14 - Bisbat de Menorca

full
dominical
Església de Menorca
Número 1723 - Any XXXIV - 14 juny 2015
passant per la vida
ACTIVIDADES JUVENILES
PARA EL VERANO
E
s evidente que todo lo que el ser
humano puede aprender no lo
hace sólo en la escuela. Hay muchos
otros ámbitos de aprendizaje y educación
humana. La calle, la pandilla, los medios de
comunicación social son instancias que no
pueden controlar del todo los responsables educativos e influyen poderosamente
en las jóvenes generaciones.
Ocurre algo similar cuando trasladamos
esta situación a la iniciación cristiana. En
todas las parroquias se observa una gran
preocupación por los itinerarios catequéticos. Los responsables, sacerdotes y catequistas, organizan los distintos grupos,
estudian los contenidos y animan a toda la
comunidad a implicarse en esta tarea.
Saben que la transmisión de la fe no se
basa sólo en conceptos y respuestas para
memorizar.
Hace unos días nos referíamos a la
importancia de los padres en la educación
de sus hijos. Son los primeros responsables. Todos los demás colaboramos en distinta proporción a conseguir buenos ciudadanos y mejores cristianos. La Iglesia valora
de un modo esencial esta responsabilidad
paterna en la iniciación cristiana y ofrece
documentos y ayudas materiales para
recordar e implicarles mucho más en esta
dirección.
Como habéis comprobado ya hemos
aludido a los tres espacios donde se conforma la vida cristiana de todo individuo: la
escuela, la parroquia y la familia. Son insustituibles cada uno de ellos para el equilibrado desarrollo personal y se complementan
admirablemente para la transmisión de
conocimientos y valores.
Quisiera resaltar en estas líneas la
importancia de muchas actividades que
promueven las parroquias y los movimientos apostólicos que no se reducen a aprender conocimientos sino a vivir las virtudes,
a familiarizarse con los valores y a crear
actitudes que les permitan servir a la sociedad con honradez y gratuidad. El verano es
un momento idóneo para participar en
campamentos, convivencias y excursiones
con otros compañeros y monitores. Se
trata de crear un ambiente propicio para
que la educación de los sentimientos, de las
emociones y de los deseos encuentren
fácil acomodo en las palabras y actitudes
de Jesús, cuyas noticias han tenido ya por
medio de libros y libretas, de explicaciones
y razonamientos durante el curso. Se trata
además de ayudar a experimentar con los
compañeros la amistad, la autoestima, la
generosidad, la responsabilidad, la sinceridad, la constancia, la amabilidad, el respeto… y tantas otras dimensiones humanas
que enriquecen la personalidad de cada
uno.
Por supuesto que durante el resto del
año hay mucha gente que participa en actividades similares no sólo en los Clubs
d’Esplai de algunas parroquias, sino también en las Agrupaciones de Escoltes y en
los centros juveniles de los colegios cristianos. Que los meses de verano sean más
propicios no quiere decir que nos olvidemos de los restantes. Al contrario agradecemos el trabajo de tantos educadores y
monitores que prestan un servicio impagable a la educación cristiana de la infancia y
juventud durante semanas y semanas.
También reconocemos la labor de los que
gestionan las casas de colonias que tan
buen servicio prestan. Además de la gratitud deberíamos colaborar con mayor solicitud, sobre todo los padres, en cuantas
actividades se promuevan en beneficio de
niños y jóvenes. Nos jugamos mucho en el
intento.
Solicitad información para que pueda
participar el mayor número de interesados.
También los servicios diocesanos han dado
a conocer sus propuestas, desde el viaje a
Taizé (Pastoral Juvenil) hasta una convivencia en el santuario de Monte Toro durante
la cuarta semana de julio (Pastoral vocacional).
† Salvador, obispo de Menorca
l’entrevista a...
SOR BENETA
AMOR
D
ins el cicle d’entrevistes que ens hem
proposat fer a les
diferents congregacions
religioses, establertes a
Menorca, amb motiu de
l’Any de la Vida consagrada,
avui parlem amb Sor
Beneta Amor, Germana
Dominica de l’Anunciata,
que, actualment,, és presidenta de la Confer a
Menorca, també s’encarrega del servei religiós a
l’Hospital Mateu Orfila i, alhora, forma part de la
Pastoral de la Salut i col·labora amb Caritas de la
Parròquia del Carme de Maó.
Les Germanes Dominiques de l’Anunciata són
fidels al carisma dels seus fundadors: Sant
Francesc Coll i Santo Domingo de Guzmán.
Quins són els eixos essencials d’aquest carisma i com el viuen en la realitat actual?
Fonamentalment atansar-nos a les persones més
necessitades. En el transcurs del temps ho hem anat
realitzant amb les diferents missions i activitats que
duim a terme, tant a l’àmbit de l’educació, de la sanitat, de l’extensió missionera i de l’atenció a les persones més desfavorides de la societat.
Amb quantes comunitats compten i on són
presents arreu del món?
Actualment estem presents als diferents continents,
concretament a Amèrica central i del sud, a Àfrica, a
Àsia (Filipines i Vietnam) i a Europa ( Espanya, França,
Itàlia…). En total som un milenar i, pel que fa a les
noves vocacions, on n’hi ha més és a Àfrica i a Àsia.
I a Menorca, quantes comunitats tenen?
Som dues comunitats: una a Ferreries i l’altra a Maó.
La primera que es va crear va ser la de Ferreries, l’any
1973, per atendre, primerament, les tasques educatives a l’escola de Sant Francesc i, ara, desenvolupem
diferents feines a nivell de poble i de parròquia. A
Maó hi som des de l’any 2000. Hi ha tres religioses a
cada comunitat. Les de Maó col·laboren a Caritas, a
la Parròquia del Carme i al servei religiós de l’Hospital Mateu Orfila.
Com viu Vostè la vida consagrada a Déu i
quina ha estat la seva experiència religiosa fins
arribar aquí?
Als divuit anys vaig materialitzar l’opció per aquesta
vida i, des d’aquell moment, puc dir que he rebut
molt més del que he donat als altres, tant per part de
Déu com de les persones que m’he trobat en el meu
camí. Pens que és una plenitud de vida.
I com va ser la seva resposta a la crida de Déu?
Bé, jo vaig néixer en el si d’una família cristiana, vaig
anar a l’escola de les Dominiques i, ja de joveneta,
admirava la vida de comunitat i de pregària de les
religioses i la seva entrega a les persones que més ho
necessitaven.Vaig viure l’experiència d’unes persones
que vivien no tant per a elles, com per a Déu i els
germans.
Quan i com va arribar Vostè a Menorca?
Vaig venir l’any 2009 perquè m’hi van enviar. Jo portava vint-i-quatre anys en un centre de menors, tenint
cura dels nens del carrer, i, quan em van necessitar
aquí, d’acord amb la nostra disponibilitat, em vaig
traslladar a Menorca.
I després d’aquest temps a l’illa, com s’hi sent?
Molt bé. Estic molt a gust; em sent ben acollida i, per
la meva part, intento fer-me una de vosaltres. Aquest
bon acolliment t’ajuda a seguir fent camí. Vull estar
present allà on em puguin necessitar.
A Maó s’encarrega de l’atenció religiosa, a
l’Hospital Mateu Orfila. Com la viu?
Molt positivament. Allà et trobes amb persones que,
en aquells moments, es senten molt fràgils i necessiten un acompanyament. I açò és el que faig. No es
tracta de fer grans coses, sinó senzillament d’estar al
costat del malalt i dels seus familiars, que també
pateixen. A mi l’experiència em fa molt de bé.
Com viuen i celebren aquest Any de la Vida
consagrada?
Primer de tot com a una oportunitat per aprofundir
en el que significa consagrar la nostra vida a Déu i als
germans i, després, participant activament en les
diferents celebracions que es van fent a Menorca.
Diego Dubón
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 3ª setmana
Dg.14, XI de Durant
l’Any: Ez 17, 22-24 / Sal 91
/ 2Cor 5, 6-10 / Mc 4, 26-34.
Dl. 15, Fèria: 2C 6, 1-10 /
Sal 97 / Mt 5, 38-42.
Dt. 16, Fèria: 2C 8, 1-9 /
Sal 145 / Mt 5, 43-48.
Dc. 17, Fèria: 2C 9, 6-11 /
Sal 111 / Mt 6, 1-6. 16-18.
Dj. 18, Dedicació de la
Catedral de Menorca
(F): 2C 11, 1-11 / Sal 110 /
Mt 6, 7-15.
Dv.19, Fèria: 2C 11, 18.
21b-30 / Sal 33 / Mt 6,
19-23.
Ds. 20, Fèria: 2C 12, 1-10
/ Sal 33 / Mt 6, 24-34.
Dg. 21, XII de Durant
l’Any: Job 38, 1. 8-11 / Sal
106 / 2C 5, 14-17 / Mc 4,
35-40.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge XI de Durant l’Any
Lectura del llibre del
profeta Ezequiel
17, 22-24
Això diu el Senyor: “També jo
prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del
seu brancatge, i el plantaré visiblement a una muntanya ben alta, a
una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques,
donarà fruit, i es farà un cedre
magnífic. Ocells de tota casta
s’ajocaran a la seva ombra i viuran
en el seu brancatge.Tots els arbres
del bosc sabran que jo som el
Senyor. Jo abaix els arbres alts i
faig créixer els menuts, assec els
arbres verds i faig reverdir els
secs. Som jo, el Senyor, qui ho he
dit i qui ho faré.”
Salm responsorial 91
R: És bo alabar-vos, Senyor.
Lectura de la 2ª carta
Lectura del Profeta
Ezequiel
17,22-24
Esto dice el Señor Dios:
-Arrancaré una rama del alto
cedro y la plantaré. De sus ramas
más altas arrancaré una tierna y
la plantaré en la cima de un
monte elevado; la plantaré en la
montaña más alta de Israel; para
que eche brotes y dé fruto y se
haga un cedro noble. Anidarán en
él aves de toda pluma, anidarán al
abrigo de sus ramas. Y todos los
árboles silvestres sabrán que yo
soy el Señor, que humilla los
árboles altos y ensalza los árboles humildes, que seca los árboles
lozanos y hace florecer los árboles secos. Yo, el Señor, lo he dicho
y lo haré.
Salmo responsorial 91
R: Es bueno darte gracias,
Señor.
Lectura de la segunda carta
de sant Pau als
cristians de Corint
5, 6-10
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en
el cos, vivim com emigrants enfora del Senyor, ja que no podem fer
altra cosa sinó creure, sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos,
per anar a viure amb el Senyor, i
no ambicionam res més que agradar-li, tant ara que som en el cos,
com quan en sortirem. Perquè
tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on
cadascú ha de rebre allò que li
correspongui segons el bé o el
mal que haurà obrat vivint en el
cos.
Lectura de l’evangeli
segons sant Marc
4, 26-34
En aquell temps Jesús deia a la
gent: “Amb el Regne de Déu passa
com quan un home sembra el gra
del Apóstol San Pablo
a los Corintios
5, 6-10
En el destierro o en patria, nos
esforzamos en el Señor Hermanos:
Siempre tenemos confianza, aunque sabemos que, mientras vivimos en el cuerpo, estamos desterrados, lejos del Señor. Caminamos
guiados por la fe, sin ver todavía.
Estamos, pues, llenos de confianza
y preferimos salir de este cuerpo
para vivir con el Señor. Por eso
procuramos agradarle, en el destierro o en la patria. Porque todos
tendremos que comparecer ante
el tribunal de Cristo, para recibir
el premio o el castigo por lo que
hayamos hecho en esta vida.
Lectura del santo Evangelio
según San Marcos
4, 26-34
En aquel tiempo, Jesús dijo a la
multitud: “El Reino de Dios se
parece a lo que sucede cuando un
hombre siembra la semilla en la
tierra: que pasan las noches y los
(cicle B)
a la terra. De nit i de dia, mentre
ell dorm o està aixecat, la llavors
germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les
espigues i finalment el blat granat
dins les espigues. Llavors, quan el
gra ja és a punt, se’n va a segar-lo,
perquè ja ha arribat el temps de la
sega.” Deia també: “¿A què podem
comparar el Regne de Déu?
¿Quina paràbola li cauria bé? Es
com un gra de mostassa, la més
petita de les llavors, però un cop
sembrada, es posa a créixer i
acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan
grosses que els ocells es poden
ajocar a la seva ombra.” Jesús
anunciava el Regne de Déu amb
moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les
seves disposicions; no els deia res
sense paràboles, però en privat
ho explicava tot als deixebles.
días, y sin que él sepa cómo, la
semilla germina y crece; y la tierra,
por sí sola, va produciendo el
fruto: primero los tallos, luego las
espigas y después los granos en las
espigas. Y cuando ya están maduros los granos, el hombre echa
mano de la hoz, pues ha llegado el
tiempo de la cosecha”. Les dijo
también: “¿Con qué compararemos el Reino de Dios? ¿Con qué
parábola lo podremos representar? Es como una semilla de mostaza que, cuando se siembra, es la
más pequeña de las semillas; pero
una vez sembrada, crece y se convierte en el mayor de los arbustos
y echa ramas tan grandes, que los
pájaros pueden anidar a su sombra”. Y con otras muchas parábolas semejantes les estuvo exponiendo su mensaje, de acuerdo
con lo que ellos podían entender.
Y no les hablaba sino en parábolas;
pero a sus discípulos les explicaba
todo en privado.
evangeli i vida
CRÉIXER
L’
arbre viu no comença
per les branques. El plantós arbre de Nadal, si és viu,
ha tingut també un començament humil:
una petita llavor colgada en terra. I com
que viure és créixer, en el creixement
de la planta s’hi amaga el misteri d’una
benedicció divina. Si aplicam la metàfora
a persones i grups humans, haurem de
reconèixer que només el creixement
mostra que som vius; des de l’aparent
insignificància de l’embrió, som cridats a
desplegar totes les capacitats de la vida
més enllà de l’estirament físic o l’augment numèric.
Amb aquestes paràboles, Jesús
vol temperar la impaciència dels seus
seguidors. Els deixebles frissaven de
veure i tocar amb les mans el Regne de
Déu anunciat; l’espera se’ls feia llarga.
Passaven els dies i no es veien resultats
clars: on era el poder del Messies?
Segons Jesús, amb el Regne de Déu
passa com passa als pagesos i hortolans:
l’inici de la plantació és menut, com la
petita llavor sembrada. El pagès sap que
el creixement no depèn totalment de la
seva feina. És només Déu qui fa créixer.
Però cal confiar: la bona llavor, sembrada
en bona terra, donarà el seu fruit.
Donem temps al temps, com Jesús que
sabia perdre temps amb uns deixebles
que no l’entenien i que morí sense collir
els resultats del seu esforç.
No ens obsessionem pels resultats, ens recomana el Papa Francesc
Joan Febrer
(EG 223-225). Donar temps al temps és
“privilegiar les accions que generen dinamismes nous en la societat i involucren
altres persones i grups que les desenvoluparan, fins que fructifiquin en importants
esdeveniments històrics. Res d’ansietat,
però sí conviccions clares i tenacitat”. Un
jove militant de la JOC confessava sobre
el seu procés de creixement : “jo era
racista, i ara estic donant classes de llengua
als treballadors immigrants que arriben”.
Algú havia sembrat la llavor d’una mirada diferent, d’una sensibilitat nova.
Qualcú el degué acompanyar en el seu
camí; i Déu, l’agent silenciós, no deixava
de donar a uns i altres el dinamisme del
seu Esperit perquè la sembra arribés a
donar fruit.
Full Dominical
Pàgina 3
“el doctor il·luminat”
UNA JUSTIFICACIÓ PRÒPIA
P
erò com justificar tot el que
hem dit als nostres articles
sobre Ramon Llull? És suficient haver consultat els millors
comentaristes de l’obre lul·liana
per extraure les nostres conclusions, a part d’haver llegit la pròpia
obra de l’autor? Contenen els
textos lul·lians tot el que bull en
la ment del Doctor Il·luminat? És
l’escriptura perfecte reflex de
l’intel·lecte del qui escriu?
L’obra escrita no explicita tot allò
que l’autor pensa i és tasca del
lector descobrir aquest pensament, no tan sols per les seves
paraules escrites, sinó també pel
implícit que pot haver darrere
d’elles. Tot text és el·líptic, com
diu Ortega i Gasset, en tot text hi
ha alguna cosa que s’escapa d’una
simple lectura. El coneixement de
la veritat per part de l’autor és
més gran del que s’ha dit en el
text, açò és degut a que el pensament és més ampli que el llenguat-
Xisco Cardona
ge. El que hi ha en un text no està
en el text, està a l’origen del text
que és el qui ho escriu. El text no
esgota per tant el que l’escriptor
pensa.
De qualque forma tot el rigor acadèmic utilitzat per arribar a les
nostres conclusions sobre el beat
Ramon Llull ens autoritza a arribar-hi.
Ramon Llull és per a tots nosaltres imprescindible, en totes les
seves facetes.
aplicant l’evangelii gaudium
Fecundar la cultura amb l’Evangeli
Llorenç Sales Barber
E
l Papa fa nombroses crides a
inculturar la fe. A què es refereix? En els països de tradició
cristiana com el nostre on existeix
“una reserva moral que guarda
valors d’autèntic humanisme cristià”
(68) es basa en “cuidar i enfortir la
riquesa que ja existeix” (69). Es cert
que la nostra societat i la nostra cultura han canviat en les darreres
dècades on “el cristià ja no sol ser
promotor o generador de sentit,
sinó que rep altres llenguatges, símbols, missatges i paradigmes que
ofereixen noves orientacions de vida,
sovint en contrast amb l’Evangeli de
Jesús” (73).
El repte que el Papa ens proposa és
“arribar allà on es gesten els nous
relats i paradigmes, assolir amb la
Paraula de Jesús els nuclis més profunds de l’ànima de les ciutats” (74).
L’Evangeli no caduca amb el temps,
és Paraula de Déu que parla al cor
de l’home de tots els temps. Per això
és necessari detectar els focus on es
crea la cultura actual per oferir la
veritat de l’Evangeli i proclamar la
dignitat humana.
Àmbits com les professions, les cièn-
cies o el món educatiu són espais
idonis per dur a terme un diàleg
fecund fe i raó arribant a “una síntesi
entre un ús responsable de les metodologies pròpies de les ciències
empíriques i altres sabers com la
filosofia, la teologia i la mateixa fe,
que eleva l’ésser humà fins al misteri
que transcendeix la naturalesa i la
intel·ligència humana” (242).
Les universitats i les escoles catòliques hi tenen molt a dir en aquest
camp. Serem capaços de cultivar una
cultura per tal que broti amb tota la
força la veritat de l’Evangeli?
La acción social de la Iglesia a través de Caritas Diocesana
E
l obispo Salvador Giménez puso ayer el acento en
la dimensión de acogida,
orientación e integración que
lleva a cabo la Iglesia católica a
través de Caritas Diocesana. Según destacó el prelado, «no es
una ong más, es la Iglesia misma
que desarrolla su acción social,
porque esta entidad -constituida
por iniciativa de la Conferencia
Episcopal Española en 1947participa activamente, a diario,
en el ministerio de la caridad
como la acción global de la Iglesia».
El incremento en la regida de
ropa usada y su reciclaje, con
220 toneladas gestionadas durante 2014; la actividad de las
tiendas solidarias Mestral, con la
apertura este viernes de un nuevo
establecimiento en Ciutadella; la
empresa de reinserción social TIFF,
para el tratamiento de residuos
voluminosos; los talleres Mestral,
la labor de Caritas en cada una
de las parroquias de Menorca y la
participación de una red formada
por más de cien voluntarios configuran un organismo dinámico, potente y proactivo».
La implicación de los menorquines
-no solo las instituciones- garantiza el trabajo que, en distintos
ámbitos, lleva a cabo Caritas Diocesana. Una labor discreta pero de
extraordinaria utilidad y eficacia.
Editorial del diario Menorca del 2 de
junio de 2015
age
notícies nostres
nda
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
“Acollir i acompanyar”
Horari de misses estiu
El proper diumenge, dia 21 de
juny, comença a regir l’horari de
les misses durant l’estiu de 2015,
fins el 13 de setembre.
Convivència del Seminari
en Família
El Seminari convida als estudiants d’ESO a una convivència
per compartir il·lusió, alegria,
amistat, duent a terme una passejada pel camí de cavalls, fent
vetlades, debats, intercanvis i un
llarg etc. de possibilitats.
És una activitat oberta a tots els
joves de Menorca.
DIES: del dia 20 de juliol matí al
23 de juliol capvespre.
LLOC: El Toro
Com fer-ho per participar-hi?:
Avisant al rector de la Parròquia,
fins el dia 30 de Juny.
U
nes 40 persones s’han donat cita
el passat 30 de maig a l’edifici Calàbria, seu de Caritas Menorca,
amb motiu de l’Assemblea Diocesana.
El Sr. Bisbe Salvador Giménez donà inici a
l’assemblea amb una pregària i unes paraules
de benvinguda, recordant la importància del
treball de tots els agents de Caritas a l’illa.
Joan Mir Llorenç director de l’entitat, procedí a la presentació de l’assemblea i els punts
a tractar en la mateixa.
En aquest any en el qual el lema de la campanya institucional és “Què has fet amb el
teu germà?” s’ha realitzat una reflexió i colloqui “Acollida i acompanyament des de les
comunitats cristianes” a càrrec de Carme
Ibáñez, carmelita missionera, on ha compartit la seva experiència en
els equips d’atenció de les
Parròquies Sant Francesc
de Ciutadella, És Roser
des Castell i a Caritas Diocesana, durant els últims
3 anys.
El Secretari General, Guillem Ferrer, recordà que
ens trobem en la commemoració dels 50 anys de
presència a Menorca, de
l’organisme soci-caritatiu
de l’Església Menorquina
i presentà el format de
la Memòria 2014, que es
presentarà properament.
Maite Trigueros responsable de l’administració de
Caritas Menorca va avalu-
ar el balanç i liquidació de 2014, que ha estat
aprovat, a l’igual que els pressupostos 2015,
per l’Assemblea.
Finalment Clàudia Pons de l’equip de programes per l’ocupació presentà les novetats de les botigues de roba recuperada de
Mestral, que el proper dia 5 inaugurarà un
renovat espai en el c/ Vila Juaneda, 5 de Ciutadella a les 19,30 h.
L’Assemblea que també ha estat un espai de
consulta, reflexió i de col·laboració posa fi al
actual curs i dóna inici a un nou ple de projectes, novetats i treball de tota la diòcesi,
com sempre centrat en l’atenció i acompanyament dels més vulnerables de la nostra
comunitat.
Càritas Diocesana de Menorca
La història de la religió a Menorca
E
l passat divendres 22 de maig va tenir lloc la tercera trobada
de formació dels mestres de religió de Menorca d’aquest
curs 2014-15. En aquesta ocasió el tema treballat va ser la
història de la religió a Menorca, impartit per l’arxiver municipal
de Ciutadella i arxiver Diocesà en Marc Pallicer.
Des dels primers habitants de l’illa a l’època del paleolític i els
seus primers rituals, fins a l’època àrab van anar veient les diferents etapes que ha tingut la religió a Menorca. Influències de
les grans cultures del Mediterrani, com els grecs, els púnics i els
romans es van deixar sentir a l’evolució de la religió en els habitants de l’illa. Evidentment també es va parlar de l’arribada dels
primers cristians a l’illa i d’algun episodi interessant com l’època
del Bisbe Sever.
Al final la jornada va resultar curta i tots vam quedar amb ganes
de poder-ho continuar al proper curs per aprofundir més en la
nostra història.
Ràdio Maria a Menorca
E
l passat 29 i 30 de maig va tenir lloc a Menorca la Jornada
Interdiocesana de Ràdio Maria a Balears, amb la participació de voluntaris de Mallorca i Eivissa juntament amb els de
Menorca, així com els responsables de Ràdio Maria a Madrid. Els
actes van consistir en una trobada d’oients al Seminari a Ciutadella, seguit d’un programa de ràdio especial que es va retransmetre
en directe per a tota Espanya en què va participar Mons. Salvador
Giménez així com responsables de les diferents àrees pastorals
que van expressar la tasca que es desenvolupa a la Diòcesi de
Menorca. Dissabte la jornada va continuar al Toro des de les 10
del matí amb tallers, la celebració de la Santa Missa, menjar, rés
del Sant Rosari i mes de Maria. Tot això va transcórrer en un
ambient cordial, festiu i molt participatiu.
En un futur no molt llunyà, Ràdio Maria començarà a retransmetre des de Menorca algunes Eucaristies, Rosaris, Oracions, i
participarà en el programa: «Revista Diocesana», a partir del 14
de juny.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]