plataforma unitària de la gent gran de catalunya manifest

PLATAFORMA
UNITÀRIA DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA
MANIFEST FUNDACIONAL
Fruit de la nostra història, a Catalunya i al conjunt de l'Estat
Espanyol, la incorporació de la nostre societat al que s'ha
anomenat "ESTAT DEL BENESTAR" ha estat tardana i el seu
desenvolupament abans de la crisi era incipient.
Tots els estudis realitzats posen de manifest el nostre
endarreriment en polítiques socials respecte als països de la
UE-15. És aquesta realitat la que ha fet que la gran majoria dels
moviments de la Gent Gran del nostre país tinguin un clar caràcter
reivindicatiu des del punt de vista social, així es constata en les
resolucions dels últims congressos de la Gent Gran:
 5é. Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrat a Barcelona,
els dies 4, 5 i 6 d'octubre de 2006.
 3er. Congreso del Consejo Estatal de las Personas Mayores,
celebrat a Madrid, els dies 18, 19 i 20 de maig de 2009.
 6è. Congrés Nacional de la Gent Gran, clausurat a Cornellà de
Llobregat, el dia 7 d'octubre de 2010.
 III Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona,
celebrada els dies 2 i 3 de març de 2011.
En les seves ponències i resolucions finals es celebren els avenços
socials experimentats al nostre país en els darrers anys, però
també es denuncia la situació de precarietat econòmica i social que
pateix un percentatge elevat de Gent Gran, portant la seva pitjor
part les dones grans.
Cal tindre en compta que a Catalunya el nombre de jubilats i
pensionistes es de 1.600.000 persones arribant en tota Espanya a
la xifra de 8.800.000 ciutadans i ciutadanes.
1
Els problemes de la baixa quantia de les pensions, les llistes
d'espera i la no cobertura d'algunes prestacions a la sanitat
pública (pròtesis dentals, ulleres, audiòfons ...); l'insuficient
desenvolupament dels serveis socials, l'endarreriment i les
retallades en l'aplicació del Sistema per l’Autonomia i Atenció a la
Dependència, la manca d'infraestructures socials, la no adaptació
de la gran majoria dels habitatges a les necessitats de la Gent
Gran, els problemes derivats de la mobilitat, el dèficit en el
transport públic (especialment en l’àmbit rural), l'urbanisme, etc.
També es recullen altres aspectes que preocupen, com són
l'envelliment actiu; la consideració social de la Gent Gran,
l'aïllament i la soledat; els maltractaments, la protecció jurídica,
la manca de relacions intergeneracionals, el silenci, l’oblit i la
deformació de la realitat de la Gent Gran pels mitjans de
comunicació; la bretxa digital, la formació contínua, la participació
social, cultural i política; les relacions en l'entorn familiar, etc.,
tot això són aspectes que repercuteixen en les nostres condicions
de vida.
La Gent Gran en els nostres congressos i convencions no només ens
hem limitat a reconèixer els avenços socials i la denuncia de
mancances socials de tota mena, també hem concretat les nostres
reivindicacions en els diferents camps. El lamentable és que les
resolucions dels Congressos i Convencions de la Gent Gran, no tenen
ressò en els mitjans de comunicació ni en la societat i són
ignorades pels poders públics, encara que sempre hi ha bones
paraules. Als fets ens remetem.
Quan al nostre país fruit de la permanent pressió de la ciutadania
i les seves organitzacions plurals estàvem fent passos endavant en
el desenvolupament de l'Estat del Benestar apareix la crisi
econòmica, la més gran que hem conegut. El seu origen està en
l'especulació i el descontrol del sistema financer. Per la qual cosa
és necessari dir que el que estem patint no és una crisi, és una
GRAN ESTAFA.
2
En el cas d'Espanya aquesta situació s'agreuja amb l'explosió del
que s'ha anomenat la bombolla immobiliària i el descontrol del
sistema financer i bancari a mes de la negligència dels reguladors o
mecanismes de control de l’Estat.
Les conseqüències són per tots conegudes: un increment desorbitat
de l'atur, quasi sis milions de persones (les pitjors xifres de la UE
); l'increment de les persones en situació de pobresa; la reforma
del marc de relacions laborals, carregant-se les conquestes
aconseguides per anys de lluita dels treballadors i les seves
organitzacions sindicals.
Aquesta situació repercuteix en el futur dels nostres fills i néts.
Les extorsions bancaries (Preferents), els desnonaments de les
famílies que no poden fer front als pagaments de la hipoteca; les
retallades en sanitat, amb el repagament farmacèutic estatal i
autonòmic; l'increment de les llistes d'espera (com ara en
cirurgia). A Catalunya el desembre de 2010 hi havia 56.670
persones en llistes d’espera, el desembre de 2011 la xifra s'havia
incrementat a 80.540 persones i al juny de 2012 aquesta xifra era
de 161.080 persones esperant algun tipus d'intervenció, amb els
drames humans que això comporta) i que afecta majoritàriament a
la Gent Gran. S’estan carregant el sistema públic i universal de la
nostra sanitat, passant a un sistema d'assegurances; això
representa 30 anys de retrocés. Les retallades en ensenyament, i
en recerca, en les beques i l'increment en les taxes universitàries;
en els serveis socials; en la llei de la dependència; la devaluació
dels referents econòmics per accedir a les prestacions socials:
IPREM en l'àmbit estatal i l'IRSC a Catalunya; i un llarg etc.
Aquells sectors socials que plantejaven: com menys Estat millor, lo
públic és igual a ineficiència; quan apareix la crisi provocada per
ells, recorren a l'Estat per a la seva salvació i el més alarmant és
que amb diners públics dels nostres impostos s'estan fent ingents
aportacions per sanejar el sistema financer en lloc d’ajudar a les
famílies, a les petites 1 mitjanes empreses.
3
El món a l'inrevés: es dóna suport per part dels poders públics als
que han provocat la crisi i ens retallen drets als ciutadans. És
inadmissible que mentre es tanquen centres de salut s'estiguin
rebaixant els impostos als que més tenen i s’aprovi una amnistia
fiscal, fent la vista grossa amb els defraudadors.
Els culpables de la crisi estan sortint impunes d'aquesta situació, i
a mes s’incentiva als alts directius d’entitats financeres, de la
banca i de les empreses transnacionals amb contractes blindats,
sous desorbitats i jubilacions milionàries.
Creiem que, de manera encertada, en les ponències i resolucions
del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran es recullen reivindicacions
que donen resposta al moment de greu crisi econòmica i social que
estem vivint, i per primera vegada en un Congrés de Gent Gran es
parla de fiscalitat, del sistema financer, dels paradisos fiscals,
etc. plantejaments reivindicatius coincidents amb els moviments
socials i ciutadans actuals.
La PLataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya manifesta el
seu rebuig a totes les retallades socials i econòmiques que afecten
bàsicament a les classes mitjanes, als joves, a les dones, als
treballadors i a la Gent Gran que ha vist reduït de forma molt
important el valor adquisitiu de les seves pensions, en el moment
que aquestes pensions –en molts casos- serveixen pel principal
manteniment de famílies senceres. Tot plegat provoca un
desmantellament del país, bàsicament en els serveis públics i el
sistema productiu.
Algunes consideracions:
1. Les retallades socials de tot tipus endegades pel Govern
d'Espanya i de Catalunya, estan en oposició a les resolucions
dels Congressos i Convencions de la Gent Gran.
2. S’estan adoptant mesures que no figuraven en els programes
electorals dels partits governants a Espanya i Catalunya. Per
tant considerem que no tenen legitimitat democràtica.
4
3. Les mesures que estan aplicant els governs català i espanyol
no son la solució i ens condueixen a més atur, més recessió
econòmica i mes pobresa.
4. Estem acceptant una “prostitució” del llenguatge. Veiem als
dirigents polítics d’Espanya i de Catalunya canviar “retalls”
per “ajustos” i “robatori” per “redistribució” sense que la
majoria en tingui consciència i reaccioni adequadament.
Des de la PLataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya,
donem suport als moviments ciutadans i organitzacions de tot tipus
que rebutgen les retallades socials i econòmiques impulsades des de
les administracions públiques (estatal, autonòmica i locals). Tenim
el clar convenciment que altres alternatives són possibles, per això
animem a totes les organitzacions de Gent Gran a manifestar -en
tots els àmbits de la vida pública- el rebuig i repulsa a tanta
sense raó i defensar els plantejaments reivindicatius contemplats
en les resolucions dels Congressos i Convencions de la Gent Gran.
És amb la voluntat de coordinar actuacions en defensa dels drets
de la Gent Gran de Catalunya que neix aquesta plataforma.
Catalunya, febrer de 2013
Per contactar amb nosaltres podeu dirigir-vos a l’adreça de correu
electrònic següent [email protected]
5
PLATAFORMA
UNITÀRIA DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA
MANIFIESTO FUNDACIONAL
6
Fruto de nuestra historia, en Catalunya y en el conjunto del Estado
Español, la incorporación de nuestra sociedad al que se ha llamado
"ESTADO DEL BIENESTAR" ha sido tardía y su desarrollo antes
de la crisis era incipiente.
Todos los estudios realizados ponen de manifiesto nuestro atraso
en políticas sociales con respecto a los países de la UE-15. Es
esta realidad la que ha hecho que la gran mayoría de los
movimientos de las personas mayores de nuestro país tengan un
claro carácter reivindicativo desde el punto de vista social, así se
constata en las resoluciones de los últimos congresos de la Gent
Gran:
 5é. Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrado en Barcelona,
los dias 4, 5 y 6 de Octubre de 2006.
 3er. Congreso del Consejo Estatal de las Personas Mayores,
celebrado en Madrid, los dias 18, 19 y 20 de Mayo de 2009.
 6è. Congrés Nacional de la Gent Gran, clausurado en Cornellà
de Llobregat, el dia 7 de Octubre de 2010.
 III Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona,
celebrada los dias 2 y 3 de Marzo de 2011.
En sus ponencias y resoluciones finales se celebran los avances
sociales experimentados en nuestro país en los últimos años, pero
también se denuncia la situación de precariedad económica y social
que sufre un porcentaje elevado de personas mayores, llevando su
peor parte las mujeres mayores.
Hay que tener en cuenta que en Catalunya el número de jubilados y
pensionistas es de 1.600.000 personas llegando en toda España la
cifra de 8.800.000 ciudadanos.
7
Los problemas de la baja cuantía de las pensiones, las listas de
espera y la no cobertura de algunas prestaciones en la sanidad
pública (prótesis dentales, gafas, audífonos ...); el insuficiente
desarrollo de los servicios sociales, el retraso y los recortes en la
aplicación
del
Dependencia,
Sistema
la
falta
para
de
la
Autonomía
infraestructuras
y
Atención
sociales,
a
la
la
no
adaptación de la gran mayoría de las viviendas a las necesidades
de las personas mayores, los problemas derivados de la movilidad,
el déficit en el transporte público (especialmente en el ámbito
rural), el urbanismo, etc.
También se recogen otros aspectos que preocupan, como son el
envejecimiento activo, la consideración social de las personas
mayores,
el aislamiento y la soledad, los malos tratos, la
protección jurídica, la falta de relaciones intergeneracionales, el
silencio, el olvido y la deformación de la realidad de las personas
mayores por los medios de comunicación, la brecha digital, la
formación continua, la participación social, cultural y política; las
relaciones en el entorno familiar, etc., todo esto son aspectos que
repercuten en nuestras condiciones de vida.
Las personas mayores en nuestros congresos y convenciones no sólo
nos hemos limitado a reconocer los avances sociales y la denuncia
de carencias sociales de todo tipo, también hemos concretado
nuestras reivindicaciones en los diferentes campos. Lo lamentable
es que las resoluciones de los Congresos y Convenciones de la Gent
Gran, no tienen eco en los medios de comunicación ni en la sociedad
y son ignoradas por los poderes públicos, aunque siempre hay
buenas palabras. A los hechos nos remitimos.
Cuando en nuestro país, fruto de la permanente presión de la
ciudadanía y sus organizaciones plurales, estábamos dando pasos
adelante en el desarrollo del Estado del Bienestar aparece la crisis
8
económica, la más grande que hemos conocido. Su origen está en la
especulación y el descontrol del sistema financiero. Por lo que es
necesario decir que lo que estamos sufriendo no es una crisis, es
una GRAN ESTAFA.
En el caso de España esta situación se agrava con la explosión de
lo que se ha llamado la burbuja inmobiliaria y el descontrol del
sistema financiero y bancario, además de la negligencia de los
reguladores o mecanismos de control del Estado.
Las
consecuencias
son
por
todos
conocidas:
un
incremento
desorbitado del paro, casi seis millones de personas (las peores
cifras de la UE), el incremento de las personas en situación de
pobreza, la reforma del marco de relaciones laborales, cargándose
las conquistas conseguidas por años de lucha de los trabajadores y
sus organizaciones sindicales.
Esta situación repercute en el futuro de nuestros hijos y nietos.
Las extorsiones bancarias (Preferentes), los desahucios de las
familias que no pueden hacer frente a los pagos de la hipoteca, los
recortes
en
sanidad,
con
el
repago
farmacéutico
estatal
y
autonómico; el incremento de las listas de espera (como en
cirugía). En Catalunya en Diciembre de 2010 había 56.670
personas en listas de espera, en Diciembre de 2011 la cifra se
había incrementado a 80.540 personas y en Junio de 2012 esta
cifra
era
de
161.080
personas
esperando
algún
tipo
de
intervención, con los dramas humanos que ello conlleva) y que
afecta
mayoritariamente
a
las
personas
mayores.
Se
están
cargando el sistema público y universal de nuestra sanidad,
pasando a un sistema de seguros, lo que representa 30 años de
retroceso. Los recortes en enseñanzas, en investigación, en las
becas y el incremento en las tasas universitarias, en los servicios
sociales, en la ley de la dependencia, la devaluación de los
9
referentes económicos para acceder a las prestaciones sociales:
IPREM en el ámbito estatal y el IRSC en Catalunya, y un largo
etc.
Aquellos sectores sociales que planteaban: cuanto menos Estado
mejor, lo público es igual a ineficiencia; cuando aparece la crisis
provocada por ellos, recurren al Estado para su salvación y lo más
alarmante es que con dinero público de nuestros impuestos se están
haciendo ingentes aportes para sanear el sistema financiero en
lugar de ayudar a las familias, a las pequeñas y medianas
empresas.
El mundo al revés: se apoya por parte de los poderes públicos a los
que han provocado la crisis y nos recortan derechos a los
ciudadanos. Es inadmisible que mientras se cierran centros de
salud estén rebajando los impuestos a los que más tienen y se
apruebe una amnistía fiscal, haciendo la vista gorda con los
defraudadores.
Los culpables de la crisis están saliendo impunes de esta situación,
y además incentiva a los altos directivos de entidades financieras,
de la banca y de las empresas transnacionales con contratos
blindados, sueldos desorbitados y jubilaciones millonarias.
Creemos que, de manera acertada, en las ponencias y resoluciones
del
6è
Congrés
Nacional
de
la
Gent
Gran
se
recogen
reivindicaciones que dan respuesta al momento de grave crisis
económica y social que estamos viviendo, y por primera vez en un
Congreso
financiero,
de
Mayores
de
reivindicativos
los
se
habla
paraísos
coincidentes
con
de
fiscalidad,
fiscales,
los
etc.
del
sistema
planteamientos
movimientos
sociales
y
ciudadanos actuales.
10
La PLataforma Unitaria de la Gent Gran de Catalunya manifiesta su
rechazo a todos los recortes sociales y económicas que afectan
básicamente a las clases medias, a los jóvenes, a las mujeres, a
los trabajadores y a las personas mayores que ha visto reducido de
forma muy importante el valor adquisitivo de sus pensiones, en un
momento en que estas pensiones -en muchos casos- sirven para el
principal mantenimiento de familias enteras. Todo ello provoca un
desmantelamiento del país, básicamente en los servicios públicos y
el sistema productivo.
Algunas consideraciones:
1. Los recortes sociales de todo tipo emprendidas por el
Gobierno de España y el de Catalunya, están en oposición a
las resoluciones de los Congresos y Convenciones de la Gent
Gran.
2. Se
están
adoptando
medidas
que
no
figuraban
en
los
programas electorales de los partidos gobernantes en España
y Catalunya.
Por lo tanto consideramos que no tienen
legitimidad democrática.
3. Las medidas que están aplicando los gobiernos catalán y
español no son la solución y nos conducen a más paro, más
recesión económica y más pobreza.
4. Estamos aceptando una "prostitución" del lenguaje. Vemos a
los dirigentes políticos de España y de Catalunya cambiar
"recortes" por "ajustes" y "robo" por "redistribución" sin que
la mayoría tenga conciencia y reaccione adecuadamente.
Desde la PLataforma Unitaria de la Gent Gran de Catalunya,
apoyamos los movimientos ciudadanos y organizaciones de todo tipo
11
que rechazan los recortes sociales y económicos impulsadas desde
las
administraciones
públicas
(estatal,
autonómica
y
locales).
Tenemos el claro convencimiento de que otras alternativas son
posibles, por eso animamos a todas las organizaciones de personas
mayores a manifestar -en todos los ámbitos de la vida pública- el
rechazo
y
repulsa
a
tanta
sin
razón
y
a
defender
los
planteamientos reivindicativos contemplados en las resoluciones de
los Congresos y Convenciones de la Gent Gran.
Es con la voluntad de coordinar actuaciones en defensa de los
derechos de las personas mayores de Catalunya que nace esta
plataforma.
Catalunya, Febrero de 2013
Para contactar con nosotros pueden dirigirse a la dirección de
correo electrónico [email protected]
12