per Antoni Llagostera i Fernández La vila de Ripoll ha passat a la historia com una vila que va resistir heroicament un atac carlí el maig de 1839 durant la primera guerra carlina o dels Set Anys (1833-1840). Pero aquesta visió de Ripott com a vila liberal, oposada a les tendencies dominants en el seu entom temtorial (Garrotxa i Bergueda) constitueix una imatge excessivament monocroma. Crec que resulta molt pertinent, per contrast, donar compte de la biografia d'uu capitost carlí nascut a Ripoli: Joan Cavalleria,' Alies Ne, un important cap carlí, que ja havia actuat durant l'aixecament reiaiista (1822-1823) i dels Malcontents (1827), i que va morir en els inicis de la guerra dels Matiners (1846-1849). Fer una semblanca d'un cap carlí nascut a una vila qualificada de liberal permetria una aproximació a les guerres civils del segle XIX preses en una realitat concreta (una vila amb forta activitat preindustrial, envoltada per un món agrícola i ramader i subjecta a un poder senyoriat eclesiAstic). Pero l'espai ens recomana només una primera aproximació. L'origen ripoIlt?sde Joan Cavalleria El cognom Cavalleria o Caballeria és usual en la documentació npoIlesa. Eudald Graells, a Les armes de foc de Ripoll(1974), menciona un Pere Caballeria, panyetaire enhe 1778-1824.2Tamhé hi ha un Eudald Cavalleria mencionat I'any 1815. Tenen algun parentin amb el capitost carlí objecte d'aquesta semblanca? Sobre Yorigen ripolles de Joan Cavallena, ia breu biografia que va escriure l'historiador carlista Josep Carles Clemente, confeccionada a partir de la documentació del Servicio Histórico Militar, ens ofereix algunes dades essencials: "Se conocen pocos datos sobre los orígenes de este jefe carlista. Se sabe que era de procedencia humilde, militar de profesión y que nació a principios del siglo pasado en Ripoll (Gerona)"? No hi ha cap duhte sobre el seu origen ripoll&s.Eudald Mirapeix i Illa4, notari i cronista ripoll&si contemporani seu, ho confirmara. Joan Cavalleria, voluntari reialista La biografia que li fa Josep Carles Clemente diu molt resumidament que "En la campaña realista del 1821-1823 aparece luchando contra los constitucionalistas con el grado de ~ f i c i a l " . ~ En cap més document no trobem mencionat Cavalleria com a voluntari reialista, encara que el trobem mencionat posteriorment com a "oficial con licencia ilimitada":" "antiguo cabecilla realistam8o "veter&del trienni i malcontent"? Sembla, doncs, periinent explicar alguns fets histoncs esdevinguts a la vila de Ripoll durant el Tríenni constitucional, fins ara poc explicats. Ripoll conquerida pels reialistes a cnmenGaments de 1822 Ripoll fou una de les primeres viles importants que caigueren en mans dels reialistes el 1822.'"udald Mirapeix explica el tnst paper de la Milícia Nacional npollesa" en aquest episodi: "Amenazada Berga por el cabecilla Teixidor de Castellar" se pidió auxilio a la Milicia Nacional de esta villa[;] pasó allí la compañía de milicianos voluntanos[,] siendo recibidos con las más cordiales demostraciones de fraternidad y amistad, permaneciendo allí algunos días y a su regreso al pasar por Las Llosas[,] el cabecilla Vilella'3 con unos 70 o 80 hombres se hallaba apostado en el santuario de Santa Margarita, los milicianos bisoños e inexpertos pero fogosos[,] quisieron atacar a los sublevados en aquella cumbre y posición ventajosa, pero fueron quedando muchos prisioneros[,] que no sabiendo que hacer de ellos[,] soltándolos luego[,] llegaron aturdidos y en desor- den a esta villa, siendo el resultado que al anochecet de aquel mismo día el cabecilla Vilella entró en ella sin la menor resistencia, desamó a la Milicia[,] se apoderó de todas las armas y municiones y desde aquel día quedó ocupada por los Realistas y libre del poder constitucional. "Como esta villa es el centro de la montaña[,] abundante en víveres y recursos[,] fue luego el Cuartel General de los realistas, a los pocos días se presentaron con sus partidas compuestas de gente indisciplinada[,] los cabecillas Missas", Mala~ila'~, Bmjó'" el Subdiácono, Mossén Anton Coll", el Teixidor de Castellar y otros cabecillas entraban y salían descansaban se proveían de víveres, se equipaban hacían recomponer sus armas hallando protección y simpatías en el pueblo y en toda la montaña, uniéndose muchos a sus filas tomando la insumcción un carácter imp~nente."'~ Mirapeix no cita la data exacta de la presa de Ripoll pels reialistes, pero cal suposar que fou abans de I'ocupació, pels reialistes, de Berga (24 de maig de 1822)'9,de Solsona (5 de juliol) i de la placa fortificada de La Seu d'Urgell (agost de 1822). Pero la revolta de 1822 pateix clarament una forta davallada militar a finals d'aquest mateix any. Una mostra n'és I'afliberament de la vila de Ripoll, el dia 13 de desembre de 1822, per tropes sota el comandament del general . ~3~de febrer de 1823 els reialistes abandonaFrancisco Milans del B o ~ c hEl ven la placa forta de la Seu d'Urgel1. El definitiu exit absolutista s'esdevindril amb I'entrada per la Cerdanya de I'exercit frances, suposa per Ripoll la fi del Trienni constitucional. Com diu Eudald Mirapeix: "...el General Romagosaz' con sus Realistas, con una c o m p a ~ a de Granaderos y una partida de caballería del ejército francés entró en esta villa a las 9 de la mañana del día 29 de abril [de 18231 sin la menor oposición ni resi~tencia."~~ És de suposar que en tots aquests esdeveniments hi va tenir un paper el voluntan reialista ripoll&sJoan Cavalleria. L'avalot malcontent d e Ripoll de la Fira de les Quaranta Hores de 1'1 d'abril de 1827 La primera vegada que trobem mencionat explícitament Joan Cavalleria com a capitost reialista ripolles 6s a la revolta del Malcontents (1827) i en un episodi al qual, fins ara, s'ha donat prou importancia i que per la data es converteix en un dels primers iudicis de la re~olta.~' La crbnica d'Eudald Mirapeix i Illa menciona un avalot a Ripoll, poc conegut, ocorregut 1'1 d'abril de 1827, durant la tradicional celebració de la Fira de les Quaranta Hores, en el qual hi tenen un protagonisme especial Joan Cavalleria, els voluntans reialistes" i dos dels principals caps de I'aixecament de Malcontents, Josep Galceránz i Josep Bosoms, Alles Jep dels Estanys:" "Hacía ya algún tiempo" que se observaba un movimiento irregular y fuera de lo ordinario entre los Cabecillas Realistas, se susurraba un próximo acontecimiento extraordinario sin poder atinar los motivos ni la causa, se percibía un mmor sordo que presagiaba una tempestad, cuando en el día de marzo de 1827[,] quinto domingo de cuaresma[,] en cuyo día se celebra en esta villa la fiesta de las Cuarenta horas[,] se reunieron con este pretexto varios cabecillas y oficiales Realistas que se hallaban diseminados y retirados por inútiles en esta parte de la montaña; la gente extrañó ya esta coincidencia de mal agüero[,] no juzgándola casual, se puso[,] bajo el pretexto de mantener el orden en la feria[,] una inmensa guardia de voluntarios Realistas en las casas Consistoriales, y todo el pueblo estaba en expectación; aquella misma mañana los Mozos de la Escuadra habiendo tenido aviso de lo que se maquinaba o alguna orden superior[,] intentaron la captura del cabecilla Juan Caballeria (a) Ne[,] quien avisado seguramente[,] ocultándose[,] fmstró las intenciones y pesquisas de aquellos, pero a las dos de aquella misma tarde el cabecilla Galcerán de Prats de Llusanés y otros cabecillas[,] unidos con los voluntarios Realistas de esta villa[,] dieron en la Plaza mayor el grito de mon el mal gobem. Los Mozos de la Escuadra acudieron luego para apaciguar el alboroto[,] pero como eran pocos[,] fueron desarmados, con lo que se enarboló otra vez el estandarte de la rebelión; aparecieron a los pocos días varias partidas gritando solamente mori el mal Gobem[,] siendo la más numerosa la llamada del Jep dels Estanysl,] quien se titulaba Capitán General de Cataluña; esta villa volvió otra vez a ser el teatro de la guerra y el Cuartel General de los rebeldes, experimentando nuevas exacciones, nuevos atropellamientos y nuevas vejaciones..."28 Sobre I'avalot malcontent de Ripoll de 1' 1 d'abril de 1827 hi ha abundant docunientació, amb esments al seu cariicter precoc. Així, en una membria de I'Audiencia de Catalunya, del 7 de setembre de 1827, en un informe del fiscal (datat el 26 d'agost), s'hi Ilegeix: "...el Corregidor de Vich dio parte con fecha 3 de abril, de que el día anterior una partida de Voluntarios Realistas había desarmado en Ripoll a una partida de mozos de la Escuadra que iba a prender a un desertor, y de que además de haber sido heridos dos de los mozos, la guardia y otros muchos Voluntarios Realistas habían hecho publicar un pregón con gritos descompasados de "Vida el Rey", para que todos los que tuviesen armas las presentasen en la Casa Consistorial bajo pena de la ida."^' El corregidor, en el seu informe, es refereix a detalls que confirmen la motivació i la premeditació de I'avalot dels voluntaris reialistes ripollesos: "...las armas, al parecer, eran para los Voluntarios Realistas; y en otro que los mozos desarmados habían hallado a media hora de distancia de Ripoll, camino de Vich, unos treinta o cuarenta hombres armados y como acampados."" A conseqüencia del fets de Ripoll de 1'1 d'abril de 1827, un avís del 6 &RO>~~MACI~ BIOGRI<FICI\ N CAP CARL~KIPOU8 JOAN CAVAUNA, AUES NE corregidor de Vic del 16 d'abril informava que: "...queda ya preso en estas Reales cárceles el capitán ilimitado don Sebastián Puig, entendido por el Llibreté, uno de los revoltosos en los sucesos acaecidos en la villa de Ripoll el día lo. del actual; habiendo sido conducido a las mismas desde Berga, por disposición del Excmo. Sr. Capitán General, el teniente ilimitado don Pedro Planas," cabecilla principal de los disturbios ocurridos en aquella parte, y siguiendo la causa con la mayor acti~idad."'~ En el mateix informe del fiscal de la memoria de I'Audiencia de Catalunya (7 de setembre de 1827), abans citat, es diu més endavant que: "...pocos días después3' se recibieron dos partes del Alcalde Mayor de Olot, dando cuenta de haber ido en aumento en aquel distrito las partidas de revoltosos, una de ellas considerable, mandada por D. Juaii Caballería, de Ripoll; que se había llevado del lugar de Campdevassoli4el dinero destinado para el reemplazo del ejército y unos doce fusiles propios del común."" 1 continua l'informe: "...asimismo dio noticias de haber ido a Olot 22 hombres entre Voluntarios Realistas y haber seguido a Caballería, de orden de éste, 14 Voluntarios Realistas de Vallfogona, y de que continuaba la deserción en Olot por la miseria que se experimentaba; y concluyó pidiendo auxilio de tropa. Con fecha 31 añadió que habían entrado en Ripoll, donde habían hallado armas y dinero; que mandaba a todos, so pena de la vida, que los siguiesen; que por la deserción y por otras causas se habían desmembrado mucho el batallón de Voluntaxios Realistas, y que era vano pretender de ellos un esfuerzo militar."36 En aquest informe del fiscal de I'Audiencia de Catalunya del 7 de setembre de 1827, un oidor va expressar un vot particular, sobre la categona de I'aixecament a Ripotl i les seves causes i altres detalls: "Que por lo que respecta al progreso y estado de las inquietudes actuales de este Principado,... Él dará una idea de cómo empezaron en Cataluña las inquietudes, sobre cuyo particular podna omitirse el señalar por principio de ellas el exceso que cometieron los Voluntarios Realistas de Ripoll, desarmando una partida de mozos de la escuadra, no sólo porque parece que fueron anteriores a esta ocurrencia los sucesos de Tortosa y aun la aparición de ciertas gavillas de hombres armados en los términos de los pueblos del territorio llamado la Selva, de que habla el Alcalde mayoi de Gerona en su parte del 3 de abril, si que también porque el indicado exceso de los Voluntarios Realistas reunidos en acto de servicio por disposición del Ayuntamiento, según parte del Bayle del 2 de abril, puede considerarse como un hecho aislado y dirigido a impedir la captura de los dos oficiales que iba a verificar en auxilio de dicho Bayle el encargado de la subdivisión de la escuadra de Torelló en Ripoll Pedro Cahrestoso, según el parte dado por este a su cabo D. Magín Dornenech con igual fecha del 2 de abril del citado mes."" Signatures dels cdps carlins Joan Cavalleria i Agusti Dachs, extretes de la documentaciú que custodia Salvador Gallet, de Borneda. 8 APROXPIUCd BIOGRAFICA AL CAP URÚ R ~ P O L LJOAN ~S CAYAILPRTA, &!ES NE Aquest vot particular obtingué complida resposta, en la part referida a Ripoll, per part del fiscal: "El Fiscal supuso que aquel hecho fue el principio de las actuales inquietudes, ...ya porque el hecho de Ripoll fue el primero de violencia contra la autoridad pública, y no se puede llamar aislado atendidas las circunstancias de recoger amas por pregón y otras que refieren los partes extractados en el dictamen fiscal; fuera de que por voces públicas se sabe que el autor de aquel hecho fue D. Juan Caballería, uno de los cabecillas de los facciosos de que hablan muchos partes po~teriores."'~ En tot cas, l'avalot malcontent de Ripoll protagonitzat per Joan Cavallena va tenir una ripida fi. Segons Suirez i la documentació que aporta, després del 8 d'abril de 1827 "llegaron 8000 hombres de Aragón, según orden del gobierno, que fueron distribuidos entre Manresa, Vich, Berga y Ripoll, y puestos al mando del Brigadier Mansg9 «porque a más de los conocimientos que tiene del país, genio y carácter de los habitantes, reunía el ser jefe de brigada de los Voluntarios Realistas de aquel terreno».""o El paper de Ripoll en I'aixecament dels Malcontents de 1827 no ha d'estranyar. El 28 de febrer de 1828 es fa una relació "de individuos del estado eclesiástico secular y regular que, según las noticias que existen en la Secretaría de mi cargo, tomaron parte en la sublevación de este principado". Entre els relaciouats s'esmenta: "[Mossén Ventura, rector de Lliuis]...y Mosén Anton, Rector de San Jaime de Frontiñá, ambos excitaron a Bussóns a tomar las mas. "Los eclesiásticos seculares y regulares y los monjes de Ripotl, dice Bussóns que eran del mismo modo de pensar que los anteriores rectores.'"' El primer exili franck de Joan Cavalleria Més enlli del protagonisme de Joan Cavalleria en l'avalot de Ripoll de 1'1 d'abril de 1827, no en tenim cap més menció en aquest penode. L'aixecament malcontent va finalitzar el setembre de 1827, amb I'anibada del rei Ferran VI1 a Catalunya, el nomenament del Conde de España com a Capita General, I'afusellament d'alguns dels implicats i la deportació de la majoria dels caps més destacats. Joan Cavalleria no apareix entre els empresonats i represaliats. El que sí sabem és que va fugir a Franca: "Matías[?] Caballeria (subteniente de Voluntarios Realistas) y José Vilamacia (Subteniente ilimitado) abandonaron Cataluña para refugiarse en Fran~ia''?~ També existeix una notificació datada a Perpinya el 17 de novembre de 1827 on consta Joan Cavalleria com a tinent coronel que forma part de 1'Estat Major de Josep Bussoms, Jep dels Estanys." lgualment hi ha una carta datada a Pan's el 28 de juny de 1828, on entre altres informacions relatives als exiliats malcontents, s'esmenta que segons un corresponsal: "Hablaron de que Caballeria había recibido en Ripoll, nueve cajas de guerra mandadas hacer en Perpiñan y los moldes para fundir balas que le habían enviado desde Tolosa, y de que con once mil duros que tenían escondidos en el territorio del Ampurdan, no había necessidad, por de pronto, de hacer exacciones. ...que el comandante Caballeria, de que hemos hablado muchas veces, pasará al mismo punto [Andorra] desde Ripoll, y que en el valle de Andorra esperarán todos reunidos al Caragol," el cual deberá concurrir con la gente que hay en Tolosa y las cercanías.'' Aquest document ens obliga a preguntar-nos si era fugit a Franca o amagat a Ripoll. lnici de la guerra dels Set Anys a Ripoll De 1828 a 1833 no tenim cap menció de Joan Cavalleria. Pero amb la guerra carlista declarada sí que se I'esmenta, en el marc de I'actuació d'una "Agence légitimiste toulousaine pour l'insurrection espangole" i una "Agence légitimiste chargée des affaires d'Espagne". A partir de desembre de 1833, tenim notícia que Joachime Arazil i el seu espos, el refugiat carlista Agustí Paoner, intenten introduir a Espanya Agustí Saperes, hlies Caragol, i d'altres refugiats: 10 APROXIMnCiO RIOGRAPICA AL CAP CA"U R l P O U i i JOAN CAVALLWA, ALIES NB "Deux autres réfugies, un certain Raymond et un nommé Cure Dinant, ont pareillement réussi i rentrer en Espagne. 11s se seraient cachés durant quelques temps dans une maison du marquis de Puylaroque a Montauban. Huit autres Espanyols, dont le remuant Cavaleria et le couple Paoner, ainsi qu'un capitaine et un lieutenant francais, devaient faire la meme tentative peu aprks, mais celle-ci a peut &re été compromis par I'arrestation des deux époux."" Eudald Mirapeix parla que l'octubre de 1833, quan arriba a Ripoll la noticia de la mort del rei Ferran VII, ja es va produir un episodi poc conegut: "...en la noche del 5 al 6 del mismo mes [quan Gaicerán s'aixeca a Prats de Llucanés] ... y en el mismo día algunos seis o siete realistas del bajo pueblo reunidos en la vecina ermita de San Bmolomé de esta jurisdicción hicieron amagos de semejantes intenciones [...] "Al instante acudieron tropas para sofocar el movimiento de Prats de Llucanés y amago de rebelión hecho en esta villa, cuyos autores huyeron."" Ripoll tenia, doncs, un significatiu gmp reialista, que dóna senyals de vida amb una certa coordinació amh d'altres reialistes. Des d'octubre de 1833 a desembre de 1834, durant quinze mesos, la primera carlinada va coneixer una exteriotització en forma de guerrilles o partides."' En aquesta etapa destaca, entre d'altres, Climent Sobrevias, Alies M ~ c h a c h oque , ~ ~ postenoment trobarem repetidament citat en relació amb Joan Cavallena. En la documentació analitzada trobem que "el 21 de mar$ [de 18341, Joan Cavalleria, de Ripoll, veterA del trienni i malcontent, escnu des de Caors [Franca] a la Junta de Navarra demanant instmccions oficials per a alear una partida a Catalunya. La Junta fi fa imprimir una proclama de la qual el1 havia donat el model"!9 Aquesta activitat de Cavalleria al sud de Franca era coneguda pel Capiti General de Catalunya, Manuel Llauder, ja que "el 20 [d'abril de 18341 un emigrat feia a mans de Llauder dues canes de Saperes, el Caragol, incitant amics i coneguts a comentar la revolta, entre ells el malcontent Joan Cavalle- na, autograduat de coronel, per promoure-la i amb 10.000 fusells dipositats a Prats de Molló",io i que el 30 d'abnl de 1834 informava el govem que "Saperes i Caballería volien entrar a Espanya disfressats per revoltar el Pinneu catalano-aragonhs"?' També hi ha infomiació que a "mitjan abril foreu nansportats al monestir de Ripoll, des de Franca, disset paquets de municion~".'~ Així doncs, per les infonnacions existents, Joan Cavallena va entrar al país per afegir-se a la revolta carlina, la primavera de 1834. En aquest moment Eudald Mirapeix, un liberal moderat, ens presenta Joan Cavallena fent-ne un retrat poc afavoridor: "Se presentó luego al frente de las partidas rebeldes Juan Cavallena (a) Ne, antiguo cabecilla realista, que había tenido que huir a Francia por haber sido uno de los que más figuraron en la insurrección realista del año 1827; hombre obscuro, bárbaro, inmoral y manchado con toda especie de crímenes, que había tomado parte en todas las insurrecciones realistas desde el año 1820 y que había cometido muchas tropelías en esta villa; ... y otros varios de la clase más ínfima y vil de la sociedad, sin otro objeto que robar y asesinar bajo el pretexto de defender la religión y derechos de Carlos V."" La succinta biografia que fa Josep Carles Clemente de Joan Cavallena rnostra la seva trajectdria en aquells anys: "Siendo ya capitán, en 1834 se alza en favor de Don Carlos y dos años más tarde se le confiere el mando de la la. brigada de la división del Centro, compuesta de tres batallones y una sección de Caballería, con un total de 1.150 hombres y 30 cabaIlos"?" La primera menció de Cavalleria en acció dins del país és a la primavera de 1834. Mundet I'esmenta en el reagrupament de diferents partides carlines, "es veu com Cavallena s'ajunta amb Sobrevias", i a mitjan juny de 1834 entra a Gombrhn.Ss 12 APROxiMnCt6 RIOGR&RCA AL CAP C A N ! I U P O l l h JOAVC A V ~AL153 , NE Segons aquesta documentació, el "febrer de 1835 el pretendent antoritzi «Monsieur Gibart para que socorra en algunos fondos al Ros de Eroles y a Juan Caballería, que con sus respectivas partidas se sostienen en Cataluña a pesar de las privaciones y de las persecuciones que experimentan y con este pequeño auxilio podrán mantenerse hasta que se reunan al general en xeje»".ib La topada de la costa de la Teia En aquest punt, es va produir un fet que va remarcar a Ripoll els dos bindols polítics. Es tracta de la topada de la costa de la Teia (en el camí de Ripoll a Sovelles), un episodi en el qual, fins ara, a part del paper de la Milícia Nacional," no s'ha parat esment que hi ha ripollesos en els dos bindols combatents: "A la primavera del mismo año (7 de abril de 1835) se tuvo noticia de hallarse en la vecina parroquia de Sovellas una patida de facciosos, en número de unos 200 hombres, capitaneados por los cabecillas Juan Cavalleria (a) Ne, Boquica y otros; había salido el Gobernador de Vich el brigadier don Pedro Munt en su persecución, con una columna de tropa y Milicia Nacional, y no considerando seguramente su fuerza suficiente para atacar a los facciosos u por otros motivos retrocedió a Vich; el destacamento de esta villa compuesto de una compañía escasa de tropa y por la Milicia Nacional voluntaria, al tener noticia de la aparición de los carlistas en Sovellas, sin saber su número, y creyendo que se hallaba a retaguardia el Gobernador de %ch, en persecución de aquellos, salió a atacarlos; los carlistas más experimentados en esta clase de guerra, bien enterados de las fuerzas que iban a combatirlos, los esperaron firmes en aquella ventajosa posición; subieron los cristinos con el ardor de tropas bisoñas y fogosas, y contra el parecer del capitán de la tropa que los mandaba, la cuesta de la Teia; al llegar a lo alto, cansados y fatigados, se vieron envueltos por fuerzas superiores, obligados a retroceder en dispersión hasta el mesón de San Qnintín, en donde hicieron alto; la fuerza que había quedado en esta villa al oír el tiroteo que iba acercándose, salió hacia aquel punto para sostener la retirada, resultando algunos muertos y heridos y entre aquellos siete nacionales; primera acción y primera sangre derramada en las inmediaciones de esta villa en la guena sangrienta y fratricida que empezaba."iS'iy La topada entre la Milícia Nacional de Ripoll i els carlins a la costa de la Teia va tenir una repercussió fortíssima. Molts anys després, el 1896, va ser objecte d'uns versos, dins un llarg poema de Josep Mana Peliicer titulat "La crema de Ripoll", amb el subtítol de "la trahició de la Costa de la Teya": Las primeres flamuradas Del incendi pahorós Que feu d'una comtal vila Pyra immensa, mut Pantheó; En la costa de la Teya Lluírem per primer c01p.~' Mal protegida enlayrarse Bandera de rebelió Al cim de la jatal costa Cregué'l ripollés un jorn. La jovenalla ardida, Y á somatent, sens temor; Richs y menestrals ensemps Ixen ab gatzara y goig, Marchant á só de canturias Com á una,festa majo>: Ja al mitg dc la costa arriban, Ja voltats per milers son; Devades lluytan frenétichs,,. Ay! la negre trahició Demunt de la turba incauta Estén sus alas de mort. ' Trágichjet! /de cuantas mares Umplí l'anima de do[! ¡Que verinosas rancknias! [Ay dels trahits y traidors! Si fem cas de Josep Mana Pellicer: "Gent maligne (may ne manca) va calumniar vilment al exemplar monjo Ferran Ros d'ésser un dels capitosts de la que s'anomena trahició de la Costa de la Teya, y que aquesta fou la causa prbxirna del incendi del monestir al 9 d'agost de 1835."6' Cacusació va suposar I'arrest del monjo i el seu posterior assassinat durant l'assalt al monestir de Santa Maria de Ripoll pels miquclets, l'agost de 1835. Segona topada a I'entorn de Ripoll A I'acció de la costa de la Teia li va succeir una segona topada, on també trobern mencionat Joan Cavalleria. Segons Eudald Mirapeix: "No mucho tiempo después de la acción de Sovellas, una partda de carlistas mandados por el Muchacho, Caballeria, Boquica y otros cabecillas, que venían de la parte de Vidra y Vallfogona, perseguidos, según se supo después, por el gobernador de Vich, atravesaban la vecina montaña de San Roque con dirección a Campdevánol; salió la guarnición de esta villa, que se componía entonces de un destacamento de tiradores de Cataluña, vulgo Miqueletes, a atacarlos con la Milicia Nacional; hubo toda aquella tarde un seguido tiroteo; al anochecer los carlistas se dirigieron hacia Campdevhol con alguna perdida, y los cristinos se retiraron a esta villa con perdidas de un oficial de tiradores y un miliciano muerto; siendo herido, aunque levemente, el célebre don Juan Prim, que en aquella época, muy joven todavía, estaba de cadete en el Batallón de Tiradores, muy distante seguramente de pensar que antes de finir la guerra que empezaba, había de llegar a ser coronel, y que hubiese de adquirir después tanta nombradía en nuestros fastos revolucionarios."? A partir d'aquests dos fets, fa figura de Joaii Cavalleria s'allunya de Ripoll i no en trobem cap menció quan s'esdevé I'assalt al monestir de Ripoll d'agost de 1835. Sols hi ha una escadussera informació que indica que 1'1 de julio1 de 1835 "els caps Climent Sobrevias, El Muchacho, natural de Cint, i el Caballerja, davant I'ennita de la Pietat de Sant Lloren$ de Momnys, afusellen per espia Isidre Dolla, de Llinars, capturat per ells a cal Mestre Jou, de Cisquer, conforme ens informa el procés judicial corresponent"." Cavalleria i I'expedició de G u e r y é Tornem a trobar Joan Cavalleria durant l'expedició de la divisió carlina navanesa d'Antoni Guergué per Catalunya (octubre-desembre de 1835). Segons Pirala, la columna navarresa d'Antoni Guergué, que havia patit molt en la seva marxa, a l'ambar al Bergueda i el Lluganes, va canviar totalment "y a su amparo mejoraba la de las fuerzas que mandaban Ros de Eroles, Borges, Caballería y Sobrevías (a) el Muchacho por aquella parte".MAixí doncs, cap el 23 i 28 de setembre de 1835, Cavallena, com a cap d'una partida considerable, rondava pels entorns va mamar I'expedició de Guergué a 1'Empordi. El que és confinnat és que Cavalleria era a Borreda el 4 d ' o c t ~ b r e . ~ ~ En tot cas, segons Antonio Pirala, durant la venficació de l'exercit del Principat feta a Tora (22 d'octubre de 1835) per Guergué, trobem que les forces de Cavalleria formaven part de la divisió de Manresa i Cervera, manada pel canonge Benet Tnstany, amb dues bngades, comandades per Climent Sohrevias i el mateix Joan Cavallena. Cavalleria a la batalla de Lord (20 de gener de 1836) Antonio Pirala relata de manera molt ripida en la seva obra Historia de la guerra civil y de los partidos ...(1868) la participació del npolles Joan Cavallena en l'intent de fer aixecar el setge que Mina havia format a I'entom del santuari de Lord, al costat de Sant Lloren$ de Momnys: "Pasando Mina a Barcelona, quedaron harte y Niubó estrechando el sitio del Santuario, que procuraron levantar Brujó, Boquica, Caballería, Castell y el mismo Tnstany, reunidos al efecto en los pueblos inmediatos. El 20 de enero [de 18361 atacaron los campamentos del Pla de Isohol, Casas de Posadas, Roca Foradada, y aun el mismo San Lorenzo [de Morunys]. Pero a pesar de exceder entonces su fuerza a la de los sitiadores, fueron vencidos. Más crítica así la situación de los encerrados en el Hort, decidié- ronse a abrirse paso para salvar de una muerte segura, careciendo ya de provisiones y completamente imposihiiitados de todo auxilio. Salen aquellos valientes en la noche del 23; pero se les observa, son rechazados y cercados, y perecen casi todos, incluso el jefe [Mirallesj. Algunos se despeñan en los precipicios por salvarse, y muy pocos llegan a guarecerse al abrigo de la fuerza de Tristany."* Aixb no obstant detalla molt més la participació del nostre capitost carlí ripolles. Segons aquest: "...el 19 [de gener de 18361, Burjó, acampando con los batallones, guías del Ampurdán, Zorilla, Mallorca, Caballería, Boquica, Dais [Dachs?j y Altimiras, desde la altura de Busa basta la Coma, cubría San Lorenzo del Piteus, formando una línea angular que comprendía todo el Nordeste. [En I'intent de rodejar els Iiberals que assetjaven el santuari carlí de Lord] ...Caballería, con su brigada, que formaba el ata derecha de la división carlista, atacó por la parte de la Coma, en cuyo punto se mostraba el batallón de migueletes, al mando de Murcarols, con otro batallón de línea en reserva, y Zorilla atacó por la izquierda frente al grueso del campamento liberal. El combate, que tomó por aquí alguna importancia, fue continuado hasta la entrada de la noche, después de haber sido rechazados los carlistas: la brigada de Caballería hizo plegar a su frente el batallón de Murcarols, cuyo jefe perdió su caballo, y la fuerza de Zonilla se abrió paso hasta comunicarse con la guarnición del fuerte, a la cual se invitó para que saliera. [Tot va acabar amb la mort dels assetjats a Lord, en I'inteut de fugida de la nit del 22 al 23 de gener de 1836. A continuació de l'acció de Lord] ...los carlistas catalanes continuaron divididos en cuatro grandes grupos, o Ilámanse divisiones, con existencia independiente la una de la otra, y operando cada una en un radio especial, y fueron: Brujó, con las brigadas de ZorriIla, Caballeria y Grau en la provincia de Gerona: Torres... en la de Lérida: Tristany... en la de Barcelona, y Masgoret, en la de Tarragona."" Acció de les Coves de Ribes (5 de mar$ de 1836) El coronel Jos6 Juan de Torres. que era el capitost cadí de Lleida, va remuntar a finals del mes de febrer de 1836 el Segre, de la Conca de Tremp fins Alp, perseguit pels liberals, i va passar tot seguit al Ripoll&s.En aquest punt es va produir un fet d'armes de relativa importancia, on trobem de nou en acció Joan Cavalleria i un jovenet que es deia Joan Prim i Prats. Explica Josep M. Mundet aquesta acció anomenada de les Coves de Ribes: "El dia 4 sortí de Martinet i per Bellver anh cap a Alp. Aquí derrota un petit destacament de forces regulars. El 5 sembla que retrocedia cap a Puigcerda i la maniobra va servir perque els liberals de la població més compromesos fugissin precipitadament a Franca. Perb, tornant enrera, Torres atravesa la collada de Toses i es presenta davant Ribes de Freser. "Mentrestant, Cavalleria bioquejava Ripoll. Perb quan Torres aniba a Ribes ja s'havia vist obligat a alcar el bloqueig, per evitar I'escomesa dels liberals. Cavalleria es dirigí cap el Llobregat i aleshores es desencadena una doble persecució: els liberals perseguien Cavalleria, i Torres, per la seva banda, perseguia aquells. A Gombren Torres atrapa els perseguidors de Cavallena, els quals derrota i obliga a refugiar-se a Ca[m]pde~anol."~~ Antonio Pirala en dóna una explicació menys clara: "Proyectó [Torres] en Rivas atacar a la columna de Ripoll, y así que supo su salida con objeto de batir al batallón de don Juan Cavallena, que bloqueaba el mismo punto, comó a su auxilio; y al llegar a las Cobas de Rivas, sin imponerle el número de sus contrarios ni el huir acosada la gente de Cavalleria por la sierra de Santa María y su ermita, incorporándose dos batallones más y cinco compañías, pasó a ocupar el camino de Mumbren y ermita de San March, y cargando al enemigo, siguió la ruta de Candebano y ocupó las posiciones del Manso con el fin de apoderarse de las alturas de Galona y Vila y cortar a los de Ripoll la retirada. No lo consiguió; superando los defensores de Ripoll los obstáculos que se les oponían, vencieron el tenaz empeño de Torres, midiendo valientes sus armas con quienes habían cantado un triunfo de valía."6' Que Cavalleria continua pels voltants de Ripoll queda clar quan Mundet ens diu que "el dia 22 [de maig de 18361 Cavalleria i Puig operaven junts a Ca[m]pde~hoi".7~ El lloc de Joan Cavalleria dins de les forces carlines Que Joan Cavalleria, el cap carlista de Ripoll, ocupava un lloc destacat en el comandament carlí ho demostra que en el recompte de forces carlines de Catalunya, fet a Elorrio el 15 d'abril de 1836, hi consten les brigades d'lgnasi Brujó, Tnstany, Torres, Rojas, Camp de Tarragona, Cavallena i altres batallons solts. Dins de la brigada de Cavalleria hi ha el batalló comandat pel mateix Joan Cavalleria, de 200 homes i 30 cavalls, el d'Agustí Dax [Dachs]," un altre del Ripollks, amb 500 bomes, i el de Joan Boquica, amb 400 homes. El total d'homes de la carlinada catalana és comptabilitzat en 13.367 homes i 21 8 cavalls. Segons Mina, aleshores capiti general de Catalunya, en un comunicat del 22 de julio1 de 1836 dingit a Manuel Gurrea: "Brujó, Zorrilla, Caballería y demás cabecillas de los corregimientos de Vich, Gerona y Figueras burlaban intactos las maniobras de la 3a. brigada y batallones francos lo., 30., 40., y 70., que se hallaban en dichos distritos; que penetraban hasta el camino real de Figueras a Gerona; acuchillaban impunemente a la escola de la correspondencia pública; bajaban a Vilamayor, Gamga y otros puntos; se atevían a hostilizar a los fuertes; y aun amenazaban invadir la marina."" Resulta interessant constatar el hall de xifres de les forces carlines i com aquestes es distnbuien de maneres diferents dins de penodes de temps ben curts. A l'arribada de Rafael Maroto com a nou comandant carlí de Catalunya, a finals d'agost de 1836: "...tal era el espíritu nada lisonjero de las fuerzas que afligían al Principado, sin que fuese más favorable la disposición de los caudillos entre sí, sin la cual pudiérase haber sacado gran partido de la gente que reunían. En efecto, Bmjó, con la brigada de don Juan Caballetía, podía completar 3.000 hombres, y Tristany 1.700. El Ros de Eroles y Borges mandaban 1.500; dominaban el Campo de Tarragona unos 3.000, y que era efectivo este total de 9.100 hombres, escaseaban las municiones y no era igual, ni se hallaban en buen estado el armamento."" A Queralps, el 30 d'agost de 1836, on va pernoctar després d'entrar a Catalunya per les muntanyes de Núria, Maroto fou informat de I'estat de les tropes cariines del Pnncipat per Bmjó. En aquest informe es diu que la divisi6 Centre "se halla bajo el mando de don Benito Tristany. Tiene dos brigadas. la primera, con tres batallones y 30 caballos, mandada por el coronel don Juan Caballería; y la segunda, con cuatro batallones y 20 caballos, a las órdenes del coronel don Clemente Sobrevías. Consta además de un batallón de guías y 20 caballos, que operan a la inmediación del brigadier Tri~tany"?~ Per acabar, el nou cap carlí catali, el valencii Blasi Maria Royo i de León, va signar una ordre, a Codina de Madrona (Pinell del Solsonks), el 19 de mar$ de 1837, per la qual agrupava les forces carlines en tres divisions i dues brigades de reserva. Les divisions eren comandades pel brigadier Porredon (a) Ros d'Eroles, el canonge Benet Tristany i el brigadier Maties de Vall. Les dues brigades de reserva, amb tres batallons cadascuna, eren comandades per Joan Cavalleria, que a més comptava amb una companyia de cavallena, i per Patrici Josep Zomlla. Actuacions de Cavalleria durant 1836 i inicis de 1837 En un seguiment documental de I'activitat de Cavalleria, trobem que el 21 de setembre de 1836 a Borredi". "El 14 [d'octubre de 18361 se batió Caballería junto a la Pobleta de Lillet [Pobla de Lillet] con la intrépida columna de Cerdanya. Pelearon valientes los carlistas, cargando a la bayoneta; pero fueron sin embargo vencidos."'" També hi ha informacions" que parlen de I'actuació de Cavalleria,junt amb les forces del cap carlí de Catalunya Royo i de Tnstany, que intenten, e1 18 de maig de 1837, i un cop conquerida Solsona, conquerir Tremp. Les difícils relacions entre Urbiztondo i Cavalleria El general de carrera basc, Antonio Urbiztondo, fou nomenat el juny de 1837 responsable militar carlí de Catalunya, Comandante General del ejército del Principado, carrec que va exercir de forma brillant. El 12 de juny de 1837, el general basc va aconseguir la rendició de Berga, que es convertí, així, en la capital del carlisme catala ja fins la fi de la guerra. Solsona, l'altra gran capital dels reialisme i del carlisme, fou sols la capital, amb bisbe incMs i amb el pas de i'expedició reial carlina, un any i escaig, ja que fou conquerida el 21 d'ahril de 1837, pero recuperada pels liberals el 27 de juliol de 1838. No hi ha cap constancia documental que Joan Cavalleria participés en l'atac icapitulació de Ripoll de 1837 per Antonio de Urbiztondo el dia 27 de juliol de 1837, encara que segons Pirala, en els preparatius hi participessin, per tal d'assegurar el col,tapse dels assetjats ripollesos, Tnstany col.locat a S6na i "al Muchacho, con cinco batallones, fe colocó sobre San Quirce, San Benet Tristany i Sobrevias coincideixen Pedro de Torells e inrnediaci~nes"?~ molt sovint en el mateix cos de forces que Cavalleria. El següent pas, un cop conquenda la vila de Ripoll, era fer caure les altres poblacions del Ripollks situades a I'alt Ter. En aquesta operació hi participa Joan Cavallena. Segons Pirala: "En tanto que se trasladaba a San Juan [de les Abadesses], destinó a Boquica y al Muchacho a impedir el paso del barón de Meer'l, que no podría menos de acudir en auxilio de la población sitiada"8o. Cacció del Capsacosta acaba amb un sonor fracas deis carlins, de manera que el baró de Meer va poder auxiliar Sant Joan de les Abadesses. Pirala ho explica així: "El barón de Meer, que al saber el sitio de Ripoll había marcha- do en su auxilio, fue al de San Juan cuando aquél capituló: salió de Olot a las cinco de la mañana del 29, y al llegar al pie del Capsacosta vio a los enemigos que intentaban disputarle el paso l. ..l "El barón, a la cabeza de los granaderos de @porto, reforzados por el batallón 1" ligero, obligó a paso de carga a los carlistas a replegarse de todas sus posiciones, deteniéndose en la más culminante. De ella les desalojó el fuego de artillería, protegido en los flancos por el fuego de fusilería, y la retirada, que comenzó ordenada, terminó en desorden, lo cual era punible, así como haber perdido tan pronto un punto de tan buena defensa. "El jefe liberal siguió hasta San Juan de les Abadesas. Habiéndosele incorporado unos 80 soldados de América, de los tomados a Osorio, que por salvar la vida servían en las filas de sus enemigos, hizo además unos 100 prisioneros y consiguió la total dispersión de los carlistas. Cometieron en ella tales excesos que, aun de los pueblos que les eran adictos, acudieron a Urbiztondo con multitud de quejas pidiendo un ejemplar castigo. Aquellos partidarios, que nada respetaban, hasta robaron violentamente un depósito de galleta destinado al castillo de Berga para sus mismos compañero^."^' He deixat que Pirala expliqués, ja que les conseqü&nciesde la derrota del Capsacosta i del setge a Sant Joan de les Abadesces foren importants i en elles hi veiem involucrat Cavalleria, tot i que en un segon teme: "Sobrevías fue depuesto del mando por su criminal conducta en la acción del Capsacosta, pues, según manifestó Zomlla, había dejado sacrificar a un batallón, teniendo tres sin meterlos en fuego. Se le formó causa y se dio a Zomlla el mando de su gente."82 No hi ha, doncs, per ara menció del ripolles Joan Cavalleria. Pera en una carta de finals de 1837 d'Antonio de Urbiztondo al Rei s'assenyala que la causa de la separació del comandarnent de Sobrevias y Cavalleria és la següent: "...he dispuesto la formación de causa, faltándome fiscales que actúen en un número tan extraordinariamentecrecido. Esta conducta que ha indispuesto con ellos, y el haber separado del mando a los odiosos Caballeda y Muchacho, ha sido bastante para una conjuración atrevida y descarada contra mi persona. La causa de mis providencias contra estos hombres, que no pueden vencer el torrente de su descrédito general en todo este país, lo fue el abandono de sus puestos, quitando á las armas de V.M. una victoria que hubiese decidido en gran manera la suerte de este Principado; de sus resultas se han puesto á la cabeza de un motin, hasta ahora subrepticio, sobornando al soldado para que se comprometa en las acciones y tambien para que deserte, haciendo esparcir al mismo tiempo entre los llamados batallones, voces alarmantes é infamatonas contra mi lealtad y honradez. Tan atroz maquinación llegó á mis odios, sin duda cuando se hallaba en los principios, ... supe tomaba un cuerpo formidable, é incomuniqué los criminales, habiendo adoptado las medidas y precauciones que he creído convenientes al caso...."" No queda clar quina fou la causa oberta contra Cavalleria i Muchacho: una operació militar o un robatori d'avituallaments militars. El fet va contrbuir a eixampiar el cisma entre el general n a v a d s i la junta calina catalana de Berga, on apareix sovint la qüestió Sobrevias: "A les nou de la nit del 5 de setembre Urbiztondo va demanar una reunió urgeutíssima de la Junta Superior. Davant catorze vocals reunits i en presencia de Tristany, Urbiztondo va acusar Sobrevias (que, recordem-ha, estava sumariat per la seva actuació al Capsacosta) i Joan Cavalleria (també sumariat, pero per motius desconeguts) com nns dels instigadors d'una gran conspiració contra la Junta i contra el comandant general. Urbiztondo sol.licitava la detenció d'ambdós caps i la confiscació preventiva de totes les seves pertinentes, en especial els documents que es poguessin trabar en els seus domicilis." Segons Mundet, aixo fa sospitar que Urbiztondo no tenia cap prova de la suposada traició de Sobrevias i de Cavallena en el moment de presentar la denúncia, pero que existia una forta opinió contr&ia a la seva comandancia." El pla d'urbiztondo d'ocupar Sant Joan de les Abadesses amb les forces de Tristany, Zorrilla i Boquica, fou intentat de nou a finals d'agost de 1837, pero de nou el baró de Meer, a pesar d'una greu retirada de les seves forces envestides per forces de Savalls i Boquica, entre la collada de Santigosa y "Coll den Canbet" (Pirala), va aconseguir obrir-se pas cap a Sant Joan de les Abadesses el dia segtient per la part de "las gargantas de Capsacosta y San Paré y di6 frente a las fuerzas que acaudillaba Zorrilla, que en posición le esperaban en San Juan de las Abadesas. ... Pernoctó el vencedor en Camprodón, y el 29 premió a los valientes defensores de San Juan A partir de I'expedieut pels fets del Capsacosta, la figura del capitost ripolles Joan Cavallena s'esvaeix una mica. No consta que participés en l'anomenada expedició de I'EmpordA l'octubre de 1837.86Tampoc consta que Cavalleria participés, formant part de la divisió de Tristany, que havia estat nomenat a comencament de setembre segon comnndant, en lloc de Sobrevias, en el fracassat atac a Puigcerda (17 i 25 de novembre de 1837). En aquesta situació es produeix la reconquesta de Ripoll per les forces liberals comandades pel Baró de Meer el 16 de mar$ de 1838.8' En aquesta desfeta hi va tenir un paper destacat el comandant carli. Agustí Dachs, també ripolles, fill de les Llosses, que no va defensa la plaga, segons alguns p a r e r ~ . ~ ~ Les darreres actuacions durant la guerra del Set Anys Ambats en aquestes dates de la guerra carlina dels Set Anys, té lloc la batalla de Sant Quirze de Besora (9-13 d'abril de 1838), on és mort Joan Savallss9i trobem de nou, en acctó, la figura de Joan Cavallena. És la primera vegada que s'esmenta Cavallena després del seus problemes amb Urbiztondo. Cal constatar que el protagonisme de Cavalleria minva considerablement després de l'afer de Capsacosta i apareix poques vegades citat en les diferents fonts consultades. Pirata explica el combat que es desenvolupa a Sant Quirze de Besora: "El 9, Carbó, con más valor que el que la pmdencia exigía, y con notable inferioridad de fuerzas, trabó reñida acción con Brujó y Zomlla en los campos de Sant Quirce, guareciéndose en este pueblo; renovóse la pelea en la mañana siguiente y días consecutivos, y sobre lo crítica que era la posición de Carbó, no podía Meer socorrerle; lo que sabido por los carlistas, que interceptaron el parte en que le prevenía además abandonara la población, negaron el pase para unos 300 heridos. Trata entonces el jefe liberal de abrirse paso con la bayoneta, y algunos jinetes, y después de una reñida acción en la que Brujó fue herido, y otros jefes de una y otra parte, regresó Carbó a Sant Quirce, que se estaba fortificand~."~~ Mundet ens dóna una versió complementhria i resumida d'aquest acció: "El mateix va passar el 9 d'abril a Sant Quirze de Besora, que els cristins, ajudats per la columna del coronel Carbó, intentaven fortificar. Joan Savalls, Puig i Cavalleria, que eren els encarnegats del bloqueig, amb l'ajuda de Segarra, Brujó i Zomlla van derrotar Carbó i el van obligar a refugiar-se a Vic."" Pelücer, per comptes d'una derrota de Carbó, parla de "la victoria del general Carbó, isabelí, lo 9 d'agost de 1838 en la vehina població de Sant Quusen.= La figura del capitost ripolles carlí Joan Cavallena es fa encara més fonedissa al costat de les figures de la Junta de Berga i del nou comandament carlí catala, el Conde de España, en el moment que Ripoll és atacada, heroicament defensada i destruida i enrunada (27 de maig de 1839). Si fem cas de Josep Carles Clemente, Cavalleria participa en les accions militars a l'entorn de Solsona durant els successius intents carlins d'impedir l'accés al combois d'avituallament de Solsona (casa forta de Boix, Biosca, San Pedro de Padullers i Perecamps), ja a les acaballes de la guerra. En la seva breu biografia, Clemente esmenta la participació del capitost carlí ripolles en diferents encontres durant tota la primera carlinada, que el converteixen en un dels noms amb més protagonisme després dels homes de primera fila. Al costat de cada acció militar incloc la data probable dels fets: "Participó en las acciones y combates de Santa María del Hort [20 de gener de 18361, San Lorenzo de Morunys, Cobas de Rivas [S de mar$ de 18361, San Lorenzo de los Piteus, Pobleta de Lillet, Hostal de Farriols, Tremp 120 de maig de 18371, casa fuerte de Boix, Berga [Il-12 de juliol de 18381, Biosca [1 de m a s de 1838 o 3 d'agost de 18381, San Pedro de Padullers, Cardona [7-10 de desembre de 1837 o, Viella 122 de desembre de 1837 o 1 de desembre de 18381, Rialp [1 de gener de 18381, Balsareny [16 de mar$ de 18391, Pons [primers de mar$ de 18391, Manlleu [27 d'abril de 18391, Sarreal [9 de juliol de 18391, Moya [9 d'octubre de 18391, Puigcerdá [17-24 de novembre de 18371 y Perecamps [Tres possibles episodis: 14-16 de novembre de 1839, 1-3 de gener de 1840 i 23-27 d'abnl de 18401."" Quan es produeix la retirada de Ramon Cabrera (6 de juliol de 1840) i es rendeixen totes les forces carlines del Pnncipat (Bmjó, amb un gmp de tropes no va entrar a Franca fins el 15 de juliol), trobem una nova menció de Joan Cavallena. Segons la documentació, el 19 de juny de 1840, des de Ceret, consta que "Caballeria i el Muchacho voltaven amb 900 homes per Sant Joan de les Abadesses"." Cavallena de nou a I'exifi i retorn durant la guerra deis Matiners Joan Cavallena "acabó la campaña con el grado de c~ronel".~' Clemente afegeix que "emigró a Francia, permaneciendo siete años en Lyon"." Retrobarem el seu nom en l'aixecament dels Matiners, ja a finals de 1846. Joan Cavalleria, el cabdill carlista ripolles, no tenia el deure de venir a prendre part en I'aixecament del Matiners. Tenim, pero, molt poques dades de les seva actnació, que fou molt curta. Josep Lord, en la seva obra, diu que "a primers de setembre de 1846, el brigadier en Joan Cavalleria i son lloctinent, en Josep Puig, per altre nom, Boquica,cabdills prou coneguts de la guerra anterior, travessaren la frontera seguits d'un grup d'immigrats, el qnal grup augmenta de seguida amb minyons del Bergneda i comarques venies"?' Hi ha constancia d'aquesta entrada del cabdill carlí ripoll~sper una correspondencia existent a I'Ajuntament de Rip011.~~ Són dues cartes, una reservada del Governador de Girona i una altra de I'alcalde de Ripoll de 1'6poca, {'industrial Antoni Fons." La primera datada a Girona el 8 d'octubre 1846 i signada per Carlos Llauder, diu: "El comisario de Seguridad pública de Puigcerdá me avisa haberles V. dado parte de que el cabecilla carlista, Caballeria, recorre esa comarca excitando a la revelión, procurando levantar algunas partidas contra el Gobierno de S. M. 1Q.D.S). "Esta noticia acredita el celo y la lealtad de V. y ella me hace esperar seguirá vigilando de cerca las maquinaciones de los enemigos de S.M. la Reyna (Q.D.S) afin de que puedan ser opotiunamente desbaratado, librando con ello al país de los males que en otro caso sentirá. V. interesado en la conservación de la paz y que representa además una población que tanto sufrió de los enemigos de la Reina, y de las instituciones, no necesita estímulos; no se lo digo pues, bástame su lealtad, su posición y el cargo que desempeña, pa persuadirme seguirá el servicio que ha hecho dando el oportuno aviso, es solo principio de lo que esta decidido a prestar. Uno de los más importantes que puede hacer actualmente es facilitar la captura del expresado cabecilla y me prometo que a este importante objecto dedicará todo su celo y todos los recursos que el conocimiento del país le facilitarán. Aun cuando esa población pertenezca a la Comisario de Puigcerdá, esto no es obstáculo para que pueda V, dirigirse al Comisario de Olot siempre que lo considere conveniente p-delantar tiempo." La resposta de I'alcalde Antoni Fons (1 1 octubre de 1846) no es fa esperar: "Consencuente a lo que V. se sirve prevenirme con oficio de ocho del comente conociendo las circunstancias reclamaban sobre vigilancia, no he perdonado medio para indagar el estado de esta montaña; y de mis indagaciones resulta que se hallan ocultos algunos cabecillas, y agentes carlistas con el fin de per- turbar el orden si se les presenta ocasión favorable, sin embargo de que al presente no se han dejado ver no obstante los partidanos del pretendiente manifiestan contento y aliento, y no seria extraño comprometiesen la tranquilidad del país, por cuyo mo conceptuo seria tnuy acertado y del caso que se destinase a esta villa como punto mas céntrico una pequeña columna aunque no fuese mas que de dos compañías que recomendo esta comarca y alta montaña no dudo conservarían el orden, desvaneciendo los planes que dichos cabecillas y sus partidarios pudiesen haber fraguado al paso que alentarían a los leales. Yo procuraré por mi parte hacer lo posible para desvaratar sus proyectos pero como desde Puigcerdá a Vich y desde a Olot a Berga no existe fuerza del Ejercito, según el aspecto que tomasen las cosas no me seria posible, y destinando a esta Villa la fuerza indicada puedo asegurar no se alteraria el orden V. no obstante haciendo de esta comunicación el uso que le da?? Resolverá lo que sea de su agrado." La participació de Cavallena a la guerra dels Matiners fou molt cuna, ja que segons sembla fou sorpres en una topada i mort. Lord diu que "Cavallería morí al poc temps, en voler defugir una sorpresa de que fou ohjecte trobant-se en una masia. Entre els papers que se li trobaren, hi havia un interessant autbgraf del comte de Montemolín adrecat al general Tri~tany".'~ Clemente, en una apresada biografia, afegeix que "Cabrera le llamó para que entrara en Cataluña, en 1846, al iniciarse la guerra de los matiners, confiriéndole el empleo de brigadier. Pero a poco tiempo de empezar las opeJosep M. raciones militares, falleció en una emboscada en el Amp~rdán".'~' Mundet, en I'epíleg al seu Ilibre, diu al fer un repis de les vicissituds person a l ~dels caps carlins, que ... Forner, Mallorca i Cavalleria van ser detinguts en diferents moments de la guerra dels matiners i af~sellats".'~~ " Ripoll, juny de 2001.- Notes l . Com podrem veure, el cognom apareix escrit Cavalleria oCaballeria en la documentaciá. Nosaltres optem per Cavalleria, que és com el1 signava. 2. Eudald Graells. Les ames de& de Ripoll (1974). p. 168. Hi ha dues mencions al cognom Caballeria en aquest Ilibie, del mateix autor, Els origen? indu~fr¿alr de Catelunyn (1990). pp. 27 i 121; i a R. Martí, X. Sala i J.L. Calvó. Pistoles, trabucs i pedrenyals. La produccid d'ames oorrdtils de foca carrilunva de 1462 a 1869 (1995). . . VV. 156. 169 i 172. 3. losep Carles Clemente. La Guerra del "Mntiners" 11846-18491 Aspecror sociolea y milirarer. Servicio de Publicaciones del EME (Estado Mayor del Eiéicito). Madrid, 1987. p. 104. 4. Eudald Miraveix. C16nica de la villa v monasterio de Rinoll. Inedita 5. Clemente. La Guerra del "Mariners"(1846-1849)Aspectos sociales y militares (1987). p. 104. 6. Els il.limirais eren els oftcials voluntais rcialistes de 1822-1823 retornats a la vida civil amb "licencia ilimitada". La sevii sirnació fou h i t d'un greu descotentament i va ser una de les causes de I'aixecament dels MalcontenB. Els "indefinidos" eren els oiicials liberals apartats del servei a I'acabament del Trienni Liberal. 7, tjedchco Suárez. Seminario de Historia Moderna. Universidad de Navarra. Los agraviados en Cataluña. 4 volums (1972). Cal dir que Federico S u h z ofereix en la inuoducció a aquesta reovilaci6 de documentació. ona visió ultra iustificativa de I'aixecament ultrareaiista.a¡ valoraciá de Josep Fontana (La crisis del Antiguo r é ~ h e n1808-1833 (1983). p. 193) d'aquest trebail es clara: "El padre S u k ha ~ vublicado en la Universidad de Navam cuatro volúmenes con el título de Los agraviados de Cataluña, que no son opa cosa que un insulso amontonamiento de documentos, vanscritos sin ninguna anotación, con un estudio preliminar de escaso interés". La veritat és que el llibre té manca de rigor i pulcrinid. Sols caí ve& la descura dels índexs anomtistics. A pesar d'aquesta vall>ració, crec interessant citar algun dels dacuments que hi ha en aquests uolums. .. 11. La Milicia Nacional del Tnenni es va comencar a formar a partir de ~'Órdredel 25 d'abril de milicia per cada cinquanla habitanis. Ripoll, donat que tenia uns 3.700 habitanls l'any 1830, havia de disposar d'un batalló de Milicia Nacional Cuna 60-70 homes. Segons Mkapeix, a Ripoll "a principios del año 1822 se organizú una compañia de Milicia Nacional completamente armada y uniformada". Vegeu R m o n Amabat. Els oli-ecomenrs reiaiistes i el Trienni Liberal (182018231. El cas del Pebed2.r i I'Ailnoio (1991). p. 19. 12. Es v a c a de Francesc Ortiols, ñlies Teixidor, que el 25 de setembie dc 1821 s'havia alcat contra el govcm a Castellar de N'Huc (Iaime Tomas: Liberalismo y rebeldia campesina 1820-1823 (1976). p. 61). Mirapeix (Crónica rle la villo y monasterio de Ripoll. p. 79) diu d'ell "...apareció también en las montañas de Castellar de Nuch el llamada Teixidor de Castellar[,l obscuro guemllero del tiempo de la guena del año 1793 contra la revolución francesa, y de la guerra de la independencia contra Napoleón(,] con Boquica[,l contrabandista de aquel pueblo[,i que figuró siem~reen todas las d e m a revoluciones sucesivas: el cabecilla Teinidor ooni.~siempre en cont i n u a a l m a a LaPobla de Lillet, Bagá, Berga y todo aquel país;...". Segons Tomas, Teixidor,jun. tament m b Josep Mantaner. "aren operar -per I'Alt Llabiegat durant la tardor i hivern de 1821, i va interrom~rela seva activitat a meitats de eener de 1822. suan semirament varcn establir con" tacte a Franca amb I'home clau, Domenec de Caralt (Torras: Liberalismo y rebeldía campesina 1820-1823 119761. pp. 60-61). 13. Les primeres panides reialistes catalanes "aren al$=-se a partir de febrer mis se,^, a I'Emparda ~ - el mar$ de 1822, i Montaner, a Castellar dc N'Hug). El Vilella menciona1 per Mirapeix (Crónica de la villo y mnasreno de Ripoll. pp. 79): "N. Vilelln simple Mozo de la Escuadra en Tore11ó levantó también en aquelta parte el estandarte de la insurrección amenazando el llano de de 1821. Va participaren I'aixecament icialista de 1822-1823. ~ s d & i n g u tcapita iI4imitat /fo", poste"orment, un destacat malcontent (1827). Lloctlnent de losep Bussoms, Jep del1 Estanys, va entrar a Puiecerda e l 2 4 de setembre de 1827. El 16 de setembre de 1827 fou desi~nateovema. . a actius a la frontera francesa durant i'inici de la guerra dels Set Anys, I'any 1834, es cita "l'exsargent de carrabineis Viella" junt a Joan Cavallc"a. Vegeu Pere Anguera. Déu, Rei i nats com fnm. El orimer carlisme a Caral!znva (1995). D. 97. Informacid extreta de Fastos esoañoles o efeme&;de /a guerra civil desde octubre d i i832. 2 volums (1839-1840). Voium i ~p.. 299. Cal no confandre'ls amb Ramon o Salvador Vileltu, de Vilella de Sanaüja. Vegeu Mundct Ln primera guerra curlino a Cainlunyo (1990). p. 43. que esmenta com a referencia bibliografrca laume Corberd i Corberó. Les gucrres carlines a Tord i conca del Llabregds (1986). pp. 163164. A aquesits Vilella, cal iifcgir el tinent Antoni Vilella, 'íln dels deponats a Ceuta el 1827, que moríen el combat Ide RocallareaY. de comencaments de mar< de 1834 (Aneuera. Déu. Rei i fam. Volum 11. pp. 348 i 349). 14. Tomas Costa (a) Misscs o el Misses. Natural de Sant Gregon (Girones). Duran1 la guerra del Franies (1808-18141 va formar Dan de la partida vrofrancesa comandanda pcr Josep. Puiol . i Barraca, alies Boyuica. Es dedica rambé al bandolensrne, i es trobava cntre els delinqüents no captunts el 1819. Durant el Trienni liberal fou un popular capitost antiliberal. Es va incorporar a i'exhrcit i va ser "eovernador de Rases. Desconeixem el seu vaoer durant la revolta dels Mulcontents, encara que 6s citat, amb d grau de coronel, c o m a ielacionat amb I'intent malcontent, en un informe policial redacta1 u I'enlom de lii sospitosa reunió eclesi8stica de Ripoll de la tardar de 1826 ( L o s agraviados en Cataluña l19721. ~ o l u m1. pp. 313 i 317). costa, a causa d'aquestes poc aclañdes relacions amb I'ainecamcnt malcontent, seguns sembla, fou expulsa1 de I'ex6rcit i es refugia a Saragossa. Va arribar, scgans semblu, n coronel retira1 (Angucra: Déu, Rei i fam. El orimrr carli,smmea Calalunva . .119951. o. 272)., La darrera noticia ave tenim d'cll es Que el 1834 fou processat pel tribunal militar de Saragossa. Vegeu Ius agraviados en Cataluña (1972). Volum 1. p. 313 i 317. Vegeu losep Maña Ollk (editor): Szzccrrsos dde Barcelona (18221835) (1981). p. 31. 15. Salvador Malavilla, Hisendat de Girona. lntervingué en la guerra del Fnnchs (1808-1814) i en I'aixecament reialista del Tncnni, on va tenii un dcstacat paper junt amb el mataroni Domenec de Cwalt (Torras: Liberalismo v rebeldía camorsina 1820-1823 119761. VD. 58-61). Desconei~ ~ .. .. redacta1 a I'cntorn de la sosvitosa reunió ectesiastica de Riooll de la tardo7 de 1826 (Los anro, viados en Caloluña 119721. Volum 1. pp. 313 i 317). Tambe 6s mencionat com un dels que s'haviu d'aixecar ainb els Malcontcnts, El 1835 fou norncnat comandant carli d'Andalusia, pero detinmt. h s agraviados en Cnlalruia (1972). " . fou afusellat a Sevilla aouest anv. Veeeu " . . Volum 111. p. 406. Vcgeu també Succsssos de Barcelona (1822-1835) (1981). pp. 31 i 163. i fou aiudant de camp de loaqoim Ib&iierCuevas i de Valonga, bar6 d'Eroles, durant 16. I ~ n a s Bmj6 1; revalla ieialis&. Va tenir un iellevanipsper duran1 la revolta dels Malc~ntentsi ja era citat, . 30 A r ~ o x i & ~B~IlOÓG ~ A ~ALCCAP A ~ 1 . UPOL@S f JOANCAVALLWA,~ I E NE S amb el grau de coronel, coma relaciona1 amb I'intent dels agraviats de 1827, en un informe policial iedactat'a I'entorn de la sospitosa reunió eclesiastica de Ripoll de la tardor de 1826 (Los agraviados en Calaluña L19721. Volum 1. pp. 313 i 317). El 1834,ja amb el grau de tinent coronel, fou nomenat comandani i n t d dels carlistcs del Pnncipat. El 1836, Maroto, durant la scva cuna estada com a comandan1 carli a Catdunya FI va nomenar brigadier. Va participar en els setges i destnicció de Ripoll i Moia, sota la direcció del Comte d3Espanya.Va cmigiar a F m $ a i el 1847, duran1 la guerra dels Matiners, a la mon del canonge Benet Tristany, va ser dcsignat comandant reneral del Princiriat. fins Panibada de Ramon Cabrera. Va rianiciriar cn la conques. lutistes napolitans, va realitrar una llarga retirada fins els Abnizzos, on fou delingut pels unionistcs italians i afusellat a Tagliocozm el 8 de desernbre de 1861. Vegeu Clemente. La guerra dels Matincrs (1846.1849): Aldo Albbnico: La mobilirzione Iegitimisia conrro il regno d'ltnlia (1979). p. 364-365; i Alessandro Bianco di Sint-Joriz: 11 briganlaggio alla fronliera ponfificia da1 1860 al 1863 (1864). pp. 183-187. 17. Anton Col1 i Gayds (a) Mossen Anlon, rector de Smt Jaume de Fiontanyh (Berguedh), va panicipar a la guerra del Frances i durant la revolta reialista del Txienni Liberal fou un dels cap3 m& imoonants de la facció catalana. Va morir el 1823 a resultes Cuna feñda safeita durant el setee d'Hostalric. Va ser un capitost reialistl molt popular. Torras (Liberalismo y rebeldia campesina 1820-1823 119761. p. 65) fa cl sczüent retrat de MossPn Anton: "Con estos hombres, pero también con otras como el diácono Antonio Coll, «MossdnAnton». se vabaió . .mra .Drovocar el estollido insurecaonal, cantando sin duda con muchas complicidades «civiles»". En una nota di", a més a més: "Habda convibuido no poco en los primeros penodos de la guena de la Independencia al levantamiento en masade las estudiantes catalanes. ... En mayor de 1821 se habia concertado con Malavila en Gerona, y se encargó por su parte de reclutar gente en la mmarca de Vich para apodezarse de esta ciudad; a pñncipios de 1822, y sin haber conseguido su objetivo, estaba en el campamento que Caralt, Malavila y Bessikres habían instalada en San1 Llorenc de Cerdans (Franca)<'. Achiant moltes vegades sota Ics ordres de Mossdn Anmn uobem un aitre interessant personatge d'oñgen ñpall&s:moss&nEudald Basagana, mes= de Sant Joan de les Abadesses. A pñmers d'agost de 1822 uobem moss&nBasagaiia i Vilella que enven a Santpedor, saquegen vlgunes cases i s'emprten 400 unces. Vegcu Gaspar Feliu. L a clerecia cntaI(~m duran1 el trienni liberal (1972). oo. 145 i 159. , In. \liidpi \ < rc.>tt ( 8 .A 1'8 , z l i i »,.,,ai<irrio .li Rilioll pp 7,J-hll I<l Tiin.<. I.,b,<iliimi.i n6e.dii. cot?pi ci>t<t 1 5 2 i , - l ~ . > ,l<i7h < pp 7? -3. 20. Mimoeix. Crónica de la villa v momrerio de Riooll. oo. 81-82,~~rancesc Milans del Bosch (1769- , . lluitar a catdunva wnua els reialktes sota les ardresde Mina. Va tomar a exiliar-se el 1823. i va 21. Yoan ~oma&sai Pros (1791-1834), naskt a La Bisbal del Pencd&s,d'ofici carboier, fou "n dels piincipals caps de I'aixecament reialista de 1822. Va defensar la placa de La Se" d'iirgell. Pastenoment va ser governador del wrregiment de Matani. Va mantenir un paper abscur durant I'aixciament dels Malcontents (1827). Fou nomenat tincnt general dels reials exbcits de Catalunya pel iei carli, pera va morir afusellat a Igualada, el setembie de 1834, uait pels seus ajudmts, desprks d'haver enuat a Cataiunya amb vaixell, per la platja de San1 Salvador, per posar-se al capdavant dels carlins. 22. Mirapeix. Crónica de la villa y monnsterio de Ripoll. p. 84. El Duc d'Angulema va creua el Bidasoa el 6 d'abril de 1823. A Catalunya la invasió va produir-se, uns dies més tard, pei1'Emporda, amb tropes sota cl comandament del maxiscal Monsey [Adnen Jcannot du Moncey, duc de Conegliano (1754-1842j1, kmb una columna especifica que va entrar per la Cerdanya, comandada pel general Donnadien, scgons explica Mirapeix. 23. Pei exemple, segons la cronologin de Los agraviados en Cataluña (1872). Volum 1. pp. 59-61, cap a 1'1 1-12 de m a q un gmp de quaranta homes, sota la direccidde Llovet i Trillas, intentaalliberar a Tortosa els oresos d'anteriors revoltes. Cao més intent amat té llac a Catalunya abans de l'avalot de Ripoll que explicarem. Sois scgons Suárez, "el 31 de marzo comenzó a moversc Esteque con engaños consiguió ilimitados y vecinos de San Lorenban Dinat i(a) Gurél, ~. . que . algunos . io de Muga le siguieran «por unos dias»". També segans aqueste font "se anunciaba para primero de abril el moviniiento insurriccional, que comandaba para las comarcas de Vich y Manresa el teniente Pedro Planas (use acababa de ser emdeado en el regimiento de Zaraaoza), v en sar el reeim - contra els oossiblcs atacs dels liberals. En asuest cos oaramilitar predominaven els elemcnts més intransigents de I'absolutisme. Despds de I'aixccamerit malcontent (1827) varen enirar en decadencia, essent, pero, revitditzats pel Conde de España el 1830 per fer front a les tcmotarives revolucion~esdeis liberals. El general Llaudcr. ensubsutuir Esoaiía. . .orocura neutralitrar aquesea farsa, fins que fou dissolta. 25. Josep Galcerán té I'honar d'esdevenir el cap del primer aixecament carlí a Catalunya, el 5 d'octubre de 1833. a P r a t ~de Clucanes. Galcerán era tii~entcoroncl. La ssva "anida. formada oer 40 o 50 homes, fou fbcilment dispersada per les trupes del capith general Manuel ~lauder.Vamorir durant i'intent d'ocuoació de Prats de Llucanes sota la direcció de M m t o (8 de setembre de 1836) 26. Josep Bosoms o Busons o Bussoms (a) Jep o Cep deL Esranys (1768-1828). Natural de Vallsebre (Bereuedai. Contrabandista. va natticioar en la euerra del Frances. encara Quefou. oer aleu- Va formar natt de la Junte Superior de la provincia de Catrlunva fumada a Manresa, que fou considerada la m k i m a instancia d'aquest moviment. Va morir el 13 de febrer, afusellat a Olot, havent estat capturar d 3 de febrer de 1828 quan entrava de Franca, perla Muga, en dkecció a Vallsebre. al col1 de Falgueres, t e m e municipal de Beget i Rocabmni. Vcgeu Los agraviados en Catalwia (1872). Volum 1. p. 99. 27. Mirapix (Crónico de la villa y momterio de Ripoll. p. 91) menciona prhviament i'aixecament de Bessiers de 1825, amb una nota curiosa: "Había sido este aventurero tintorero en la fábrica de panas de esta villa llamada Barrera y despuCs de Remisa; de nación francesa, celebre ya en la época constitucional de 1820 a 1823, en la que estuvo en Barcelona puesto en capilla para ser fusilado como conspirador republicano y después convertido en defensor ardiente del Absolutismo." Georges Bessihres (-1780-1825) fou un avenmrer frances, tintoter d'olici, que desen&de I'exercil napleonic i, finalitzada la guerra del Francb, s'establí n Barcelona. Segons Toma (Liberalismo u rebrldio carnilesina 1820-1823 119761. . . no. 64-65). Bessi&res"cuyo desconcerlante cumiculum le granjeó fama de provocador al servicio de la policia de su país. Establecido en Barcelona desde antes de 1808, colaboró primero con el ocupante y sc pasó a los patriotas dcspués, por lo que pudo seguir vivienda en España al final de la guerra. En 1821 fue condenado a .. muerte por su presunta participación en una extraña conjura republicana. Gracias a la agitación de los liberales exaltados en su favor, se le iommuth esta pena por la de prisihn perpetua; comenzaba a cum~lirlaen el castillo de Fieueras cuando se f u e v . Seeons Mataflorida. Bessieres "se - . rórico-críticos pera escribir la historia de la revolución de España [1834]. Volum 11, p. 35). Durant el Trienni, Bessieres organitzh una conspiracih republicana que fou desbaratada. Condemnat a mort, fau indulta1 per les pressions del radicals liberals barcelanins. Escapat de la presó, va esdevenir un dels caps reialistes de 1822-1823. El 1825 va provocar un misteriós aixecament ultrarealista, que fou sufocat a Molina de Aiag6n, on el1 fou afusellat. Vegeu Successos de Barcelono (1822-1835) (1981). p. 33. 28. Mirapeix. Op. cit. pp. 91 i 92. 29. Los Agraviodos de Cataluña (1972). Volum TI. pp. 143-144. 30. Los Agraviados de Cataluña (1972). Valum E. p. 144, 31. Aquest tinent, amb ocupació al "Regimentode Zaragoza, 7"dc lnfonrería de Llnea", sembla que era el cap o enllac principal de la revolta iniciada i'l d'abril de 1827 a la zona de Vic i Manresa. Va morir executat abans del 31 d'agost de 1827 i possiblement abans de I'lt d'abril. Vegeu Los Agruviados de Caroluña (1972). Volum TI. pp. 130 i 194. 32. Op cit. (1972). Volurn !l. p. 108. 33. Es refereix al dia 29 de juny. 34. Es refereix indubtablement a Campdevanol, al Rivolles. i. 38. os Agraviados de Cataluña ii972j. Volum 11. 163-164. 39. Josep Manso i Sola (1785-1863). Nascut a Borreda, va fer de moliner a Can Villaura (Pmbquia de Ripoll). Desp*s d'instal.1~-sea Barcelona va distingir-se com a guemillcr durant la guerra del Francks (1808-1814), i es va incorporar posteriorment a I'ex&rcit. Dursnt el Trienni va lluitar contra les oartides reialistes, verb acceota I'absolutisme. Va combase els Malcantents i durant . . 40. 41. 42. 43. 44. . , . . " natgc relacionat amb Ripoll. Los Agraviados de Cotoluñu (1972). Volum 1. p.63. Los Anraviados de Caralwur (1972). , . Volum 1. DO. 323-325. Asuestes oaivules textuals sobre el pensament majoritari eclesihtic ripoll&sson cxtretes de la declvracih de Josep Bassams, a 0101, el 10 de febrerde 1828. En un alve moment de la seva declaració di": " [...]de modo queen una ocasión había pedido 500 libras vrcstadas al Abad de Ripoll vara mantener su . gente, .Y le dijo . . . que . no tenía dincm, y sólo ofreció una onza de aro que el declarante no quiso aceptar porque no le sacaba de su apuro, pero lo que solían hacer era darles pan, vino, aguardiente y alguna otra cosa de comer." Vegeu Los Agraviados de Cataluña (1972). Volum IV. pp. 172-173 i 175. Los Agraviados de Cataluña (1972). Volum 1. p. 67. Los agraviados en Cataluña (1972). Volum IV. p. 15. Aeustí - Saoeres, &es Caranol. Va lluitar a eartir de 1811 en la -euerra dels FrancZs. Sembla sue fou soldat de mañna desertor. Lluita postaioment contra els ~onstitucionalsdurant el Tnenni (amb un fosc episodi d'un robaton quan formava par( de la panida dc Moss2n Anron, que el f6u caotarar). La llei que i'entrada a I'e3rcit dels voluntaris reialistes el deixa fora i el con. re~ulava " vem' en coronel il.limitat, amb llicencia indefinida. Fou un dels caps de l'aixecament del8 Mal- .. contents (1827), i va disputar a Josep Bussoms (a) Jep del* Eslanys, la capitania dels revoltats; tingué un especial protagonisme en la presa de Mannsa i la pmclama feta pública en el Iloc, el 25 d'aeost de 1827. amb canstitució d'una Junta Provincial. Exiliat a Franca. fou un deis orinci" pals conspiradors carlins a la frontera francesa amb Catalunya. Entrat a Catalunya, fou comandant rcneral de les tropes carlines a la mor7 de Romazosa (setembre de 1834). Scgons sembla, l'any 1833 tenia quararanta anys de manera que havia nascut el 1793. Vegeu Anguera: Déu, Rei i f ~ m El . primer carlisme a Calalunya (1995). p. 79. Infomació extreta dels Atchives Dépadamentales des Pvrénees-Orientales. Peminvk. Lliealls 4 MP 205. " 45. VCronique C l t n c : "Toulouse, capitale du carlisme catalan (1830-1840)" dins Annales du Midi. Tome CV. Toulouse, 1993. p. 243. L ' d c l e de la revista francesa dóna compte del ueball "La suiveillanc6 politique des iéfig"és Toulouse et a la frontiere de la ~aute-G&nne Ion de La p m i t re guerra carliste (1830-1840)", presentat a la Univeisitat de Toulouse-Le Mirail I ' m b r e de 1988. 46. MiraNx. Op. cir p. lol. 47. Mundet. La primera guerra carlina a Catalunya (1990). p. 58. 48. Climent Sobrevias (a)Muchacko o el Muchacho. Natural de Cint, havia lluitatja durant el Trienni liberal i fou tinent durant I'aixccament dcls Mulcontcnts. Per la scva pmicipació en aquest aixecament fou desterrat a Ceutu. Vegcu Antoni Llorcns: Solsona en Irs gudrres del segle XrX a Colalunya (1981). p. 119; Mundet. La primera guerra carlino o Calalunya (1990). p. 50; i Los ngiaviados en Calaluña (1972). Volum E. p. 348. 49. Mundet. La primera guerra carlina a Colalunyo (1990). p. 49. 50. Anguera. Déu, Rei i fom. El primer carlisme a Calalunyo (1995). p. 64. Infomació extreta de Fastos españoles o efemérides de lo guerra civil dmde octubre de 1832. 2 volums (1839-1840). pp. 262-263. 51. Anguera. Déu, Rei i fam. El pemer carlisme a Calalunya (1995). Pags: 63. Cita a Jordd: Manuel Llnuder i Comin, capild general de Cataluña (1832.18351. Tesi doctoral inedita. 6 volums. pp. 690-691. 52. Anguera. Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Calalunya (1995). p. 65. Infomació extreta de Fatos españoles o efemérides de i a guerra civil desde octubre de 1832 (1819-1840). pp. 284285. 53. Mirapeix. Crónica de la villo y monasterio de Ripoll. pp. 106. 54. Clemente. Lo Guerra del "Motinerr" (1846-1849)Aspectos sociales y milirares (1987). p. 104. 55. Mundet. Lo primera guerra corlina a Catolunya (1990). pp. 80-81 56. Anguera. Déu, Rei i fam. Elprimer cariisme o Caraiunya (1995). p. 189. Infomació enucfa dels Archives Dépmmentaies des PyrénCes-Orientales. Perpinya. Lligalls 4 MP 273. 57. Aquestes són les sigles de la Milicia Nacional, anomenada M.N. en tot el tent de Mirapeii. La creació de cossos civils, sedentais, amb organització militar, pero compostos per civils fou a Espanya una iniciativa que seguia mimeticament I'eaemple nordamerica i frances. Segons la Gran Enciclop2din Catalana. Tom 10. p. 71, "la. Milicia Nacional espanyola fou creada per les Cans (15 #abril de 18141, mitjancant decret,que fou anul.latper FerranVII(5 de maigde 1814). Restablerta durant el Trienni Constitucional (1820.23). hi tinguC un paper de protagonista (7 de juliol de 1822, quan la milicia de Madrid d m t i la gubdidia reial). Dissolta en rcstablir-se t'absolutisme, durant la Decada Ominosa fou sustituida ver una milicia «servil» i voliciaca: ols . . Yanv 1835 c m i h el nom ve1 de wkdis o milicia iiacional, que hom .iutih . m& honodfic. Transformada després de la guerra en f o q a al sewei dels piogressistes, els moderats la suprimeixen (1844, Constituiió del 1845). quan ja s'hauria significat en la revolta conua Esputero (Barcelona, 1842) i en la Jamincia (1843j." 58. Nota d'Eudald Mirapeix: "Milicianos Naciaaiales muertos = José Subía = N. Col1 (a) Fidel =Manuel Corominas (a) hereu Paradis dosé Deop (a) x m t e r a =N. Andreu Mayordomo de la Fabrica de Barrera = loaquim Pacct (a) hereu Parxó = Antonio Teixidor (s) Culblanch =Eudaldo .. oficial de la M.N. se le he16 la.sangre y murió en Ripoll en el mismo dla. De resultas de esta desgraciada acción se puso preso a D. Fernando de Ros, joven monje de este monasterio por haberse descubierto que tenia relaciones con los facciosos. Infeliz no p d i a pensar en la l.smble y funesta suene que se le esperaba. Tcnemas fundados motivos para creerle inocente de la acusación o sospecha q. se le imputaba; sus relaciones con los facciosos nada tenían q. ver con la política siendo según creemos efecto o idea de la juventud. 59. Mirapeix. Crónico de la villa y monasterio de RipolI. pp. 107 i 108. 60. losep Mana Pellicer jvlona el vers amb la Següenl nota: "Comensa la relacid ab la jornada de la Costa de la Teya. puix que d'ella se pot ben dir: Illes dies, primui lethi, primusque malorum, Causafuii. Tingué Iloih lo 7 d'Abril de 1835, y entre las víctimas sacrificadas s i contaren los següents fills de vila: Joseph Subrá, N. Coll, Manel Corominas, Ioseph Deop. N. Andreu, Foniá Prat, Anton Teixidor y Eudal Vinyolas. La sanclt d'aquestos mlaguanyats joves fou la primera que's derrama piop de la confluencia del Tei y del Freser en la guerra civil del set anys. Cau la costa de la Teya cap a la parroquia de Sobeyas." 61. Josep Mana Pelliccr: Ln crema de Ri~oll(1896). D. 33. . . 62. Minpeix. Crónica de la villa y monosteriv de Ripoll. p. 108. 63. Llorens. Solsono en les gueries del se& XiZn CaiaIunyo (1981). p. 119 64. Pirala. Historia de la guerra civil y de los partidos...(1868). Volum 11. p. 279 65. Document de la iol.lecció de losep Gallet, de Borreda. 66. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 11. pp. 410-411. 67. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 111. pp. 15, 16-17 i 18. 68. Mundei. La primera guerra carlino a Crilal~znyo(1990). p. 131. 69. Pinla. O o cit. (1868). Tom III. D. 26. Son interesants les versions de la tononimia d'alcunes poblacions i llocs deis Riplles que fa I'historiador. 70. Mundet. La primera p e r r o carlina a Catalunya (1990). p. 154 71. Sobre aquest cap carlí també de proicd&ncia.ripollesa tenim poques dades. Consta com a deportar a Ceutr a con.eqü&niia de I'aixecament dels Malconten6 (1827). Vcgeu Los agmviados de Cotoluñu (1972). Volum 11. p. 349. Segurament va participar el gener de 1836 en els comba6 a L'entom de Sant Lloren$ de Momnys i el Santuari de Lord. Fou el cnmanUant carlíde Ripoll enve jutiol de 1837 i mar9 dc 1838. 72. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 111. p. 45. 73. Pirala. Op. cir. (1868). Volum 111. p. 54. 74. Pirala. Op. cii. (1868). Volum 111. p. 55. 75. Col.lecci6 de ifocuments de losep Gallet, de BorredA, de la qual hem cxlet la signatura de Joan Cavalleria i del també cap carli ripoll&sAgustí Dachs, que il.luslra aquest arücle. 76. Piralñ. Op. cit. (1868). Volurn 111. pp. 65-Mi. 77. Vegeu el llistat faicions on va participar Cavalleria, quvsi al final d'aquest ueball. 78. Pirala. OD. cit. (1868). Volum IV. D. 339. 79. Pirala. Op. cit (1868) ens presenta el pcnonatge: "Don Ramón de Meei nació en Barcelona el I I de enero de 1787. De ilustre familia, dirigió su primen educación un eclesiástico francés, a auien hizo emierar la revolución: cunó matemáticas en Madrid. en la academia de Nobles Artes de San Fernando, y en 1799 obtuvo a su solicitud los cordones de cadete en el regimiento de Infanteda de Keales Guardias Walonas. Se halló en la campana de Pomgal, y sieiido alférez sugernumeruio cuando el levantamiento de Espana en 1808,fue prisioacro-de 1s; franceses que ocupaban Barcelona, y conducido a Francia por haber querido recobrar su liberad. Regresó en - julio de 1814: se incorpord a su regimiento: ascendi6 hasta capitán por antigüedad, habikndose calificado dignamente su conducta. y hasta 1822 permaneció de guarnición en Madrid." En aquest data, va sol.licitar la jubilaciú pera fou rehab'ilitat el 1826, i va passar el 1827 pez Catalunya, per sufocar i'aixecament dels Mdcontents, sota Ics ardres del comte #Espanya. Va participar posteriorment a la campanya del nord, amb ascensos constants fins Csser nomenat el desembre de 1836 capit.3 general interidcCatalunya, on va mibar el 12demar:de 1837. El bar6 de Meer va protagoniaar un important canvi en la plitica govemancntal a Catalunya. El 14 d'ochibre de 1837 va sufocar aidmlls Drovacats vels Era el canvi moderat i com . oroeressistes. . . la t o n t ~dcl 25 Je \ a d ~V r ~ L C OV ,~ v e . '14 gen, dc he JGHx;clt~>.$ pk,J>8rcynr;,~cr.28qtu1 IA julio1 d i IXJS I r . hiill~sruziq i i i l,ru\,<i<iId :reni4 Jcl tnuiir.,itr Je Kipi>il\,m rri 1.1 c.zu>.t Jc.1 iombant modera1 a ~ a t a l u n y asota 1; seva direcci6. 80. Pirala. Op. cir (1868). Volum IV. p. 346. 81. Pirala. Op. cir (1868). Volum 1 V p. 347. Mirapeix: Crónica de la villa y monarierio de Ripoll. p. 125, explica els fets amb menys dctalls. 82. Pirata. Op. cit. (1868). Volum W .pp. 347-348. 83. Pirata. Op. cit. (1868). Volum N. p. 696. 84. Mundet. La primera guerra carlinn o Catalunya (1990). p. 233. 85. Pirala. Op. cit. (1868). Volum IV. pp. 357-358. 86. Mundet. Op. cil. (1990). p. 2dA El comunicat final de Tristany és publicat a El Restaurador Caioldn. Número 85. 15 de novembre de 1837. 87. Mirapeix. Crónica de la villo y mmonasierio de Ripoll. pp. 127 i 128. 88. D'Agustí Dachs en tenim poques referencies, tret que era cap d'una de les bngades carlincs amb Cavalleria i de les que ens d6na Mirapeix. Segons Mundet, "havia estat sots-tinent a ia revolta deis malcontents" i "el campoirament de Dachs [a Ripoli] va ser qualificat de tralci6 i en el conse11 de guena celebrat el 30 d'abril va ser condemnat a de" anys de presó". Per cen que durant els judici, les paraules devien ser molt gniixudes: "El va defensar el coronel Tell de MondedCu le1 oue desures rendiría Solsonal.. Que . «oor los t&minosooco decorosos e imvrooios . . vara . el can- I II)?\ J'ARCSI' ~ I J I I < I C I 111 rrju .at<nrari.I.i ron zlio, Id .it%.il>i,ssiiiilii~r..> A \ L . ~ C O I ~ ~ ~ I I IJI I 111 ? n i 1. :ii., . . m i .i roiil a El ..>ii!c<. ,ir, 10 i<'nlild prtm<ri< Y,<, rr<i cirlinu .i <'.<riiiiini.t 8 1 1 V i > j p Ihi 1 f l K.,i!il.ini<i<ir < irolii?c. iiuiitcio 151 5 d i n i ~ i gdi. In7h 89. ~ s t e mpartan1 de Joan Savdls i Badeia, el pare del celebre Francesc Savalls i Massot. Joan Savdls, natural de La Pera (Empordh), ja havia tingut un imponant paper en I'aixecament dels Malcontents, i sera un dels principals capitostos de La primera de les carlinades. Com explica Mundet, en aquesta acci6 va morir el coronel Joan Savalls i Badeia, pare del celebre general Savdls. Aixi consta en el comunicat de Segarra publicat a El Restaurador Calaldn, núm. 144, del 18 d'abril de 1838. Tradicionalment sc simava la mon de Savalls en I'atac a la poblacid empordanesa de YEscala, en Iluita amb les forces manades pei Fnncesc Moragues [l'utac a la vila empordanesa de I'Escala va tenir lloc el 28 d'octubre de 1837 durant I'anomcnada expediver loseo Pla en lis ocaci6 de I'Emoorda, ia mencionadal. Aquesta versi6 havia estat divulzada . . sions en que havia escrit sobre el generzl Savalls. La font de t'emr, que ve de Iluny, la va trobar I'emdit Joaquim Isern: un dels túnels de la línia del tren de Barcelona a Puigcerdh, entre Sant Ouirze de Besora i Riooll, 6s coneeut Dei "la foradada de I'Escalai' oel nom d'una masia ano- . d6na copia de I'acta d'bbit de Joan Savalls: el "cadziver de Joan Savalis i Barella, Tinent Coronel Major, y graduac coronel, commdant del Bata116 "0.23, pages de la Pera. Bisbat de Girona, m&t de Da. loaquima Massot. morí, a Ycdat d'alguns 65 anys, havent rebut los sants Sacraments 36 APRomMACi6 RIOC~RN'ICAN CAP CN(U RIFOLLES JOhV CALZAUERU, h E S N8 de la Penitencia i Extremunció, pero no el de la Eucañstia, per haver mon promptarnent".B9 90. Pirala. Op. cit. (1868). Volum V. p. 10. 91. Mundet. La primero guerra carlina n Calalunya (1990). p. 263. 92. Pellicer. La crema de Ripoll(1896). p. 36. 93. Clemente. la Guerra del "Mariners" (1846-1849) Aspectos sociales y militares (1987). p. 104. 94. Anguera: Déu, Rei i fam.El primer carlirme o Caralunya (1995). p. 189. Infomaci6 extreta dels Archives Départameniales des Pyrénées-Orientales. Perpinya. Lligalls 4 i\IP 221 95. Clemente: La Guerra del "Matincrs" (1846-1849) Aspecros sociales y milirares (1987). p. 104. En una nota Clemente esmenta que la dada es esueta de B. de Anagan: Principe heróico y sol&dos leales. Barcelona, 1912. p. 278-279. 96. El detall de I'exili de Cavalleria a Li6 no és pas un fet sense impnhncia. Cabrera, després del seu cautiven a Han i Lille, va passar unes époques a Hykres i a Pañs, pera "en ésser alliberaf passi a viure a Lió, previ pcmís competen1 del Govern franies", i sabem que "Cabrera \,isqué a Li6 tins a les darrenes de I'estiu de 1846. en suin temus es uaslladi. oei Suissa i Alemanva. a la capital d'Anglateria". Veure Josep Lord: Campanyu monremolinistn de Coralunya o gwerra dels Mnlinrr,~(srrembre de 1846 a maig de 18491 cnmprén també el moviment republica de 18481849(1926). p. 92. 97. Lord. Campanyo mnnremoliniita de Cor<rlunyao Zuerra dels Matincrs (setembre de 1846 a maig de (849) (1926). p 21. 98. Aauests ducs canes foren descobcnes. tat revisant la coriesuond2ncia municiual de I'eooca. uer - . . És un dels industnds tkxtils més importants de I'kpoca (vega Goncal Cuwina: Les arrs r&xtil,~ u Ripnll i a la comrcn (19861) i alcalde de Ripall entre febrer de 1846-febrer de 1848 i entre genei dc 1853-gener de 1854. Veure Cutnna: Ripoll, entre dos nus (1988). p. 301 100. Lord. Campanya montemolinisra de Catalunya o guerra dels Matiners (setembre de 1846 a muig de 1849) (1926). p. 21. 101. Clemente. La Guerra del "Matiners" (184'4618491Aspecrns .sociales y militares (1987). p. 104. 102. Mundet. La primera guerra carlina a Caraluriyo (1990). pp. 396 i 397.