Poesia catalana del segle XIV i XV

Poesia del segle XIV i XV
Poesia catalana:
Primers poetes: Ausiàs March (segle XV), Jordi de Sant Jordi (segle XV)
La poesia del segle XIV i XV omple l'espai entre la poesia dels trobadors fins Ausiàs March.
Segle XIII Segle XIV Segle XV
−Poesia trobadoresca Igual estructura però no provençal Poesia catalana
(Povençal) (En mica en mica van introduïnt catalanismes)
−Prosa catalana Igual estructura. Humanise Prosa humanística en llatí
(R. Llull) (Prosa humanística)
L'any 1323, a Tolossa, es crea el Consistori de la Gaia Ciència. Es crea per a premiar obres poètiques que
segueixin tradició trobadoresca. (És un anacronisme, ja que aquesta mentalitat al segle XIV no existeix).
Es posa tan de moda que a Catalunya també es celebra un certamen: al 1393, Joan I el Caçador ho premia (ell
és qui ho celebra).
A l'època apareix un altre estil de vida: el Dolce Still Novo (segle XIII i segle XIV a Itàlia). On primer
apareix aquest nou moviment és a la Divina Comèdia, de Dant. El representant de la poesia amorosa és
Petrarca, amb una mentalitat nova. Apareixen, doncs, els sonets (primerament a Itàlia). Garcilaso de la
Vega escriu sonets per la influència d'un amic seu, que és qui ho va portar d'Itàlia, Joan Boscà.
La poesia amorosa es caracteritza per tenir una nova visió de la dona. La divinitzen, és la donna angelicata.
L'amor, en aquest cas, sempre és platònic. Mai es poden assolir, estan allunyats de la realitat.
Poetes catalans del segle XIV i XV.
(Encara en la tradició trobadoresca)
−Pere March i Joan Marc ( pare i oncle d' Ausiàs Marc)
−Gilabert de Pròixida
−Andreu Febrer (primer traductor de la Divina Comèdia de Dant al català, però no la va entendre bé i la va
traduir malament).
−Jordi de Sant Jordi (abans d'Ausiàs, serà el millor)
Ausiàs March
Neix a Gandia (1937) en una família de la petita noblesa valenciana.
Va participar en algunes expedicions militars d'Alfons el Magnànim a Itàlia. En aquestes, coincideix amb
1
Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer i Joanto Martorell.
1425 Deixa la vida militar i es dedicarà a administrar les seves possessions.
Es casa amb Isabel Martorell a través d'uns tractes matrimonials. Al poc, ella mor sense descendència, i la
família Martorell entra en una disputa econòmica.
Més tard, es casà amb Joana Escorna, pertanyent a una família rica de València. Ella mor sense descendència.
Ausiàs March treballava de falconer reial, és a dir, entrenava els falcons que necessitava el rei per a caçar.
Ausiàs morí a València al 1459. La seva fortuna és heretada per un nebot seu i a quatre fills il·legítims.
Obra (Escriu poesia)
És el primer representant de la poesia catalana. Al començament manifestava una estructura trobadoresca,
però en general, no.
Obra amorosa:
−Plena de seny
−Llir entre cards
−Amor, amor
−Mon darrer bé (ell ja se sent gran)
−Oh, foll amor! (una relació que no és honesta)
Aquestes obres són la senyal que amaga el nom de la seva estimada.
També compon cants, Un exemple:
−Cants morals (feixucs de llegir)
−Cants de mort (dedicats a la seva segona esposa)
−Cant esperitual (s'adreça a Déu en segona persona: tu)
Característiques/ideologia: (segle XV) Renaixement
Abandona l'estil trobadoresc però no s'adapta als nous estils.
La seva obra conté molts apsectes filosòfics.
Té una visió moderna de la dona. Per exemple, ell diu que la dona no és com la visió trobadoresca ni la de la
reinaxença. Diu que és un ésser de carn i ossos, que peca i fa pecar. Encara no té la intelectualitat que tenien
els homes.
Patiment és un autor que pateix quan no està enamorat i pateix quan s'enamora.
2
La seva poesia ja és catalana (no provençal).
Mètrica: 8 versos cobles octaves.
Llenguatge català, sense rigurositat formal.
La seva rima és considerada fàcil.
Món cavalleresc
S'inspira en el cavaller i pertany a la clase de cavalleria.
Primerament, qualsevol qui montés a cavall era cavaller. Més tard canvia.
La seva funció és protegir els seus interessos.
Hi arribarà un moment en que es converteixen en una classe militar. Això passa quan arribà el Feudalisme.
Feudalisme: Estructura jeràrquica. Un senyor té terres i les dóna a un home de classe inferior (un vasall).
Quan les terres s'han de traslladar, els vasalls ho fan amb les terres també.
Més tard, només seran cavallers els fills de cavallers (llinatge).
Ser cavaller significava tindre una sèrie de privilegis: no pagar impostos, no podia ser acusat per un camperol,
ja que aquest no té paraula. Només podia ser acusat per un altre cavaller.
El pitjor càstig per a un cavaller era treure−li la condició de cavaller.
Arribarà un moment en que perden la classe militar, ja que apareix l'estratègia militar (els arquers*)
Els cavallers són nobles, pertanyents a la cavalleria, però ja no són essencials per a la batalla. Així que es
dedicaran a fer torneigs de cavaller i justes, és a dir, a les representacions.
*Qualsevol que tingui bona vista i força podia ser arquer. Ja no feia falta ser noble.
Justes i torneigs
Entorn a aquest tema, apareix la literatura cavalleresca. El primer que apareix és el roman.
El roman és una narració en vers que fa referència als herois de l'antiguitat.
Apareix a França.
Inspirats en llegendes cèltiques (rei Artús).
Les llegendes es recolliran en cicles.
1r.−Amors passionals i tràgics de Tristany e Isolda.
2n.−Les aventures de Lancelot i els seus amors amb Ginebra.
3r.−La Queste du Graal (La recerca del grial).
3
Els més famosos són el segon i el tercer.
Matèria de Bretanya
Enric Plantagenet (Rei d'Anglaterra) es casà amb Lionor d'Aquitània (Hereva rica francesa).
A partir d'aquest matrimoni, Enric té més terres que el propi rei de França.
La Lionor d'Aquitània viu en un ambient molt culte. El seu pare era un desl primers trobadors . Aquesta
cultura la traspassà als seus fills.
Chrétien de Troyes (Primer roman en vers. Més tard en prosa) Lancelot: Ell escriu a aquells personatges que
pertanyien a la taula rodona del Rei Artús. Això serà el nucli de la Matèria de Bretanya Llibres de cavalleria.
Uther Pendragó, pare d'un fill il·legítim ( Artús) i d'una filla, Fater Morgana (germanastra d'Artús).
Taula rodona 50 cadires.
La infidelitat de Lancelot amb Ginebra desemboca en una guerra que destrueix Camelot.
Perceval Fill de Lancelot ( no de Ginebra). Aquest noi participa en la Queste du Graal.
Últim llibre de cavalleries El Quixot. (segle XVI).
Elements que caracteritzen
Llibres de cavalleries (A), i novel·la clàsica (B)
1.A.−Iniciats en vers al segle XII i en prosa al segle XIII.
1.B.−Escrites al segle XV en prosa.
2.A.−Origen en llegendes cèltiques.
2.B.−Incorpora trets de la tradició clàssica i de l'Humanisme.
3.A.−Pressència d'elements meravellosos.
3.B.−Abscència d'elements meravellosos.
4.A.−Geografia llunyana, exòtica o desconeguda.
4.B.−Paisatges coneguts i localitzables.
5.A.−Situació en temps remots o imprecissos.
5.B.−Temps històric o temps proper a l'acció.
6.A.−Herois amb qualitats sobrehumanes.
6.B.−Herois forts o valents, però dins de la mesura humana.
4
7.A.−Ambients de fantasia.
7.B.−Ambients versemblants (creíbles).
5