JORNADA: “ CAMINS PER A LA CONVIVÈNCIA DAVANT EL

JORNADA: “ CAMINS PER A LA CONVIVÈNCIA DAVANT EL
BULLYING, TDAH I DROGODEPEDÈNCIA”
EIVISSA 21 MAIG 2014
Resoldre els conflictes pacíficament.
Neus Ferrer. Mestra, psicopedagoga, formadora de formadors en mediació i
resolució conflictes.
En la vida quotidiana ens trobem sovint immersos en conflictes a
nivell: familiar, professional, social...
Són fenòmens naturals que formen part de la vida i de vegades són
necessaris per produir un canvi en les nostres relacions personals.
El conflicte, pot ser positiu o negatiu, segons com el gestionem. Tal i
com indica Burguet (1998: 36-47), el conflicte és positiu si enriqueix
el debat i pot millorar la situació anterior. En aquest sentit, es
potencia la llibertat, la comunicació i l’intercanvi i revitalitza l’energia
humana que promou un esperit creatiu que respecta la diversitat
humana. Ara bé, el conflicte és negatiu si degenera en violència i
agressió. En aquest sentit, s’anul·la la llibertat i la bellesa creadora,
és energia destructiva i fa que la convivència sigui molt difícil o
impossible.
Els eixos on ens basarem per a la resolució de conflictes són
l’assertivitat i l’empatia.
L’assertivitat és una manera d’entendre la vida i segueix uns principis
lògics: el respecte a un mateix, respecte als altres, el ser directe i
honest, el tenir cert control emocional, el saber dir NO, saber
escoltar, manejar el llenguatge no verbal i tenir un llenguatge positiu
Quan parlem d’empatia, treballem aspectes tant importants com la
comunicació, les emocions, els sentiments, els punts de vista
divergents, els valors i les percepcions.
Aquesta capacitat que tenim els humans de posar-nos en la pell de
l’altre, de comprendre les seves opinions i els seus comportament, es
pot educar i s’ha d’educar i desenvolupar.
La idea clau d’aquest nou enfocament de la “resolució (o gestió) de
conflictes” rau en la cerca de la “reconciliació”, no es vol un
plantejament de “guanyar – perdre”, sinó de “guanyar – guanyar”, de
recompondre allò que s’havia trencat i que procurem restablir en
bona sintonia. Es tracta de superar les ofenses i els ressentiments,
que en moltes ocasions són provocadors de nous conflictes perquè els
anteriors s’han tancat malament: si una de les parts en conflicte té
com a idea “vèncer” l’altre, pot semblar en un principi que ha acabat
guanyant, però segurament si es genera ressentiment tard o d’hora
l’altra part ho recordarà i pot tornar a provocar un nou o vell
conflicte.
També s’ha de tenir en compte que els conflictes, generalment,
no són de generació espontània i que per tant s’han anat configurant
en el temps, en un procés conflictual, i que l’enfocament de resposta i
solució difícilment serà “automàtic”, sinó que necessitarà, a la
vegada, temps per reduir la tensió i anar argumentant i solidificant la
gestió i la resolució del conflicte. Aquesta reducció de la tensió, en
ocasions, haurà de ser de manera directa quan no hi ha més remei
que separar dues persones o dos bàndols que s’estan agredint i és de
màxima urgència separar-los. En altres ocasions, la reducció de la
tensió podrà ser de manera indirecta, ja que tot el que sigui treballar
per desenvolupar l’autoestima, la pròpia confiança, la serenitat i la
calma condicionaran molt positivament el mateix enfocament del
conflicte i l’acció de la seva resolució.
Hem de parlar també de prevenció dels conflictes, treballant
individualment o a l’aula, aspectes com, l’escolta activa, l’autoestima,
el control de la ira, les relacions interpersonals i intrapersonals,
habilitats socials i la gestió positiva de conflictes.
La idea de comunicació ha d’incloure l’acceptació crítica per tal de
cercar alternatives i solucions consensuades; s’ha de saber dialogar,
saber parlar i saber escoltar. En aquest diàleg no hi té cabuda el
menyspreu, al contrari, saber escoltar implica una escolta activa
d’acceptació dinàmica de l’altre, que ens duu a saber parlar amb
l’altre, que acceptem i respectem.
Hem de renovar la visió del conflicte, entenent-lo com una
oportunitat de desenvolupament i destacant la seva vessant
educativa, que precisament ens permetrà consolidar actituds
pacífiques i pacificadores. D’aquesta manera els valors han de
destacar la solidaritat i la sostenibilitat, que són la base d’aquesta
ciutadania educada i educativa, que té com a marc la comunicació.
L’educació com a present i futur, està sempre entre la permanència i
el canvi. La permanència perquè com a fenomen de socialització
permet transmetre de generació en generació una sèrie de valors,
normes, actituds, etc. El canvi, perquè tota educació significa millora,
evolució positiva i la possibilitat de la construcció d’un món millor,
amb el canvi de mentalitats, d’actituds i, per tant, de comportaments,
que han de traduir-se en interaccions més humanes, de més qualitat i
promoure una veritable convivència enriquidora.
BIBLIOGRAFIA
Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Una
perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País
Vasco.
AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos.
Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud.
Bonafé-Schmitt, J.P. (2000). La médiation scolaire par les élèves. París:
ESF.
Boqué, M.C. (2002). Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu
d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de
Mestres Rosa Sensat (para la versión en castellano: Octaedro).
Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona:
Gedisa.
Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M. (2005). Fem les paus.
Mediació 3 – 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i
crítica dels conflictes. Barcelona: Planeta-CEAC .
Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: Planeta-CEAC .
Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y
experiencias. Buenos Aires: Paidós.
Burguet, M. (1999). El educador como gestor de conflictos. Bilbao: Desclée De
Brouwer.
Bush, R. A. B. i Folger, J. P. (1996). La promesa de la mediación. Cómo afrontar el
conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los
otros. Barcelona: Granica.
Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa.
Casamayor, G. (coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina
en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó.
Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas
en educación para la paz. Madrid: La Catarata.
Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para
bachillerato y ed. Secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero.
Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos
creativamente … y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones.
(Original en anglès del 1989).
Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver
conflictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral.
De Bono, E. (1998). Seis sombreros para pensar. Una guía de pensamiento para
gente de acción. Barcelona: Granica.
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2003). La convivència
en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes
pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Díaz-Aguado, M. J. (1996). Programas de educación para la tolerancia y
prevención de la violencia en los jóvenes. Madrid: Ministerio de Trabajo y
Asuntos sociales.
Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Buenos Aires:
Paidós.
Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo
escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici.
Farré, S. (2004). Gestión de conflictos: taller de mediación. Un enfoque
socioafectivo. Barcelona: Ariel.
Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El
clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.
Fisher, R.; Ury, W.; i Patton, B. (1997). Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder.
Barcelona: Gestión 2000.
Girard, K. i Koch, S. J. (1997). Resolución de conflictos en las escuelas. Manual
para educadores. Buenos Aires: Granica.
Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el
ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique.
Ianni, N. D. i Pérez, E. (1998). La convivencia en la escuela: un hecho, una
construcción. Hacia una modalidad diferente en el campo de la
prevención. Buenos Aires: Paidós.
Jares, X.R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convivencia.
Madrid: Editorial Popular, S.A.
Johnson, D.W. i Johnson, R.T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escuelas.
Buenos Aires: Paidós.
Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual
de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.
Lederach, J. P. (2000). El abecé de la paz y los conflictos. Madrid: Los libros
de la Catarata.
López, M. (dir.) (2004). Enciclopedia de Paz y Conflictos. Granada:
Universidad de Granada.
Martínez de Murguía, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos. Una
guía introductoria. México: Paidós.
Moore, C.W. (1995). El proceso de la Mediación. Métodos prácticos para la
resolución de conflictos. Barcelona: Granica.
Muldoon, B. (1998). El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós.
Olweus, D. (1998). Conductas de acoso y amenaza entre escolares. Madrid:
Morata.
Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires:
Paidós.
Schnitman, D.F. i Schnitman, J. (comp.) (2000). Resolución de conflictos. Nuevos
diseños, nuevos contextos. Granica: Buenos Aires.
Segura, M. i Arcas, M. (2003). Educar las emociones y los sentimientos.
Introducción práctica al complejo mundo de los sentimientos. Madrid:
Narcea.
Six, J. F. (1997). Dinámica de la Mediación. Barcelona: Paidós.
Suares, M. (1997). Mediación. Conducción de disputas, comunicación y
técnicas. Barcelona: Paidós Mediación.
Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones
educativas.Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea.
Trianes, M.V. i Fernández-Figarés, C. (2001). Aprender a ser personas y a convivir.
Un programa para secundaria. Bilbao: Desclée.
Tuvilla Rayo, J. (2004). Cultura de paz. Fundamentos y claves educativas.
Bilbao: Desclée de Borwer.