026 NOTA sentencia TS actividad

NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM DE 2/2/2016.
Barcelona, 5 de setembre de 2016.
Benvolguts companys/es,
Us informem de la interessant sentència del Tribunal Suprem, Sala del Contenciós de
data 2 de febrer de 2016. En aquesta sentència s'aborda l'espinós tema de l'exercici
d'activitats econòmiques amb pèrdues i la seva admissió per l'Agència Tributària.
Com és ja de sobres conegut pels assessors fiscals del nostre país, és doctrina
consolidada en el si de l'Agència Tributària la no admissió de les despeses quan una
activitat econòmica no genera beneficis, sobretot si no s'han generat ingressos. En
resum, que en l'àmbit de l'IRPF no s'accepta el rendiment negatiu d'una activitat
econòmica si la mateixa no ha estat capaç de generar ingressos o són de molt
escassa quantia durant el període impositiu.
La conseqüència es molt negativa per al contribuent que no pot disminuir la base
imposable positiva amb el rendiment negatiu generat per aquesta activitat econòmica.
Aquesta postura restrictiva de l'Administració Tributària ha estat rebutjada per aquesta
sentència del Tribunal Suprem que passem a comentar.
En el cas jutjat el Tribunal es va plantejar tres qüestions a decidir:
En primer lloc, si l'existència de beneficis és un pressupost de l'activitat econòmica, de
manera que la seva no concurrència exclogui la qualificació de «activitat econòmica».
En segon terme, si la permanència d'una activitat econòmica deficitària durant set anys
permet concloure que des del punt de vista de la racionalitat cal presumir que l'activitat
d'aquestes característiques és irracional.
Finalment, si una activitat qualificada d'hobby pot ser exclosa, per aquest sol fet, del
que es consideren com a activitats econòmiques.
L'Alt Tribunal raona favorablement al contribuent en les tres qüestions plantejades,
heus aquí els seus arguments jurídics que poden ser-nos molt útils per fonamentar els
nostres recursos en supòsits molt semblats davant comprovacions de l'Administració
Tributària.
És manifest que l'article 25 de la Llei reguladora de l'IRPF no supedita
l'existència d'activitat econòmica a l'obtenció de guanys o pèrdues en l'exercici.
El precepte invocat únicament condiciona l'existència d'activitat econòmica a
l'ordenació del treball i capital per compte propi amb la intenció de intervenir al
mercat de béns i serveis.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
Queda, per tant, exclòs que l'obtenció de pèrdues en una activitat sigui
susceptible d'eliminar, per si mateixa, l'exercici d'una activitat d'econòmica.
Haurà d'entendre's, des de l'estricte punt de vista econòmic, i atès que els resultats
econòmics no són un element condicionant de l'existència d'activitat econòmica, que la
permanència de pèrdues durant diversos exercicis és irrellevant per mantenir la
qualificació de «activitat econòmica» subjecta al règim que per a aquesta classe
d'activitats estableix la llei, ja que la llei no introdueix aquesta circumstància com a
element excloent de l'activitat econòmica.
És indubtable, no obstant això, que si l'essència de tota activitat econòmica és
l'obtenció de benefici, és evident que no pot sostenir-se la seva existència des d'un
punt de vista racional, quan les pèrdues són constants i mantingudes durant diversos
exercicis . Ara bé, la conclusió precedent requereix un anàlisis exhaustiu i complet de
l'activitat que demostri, tant pels mitjans, de tot ordre utilitzats, com per les finalitats
preteses, la seva irracionalitat. Aquesta anàlisi no s'ha realitzat ni per l'Administració ni
per la sala d'instància, la qual cosa comporta rebutjar la irracionalitat pretesa, doncs
les meres afirmacions sobre la concurrència de la irracionalitat no són de rebut.
D'una altra part, la irracionalitat en el comportament humà, malgrat les pèrdues, no es
presumeix. El que es presumeix és la racionalitat, i l'afirmació de la irracionalitat ha de
ser provada, mitjançant un raonament complet i acabat de la seva concurrència en
l'exercici i desenvolupament de l'activitat econòmica examinada, la qual cosa en
aquest cas no s'ha fet.
En primer terme, i prescindint de l'admissió d'aquest concepte «hobby» en castellà, és
indubtable que una activitat de «entreteniment», doncs cal suposar que aquesta és la
qualificació que tradueix aquesta expressió, no pot ser exclosa de l'àmbit de les
activitats econòmiques pel sol fet de ser «entreteniment».
Prova d'això és que les activitats de «entreteniment» quan té resultats positius no són
excloses de l'àmbit de les activitats econòmiques per l'Administració. La mera
invocació, gairebé retret, que es fa a l'activitat com de «entreteniment» no justifica la
seva exclusió de l'àmbit de les activitats econòmiques.
Molt interessants i fonamentats els arguments del Tribunal Suprem, on s'incideix que
el fet que una activitat econòmica no generi ingressos, tingui pèrdues reiterades en el
temps o sigui un hobby no exclou d'entrada que no sigui una activitat econòmica i que
les pèrdues no siguin deduïbles.
Per a qualsevol dubte o aclariment poden contactar amb [email protected]
Josep M Paños Pascual
President ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
.
NOTA SOBRE LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPREMO DE 2/2/2016.
Barcelona, 5 de septiembre de 2016.
Apreciados compañeros/as
Os informamos de la interesante sentencia del Tribunal Supremo, Sala de lo
Contencioso de fecha 2 de febrero de 2016. En dicha sentencia se aborda el espinoso
tema del ejercicio de actividades económicas con pérdidas y su admisión por la
Agencia Tributaria.
Como es ya de sobras conocido por los asesores fiscales de nuestro país, es doctrina
consolidada en el seno de la Agencia Tributaria la no admisión de los gastos cuando
una actividad económica no genera beneficios, sobre todo si no se han generado
ingresos. En resumen, que en el ámbito del IRPF no se acepta el rendimiento negativo
de una actividad económica si la misma no ha sido capaz de generar ingresos o son
de muy escasa cuantía durante el período impositivo.
La consecuencia era muy negativa para el contribuyente que no podía disminuir la
base imponible positiva con el rendimiento negativo generado por dicha actividad
económica.
Esta postura restrictiva de la Administración Tributaria ha sido rechazada por esta
sentencia del Tribunal Supremo que pasamos a comentar.
En el caso enjuiciado el Tribunal se planteó tres cuestiones a decidir:
En primer lugar, si la existencia de beneficios es un presupuesto de la actividad
económica, de manera que su no concurrencia excluya la calificación de «actividad
económica».
En segundo término, si la permanencia de una actividad económica deficitaria durante
siete años permite concluir que desde el punto de vista de la racionalidad hay que
presumir que la actividad de estas características es irracional.
Finalmente, si una actividad calificada de hobby puede ser excluida, por este solo
hecho, de lo que se consideran como actividades económicas.
El Alto Tribunal razona favorablemente en las tres cuestiones planteadas, he aquí sus
argumentos jurídicos que pueden sernos muy útiles para fundamentar nuestros
recursos en supuestos muy parecidos ante comprobaciones de la Administración
Tributaria.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
Es manifiesto que el artículo 25 de la Ley reguladora del IRPF no supedita la
existencia de actividad económica a la obtención de ganancias o pérdidas en el
ejercicio. El precepto invocado únicamente condiciona la existencia de actividad
económica a la ordenación del trabajo y capital por cuenta propia con la
intención de intervenir en el mercado de bienes y servicios.
Queda, por tanto, excluido que la obtención de pérdidas en una actividad sea
susceptible de eliminar, por sí misma, el ejercicio de una actividad de
económica.
Por lo pronto, habrá de entenderse, desde el estricto punto de vista económico, y dado
que los resultados económicos no son un elemento condicionante de la existencia de
actividad económica, que la permanencia de pérdidas durante varios ejercicios es
irrelevante para mantener la calificación de «actividad económica» sujeta al
régimen que para esta clase de actividades establece la ley, puesto que la ley no
introduce esa circunstancia como elemento excluyente de la actividad
económica.
Es indudable, sin embargo, que si la esencia de toda actividad económica es la
obtención de beneficio,es evidente que no puede sostenerse su existencia desde un
punto de vista racional, cuando las pérdidas son constantes y mantenidas durante
diversos ejercicios . Ahora bien, la conclusión precedente requiere un anàlisis
exhaustivo y completo de la actividad que demuestre, tanto por los medios, de todo
orden utilizados, como por los fines pretendidos, su irracionalidad. Este análisis no se
ha realizado ni por la Administración ni por la sala de instancia, lo que comporta
rechazar la irracionalidad pretendida, pues las meras afirmaciones apodícticas sobre la
concurrencia de la irracionalidad no son de recibo.
De otra parte, la irracionalidad en el comportamiento humano, pese a las pérdidas, no
se presume. Lo que se presume es la racionalidad, y la afirmación de la irracionalidad
tiene que ser probada, mediante un razonamiento completo y acabado de su
concurrencia en el ejercicio y desarrollo de la actividad econòmica examinada, lo que
en este caso no se ha hecho.
En primer término, y prescindiendo de la admisión de este concepto «hobby» en
castellano, es indudableque una actividad de «entretenimiento», pues hay que
suponer que esta es la calificación que traduce dicha expresión, no puede ser excluida
del ámbito de las actividades económicas por el solo hecho de ser «entretenimiento».
Prueba de ello es que las actividades de «entretenimiento» cuando tiene resultados
positivos no son excluidas del ámbito de las actividades económicas por la
Administración. La mera invocación, casi reproche, que se hace a la actividad como de
«entretenimiento» no justifica su exclusión del ámbito de las actividades económicas.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
Muy interesantes y fundamentados los argumentos del Tribunal Supremo, donde se
incide que el hecho de que una actividad econòmica no genere ingresos, tenga
pérdidas reiteradas en el tiempo o sea un hobby no excluye de entrada que no sea
una actividad econòmica y que las pérdidas no sean deducibles.
Para cualquier duda o aclaración pueden contactar con [email protected]
Josep M Paños Pascual
Presidente ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals