Info-Clínica, Salut i Psicoteràpia Nº 35, Desembre, 2014

Info-Clínica, Salut i Psicoteràpia
Nº 35, Desembre, 2014
INFORMACIÓ IMPORTANT PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA
SECCIÓ
RECOMANACIÓ ALS MEMBRES DE LA NOSTRA SECCIÓ
És convenient que els col·legiats de la nostra Secció se inscriguin com a
membres a les Divisions Estatals del Consell General de Col·legis de
Psicologia, a les quals estem inclosos.
La sol·licitud es pot fer a través dels següents links:
DIVISIÓN DE PSICOTERAPIA:
http://www.cop.es/index.php?page=Division-Psicoterapia-Informacion
DIVISIÓN DE PSICOLOGÍA CLÍNICA Y DE LA SALUD:
http://www.cop.es/index.php?page=PCYS-Informacion
Al fer la sol·licitud s’ha de mencionar la pertinença a la Secció de
Psicologia Clínica, Salut i Psicoteràpia del COPC
●Tema “Protecció de dades”
Recordem que és obligatori tenir el tema de protecció de dades correcte i d’alta. Trobareu la
informació a la web del COPC: Serveis►Assessories ►Assessorament protecció de dades.
S’ha de donar d’alta a l’agència espanyola: www.aepd.es.
Cicle 2014:. Sessions Clíniques previstes.
2on. Semestre-2014
● 17 de desembre, El vincle en la infància, L’ensenyança d’un mite. Nuria Franc i Mercè
collell.
Horari de les sessions clíniques: de 19’30 a 21’30 hores.
Lloc: Seu del COPC. C/. Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
Més informació: www.copc.cat
1
PRÒXIMS CURSOS, SEMINARIS I TALLERS:
● BARCELONA
■ Taller de supervisió des de la Teràpia Gestalt. Cicle Models de supervisió: Teoria i pràctica
de la Psicologia Clínica a la sanitat pública.
Data: 13 de febrer de 2015
Horari: de 16’30 a 20’45 hores
Docents: Mireia Darder i Francisco Sánchez Gavete
Convocat per: Grup de Treball de Psicòlegs Clínics i Residents de la Xarxa Pública
► Inscripcions a: www.copc.cat
ALTRES ACTIVITATS I INFORMACIONS
■ CONFERENCIA: La paranoia i la psicosi des de la TBE
Data: 16 de desembre de 2014
Horari: de 19’00 a 21’00 hores
A càrrec de: Mauro Bolmida
Organitza: Grup de Treball de Teràpia Breu Estratègica
ACTIVITATS DEL COPC A LES SEUS TERRITORIALS
● TARRAGONA
■ Jornada Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)
Data: 19 de desembre de 2014
Horari : 9’00 a 14’00 hores.
Duració: 5 hores.
Ponents: Carme Bisbe, Àngel Porqueres, Alfonso Gutiérrez-Zotes, Antonio Coello i Ma . José
Duran Cuadrado.
Convocat per: Junta Rectora
2
3
4
RESSENYA
Sessió clínica COPC . 5 - Novembre - 2014
TRASTORN DISTÍMIC i DEPRESSIONS CRÒNIQUES. TRACTAMENT PSICOLÒGIC COGNITIUCONDUCTUAL
El concepte Depressió Crònica descriu l’estat associat als símptomes clínics d’un Episodi
Depressiu Major (DM), però de menor intensitat, fluctuants i de llarga duració en el temps
(mínim dos anys). Fa referència a diversos trastorns: l’episodi DM amb símptomes que no
responen o que milloren insuficientment amb el tractament, o l’episodi DM parcialment
recuperat però amb símptomes residuals, i un trastorn específic i considerat independent de
l’Episodi DM, que és el Trastorn Distímic.
El nova versió del sistema de classificació nosològica, Manual Diagnòstic i Estadístic de les
Malalties Mentals, DSM-5 (2013) els classifica tots en una nova categoria diagnòstica
denominada Trastorn Depressiu Persistent. Donat que aquest concepte és encara molt
recent, no hi ha prou dades i el consens és insuficient; per això en la sessió ens centrem en el
Trastorn Distímic, que és el més estudiat i el que més símptomes, condicions clíniques i
repercussions compateix amb la resta de trastorns depressius crònics.
El Trastorn Distímic (que afecta entre el 3,5-4% de la població, i al doble de dones que
d’homes, segons diferents estudis epidemiològics, en diferents països) és una alteració de
l’estat d’ànim en que s’experimenta de manera molt persistent, al llarg de mesos i anys, un
humor trist, desànim i decaïment, fatiga i manca d’energia, pèrdua d’interès i desil·lusió,
dificultats per prendre decisions i pensament repetitiu i circular sobre temes diversos, pobre
autoconcepte, manca de confiança, alta autocrítica i sentiments d’incompetència, i molta
sensibilitat a la crítica i al rebuig. L’experiència d’insatisfacció i la baixa motivació són molt
manifestes. És freqüent la disminució de l’activitat, sobretot de la recreativa i plaent, i de la
que implica relació amb altres persones (tot i que no està clar si aquesta conducta és un
símptoma o una conseqüència del malestar associat al trastorn). Igualment, l’ansietat sovint
està present en les seves diverses manifestacions.
A la sessió revisem els criteris diagnòstics actuals, que han variat poc en quant a la
classificació prèvia DSM-IV, i les dades de prevalença, i sobretot les repercussions psicosocials
del trastorn, tant a nivell d’insatisfacció amb el funcionament propi, com en el rendiment,
laboral, acadèmic, i sobretot de relació interpersonal (familiar i social).
Els estudis controlats i les metanàlisis recents coincideixen en l’evidència d’eficàcia
exclusivament per a la teràpia psicològica, en concret teràpia cognitiu-conductual o teràpia
interpersonal-; i les dades sobre el tractament més eficaç són clarament favorables a la
combinació de tractament amb fàrmacs antidepressius i tractament psicològic
simultàniament (Cuijpers et al. 2010, 2011). La nostra presentació se centra específicament
en les propostes de tractament de la teràpia cognitiu-conductual. Per aquest tipus de
trastorn, aquesta formulació, basant-se en el model del condicionament operant, proposa
intervencions àmplies, limitades en el temps i molt actives, que fan atenció a tota la gama de
símptomes, problemes i àrees afectades pel trastorn, amb un format psicoeducatiu que
proporciona als pacients un model comprensible del seu trastorn i del seu estat, i que a partir
de l’ensenyament i aplicació de diferents tècniques i estratègies concretes i específiques,
comporta que progressivament els pacients assumeixin la “responsabilitat” del seu estat i de
l’aplicació de les habilitats que promouen el canvi, desenvolupant un major sentit de
l’autoeficàcia i autocontrol.
5
La Teràpia cognitiu-conductual pel trastorn distímic se centra en els problemes concrets (que
són els símptomes del trastorn) i té com a objectiu de canvi la modificació dels factors
contribuents o mantenidors dels símptomes a través d’identificar patrons de conducta i
cognitius perpetuadors del malestar i d’aprendre i aplicar diferents estratègies de modificació
de conducta i de qüestionament i reestructuració de pensaments disfuncionals o
distorsionats.
Amb l’exemple d’alguns casos clínics, expliquem a la sessió clínica la nostra experiència
aplicant un tractament psicològic, tant en format de grup com en individual, i comentem les
estratègies específiques per a treballar els diferents components del procediment terapèutic:
psicoeducació, tècniques de maneig de l’ansietat, activació conductual, reestructuració
cognitiva, assertivitat i habilitats
socials i prevenció de recaigudes.
Joana Guarch i Aurora Jorquera
RESSENYA
IV JORNADA DE FORMACIÓ EN DOL. 7 DE NOVEMBRE 2014
LES FRONTERES DEL DOL.
Introducción a cargo de Octavio García.
Psicólogo, psicoanalista y vocal de la Junta de Clínica del COPC
En representación de la Junta de la Sección de
Clínica, Salud y Psicoterapia del COPC es un
placer estar aquí entre vosotros.
Nuestras sociedades modernas están regidas
por la velocidad, los cambios y la innovación
continuos. La rapidez, abundancia y desarrollo
con la que se produce información y se
comunica nos tienen permanentemente
inundados de datos, posibilidades e infinitas
versiones sobre la realidad, exigiendo de
nosotros una atención constante y
frecuentemente sobrecargada. Cada vez
sabemos más sobre más cosas y las sabemos con más rapidez y facilidad que nunca, además
de poder comunicarlas de forma casi instantánea, haciendo la distancia entre los diversos
actores en juego progresivamente más corta. Inmersos en un ritmo trepidante, sensaciones,
sentimientos, pensamientos y actos cada vez tienen que acontecer de un modo más rápido y
son menos respetados. Las tareas que conllevan tiempo se hacen más incomprensibles y son
sometidas a modificación de acuerdo al ritmo feroz con el que las sociedades se mueven.
El sufrimiento humano es menos soportado y cada vez creamos nuevas formas de esconderlo
o atajarlo sin consideraciones de largo alcance. La pastilla se ha encumbrado como modelo de
las soluciones rápidas y eficaces. La eficiencia se ha convertido en sinónimo de rapidez. Lo
queremos todo para ayer y con el menor esfuerzo posible. Cambian los valores, los objetos
reducen su duración y tenemos posibilidades infinitas para la satisfacción de nuestros deseos
y fantasías. Cada vez se reparan menos cosas, se tiran más y se sustituyen por otras nuevas,
generalmente de poca calidad que durarán poco y por tanto tendrán que ser pronto
sustituidas. La noción de reparación va siendo reemplazada por la de sustitución en muchos
ámbitos. Lo nuevo sustituye enseguida a lo viejo sin tiempo para las correspondientes
asimilaciones. La velocidad es uno de los altares a los que se entrega cada vez más el perfil de
las actividades humanas.
6
Este pequeño retrato constituye parte de la dinámica de nuestras sociedades de consumo,
inmediatez y en muchos sentidos superficialidad. Es común considerar que nuestro mundo
actual tiende más a la superficialidad que a la profundidad, a la banalidad que a la
complejidad. La profundidad puede ser vinculada con la historia, el significado y el proceso; la
superficialidad se asocia a la actualidad, el acontecimiento y la inmediatez. Todavía
desconocemos los efectos y consecuencias que para la construcción de nuestro psiquismo
supondrá esta dinámica en el futuro.
Cómo asimilar la necesaria paciencia, tiempo y cuidado que merece el duelo en las
trepidantes sociedades en que habitamos. En la vida cotidiana los ánimos, consejos e incluso
los casi mandatos para superarlo ya, están a la orden del día, resultando incluso medicalizado
como equivalente de enfermedad, dando frecuente cuenta de la limitada comprensión que
en demasiadas ocasiones podemos observar.
Tema de importancia esencial, nuestra vida transcurre, entre otros muchos procesos, a
través de muchas y muy variadas pérdidas y sus correspondientes procesos de duelo, más o
menos conscientes, mejor o peor elaborados o resueltos. Algunas de las personas que nos
consultan encubren duelos complicados o no resueltos como causa notable en sus trastornos
psicológicos.
Muchos inevitables y necesarios duelos a lo largo del vivir suponen hitos en nuestro
desarrollo, desde el abandono del cuerpo materno y el destete, pasando por los intensos
cambios adolescentes en relación a las figuras paternas, las separaciones y pérdidas diversas
de la vida adulta, hasta el último suspiro a las puertas del morir, nuestra existencia está
jalonada de duelos a realizar. Cuando pueden ir siendo llevados adelante aceptablemente,
contribuyen a la salud mental; cuando no resulta así, suelen contribuir al malestar psíquico en
sus múltiples formas de complicación, participando, alimentando o incluso constituyendo el
centro de una necesaria atención terapéutica. La separación entre clínica y salud es a veces
compleja, de modo que el duelo siempre agradecerá ser reconocido, entendido y bien
acompañado. No se trata de una comprensión fácil, el duelo no sigue una línea recta.
Demanda mucha sensibilidad y una sutil y afinada receptividad al momento en el que se
encuentra, con una adecuada intervención conforme a sus fases y oscilaciones, fruto de un
conocimiento especializado que no puede ser objeto de superficialidades ni rutinas y mucho
menos premuras de ningún tipo. El duelo es un proceso vivo que tiene sus tiempos y sus
momentos, y que por tanto requiere de una intervención adecuada en cada uno de ellos, algo
que durante mucho tiempo y en muchos profesionales no fue suficientemente entendido.
Es un motivo de satisfacción contar con el esfuerzo y la dedicación del GT Duelos y Pérdidas
en su permanente contribución a un mayor conocimiento del Duelo.
7