per Antoni Llagostera i Fernández

Anuncio
per Antoni Llagostera i Fernández
La vila de Ripoll ha passat a la historia com una vila que va resistir
heroicament un atac carlí el maig de 1839 durant la primera guerra carlina o
dels Set Anys (1833-1840). Pero aquesta visió de Ripott com a vila liberal,
oposada a les tendencies dominants en el seu entom temtorial (Garrotxa i Bergueda) constitueix una imatge excessivament monocroma. Crec que resulta
molt pertinent, per contrast, donar compte de la biografia d'uu capitost carlí
nascut a Ripoli: Joan Cavalleria,' Alies Ne, un important cap carlí, que ja havia
actuat durant l'aixecament reiaiista (1822-1823) i dels Malcontents (1827), i
que va morir en els inicis de la guerra dels Matiners (1846-1849).
Fer una semblanca d'un cap carlí nascut a una vila qualificada de liberal permetria una aproximació a les guerres civils del segle XIX preses en una
realitat concreta (una vila amb forta activitat preindustrial, envoltada per un
món agrícola i ramader i subjecta a un poder senyoriat eclesiAstic). Pero l'espai ens recomana només una primera aproximació.
L'origen ripoIlt?sde Joan Cavalleria
El cognom Cavalleria o Caballeria és usual en la documentació npoIlesa. Eudald Graells, a Les armes de foc de Ripoll(1974), menciona un Pere
Caballeria, panyetaire enhe 1778-1824.2Tamhé hi ha un Eudald Cavalleria
mencionat I'any 1815. Tenen algun parentin amb el capitost carlí objecte d'aquesta semblanca?
Sobre Yorigen ripolles de Joan Cavallena, ia breu biografia que va escriure l'historiador carlista Josep Carles Clemente, confeccionada a partir de la documentació del Servicio Histórico Militar, ens ofereix algunes dades essencials:
"Se conocen pocos datos sobre los orígenes de este jefe carlista.
Se sabe que era de procedencia humilde, militar de profesión y
que nació a principios del siglo pasado en Ripoll (Gerona)"?
No hi ha cap duhte sobre el seu origen ripoll&s.Eudald Mirapeix i Illa4,
notari i cronista ripoll&si contemporani seu, ho confirmara.
Joan Cavalleria, voluntari reialista
La biografia que li fa Josep Carles Clemente diu molt resumidament
que "En la campaña realista del 1821-1823 aparece luchando contra los constitucionalistas con el grado de ~ f i c i a l " . ~
En cap més document no trobem mencionat Cavalleria com a voluntari reialista, encara que el trobem mencionat posteriorment com a "oficial con
licencia ilimitada":" "antiguo cabecilla realistam8o "veter&del trienni i malcontent"?
Sembla, doncs, periinent explicar alguns fets histoncs esdevinguts a la
vila de Ripoll durant el Tríenni constitucional, fins ara poc explicats.
Ripoll conquerida pels reialistes a cnmenGaments de 1822
Ripoll fou una de les primeres viles importants que caigueren en mans
dels reialistes el 1822.'"udald Mirapeix explica el tnst paper de la Milícia
Nacional npollesa" en aquest episodi:
"Amenazada Berga por el cabecilla Teixidor de Castellar" se
pidió auxilio a la Milicia Nacional de esta villa[;] pasó allí la
compañía de milicianos voluntanos[,] siendo recibidos con las
más cordiales demostraciones de fraternidad y amistad, permaneciendo allí algunos días y a su regreso al pasar por Las Llosas[,] el cabecilla Vilella'3 con unos 70 o 80 hombres se hallaba
apostado en el santuario de Santa Margarita, los milicianos
bisoños e inexpertos pero fogosos[,] quisieron atacar a los
sublevados en aquella cumbre y posición ventajosa, pero fueron quedando muchos prisioneros[,] que no sabiendo que hacer
de ellos[,] soltándolos luego[,] llegaron aturdidos y en desor-
den a esta villa, siendo el resultado que al anochecet de aquel
mismo día el cabecilla Vilella entró en ella sin la menor resistencia, desamó a la Milicia[,] se apoderó de todas las armas y
municiones y desde aquel día quedó ocupada por los Realistas
y libre del poder constitucional.
"Como esta villa es el centro de la montaña[,] abundante en
víveres y recursos[,] fue luego el Cuartel General de los realistas, a los pocos días se presentaron con sus partidas compuestas
de gente indisciplinada[,] los cabecillas Missas", Mala~ila'~,
Bmjó'" el Subdiácono, Mossén Anton Coll", el Teixidor de Castellar y otros cabecillas entraban y salían descansaban se proveían de víveres, se equipaban hacían recomponer sus armas
hallando protección y simpatías en el pueblo y en toda la montaña, uniéndose muchos a sus filas tomando la insumcción un
carácter imp~nente."'~
Mirapeix no cita la data exacta de la presa de Ripoll pels reialistes, pero
cal suposar que fou abans de I'ocupació, pels reialistes, de Berga (24 de maig
de 1822)'9,de Solsona (5 de juliol) i de la placa fortificada de La Seu d'Urgell
(agost de 1822).
Pero la revolta de 1822 pateix clarament una forta davallada militar a
finals d'aquest mateix any. Una mostra n'és I'afliberament de la vila de Ripoll,
el dia 13 de desembre de 1822, per tropes sota el comandament del general
. ~3~de febrer de 1823 els reialistes abandonaFrancisco Milans del B o ~ c hEl
ven la placa forta de la Seu d'Urgel1.
El definitiu exit absolutista s'esdevindril amb I'entrada per la Cerdanya de I'exercit frances, suposa per Ripoll la fi del Trienni constitucional. Com
diu Eudald Mirapeix:
"...el General Romagosaz' con sus Realistas, con una c o m p a ~ a
de Granaderos y una partida de caballería del ejército francés
entró en esta villa a las 9 de la mañana del día 29 de abril [de
18231 sin la menor oposición ni resi~tencia."~~
És de suposar que en tots aquests esdeveniments hi va tenir un paper el
voluntan reialista ripoll&sJoan Cavalleria.
L'avalot malcontent d e Ripoll de la Fira de les Quaranta Hores de
1'1 d'abril de 1827
La primera vegada que trobem mencionat explícitament Joan Cavalleria com a capitost reialista ripolles 6s a la revolta del Malcontents (1827) i en
un episodi al qual, fins ara, s'ha donat prou importancia i que per la data es
converteix en un dels primers iudicis de la re~olta.~'
La crbnica d'Eudald Mirapeix i Illa menciona un avalot a Ripoll, poc
conegut, ocorregut 1'1 d'abril de 1827, durant la tradicional celebració de la
Fira de les Quaranta Hores, en el qual hi tenen un protagonisme especial Joan
Cavalleria, els voluntans reialistes" i dos dels principals caps de I'aixecament
de Malcontents, Josep Galceránz i Josep Bosoms, Alles Jep dels Estanys:"
"Hacía ya algún tiempo" que se observaba un movimiento irregular y fuera de lo ordinario entre los Cabecillas Realistas, se
susurraba un próximo acontecimiento extraordinario sin poder
atinar los motivos ni la causa, se percibía un mmor sordo que
presagiaba una tempestad, cuando en el día de marzo de 1827[,]
quinto domingo de cuaresma[,] en cuyo día se celebra en esta
villa la fiesta de las Cuarenta horas[,] se reunieron con este pretexto varios cabecillas y oficiales Realistas que se hallaban diseminados y retirados por inútiles en esta parte de la montaña; la
gente extrañó ya esta coincidencia de mal agüero[,] no juzgándola casual, se puso[,] bajo el pretexto de mantener el orden en
la feria[,] una inmensa guardia de voluntarios Realistas en las
casas Consistoriales, y todo el pueblo estaba en expectación;
aquella misma mañana los Mozos de la Escuadra habiendo tenido aviso de lo que se maquinaba o alguna orden superior[,]
intentaron la captura del cabecilla Juan Caballeria (a) Ne[,]
quien avisado seguramente[,] ocultándose[,] fmstró las intenciones y pesquisas de aquellos, pero a las dos de aquella misma
tarde el cabecilla Galcerán de Prats de Llusanés y otros cabecillas[,] unidos con los voluntarios Realistas de esta villa[,] dieron
en la Plaza mayor el grito de mon el mal gobem. Los Mozos de
la Escuadra acudieron luego para apaciguar el alboroto[,] pero
como eran pocos[,] fueron desarmados, con lo que se enarboló
otra vez el estandarte de la rebelión; aparecieron a los pocos días
varias partidas gritando solamente mori el mal Gobem[,] siendo
la más numerosa la llamada del Jep dels Estanysl,] quien se titulaba Capitán General de Cataluña; esta villa volvió otra vez a ser
el teatro de la guerra y el Cuartel General de los rebeldes, experimentando nuevas exacciones, nuevos atropellamientos y nuevas vejaciones..."28
Sobre I'avalot malcontent de Ripoll de 1' 1 d'abril de 1827 hi ha abundant docunientació, amb esments al seu cariicter precoc. Així, en una membria de I'Audiencia de Catalunya, del 7 de setembre de 1827, en un informe del
fiscal (datat el 26 d'agost), s'hi Ilegeix:
"...el Corregidor de Vich dio parte con fecha 3 de abril, de que
el día anterior una partida de Voluntarios Realistas había desarmado en Ripoll a una partida de mozos de la Escuadra que iba a
prender a un desertor, y de que además de haber sido heridos dos
de los mozos, la guardia y otros muchos Voluntarios Realistas
habían hecho publicar un pregón con gritos descompasados de
"Vida el Rey", para que todos los que tuviesen armas las presentasen en la Casa Consistorial bajo pena de la ida."^'
El corregidor, en el seu informe, es refereix a detalls que confirmen la
motivació i la premeditació de I'avalot dels voluntaris reialistes ripollesos:
"...las armas, al parecer, eran para los Voluntarios Realistas; y
en otro que los mozos desarmados habían hallado a media hora
de distancia de Ripoll, camino de Vich, unos treinta o cuarenta
hombres armados y como acampados.""
A conseqüencia del fets de Ripoll de 1'1 d'abril de 1827, un avís del
6
&RO>~~MACI~
BIOGRI<FICI\
N CAP CARL~KIPOU8 JOAN
CAVAUNA, AUES NE
corregidor de Vic del 16 d'abril informava que:
"...queda ya preso en estas Reales cárceles el capitán ilimitado
don Sebastián Puig, entendido por el Llibreté, uno de los revoltosos en los sucesos acaecidos en la villa de Ripoll el día lo. del
actual; habiendo sido conducido a las mismas desde Berga, por
disposición del Excmo. Sr. Capitán General, el teniente ilimitado don Pedro Planas," cabecilla principal de los disturbios ocurridos en aquella parte, y siguiendo la causa con la mayor
acti~idad."'~
En el mateix informe del fiscal de la memoria de I'Audiencia de Catalunya (7 de setembre de 1827), abans citat, es diu més endavant que:
"...pocos días después3' se recibieron dos partes del Alcalde
Mayor de Olot, dando cuenta de haber ido en aumento en aquel
distrito las partidas de revoltosos, una de ellas considerable,
mandada por D. Juaii Caballería, de Ripoll; que se había llevado
del lugar de Campdevassoli4el dinero destinado para el reemplazo del ejército y unos doce fusiles propios del común.""
1 continua l'informe:
"...asimismo dio noticias de haber ido a Olot 22 hombres entre
Voluntarios Realistas y haber seguido a Caballería, de orden de
éste, 14 Voluntarios Realistas de Vallfogona, y de que continuaba la deserción en Olot por la miseria que se experimentaba; y
concluyó pidiendo auxilio de tropa. Con fecha 31 añadió que
habían entrado en Ripoll, donde habían hallado armas y dinero;
que mandaba a todos, so pena de la vida, que los siguiesen; que
por la deserción y por otras causas se habían desmembrado
mucho el batallón de Voluntaxios Realistas, y que era vano pretender de ellos un esfuerzo militar."36
En aquest informe del fiscal de I'Audiencia de Catalunya del 7 de
setembre de 1827, un oidor va expressar un vot particular, sobre la categona
de I'aixecament a Ripotl i les seves causes i altres detalls:
"Que por lo que respecta al progreso y estado de las inquietudes actuales de este Principado,... Él dará una idea de cómo
empezaron en Cataluña las inquietudes, sobre cuyo particular
podna omitirse el señalar por principio de ellas el exceso que
cometieron los Voluntarios Realistas de Ripoll, desarmando una
partida de mozos de la escuadra, no sólo porque parece que fueron anteriores a esta ocurrencia los sucesos de Tortosa y aun la
aparición de ciertas gavillas de hombres armados en los términos de los pueblos del territorio llamado la Selva, de que habla
el Alcalde mayoi de Gerona en su parte del 3 de abril, si que
también porque el indicado exceso de los Voluntarios Realistas
reunidos en acto de servicio por disposición del Ayuntamiento,
según parte del Bayle del 2 de abril, puede considerarse como
un hecho aislado y dirigido a impedir la captura de los dos oficiales que iba a verificar en auxilio de dicho Bayle el encargado de la subdivisión de la escuadra de Torelló en Ripoll Pedro
Cahrestoso, según el parte dado por este a su cabo D. Magín
Dornenech con igual fecha del 2 de abril del citado mes.""
Signatures dels cdps carlins Joan Cavalleria i Agusti Dachs, extretes de la documentaciú
que custodia Salvador Gallet, de Borneda.
8
APROXPIUCd BIOGRAFICA AL CAP URÚ R ~ P O L LJOAN
~S
CAYAILPRTA,
&!ES NE
Aquest vot particular obtingué complida resposta, en la part referida a
Ripoll, per part del fiscal:
"El Fiscal supuso que aquel hecho fue el principio de las actuales inquietudes, ...ya porque el hecho de Ripoll fue el primero de
violencia contra la autoridad pública, y no se puede llamar aislado atendidas las circunstancias de recoger amas por pregón y
otras que refieren los partes extractados en el dictamen fiscal;
fuera de que por voces públicas se sabe que el autor de aquel
hecho fue D. Juan Caballería, uno de los cabecillas de los facciosos de que hablan muchos partes po~teriores."'~
En tot cas, l'avalot malcontent de Ripoll protagonitzat per Joan Cavallena va tenir una ripida fi. Segons Suirez i la documentació que aporta, després del 8 d'abril de 1827 "llegaron 8000 hombres de Aragón, según orden del
gobierno, que fueron distribuidos entre Manresa, Vich, Berga y Ripoll, y puestos al mando del Brigadier Mansg9 «porque a más de los conocimientos que
tiene del país, genio y carácter de los habitantes, reunía el ser jefe de brigada
de los Voluntarios Realistas de aquel terreno».""o
El paper de Ripoll en I'aixecament dels Malcontents de 1827 no ha
d'estranyar. El 28 de febrer de 1828 es fa una relació "de individuos del estado eclesiástico secular y regular que, según las noticias que existen en la
Secretaría de mi cargo, tomaron parte en la sublevación de este principado".
Entre els relaciouats s'esmenta:
"[Mossén Ventura, rector de Lliuis]...y Mosén Anton, Rector de
San Jaime de Frontiñá, ambos excitaron a Bussóns a tomar las
mas.
"Los eclesiásticos seculares y regulares y los monjes de Ripotl,
dice Bussóns que eran del mismo modo de pensar que los anteriores rectores.'"'
El primer exili franck de Joan Cavalleria
Més enlli del protagonisme de Joan Cavalleria en l'avalot de Ripoll
de 1'1 d'abril de 1827, no en tenim cap més menció en aquest penode. L'aixecament malcontent va finalitzar el setembre de 1827, amb I'anibada del
rei Ferran VI1 a Catalunya, el nomenament del Conde de España com a
Capita General, I'afusellament d'alguns dels implicats i la deportació de la
majoria dels caps més destacats. Joan Cavalleria no apareix entre els
empresonats i represaliats. El que sí sabem és que va fugir a Franca: "Matías[?] Caballeria (subteniente de Voluntarios Realistas) y José Vilamacia
(Subteniente ilimitado) abandonaron Cataluña para refugiarse en Fran~ia''?~
També existeix una notificació datada a Perpinya el 17 de novembre de
1827 on consta Joan Cavalleria com a tinent coronel que forma part de 1'Estat Major de Josep Bussoms, Jep dels Estanys."
lgualment hi ha una carta datada a Pan's el 28 de juny de 1828, on entre
altres informacions relatives als exiliats malcontents, s'esmenta que segons un
corresponsal:
"Hablaron de que Caballeria había recibido en Ripoll, nueve
cajas de guerra mandadas hacer en Perpiñan y los moldes para
fundir balas que le habían enviado desde Tolosa, y de que con
once mil duros que tenían escondidos en el territorio del Ampurdan, no había necessidad, por de pronto, de hacer exacciones.
...que el comandante Caballeria, de que hemos hablado muchas
veces, pasará al mismo punto [Andorra] desde Ripoll, y que en
el valle de Andorra esperarán todos reunidos al Caragol," el cual
deberá concurrir con la gente que hay en Tolosa y las cercanías.''
Aquest document ens obliga a preguntar-nos si era fugit a Franca o
amagat a Ripoll.
lnici de la guerra dels Set Anys a Ripoll
De 1828 a 1833 no tenim cap menció de Joan Cavalleria. Pero amb la
guerra carlista declarada sí que se I'esmenta, en el marc de I'actuació d'una
"Agence légitimiste toulousaine pour l'insurrection espangole" i una "Agence légitimiste chargée des affaires d'Espagne". A partir de desembre de 1833,
tenim notícia que Joachime Arazil i el seu espos, el refugiat carlista Agustí
Paoner, intenten introduir a Espanya Agustí Saperes, hlies Caragol, i d'altres
refugiats:
10
APROXIMnCiO RIOGRAPICA AL CAP CA"U R l P O U i i JOAN CAVALLWA,
ALIES NB
"Deux autres réfugies, un certain Raymond et un nommé Cure
Dinant, ont pareillement réussi i rentrer en Espagne. 11s se
seraient cachés durant quelques temps dans une maison du marquis de Puylaroque a Montauban. Huit autres Espanyols, dont le
remuant Cavaleria et le couple Paoner, ainsi qu'un capitaine et
un lieutenant francais, devaient faire la meme tentative peu
aprks, mais celle-ci a peut &re été compromis par I'arrestation
des deux époux.""
Eudald Mirapeix parla que l'octubre de 1833, quan arriba a Ripoll la
noticia de la mort del rei Ferran VII, ja es va produir un episodi poc conegut:
"...en la noche del 5 al 6 del mismo mes [quan Gaicerán s'aixeca a Prats de Llucanés] ... y en el mismo día algunos seis o siete
realistas del bajo pueblo reunidos en la vecina ermita de San
Bmolomé de esta jurisdicción hicieron amagos de semejantes
intenciones [...]
"Al instante acudieron tropas para sofocar el movimiento de
Prats de Llucanés y amago de rebelión hecho en esta villa, cuyos
autores huyeron.""
Ripoll tenia, doncs, un significatiu gmp reialista, que dóna senyals de
vida amb una certa coordinació amh d'altres reialistes.
Des d'octubre de 1833 a desembre de 1834, durant quinze mesos, la
primera carlinada va coneixer una exteriotització en forma de guerrilles o partides."' En aquesta etapa destaca, entre d'altres, Climent Sobrevias, Alies
M ~ c h a c h oque
, ~ ~ postenoment trobarem repetidament citat en relació amb
Joan Cavallena.
En la documentació analitzada trobem que "el 21 de mar$ [de 18341,
Joan Cavalleria, de Ripoll, veterA del trienni i malcontent, escnu des de Caors
[Franca] a la Junta de Navarra demanant instmccions oficials per a alear una
partida a Catalunya. La Junta fi fa imprimir una proclama de la qual el1 havia
donat el model"!9
Aquesta activitat de Cavalleria al sud de Franca era coneguda pel
Capiti General de Catalunya, Manuel Llauder, ja que "el 20 [d'abril de 18341
un emigrat feia a mans de Llauder dues canes de Saperes, el Caragol, incitant
amics i coneguts a comentar la revolta, entre ells el malcontent Joan Cavalle-
na, autograduat de coronel, per promoure-la i amb 10.000 fusells dipositats a
Prats de Molló",io i que el 30 d'abnl de 1834 informava el govem que "Saperes i Caballería volien entrar a Espanya disfressats per revoltar el Pinneu catalano-aragonhs"?' També hi ha infomiació que a "mitjan abril foreu nansportats
al monestir de Ripoll, des de Franca, disset paquets de municion~".'~
Així doncs, per les infonnacions existents, Joan Cavallena va entrar al
país per afegir-se a la revolta carlina, la primavera de 1834. En aquest moment
Eudald Mirapeix, un liberal moderat, ens presenta Joan Cavallena fent-ne un
retrat poc afavoridor:
"Se presentó luego al frente de las partidas rebeldes Juan Cavallena (a) Ne, antiguo cabecilla realista, que había tenido que huir
a Francia por haber sido uno de los que más figuraron en la insurrección realista del año 1827; hombre obscuro, bárbaro, inmoral y manchado con toda especie de crímenes, que había tomado
parte en todas las insurrecciones realistas desde el año 1820 y
que había cometido muchas tropelías en esta villa; ... y otros
varios de la clase más ínfima y vil de la sociedad, sin otro objeto que robar y asesinar bajo el pretexto de defender la religión y
derechos de Carlos V.""
La succinta biografia que fa Josep Carles Clemente de Joan Cavallena
rnostra la seva trajectdria en aquells anys:
"Siendo ya capitán, en 1834 se alza en favor de Don Carlos y
dos años más tarde se le confiere el mando de la la. brigada de
la división del Centro, compuesta de tres batallones y una sección de Caballería, con un total de 1.150 hombres y 30 cabaIlos"?"
La primera menció de Cavalleria en acció dins del país és a la primavera de 1834. Mundet I'esmenta en el reagrupament de diferents partides carlines, "es veu com Cavallena s'ajunta amb Sobrevias", i a mitjan juny de 1834
entra a Gombrhn.Ss
12
APROxiMnCt6 RIOGR&RCA AL CAP C A N ! I U P O l l h
JOAVC A V ~AL153
, NE
Segons aquesta documentació, el "febrer de 1835 el pretendent antoritzi «Monsieur Gibart para que socorra en algunos fondos al Ros de Eroles y
a Juan Caballería, que con sus respectivas partidas se sostienen en Cataluña a
pesar de las privaciones y de las persecuciones que experimentan y con este
pequeño auxilio podrán mantenerse hasta que se reunan al general en xeje»".ib
La topada de la costa de la Teia
En aquest punt, es va produir un fet que va remarcar a Ripoll els dos
bindols polítics. Es tracta de la topada de la costa de la Teia (en el camí de
Ripoll a Sovelles), un episodi en el qual, fins ara, a part del paper de la Milícia Nacional," no s'ha parat esment que hi ha ripollesos en els dos bindols
combatents:
"A la primavera del mismo año (7 de abril de 1835) se tuvo noticia de hallarse en la vecina parroquia de Sovellas una patida de
facciosos, en número de unos 200 hombres, capitaneados por los
cabecillas Juan Cavalleria (a) Ne, Boquica y otros; había salido
el Gobernador de Vich el brigadier don Pedro Munt en su persecución, con una columna de tropa y Milicia Nacional, y no considerando seguramente su fuerza suficiente para atacar a los
facciosos u por otros motivos retrocedió a Vich; el destacamento de esta villa compuesto de una compañía escasa de tropa y por
la Milicia Nacional voluntaria, al tener noticia de la aparición de
los carlistas en Sovellas, sin saber su número, y creyendo que se
hallaba a retaguardia el Gobernador de %ch, en persecución de
aquellos, salió a atacarlos; los carlistas más experimentados en
esta clase de guerra, bien enterados de las fuerzas que iban a
combatirlos, los esperaron firmes en aquella ventajosa posición;
subieron los cristinos con el ardor de tropas bisoñas y fogosas, y
contra el parecer del capitán de la tropa que los mandaba, la
cuesta de la Teia; al llegar a lo alto, cansados y fatigados, se vieron envueltos por fuerzas superiores, obligados a retroceder en
dispersión hasta el mesón de San Qnintín, en donde hicieron
alto; la fuerza que había quedado en esta villa al oír el tiroteo que
iba acercándose, salió hacia aquel punto para sostener la retirada, resultando algunos muertos y heridos y entre aquellos siete
nacionales; primera acción y primera sangre derramada en las
inmediaciones de esta villa en la guena sangrienta y fratricida
que empezaba."iS'iy
La topada entre la Milícia Nacional de Ripoll i els carlins a la costa de
la Teia va tenir una repercussió fortíssima. Molts anys després, el 1896, va ser
objecte d'uns versos, dins un llarg poema de Josep Mana Peliicer titulat "La
crema de Ripoll", amb el subtítol de "la trahició de la Costa de la Teya":
Las primeres flamuradas
Del incendi pahorós
Que feu d'una comtal vila
Pyra immensa,
mut Pantheó;
En la costa de la Teya
Lluírem per primer c01p.~'
Mal protegida enlayrarse
Bandera de rebelió
Al cim de la jatal costa
Cregué'l ripollés un jorn.
La jovenalla ardida,
Y á somatent, sens temor;
Richs y menestrals ensemps
Ixen ab gatzara y goig,
Marchant á só de canturias
Com á una,festa majo>:
Ja al mitg dc la costa arriban,
Ja voltats per milers son;
Devades lluytan frenétichs,,.
Ay! la negre trahició
Demunt de la turba incauta
Estén sus alas de mort. '
Trágichjet! /de cuantas mares
Umplí l'anima de do[!
¡Que verinosas rancknias!
[Ay dels trahits y traidors!
Si fem cas de Josep Mana Pellicer:
"Gent maligne (may ne manca) va calumniar vilment al exemplar monjo Ferran Ros d'ésser un dels capitosts de la que s'anomena trahició de la Costa de la Teya, y que aquesta fou la causa
prbxirna del incendi del monestir al 9 d'agost de 1835."6'
Cacusació va suposar I'arrest del monjo i el seu posterior assassinat durant
l'assalt al monestir de Santa Maria de Ripoll pels miquclets, l'agost de 1835.
Segona topada a I'entorn de Ripoll
A I'acció de la costa de la Teia li va succeir una segona topada, on
també trobern mencionat Joan Cavalleria. Segons Eudald Mirapeix:
"No mucho tiempo después de la acción de Sovellas, una partda de carlistas mandados por el Muchacho, Caballeria, Boquica
y otros cabecillas, que venían de la parte de Vidra y Vallfogona,
perseguidos, según se supo después, por el gobernador de Vich,
atravesaban la vecina montaña de San Roque con dirección a
Campdevánol; salió la guarnición de esta villa, que se componía
entonces de un destacamento de tiradores de Cataluña, vulgo
Miqueletes, a atacarlos con la Milicia Nacional; hubo toda aquella tarde un seguido tiroteo; al anochecer los carlistas se dirigieron hacia Campdevhol con alguna perdida, y los cristinos se
retiraron a esta villa con perdidas de un oficial de tiradores y un
miliciano muerto; siendo herido, aunque levemente, el célebre
don Juan Prim, que en aquella época, muy joven todavía, estaba
de cadete en el Batallón de Tiradores, muy distante seguramente de pensar que antes de finir la guerra que empezaba, había de
llegar a ser coronel, y que hubiese de adquirir después tanta
nombradía en nuestros fastos revolucionarios."?
A partir d'aquests dos fets, fa figura de Joaii Cavalleria s'allunya de
Ripoll i no en trobem cap menció quan s'esdevé I'assalt al monestir de Ripoll
d'agost de 1835.
Sols hi ha una escadussera informació que indica que 1'1 de julio1 de
1835 "els caps Climent Sobrevias, El Muchacho, natural de Cint, i el Caballerja, davant I'ennita de la Pietat de Sant Lloren$ de Momnys, afusellen per
espia Isidre Dolla, de Llinars, capturat per ells a cal Mestre Jou, de Cisquer,
conforme ens informa el procés judicial corresponent"."
Cavalleria i I'expedició de G u e r y é
Tornem a trobar Joan Cavalleria durant l'expedició de la divisió carlina navanesa d'Antoni Guergué per Catalunya (octubre-desembre de 1835).
Segons Pirala, la columna navarresa d'Antoni Guergué, que havia patit molt
en la seva marxa, a l'ambar al Bergueda i el Lluganes, va canviar totalment
"y a su amparo mejoraba la de las fuerzas que mandaban Ros de Eroles, Borges, Caballería y Sobrevías (a) el Muchacho por aquella parte".MAixí doncs,
cap el 23 i 28 de setembre de 1835, Cavallena, com a cap d'una partida considerable, rondava pels entorns va mamar I'expedició de Guergué a 1'Empordi. El que és confinnat és que Cavalleria era a Borreda el 4 d ' o c t ~ b r e . ~ ~
En tot cas, segons Antonio Pirala, durant la venficació de l'exercit del
Principat feta a Tora (22 d'octubre de 1835) per Guergué, trobem que les forces de Cavalleria formaven part de la divisió de Manresa i Cervera, manada
pel canonge Benet Tnstany, amb dues bngades, comandades per Climent
Sohrevias i el mateix Joan Cavallena.
Cavalleria a la batalla de Lord (20 de gener de 1836)
Antonio Pirala relata de manera molt ripida en la seva obra Historia de
la guerra civil y de los partidos ...(1868) la participació del npolles Joan Cavallena en l'intent de fer aixecar el setge que Mina havia format a I'entom del
santuari de Lord, al costat de Sant Lloren$ de Momnys:
"Pasando Mina a Barcelona, quedaron harte y Niubó estrechando el sitio del Santuario, que procuraron levantar Brujó, Boquica, Caballería, Castell y el mismo Tnstany, reunidos al efecto en
los pueblos inmediatos. El 20 de enero [de 18361 atacaron los
campamentos del Pla de Isohol, Casas de Posadas, Roca Foradada, y aun el mismo San Lorenzo [de Morunys]. Pero a pesar de
exceder entonces su fuerza a la de los sitiadores, fueron vencidos.
Más crítica así la situación de los encerrados en el Hort, decidié-
ronse a abrirse paso para salvar de una muerte segura, careciendo ya de provisiones y completamente imposihiiitados de todo
auxilio. Salen aquellos valientes en la noche del 23; pero se les
observa, son rechazados y cercados, y perecen casi todos, incluso el jefe [Mirallesj. Algunos se despeñan en los precipicios por
salvarse, y muy pocos llegan a guarecerse al abrigo de la fuerza
de Tristany."*
Aixb no obstant detalla molt més la participació del nostre capitost carlí
ripolles. Segons aquest:
"...el 19 [de gener de 18361, Burjó, acampando con los batallones, guías del Ampurdán, Zorilla, Mallorca, Caballería, Boquica, Dais [Dachs?j y Altimiras, desde la altura de Busa basta la
Coma, cubría San Lorenzo del Piteus, formando una línea angular que comprendía todo el Nordeste. [En I'intent de rodejar els
Iiberals que assetjaven el santuari carlí de Lord] ...Caballería,
con su brigada, que formaba el ata derecha de la división carlista, atacó por la parte de la Coma, en cuyo punto se mostraba el
batallón de migueletes, al mando de Murcarols, con otro batallón de línea en reserva, y Zorilla atacó por la izquierda frente al
grueso del campamento liberal. El combate, que tomó por aquí
alguna importancia, fue continuado hasta la entrada de la noche,
después de haber sido rechazados los carlistas: la brigada de
Caballería hizo plegar a su frente el batallón de Murcarols, cuyo
jefe perdió su caballo, y la fuerza de Zonilla se abrió paso hasta
comunicarse con la guarnición del fuerte, a la cual se invitó para
que saliera. [Tot va acabar amb la mort dels assetjats a Lord, en
I'inteut de fugida de la nit del 22 al 23 de gener de 1836. A continuació de l'acció de Lord] ...los carlistas catalanes continuaron
divididos en cuatro grandes grupos, o Ilámanse divisiones, con
existencia independiente la una de la otra, y operando cada una
en un radio especial, y fueron: Brujó, con las brigadas de ZorriIla, Caballeria y Grau en la provincia de Gerona: Torres... en la
de Lérida: Tristany... en la de Barcelona, y Masgoret, en la de
Tarragona.""
Acció de les Coves de Ribes (5 de mar$ de 1836)
El coronel Jos6 Juan de Torres. que era el capitost cadí de Lleida, va
remuntar a finals del mes de febrer de 1836 el Segre, de la Conca de Tremp
fins Alp, perseguit pels liberals, i va passar tot seguit al Ripoll&s.En aquest
punt es va produir un fet d'armes de relativa importancia, on trobem de nou
en acció Joan Cavalleria i un jovenet que es deia Joan Prim i Prats. Explica
Josep M. Mundet aquesta acció anomenada de les Coves de Ribes:
"El dia 4 sortí de Martinet i per Bellver anh cap a Alp. Aquí
derrota un petit destacament de forces regulars. El 5 sembla que
retrocedia cap a Puigcerda i la maniobra va servir perque els
liberals de la població més compromesos fugissin precipitadament a Franca. Perb, tornant enrera, Torres atravesa la collada de
Toses i es presenta davant Ribes de Freser.
"Mentrestant, Cavalleria bioquejava Ripoll. Perb quan Torres
aniba a Ribes ja s'havia vist obligat a alcar el bloqueig, per evitar I'escomesa dels liberals. Cavalleria es dirigí cap el Llobregat
i aleshores es desencadena una doble persecució: els liberals
perseguien Cavalleria, i Torres, per la seva banda, perseguia
aquells. A Gombren Torres atrapa els perseguidors de Cavallena, els quals derrota i obliga a refugiar-se a Ca[m]pde~anol."~~
Antonio Pirala en dóna una explicació menys clara:
"Proyectó [Torres] en Rivas atacar a la columna de Ripoll, y así
que supo su salida con objeto de batir al batallón de don Juan
Cavallena, que bloqueaba el mismo punto, comó a su auxilio; y
al llegar a las Cobas de Rivas, sin imponerle el número de sus
contrarios ni el huir acosada la gente de Cavalleria por la sierra
de Santa María y su ermita, incorporándose dos batallones más
y cinco compañías, pasó a ocupar el camino de Mumbren y
ermita de San March, y cargando al enemigo, siguió la ruta de
Candebano y ocupó las posiciones del Manso con el fin de apoderarse de las alturas de Galona y Vila y cortar a los de Ripoll la
retirada. No lo consiguió; superando los defensores de Ripoll los
obstáculos que se les oponían, vencieron el tenaz empeño de
Torres, midiendo valientes sus armas con quienes habían cantado un triunfo de valía."6'
Que Cavalleria continua pels voltants de Ripoll queda clar quan Mundet
ens diu que "el dia 22 [de maig de 18361 Cavalleria i Puig operaven junts a
Ca[m]pde~hoi".7~
El lloc de Joan Cavalleria dins de les forces carlines
Que Joan Cavalleria, el cap carlista de Ripoll, ocupava un lloc destacat
en el comandament carlí ho demostra que en el recompte de forces carlines de
Catalunya, fet a Elorrio el 15 d'abril de 1836, hi consten les brigades d'lgnasi Brujó, Tnstany, Torres, Rojas, Camp de Tarragona, Cavallena i altres batallons solts. Dins de la brigada de Cavalleria hi ha el batalló comandat pel
mateix Joan Cavalleria, de 200 homes i 30 cavalls, el d'Agustí Dax [Dachs],"
un altre del Ripollks, amb 500 bomes, i el de Joan Boquica, amb 400 homes.
El total d'homes de la carlinada catalana és comptabilitzat en 13.367 homes i
21 8 cavalls.
Segons Mina, aleshores capiti general de Catalunya, en un comunicat
del 22 de julio1 de 1836 dingit a Manuel Gurrea:
"Brujó, Zorrilla, Caballería y demás cabecillas de los corregimientos de Vich, Gerona y Figueras burlaban intactos las maniobras de la 3a. brigada y batallones francos lo., 30., 40., y 70.,
que se hallaban en dichos distritos; que penetraban hasta el
camino real de Figueras a Gerona; acuchillaban impunemente a
la escola de la correspondencia pública; bajaban a Vilamayor,
Gamga y otros puntos; se atevían a hostilizar a los fuertes; y aun
amenazaban invadir la marina.""
Resulta interessant constatar el hall de xifres de les forces carlines i
com aquestes es distnbuien de maneres diferents dins de penodes de temps
ben curts. A l'arribada de Rafael Maroto com a nou comandant carlí de Catalunya, a finals d'agost de 1836:
"...tal era el espíritu nada lisonjero de las fuerzas que afligían al
Principado, sin que fuese más favorable la disposición de los
caudillos entre sí, sin la cual pudiérase haber sacado gran partido de la gente que reunían. En efecto, Bmjó, con la brigada de
don Juan Caballetía, podía completar 3.000 hombres, y Tristany
1.700. El Ros de Eroles y Borges mandaban 1.500; dominaban
el Campo de Tarragona unos 3.000, y que era efectivo este total
de 9.100 hombres, escaseaban las municiones y no era igual, ni
se hallaban en buen estado el armamento.""
A Queralps, el 30 d'agost de 1836, on va pernoctar després d'entrar a
Catalunya per les muntanyes de Núria, Maroto fou informat de I'estat de les
tropes cariines del Pnncipat per Bmjó. En aquest informe es diu que la divisi6 Centre "se halla bajo el mando de don Benito Tristany. Tiene dos brigadas.
la primera, con tres batallones y 30 caballos, mandada por el coronel don Juan
Caballería; y la segunda, con cuatro batallones y 20 caballos, a las órdenes del
coronel don Clemente Sobrevías. Consta además de un batallón de guías y 20
caballos, que operan a la inmediación del brigadier Tri~tany"?~
Per acabar, el nou cap carlí catali, el valencii Blasi Maria Royo i de
León, va signar una ordre, a Codina de Madrona (Pinell del Solsonks), el 19
de mar$ de 1837, per la qual agrupava les forces carlines en tres divisions i
dues brigades de reserva. Les divisions eren comandades pel brigadier Porredon (a) Ros d'Eroles, el canonge Benet Tristany i el brigadier Maties de Vall.
Les dues brigades de reserva, amb tres batallons cadascuna, eren comandades
per Joan Cavalleria, que a més comptava amb una companyia de cavallena, i
per Patrici Josep Zomlla.
Actuacions de Cavalleria durant 1836 i inicis de 1837
En un seguiment documental de I'activitat de Cavalleria, trobem que el
21 de setembre de 1836 a Borredi".
"El 14 [d'octubre de 18361 se batió Caballería junto a la Pobleta de Lillet [Pobla de Lillet] con la intrépida columna de Cerdanya. Pelearon valientes los carlistas, cargando a la bayoneta;
pero fueron sin embargo vencidos."'"
També hi ha informacions" que parlen de I'actuació de Cavalleria,junt
amb les forces del cap carlí de Catalunya Royo i de Tnstany, que intenten, e1
18 de maig de 1837, i un cop conquerida Solsona, conquerir Tremp.
Les difícils relacions entre Urbiztondo i Cavalleria
El general de carrera basc, Antonio Urbiztondo, fou nomenat el juny de
1837 responsable militar carlí de Catalunya, Comandante General del ejército del Principado, carrec que va exercir de forma brillant. El 12 de juny de
1837, el general basc va aconseguir la rendició de Berga, que es convertí, així,
en la capital del carlisme catala ja fins la fi de la guerra. Solsona, l'altra gran
capital dels reialisme i del carlisme, fou sols la capital, amb bisbe incMs i amb
el pas de i'expedició reial carlina, un any i escaig, ja que fou conquerida el 21
d'ahril de 1837, pero recuperada pels liberals el 27 de juliol de 1838.
No hi ha cap constancia documental que Joan Cavalleria participés en
l'atac icapitulació de Ripoll de 1837 per Antonio de Urbiztondo el dia 27 de
juliol de 1837, encara que segons Pirala, en els preparatius hi participessin,
per tal d'assegurar el col,tapse dels assetjats ripollesos, Tnstany col.locat a
S6na i "al Muchacho, con cinco batallones, fe colocó sobre San Quirce, San
Benet Tristany i Sobrevias coincideixen
Pedro de Torells e inrnediaci~nes"?~
molt sovint en el mateix cos de forces que Cavalleria.
El següent pas, un cop conquenda la vila de Ripoll, era fer caure les
altres poblacions del Ripollks situades a I'alt Ter. En aquesta operació hi participa Joan Cavallena. Segons Pirala:
"En tanto que se trasladaba a San Juan [de les Abadesses], destinó a Boquica y al Muchacho a impedir el paso del barón de
Meer'l, que no podría menos de acudir en auxilio de la población
sitiada"8o.
Cacció del Capsacosta acaba amb un sonor fracas deis carlins, de
manera que el baró de Meer va poder auxiliar Sant Joan de les Abadesses.
Pirala ho explica així:
"El barón de Meer, que al saber el sitio de Ripoll había marcha-
do en su auxilio, fue al de San Juan cuando aquél capituló: salió
de Olot a las cinco de la mañana del 29, y al llegar al pie del
Capsacosta vio a los enemigos que intentaban disputarle el paso
l. ..l
"El barón, a la cabeza de los granaderos de @porto, reforzados
por el batallón 1" ligero, obligó a paso de carga a los carlistas a
replegarse de todas sus posiciones, deteniéndose en la más culminante. De ella les desalojó el fuego de artillería, protegido en
los flancos por el fuego de fusilería, y la retirada, que comenzó
ordenada, terminó en desorden, lo cual era punible, así como
haber perdido tan pronto un punto de tan buena defensa.
"El jefe liberal siguió hasta San Juan de les Abadesas. Habiéndosele incorporado unos 80 soldados de América, de los tomados a Osorio, que por salvar la vida servían en las filas de sus
enemigos, hizo además unos 100 prisioneros y consiguió la total
dispersión de los carlistas. Cometieron en ella tales excesos que,
aun de los pueblos que les eran adictos, acudieron a Urbiztondo
con multitud de quejas pidiendo un ejemplar castigo. Aquellos
partidarios, que nada respetaban, hasta robaron violentamente
un depósito de galleta destinado al castillo de Berga para sus
mismos compañero^."^'
He deixat que Pirala expliqués, ja que les conseqü&nciesde la derrota
del Capsacosta i del setge a Sant Joan de les Abadesces foren importants i en
elles hi veiem involucrat Cavalleria, tot i que en un segon teme:
"Sobrevías fue depuesto del mando por su criminal conducta en
la acción del Capsacosta, pues, según manifestó Zomlla, había
dejado sacrificar a un batallón, teniendo tres sin meterlos en
fuego. Se le formó causa y se dio a Zomlla el mando de su
gente."82
No hi ha, doncs, per ara menció del ripolles Joan Cavalleria. Pera en una
carta de finals de 1837 d'Antonio de Urbiztondo al Rei s'assenyala que la
causa de la separació del comandarnent de Sobrevias y Cavalleria és la següent:
"...he dispuesto la formación de causa, faltándome fiscales que
actúen en un número tan extraordinariamentecrecido. Esta conducta que ha indispuesto con ellos, y el haber separado del
mando a los odiosos Caballeda y Muchacho, ha sido bastante
para una conjuración atrevida y descarada contra mi persona. La
causa de mis providencias contra estos hombres, que no pueden
vencer el torrente de su descrédito general en todo este país, lo
fue el abandono de sus puestos, quitando á las armas de V.M.
una victoria que hubiese decidido en gran manera la suerte de
este Principado; de sus resultas se han puesto á la cabeza de un
motin, hasta ahora subrepticio, sobornando al soldado para que
se comprometa en las acciones y tambien para que deserte,
haciendo esparcir al mismo tiempo entre los llamados batallones, voces alarmantes é infamatonas contra mi lealtad y honradez. Tan atroz maquinación llegó á mis odios, sin duda cuando
se hallaba en los principios, ... supe tomaba un cuerpo formidable, é incomuniqué los criminales, habiendo adoptado las medidas y precauciones que he creído convenientes al caso....""
No queda clar quina fou la causa oberta contra Cavalleria i Muchacho:
una operació militar o un robatori d'avituallaments militars. El fet va contrbuir a eixampiar el cisma entre el general n a v a d s i la junta calina catalana
de Berga, on apareix sovint la qüestió Sobrevias:
"A les nou de la nit del 5 de setembre Urbiztondo va demanar
una reunió urgeutíssima de la Junta Superior. Davant catorze
vocals reunits i en presencia de Tristany, Urbiztondo va acusar
Sobrevias (que, recordem-ha, estava sumariat per la seva actuació al Capsacosta) i Joan Cavalleria (també sumariat, pero per
motius desconeguts) com nns dels instigadors d'una gran conspiració contra la Junta i contra el comandant general. Urbiztondo sol.licitava la detenció d'ambdós caps i la confiscació
preventiva de totes les seves pertinentes, en especial els documents que es poguessin trabar en els seus domicilis."
Segons Mundet, aixo fa sospitar que Urbiztondo no tenia cap prova de
la suposada traició de Sobrevias i de Cavallena en el moment de presentar la
denúncia, pero que existia una forta opinió contr&ia a la seva comandancia."
El pla d'urbiztondo d'ocupar Sant Joan de les Abadesses amb les forces de Tristany, Zorrilla i Boquica, fou intentat de nou a finals d'agost de
1837, pero de nou el baró de Meer, a pesar d'una greu retirada de les seves
forces envestides per forces de Savalls i Boquica, entre la collada de Santigosa y "Coll den Canbet" (Pirala), va aconseguir obrir-se pas cap a Sant Joan de
les Abadesses el dia segtient per la part de "las gargantas de Capsacosta y San
Paré y di6 frente a las fuerzas que acaudillaba Zorrilla, que en posición le
esperaban en San Juan de las Abadesas. ... Pernoctó el vencedor en Camprodón, y el 29 premió a los valientes defensores de San Juan
A partir de I'expedieut pels fets del Capsacosta, la figura del capitost
ripolles Joan Cavallena s'esvaeix una mica. No consta que participés en l'anomenada expedició de I'EmpordA l'octubre de 1837.86Tampoc consta que
Cavalleria participés, formant part de la divisió de Tristany, que havia estat
nomenat a comencament de setembre segon comnndant, en lloc de Sobrevias,
en el fracassat atac a Puigcerda (17 i 25 de novembre de 1837).
En aquesta situació es produeix la reconquesta de Ripoll per les forces
liberals comandades pel Baró de Meer el 16 de mar$ de 1838.8' En aquesta
desfeta hi va tenir un paper destacat el comandant carli. Agustí Dachs, també
ripolles, fill de les Llosses, que no va defensa la plaga, segons alguns p a r e r ~ . ~ ~
Les darreres actuacions durant la guerra del Set Anys
Ambats en aquestes dates de la guerra carlina dels Set Anys, té lloc la
batalla de Sant Quirze de Besora (9-13 d'abril de 1838), on és mort Joan
Savallss9i trobem de nou, en acctó, la figura de Joan Cavallena. És la primera vegada que s'esmenta Cavallena després del seus problemes amb Urbiztondo. Cal constatar que el protagonisme de Cavalleria minva
considerablement després de l'afer de Capsacosta i apareix poques vegades
citat en les diferents fonts consultades. Pirata explica el combat que es desenvolupa a Sant Quirze de Besora:
"El 9, Carbó, con más valor que el que la pmdencia exigía, y con
notable inferioridad de fuerzas, trabó reñida acción con Brujó y
Zomlla en los campos de Sant Quirce, guareciéndose en este
pueblo; renovóse la pelea en la mañana siguiente y días consecutivos, y sobre lo crítica que era la posición de Carbó, no podía
Meer socorrerle; lo que sabido por los carlistas, que interceptaron el parte en que le prevenía además abandonara la población,
negaron el pase para unos 300 heridos. Trata entonces el jefe
liberal de abrirse paso con la bayoneta, y algunos jinetes, y después de una reñida acción en la que Brujó fue herido, y otros
jefes de una y otra parte, regresó Carbó a Sant Quirce, que se
estaba fortificand~."~~
Mundet ens dóna una versió complementhria i resumida d'aquest acció:
"El mateix va passar el 9 d'abril a Sant Quirze de Besora, que
els cristins, ajudats per la columna del coronel Carbó, intentaven
fortificar. Joan Savalls, Puig i Cavalleria, que eren els encarnegats del bloqueig, amb l'ajuda de Segarra, Brujó i Zomlla van
derrotar Carbó i el van obligar a refugiar-se a Vic.""
Pelücer, per comptes d'una derrota de Carbó, parla de "la victoria del general Carbó, isabelí, lo 9 d'agost de 1838 en la vehina població de Sant Quusen.=
La figura del capitost ripolles carlí Joan Cavallena es fa encara més
fonedissa al costat de les figures de la Junta de Berga i del nou comandament
carlí catala, el Conde de España, en el moment que Ripoll és atacada, heroicament defensada i destruida i enrunada (27 de maig de 1839).
Si fem cas de Josep Carles Clemente, Cavalleria participa en les
accions militars a l'entorn de Solsona durant els successius intents carlins
d'impedir l'accés al combois d'avituallament de Solsona (casa forta de
Boix, Biosca, San Pedro de Padullers i Perecamps), ja a les acaballes de la
guerra. En la seva breu biografia, Clemente esmenta la participació del capitost carlí ripolles en diferents encontres durant tota la primera carlinada, que
el converteixen en un dels noms amb més protagonisme després dels homes
de primera fila. Al costat de cada acció militar incloc la data probable dels
fets:
"Participó en las acciones y combates de Santa María del Hort
[20 de gener de 18361, San Lorenzo de Morunys, Cobas de
Rivas [S de mar$ de 18361, San Lorenzo de los Piteus, Pobleta
de Lillet, Hostal de Farriols, Tremp 120 de maig de 18371, casa
fuerte de Boix, Berga [Il-12 de juliol de 18381, Biosca [1 de
m a s de 1838 o 3 d'agost de 18381, San Pedro de Padullers, Cardona [7-10 de desembre de 1837 o, Viella 122 de desembre de
1837 o 1 de desembre de 18381, Rialp [1 de gener de 18381, Balsareny [16 de mar$ de 18391, Pons [primers de mar$ de 18391,
Manlleu [27 d'abril de 18391, Sarreal [9 de juliol de 18391,
Moya [9 d'octubre de 18391, Puigcerdá [17-24 de novembre de
18371 y Perecamps [Tres possibles episodis: 14-16 de novembre
de 1839, 1-3 de gener de 1840 i 23-27 d'abnl de 18401.""
Quan es produeix la retirada de Ramon Cabrera (6 de juliol de 1840) i
es rendeixen totes les forces carlines del Pnncipat (Bmjó, amb un gmp de tropes no va entrar a Franca fins el 15 de juliol), trobem una nova menció de Joan
Cavallena. Segons la documentació, el 19 de juny de 1840, des de Ceret,
consta que "Caballeria i el Muchacho voltaven amb 900 homes per Sant Joan
de les Abadesses"."
Cavallena de nou a I'exifi i retorn durant la guerra deis Matiners
Joan Cavallena "acabó la campaña con el grado de c~ronel".~'
Clemente afegeix que "emigró a Francia, permaneciendo siete años en Lyon"."
Retrobarem el seu nom en l'aixecament dels Matiners, ja a finals de
1846. Joan Cavalleria, el cabdill carlista ripolles, no tenia el deure de venir a
prendre part en I'aixecament del Matiners.
Tenim, pero, molt poques dades de les seva actnació, que fou molt
curta. Josep Lord, en la seva obra, diu que "a primers de setembre de 1846, el
brigadier en Joan Cavalleria i son lloctinent, en Josep Puig, per altre nom,
Boquica,cabdills prou coneguts de la guerra anterior, travessaren la frontera
seguits d'un grup d'immigrats, el qnal grup augmenta de seguida amb minyons del Bergneda i comarques venies"?'
Hi ha constancia d'aquesta entrada del cabdill carlí ripoll~sper una
correspondencia existent a I'Ajuntament de Rip011.~~
Són dues cartes, una
reservada del Governador de Girona i una altra de I'alcalde de Ripoll de 1'6poca, {'industrial Antoni Fons." La primera datada a Girona el 8 d'octubre
1846 i signada per Carlos Llauder, diu:
"El comisario de Seguridad pública de Puigcerdá me avisa
haberles V. dado parte de que el cabecilla carlista, Caballeria,
recorre esa comarca excitando a la revelión, procurando levantar algunas partidas contra el Gobierno de S. M. 1Q.D.S).
"Esta noticia acredita el celo y la lealtad de V. y ella me hace
esperar seguirá vigilando de cerca las maquinaciones de los enemigos de S.M. la Reyna (Q.D.S) afin de que puedan ser opotiunamente desbaratado, librando con ello al país de los males que
en otro caso sentirá. V. interesado en la conservación de la paz y
que representa además una población que tanto sufrió de los
enemigos de la Reina, y de las instituciones, no necesita estímulos; no se lo digo pues, bástame su lealtad, su posición y el cargo
que desempeña, pa persuadirme seguirá el servicio que ha hecho
dando el oportuno aviso, es solo principio de lo que esta decidido a prestar. Uno de los más importantes que puede hacer actualmente es facilitar la captura del expresado cabecilla y me
prometo que a este importante objecto dedicará todo su celo y
todos los recursos que el conocimiento del país le facilitarán.
Aun cuando esa población pertenezca a la Comisario de Puigcerdá, esto no es obstáculo para que pueda V, dirigirse al Comisario de Olot siempre que lo considere conveniente p-delantar
tiempo."
La resposta de I'alcalde Antoni Fons (1 1 octubre de 1846) no es fa
esperar:
"Consencuente a lo que V. se sirve prevenirme con oficio de
ocho del comente conociendo las circunstancias reclamaban
sobre vigilancia, no he perdonado medio para indagar el estado
de esta montaña; y de mis indagaciones resulta que se hallan
ocultos algunos cabecillas, y agentes carlistas con el fin de per-
turbar el orden si se les presenta ocasión favorable, sin embargo
de que al presente no se han dejado ver no obstante los partidanos del pretendiente manifiestan contento y aliento, y no seria
extraño comprometiesen la tranquilidad del país, por cuyo mo
conceptuo seria tnuy acertado y del caso que se destinase a esta
villa como punto mas céntrico una pequeña columna aunque no
fuese mas que de dos compañías que recomendo esta comarca y
alta montaña no dudo conservarían el orden, desvaneciendo los
planes que dichos cabecillas y sus partidarios pudiesen haber
fraguado al paso que alentarían a los leales. Yo procuraré por mi
parte hacer lo posible para desvaratar sus proyectos pero como
desde Puigcerdá a Vich y desde a Olot a Berga no existe fuerza
del Ejercito, según el aspecto que tomasen las cosas no me seria
posible, y destinando a esta Villa la fuerza indicada puedo asegurar no se alteraria el orden V. no obstante haciendo de esta
comunicación el uso que le da?? Resolverá lo que sea de su
agrado."
La participació de Cavallena a la guerra dels Matiners fou molt cuna,
ja que segons sembla fou sorpres en una topada i mort. Lord diu que "Cavallería morí al poc temps, en voler defugir una sorpresa de que fou ohjecte trobant-se en una masia. Entre els papers que se li trobaren, hi havia un
interessant autbgraf del comte de Montemolín adrecat al general Tri~tany".'~
Clemente, en una apresada biografia, afegeix que "Cabrera le llamó
para que entrara en Cataluña, en 1846, al iniciarse la guerra de los matiners,
confiriéndole el empleo de brigadier. Pero a poco tiempo de empezar las opeJosep M.
raciones militares, falleció en una emboscada en el Amp~rdán".'~'
Mundet, en I'epíleg al seu Ilibre, diu al fer un repis de les vicissituds person a l ~dels caps carlins, que ... Forner, Mallorca i Cavalleria van ser detinguts
en diferents moments de la guerra dels matiners i af~sellats".'~~
"
Ripoll, juny de 2001.-
Notes
l . Com podrem veure, el cognom apareix escrit Cavalleria oCaballeria en la documentaciá. Nosaltres optem per Cavalleria, que és com el1 signava.
2. Eudald Graells. Les ames de& de Ripoll (1974). p. 168. Hi ha dues mencions al cognom
Caballeria en aquest Ilibie, del mateix autor, Els origen? indu~fr¿alr
de Catelunyn (1990). pp. 27
i 121; i a R. Martí, X. Sala i J.L. Calvó. Pistoles, trabucs i pedrenyals. La produccid d'ames
oorrdtils de foca carrilunva de 1462 a 1869 (1995).
.
. VV. 156. 169 i 172.
3. losep Carles Clemente. La Guerra del "Mntiners" 11846-18491 Aspecror sociolea y milirarer.
Servicio de Publicaciones del EME (Estado Mayor del Eiéicito). Madrid, 1987. p. 104.
4. Eudald Miraveix. C16nica de la villa v monasterio de Rinoll. Inedita
5. Clemente. La Guerra del "Mariners"(1846-1849)Aspectos sociales y militares (1987). p. 104.
6. Els il.limirais eren els oftcials voluntais rcialistes de 1822-1823 retornats a la vida civil amb
"licencia ilimitada". La sevii sirnació fou h i t d'un greu descotentament i va ser una de les causes de I'aixecament dels MalcontenB. Els "indefinidos" eren els oiicials liberals apartats del servei a I'acabament del Trienni Liberal.
7, tjedchco Suárez. Seminario de Historia Moderna. Universidad de Navarra. Los agraviados en
Cataluña. 4 volums (1972). Cal dir que Federico S u h z ofereix en la inuoducció a aquesta reovilaci6 de documentació. ona visió ultra iustificativa de I'aixecament ultrareaiista.a¡ valoraciá
de Josep Fontana (La crisis del Antiguo r é ~ h e n1808-1833 (1983). p. 193) d'aquest trebail es
clara: "El padre S u k ha
~ vublicado en la Universidad de Navam cuatro volúmenes con el título de Los agraviados de Cataluña, que no son opa cosa que un insulso amontonamiento de documentos, vanscritos sin ninguna anotación, con un estudio preliminar de escaso interés". La veritat
és que el llibre té manca de rigor i pulcrinid. Sols caí ve& la descura dels índexs anomtistics. A
pesar d'aquesta vall>ració, crec interessant citar algun dels dacuments que hi ha en aquests
uolums.
..
11. La Milicia Nacional del Tnenni es va comencar a formar a partir de ~'Órdredel 25 d'abril de
milicia per cada cinquanla habitanis. Ripoll, donat que tenia uns 3.700 habitanls l'any 1830,
havia de disposar d'un batalló de Milicia Nacional Cuna 60-70 homes. Segons Mkapeix, a Ripoll
"a principios del año 1822 se organizú una compañia de Milicia Nacional completamente armada y uniformada". Vegeu R m o n Amabat. Els oli-ecomenrs reiaiistes i el Trienni Liberal (182018231. El cas del Pebed2.r i I'Ailnoio (1991). p. 19.
12. Es v a c a de Francesc Ortiols, ñlies Teixidor, que el 25 de setembie dc 1821 s'havia alcat contra
el govcm a Castellar de N'Huc (Iaime Tomas: Liberalismo y rebeldia campesina 1820-1823
(1976). p. 61). Mirapeix (Crónica rle la villo y monasterio de Ripoll. p. 79) diu d'ell "...apareció
también en las montañas de Castellar de Nuch el llamada Teixidor de Castellar[,l obscuro guemllero del tiempo de la guena del año 1793 contra la revolución francesa, y de la guerra de la
independencia contra Napoleón(,] con Boquica[,l contrabandista de aquel pueblo[,i que figuró
siem~reen todas las d e m a revoluciones sucesivas: el cabecilla Teinidor ooni.~siempre en cont i n u a a l m a a LaPobla de Lillet, Bagá, Berga y todo aquel país;...". Segons Tomas, Teixidor,jun.
tament m b Josep Mantaner. "aren operar -per I'Alt Llabiegat durant la tardor i hivern de 1821,
i va interrom~rela seva activitat a meitats de eener de 1822. suan semirament
varcn establir con"
tacte a Franca amb I'home clau, Domenec de Caralt (Torras: Liberalismo y rebeldía campesina
1820-1823 119761. pp. 60-61).
13. Les primeres panides reialistes catalanes "aren al$=-se a partir de febrer mis se,^, a I'Emparda
~
-
el mar$ de 1822, i Montaner, a Castellar dc N'Hug). El Vilella menciona1 per Mirapeix (Crónica de la villo y mnasreno de Ripoll. pp. 79): "N. Vilelln simple Mozo de la Escuadra en Tore11ó levantó también en aquelta parte el estandarte de la insurrección amenazando el llano de
de 1821. Va participaren I'aixecament icialista de 1822-1823. ~ s d & i n g u tcapita iI4imitat /fo",
poste"orment, un destacat malcontent (1827). Lloctlnent de losep Bussoms, Jep del1 Estanys, va
entrar a Puiecerda e l 2 4 de setembre de 1827. El 16 de setembre de 1827 fou desi~nateovema.
.
a actius a la frontera francesa durant i'inici de la guerra dels Set Anys, I'any 1834, es
cita "l'exsargent de carrabineis Viella" junt a Joan Cavallc"a. Vegeu Pere Anguera. Déu, Rei i
nats com
fnm. El orimer carlisme a Caral!znva (1995). D. 97. Informacid extreta de Fastos esoañoles o efeme&;de
/a guerra civil desde octubre d i i832. 2 volums (1839-1840). Voium i ~p.. 299. Cal
no confandre'ls amb Ramon o Salvador Vileltu, de Vilella de Sanaüja. Vegeu Mundct Ln primera guerra curlino a Cainlunyo (1990). p. 43. que esmenta com a referencia bibliografrca
laume Corberd i Corberó. Les gucrres carlines a Tord i conca del Llabregds (1986). pp. 163164. A aquesits Vilella, cal iifcgir el tinent Antoni Vilella, 'íln dels deponats a Ceuta el 1827, que
moríen el combat Ide RocallareaY. de comencaments de mar< de 1834 (Aneuera. Déu. Rei i fam.
Volum 11. pp. 348 i 349).
14. Tomas Costa (a) Misscs o el Misses. Natural de Sant Gregon (Girones). Duran1 la guerra del
Franies (1808-18141 va formar Dan de la partida vrofrancesa comandanda pcr Josep. Puiol
. i
Barraca, alies Boyuica. Es dedica rambé al bandolensrne, i es trobava cntre els delinqüents no
captunts el 1819. Durant el Trienni liberal fou un popular capitost antiliberal. Es va incorporar
a i'exhrcit i va ser "eovernador de Rases. Desconeixem el seu vaoer durant la revolta dels Mulcontents, encara que 6s citat, amb d grau de coronel, c o m a ielacionat amb I'intent malcontent,
en un informe policial redacta1 u I'enlom de lii sospitosa reunió eclesi8stica de Ripoll de la tardar de 1826 ( L o s agraviados en Cataluña l19721. ~ o l u m1. pp. 313 i 317). costa, a causa d'aquestes poc aclañdes relacions amb I'ainecamcnt malcontent, seguns sembla, fou expulsa1 de
I'ex6rcit i es refugia a Saragossa. Va arribar, scgans semblu, n coronel retira1 (Angucra: Déu, Rei
i fam. El orimrr carli,smmea Calalunva
. .119951. o. 272)., La darrera noticia ave tenim d'cll es Que
el 1834 fou processat pel tribunal militar de Saragossa. Vegeu Ius agraviados en Cataluña
(1972). Volum 1. p. 313 i 317. Vegeu losep Maña Ollk (editor): Szzccrrsos dde Barcelona (18221835) (1981). p. 31.
15. Salvador Malavilla, Hisendat de Girona. lntervingué en la guerra del Fnnchs (1808-1814) i en
I'aixecament reialista del Tncnni, on va tenii un dcstacat paper junt amb el mataroni Domenec
de Cwalt (Torras: Liberalismo v rebeldía camorsina 1820-1823 119761. VD. 58-61). Desconei~
~
..
..
redacta1 a I'cntorn de la sosvitosa reunió ectesiastica de Riooll de la tardo7 de 1826 (Los
anro,
viados en Caloluña 119721. Volum 1. pp. 313 i 317). Tambe 6s mencionat com un dels que s'haviu d'aixecar ainb els Malcontcnts, El 1835 fou norncnat comandant carli d'Andalusia, pero
detinmt.
h s agraviados en Cnlalruia (1972).
" . fou afusellat a Sevilla aouest anv. Veeeu
"
. . Volum
111. p. 406. Vcgeu també Succsssos de Barcelona (1822-1835) (1981). pp. 31 i 163.
i
fou aiudant de camp de loaqoim Ib&iierCuevas i de Valonga, bar6 d'Eroles, durant
16. I ~ n a s Bmj6
1; revalla ieialis&. Va tenir un iellevanipsper duran1 la revolta dels Malc~ntentsi ja era citat,
.
30
A r ~ o x i & ~B~IlOÓG ~ A ~ALCCAP
A ~
1 . UPOL@S
f
JOANCAVALLWA,~ I E NE
S
amb el grau de coronel, coma relaciona1 amb I'intent dels agraviats de 1827, en un informe policial iedactat'a I'entorn de la sospitosa reunió eclesiastica de Ripoll de la tardor de 1826 (Los
agraviados en Calaluña L19721. Volum 1. pp. 313 i 317). El 1834,ja amb el grau de tinent coronel, fou nomenat comandani i n t d dels carlistcs del Pnncipat. El 1836, Maroto, durant la scva
cuna estada com a comandan1 carli a Catdunya FI va nomenar brigadier. Va participar en els setges i destnicció de Ripoll i Moia, sota la direcció del Comte d3Espanya.Va cmigiar a F m $ a i el
1847, duran1 la guerra dels Matiners, a la mon del canonge Benet Tristany, va ser dcsignat
comandant reneral del Princiriat. fins Panibada de Ramon Cabrera. Va rianiciriar cn la conques.
lutistes napolitans, va realitrar una llarga retirada fins els Abnizzos, on fou delingut pels unionistcs italians i afusellat a Tagliocozm el 8 de desernbre de 1861. Vegeu Clemente. La guerra
dels Matincrs (1846.1849): Aldo Albbnico: La mobilirzione Iegitimisia conrro il regno d'ltnlia
(1979). p. 364-365; i Alessandro Bianco di Sint-Joriz: 11 briganlaggio alla fronliera ponfificia
da1 1860 al 1863 (1864). pp. 183-187.
17. Anton Col1 i Gayds (a) Mossen Anlon, rector de Smt Jaume de Fiontanyh (Berguedh), va panicipar a la guerra del Frances i durant la revolta reialista del Txienni Liberal fou un dels cap3 m&
imoonants de la facció catalana. Va morir el 1823 a resultes Cuna feñda safeita durant el setee
d'Hostalric. Va ser un capitost reialistl molt popular. Torras (Liberalismo y rebeldia campesina
1820-1823 119761. p. 65) fa cl sczüent retrat de MossPn Anton: "Con estos hombres, pero también con otras como el diácono Antonio Coll, «MossdnAnton». se vabaió
. .mra .Drovocar el estollido insurecaonal, cantando sin duda con muchas complicidades «civiles»". En una nota di", a
més a més: "Habda convibuido no poco en los primeros penodos de la guena de la Independencia al levantamiento en masade las estudiantes catalanes. ... En mayor de 1821 se habia concertado con Malavila en Gerona, y se encargó por su parte de reclutar gente en la mmarca de
Vich para apodezarse de esta ciudad; a pñncipios de 1822, y sin haber conseguido su objetivo,
estaba en el campamento que Caralt, Malavila y Bessikres habían instalada en San1 Llorenc de
Cerdans (Franca)<'. Achiant moltes vegades sota Ics ordres de Mossdn Anmn uobem un aitre interessant personatge d'oñgen ñpall&s:moss&nEudald Basagana, mes= de Sant Joan de les Abadesses. A pñmers d'agost de 1822 uobem moss&nBasagaiia i Vilella que enven a Santpedor,
saquegen vlgunes cases i s'emprten 400 unces. Vegcu Gaspar Feliu. L a clerecia cntaI(~m
duran1 el trienni liberal (1972). oo.
145 i 159.
,
In. \liidpi \ < rc.>tt ( 8 .A 1'8 , z l i i »,.,,ai<irrio .li Rilioll pp 7,J-hll
I<l Tiin.<. I.,b,<iliimi.i n6e.dii. cot?pi
ci>t<t 1 5 2 i , - l ~ . >
,l<i7h
<
pp 7? -3.
20. Mimoeix. Crónica de la villa v momrerio de Riooll. oo. 81-82,~~rancesc
Milans del Bosch (1769-
,
.
lluitar a catdunva wnua els reialktes sota les ardresde Mina. Va tomar a exiliar-se el 1823. i va
21. Yoan ~oma&sai Pros (1791-1834), naskt a La Bisbal del Pencd&s,d'ofici carboier, fou "n dels
piincipals caps de I'aixecament reialista de 1822. Va defensar la placa de La Se" d'iirgell. Pastenoment va ser governador del wrregiment de Matani. Va mantenir un paper abscur durant
I'aixciament dels Malcontents (1827). Fou nomenat tincnt general dels reials exbcits de Catalunya pel iei carli, pera va morir afusellat a Igualada, el setembie de 1834, uait pels seus ajudmts, desprks d'haver enuat a Cataiunya amb vaixell, per la platja de San1 Salvador, per posar-se
al capdavant dels carlins.
22. Mirapeix. Crónica de la villa y monnsterio de Ripoll. p. 84. El Duc d'Angulema va creua el
Bidasoa el 6 d'abril de 1823. A Catalunya la invasió va produir-se, uns dies més tard, pei1'Emporda, amb tropes sota cl comandament del maxiscal Monsey [Adnen Jcannot du Moncey, duc
de Conegliano (1754-1842j1, kmb una columna especifica que va entrar per la Cerdanya, comandada pel general Donnadien, scgons explica Mirapeix.
23. Pei exemple, segons la cronologin de Los agraviados en Cataluña (1872). Volum 1. pp. 59-61,
cap a 1'1 1-12 de m a q un gmp de quaranta homes, sota la direccidde Llovet i Trillas, intentaalliberar a Tortosa els oresos d'anteriors revoltes. Cao més intent amat té llac a Catalunya abans de
l'avalot de Ripoll que explicarem. Sois scgons Suárez, "el 31 de marzo comenzó a moversc Esteque con engaños consiguió
ilimitados y vecinos de San Lorenban Dinat i(a) Gurél,
~.
. que
. algunos
.
io de Muga le siguieran «por unos dias»". També segans aqueste font "se anunciaba para
primero de abril el moviniiento insurriccional, que comandaba para las comarcas de Vich y Manresa el teniente Pedro Planas (use acababa de ser emdeado en el regimiento de Zaraaoza), v en
sar el reeim
- contra els oossiblcs atacs dels liberals. En asuest cos oaramilitar predominaven els
elemcnts més intransigents de I'absolutisme. Despds de I'aixccamerit malcontent (1827) varen
enirar en decadencia, essent, pero, revitditzats pel Conde de España el 1830 per fer front a les
tcmotarives revolucion~esdeis liberals. El general
Llaudcr. ensubsutuir Esoaiía.
. .orocura neutralitrar aquesea farsa, fins que fou dissolta.
25. Josep Galcerán té I'honar d'esdevenir el cap del primer aixecament carlí a Catalunya, el 5 d'octubre de 1833. a P r a t ~de Clucanes. Galcerán era tii~entcoroncl. La ssva "anida. formada oer 40
o 50 homes, fou fbcilment dispersada per les trupes del capith general Manuel ~lauder.Vamorir
durant i'intent d'ocuoació de Prats de Llucanes sota la direcció de M m t o (8 de setembre de
1836)
26. Josep Bosoms o Busons o Bussoms (a) Jep o Cep deL Esranys (1768-1828). Natural de Vallsebre (Bereuedai. Contrabandista. va natticioar en la euerra del Frances. encara Quefou. oer aleu-
Va formar natt de la Junte Superior de la provincia de Catrlunva fumada a Manresa, que fou
considerada la m k i m a instancia d'aquest moviment. Va morir el 13 de febrer, afusellat a Olot,
havent estat capturar d 3 de febrer de 1828 quan entrava de Franca, perla Muga, en dkecció a
Vallsebre. al col1 de Falgueres, t e m e municipal de Beget i Rocabmni. Vcgeu Los agraviados en
Catalwia (1872). Volum 1. p. 99.
27. Mirapix (Crónico de la villa y momterio de Ripoll. p. 91) menciona prhviament i'aixecament
de Bessiers de 1825, amb una nota curiosa: "Había sido este aventurero tintorero en la fábrica de
panas de esta villa llamada Barrera y despuCs de Remisa; de nación francesa, celebre ya en la
época constitucional de 1820 a 1823, en la que estuvo en Barcelona puesto en capilla para ser
fusilado como conspirador republicano y después convertido en defensor ardiente del Absolutismo." Georges Bessihres (-1780-1825) fou un avenmrer frances, tintoter d'olici, que desen&de
I'exercil napleonic i, finalitzada la guerra del Francb, s'establí n Barcelona. Segons Toma
(Liberalismo u rebrldio carnilesina 1820-1823 119761.
.
. no. 64-65). Bessi&res"cuyo desconcerlante cumiculum le granjeó fama de provocador al servicio de la policia de su país. Establecido
en Barcelona desde antes de 1808, colaboró primero con el ocupante y sc pasó a los patriotas dcspués, por lo que pudo seguir vivienda en España al final de la guerra. En 1821 fue condenado a
..
muerte por su presunta participación en una extraña conjura republicana. Gracias a la agitación
de los liberales exaltados en su favor, se le iommuth esta pena por la de prisihn perpetua; comenzaba a cum~lirlaen el castillo de Fieueras cuando se f u e v . Seeons Mataflorida. Bessieres "se
-
.
rórico-críticos pera escribir la historia de la revolución de España [1834]. Volum 11, p. 35).
Durant el Trienni, Bessieres organitzh una conspiracih republicana que fou desbaratada. Condemnat a mort, fau indulta1 per les pressions del radicals liberals barcelanins. Escapat de la presó,
va esdevenir un dels caps reialistes de 1822-1823. El 1825 va provocar un misteriós aixecament
ultrarealista, que fou sufocat a Molina de Aiag6n, on el1 fou afusellat. Vegeu Successos de Barcelono (1822-1835) (1981). p. 33.
28. Mirapeix. Op. cit. pp. 91 i 92.
29. Los Agraviodos de Cataluña (1972). Volum TI. pp. 143-144.
30. Los Agraviados de Cataluña (1972). Valum E. p. 144,
31. Aquest tinent, amb ocupació al "Regimentode Zaragoza, 7"dc lnfonrería de Llnea", sembla que
era el cap o enllac principal de la revolta iniciada i'l d'abril de 1827 a la zona de Vic i Manresa. Va morir executat abans del 31 d'agost de 1827 i possiblement abans de I'lt d'abril. Vegeu
Los Agruviados de Caroluña (1972). Volum TI. pp. 130 i 194.
32. Op cit. (1972). Volurn !l. p. 108.
33. Es refereix al dia 29 de juny.
34. Es refereix indubtablement a Campdevanol, al Rivolles.
i.
38. os Agraviados de Cataluña ii972j. Volum 11.
163-164.
39. Josep Manso i Sola (1785-1863). Nascut a Borreda, va fer de moliner a Can Villaura (Pmbquia
de Ripoll). Desp*s d'instal.1~-sea Barcelona va distingir-se com a guemillcr durant la guerra
del Francks (1808-1814), i es va incorporar posteriorment a I'ex&rcit. Dursnt el Trienni va lluitar contra les oartides reialistes, verb acceota I'absolutisme. Va combase els Malcantents i durant
. .
40.
41.
42.
43.
44.
. ,
. .
"
natgc relacionat amb Ripoll.
Los Agraviados de Cotoluñu (1972). Volum 1. p.63.
Los Anraviados de Caralwur (1972).
,
. Volum 1. DO. 323-325. Asuestes oaivules textuals sobre el
pensament majoritari eclesihtic ripoll&sson cxtretes de la declvracih de Josep Bassams, a 0101,
el 10 de febrerde 1828. En un alve moment de la seva declaració di": " [...]de modo queen una
ocasión había pedido 500 libras vrcstadas al Abad de Ripoll
vara mantener su .
gente, .Y le dijo
. .
. que
.
no tenía dincm, y sólo ofreció una onza de aro que el declarante no quiso aceptar porque no le
sacaba de su apuro, pero lo que solían hacer era darles pan, vino, aguardiente y alguna otra cosa
de comer." Vegeu Los Agraviados de Cataluña (1972). Volum IV. pp. 172-173 i 175.
Los Agraviados de Cataluña (1972). Volum 1. p. 67.
Los agraviados en Cataluña (1972). Volum IV. p. 15.
Aeustí
- Saoeres, &es Caranol. Va lluitar a eartir de 1811 en la -euerra dels FrancZs. Sembla sue
fou soldat de mañna desertor. Lluita postaioment contra els ~onstitucionalsdurant el Tnenni
(amb un fosc episodi d'un robaton quan formava par( de la panida dc Moss2n Anron, que el f6u
caotarar). La llei que
i'entrada a I'e3rcit dels voluntaris reialistes el deixa fora i el con. re~ulava
"
vem' en coronel il.limitat, amb llicencia indefinida. Fou un dels caps de l'aixecament del8 Mal-
..
contents (1827), i va disputar a Josep Bussoms (a) Jep del* Eslanys, la capitania dels revoltats;
tingué un especial protagonisme en la presa de Mannsa i la pmclama feta pública en el Iloc, el
25 d'aeost
de 1827. amb canstitució d'una Junta Provincial. Exiliat a Franca. fou un deis orinci"
pals conspiradors carlins a la frontera francesa amb Catalunya. Entrat a Catalunya, fou comandant rcneral de les tropes carlines a la mor7 de Romazosa (setembre de 1834). Scgons sembla,
l'any 1833 tenia quararanta anys de manera que havia nascut el 1793. Vegeu Anguera: Déu, Rei
i f ~ m El
. primer carlisme a Calalunya (1995). p. 79. Infomació extreta dels Atchives Dépadamentales des Pvrénees-Orientales. Peminvk. Lliealls
4 MP 205.
"
45. VCronique C l t n c : "Toulouse, capitale du carlisme catalan (1830-1840)" dins Annales du Midi.
Tome CV. Toulouse, 1993. p. 243. L ' d c l e de la revista francesa dóna compte del ueball "La suiveillanc6 politique des iéfig"és Toulouse et a la frontiere de la ~aute-G&nne Ion de La p m i t re guerra carliste (1830-1840)", presentat a la Univeisitat de Toulouse-Le Mirail I ' m b r e de 1988.
46. MiraNx. Op. cir p. lol.
47. Mundet. La primera guerra carlina a Catalunya (1990). p. 58.
48. Climent Sobrevias (a)Muchacko o el Muchacho. Natural de Cint, havia lluitatja durant el Trienni liberal i fou tinent durant I'aixccament dcls Mulcontcnts. Per la scva pmicipació en aquest
aixecament fou desterrat a Ceutu. Vegcu Antoni Llorcns: Solsona en Irs gudrres del segle XrX a
Colalunya (1981). p. 119; Mundet. La primera guerra carlino o Calalunya (1990). p. 50; i Los
ngiaviados en Calaluña (1972). Volum E. p. 348.
49. Mundet. La primera guerra carlina a Colalunyo (1990). p. 49.
50. Anguera. Déu, Rei i fom. El primer carlisme a Calalunyo (1995). p. 64. Infomació extreta de
Fastos españoles o efemérides de lo guerra civil dmde octubre de 1832. 2 volums (1839-1840).
pp. 262-263.
51. Anguera. Déu, Rei i fam. El pemer carlisme a Calalunya (1995). Pags: 63. Cita a Jordd: Manuel
Llnuder i Comin, capild general de Cataluña (1832.18351. Tesi doctoral inedita. 6 volums. pp.
690-691.
52. Anguera. Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Calalunya (1995). p. 65. Infomació extreta de
Fatos españoles o efemérides de i a guerra civil desde octubre de 1832 (1819-1840). pp. 284285.
53. Mirapeix. Crónica de la villo y monasterio de Ripoll. pp. 106.
54. Clemente. Lo Guerra del "Motinerr" (1846-1849)Aspectos sociales y milirares (1987). p. 104.
55. Mundet. Lo primera guerra corlina a Catolunya (1990). pp. 80-81
56. Anguera. Déu, Rei i fam. Elprimer cariisme o Caraiunya (1995). p. 189. Infomació enucfa dels
Archives Dépmmentaies des PyrénCes-Orientales. Perpinya. Lligalls 4 MP 273.
57. Aquestes són les sigles de la Milicia Nacional, anomenada M.N. en tot el tent de Mirapeii. La
creació de cossos civils, sedentais, amb organització militar, pero compostos per civils fou a
Espanya una iniciativa que seguia mimeticament I'eaemple nordamerica i frances. Segons la
Gran Enciclop2din Catalana. Tom 10. p. 71, "la. Milicia Nacional espanyola fou creada per les
Cans (15 #abril de 18141, mitjancant decret,que fou anul.latper FerranVII(5 de maigde 1814).
Restablerta durant el Trienni Constitucional (1820.23). hi tinguC un paper de protagonista (7 de
juliol de 1822, quan la milicia de Madrid d m t i la gubdidia reial). Dissolta en rcstablir-se t'absolutisme, durant la Decada Ominosa fou sustituida ver una milicia «servil» i voliciaca: ols
. .
Yanv 1835 c m i h el nom ve1 de wkdis o milicia iiacional, que hom .iutih
. m& honodfic. Transformada després de la guerra en f o q a al sewei dels piogressistes, els moderats la suprimeixen
(1844, Constituiió del 1845). quan ja s'hauria significat en la revolta conua Esputero (Barcelona, 1842) i en la Jamincia (1843j."
58. Nota d'Eudald Mirapeix: "Milicianos Naciaaiales muertos = José Subía = N. Col1 (a) Fidel
=Manuel Corominas (a) hereu Paradis dosé Deop (a) x m t e r a =N. Andreu Mayordomo de la
Fabrica de Barrera = loaquim Pacct (a) hereu Parxó = Antonio Teixidor (s) Culblanch =Eudaldo .. oficial de la M.N. se le he16 la.sangre y murió en Ripoll en el mismo dla. De resultas de
esta desgraciada acción se puso preso a D. Fernando de Ros, joven monje de este monasterio por
haberse descubierto que tenia relaciones con los facciosos. Infeliz no p d i a pensar en la l.smble
y funesta suene que se le esperaba. Tcnemas fundados motivos para creerle inocente de la acusación o sospecha q. se le imputaba; sus relaciones con los facciosos nada tenían q. ver con la
política siendo según creemos efecto o idea de la juventud.
59. Mirapeix. Crónico de la villa y monasterio de RipolI. pp. 107 i 108.
60. losep Mana Pellicer jvlona el vers amb la Següenl nota: "Comensa la relacid ab la jornada de la
Costa de la Teya. puix que d'ella se pot ben dir: Illes dies, primui lethi, primusque malorum,
Causafuii. Tingué Iloih lo 7 d'Abril de 1835, y entre las víctimas sacrificadas s i contaren los
següents fills de vila: Joseph Subrá, N. Coll, Manel Corominas, Ioseph Deop. N. Andreu, Foniá
Prat, Anton Teixidor y Eudal Vinyolas. La sanclt d'aquestos mlaguanyats joves fou la primera
que's derrama piop de la confluencia del Tei y del Freser en la guerra civil del set anys. Cau la
costa de la Teya cap a la parroquia de Sobeyas."
61. Josep Mana Pelliccr: Ln crema de Ri~oll(1896).
D. 33.
. .
62. Minpeix. Crónica de la villa y monosteriv de Ripoll. p. 108.
63. Llorens. Solsono en les gueries del se& XiZn CaiaIunyo (1981). p. 119
64. Pirala. Historia de la guerra civil y de los partidos...(1868). Volum 11. p. 279
65. Document de la iol.lecció de losep Gallet, de Borreda.
66. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 11. pp. 410-411.
67. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 111. pp. 15, 16-17 i 18.
68. Mundei. La primera guerra carlino a Crilal~znyo(1990). p. 131.
69. Pinla. O o cit. (1868). Tom III. D. 26. Son interesants les versions de la tononimia d'alcunes
poblacions i llocs deis Riplles que fa I'historiador.
70. Mundet. La primera p e r r o carlina a Catalunya (1990). p. 154
71. Sobre aquest cap carlí també de proicd&ncia.ripollesa tenim poques dades. Consta com a deportar a Ceutr a con.eqü&niia de I'aixecament dels Malconten6 (1827). Vcgeu Los agmviados de
Cotoluñu (1972). Volum 11. p. 349. Segurament va participar el gener de 1836 en els comba6 a
L'entom de Sant Lloren$ de Momnys i el Santuari de Lord. Fou el cnmanUant carlíde Ripoll enve
jutiol de 1837 i mar9 dc 1838.
72. Pirala. Op. cit. (1868). Volum 111. p. 45.
73. Pirala. Op. cir. (1868). Volum 111. p. 54.
74. Pirala. Op. cii. (1868). Volum 111. p. 55.
75. Col.lecci6 de ifocuments de losep Gallet, de BorredA, de la qual hem cxlet la signatura de Joan
Cavalleria i del també cap carli ripoll&sAgustí Dachs, que il.luslra aquest arücle.
76. Piralñ. Op. cit. (1868). Volurn 111. pp. 65-Mi.
77. Vegeu el llistat faicions on va participar Cavalleria, quvsi al final d'aquest ueball.
78. Pirala. OD. cit. (1868). Volum IV. D. 339.
79. Pirala. Op. cit (1868) ens presenta el pcnonatge: "Don Ramón de Meei nació en Barcelona el
I I de enero de 1787. De ilustre familia, dirigió su primen educación un eclesiástico francés, a
auien hizo emierar la revolución: cunó matemáticas en Madrid. en la academia de Nobles Artes
de San Fernando, y en 1799 obtuvo a su solicitud los cordones de cadete en el regimiento de
Infanteda de Keales Guardias Walonas. Se halló en la campana de Pomgal, y sieiido alférez
sugernumeruio cuando el levantamiento de Espana en 1808,fue prisioacro-de 1s; franceses que
ocupaban Barcelona, y conducido a Francia por haber querido recobrar su liberad. Regresó en
-
julio de 1814: se incorpord a su regimiento: ascendi6 hasta capitán por antigüedad, habikndose
calificado dignamente su conducta. y hasta 1822 permaneció de guarnición en Madrid." En
aquest data, va sol.licitar la jubilaciú pera fou rehab'ilitat el 1826, i va passar el 1827 pez Catalunya, per sufocar i'aixecament dels Mdcontents, sota Ics ardres del comte #Espanya. Va participar posteriorment a la campanya del nord, amb ascensos constants fins Csser nomenat el
desembre de 1836 capit.3 general interidcCatalunya, on va mibar el 12demar:de 1837. El bar6
de Meer va protagoniaar un important canvi en la plitica govemancntal a Catalunya. El 14
d'ochibre de 1837 va sufocar aidmlls Drovacats vels
Era el canvi moderat i com
. oroeressistes.
. .
la t o n t ~dcl 25 Je
\ a d ~V
r ~ L C OV ,~ v e . '14 gen, dc he JGHx;clt~>.$
pk,J>8rcynr;,~cr.28qtu1 IA
julio1 d i IXJS I r . hiill~sruziq i i i l,ru\,<i<iId :reni4 Jcl tnuiir.,itr Je Kipi>il\,m rri 1.1 c.zu>.t Jc.1
iombant modera1 a ~ a t a l u n y asota 1; seva direcci6.
80. Pirala. Op. cir (1868). Volum IV. p. 346.
81. Pirala. Op. cir (1868). Volum 1 V p. 347. Mirapeix: Crónica de la villa y monarierio de Ripoll.
p. 125, explica els fets amb menys dctalls.
82. Pirata. Op. cit. (1868). Volum W .pp. 347-348.
83. Pirata. Op. cit. (1868). Volum N. p. 696.
84. Mundet. La primera guerra carlinn o Catalunya (1990). p. 233.
85. Pirala. Op. cit. (1868). Volum IV. pp. 357-358.
86. Mundet. Op. cil. (1990). p. 2dA El comunicat final de Tristany és publicat a El Restaurador
Caioldn. Número 85. 15 de novembre de 1837.
87. Mirapeix. Crónica de la villo y mmonasierio de Ripoll. pp. 127 i 128.
88. D'Agustí Dachs en tenim poques referencies, tret que era cap d'una de les bngades carlincs amb
Cavalleria i de les que ens d6na Mirapeix. Segons Mundet, "havia estat sots-tinent a ia revolta
deis malcontents" i "el campoirament de Dachs [a Ripoli] va ser qualificat de tralci6 i en el conse11 de guena celebrat el 30 d'abril va ser condemnat a de" anys de presó". Per cen que durant
els judici, les paraules devien ser molt gniixudes: "El va defensar el coronel Tell de MondedCu
le1 oue desures rendiría Solsonal.. Que
. «oor los t&minosooco decorosos e imvrooios
. . vara
. el can- I II)?\ J'ARCSI' ~ I J I I < I C I 111
rrju .at<nrari.I.i ron zlio, Id .it%.il>i,ssiiiilii~r..> A \ L . ~ C O I ~ ~ ~ I I IJI I 111
? n i 1. :ii., . . m i .i roiil a El ..>ii!c<. ,ir, 10 i<'nlild
prtm<ri< Y,<, rr<i cirlinu .i <'.<riiiiini.t 8 1 1 V i > j
p Ihi 1 f l K.,i!il.ini<i<ir
< irolii?c. iiuiitcio 151 5 d i n i ~ i gdi. In7h
89. ~ s t e mpartan1 de Joan Savdls i Badeia, el pare del celebre Francesc Savalls i Massot. Joan
Savdls, natural de La Pera (Empordh), ja havia tingut un imponant paper en I'aixecament dels
Malcontents, i sera un dels principals capitostos de La primera de les carlinades. Com explica
Mundet, en aquesta acci6 va morir el coronel Joan Savalls i Badeia, pare del celebre general
Savdls. Aixi consta en el comunicat de Segarra publicat a El Restaurador Calaldn, núm. 144,
del 18 d'abril de 1838. Tradicionalment sc simava la mon de Savalls en I'atac a la poblacid
empordanesa de YEscala, en Iluita amb les forces manades pei Fnncesc Moragues [l'utac a la
vila empordanesa de I'Escala va tenir lloc el 28 d'octubre de 1837 durant I'anomcnada expediver loseo Pla en lis ocaci6 de I'Emoorda, ia mencionadal. Aquesta versi6 havia estat divulzada
. .
sions en que havia escrit sobre el generzl Savalls. La font de t'emr, que ve de Iluny, la va trobar
I'emdit Joaquim Isern: un dels túnels de la línia del tren de Barcelona a Puigcerdh, entre Sant
Ouirze de Besora i Riooll, 6s coneeut Dei "la foradada de I'Escalai' oel nom d'una masia ano-
.
d6na copia de I'acta d'bbit de Joan Savalls: el "cadziver de Joan Savalis i Barella, Tinent Coronel Major, y graduac coronel, commdant del Bata116 "0.23, pages de la Pera. Bisbat de Girona,
m&t de Da. loaquima Massot. morí, a Ycdat d'alguns 65 anys, havent rebut los sants Sacraments
36
APRomMACi6 RIOC~RN'ICAN CAP CN(U RIFOLLES JOhV
CALZAUERU,
h E S N8
de la Penitencia i Extremunció, pero no el de la Eucañstia, per haver mon promptarnent".B9
90. Pirala. Op. cit. (1868). Volum V. p. 10.
91. Mundet. La primero guerra carlina n Calalunya (1990). p. 263.
92. Pellicer. La crema de Ripoll(1896). p. 36.
93. Clemente. la Guerra del "Mariners" (1846-1849) Aspectos sociales y militares (1987). p. 104.
94. Anguera: Déu, Rei i fam.El primer carlirme o Caralunya (1995). p. 189. Infomaci6 extreta dels
Archives Départameniales des Pyrénées-Orientales. Perpinya. Lligalls 4 i\IP 221
95. Clemente: La Guerra del "Matincrs" (1846-1849) Aspecros sociales y milirares (1987). p. 104.
En una nota Clemente esmenta que la dada es esueta de B. de Anagan: Principe heróico y sol&dos leales. Barcelona, 1912. p. 278-279.
96. El detall de I'exili de Cavalleria a Li6 no és pas un fet sense impnhncia. Cabrera, després del
seu cautiven a Han i Lille, va passar unes époques a Hykres i a Pañs, pera "en ésser alliberaf
passi a viure a Lió, previ pcmís competen1 del Govern franies", i sabem que "Cabrera \,isqué a
Li6 tins a les darrenes de I'estiu de 1846. en suin temus es uaslladi. oei Suissa i Alemanva. a la
capital d'Anglateria". Veure Josep Lord: Campanyu monremolinistn de Coralunya o gwerra dels
Mnlinrr,~(srrembre de 1846 a maig de 18491 cnmprén també el moviment republica de 18481849(1926). p. 92.
97. Lord. Campanyo mnnremoliniita de Cor<rlunyao Zuerra dels Matincrs (setembre de 1846 a maig
de (849) (1926). p 21.
98. Aauests ducs canes foren descobcnes. tat revisant la coriesuond2ncia municiual de I'eooca. uer
-
.
.
És un dels industnds tkxtils més importants de I'kpoca (vega Goncal Cuwina: Les arrs r&xtil,~
u
Ripnll i a la comrcn (19861) i alcalde de Ripall entre febrer de 1846-febrer de 1848 i entre genei
dc 1853-gener de 1854. Veure Cutnna: Ripoll, entre dos nus (1988). p. 301
100. Lord. Campanya montemolinisra de Catalunya o guerra dels Matiners (setembre de 1846 a muig
de 1849) (1926). p. 21.
101. Clemente. La Guerra del "Matiners" (184'4618491Aspecrns .sociales y militares (1987). p. 104.
102. Mundet. La primera guerra carlina a Caraluriyo (1990). pp. 396 i 397.
Descargar