Porta Falsa; Pau Joan Hernández

Porta falsa
Índex
1) Fitxa bibliogràfica
2) Resum
3) Descripcions
4) Opinió
5) L'amor
6) Personatges
7) Temps
8) Gèneres literaris
9) Vocabulari
10) Informació
11) Valoració personal
Fitxa bibliogràfica
Autor: Joan Hernández, Pau
Títol: Porta Falsa
Editorial, lloc: Empúries, Barcelona
Edició, número: dotzena edició
Col·lecció, número: L'odissea, 24
Nº de pagines: 185
Fotocomposició: Víctor Igual
2) Resum
L'Arnau era un professor de batxillerat de Barcelona, però un dia degut a problemes familiars va decidir
anarse'n a viure a un poble mes tranquil. Aquest poble va ser Vilavella.
Ell, com que era professor de batxillerat va trobar feina en un poble veí, Caminells que estava a només vuit
quilometres de Vilavella.
1
Quan portava la meitat de curs a l'institut, una nit va somiar amb una alumne seva , la Claror Serell.
El primer dia no li va donar importància, però desprès d'unes quantes vegades de somiar−hi, es va adonar que
allò no era normal.
Aquell mateix dia una companya seva de l'institut li va notar que estava molt estrany i cansat i li va preguntar
que li passava. A l'Arnau li feia vergonya explicar−ho i no ho va voler comentar. Quan va sortir de la sala de
professors, pel passadís hi passaven la Joana i la Claror, de cop tots tres es van girar cap al pati perquè una
pilota venia a tota direcció cap a la finestra on estaven.
Quan la pilota estava a punt de trencar el vidre, a la Claror se li va escapar un crit i la pilota va rebotar en el
buit, sense trencat el vidre. Tots tres es van quedar de pedra i se'n van anar cadascú per un cantó. L'Arnau amb
allò ja en tenia prou perquè es pensava que tenia al·lucinacions i decidit li va explicar a la seva companya
Olga. Ella li va dir que marxés a casa i que descansés molt i que a la tarda no calia que vingués a l'institut.
Aquella tarda l'Arnau se la va passar dormint i no va somiar amb la Claror.
Al cap de tres dies, el dijous, va passar un fet mol estrany a l'institut, just en el moment en que la Claror va
agafar la maneta de la porta del laboratori, va fer un crit, i tots els llums, les màquines i els aparells que hi
havia van petar. Quan la Clara , que era la professora de ciències, li va explicar a l'Arnau el que havia passat,
ell ja no va pogué més i amb els altres professors es van posar d'acord en que s'havia de fer alguna cosa.
L'Arnau va comentar que una amiga seva, la Núria, era parapsicóloga i que en l'altre institut que havia
treballat també hi havien passat fets estranys, i ella va resoldre el misteri.
L'Arnau es va posar en contacte amb la Núria i ella ràpidament va anar a casa seva. L'Arnau i la Núria van
anar a veure un partit de futbol en que jugaven els alumnes de l'institut. Quan faltava poc per acabar, es va
declarar un penal en contra de l'equip local, i si els visitants marcaven es posaven al capdavant del marcador.
A la graderia tot eren nervis però sorprenent a tothom, en Ramon, el porter, va fer un salt espectacular i va
aturar el penal. Tot el públic es va aixecar i va aplaudir molt fort perquè no era normal que en Ramon fes
aquesta aturada.
Quan ja havia passat una estona el porter va demanar el canvi i l'Arnau tot estranyat s'en va anar als vestuaris
per veure que passava. El va acompanyar en Pere Vilalta que també era integrant de l'equip de futbol. Quan
van entrar al vestuari es van sorprendre i preocupar molt de veure en Ramon encongit a sota la dutxa amb cara
d'haver vist un fantasma. De seguida se'l van emportar a la infermeria per intentar curar−lo però van veure que
no s'havia fet mal, sinó que només estava molt espantat.
A la infermeria també hi va arribar la Núria que va notar alguna cosa estranya en el noi i va demanar
quedar−se sola un moment amb ell per fer−li unes preguntes. Un cop li va haver acabat de preguntar tot el que
volia, va sortir a fora a parlar amb l'Arnau i li va comentar que es volia quedar uns quants dies més perquè a
l'institut hi passava alguna cosa molt rara.
L'endemà al matí la Núria va anar amb l'Arnau a l'institut, per investigar més. Tots dos van parlar amb els
altres professors perquè la Núria necessitava investigar i la millor manera era posar un examen sorpresa als
alumnes de COU−C ja que era la classe on hi havia la principal sospitosa: la Claror. L'examen era per captar
les vibracions dels alumnes, així la Núria podia saber els que eren més sensibles i fer−los un test individual, a
la resta de la classe també se li va fer un test per obtenir dades.
Quan van acabar hi va haver un grup d'alumnes que van haver d'anar al test individual, entre ells hi havia la
Claror, en Ramon i en Pere, entre d'altres.
2
A l'hora del pati la Núria va començar a corregir els tests i va notar alguna cosa estranya en la Claror. A
l'examen es perfilava com una de les sospitoses, però al test individual havia donat negatiu de que tingués
algun problema psicològic. Ella, però volia acabar de confirmar−ho i es va passar tot el matí a l'ordinador
corregint−los.
A la tarda la Núria estava molt cansada i se'n va anar a dormir. Quan l'Arnau estava acabant de rentar els plats,
va sentir que la Núria cridava i va pujar per veure que li passava. Ella en despertar−se estava tota suada,
cansada i molt nerviosa. Es va vestir molt ràpidament i li va dir a l'Arnau que se'n tornava a Barcelona i que ja
el trucaria.
L'Arnau no entenia res i es va quedar preocupat.
L'endemà al matí la Núria el va trucar i li va explicar que el fet de que se'n hagués anat era que havia rebut
una amenaça en somnis i que si al principi pensava que no era res tot el que passava, ara estava segura de que
havien topat amb alguna cosa molt grossa. La Núria també li va demanar a l'Arnau que omplís uns formularis
sobre la Joana i la Claror amb informació personal. Al cap de dos o tres dies ja tenia tota la informació i va
tornar a trucar a la Núria. Ella ja més calmada va acceptar tornar a venir a Vilavella, ja que personalment volia
fer unes quantes preguntes a certes persones. De seguida que va arribar va anar a parlar amb la llevadora del
poble, perquè en el naixement de la Claror hi havia alguna cosa que no quadrava.
El metge havia dit que era un sol fill però en canvi va sortir bessonada i en Pau, el germà de la Claror, havia
mort durant el part. Amb la primera persona que va anar a parlar la Núria, va ser amb la llevadora, ja que
havia sigut ella la que havia dut a terme el part. La llevadora al final després de negar's−hi va explicar la
veritat.
Resulta que el fill dels Serell havia sigut el Pau i que com ja havia dit va morir. L'Eva la mare de la Claror
tenia moltes ganes de tenir un fill i casualment una senyora gran els va anar a trobar. Aquesta senyora era la
Sílvia Sacalm, la padrina de la Claror. Els hi va dir que si declaraven que la Claror era la bessona del Pau, els
hi donava en adopció. Els Serell van acceptar de seguida i no se'n va tornar a parlar més. De seguida que la
Núria va acabar de parlar amb la llevadora se'n va anar directament a casa de la Sílvia però quan van arribar ja
havien fet tard, en aquella casa no hi havia ningú. Amb tot allò que havia acabat de sentir la Núria podia
confirmar la seva teoria, la Claror i la Sílvia eren fades del bosc. A l'Arnau li va costar molt assimilar−ho,
però un cop ho va acceptar li va explicar al Pere, perquè el noi un dia que passejava pel bosc havia vist a la
Claror fent danses a la vora de l'aigua i com que sabia que l'Arnau estava investigant la noia, li va explicar tot.
Després d'aquesta experiència, tots es van adonar que havien obert una porta a un altre món.
3) Descripcions
Arnau: L'Arnau és una persona molt simpàtica i agradable, això ho demostra amb l'interès que posa en la
feina i amb la bona relació que té amb la seva classe. Segons el diagnòstic que li va fer la Núria és una mica
dèbil mentalment i per això tenia els somnis amb la Claror.
Claror: Molts professors la descriuen com la noia que no es veu, degut a que és molt discreta i no destaca en
res. Com a fada del bosc ella podia controlar fins a un cert punt els seus poders, tot i que quan estava nerviosa
i veia que l'estaven a punt d'enxampar se li van descontrolar.
Núria: La Núria es parapsicóloga, i capta de seguida les vibracions que emet una persona, per aquest motiu va
notar els poders de la Claror.
Pere: En Pere és un alumne de la classe de l'Arnau i durant la historia, s'enamora de la Claror, és alt i té el
cabell castany.
3
Sílvia Sacalm: La Sílvia té la funció de protegir la Claror en tots els problemes que li puguin sorgir, com que
és fada, domina bé els poders que té i durant la historia en fa servir uns quants per impedir que les
descobreixin.
Joana Petit: La Joana és una altra noia d'aquelles que no es veu, perquè tampoc destaca en res, es baixeta i és
molt amiga de la Claror.
4)Opinió
Jo hi crec, però d'una forma relativa. Per exemple, crec que existeix alguna mena de força relacionada amb la
ment i la capacitat de moure objectes, però per altra banda no crec en els fantasmes, en les fades i altres mites
d'aquests relacionats amb la cultura nòrdica. Dos exemples de parapsicologia els podem trobar aquí mateix a
Piera. A Can Sagristà, una masia que hi ha a prop de Piera, diuen que hi ha una taula que es mou sola, jo no
ho he vist en persona, però molta gent diu que es veritat, un altre fet tradicional i religiós a Piera és la figura
del St. Crist. La llegenda diu que a Piera hi havia molta sequera i quan el van treure va començar a ploure, de
fet molts anys, el dia del St. Crist plou i dona la casualitat, que coincideix amb el mes més plujós de l'any, que
es l'Abril.
5)L'amor
En la novel·la el tema d'amor principal es el que passa entre en Pere i la Claror. Al principi en Pere no
s'atreveix ja que es molt tímid, però el dia del ball que se celebra a l'institut se li declara. La Claror també està
enamorada d'en Pere, però veu que l'estan a punt de descobrir i no li vol donar falses esperances a en Pere.
6) Personatges
En aquesta obra hi intervenen molts personatges perquè transcorre en un institut, perquè l'argument afecta un
grup d'amics i d'alguna manera tots hi estan relacionats.
7) Temps
La acció transcorre durant tretze dies, del diumenge en que l'Arnau te els somnis fins al divendres en que la
Sílvia i la Claror tornen al lloc que els pertany. Per deduir−ho és molt fàcil perquè cada capítol porta el nom
d'un dia i només els has de contar.
8) Gèneres literaris
El gènere predominant en aquesta obra es la narració perquè descriu moltes situacions i aconteixements, tot i
que també hi ha bastant diàleg. Per descriure certes situacions s'utilitza la descripció.
9) Vocabulari
Rutllar: funcionar bé.
Metafísica: part de la filosofia que estudia el que son les coses en general, més enllà del que en podem veure
o percebre normalment els éssers humans.
Digital: planta que té unes flors semblants a campanetes coneguda també amb el nom de didalera.
Colrada: pell bronzejada i enfortida pel sol i l'aire.
Escèptic: que té tendència a dubtar o a desconfiar d'una cosa o d'una persona.
4
Inhibició: no deixar que algú intervingui en alguna cosa.
Encís: acció i efecte d'encisar.
Druídica (druida): entre els antics celtes, sacerdot.
Eixordar: un soroll molt fort, deixar algú com a sord.
Astorar: causar un gros espant
Serpoll: planta aromàtica tipus sàlvia romana
10) Informació
Per trobar informació sobre persones s'ha d'anar al registre civil o al registre d'una església(depèn de
l'antiguitat dels documents). Per trobar informació d'un poble, en primer lloc s'ha d'anar a l'ajuntament o sinó
buscar per internet. Si volgués trobar informació d'una persona en concret hauria d'anar al registre civil amb
una dada que permetés localitzar ràpidament els documents, com ara anys en que va viure, carrer, nom i
cognoms...
11) Valoració personal
La lectura d'aquest llibre se'm ha fet molt intrigant i entretinguda ,i el fet de que hi intervinguin diversos
personatges i que tot giri entorn un sol fet t'enganxa al llibre.
L' autor, en el seu argument ha utilitzat fets relacionats amb fenòmens paranormals i això m'ha provocat
pensar en algunes coses que m'han explicat sobre la parapsicologia.
Com passa en moltes pel·lícules d' intriga, de cop i volta es pot capgirar la situació i si tu t'imaginaves que un
fet es podia acabar d'una manera, al final pot acabar complicant−se, tal i com succeeix amb l'argument
principal: primer sembla que els fets estranys ocorreguts siguin degut a un alterament hormonal d'una persona
i al final es demostra que son degut a un poder sobrenatural.
M'ha agradat la referència que es fa sobre les llegendes i mites relacionats amb les cultures nòrdiques i celtes
perquè les he trobat molt interessants.
5