abrassarne un
d' ells ab un colp d' ull. ;Dilxós Scintho, tu si que pots,
com lo protegit de Mecenas, exclamar ab tot 1' erguU de
la convicció: Exegi monumentiim a;re perennius!
¡Per
á tu si que no s' ha tengut d' esperar á que la inexorable Parca fes ressonar la tétrica hora de les alabancesl
Com altre Dante, fins los párvuls, per carrers y places,
te senyalan (monstraris dígito prcetereuntiuní
catalaunicoe,/¡dicen lyr¿e) y V anomenan ab respecte!
Y les gent3 s' honran de parlarte y los amichs t' idolatrém per ta bondat inexhausta, y'per tes virtuts que
tant amagas. Emperadors en persona van á visitarte;
Papes tan grans com Lleó xiij se dignan ferte presentalles; y Poetes tant poetes com un Mistral te escriuhen
canes com la que sense por de esser indiscret vaig á
teñir lo gust de copiar y traduhir:
ÍLUsTRACtó
CATALANA
(! Maillane. (Boques del Rosa)
3 abril de 1882.
(lEstimat amich: Ditxós y admirat llegesch tot quant
»nr enviéu, aixis \es Cancons del Montserrat,
com los
vldylis y Cant mystichs y loDiscurs deis Jochs floráis;
«sois mes o c u p c i o n s exagerades me privan de expres«sarvos mes sovint y mes llargament mes felicitacionsy
«mes sympathies.
«Vostres Idylis y Cants mystichs sont d' una simpli«citat, d' una puresa y d' una elevació que no 's troban
«en cap deis poetes moderns. Haveu trobat en vostrecor
de poeta, en vostra fe de sacerdot, en vostra senzillesa
»de fin del poblé, 1' inspiració deis mes conmovedors
«cants populars, ab los que trenáu al catholicisme una
«corona de ilors celestials. Lo catholicisme tan atacát,
«tan calumniat, tan detestat, tan perseguit, tenia necessi«tat d' una gran lyra per á consolarlo en la proba en
«que se '1 posa; tenia necessitat d' un fiU amant é inspi»rat per á demostrar al mon ingrat qu' ell es sempre la
«déu deis pensaments mes elevats y deis mes humana
«sentiments. L' Esglesia pot ben enorgullirse de vos
«com erguUosa está, y felis es per causa vostra, la patria
«catalana y la llengua de 1' avior.
«Monsenyor Tolrá de Bordas ha escrit un bell Ilibre
«sobre vos, un Ilibre que us lera moltissim bé. Jo li n'
«he dat 1' enhorabona y 'm regositj' de que trobéu entre
»'ls catalans de Franca apreciadors tan distingits y tan
«capacos de fervos apreciar.
nCoraije, donchs, mon bon amich!
ciCantéu per á Deu, per á la Patria y per al Poblé per
«á aquest pobre y bon poblé á qui li arrencan de totes
«maneres ses tradicions, son ideal y son blau paradís.
«Vos abraca de tot cor com un germá abiaca á un
«germá y se recomana á vostres oracions
Vostre afectíssim
F. MISTRAL.»
Per acó res te d' estrany, que sábis y literats de totes
races s' hajan volgut ocupar-detingudament de 1' obra
capdal de la Musa Catalana y 'I Ilibre de monsenyor
Tolrá se troba completament justificat; es com si diguéssem lo march daurat d' aquell retaule. Permetians
donchs aquest reverent Prelat que 'I dongam á coneixer
á nostres lectors y li fassam de pas qualques observations, apuntades á mesura que havem anat llegint lo
seu escrit.
Obre lo vólum un Sumari, carcanada de la obreta, que dona clara idea del talent synthetich del
autor. Segueix aprés una disertado sobre si «espossible
lo poema épich en nostra época.» Aqui ab gran erudició
y prenent armes deis meteixs philosophs que han fet
crítica de 1' Atlántida, á mes de fundarse en lo parer de
homens de lletres eminents, ve á probar que la epopeia
no es del tot impossible en nostres dies. Seguidament
vé una pregunta. ¿Té Espanya un Poema nacioníl? La
resposta despres de passar en revista tots los poemas
castellans es de que no. Empero ;pot esserho un poema
cátala? Veheus aquí 1' altra pregunta que ve á tom y que
monsenyor Tolrá dilucida d' una manera tal que voldriam que tothom llegis aquelles ralles, especialment
aquells qui catalans de nissaga se donan vergonya de
dirse catalans. ¡Filis renegats de Catalunya, ignorants
grossers de les immaculades glories que vostres avis
conqueriren ab la sang de llurs arteries, indignes descendents d' aquelles generacions de sabis y de valents
que per á créures honrats, y de sobres, ne lenian próu
ab d i r : « Som cátala ! » Los qui vos envaníu de parlar
(mastegar á voltes) á tot us lo castellá, per ser mes fins,
sens recordarvos de que revestiu lo noble órgan de la
paraula ab la llureya del butxi. Vosaltres que ben segur
trobaríau mes noble la bandera morada de Castélla y no
alabariau tant la bandera d' or y sang, que ara 'n diuhen espanyola, si sabésseu que es la sacra bandera catalana, dignáuvos Uegir les planes 17 á 22 del opúscul
que 'ns ocupa y en elles, fa pena '1 dirho, apendréu de
la ploma d' un francés lo que es la llengua catalana, lo
que es esser cátala; en elles veuréu 1' honorable prelat
rossellonés estar just dintre 1' a b u n d o r , y esplendit
dintre la sohrietat y haureu de confessar que al tractar
de la parla, del carácter, del esperit y del giny deis catalans, un cátala no ho haguera fet m^ellor.
No tant felic, pero de m o l t , ha estat al tractar de la
biografía de Mossen Verdaguer. La veritat del cas es
que mon amich del cor nasqué ais 17 de Abril de i8^5
en lo poblet de Folgueroles ó Fogueroles, que d' abdues
maneres se pronuncia, distant cinch quarts d' hora de
la ciutat de Vich, essent sa mare Na Josepha Santaló y
son pare En Joseph Verdaguer, d' ofici picapedrer. Allí
en la Reyna de Montanya, en 1' antigua Ausona, coinencá sos estudis baix la direcció de aquell Seminari Conciliar, ordenantse de subdiaca en 19 Decembre de 1868,
de diaca lo dia 18 de Setembre de 1869 y finalment de
prebere en 24 de Setembrede 1870, cantantsa primera
missa dins 1' antiga capelleta de Sant Jordi, al bell mig
de la Plana de Vich, apadrinat per los nobles senyors
de Casa Picó, enramat I' altar per la malaguanyada senyoreta Carme, filia deis padrins, y per la neta del in-
Tom Iir
signe héroe de 1' Independencia, General Manso, en
la diada del Roser d' octubre del dit any 1870, ajudantli la celebrado del Sant sacrifici, en qualitat de
escola, nostre comú amich En Jaume Collell y Bancells,
mes tart també prebére, y abhuy Canonje de la Séu de
Vich, y ab assistencia de sa bona m a r e , que no tarda
mig any á pérdre, de son pare, y germans, de Don Marian Aguiló y Fuster, etc. Totes aqüestes dates son tan
certes.com que les sabém tots 1 os amichs i ntims de mossen
Verdaguer, confirmados per boca d' ell meteix repetides
voltes. Podriam afegirhi que tingué un germá ¡najor
q u ' e l l y una germana mes petita y que la fortuna deis
séus pares estava ben lluny de poderse calificar á'' aisée
acomodada) com diu monsenyor Tolrá, ans al contrari,
puix qus pagés (qui in pago habitat) no se refereix per ,
res al estat de riquesa y si solament á la localitat en
que 's te lo domicili ; aixis hi ha gent ciutadana, gent
vilajana y gsnt pagesa segons visca en ciutat, en vila ó
en comarca rural; dientse en aquest cas : un pagés traballador de la t é r r a , un ciutadá p o b r e , un vilajá de
bona casa, etc., acó es afegintse qualsevol mot ó phrasis adjectiu per calificar y determinar lo substantiu de
domicili de la persona de qui 's parla. Deguda á aquella
falla d' aisance de sos pares fóu P estada que nostre
Vergili cátala, feu en lo Mas Tona, casa de pagés de
prop deVich ahontdesde sos 16 anys fins ais 26 tingué
aculliment no interromput. Me sembla encara véureli per rostolls y prats d' aquella masía, tots dos
xicots, ell f o r n í t , á g ¡ l , colrat, de gayrell la barretina
musca, fent á cada colp de mach ó de térros etjegat per
son brac ferreny com disparat per una catapulta, recular estabornida una vaca que volgués esbarriarse, en
tant que jo mirantmo desde la célebre Font del Desmay,
propéra del trilithes megalithich de la dita capelleta de
Sant Jordi, 1' esperava ad ell y ais altres jóvens del Esbart literari vigatá pera celebrar una de aquelles freqüents esbartades, un d ' a q u e l l s doleos idylis, que mes
bé semblavan entre herbeys y feres un decaich deis
temps orphéichs de la vella Hellade que una sessió de
poetes d' abhuy die. ¡ Témpora mutantur et nos in illis!
No tornarán may mes aquelles hores de anys enrera,es
cert, empero també ho es que tota la colla nostra nos
traurém los anys de damunt, cada vegada que al trobarnos remembrem la felicitat d'aquells temps en que cap
de nosaltress' havia fet encara un nom , en que tots y
cadascun sois eram coneguts de nosaltres meteixos.
Los capítols quint fins al vinté comprenen una analysis detallada del poema, cnnt per cant, ocupantse primerament lo critich tn les dues fonts, dígamho aixis de
1' Atlántida: la Mythología y la Geología, escatint lo
carácter deis personatjes que hi entran en acció, y posant al lector en situado de poder compendre bé lo fons
cientifich-religiós de 1' obra verdaguerina. Los capítols v. á X. sont lo fil d' Ariadna que en aquella trica
d e c a m i n s y viaranys conduheixen al punt fin.il , á la
comprensió del poema. Es admirable aquella munió de
notes que adornan lo text, rublert ja tant de sí. Lo
reve.-ent Tolrá s' ha posat d' un sait en un gran lloch
com á critich y com á erudit.
En lo capítol ó paragraph xxj fa 1' historia de 1' Atlántida desde que fou premiada, constatanthi los escriptors que d' ella s'ocuparen nacionals yextranjers, ab
cites y dades importantíssimes per al pervenir. Es per
dirho be, lo judici universal del Poema.
Lo capítol xxij parla d' algunes belleses particulars
de 1' Atlántida.
Lo xxiij, s' ocupa del talent descriptiu del poeta com
á poeta de la Naturalesa.
En lo xxjv, es estudiada baix lo punt de vista religios
y nacional, vindicant en los xxv y xxvj á nostre Scintho
de P acusació mal fundada de esser 1" Atlántida un poerr.a purament geológich y sense interés y de mancar
relleu ais seus personatjes. f-o meteix practica monsenyor Tolrá respecte á la barreja de I' oda y de 1' epopeia
que algún critich troba de mal gust literaii, rebatent
aquesta opinió en lo paragraph xxvij. Lo maravellós de
r Atlántida y les traduccions que d' ella han sigut fetes
sont la tesis deis capítols ante-penúltim y ú l t i m , essentho del penúltim, ó sia del xxjx, la Poesía y 1' estil
del dit Poema.
Y aqui sí que, del capítol penúltim, nos toca dir quelcom. Monsenyor Tolrá que 's veu que coneix molt la
llengua catalana no ha pogut, perqué eii lo transcurs
del obra be ho demostra, substraures á 1' infiuencia castellana; testimoni 'n sont les paraules/iíeros' en lloch de
furs, maestro de pages, etc., que en ella's troban y aixó
ha fet sens dubte que al parlar del llenguatje de 1' Atlántida haja mostrat com extranyesa de que mossen
Scintho usas ei; ella una phraseología y un glossari
que 's reportan, segons éll, á 1' épocaen quela literatura
catalana estava en son período mes brillant, acó es, a
temps molt reculats.
Permetians lo reverent critich. En primer lloch la
llengua catalana riquissima en monuments liferaris de
molts sedes, no te per ara cap diccionari que 1' autorize
ni te cap gramática que la legisle, perqué diccionari no
's pot dir al de Labernia, ni al Quintilingue, ni al de
T o m III
Saura, ni al de Roca, etc., basats tots ells no com deurian estar en la explicado y definició de les paraules ó
mots catalogáis en tots los temps de la llengua deis
Comtes-Reys, sino en lo transllat y acomodació mes
ben ó mal feta de un diccionari castellá defectuós sempre, encara que no ho sia tant com ho es lo de la Academia (':) española (r); ni pot dirse gramática catalana
ais llibres que fins ara s' han imprés ab aquest nom per
la met-íixa rahó que havem apuntat per al diccionari y
perqué una gramática sense syntaxis es una llSntia
sense ble per mes que estiga plena de bon oli. En segon
lloch tothom sab y ell monsenyor Tolrá tant com nosaltres, 1' esment que para lo conqueridor en esborrar la
parla del pais conquistat y en imposarli, velis, nolis, lo
seu llenguatje; vejas sino com los perpinyanesos per
exemple, parlan ja quasi francés y com los barceionins
usan un patois, un argot, una aljamia, ó lo que 's vulla,
que 'ns fa dol d' ascoltar á tots los que estimám la nostra térra. Ara bé : si donchs no tenim res modern que
puga sernos 1' archetyp, quan vulgám escriure una obra
de fons, d' alé, d' importancia, los catalans ¿ ahont hem
de recorrer si no es á ia llengua nostra tal com se queda
quant 1' hypnotizaren en lo punt en que mes plena de
salut estava r Perqué la llengua catalana cal reconeixerhü, no morí, no ha mort, ni sois ha fet com lo sol
de les llengues llemosines que nses escondutz mas non
es mortz,» no, la llengua catalana haestat subjecte á una
catalepsia en la que ha pres totes les actituts que han
volgüt donarli tots quants 1' hajan tocada, mas per co la
llengua no ha perdut res de sa fesomía , nostra parla
está íntegra , y mcrit, y molt mérit es per part de qui
ho sab ferho, retornarli la sua propria fac, lo seu pos?.,
que tenia ahants do sa anestesia, no tan sois en sa orihographía si que també en sa analogía y phonética,
per demés racionáis y belles com cap mes idioma les
puga teñir en nostres dies.
Per tais motius se compren que los que colrám la
parla nostra, evitem emplear mots que s' hajan corroraput per r US, ó per 1' influenza, y tractem de construir
la oració gramatical baix lo patró que mes s' acosté al
deis bons temps en que era llengua diplomática europea y asiática, la de Jaume I y Pere IV, de Roger de
Flor y de Bernat de Boíl. D' aquí que no creyém revellida ó anachrónica la llengua usada tal com estava en
sos bons temps: es una peca que va quedar á les hores
en lo teler, sense tallarse, podent, si volem abhuy continuarla, cambiar la llancadora, m ú d a m e la trama, ferhi
en fí, diferents mostres, empero may passarli l'estisora
per lo u r d i t q u e acó voldria dir fer peca nova, y la peca
d' una llengua no es 1' obra de una sola generado per
activa que ella sia, per capac q u e ' s veja de fernemalbé
moltes.
Kn aqui donchs estreva que V escola etymológica ais
femenins que en singular termenan en a atónica, los
donga la desinencia del plural en es; aixis lo singular
¿ni! fa lo plural ones , garlando! fa garlandeí, serm fa
serréis, etc., puix aquesta es la regla gramatical catalana
y no la que segueixen los de la escola que jo 'n diría
parontologita (ó de circunstancies) y á la que inauvertidament sembla voler acullirse monsenyor T o l r á , á
qui aconsellám, si es que atrevimos poguém á dar consells á persona de tanta válua que no vulla decidirse
per un ó altré partit sens ans enterarse de uns anieles
que son compatrici Mr. Allard va publicar en la Revue
des langues Romanes, ais primers temps de la aparició
d' aquesta, hont hi trobará les rahons philologiques
convincenls que militan en pro de nostra escola etymológica com única vera catalana per drety per deber. Respecte ais imperfets d' indicatiu deis verbs de la primera
y segona conjugado, (de amar-amava de s&hersavía) es
lley nostra de tots t e m p s ; la terminado en aba y ab!a
ho ha estat sois en la conjugado castellana. Tocant á
la elisio de Uetres en los infinitius es de saber que en
dolre (doleré), raolre (moleré), fondre, rebre, no hi tais
elisions sino que aixis sont ab sa desinencia propia, perqué en cátala tenim infinitius aguts en ar (amar) en er
(saber) en ir (servir), y en ur ( d u r ) ; é infinitius graves
en re (fóndre), y en rer (correr) ; total sis conjugacions
(si es que lo nom del verb les caracterise) fundades en
la formado del futur simple d' indicatiu qui en totes
les llengues neo-Uatines se compon sempre del infinitiu del verb que 's conjuga y del indicatiu present del
auxiliar haver; v. gr. : amar-hé, sab'r-hé, servir-hé,
d u r - h é , fondr'-hé, correr-hé. Kn quant á la supressió
de Uetres en los substantius no es de exlranyar: en poesía qiíidlibet audendi y la poesía catalana es germana
bessona de la'italiana, tenint una y altra lo meteix
modus faciendi ó ars operandi si be aquesta última en
materies de elisio es mes exagerada que la nostra, y si
no la prova: no hi ha hagut may en cátala cap vers que
haja elidit tantes Uetres com en aquest de Dante:
LA
ILUSTRACIÓ
Fior, frond', erb', ari', antr', ond', arm', arch*, ombr', aura,
en lloch de:
Fior, fronde, erba, aria, antri, onde, arme, archi, ombra, aura,
Algunes altres de les coses que 1' han sorprés sont
simples descuyts ó errors d' estampa com lo dir la aygiia y V aj'gua, térvol y térbol, torra y torre, etc., y per
lo que diu que en 1' Atlantida se troba indiferentment
escrit térra y terre, escitma y escame, cabellera y cabellere, dispensen» lo honorable Prelat de Illa, pero s'
equivoca de mig á mig, en Scintho ni ningu que escriga bé ho ha posat may, en lloch. Es que sa Reverencia
no coneixia la lley gramatical á dalt citada de fer lo
plural en es los singulars femenins (y masculins com
poeta) en a no acccntuada. Concixent acó ni menys hi
hauria somniat errada, n' estem ben segurs.
Aqui dein per termenada nostra tasca. En nom de la
literatura catalana, en nom deis amichs coráis de mossen Scintho, en nom deis admiradors de L'ATLANTIDA,
donem mil grades al reverent monsenyor Joseph Tolrá
de Bordas, per haver ab tan brillants formes fet justicia
ais mérits de nostre Poema nacional com li diu éll, dedicantli tot un tomo ex-profes quan aqui los nostres
crítichs no havian passat de consagrarli alguns artícles
periodístichs, cosa, que per bons, per notables, que sian,
no passan del raser de la mesura ab que 's gradúan los
elogis de obres que en sí no valen lo que un pensament
tot sol deis innumerables de L' ATLANTIDA.
JoHAN M O N T S E R R A T V A R C H S .
Barcelona 21 de Maig de 1882.
AMOROSAS
Quan encar no 't conexia
jo ja parlava d' amor,
ja de lluny lo presentía
com sol espleriditqu' un día
degués guiar lo meu cor.
Lo meu cor 1' endevinava
de la fior en lo perfum,
y en lo sol que la besava,
y del jorn qu' agonisava
en la uiitx trencada Uum.
L' amor era. la poesía
que baixa al fons de tot cor,
la nota que responía
á una altri qu' al lluny s' ohia
sortida d' un arpa d' or.
Y aixis debía estimarte
ja qu' al coneixért á lu,
qu' eram comprengui al mirarte
tu fior, jo sol per besarle
y abdos notas que '1 vent du.
Tu la claró encisadora
que llensa '1 dia quan mor,
jo... r incendi ab que s' arbora
un gran cor que sent tothora
la Poesía, 1' Amor.
¿Qu' es lo que tens, oh dona incomparable,
en tos Uabis, quin es lo seu poder,
quin malefici en elís pot amagarse
qu' á son infiux jo sentó soroUarse
ima á una las fibras de mon ser;
Quan sobre 'Is meus los sentó, que 'm faria
qu' en tal inslant ma vida s'acabes,
bullen mas sangs llavores y ma pensa
per mons desconeguts folla se llensa'
com si '1 mateix desilx 1' esparonés.
Ben lluny de lu me trovo, mes encara
m' abrusa de tos Uabis la crémor,
sentó encar de la boca humilejada
lo petoneig ardent, dolsa rosada
que 's filtra fins las telas de mon cor.
¿lis gosar ó penar teñir tos Uabis
desobre 'Is meus? Encara jo no ho se,
JO no se mes qu' es sel abrusadora
insaciable sempre ¡oh robadora
del meu amor! ¡Mon goig y lo meu bé!
Se' savio e intendi me' ch'io non raggiono
en lloch de dir:
Sci savio e intendi megUo che io non raggiono
y encara menys que en aquest altre endecasylab de Petrarcha.
i55
CATALANA
Dintre lo niu de mos brasos •
te contemplo, dolsamor,
y frech á frech de mas gallas
de ton alé sentó 'I foch.
Desbordas' ma fantasía
y fuig Uavors de' aquest mon
y entre un diluvi de besos
s' esbrava ma passió.
Ta esbullada cabellera,
mola d' espigol d' olor,
ton front y ton coll de tortora
¡Si me 'n guardan de petons!
Mes Uavoras, oh m' aymia
de tos uUs s' apaga '1 foch
y distreta ta mirada
jo no se per hont pren vol.
Per saber Uavors que pensas
daría 'I ceplre del mon,
tola la sang de mas venas
y fins mon ánima y tot.
Qui sab si pensas qu' un dia
mimve '1 foch de ton amor
y aqueix cor que tant t' estima
feriras á traició.
O potser dolsa amoreta
amoreta del metí cor,
pensas potser que jo sia
qui 't donga "I terrible cop.
Si aixis fos calma ta pena
qu' avans que t' oblide jo
veurás pondres pera sempre
la Uum eterna del sol.
Primer que 'm drague la térra,
que fujen del meu aprop
los homes, que may mes veja
deis estéis la brillantor.
Que lo dolor me corseque
sempre mes de nil y jorn,
que las cendras de mos pares
m' escupen al mitx del front.
R. E. B.
L' ESTUDI DE LA MEDICINA M E N T A L
KN
BARCELONA
¡OT lo que d' alguna manera honra y
ennobleix á Catalunya, tot lo que ajuda á fer que arribe nostra térra á representar
un paper lluhit entre 'Is pobles de civilisáció
mes avansada, ja sia donantli alguna importancia en lo camp literari, en lo científich ó en
r artístich, tot alió ha de meréixer sempre la
atenció preferent de LA ILUSTRACIÓ CATALANA.
Per tal motiu no hem dubtat en escriure
aquestas ratllas, dedicadas á consignar un fet
de gran importancia pera la historia de las
ciencias en nostra estimada Catalunya.
Tothom sab que fa poch temps era aqui
complertament descuydat P estudi d' un ram
de las ciencias médicas tan interessant com ho
es lo que fa referencia á las malaltías mentáis.
En la nostra época ja fora certament vergonyós
que la gent sabia en cosas de medicina dediques
lo seu talent y 'Is seus travalls d' observado y
d' experimentació al estudi deis mals que privan,
per exemple, de pahir bé, y deixés absolutament abandonat T interessant estudi de las
malaltias del cervell que son causa de perturbacions en V enteniment y en las demés facultáis psíquicas, las mes estimables justament, las
que fan en primer lloch que 1' home sia lo que
té d' ésser pera cumplir los fins de sa existencia.
A pesar de la gran importancia que té V estudi
de la especialitat médica á que 'ns referim, fa
pochs anys estava complertament abandonat en
Espanya, y avuy encara ab la actual organisació
de r ensenyansa oficial arriba un á guanyarse
'1 títol de doctor en medicina sens haver saludat.
tan solament las nocions mes rudimentarias de
la frenopatología. Com pera subsanar en alguna
manera una falta tan vergonyosa, en pochs
anys s' ha despertat en Barcelona un xich d'
afieló á cultivar la interessantíssima especialitat» •
LA
RECORTS
DE E S T I U .
ILUSTRACIÓ
Tom llí
CATALANA
— VORERAS DEL FRESSER.
— CUADRO DE TORHESCASANA
T o m III
VALENCIA. _
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
PICAPORTAS
DEL PALAU
DE M O S S E N
iSy
SORELL.
-
D.Butx DE ASKKIO
LA
i58
publicantse aqui la primera obra espanyola de
P'renopatología, y la primera revista frenopática, naixent aqui mateix la primera cátedra de
medicina m e n t a l , y projectantse ara la reunió
del primer congrés de frenópatas espanyols, de
que mes avall parlarém. L' autor de la primera
obra, lo fundador de la primera revista, lo proíessor de la primera cátedra, V iniciador del
primer congrés, referent tot aixó al ram especial de que hem fet menció, es lo distingit catedrátich de nostra escola de Medicina Doctor
D. Joan Giné y Partagás. Eli havia d' esser
j u s t a m e n t , perqué es ell l o m e s actiu, l o m e s
travallador, lo mes revolucionari
deis professors
d' aquesta escola. De que es actiu y travallador
poden d o n a r n e fé sos deixebles, que certament
han trobat sempre en ell un mestre zelós que
ah sos afanys y son exemple 'Is excita y 'Is obliga
y tot á dedicarse al estudi trayentne un resultat
q u e ab prou feynas logran obtenir altres no
menos distingits catedrátichs ; d o n a n fé també
d e la incansable aciivitat del Dr. Giné las n u merosas obras que té escritas sobre rams lan
diferents de las ciencias médicas com ho son T
estudi de las malaltias de la pell, lo de las mentáis, lo seu apreciable tractat d' Higiene y
altras q u e no a p u n t e m . Q u i recordé bé la m a nera com s' ensenyava P asignatura que está á
son cárrech en V escola de Medicina avans de
confiárseli tal ensenyansa y ho compare ab P
estat present, qui llegesca las obras del infatigable mestre, qui P haja sentit en la cátedra,
exposant teorías que avans de propagarlas ell
entre nosaltres ningú hi havia sornniat, (perqué
es una trista veritat que en moltas cosas está
Espanya com aislada del restant del mon), qui
tal conega, donchs, ja trovará prou justificat lo
calificatiu de revolucionari
que 's mereix en
concepte nostre '1 doctor Giné com qui mes lo
puga meréixer.
Un fet que dona molta forsa á la nostra
afirmació es P haver instituhit la primera cátedra espanyola de Patología y Clínica mental,
q u ' es lo que 'ns ha mogut á escriure aquest
article.
A principis del present any académich tenia
lloch la i n a u g u r a d o d' aquesta cátedra Iliure,
assistint al acte un bon n ú m e r o d' a l u m n o s del
últim any de medicina y no faltanthi alguns
jurisconsults, y doctors en medicina, entre
aquests dos distingits professors de la facultad
de Barcelona. Lo lloch designat pera las conferencias fou lo manicomi de Nova-Betlem, situat
e n lo terme de St. Gervasi de Cassolas, á fi de
que 's pogués disposar pera las llissons prácticas deis malalts existents en P establiment com
á material d' ensenyansa mes que suficient pera
P objecte. Lo temps era apacible y '1 doctor
Giné aprofitá aquella circunstancia pera d o n a r
la primera conferencia en un racó del park de
Nova-Betlem, al peu d' un r o u r e que feya de
dosser ai mestre y extenia una ombra regalada
per d a m u n t deis oyents ; la bellesa del siti, lo
delitos de P hora , la vistosa a g r u p a d o deis
c o n c u r r e n t s , P importancia científica del acte,
y sobre tot la páranla animada del mestre, que
"s sentía possehit d' entusiasme al guanyarse '1
títol honrós d' iniciador en Espanya de tan
útil ensenyansa, títol que tant li ha de plaure
d o n a t lo seu carácter sempre afanyós de profitosas innovacions, tot plegat donava al espectacle u n bell encís y u n atractiu tan poderos,
q u e ben segur no ha d'oblidársen m a y m é s cap
deis que van teñir la satisfácelo de trobarshi.
Va anar transcorrent lo curs, y '1 doctor Giné
a b la constancia que li es propia explica de la
especialitat tot lo que h u m a n a m e n t era possible
atenent á la desventatjosa condició de que
havian d' aprontarse solament pera las Ilissons
ILUSTRAC*Ó
los matins deis diumenjes ; ab tot y aixó no
temém equivocarnos al assegurar que d' aquella
cátedra, modesta com totas las primerias de las
grans institucions , se 'n veurán abundosos
fruyts á no trigar gaire.
Ternjinat ja '1 curs lo dia 14 del present, lo
doctor Giné fou obsequiar per sos deixebles ab
un espléndit diñar en lo restaurant de Paris d'
aquesta ciutat, essenthi també convidats los
distingits frenópatas doctors Ribas y Galceran,
metjes del manicomi de Nova-Betlem. No cal
dir que 's pronunciaren allí entussiastas brindis
y 's Uegiren composicions que foren aplaudidas.
Lo mes interessant d' aquell acte fou P acort
que 's prengué de reunir un congrés de frenópatas espanyols d' aqui á un any en nostra ciutat; ab la realisació d' aquest pensament, digne
del doctor Giné, tindria Barcelona la gloria d'
havcr vist publicarse la primera obra de Frenopatología y la primera revista d' aquesta
especialitat en Espanya, d' haver vist náixer la
primera cátedra de la mateixa interessant rama
de la medicina y d' ésser lo punt de reunió del
primer congrés espanyol de frenópatas, ab tot
lo qual bé está dit que la Frenopatía
espanyola
gaire bé 's mereixeria mes propiament lo dict,it
de catalana.
Pera portar á cap los preparatius
del projectat congrés se va constituir una comissió organisadora que queda formada pe 'Is
doctors Giné, Galceran y Ribas, que forman
lo eos facultatiu del ja mentat manicomi , y
altres sis individuos en representado de varias
comarcas espanyolas, que son los senyors L a porta ( d e C a t a l u n y a ) , Rodríguez ( d e L e ó n ) ,
Azcarreta (de Navarra), Llansó (de Mallorca),
Millares (de Canarias) y Gelabert (d' América).
Ab motiu d' una idea expressada en lo b r i n dis que pronuncia '1 distingit a l u m n o y amich
nostre Sr. G u i t a r t , lo doctor Giné va oferir
pera adjudicarse en ocassió del congrés frenopátich un premi de mil pesetas al autor de la
mellor memoria sobre '1 següent tema : « Del
idiotisme moral en sas relacions ab lo códich
penal d' Espanya » ; seguidament los senyors
Solano y Viladecans oferiren accéssits de cinchcentas pessetas y cent vint y cinch pessetas respectivament.
Esperém ara que s' active la realisació del
congrés frenopátich pera repetir al doctor Giné
la entussiasta felicitació que de tot cor li enviem
per haver donat ab son talent y ab sos afanys
tanta gloria á nostra estimada patria.
L.
CARTA
Sr.
Director de
DE
Tom Iir
CATALANA
MERCADEIÍ.
SABADELL
LA ILUSTRACÍÓ CATALANA.
16 de Maig de 1882.
Las festas del tradicional aplech de la Salut, han siguí enguany molt animadas y favorescudas per una
concurrencia mes que regular de forasters, que vingueren á presenciar també lo primer certamen literari
celebrat en la industriosa Sabadell per iniciativa del
Ateneo de la mateixa, secundat per las autoritats civils
y judicials, diputats, centres, associacions y distingits
fabricante.
També presta bon alicient á nostras festas la inauguració de la exposició de bellas arts, instalada en lo local
de las Escolas Pías, ahont cridavan la atenció moltas
obras artísticas origináis de reputats pintors catalans, y
especialment deis senyors Quer, Vila y Gaspar y Figueras, residents á aquesta. Mplts trevalls hi han ja venuts
deis que '1 públich admira, y promte 's verificará lo
sorteig deis mateixos pera tancarse definitivament la
exposició lo próxim dia 29.
La nova ermita de la Salut está ja termenada é inaugurada oficialment, son gust arquitectónich, si bé no
es excessivament depurat é irreproxable,es bastant digne de llohansa y de efecte molt simpátich y apropiat,
podentse ben consignar que son pocas las ermitas de
construcció moderna edificadas ab la riquesa y bon estil
de la que m' ocupa.
Lo certánnen literari tingué lloch en los Camps ae
Recreo lo dia 14 á las 3 de la tarde. Lo teatre d' estiu
fou magnificament decorat per los gerraans Vilanova
que sapigueren treure molt bon partit de la construcció
espec.al d'aquest colisseo, pera convertirlo en una elegant sala d' espectacle.
Oorí 1' acte lo M. 1. Sr. Alcalde de Sabadell don Joan
Vivé Salva, y desseguida '1 senyor President del .lurat lo
Mestre en Gay Saber don Francesch Ubach y Vinyeta,
Uegi un magnífich discurs rublert de bellas imatjes patrióticas y alussiu á la festa y la ciutat que la celebrava.
Lo Secretari don Arthur Gallard llegí sa memoria de reglament y 's procedí desseguida á obrir lo plech que
tancava "1 nom del autor premiat ab la flor natural, que
resulta esser don Frederich Soler (Pitarra) qui elegí pera Reyna de la festa á la simpática senyoreta donya
Silvia Sampere que vestía un riquíssim vestit de faill
crhne, y mantellina blanca, y ocupa '1 setial sota dosser
y entrega las joyas ais demés autors llorejats.
Los accéssits á aquest preuii los obtíngueren los poetas
don Joseph Verdú y don Ferrant Agulló per sas poesías
oLos xiquets de Valls» y «Lo retorn» que foren llegidas
respectivament per don Joseph Roca y Roca y per son
autor.
La corona de plata, oferta per lo Ateneo Sabadellés la
obtingué don Joseph Franquesa y Gomis per sa oda á
Félix Amat, que també llegí lo senyor Roca y Roca.
Obtingué un accéssit á aquest premi lo jove poeta sabadellés don Manel Ribot y ¿erra.
Lo Escut d' or y marbre del Exm. Ajuntament fou
guanyat per una memoria histórica, original del citat
señor Ribot •p^T la que la corporació municipal vol pendre I'acort de concedirli lo títol de c-'onísta de Sabadell
acort que nosaltres trovém justíssim donati, los molts
trevalls que fan al jove poeta sabadellés acreedor á semblant distínció.
La «xemeneya de plata» donatiu del Círcol Sabadellés, fou guanyada per don Arthur Masriera y Colomer
autor de la poesía que cantava las glorias de nostra industriosa ciutat. La «Lira de plata» oferta per la societat
La Piga, la obtingué lo festiu trovador don Joseph Verdú per una romposició de carácter humorístich.
Lo premi de don Joan Vivé Salva s' otorga á u.na inspirada poesía de costums populars titulada «Dols recort»
y original de la simpática poetisa donya Agnés Armengol de Badia que magistralment ne dona lectura.
La assutsena de plata á la mellor oda á la Verje de
Montserrat fou guanyada per don Arthur Masriera y
Colomer ab una composició que llegí lo mateix autor.
Los premis de prosa oferts respectivament per los
senyors Jutge Municipal y Turull, Serret, Planas, Fontanet, y grerni de fabricants, se otorgaren á la senyora
Dolores Patrón de Vicente y ais senyors Frias de Reus
P u i g y Sevall de Barcelona, y Porcada, Valls Sábat, Ril
bot y Trias de Sabadell.
La testa termená ab un entussiasta y acertadament
improvisat discurs de gracias de don Francisco de P.
Benassat.
A la nit, varis socis del Ateneo obsequiaren ais poetas y escriptors premiáis ab un sopar servit en las espayosas salas deis acreditat col-legi del senyor Billapait, al que hi assistiren també lo senyor Director del
Institut de Reus, y varis senyors Catedrátichs que en
corporació acudiren á presenciar las festas. La taula fou
presidida per lo senyor Alcalde Constitucional, que inicia los brindis al destaparse lo Champagne. Lo seguiren
en r US de la paraula los senyors Benassat, iMata, Frías,
Gallart, Masriera, Ribot, Puig y Sevall y Frias, que pronunciaren eloqüents discursos encaminats y endressats
á la posperitat moral, fabril é intelectual de Sabadell.
En los días successius se donaren alguns balls en
acreditadas societats recreativas, y alguns distingits fa.
bricants obriren sos salons pera donar concorregudas
soirées artísticas, en las quals vegerem reunit lo mes selecte y elegant de Sabadell, y tinguerem ocasió d'aplaudir verdaders artistas com la senyoreta de Figueras
los senyors Tó y Sanmartí que cantaren ab notable gust
ysentiment escullidas pessas q u e ' I s valgueren moltas
felicitacions.
Los escriptors y representants de corporacions que
'ns honraren las festas ab sa presencia, han marxat molt
satisfets del entussiasta aculliment que 'Is han dispensat,
y deis obsequis que reberen de sos nombrosos amichs.
—Seu afectíssira, P. L. O.
BELLAS
ARTS
^AS obras exposadas en '1 establiment Pares durant
% la última quinzena, han estat las següents :
Del senyor Martí Alsina, dos tipos d' estudi, deis que
mereix lo primer lloch lo d' una hermosa dama, quals
formas admirablement modeladas, y de notable morbidés, aixís com sa expressió y '1 esquisit cuydado ab que
está tractada la cabellera, demostran un conciensut estudi del natural. L' escorsat de aquesta figura, aixís
T o m III
LA
com lo colorit de la falda son defectes que dissimula la
bona impressió que aquesta tela causa en sa totalitat.
Es també molt notable 1' altre quadro, si be en sa factura, no si troba 1' expontaneitat que en lo primer.
Lo senyor Serra ha exposat dos frares postulants, estudi en lo que fa gala de son experit observador y en
lo que sense efectes rebuscáis de color, ha sapigut trobar
un efecle natural y just. Es molt notable '1 contrastque
ofereixer. los objectes que rodei jan ais mendicants, tipos
verament prosáichs, aprop deis quals algunas llápidas
Tecordan grans fels del passat, y alguns objectes de la
col-lecta fan memoria de las necessitats del present.
Lo senyor Marqués ha presentat dos paissatjes, un
d' ells notabilíssim. Una perspectiva hermosa te'l primer,
Uum de crepúscul que banya desmayada '1 cel, reflecteix
en las ayguas mortas del primer terme y desvaneix en
lo fondo 'Is contorns: aquestas ayguas son d' una transparencia admirable y la delicadesa de las tintas y 'I efecte
de llum es d' una poesía y .-1' una veritat deliciosa.
L' altre paissatje respira també lo poderos alé d'aquest
artista, pero te algún fragment tractat ab cert descjyt.
Lo senyor Casáis firma una preciosa tela que ha crid a t a b justissima rahó 1' atenció deis inteligents. Representa 1' interior d' una farmacia del segle passat, en la
que dos damas han acudit en consulta : un vell doctor
pren lo pols á la una, mentres lo farmacéutich contempla prop de son taulell 1' escena. Aquesta tela es d' un
treball esquisit, delicadissim, pódenme dir que '1 artista ha miniaturat los objectes. Pero ¡ab quina veritat!
Tots ells teñen son valor perfecte en la composició, sens
que per aixó perdin en importancie las figuras, notables
per sa propietat, sa posa y son relleu.Trobetn solzament
defectuosas la cara de la dama que ofereix sa ma al
doctor, y las proporcions de la figura del farmacéutich.
Lo s;nyor Miró te una tela representant la platja de
Vilanova: llum intensa, aire, colorit vigorós y brillant
recomanan, com altres del mateix género, aquesta nova
obra.
Lo senyorTamburini ha exposat un quadret en lo que
representa una escena, e!;ipcia: la figura principal descansa sobre una barca ab actitud indolent y '1 eos cubert per Uaugera glasa. En aquest quadro hi ha convencionalisme: se compren que la escena es egipcia
per la forma de la barca y per los objectes querodejan
á la figura. Pero la bellesa que 's presenta á nosira
vista no te pas tal carácter y dona á coneixer desde
luego '1 modelo. Te iquesra tela, amen d' aquestos,
altres defectes en lo modelat de las figuras, pero '1
efecte intens de la llum y son robust colorit la fan per
altre part recomanable.
Lo senyor T o r r e s , fill , te uns apuntes del natural
executats ab molta soltura y experit d' observació : las
testas deis quadrets exposats son notables; solzament
en lo del frare '1 tons rojenchs nos semblan un xich falsos: en quanl á las'flors son d' un treball segur, pero
s' hi troba falta de ufanía y una execució en certs fragmunts fatigosa.
Hem vist del senyor Campeny un busto de chula ó
torera, d' igual carácter que altres anteriors, pero tal
volta massa exagerat, essent las faccions en extrem duras, per no dir varonilf.
En 1' establiment del senyor Vidal, hem vist exposat
un nou quadro del senyor Urgell. Representa 1' interior
del cementiri d' un poblet il-luminat per la lluna, qual
efecte de llum nos sembla convencional, puig apart de
que aquella sembla transparentar en un cel boirós y
fosch, son disch te una tinta rojenca d'extrema intensitat. No obstant, la pinzellada del paissatje es elegant,
y '1 efecle mes que nielancólich, casi be sinestre.
F.
BARADO.
ILUSTRACIÓ
CATALANA
cualsevulla estació de la vía en projecte considerat en
relació ab las ciutats de Tarragona y Figueras, y per lo
tant ab Fransa y las provincias de Llevant.
Aixís fixíintnos en los caps de partit, avans dits, Valls
punt de travesía de1 ferrocarril de Valls á Vilanova y
Barcelona, obté pera anar á Figueras una economía de
17 kilornetres. Igualada suposat ja lo ferrocarril de
Marlorell á Barcelona, la obtindria de 41 pera a n a r á
Figueras, y de 'ÍQ pera Tarragona; Manresa punt d' empalme en lo ferrocarril de Barcelona á Saragossa y
ahont afiuiria lo de Berga, guanya una ventatja de
65 kilometres, pera anar á la primera de ditas ciutats y
de 66 peía anar á la segona; y tiltimament Vich ahont
atravessa lo ferrocarril de San Joan de las Abadessas,
obté també una economía de 38 kilometres pera anar á
la Capital de 1' Empurdá y 24 pera anar á Tarragona.
No farém menció d' altres vías, com la de Olot á San
Pere de Torelló y de Girona á Olot que lo ferrocarril
transversal del Principal atravessará en Amer, ni deis
íerrocarriis económichs de Girona á Bañólas y de la
Selva y Empurdá are en projecte, puix en son día serán
nous añuents al transversal referit.
La distancia kilométrica de Tarragona á Valls es de
20 kilometres, de Valls á 'gualada de 34, de Igualada á
Manresa de 26, de Manresa á Vich de 47 y de Vich á
Figueras de 93 ó sian en junt de Tarragona á Figueras
240 kilometres; y la total fins á Rosas 258 kilometres.
Los projectes tots de las obras executats per lo citat
Ingenier senyor Campderá son per demés acabáis, donan ¡dea complerta deis grans traballs de desmont que
deuhen portarse á terme, de la aceriada manera com
totas las dificultáis han sigut vensudas, essent notables
las obras de fábrica projectadas pera salvarlas, y en lo
relatiu á las estacions es de admirar la sencillesa y bon
gust deis projectes y la bona disposició de sas dependencias, pera los serveys á que están destinadas.
Es evident per lo tant, lo gran interés que te aquest
ferrocarril pera lo adelantament de Catalunya; y d'
aquest favorable concepte, tan respecte á la idea pr mordial com en quanl á tots sos detalls, obiingué repetidas
demostracions una numerosa comissió de representants
de la prempsa de Barcelona, entre los que 'ns hi contavam , reunida á casa del senycr Campderá en virtut de
atenta invitació seva, lenint 1' honor ds examinar dits
projectes, tan en son conjunt, com en multitud de
traballs parcials que completan los mateixos.
Lo conegul metje vigatá senyor don Joaquim Salarich
y Verdaguer ha publicaí, y ti.igut la galantería de remetrens, un peiit opúscol titolal Los baños de mar, y el
balneario de Caldes Baños Colon/ en lo q u e ' s fan atinadas consideracions sobre 1' us de la hidroterapia, y
's donan útiis preceptes y consells ais que acudeixen
ais banys de dit establiment.
Tením á la vista un exemplar del Carnet del Centro general de préstamosy depósitos rtiguan qu' aquesta societat entrega ais que per los distints conceptes d'
operacions á que la mateixa 's dedica, obrín lo seu compte corrent. Elegantment impresos y enquadernats, lo seu
maneig se fa suinament fácil especialment pera las personas que mes han d' aprotitarse de las ventatjossisimas
condicions que '1 Centro ha adoptal pera las sevas operacions.
No podém menos de felicitarnos de la instalac-ó d'
aquesta Societat que tan verdaderas ulilitats ha de prestar al números proleteriat que tanca Barcelona, ab la
formació de capilals mediant modestíssimas imposicions
assequibles, fins á las mes insigniñcants posicions socials. Igualment se dedica la Societat á fer prestamos ab
las condicions de moralilat y bona fe que tan se trovan
á fallar en los establiments ahont se venen avuy realisant aquestas operacions, per las cuals s' exigeixen onerosíssims interessos; y constituhint la explotació mes
indigne que puga demanarse.
Per tots aquests conceptes reconianém á nostres lectors lo Centro general depréstamosy depósitos, esperant,
quesos nobles propósits serán degudament estimáis, y
que sa filantrópica gestíó financiera se veurá coronada
per 1' éxit mes felís.
NOVAS
Ferrocarril transversal del Principal de Catalunya.—
Aquesta important vía qual projecte ha sigut inicial
per don Joseph Campderá y Pares, are Ingenier Gefe,
de la explotació de la companyia española de ferro-carrils económichs, te son origen en lo port de Tarragona
y acaba en lo de Rosas, passant per Ins caps de partit
judicial de Valls, Igualada, Manresa, Vich y Figueras,
y per poblacions tant importants com Vlarrodona,
Pont d' Armentera, San Fructuós de Baiges, Artes, Avino, Amer, Bañólas, Castelló d' Ampuriasy altres fins á
formar lo total de 39 estacions, á las que-aHueixen
3oi poblacions que distan únicament d' i á 6 kilómetres de la via.
Aquestas circunstancias son prou elocuents pera que
's forme concepte de la gran importancia d' aquesta vía,
qual pervenir pot considerarse asegurat, sois tenintse
en compte los interessos que ditas poblacions representan y encara mes aumenta la seva importancia, cotisideral lo gran número de carreteras provincials y generáis constuidas, en construcció ó en projecte de la regió
montanyosa de Catalunya, y los ferrocarriles també en
construcció ó explotació tots los que deurán atravessar
lo transversal del Principaty que dehuen estimarse com
sas naturals atluents. Aquesta afluencia es tant mes notable en cuant hi ha que considerar 1' economía de trajéete que en comparado de las vías actuáis s' obté desde
Nostre estimat colaborador Mossen Jacinto Verdaguer,
ha lingut la desgracia de perdre á son estimat germá.
Fem. nostre lo dolor que 1' ilustre poeta haurá sentit
per tan irreparable pérdua.
Lo resLiltal de las nou seccions que constituheixen lo
Consell general del Centre cátala, es lo següenl:
Secció I." (De previ examen).— President don Ferrán
de Délas.—Vice-president: don Leandre Pons y don Bonaventura Cosp.—Secretaris don Joseph Guilló y don
Joan Bru.—Secció 2." (De foment).—^president (no elegit
encara)—Vice-president don Marian de Sans y don Miquel Gasset.—Secretaris don Carlos Sanpons y don Manel Moliné.—Secció.-!." (De ciencias moráis).—President
Excm. senyor don Joaquim Maria de Paz.—Více-presidents don Eussebi Jover y don Pere Ravetllat.—Secretaris don Maurici Vidal y don Francisco Riba y I.ledó.
—Secció 4.° (De ciencias físicas).—President (no elegit
encara).—Vice-presidents don Joseph Saltor y don Eugeni Bofili.—Secretaris don Eussebi Bofill y don loseph
Barcons.—Secció .S.» (De agricultura).—President don
Xavier Tobella.-Vice-presidents don Joseph Maria de
Torrescassana y don Amfos Almasqué.—Secretaris don
Francisco Pujol y don Artur Osona.—Secció 6." (Industria, arts, y oHcis).—President don Enrich Batlló—Vice-presidents don Francisco • Vidal y don Baldoraer
i5g
Llopis.—Secretaris don Antoni Roca y don Llorens Re
verter.—Secció 7." (Comers y marina).—President don
Pere Pascual —Vice-presidents don Enrich Nello y don
Joseph Ricart y Giralt.—Secretaris don Antoni Morante
y don Roch Liado.—Secció 8." (Bellas arts y bellas lietras).—President don Fedrerich Soler.—Vice-presidents
den Pere Tintorer y don Eduard Vidal Valenciano.—
Secretaris don Teodor Mayol y don Francisco Torrescassana.—Secció 9.' (De dret é historia de Cataluny;.).—
President (no elegit encara).—Vice-presidents don P'rancisco Maspons y Labros y don Valenti Almirall.—Secretaris don Cayo Cardellach y don Joseph Gakerán.
Nostre estimat director senyor don Carlos Sanpons
que coní ha vist nostres lectors, ha sigut designai com á
Secretari de la secció de Foment, s' ha vist en la precisió
de renunciar á tal cárrech, agrahint en 1' ánima 1' honra
que se 1' hi ha volgut dispensar, per lo delicadissim estat
de salul en que encara continua, resultal de la recaiguda
que va experimentar en sa Uarga y penosa malaltia.
D. Francesch Ubach y Vinyeta ha lingut la galantería
de remetrens un exemplar de la tragedia Almodis (ter-.
cera edició) que tant bon éxit ha lograt recientment en
lo Teatro Cátala. L' obra se ven al preu de 8 rals en las
Ilibreriasde Puig, López y Mayol.
En lo certamen celebrat a Lleyda 'I día 12 del present mes, oblingueren premis los escriptors catalans
senyors Renes, Armengol y Pleyan, y accéssits los senyors l'leyan. Riera y Bertrán, Font, Canibell y Masriera. Los senyors Sadurní, Baratía y Carreras, meresqueren premi y accéssits primer y segon respectivament
per sas composicions musicals.
En altre Uoch d'aquest número publiquen! lacolecció
de cants que ohtingué 'I premi de la nrosella de plata,u
y de la que 'n son autors nostres amichs senyors Laporta, Pares y Freixas, que s' amagaren baix lo pseudónim que va al peu de la composició.
Lo Cassino de GranoUers. á semblansa de lo que feíi
r Ateneo Igualadi, ha acordat que d' aquí en avant se
redacten exclussivament en cátala tots los documenls
oficiáis de la mateixa societat. Ab gust veuriam que s' extenguessen cada día aquestas manifestacions catalanistas.
Lodimecres passat tingué efecte en lo teatre Principal
lo benefici del incomparable mestre don Joan Goula.
Després del tercer acte de Lohengrin, se li feu una e n tussiasla y merescuda ovació, en la cual li foran fets
varios presents que demostraren las mollas y merescudas simpatías que te lo valios mestre cátala que avuy
honra y enorgulleix la nostra ierra.
LA ILUSTRACIÓ CATALANA, senl la satisfacció y la vanetai de unirse de totas veras ais admiradors del mestre
Goula per felicitarlo ensemps.
La casa editorial de música de don Rafel Guardia,
acaba de dar á la eslampa uns rigodons fácils per ser
locats per petitas mans sobre motius populars infantils.
Es estat un bon pensament de son autor lo reputal mestre don Joseph Ribera, la tal publicació que la geni menuda que apren lo piano li agrahirá en extrem.
Lo diumenge 28 de Maig, com anunciaren los periódichs locáis, lo CJrcol de la Juventut Mercantil celebra
ab lol Uuhiment, lo solemne acte de la clausura del
curs académich de 1881-82.
Presidí dita sessió lo Vice-president de la Junta directiva don Ramón Vinyals, ocupanl lloch de distinció en lo
estrado los senyors sócis honoraris. Exm. senyor don
Perfecte Manel de Olalde, don Pere Román Soler, don
Eugeni Jusl. don Antoni Torrents y Monner, President de la academia científica mercantil, Professorat y
representant de la prempsa.
Després de oberla la sesió per lo dit senyor Vinyals, y
esplicar I' óbjecte del acte que 's nava á celebrar, lo
secretari de la secció de inslrucció y foment, don Llui.s
Matas y Carré, dona compte deis trevalls verificáis per
dita secció, Uegint la memoria reglamentaria en la qual
detalla minuciosament lo número de alumnos matriculáis á las asignaturas que ve sostenent lo Círcol desde
sa fundació, com també las conferencias públicas que
s' han donat sobre temas importaniíssims, per celebráis
oradors. L' últim párrafo de la memoria lo qual fa referencia á los innumerables beneficis que reporta la
instrucció, fou saludaí ab una general salva de aplausos; disfrutant també de igual distinció los senyors don
Joseph Vidal y don Andreu Sentís, lo primer professor
de caligrafía y de francés lo segon, fent cada hú de dit
senyors un discurs en nom del professorat, encareixenl
en gran manera ais dependents de comers la instrucció,
única basse pera fomenlar lo comers ja que aquest es y
será sempre la vanguardia deis progressos humans. Losenyor secretari general don Pere Company Fáges reasumí los discursos, donant al propi lemps en nom de la
Junta en particular y del Círcol en general las niés expressivas gracias ais senyors socis honoraris, delegáis
y prempsa, per lo carácter importantíssim q u ' a b sa
presencia habían donat al acte y al Círcol, com á lasbellas y eleganls senyoretas y demés personas que ab sa
assisteticia habían favorescut lossalons de dita Societat.
Després d' un petit descans se improvisa una vetUad^ii
literaria-musical, llegintse trevalls poéiíchs del senyor
Verdú, Company, Jelada, Rich, Coll, Jener, Matas y
Carré. En la secció musical hi prengueren part los artistas senyors Oliveras, Valls y altres, mereixenl tots
ells bona cullita de aplausos, surtinl 1'inmensa concurrencia que omplia los salons sumament satisfeta.
i6o
LA
Tom III
ILUSTRACIÓ CATALANV
MARINERS CATALANS CÉLEBRES
GRAN MAGATZEM DE ESTORAS FINAS
D. LLUIS M.'' SOLER Y PUIG
JOSEPH
J
S'ha publicat, formant un bell volum de 48 planas, aquella
•"I erudita monografía ; y 's trobará en venda al preu de 6 r s . en
"^ las Ilibrerias de Verdaguer ( R a m b l a , devant lo Liceo), Puig
(Pla(;a Nova) y en lo domicili de autor, carrer de Claris, núm. 6
ALZAMORA
Aquest acreditadissim establiment situat fins are en lo carrer
de la Condesa de Sobradiel, acaba de trasladarse al de Ataúlfo, 5,
p ahont se trobará un variat assortit d'' estoras de totas clases. ^
J
Ataúlfo, núm. 5 Barcelona
Ataúlfo, núm. 5
|»
4
=S^=r=*il5
- P A S T A PECTORAL DEL DR. A N D R E U REMEY SEGUR CONTRA TOTA CLASSE DE T O S PER PORTA É INCÓMODA QUE SIA
i!:i« I.A!^ iftiFrnicivTAS TARII^TATÍ!^ QUK ni:i>itiosii:i«TA AQIJI<:I.I.A
CI.AS!§IFI€ACE6 ytt: I>AS T I R U T Í I B^ A ^ I I ' I ^ T A VA^^TA
seca y convulsiva, intevroiTipuda mollas vegadas per sofocaeió, com succeheix óls asmátichs y personas excesivament nerviosas,
ja per efecte de una gran debilital, ja per
efecte de la coqueluche ó de un catarro, se
alivia de moment ab las pastillas que contenen dita pasta pectoral, sentintse lo malalt á
las primeras dosis molt mes tranquil y animal
Es cT advertir que mollas
TISIS
£I%FERIHETAT
catarral ó de costipat, aixi com la que s' anomena vulgarment de sanch, j a sia de forma
aguda ó eró lioa, se cura sempre ab aquest
precios medicament. Son numerosisims los
exemples de curacions obtingudas en personas que de molts anys palian semblant tos tan
incómoda y seguida, que al mes petit refredat
se reproduhia d' una manera insufrible.
ronca y fatigosas que es síntoma casi sempre de tisis y catarros pulmonars, aixi com
la que es continua y rebetle, disminueix
moltíssim, rebaixant per complert los accesos violents que portan á un estat de complerta depauperació del malalt.
piümonars provenen d^ una simple
TOS,,
ocasionada per un
COSTIPAT
mal cuidat
Aquest es donchs lo medicament mes segur p'-ra curar en uns casos y combatre en altres una enfermetat de vquals terribles resultáis se veuhen diariament exemples
ASMA
ALIVI Y
C U R A C I Ó
DEL
1{emey
prompte y
.A-SIVC-A.
segur que penetra
directament
en forma
o SOFOCACIO
PER DIVERSAS CAUSAS
de funt,
dintre
del aparato
i
)
ASMA
respiratori
Fumant un sol ciparrillo, fins en los ataclis mes forts d'asma se sent al instant un gran I
Aquestos cigarrillos portan una boquilla tan cómoda, que no erabruta 'Is dits y
alivi. La espectoració se reproduheix mes facilment, la tos se alivia, lo pil palpita ab mes
'1 fum s' aspira ab estraordinaria suavitat, poguentlos fumar las senyoras y personas
regularitat, respirant després lo malalt ab mes Ilibertat.
I mes delicadas.
IñQ
LUD
A T A P Ü Q n* AQMA ^^^ '^ ^'*' ^^ caimán al instant ab los paj crs azoats, creniantne un dins la habilació, de modo que '1 nialalt qu 's T flO AfAPUQ 11* AQMA
A l n u U D U A u u l n trova ] rivat de descansar, sent ben prcm]i1e un agradable benestar, que "s converteix en lo mes apacible somni. l l ü ü n l n t i l u U AufllA
H e T c n r n a<|U€slos> n i e d i c s n i c i i d s en l a s f n r i i a c i a s ale ii'on a u t o r , B a i i i l i l a d e l a s F l o r s , n ú m e r o 4 y U a i x a d a d e l a P r e s ó , n ú m e r o O.
líi ha depósits en las principáis poblaciotis d" Espanya y de V Ecctranger
TALLERS DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS
2 12 - GRANVIA -
THOMAS
2 12
1 4
-
C A NU DA -
>-(S^
14
B A R C E L O N A
B A R C E I . O N A
GRABAT PANICONOGRAFICH Y FOTOGRABA!
Reproduccions de dibuixos de totas classes, manuscrits, mapas, música, estampería, etc., etc., en clixés tipográfichs
, P R I V I L E G I E X G L U S I U PERA L APLICACIÓ DEL TON P A P I E R
,,
Las S E N Y O R A S CWERM1Í%]1.%.S T O R T acaban de rebre de Faris un precios y abundant assortit d' articles
de roba blanca de la mes esmerada confeoció. - Especialitat en nuviatjes. - F e r n a u c l o ^H, n ú i u . 3 » , p r i m e r .
Construcció \
Ide Bons Moblesl
B. Fúbregas
í
Ronda
Universitat, 96
I
I
Articles
ESTABLIMENT DE
I>A>«S*TJE DE LA PtU
R A \
J
/M
Y S
j L _L N
JL
I Tipo-litográfichsJ
""'^"'' '"^^^^ GORHEU-
K-^
Cef. Gorchs
«BEBT TOT I.' Al»*
Ronda
Universitat, 98
BANYS DE LLIMPIESA Y RECREO, SULFUROSOS, ALGALINS, AROMÁTIGHS, AB SAGÓ, & &
HIDROTERAPIA ó curació de las malaltías, especialment de las nerviosas. HIDROTERAPIA
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
Desitiosa aquesta Empresa de complaure á molis suscriptors que 'ns han demanat tapas, tant per coleccions com per V exposició de n ú meros solts de LA ILUSTRACIÓ , hem encomenat á un acredilat taller d' enquadernacions la confecció d' aquellas, las quals podem oferir en
Barcelona, ais preus següents:
TAPAS
ab dibuixos daurats y n c g r e s , cantonera y d a u s de m e t a l l . i l o m de xagrí y tela inglesa, propias pera casinos, cafés, etc., etc.
ENQUADERNACIÓ
TAPAS
de lo publicat fins á ú ' t i m del any p a s s a t a b tapas d e g r a n luxo
solas, tela inglesa pera r enquadernació de volums
.
Rs.
36
»
36
»
Í2
COLECCIONS
enquadernadas de lo publicat fins á últiin del any passat
»
i3o
COLECCIONS
sense enquadernar
»
100
Resto d' Espanya los mateixos preus, mes guatre rals per gastos de franqueig
Se
RtstrvMs
admeien
anun
ci s
loi drets Je reproducció artística y literaria
pera
V
-
última
II T I P O G R A F Í A DE E. U L L A S T R E S .
Las demandas se dirigirán á la Administracíó, carrer de la U n i ó , 2 8 , entresol.
página
á
preus
RONDA DE LA U N I V E R S I T A T , 9 6
||
convencionals
S'envian números de mostra fora Je Barcelona