Ateneo, El

Anuncio
Año
XIII.
Nüm." 142
MES DE JULIO
DEL ATENEO
IGUALADINO
PRECIOS
Igualada
F u e r a de Igualada. .
DE
1'50 P t a s .
un año:
id.
2'
DE LA CLASE
DE 1891.
OBRERA.
SUSCRIPCIÓN:
Ultramar y extranjero.
P a r a los socios del Ateneo.
un año:
id.
2'50 P t a s .
r
Son colaboradores de esta Revista todos los socios del Ateneo y demás personas que deseen contribuir á su sostenimiento
La Redacción se reserva el derecho de corregir los e.scritos que se presenten para su inserción.
PMER DEBEE1]
TIENE
ÍIB8E
bu
QUE CUMPLIR
es aplicar sus facultades á la satisfacción
d e SUS n e c e s i d a d e s .
(Continuación.)
El h o m b r e es un s e r c r e a d o p o r Dios à s u
i m a g e n y s e m e j a n z a , d o t a d o de un a l m a inm o r i a l y d e un c u e r p o p e r e c e d e r o , c u y a
unión p r o d u c e ese s e r inteligente y l i b r e ,
l l a m a d o el rey de la c r e a c i ó n , q u e tiene
un alto fin q u e c u m p l i r y del cual p a r a q u e
no se o l v i d a r a . Dios le d o t ó d e tan n o b l e
apostura que haya de dirigir constantemente
al cielo s u s m i r a d a s , c o m o y a nos lo m a n i fiesta Ovidio en los s i g u i e n t e s v e r s o s :
Os liouiini sublime dedit, coelumque tueri
J u s s i t , et erectos ad .sidera tollere vultus.
Del h o m b r e perfecto, p o d r í a d a r s e la d e finición q u e un a u t o r h a c o m p u e s t o p a r a el
h o m b r e en geiit-ral, e s t o e s : u n a i n t e l i g e n cia s e r v i d a p o r los ó r g a n o s . P e r o c u m u n m e n t e se ve q u e lo q u e c o n s t i t u y e la p e r s o n a l i d a d h u m a n a , q u e el p o d e r d i r e c t o r
q u e ejercen las facultades s u p e r i o r e s s o b r e
l a s infei-iores es nulo y a u n á veces se truecan los p a p e l e s , e n c o n t r á n d o s e la p e r s o n a
sujeta á su nalur;,Jeza. P o r lo t a n t o c r e e m o s d a r u n a idea m á s e x a c t a del h o m b r e
a c t u a l d i c i e n d o (¡ue es: un ser d o t a d o d e
inteligencia y d e ó r g a n o s .
E s una g r a n v e r d a d lo d i c h o p o r J o b , que
miiitia est vita hominis super terram,
com-
bate en q u e p o r u n a p a r t e e n c o n t r a m o s
nuestras pasiones y por otra nuestros d e beres, lucha incesante establecida é n t r e l a s
facultades i n s t i n t i v a s y el p o d e r d i r e c t o r
q u e las rige, c u y a militia viene á s e r t a n t o
m á s p e l i g r o s a c u a n t o m á s se a d e l a n t a en
el c a m i n o d e la civilización.
Obligación e s del h o m b r e salir v e n c e d o r
en t o d o s e s o s c o m b a t e s , no d e j a r s e a r r a s t r a r p o r l a s p a s i o n e s , lo cual c o n s e g u i r á fác i l m e n t e si p r o c u r a q u e el d e s a r r o l l o d e
sus facultades esté equilibrado y no pierda
d e vista su fin, el Bien.
C. Delavigne n o s dice:
La vie est un combat dont la palme est aux cieux.
L o s g o b i e r n o s e n c a r g a d o s d e la tutela d e
sus subditos, deben procurarles una educación c o m p l e t a p a r a q u e a d o r n a d o s s u s c o razones de buenos sentimientos y de elevad a s ideas sus inteligencias p u e d a n llegar
un d í a á s e r útiles á s u s f a m i l i a s , á la p a tria y á la s o c i e d a d en g e n e r a l .
0)
•c
ra
X
ra
c
lí.
T r e s c l a s e s d e r e l a c i o n e s e s e n c i a l e s dist i n g u i m o s en el h o m b r e : con Dios, c o n sigo m i s m o y con s u s s e m e j a n t e s ; y e s t a s
r e l a c i o n e s son el o r i g e n d e los d i v e r s o s d e r e c h o s y d e b e r e s con q u e n o s a p a r e c e r e v e s t i d o .
ra
OQ
0)
126
EL A TENEO
F u e n t e d e d o n d e n a c e t o d o d e b e r e s el sup r e m o p r i n c i p i o ético: ordinem serva, el cual
si se a p l i c a al s e r h u m a n o le d e s c u b r e q u e
p a r a a l c a n z a r el fln p a r a q u e h a sido c r e a d o
d e b e o b s e r v a r el o r d e n . ¿Y c ó m o d e b e r e a lizar el h o m b r e su ñ n ? Con c o n o c i m i e n t o y
a m o r . P e r o s i e n d o el c o n o c i m i e n t o un a c t o
de la i n t e l i g e n c i a y el a m o r un efecto d e la
v o l u n t a d e s n e c e s a r i o al s e r h u m a n o , p a r a
p o d e r c o n s e g u i r d e un m o d o m á s c o m p l e t o
su fin, q u e perfeccione su inteligencia y voluntad. Y como p a r a o b r a r es necesario
existir, el h o m b r e t i e n e el d e b e r d e c o n s e r v a r s u vida, esto e s , de m a n t e n e r s e en un
e s t a d o tal q u e p u e d a n funcionar t o d o s s u s
órganos.
Sin e m b a r g o , i m p o r t a m u c h o t e n e r p r e s e n t e q u e el d e r e c h o á la vida n o e s a b s o luto, p u e s d e lo c o n t r a r i o , c a e r í a m o s en el
e r r o r d e H o b b e s q u e lo c o n s i d e r a c o m o un
d e r e c h o libre d e t o d a ley s u p r e m a ; y s i g u i e n d o á este filósofo inglés l l e g a r í a m o s
á la c o n c l u s i ó n p o r él s e n t a d a y d e d u c i d a
del p r i n c i p i o «quien tiene d e r e c h o al fln
tiene d e r e c h o á los m e d i o s » , d e q u e el h o m bre tiene d e r e c h o a t o d o s los m e d i o s n e c e s a r i o s p a r a c o n s e r v a r su vida.
El d e r e c h o a existir n o e s a b s o l u t o , p u e s
p a r a s e r c o n s i d e r a d o así s e r í a n e c e s a r i o
p r o b a r , q u e la vida e s un bien a b s o l u t o y
s a b e m o s m u y bien q u e la vida es l i m i t a d a
y ú n i c a m e n t e n o s sirve d e m e d i o p a r a a l c a n z a r n u e s t r o fin; luego el d e r e c h o d e q u e
h a b l a m o s no puede ser considerado exento
d e toda ley s u p e r i o r .
S a b i e n d o q u e las n e c e s i d a d e s h u m a n a s
son s e n s a c i o n e s i n t e r n a s q u e i m p e l e n al
h o m b r e á verificar los fines d e tal ó c u a l
a p a r a t o o r g á n i c o , q u e es n e c e s a r i o al func i o n a m i e n t o d e los ó r g a n o s p a r a p o d e r v í vn-, q u e sin e x i s t i r n o p o d e m o s p e r f e c c i o n a r
n u e s t r a inteligencia y v o l u n t a d y q u e sin
este p e r f e c c i o n a m i e n t o j a m á s l l e g a r e m o s á
la posesión d e la S a b i d u r í a infinita, p o d e m o s a f i r m a r , c o m o r e s u m e n d e lo d i c h o ,
q u e el primer deber que el hombre ha de
cumplir es aplicar sus facultades ce la sa
tisfacción de sus necesidades.
s e r casi i r r e s i s t i b l e y c o n v e r t i r s e en p a s i ó n .
A p a r t á n d o n o s a l g o d e la o p i n i ó n d e R e í d ,
p o d e m o s , p u e s , d e c i r q u e las n e c e s i d a d e s
del h o m b r e e s t á n c a r a c t e r i z a d a s p o r u n a
s e n s a c i ó n d e s a g r a d a b l e , q u e s e g ú n su v i veza p r o d u c e un d e s e o m á s ó m e n o s i m perioso.
(Continuará.)
Visch en an paradís
qne 'm dona goig y encís:
es ma caseta,
es un nibuet d' amor
que 'm roba vida y cor,
¡bálsam de penas!
No es lluny de la ciutat
mes lo repós pausat
]a hi té aoullida,
lo cel hi es pur, hermós
y un a y r e sanitós
sempre 's respira.
L a s rosas y 'ls clavells,
los arbres y 'ls aucells.
voltan la casa,
lo jardinet florit
aroma día y uit
la meva cambra.
Riquesas no n' hi há,
sois lo pá de demá
no 'm dona obstacle,
y endolsa mos afanys
de solter de t r e n t ' anys,
ma s a n t a mare.
¡Oh mare del meu cor,
ma esperansa, mon nort
y m' alegría!
tont cabell a r g e n t a t
sadolla magestat,
te divinlsa.
0)
•c
IZ
IIL
L a s n e c e s i d a d e s h u m a n a s se p r e s e n t a n
bajo d o s e s t a d o s d i s t i n t o s : en el p r i m e r o el
s e r q u e las sufre e x p e r i m e n t a u n a s e n s a ción p e n o s a é i n d e t e r m i n a d a , con t e n d e n cia á m a n i f e s t a r s e d e un m o d o m á s claro
á m e d i d a q u e se t a r d a en satisfacerse- y en
el s e g u n d o se le p r e s e n t a n c o m o un d e s e o
q u e según las c i r c u n s t a n c i a s p u e d e llegar à
La serventa fidel
que 'ns ajuda ab anhel
la taula posa,
sos quinse maig riolers
pensant ab lo promès
oansons entonan.
Lo canari joliu
miran tia fa piu-piu
batent las alas.
X
ra
c
ra
OQ
0)
EL
ja s u r t ma mare á poch
per veurer si en son lloch
res no li manca.
Dinem y boy menjant
jo tot li vaig contant
y ella m' escolta;
blanca la casa n' es,
las estovallas mes
y '1 temps com vola!
Si '1 cor curulla dól
ella 'm dona consol,
sa fé y coratge,
si es gay mon pensament
lo seu contentameni
com m' ubriaga.
La seva dolsa veu
per mi es la del bon Deu
qne m' aconsella,
sos vuytanta tres anys
prevehuen tots mos d^nys
ab sa sabiesa.
¡Oh mare del meu cor!
mos cants de trovador
son per lloharie;
sois voldria poguer
coronas de llorer
dúrne á tas plantas.
Ni llochs encisadors,
ni gloria ni tresors
per res ansio,
vuU viure al teu costat
com 1' eura, arrazerat
al árbre ombrívol.
Palaus del Gay-Saber,
coronas de llorer,
somnis de poeta,
no mes me feu glatir
pera poguer gaudir
la mare meva.
VuJl viure ai teu costat,.,,
mes ay! adelerat
lo temps avansa
fentme estremí de por:
¡oh mare del meu cor,
quina anj'oransa!
(Acabament)
Cansat de correr tot lo matí se 'n entorna al
mas, ahont lo burgit deis bremadors lo posa encara de mes mala data,
ATENEO
—Si á r hora de dinar no son aquí, pensava, n '
aniré á donar p a r t à la guardia vivil, pera que
*ls busquin y me 'ls portin desseguida.
Pero no tingué de fer semblant diligencia Tant
bon punt lo rellotj de sol senyalava las dotze, 1'
avi y '1 net atravessavan lo llindar de la porta.
Al veurels entrar en J o a n eixí al cap de la escala y 'Is hi cridà:
—Pujeu.
Aixis ho feren y a! ésser dalt, s' assentaren
mentres lo pare de 'n Sinto permaneixia dret com
si anés á sentir la seva sentencia.
V.
— La teva resolució ó mellor dit, cop de cap, m'
ha fet pendre un determini. Ara ab lo noy venim
d' Igualada de casa "1 notari, á fi de que afegís
una disposició nova al testament que hi tinch fet.
J a sabs que del patrimoni puch disposarne com
me dongui la gana, perquè es ben g u a n y a t meu. E s colta, donchs; desd' ara queda instituit hereu de
casa meva en Sintu. J u a n si jo 'm moria ell e n t r a r á
á ésser 1' amo. Ab aixó, si 't casas ab la filla de
'n JVIarsal al desaparèixer jo, no tindràs altre remey
que sortir del mas obligat per los celos, pero 'n
sortiràs pobre à no ser que '1 teu fill vulga afavorirte ab alguna almoyna. De totas maneras desde
'1 moment que 't casis te trobaràs en la mateixa
situació, perqué ho he pensat be, y no vull que
'n Sinto tinga d' abandonar lo mas. J a ho saps:
després de mí, 1' hereu es le ten fiU.
—Y si no 'm caso també quedo al carrer?
— No, al carrer, no; podrás viure de las rendas
sense tocar al capital. F i g u r a r á s 1' amo, pero no
serás mes que un guardador deis bens del teu fill
que te 'n podra demanar comptes y exigirlos sempre que couegui que malvaiatis
— ¡A quiu extrem ho heu. dut!
- T u 'n tens la culpa...
—Es que avans de tornar vosaltres ja m' havia
repensat y n' estich penedit;..
—No hi fa res. Aixis quedará á salvo y à favor
de 'n Sinto '1 patrimoni demà que t' agafés una
altra dèria com la d' ahir. Ell ssrá sempre 1' hereu.
En J o a n no tingué altre remey que aceptar las
cosas tal com 1' avi las havia posat. Ningú mes que
ell se 'n tenia la culpa.
Aquella mateixa tarde sortí uu mosso euvars à
Rubí ab una carta pera 'n Marsal, concebuda en
aqueixos termes:
"Amich Marsal:
En contestació à lo que ahir parlarem, podeu desd'
ara y sens perdre temps, enllestir tot lo necessari
pera casar la vostra filla ab lo meu fill, q u e j o per
la meva part faré lo mateix.
En Sinto vindrà acabada la brema pera posarse
d' acort ab la Roseta y senyalar lo dia de la boda.
Veniu quan volgiieu. J a sabeu que '1 mas de la
Torrentera es á casa vostra.
Saludeu de part de tots al hereu y á la Roseta,
á qui j a considera com á filla, vostre afectissim
JOAN SUBIRATS."
May ningú hagué esment de lo que faavia passat
0)
•c
IZ
>^
X
ra
c
ra
OQ
0)
128
EL
entre aquells tres homens que tampoch may se penediren d' haver casat als dos enamorats, arrivant
à ésser la Eoseta la mestressa dels seus cors.
L' avi tingué la ditxa de bressar als seus nets;
en Joan era 1' únieh que à solas se condolía d' haver tii.gut de renunciar á ser 1' hereu, si be mentres visqué no deixà may de representar 1' amo.
Massa atalayáis estavan ab sas manyaguerias en
Sinto y la Roseta pera enfondarse en aquell detall.
L' amor pur es la verdadera felicitat
ATENEO
su i n c a n s a b l e afán d e i n s t r u i r y e d u c a r á
d i c h o s a l u m n o s y al p r o p i o t i e m p o q u e a l
M. I. A y u n t a m i e n t o , n u e s t r o m a s p r o f u n d o
r e c o n o c i m i e n t o p o r el i n t e r é s q u e p a r a e s t e
A t e n e o h a d e m o s t r a d o en t o d o s s u s a c t o s .
C1
El d i a 19 del a c t u a l u n a d e l a s t i e r n a s
hijas d e n u e s t r o consocio y V i c e - p r e s i d e n t e
d e e s t e C e n t r o , D. L u i s Llobet y L l o b e t ,
tuvo la desgracia de caerse de uno de los
b a l c o n e s d e su c a s a , r e c i b i e n d o g r a v e s h e ridas. Afortunadamente gracias á los a u x i lios p r e s t a d o s á su t i e m p o , con s a t i s f a c ción p o d e m o s t h a n i f e s t a r e s t á y a fuera d e
peligro.
de los festejos que este Gentío celebrará los dias
24, 25 y 26 de Agosto de 1891.
El d i a 11 del a c t u a l s e c e l e bro en la S e c r e t a r i a d e este A t e n e o el s o r teo d e cinco o b l i g a c i o n e s d e la emisión d e
1.° Abril d e 1891, r e s u l t a n d o a m o r t i z a d a s las
sefialadas con los n ú m e r o s 3, 13,18, 31 y 34.
El Concierto verificado en los e s p a c i o s o s
j a r d i n e s d e este C e n t r o la n o c h e del 11 del
c o r r i e n t e , e s t u v o en e s t r e m o c o n c u r r i d o .
L a ejecución del p r o g r a m a e s t u v o à c a r g o
d e la a c r e d i t a d a o r q u e s t a La Lira
Igualadense d i r i g i d a p o r el S r . A g u d o .
H u b o fuegos artificiales y elevación d e
globos aereostáticos.
L a s funciones verificadas en el T e a t r o d e
e s t e A t e n e o en el p r e s e n t e m e s p o r la c o m p a ñ í a q u e dirige el p r i m e r a c t o r D. R i c a r d o
Güell, son l a s s i g u i e n t e s :
Dia 18. L a c o m e d i a «El S r . G o b e r n a d o r »
y la z a r z u e l a «El S r . P a l a u d a r i a s . »
Dia 25. «Juan José», t u v o q u e s u s p e n d e r s e la r e p r e s s n t a c i ó n p o r escasez de e n trada.
L o s d i a s 23, 24 y 25 d e este m e s , c e l e b r a ron los e x á m e n e s d e fin d e c u r s o los a l u m n o s q u e c o n c u r r e n à l a s clases d i u r n a s d e
este A t e n e o , a s i s t i e n d o g r a n n ú m e r o d e socios y s u s familias, q u e lo m i s m o q u e el M. 1.
A y u n t a m i e n t o q u e los p r e s i d i ó , q u e d a r o n
a l t a m e n t e c o m p l a c i d o s d e los a d e l a n t o s d e
los a l u m n o s .
U n a vez m a s d e b e m o s felicitar al d i g n o
Profesor D. F r a n c i s c o d e P a u l a B e d ó s p o r
D 1 A 2 - 4 - — A las 4 y media de la tarde.
X X X I V A n i v e r s a r i o de la fundación d e
este A t e n e o , p r o n u n c i a n d o el d i s c u r s o a l u sivo á tan s o l e m n e a c t o un r e p u t a d o o r a d o r .
A m e n i z a r á d i c h o acto la a c r e d i t a d a o r que.sta d e esta localidad La Lira I g u a l a d e n s e
A las 9 y media de la noche. Escogida
fuiíción C ó m i c o - L í r i c a , L a s z a r z u e l a s « L a
S u c u r s a l del Infierno», «El Cabo 1."» y « L o s
Cocineros,» bajo la d i r e c c i ó n del c o n o c i d o
a c t o r D. R i c a r d o Güell y del inteligente m a e s t r o D. Isidro X a l a b a r d é , t o m a n d o p a r t e l a
orquesta antes expresada.
D I A 2 5 . — A las 5 y media de la tarde
L a s a p l a u d i d a s z a r z u e l a s «El C a b o 1.°» «Los
Cocineros» y « L a B a n d a d e T r o m p e t a s » .
- A las 9 de la noche. E s t r e n o d e las z a r z u e l a s «La F u e n t e de los Milagros», y «Los
D i n e r o s del S a c r i s t á n » y la p o p u l a r « V e r b e n a de la P a l o m a . »
D i A 2 S - — A tas 3 y media de la tarde
Gran Concierto en los
i neess ,, daesenjpeesempel o s jj aa rr da m
ñ a n d o el p r o g r a m a ía
ia c o n o c i d a orquestj^
«Los N o y s d e Olesa dl ee M o n s e r r a t . »
•£=
A las 9 de la noche.
3. S e r e n a t a en l o s j a ^
d i n e s p o r la d i c h a o r q u e s t a .
^
A las 10. G r a n baile c o r r i e n d o t ambieiS
ambieS
á c a r g o d e la r e p e t i d a o r q u e s t a « L oiS
s Noy^
Noy^
d e Olesa.»
c
D u r a n t e d i c h o s d i a s h a b r á e x p u e s t oDS
s en
salón d e clases, los t r a b a j o s d e los a lumnoi^
h
de la efcuela n o c t u r n a d e este A t e n e o .
a,
El edificio y j a r d i n e s p r o f u s a m e n t e ilum^
ilum^
n a d o s , p e r m i t i e n d o3 la e n t r a d a ai p ú b l i c o cjí
día 24 d e 5 d é l a t a n
rde á l a s 9 d e la n o c h e . ^
b
Imp. M. Abadal-Igualada.
Descargar