El - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Abril 2007
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes dels lectors
Cinco Rosas
El Centre Catòlic
María Reyes López
Joan Alegret i Priu
Tengo 31 años y soy ciudadana
de Sant Boi desde que nací. He
vivido toda mi vida en Cinco Rosas y estoy tremendamente feliz de haber crecido en un barrio
donde la gente se conoce y se
ayuda. Por circunstancias de la
vida, voy a mudarme a Torrelles
y he puesto mi piso en venta.
Desde que lo hice, en enero, he
tenido que oír cómo personas
que trabajan en inmobiliarias
de aquí y de fuera me dicen que
el piso está muy bien, que vale
lo que pido, pero que debido
a donde está situado nos va a
costar venderlo, ya que el barrio tiene su fama y está lleno
de gitanos y moros.
He aquí donde viene mi indignación. En primer lugar, todos
somos personas. Yo soy paya,
he vivido toda mi vida aquí
y puedo decir que, payos o
gitanos, me he encontrado de
todo. Ser buena o mala persona
no tiene nada que ver con ser
gitano. Jamás he tenido ningún
problema viviendo en este precioso barrio, ni me han abierto
el coche, ni me han entrado en
casa, ni me han asaltado por
la calle. Todo lo contrario. He
paseado por las calles de mi
barrio, a cualquier hora, y me he
sentido segura. Con respecto
a los ‘moros’, que busquen
en todo Santo Boi algún sitio
donde no los haya, aparte de
que es precisamente en Cinco
Rosas donde menos hay.
Cinco Rosas es para mí la
mejor zona de Sant Boi: tiene
todos los servicios cerca, preciosos jardines, aparcamientos,
tranquilidad, cercanía al centro
(10 minutos andando) y la amabilidad de sus vecinos (con independencia de su raza). Cinco
Rosas no es lo que era hace 30
años. ¿Por qué seguir tratando
mal a barrios tan bonitos, como
si no valieran nada? Por favor,
paséense por mi barrio.
El passat juliol es va publicar al
setmanari El Mercat una informació titulada “De teatrillo de la
parroquia a teatro público”.
El Centre Catòlic, construït per
la família Castells, tenia una
companyia pròpia de teatre
d’aficionats. Aquest “teatrillo”,
com en deia el cronista, sr. Torrico, tenia un nom: Companyia
Rafael Ramon i Briquets (un
home que, per cert, va ser assassinat per anar a missa).
La Guerra Civil va interrompre
l’activitat de la companyia del
Centre Catòlic i, durant la contesa, el “teatrillo” va ser la seu
del Comitè de la FAI. Després
va tornar a la seva funció original i, a més, els diumenges a
la tarda s’hi feia doctrina; en
acabar, mossèn Lluís Triola ens
donava l’entrada i un punt, que
un cop l’any podíem bescanviar
per un regal.
Per Nadal s’hi feien Els Pastorets i per Quaresma, La Passió. Totes aquestes obres es
representaven en català. Se n’hi
van fer moltes. Hi venien artistes
de Barcelona com ara Maria
Morera, Encarna Sánchez, que
va estrenar-hi La Pepa maca, o
María Matilde Almendros, amb
la qual vam guanyar a Igualada
el !r Premi de Teatre Amateur
per la representació de Lección
de amor.
Cal fer constar que aquest “teatrillo” tenia director, primer actor
i primeres actrius, i que tots ells
i totes elles eren de Sant Boi.
A principis dels anys seixanta
també va ser un col·legi,
anomenat Mossèn Baldiri Pugès,
un religiós també conegut com
el “Capellà de la Caseta”, que
el va fundar pagant de la seva
butxaca el mobiliari.
Desitjo que quan torni a obrir,
els artistes que hi actuïn tinguin
el mateix èxit que va assolir el
quadre escènic Rafael Ramon
i Briquets.
Podeu adreçar la vostra carta a: Revista municipal
Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1;
o bé a l’adreça de correu electrònic [email protected].
Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies,
han d’anar signades amb nom i cognoms i hi han de constar l’adreça
i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret
d’extractar-ne o resumir-ne el contingut.
18
Sala de Plens
Política para la
mayoría
Juan José Casado Peña
Regidor
PSC
L
os nuevos proyectos de infraestructuras que permiten mejorar la movilidad
entre los municipios del Baix Llobregat
y los desplazamientos a los polígonos
industriales y de servicios han sido una
constante en la acción de este equipo
de gobierno que viene trabajando conjunta y coordinadamente con el resto de
administraciones ( autonómica, metropolitana..), con un objetivo fundamental:
resolver y avanzar soluciones para
conseguir una movilidad más sostenible
basada en la promoción del transporte
publico.
El hecho de que cada 3 de cada 4 trabajadores se desplacen a su centro de
trabajo en vehículo privado, soportando
un alto coste económico y temporal, el
constante crecimiento de los accidentes in itinere, los atascos constantes
en nuestras carreteras, el crecimiento
de la contaminación acústica y medioambiental, y la influencia de todos
esos factores en la productividad de
las empresas hacen del todo necesario
intervenir en un aspecto de la calidad
de vida de las personas que ha sufrido
incomprensibles e injustificables retrasos, en gran medida porque no formaba
parte de las políticas de los gobiernos
conservadores que teniendo todas las
competencias desde la Generalitat , no
consideraban que esa debía ser una
prioridad.
La puesta en marcha de la línea de
autobuses directas al aeropuerto viene
a paliar en parte esa carencia. A partir
de ahora se mejora la accesibilidad del
usuario, pero además se garantiza que
muchos trabajadores/as de Sant Boi
que tienen una vinculación laboral en
el entorno aeroportuario tengan una
alternativa de transporte más seguro,
más económico y sobre todo más colectivo.
Un buen ejemplo de cómo desde la corresponsabilidad y la planificación compartida es posible mejorar, a condición
evidentemente de que exista lo fundamental: voluntad de hacer políticas para
la mayoría.
Passat, present i
futur de l’Ateneu
Santboià
Luis Pérez Gutiérrez
Regidor de Benestar Social i
Educació ICV
E
L PASSAT. L’Ateneu va morir molt abans
de la subhasta. El van matar els seus socis
deixant diluir l’entitat en mans d’una Junta
Directiva inoperant i mancada de la il·lusió
necessària per tirar del carro. Quan alguns
criden SALVEM L’ATENEU caldria preguntar-se si el que volen salvar és la sala de
bingo o la discoteca a què havia quedat
reduïda l’entitat molt abans que els deutes
li donessin el cop de gràcia.
Després, és cert, l’Ajuntament no va actuar
amb l’agilitat i la sensatesa que demanava la
situació i no va impedir que les instal·lacions
caiguessin en mans dels subhasters. PSC i
CIU governaven aleshores i són ells els qui
haurien de respondre per què van creuar
els braços mentre uns altres es fregaven
les mans.
EL PRESENT. El gener de 2005, Pepe Saavedra i jo ens vam reunir amb l’advocat de
la Junta per tal d’explorar les expectatives
sobre el temps d’espera i el sentit del pronunciament del Tribunal Suprem. Fins i tot vam
suggerir la possibilitat de realitzar gestions
a través del nostre diputat Joan Herrera per
intentar accelerar el procés i se’ns va insistir
que podria resultar contraproduent. La nostra
impressió, doncs, no va ser positiva, per la
qual cosa vam optar, finalment, per donar
suport a la via del planejament urbanístic
com a mecanisme per avançar cap a una solució definitiva. Les nostres condicions eren
no destinar diners públics a l’operació i no
permutar terrenys per evitar el “pelotazo”.
I vam treballar per desencallar un dels
elements que més problemes provocava,
la marxa de la discoteca. El soroll i les
molèsties alteraven la convivència al nucli
antic i calia atendre la reivindicació veïnal
del dret al descans i això l’havia convertit en
una arma de pressió contra l’Ajuntament. Va
costar, però avui ja no hi és.
Les negociacions amb els propietaris han
passat per diverses fases i, finalment, es
van trencar davant la fermesa municipal
en la defensa del planejament aprovat, que
salvaguardava els drets legals de les parts
garantint el pas a públic de la major part de
l’Ateneu.
Ara, tot i que no és aconsellable una espera
eterna, no hi ha pressa. I a no ser que es posi
una proposta summament interessant sobre
la taula creiem que el temps de la negociació
s’ha acabat. Queda, això sí, la necessitat de
garantir la seguretat de les instal·lacions per
evitar accidents, la qual cosa és responsabilitat dels actuals propietaris.
EL FUTUR. Creiem imprescindible obrir
un debat sobre dos eixos transcendentals.
D’una banda, el destí final de la titularitat
de l’Ateneu, que ha de garantir que no
tornarem a passar per una situació similar.
En aquest punt seria molt important un compromís formal de la Junta de, si els tribunals
acaben donant-li la raó, cedir la propietat a
l’Ajuntament.
L’altre eix que requerirà un ampli consens
polític i social és el model de gestió que, des
d’Iniciativa, volem compartida, de manera
que puguin conviure el desenvolupament de
polítiques culturals públiques i l’organització
autònoma per part d’entitats i col·lectius.
Viure Sant Boi
Abril 2007
Opinió
Una vergüenza
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup Municipal
PP
V
ergonzoso lo ocurrido en el último
Pleno. Hasta ahora hemos tenido
que soportar las continuas mentiras
del partido socialista y de Iniciativa
afirmando que habían conseguido la
llegada del metro, la retirada del cuartel y la central de FECSA, el centro
de ocio en La Parellada, la ciutat del
cinema, la recuperación de l´Ateneu y,
como no, la lucha interna por mandar
a casa a la Alcaldesa.
Pues bien, el comportamiento del
equipo de gobierno en el último Pleno
fue ya de nota. Esta vez, nuestro
Grupo no presentó propuestas sino
que optamos por plantear una serie
de preguntas y cuestiones. Entre ellas, conocer si el gerente de Coressa
tiene un contrato blindado por el que
percibiría unos 100 millones de las
antiguas pesetas en caso de despido,
o bien, si el hijo del regidor de comercio que tiene unas caballerizas,
se beneficia de una contratación en
la Fira de la Puríssima y no paga por
exponer sus caballos como tienen
que hacer el resto de feriantes y expositores (un hecho reprobable ética
y moralmente).
Otra cuestión planteada tenía que
ver con el despido improcedente
reconocido por el Ayuntamiento de un
trabajador, cuando en ocho años de
trabajo sólo ha recibido felicitaciones y
agradecimientos por la labor realizada
sin que hubiera habido expediente o
carta de amonestación alguna.
Por último, tratamos las presuntas
coacciones y amenazas en forma
de “querella criminal por difamación”
realizadas por el regidor de licencias
al kioskero de las galerías Gater por
el simple hecho de mostrar éste en su
establecimiento dos carteles de queja
ante una decisión del Ayuntamiento
que le perjudica.
¿Sabe cuál fue la respuesta del equipo de gobierno a todo ello? La callada
por respuesta y no negar nada. Eso
sí, nos amenazaron con posibles querellas por tratar unas cuestiones que
para ellos están fuera del límite de la
legalidad y del debate político.
Para más información,
www.ppsantboi.com
NOTA: Viure Sant Boi no comparteix
algunes dades expressades en aquest
article per considerar que són inexactes.
La responsabilitat de la seva publicació és exclusiva de l’autor, en fer ús
d’aquest espai polític destinat als grups
municipals.
L’estalvi de
l’aigua
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup Municipal
ERC
F
ent cua per passar per caixa
en un d’aquests supermercats que
tenim a cada barri me n’adono que
tots els carros que tinc davant i darrera, incloent-hi el meu, van carregats
amb un o diversos bidons d’aigua per
beure. Hem criticat molt els transvasaments com el de l’Ebre, però vet
aquí que tenim un transvasament
d’aigües del Pirineu o del Montseny
que arriba envasat i inadvertit a casa
nostra, ja que l’aigua que surt per
l’aixeta no té les condicions de gust
que ens agradaria. El cost d’aquest
transvasament en transport i envasos és molt gran. D’altra banda, no
cal treure gaire el nas per la finestra
per adonar-se que no plou gaire i
que els recursos hídrics als pantans
i al subsòl no fan més que baixar. El
model de creixement, els desequilibris
territorials, l’urbanisme depredador
ens passa factura i deixa els impagats
per a les generacions futures. En un
context metropolità com el nostre hi
ha dues prioritats en la nova cultura
de l’aigua: el sanejament, per tal de
garantir la qualitat de les aigües fluvials i subterrànies i la seva reutilització,
i les mesures d’estalvi en el consum,
tant a nivell col.lectiu com a casa.
Però veiem amb preocupació que
els plans de sanejament són lents i
que les mesures d’estalvi no compten
encara amb la plena consciència de
la ciutadania, a la qual no arriba una
clara i potent educació ambiental
per part dels nostres governants.
ERC, ja a l’estiu de 2005 va proposar
mesures d’estalvi i d’educació per a
un bon ús de l’aigua i la confecció
d’una ordenança municipal. Al darrer
ple municipal vam tornar a insistir en
la urgència de prendre decisions a
nivell local, seguir facilitant als particulars mecanismes estalviadors per
a les aixetes i vam proposar fer una
instal.lació de mostra per tal d’instruir
a tothom sobre quins mecanismes
i quines pràctiques poden fer que
estalviem aigua i vam reclamar que
l’Ajuntament fes una “casa de l’aigua”,
un lloc on es difongués tota la informació tècnica i es fes una demostració
de bons usos a nivell domèstic.
La gestió de la
RENFE, mala
peça al teler
Antoni Jordà i Novas
Portaveu del Grup Municipal
CiU
El problema del transport públic, a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, ha esdevingut crònic,
sobretot pel que fa al servei de
rodalia de Renfe. Ara, el govern
del tripartit acaba de rebutjar una
moció de Convergència i Unió
per negociar un traspàs immediat dels serveis de rodalia de
Renfe, d’acord amb el que estableix l’Estatut, amb la incorpora-
Xarx@:
fòrum
Quins llibres
té pensat
comprar
per
Sant Jordi
?
Best sellers
i últimes
novetats
“Tal com he fet altres anys
amb motiu de Sant Jordi,
suposo que compraré novel·
les tipus best seller, per a mi
i per regalar. També buscaré
a les llibreries alguna novetat d’aquesta temporada.
Triaré el llibre que em capti
l’atenció.”
Pilar Hidalgo Ariza, 31 anys,
Casablanca, dependenta
ció d’un fons de finançament extraordinari per fer front al dèficit
d’inversions acumulat i a les necessitats futures de la xarxa.
No hi ha hagut, doncs, voluntat política d’exigir el traspàs
d’aquestes competències a la
Generalitat.
Aquesta
actitud
demostra que el tripartit està
d’esquena als ciutadans i que
només li importa tapar les vergonyes del PSOE.
L’actual govern va substituir, incomprensiblement i sense cap
mena d’explicació, la projectada línia 12 de metro, que havien
Sobre
temes
culturals
“M’agradaria trobar publicacions que combinin l’entreteniment i la cultura. Per Sant
Jordi compraré llibres per
regalar a la meva parella, tal
com marca la tradició. Per
a mi ja en compro habitualment durant tot l’any.”
Susana Flores Moreiro, 33 anys,
Vinyets, assessora financera
acceptat tots els ajuntaments de
l’Àrea Metropolitana, per un desdoblament del traçat de Renfe,
quan la línia 12 dotava Sant Boi
d’un nus important de comunicacions amb projecció cap a la
part alta de Barcelona i amb connexions ràpides cap al Vallès.
Però ara el que és preocupant
és que es vol que sigui Renfe qui
prengui la iniciativa, financi, executi i gestioni aquest nou projecte, quan tothom sap el desgavell
absolut a què ens té acostumats
No compro
libros en
todo el año
“En Sant Jordi no compro
libros, ni para mí ni para
regalar. El resto del año
tampoco. Y no voy a la biblioteca porque no me gusta la
literatura. En cambio, sí que
soy lector diario de prensa
deportiva.”
Renfe. El panorama de futur és,
doncs, encara més inquietant i
incert que el present actual.
19
José Herrera Lozano, 24 anys,
Vinyets i Molí Vell, torero