Text íntegre de l`article en format PDF
Anuncio
Articles I’m every woman Taula rodona amb Lolita Bosch, Ada Castells, Eva Piquer i Care Santos Àngel Burgas. Escriptor Són quatre dones escriptores. Pertanyen a la generació que està, a nivell creatiu i professional, en alça. Valentes, arriscades, preparades, treballadores. Admeten que, en alguns aspectes, la societat encara posa paranys i juga brut pel fet de ser dona. Amb una veu pròpia que es fa sentir, visibles en els mitjans, les nostres quatre convidades, d’una manera o una altra, han tocat el tema de la LIJ. Avui seuen a taula amb el moderador, per dinar. Les quatre són narradores. Dues d’elles, l’Ada i l’Eva, treballen en premsa. La Lolita i la Care tenen una carrera més que remarcable en el camp de la LIJ. Tres d’elles tenen fills (l’Eva, en el moment del dinar, està embarassada del que serà el quart fill). Mentre les espero, poso al reproductor de CD’s I’m every woman de Whitney Huston, una mica cursi el tema, però, coses de la vida, casa bé amb les convidades, quatre escriptores i periodistes amb veu i vot en la cultura d’aquest país, que accepten la invitació de Faristol per dir la seva sobre literatura, feminisme, el món editorial, la LIJ, i la necessitat i el plaer de llegir i escriure. Articles 3 narrativa … MODERADOR Obrim la conversa amb un tema que personalment m’intriga. Sou creadores en actiu. I sou dones. Ho veig en l’art: les dones artistes deixen sovint que la seva vida privada tregui el cap en la seva obra. No són tan pudoroses com l’home, fins i tot es podria dir que la seva privacitat forma part de la creació. La Lolita Bosch acaba de treure una novel·la que parla de la seva família; l’Eva té el personatge de la lectora desacomplexada en les seves cròniques, igual que la Sra. Clixé i la seva neboda són personatges a través dels quals parla l’Ada. La Care també ha fet servir sovint la primera persona… … del jo CARE SANTOS Penso que estem vivint el moment de la narrativa del jo, i no només les dones. Ve de gust explorar aquest nou camp i deixar de banda la ficció pura. Potser també té a veure amb l’edat i l’experiència. ADA CASTELLS Sí que, com a dones, donem importància al fet personal i busquem temes que els homes no exploren, com ara la maternitat, les relacions de parella, el propi cos o el sexe, perquè ens neguitegen. Però penso que no és una opció premeditada, sinó que surt de natural. EVA PIQUER És cert. Qui no parla avui d’un mateix? Vila Matas, Cercas... LOLITA BOSCH Jo no ho he fet mai de la vida. He llegit sobre això, perquè m’interessa, però no és un tema que em preocupi ni em toqui... CS Els temes que anunciava l’Ada sí que ens toquen… LB Però els passem pel filtre de la literatura! Sobre les relacions de parella també pot escriure l’home… AC En Vila Matas, per exemple, s’escuda en el món extern, en la metaliteratura. Fa servir una mena de màscara. Els sentiments, les sensa- cions, el cos… són un territori per explorar! Ara s’escolta la veu de la dona que escriu sobre aquestes coses des del seu punt de vista. La maternitat no s’ha tractat gaire en literatura, perquè malauradament la història de la literatura és eminentment masculina. CS El perill és que en el que se sol anomenar «literatura femenina» hi manca sovint una mica de pòsit intel·lectual. LB Jo sóc incapaç de veure una literatura femenina. I llegeixo moltes novel·les escrites per dones. Sóc dona, però no sóc mare. Puc ser bona parlant de la maternitat? No penseu que un home gai pot tenir més preocupacions pel seu cos que no pas jo? EP Les experiències vitals d’un home i d’una dona són diferents. Aquestes diferències s’han de notar per força en allò que escriuen. AC El cos, per exemple. Socialment, al cos d’una dona se li dóna un valor diferent. Et veuen més com un cos, cosa que no passa tant en el cas dels homes. A la redacció del diari, quan hi entra a treballar una becària, el primer que es comenta és com té el cos! LB Però això no és tema literari… AC Si fas literatura del jo, aquestes apreciacions hi apareixeran segur! Tu, com a dona, sents totes aquestes diferències de tracte! D’esquerra a dreta: Ada Castells, Care Santos, Eva Piquer i Lolita Bosch 4 Articles emocions… M I el tema emocional? La fredor i la distància en la manera de narrar és més masculina? EP No. Això és un estereotip. AC Les ties podem tenir molta més mala llet… LB O més ironia. CS Els sistemes de relacions que establim amb els altres sí que són més complexos en el món femení. Ens sentim més responsables a nivell referents: M Els referents literaris que teniu són bàsicament homes? afectiu. Hi ha diferències demostrades en els cervells home-dona. LB Continuo pensant que no és tema literari… CS Tot és tema literari! LB No pot ser, perquè aleshores es faria cada bunyol… CS I és que se’n fan! AC Jo també penso que la literatura bona o dolenta no depèn del tema, només faltaria! Es pot escriure sobre tot! En Philip Roth pot escriure sobre el que vulgui, i sempre ho farà bé! LB No m’imagino en Roth escrivint sobre una becària… CS Ha escrit sobre coses semblants… LB De tota manera, a mi no m’interessa gaire en Roth! (riu, com sempre, amb unes grans i contagioses rialles). Agafar la quotidianitat i fer-ne una novel·la, ho trobo d’allò més avorridíssim. CS A mi, en canvi, com a lectora, m’interessa molt. AC A mi també. M’interessa la quotidianitat i la literatura del jo, que ja és el súmmum! EP Tornant al tema de l’emoció, penso que fins i tot és al contrari: penso que l’escriptora s’ha de blindar una mica, perquè hi ha el prejudici de pensar que se la pot tractar de «sensiblera», i tendeix a buscar més distància. CS Quin remei. LB Jo llegeixo moltes dones, però ara. Quan em formava, doncs no tant, és clar. CS Tot i que recordo que, d’adolescent, em van colpir fragments concrets de novel·les escrites per dones, com ara la Rodoreda de La Plaça del Diamant. M A mi em va fascinar descobrir, també en l’adolescència i d’amagat, la narrativa eròtica d’Anaïs Nin… LB Jo sí que llegia Víctor Català, perquè aleshores vivia a Albons i la Víctor Català era de l’Escala. AC D’aquella època recordo només Interior amb difunts, d’Olga Xirinacs. Ara em fascina l’Amélie Nothomb, encara que també l’Erri De Luca. És cert que prescindeixen de la ficció, com dèiem abans. Es despullen molt tots dos. CS La Nothomb es despulla o es disfressa? No penso que parli exactament d’ella, sinó que es recrea ella mateixa com a ens literari, com també fan Auster, Barnes o Amis. AC Celebro l’existència d’autors i autores perifèrics, i que no pertanyin a l’àmbit de la llengua anglesa, tan poderosa... CS Houellebecq. AC Exacte. Penso que el fet de ser trencador o capdavanter i innovar està bé que provingui de llengües més minoritàries. En això nosaltres ho tenim molt bé, perquè som dones i a més a més catalanes! LB Jo sóc també una mica mexicana! AC Mestissa! Millor que millor! Per treure calés potser no, però per fer literatura és un avantatge! dona i literatura M En el món del llibre, ser dona és tenir-ho més fàcil o més difícil? LB A nivell personal penso que no hi ha diferència, però està clar que quan s’organitza una trobada d’escriptors s’hi ha d’incloure un parell de ties. Perquè toca. CS La famosa quota! Em toca molt la pera. De vegades penso que m’hi conviden per ser dona, no perquè m’ho mereixo! EP Això fa molta ràbia. AC Jo no ho he sentit mai, perquè tinc un ego descomunal i sempre penso que m’hi conviden pels meus propis mèrits! (riu, i riuen totes). CS A mi m’han arribat a dir: «Està bé això teu; és molt masculí.» AC Doncs, a mi m’han dit: «Està bé això teu; no sembla escrit en català.» EP En una presentació vaig escoltar com l’editora, que presentava l’acte, va dir que aquell llibre no semblava escrit per una dona. Ho va justificar afegint que no queia en els tòpics de la literatura femenina. LB Em sorprèn que hi hagi tants estereotips en el tema de la literatura femenina. Jo escric assaig, llegeixo molta teoria, penso molt quan escric… AC Jo no solc pensar, quan escric. CS A l’hora d’escriure hi ha una etapa per pensar i una altra per fer. Jo també sóc de l’opinió que és millor no barrejar-les. Et passaries el temps dubtant i sense fer res! AC La inseguretat, l’autoodi… tot això són condicions força femenines, però a la vora dels 40 les has de superar. No serveixen com a excusa. L’escriptor sol tenir baixa autoestima i un ego molt gran. Un bon editor o editora hauria d’ajudar-lo a fer-li pujar l’autoestima… Articles 5 …editors LB Jo estic molt contenta amb els meus editors. M’entenc molt bé amb ells. AC Jo dec ser molt ingènua. Però sempre havia pensat que la figura de l’editor havia de ser una altra. I molt més eficient. T’ajudaven, t’aconsellaven… Però no, resulta que t’ho has de fer tota sola. LB Doncs comparat amb el món de l’edició a Mèxic, aquí tot funciona molt bé… AC Em pregunto per què l’editor desaprofita les ocasions de vendre bé el seu producte. Són mercaders, oi?, tothom ho reconeix. Aleshores, per què no et fan costat a l’hora de vendre el producte i sortir-ne tots beneficiats? Sóc tan pragmàtica perquè sóc luterana, potser, però ho veig així. LB Però això no és feina teva, Ada. CS I tant que és feina seva! A qui li toca fer promoció? Qui ha de deixar-se entrevistar pels mitjans? T’haurien d’aconsellar una mica. EP Hi estic d’acord. Són mercaders, però no s’impliquen prou en la venda de la seva mercaderia. AC I des del diari ho veiem molt clar. Normalment, els editors no et venen bé el producte… LB No ho sé, jo sóc molt escèptica amb tot el que té a veure amb vendre llibres… De vegades m’han preguntat: «Per què hauríem de comprar un llibre teu?» i jo els dic que no tenen per què fer-ho. La meva feina és escriure, i acabar el llibre de la millor manera que sé o puc; i la feina de l’editor és editar-lo de la millor manera possible. No sé si depèn tant d’ells la qüestió de saber-lo vendre… EP És trist que fins i tot els premis Nobel s’hagin de guanyar encara la vida fent «volos»… AC Exacte. Nosaltres ho veiem cada dia al diari. Autors i autores molt solvents i molt reconeguts estan igual que nosaltres, i han de fer promoció. A mi, insisteixo, m’haurien anat bé unes pautes per part de l’editor. LB Unes pautes per a què? AC Doncs, per sortir al pati… LB Al pati hi surts si vols. Si ets tímida, ets tímida, cadascú és com és. Per què vols que et facin ser d’una altra manera? Si t’exposes al públic ho fas perquè vols. Potser només ho deus a l’editorial, si has guanyat un premi. I no m’empasso això de queixar-te de fer promoció si t’acaben de donar un bon premi… CS Et deus a l’editor! Et fan signar un contracte! AC I si cal sortir, doncs, fem-ho bé. Seria millor per a tots! LB La teva feina és escriure, no fer promoció. AC Si fins i tot nosaltres, com a periodistes, hem d’aconsellar sovint els autors que ens demanen què han de fer i on s’han de dirigir. Per això reclamo l’ajuda. LB Jo considero més autèntic ser com un és. I si no ens saps, doncs no en saps. Fins i tot et diré que em crec més un autor o autora que no en sap. Una altra cosa és que n’aprenguis amb l’experiència, però aleshores parlem d’un aprenentatge natural. Hi ha gent de 25 anys amb una barra al·lucinant i una desimboltura apresa. A aquests sí que els han dit com han d’actuar i què han de dir. Estan fent un paper, i no m’interessa. Tots coneixem autors o autores molt dolents però amb uns bons nassos per sortir a la tele i deixar la gent bocabadada. AC També existeix el cas contrari, l’autor o autora que t’ha interessat molt i que quan l’entrevistes no et diu res, no et dóna joc. I és una llàstima. En aquest cas encara és més necessari haver-lo alliçonat amb alguna estratègia per comunicarse i fer-se entendre. EP Però hi ha autors molt exigents que demanen coses impossibles i que, segons ells, si no venen és perquè tothom, menys ells, és clar, ha fet una feina pèssima. LB Per això defenso els editors. Moltes vegades el llibre és una merda i no hi ha per on agafarlo. AC Aleshores, no haver-lo editat. LB Ja ho sé. Però l’altre dia una editora em defensava un llibre que a ella no li havia agradat, però que sabia que tenia un públic. Això és una més de les funcions editorials. No cal que els interessi tot el que editen. literatura infantil CS En juvenil, en canvi, els editors solen suggerir-te més coses. De vegades és intervencionisme pur i dur, amb poc respecte envers el text. Jo procuro lliurar texts que sé que no cal retocar, però sovint ni els mateixos editors valoren el gènere infantil i juvenil. En part és per culpa d’alguns autors negligents que els han acostumat a una sèrie de males praxis… LB En infantil i juvenil sí que no importa gens si ets home o dona... EP Perquè malauradament és una literatura força invisible. I la juvenil és una franja complicada, que no busca primers lectors, sinó fidelitzar els existents. AC Els adolescents tenen la capacitat d’escollir, són més independents, però també és l’etapa de l’abandó. La premsa tampoc ajuda gaire, és 6 Articles clar. Se li dóna una mica de peixet, a la LIJ, però sobretot en números especials i dates concretes. LB Tampoc no llegirien crítiques o ressenyes si sortissin més sovint, perquè pocs nanos llegeixen i es refien dels diaris. Trobo més important la funció dels llibreters i les seves recomanacions. A Robafaves, de Mataró, la implicació del llibreter és espectacular. I també a les biblioteques públiques, és clar. CS I penso que els comercials de les editorials tenen massa pes en l’elecció de les lectures a l’escola. Un bon professor o una bona professora hauria de deixar més llibertat a l’hora de triar les lectures. A causa d’una lectura desmotivada es perden molts lectors! EP Quan vaig a fer un fòrum a un institut o una escola, el primer que faig és demanar perdó als nanos. Que em sap greu que els hagin obligat a llegir a la força, i que el meu llibre sigui tema de treball o examen per a la setmana següent. M I el tema de l’autocensura o la correcció política en LIJ? EP En juvenil, tens present el lector quan escrius. Els seus referents, el nivell de comprensió perquè t’entengui… CS En tot cas, si tens tendència a ser una mica bèstia, com ara jo, l’editor és qui et frena. En aquest cas sí que hi diu la seva! Passen per alt temes de violència, o la inclusió de paraulotes, però són molt estrictes en temes de sexe o suïcidi. Penso que les escoles no poden ser les que imposin què s’ha d’escriure. AC Jo sóc feminista i moralista. El llibre juvenil em costa precisament per això, perquè m’és difícil amagar o reprimir el jo! LB Jo reconec que faig una tasca pedagògicament feminista en les novel·les per a nanos. M Com éreu, vosaltres, com a primeres lectores? On o amb qui o com us vau formar? AC A mi em va marcar molt, com en tot, la religió. La lectura i l’oració eren rituals que fèiem en família, sempre junts. Llegíem la Bíblia, amb el meu avi. Llegir, per tant, ho relaciono més amb la tradició que no pas amb la transgressió. A part d’això, recordo el meu primer amor, a les colònies d’estiu. Jo estava completament enamorada d’aquell nano, un fanàtic d’El Hòbbit. Per això vaig llegir-lo, i em va decebre tant que vaig decidir que aquell nano no podia ser l’amor de la meva vida. EP Jo era una lectora voraç, perquè era una nena força tancada, de les que es passen el dia soles i llegint. A casa hi havia pocs llibres, i havia de recórrer a les biblioteques. Em vaig fer el meu propi itinerari lector. Llegia el que volia. El que escollia. I després vaig finançar la meva vida gràcies als premis que guanyava en concursos literaris. Fins a 50.000 pessetes per gastar-me-les en una llibreria! El millor somni de qualsevol nena lectora! El carnet de conduir també me’l vaig pagar gràcies a un concurs. LB Els meus pares eren molt lectors, i l’ambient general a casa era força il·lustrat, per dir-ho d’alguna manera. En el meu cas, no és un mèrit haver-me fet lectora. A Albons, al poble, la gent venia a casa a buscar els llibres, fèiem una tasca de bibliotecaris privats! I amb la mare i els germans ens continuem trobant per llegir. Ho solem fer junts els nadals, a la casa que la mare té a Aragó. CS A mi no em venia de gust llegir el que em recomanava el pare. I vaig fer-me lectora compulsiva per avorriment: un any ens vam quedar sense vacances al poble de tota la vida i aquell estiu atípic me’l van salvar les lectures. Anava a la biblioteca de Mataró i llegia el que no tocava. Dostoievski, romàntics anglesos… No calia entendre-ho tot per gaudir de la lectura. infància lectora Ha sonat, de banda sonora, primer Satie, després Jack Johnson. Ens hem begut el vi que ha dut la Care. L’Eva, abans i després de dinar, ha de seure al sofà amb les cames enlaire perquè aquest embaràs la deixa esgotada (a hores d’ara, l’Aniol ja ha nascut i des d’aquí li donem la benvinguda!). L’Ada ha de tornar al diari. Faig les fotos amb la càmera digital de la Lolita. LB La prova irrefutable que existim! L’any passat, una dona em va confessar que es pensava que jo, Lolita Bosch, era un muntatge i que en realitat no existia. Existeixen. Ho certifico. Les quatre estan ben vives. © Núria Roig Narradora i periodista, ha fet també estudis de teologia. Ha publicat, entre altres, El dit de l’àngel (1998), Mirada (2001), Tota la vida (2005) i Sortir de mare (2006). Treballa al diari Avui i col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio. bio grafies ada castells (Barcelona 1968) lolita bosch © Regina Saura (Barcelona 1970) Escriptora. Compagina la narrativa per a joves (Negra nit, 2006; M, 2006) amb la d’adults (Qui vam ser, 2006; Insòlit somni, insòlita veritat, 2007; La família del meu pare, 2008). Dóna cursos d’escriptura, col·labora en el programa «L’hora del lector» (K33) i té una relació estreta amb Mèxic, país on va viure deu anys. eva piquer Escriptora i periodista. Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio. Ha escrit per a joves (La noia del temps, 1997, Premi Vaixell de Vapor), i per a adults (Una victòria diferent, 2002, Premi Josep Pla). Fou corresponsal de l’Avui a Nova York (19921994). El 2006 va rebre el Premi Atlàntida a la millor articulista en català. 8 Articles (Barcelona 1969) care santos (Mataró 1970) Narradora prolífica i avui convençuda bloguera, també ha col·laborat en premsa. Autora, entre d’altres, de La muerte de Kurt Kobain (1997), Hot Dogs (2000) i La muerte de Venus (2007), ha estat guardonada amb premis com el Ramon Muntaner, Gran Angular, Ateneo de Sevilla i fou finalista del Premi Primavera de Novel·la.
