Descargar ejemplar - Hemeroteca Digital

Anuncio
AÑO i
Madrid. 1/ de Diciembre de 1927. NUM. 23
Dirección-Administración:
Toda
Cañarías,
la correspondencia
diríjase
Apartado
Se
reciben
suscripciones
41.
Teléfono
i bérii;ii:aiiierícaiui.:iiiteriiacioimI
LETRAS"ARTE-CIENCÍA
10.820
al
30 CÉNTIMOS
SUSCRIPCIÓN
ANUAL.
Periódico quincenal (1 y 15 de cada mes)
de Correos
en las principales
, . , 1 España
y Países
del
) Convenio
postal
)
Hispanoamericano.
Extranjero
7,50
10,00
ptas.
75
núm. 7.081
DIRECTOR-FUNDADOR:
E. Giménez
Caballero
SECRETARIO: OuUlermo de Torre
librerías
TARIFA
ANUNCIOS.
DE\
-I
céntimos
la linea
Pólizas
de
suscripción.
Descuentos:
trimestre,
10 "¡^
semestre,
15 "/„
anual, 20 "L
mmimmmmmmémmmmmmmmi—máLmummUmmimimmimmmiim
EN LA BIBLIOTECA
EXPOSICIÓN
Fecha
de inauguración
El lunes 5 d e D i c i e m b r e , a las c u a t r o
d e la tarde, se inaugurará
la
Exposición
del Libra
catalán—organizada
por L A
CACETA
LITERARIA—,
en
las
salas
del
Palacio
de Biblioteca
y Muscos
(Pasco
de Recoletos,
2 0 , Madrid).
El acto promete
densidad
y
solemnidad.
Habrá un saludo de la
intelectualidad
castellana
Inicia la catalana.
,
Y a seguida,
la conferencia
primera
del ciclo de ocho que darán los
intelectuales catalanes.
Correrá
a cargo del emitiente y delicado historiador
y jurista don
Fernando
Valls Taherner.
Su título
será:
"Los estudios históricos y
arqueológicos".
Después
podrá visitarse
la bella insialación
de la cultura
catalana
contemporánea.
Miguel F e r r a : " L a aportación mallorquina y valenciana".
C a r i e s R i b a : " E v o l u c i ó n d e la l e n g u a
literaria".
C a r i e s S o l d e v i l a : " L a p r o s a y el t e a tro".
Feliú Elias: " E l movimiento artístico".
D r . B e l l i d o : " E l movimiento científico".
J u a n E s t e l r i c h : " L a edición catalana
y las d i r e c t i v a s del m o v i m i e n t o c u l t u r a l " .
itot
w^m
"'ísáW /
/
/
1
,
f
JOAN
bSTBLRICH
Director deJ'Bernat
Metge"
Horas de visita
L a s h o r a s d e v i s i t a a la i í x p o s i c i ó n
s e r á n las niisnnas q u e e s t é a b i e r t a la B i b l i o t e c a N a c i o n a l , o s e a , h a s t a las c i n c o
y m e d i a , ¡)ür las t a r d e s .
L o s m e j o r e s m o m e n t o s serán dé once
a u n a , p o r la m a ñ a n a , y d e c u a t r o a c i n co, p o r la t a r d e — e n q u e u n a c o m p a ñ a i i t e selecto d e B i b l i o t e c a s p o d r á i n f o r m a r
a l v i s i t a n t e tle c u a n t o d e s e e .
DEL LIBRO
Saludo
a
Cataluña
A p e n a s c u m p l i d o el p r i m e r a ñ o d e s u f u n d a c i ó n , J.,A G A C E T A L I T E R A R I A v e
i n i c i a r s e el c u m p l i m i e n t o d e u n o d e s u s m á s t e n a c e s ideales ( p o r el q u e camjxíó
d e s d e s u n ú m e r o i n a u g u r a l ) : la c o t n p r e n s i ó n i n t e l e c t u a l c o n C a t a l u ñ a .
L a E x p o s i c i ó n d e l L i b r o C a t a l á n — c o n s u ciclo d e c o n f e r e n c i a s — e n las salas
de nuestra Biblioteca Nacional d e M a d r i d , n o s parece u n acontecimiento d e tal
m a g n i t u d , q u e r e h u s a m o s casi el s u b r a y a r n u e s t r a d i r e c t a i n t e r v e n c i ó n p a r a p r o vocarlo.
El patronato intelectual castellano
Al
nacer
L A GACETA LITERAKI.\—el
i." de
Enero
del a ñ o
que va a
PUBLICACIONES
d e t a l f e n ó m e n o l i t e r a r i o d e la P e n í n s u l a .
P o r s u p a r t e — y l l e n a s d e r a z ó n — , las l e t r a s c a t a l a n a s , r e s e n t i d a s d e t a l i g n o -
t i e n d o d e v e z e n c u a n d o el h a l a g o d e o t r a s m i r a d a s — m i r a d a s e x t r a n j e r a s
(fran-
cesas e i t a l i a n a s ) — ( j u e v e n í a n a c o n s o l a r l a s f a l a z m e n t e d e e s e a j i a r t a m i c n t o
atroz
L A GACETA L I T E R A R I A , con sus modestísimas fuerzas, intentó corregir esa desv i a c i ó n vital d e n u e s t r a a t e n c i ó n c a s t e l l a n a : p e r o n o p o r pura política—es
Hay que señalar con vivísima gratitud y elogio la actitud de D. Francisco Rodríguez Marín, Director de la Nacional, dando toda suerte de facilidades, consejos y auxilios.
Asimismo, la amabilísima diligencia de su
Secretario, Sr. Lasso de la Vega.
La instalación
Se entrará a la Exposición por la puerta
central de la Biblioteca. Allí, un cartel conducirá la dirección hacia las dos Salas de ICxposiciones.
Las salas estarán ornadas de tapices y macetas.
Y los libros en bellas vitrinas y aptas mesas
recubiertas.
D. RAFAEL
VBHILS
<¡e la Cámara del Libro de Barcelona
La Cámara del libro
de Barcelona
ICs admirable la eficacia y la diligencia con
ijuc la Cámara del Libro de Barcelona ha secundado nuestra iniciativa.
Puede afirmarse que gracias a ella se celebra la Jíxposición, así como gracias a los auxilios de celo e inteligencia prestados también por el ilustre Director de Bernat Metge,
1). Juan L;stflrich.
De la Cámara del Libro barcelonesa debemos subrayar, con gratitud y sincera admiración, la lator de su presidente, Sr. Simón. Y
del secretario, Sr. Figucrola. (Figuerola, que
O. F. VALLS Y TABBRNER
se ha multiplicado en irradiaciones de velociQue inaugurará
las
conferencias
dad y entusiasmo.)
Asimismo, señalemos la fiebre simpática de
tocio el personal de esta Cámara para enviar
y catalogar cerca de seis mil libros. Citemos,
especialmente, a las señoritas Ana de Saavcdra y María M. Trepat, bibliotecarias, expresamente encargadas de arreglar y vigilar todos
E l ciclo (le c o n f e r e n c i a s a s c e n d e r á a los libros en Madrid, donde permanecerán todo
o c h o , b a j o el t e m a t o t a l d e : " E l m o v i - lo que dure la Exposición. Y a D. Ramón
m i e n t o c u l t u r a l d e C a t a l u ñ a , e n los ú l t i - Soldevila, fino, grato e inteligente secundador.
m o s veinticinco a ñ o s " .
L a s c o n f e r e n c i a s — c u y o d í a y h o r a se
a n u n c i a r á n p r e v i a m i e n t e e n la P r e n s a
d i a r i a — s e r á n ] ) r o f e s a d a s ¡jor los s i g u i e n t e s — y cniinentcs—^intelectuales d e C a t a l u ñ a : Valls y T a b e r n e r : " L o s estudios
históricos y arqueológicos".
La cantidad de libros enviados llegan a cerca de seis mil. Todos ellos pertenecen a una
Tonuis Garcés: " L a Lírica".
fecha posterior a 1900.
Una vitrina catalana
de la Nacional
La Biblioteca Nacional madrileña ha tenido
la delicadeza y acierto de oOrecer el fondo antiguo catalán en ella existente en una vitrina,
(lue podrá ser admirada en medio de las otras
de libros contemporáneos.
Regalo a la Nacional
de libros catalanes
En grata correspondencia, muchos de los editores catalanes asistentes a la Exposición regalan parte de los libros expuestos a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Un banquete
Para conmemorar este bello acontecimiento,
catalanes y castellanos se reunirán a comer en
el Palace Hotel el día 15, en un banquete que
les ofrece el Patronato de Madrid.
Visitantes
catalanes
Probablemente llegarán a visitar la Exposición los editores Gustavo (iili y López Llausás, el escritor Gazie!, el Presidente de la Cámara del Libro, Sr. Simón, y otras relevantes
personalidades catalanas.
Clausura
La fecha fijada para la clausura es el veintivmo de Diciembre. No sería difícil que se prolongase algunos días más.
1)1\-|:K'SAS
CAÍALA
R
••JO-
Durante la primera década de
ío
abundan las ediciones a cargo de ms auiorcs
de obras diversas, principalmente poéticas. St
publican esporádicamente . citemos, por ejem, entre los autores de primera línea, algunas de las ediciones originales de Mar;)» •!! »'
las primeras de Josep Carner. Cabe cit >
rante este período, como serie de prosa J.;....
tiva, nutridas de los nuevos autores y de traducciones de los mudemos extranjeros, las colecciones de " E l Poblé Cátala" \ la biblioteca
"Joventut"; en esta última aij.uicio .Solitud,
(le Víctor C\italá; Marines i boscatye.'i, de Ruyra, etc., y en la primera Josafat, de P. Bertrana.
de Madrid.
Gratitud al señor Rodríguez Marín
DE
V I S T A S : '-EL P O B L É
\ ' E N T U T " Y OTRAS
r a n c i a y o l v i d o , m i r a b a n d e s p e c h a d a s i)or e n c i m a del h o m b r o d e la m e s e t a , s i n -
Los saludos de apertura y clausura de la
Exposición serán ofrecidos, en nombre de los
intelectuales castellanos, por "Andrenio" y
"Azorin"—ilustres maestros de Castilla.
Llegan a cerca de
6.000 los volúmenes
enviados
El renacimiento de las letras y de los estudios catalanes en el siglo pasado había de traducirse naturalmente en la producción de libros en catalán, Fin los dos siglos anteriores,
de extrema decadencia, por lo menos literaria,
no habíase dejado, sin embargo, de publicarse
continuamente en catalán, pero aquella producción era de un valor escasísimo o casi nulo.
Picó i Campamar, Uhach i Vinycta, Anicet
de Pagés y muchos otros, con algunas obras
de autores de sensibilidad más moderna, como
Joaquim Ruyra, Morera i Galicia, Salvador
Albert, etc. Su gloria principal consisto en sus
series de "obras completas", omht las del costumbrista Emili Vilanova, en doce volúmenes:
las de Jacint Verdaguer, en edición popular,
de treinta volúmenes, y, más recíentemí,:;
obras catalanas de Miquel S. Olfver y
las de Costa i Llohera. Desde •'
í estd
parte, la labor de esta editoi
•ousagrado a estas últimas obras y a i^i
tatana. Ahora se están publicatido i
completas" de Mariaii Aguiló. Lan/o tamiju-ii
la Jl-lu.ttració Catalana ediciones ilustradas de
mérito, cx)mo L'.4t¡ántida. con dibujos de Xiró,
y el Viaje alrededor del mundo, del
pintor
Olagucr Junyet.
c a m b i o , la i n t e l e c t u a l i d a d c a s t e l l a n a a]ienas si s e d a b a c u e n t a (o se q u e r í a d a r )
Andrenio y Azorin
representarán a
Castilla
conferenciantes
catalanes
El renacimiento de
las letras catalanas y
la edición
finar—,
decir, p o r
D . R a m ó n G ó m e z d e la S e r n a .
e s a i m p u r a y r e p u g n a n t e política d e l v i e j o r é g i m e n , q u e sólo b u s c a b a c o m p o n e n D. Luis Araquistain.
d
a s ínfimas y d e l e z n a b l e s — , s i n o p o r u n ideal a n c h o , l i b e r a l í s i m o y d e d i m e n s i o D. Gregorio Marañón.
D. Américo Castro.
nes históricas.
D. Lorenzo Luzuriaga.
A l g o d e él h a d e b i d o ])ercibir Catalui'ia, c u a n d o p o r s u p a s o n o n n a l , s e r c n a D . F'élix L o r e n z o .
¡
n
e
n
te, c o n u n a cordialidad q u e — ¿ l o d i r e m o s ? — h a c e centenas d e años n o ponía
D. Agustín Millares.
D. Manuel G. M o r e n t e .
en s u s r e l a c i o n e s c o n n o s o t r o s , a v a n z a c a r g a d a d e l i b r o s y d e h o m b r e s e m i n e n t e s
1). I g n a c i o B a ü e r y L a n d a ü e r .
h a s t a n u e s t r o m i s m o c o r a z ó n d e Castilla.
D. Gustavo Pittaluga.
H o y : u n a s m i n o r í a s — l a s d e la i n t e l i g e n c i a — r e a l i z a n la p r i m e r a c a u t e r i z a c i ó n
D . J o s é R u i z Castillo.
D. Luis Santullano.
d e las i n c o m p r e n s i o n e s : m i r á n d o s e c a r a a c a r a : s a l u d á n d o s e c o n liliertad y r e s D. A . G. de Amezua.
peto.
D. F . Rivera y Pastor.
L A GACETA L I T E R A R I A saluda emocionadamente a Cataluña en su representaD. Luis Jiménez de Asúa.
D . J u a n d e la F2ncina.
c i ó n selecta d e la E x i x ) s i c i ó n d e s u C u l t u r a . Y d e s e m p o l v a n d o u n a s v i e j a s p a l a b r a s
D. Enrique de Mesa.
d e M e n é n d e z P e l a y o , d e e s e m a e s t r o d e t o d o s (el g r a n c a s t e l l a n o q u e a m ó y c o m D . Dcmningo B a r n é s .
prendió a Cataluña como luego ningún otro, y a quien h a y q u e reivindicar como
Conde de Rodríguez San Pedro.
D . A l v a r o Alcalá Galiano.
s u s s u c e s o r e s — l o s fríos t r a d i c i o n a l i s t a s n o lo s u p i e r o n n u n c a h a c e r — ) , e x c l a m a :
D. Ricardo Baeza.
" ¡ C a t a l u ñ a : d e s t i n a d a a c a s o e n los d e s i g n i o s d e D i o s a s e r la c a b e z a y c o r a z ó n
D. Roberto Castrovido.
d
e la E s p a ñ a r e g e n e r a d a ! "
D. Fabián Vidal.
D. Javier de O r t u e t a .
D. León Sánchez Cuesta.
Según estadísticas, parece ser que es un 80
D. Rafael Caro Raggio.
por 100 de lo publicado realmente en catalán
D. Pedro Sáinz Rodríguez.
durante ese tiempo hasta la fecha.
D. J . I ^ s s o d e la Vega.
D. Luis Bello.
D. Julián Martínez Reus.
D. Francisco Beltrán.
S e c r e t a r i o g e n e r a l : D . E . G i m é n e z Caballero.
E l C o m i t é o r g a n i z a d o r del L i b r o C a talán, en Barcelona, ha estado compuesto
p o r los s i g u i e n t e s n o m b r e s :
D . R a f a e l V e h i l s , d e la C á m a r a Oficial
del L i b r o .
D. Luis Bertrán y Pijoan, periodista.
D. Jordi Rubio Balaguer, Director de
la B i b l i o t e c a d e C a t a l u ñ a .
] ) . Tonií'is G a r c é s , c r í t i c o .
1). J o a n G i v a n e l , b i b l i o t e c a r i o .
D . A n t o n i o L ó p e z L l a u s á s , '-.iditor.
D . J u a n E s t e l r i c h , D i r e c t o r d e la F u n d a c i ó n ].k'rnat M e t g e .
CATALÁN
e s t a b a n las l e t r a s c a t a l a n a s e n el m i s m o a u g e y e s p l e n d o r (¿ue h o y d í a ; ])ero, e n
ExcmOi S r . l^ique de Alba.
D. R a m ó n Menéndez Pidal.
D. José O r t e g a y Gasset.
D. José A . de Sangroniz.
D . Nicolás M . " de Urgoiti.
D. Gabriel M a u r a .
D. Francisco Rodríguez Marín.
D. José Castillejo.
D. E . Gómez de Baquero.
D. Ángel Ossorio y Gallardo.
"Azorin".
Eí comité catalán
Los
NACIONAL
R. M I Q U E L I P L A N A S . — • ' S O C I E T A T
CATALANA D E BIBLIOFLLS"
D.
Secretario
JOSÉ.FiaUBROLA
de la Cámara del Libro de
I arceijna
Durante este mismo periodo, o poco más o
menos, R. Miquel i Planas, continuando en
cierto modo la labor iniciada años atrás ]xn\í. Aguiló, ha realizado una excelente la\an
con sus clásicos catalanes y sus ediciones de
bibliófilo. Después de dicha colección de Aguiló, y aparte los autores antiguos publicados
por L'Aven(, lia sido necesario, hasta ahora,
acudir a las ediciones de Miquel i Planas para
el conocimiento de una buena parte de la literatura catalana antigua, tanti) en lo que concierne a obras orígmales como, por ejemplo,
las de Roig de Corella, cancionero.s, leyendas
y viejos cuentos populares, cü'jmo en traducciones de alto valor literario. Como decimos,
las ediciones de bibliófilo .son, por otra parte,
sobre temas también de bibliofilia, y sus iH'llas
encuademaciones, renovando esc arte, otras características de la labor editorial de Miquel i
Planas. Dentro del mismo género y perícKlo,
hay que citar las publicaciones (unos doce vo'•'•
es) de la "Societat Catalana de Uibliofil
como los tirajes sueltos de Oliva de Vilanova.
Dejando apaile i'sa baja literatura popular satírica, humorística, t<>-itral y piadosa, que ofrece sólo un valor de curiosidad, aun a partir
de los comienzos del resurgimiento, hacía el
1840, la producción se reduce a cjbras poéticas
y, en general, al diverso movimiento literario
que .se realiza en torno de los Juegos Florales.
Hemos de esperar hacia el 1870 para encontrar
una producción algo regular. Se publican ya
entonces libros diversos en Barcelona, en Valencia y en Mallorca. Tardarán a surgir aún
colecciones o .series de publicaciones sistemáticas. Cuando en i88i la Reina Regente viníj
a presidir los Juegos Florales, quiso hacerse
una demostración de las mejores producciones
del resurgimiento. Todos aquellos libros cabían holgadamente en una vitrina, y era necesario el apoyo mutuo para que pudieran sostenerse. Eran, eso sí, escogidos. No se crea,
sin embargo, en un olvido popular de la lengua materna, n o ; los coleccionistas de impresos catalanes del ochocientos cuentan por millares .sus títulos. Es una producción abundante
y caótica. Han surgido y se han afirmado los
.iirandes nombres del Renacimiento, M, Aguiló,
Vilanova, Milá i Fontanals y toda la cohorte
(le los Juegos Florales: poetas, novelistas, prosistas de todo género, folkloristas, historiadores. En el teatro, después de I'itarra, ha aparecido el genio de (iuimerá. La lírica ha dado
un gran poeta: J. Verdaguer, Reunir, sistematizar todo esto, sería interesantísimo. E.se ochocientos no es despreciable, ni mucho menos,
.Sólo que, editorialmentc, no hay método, ni
orientación. Se edita menos de lo que .se produce, y a veces se edita también mucho que
un editor no hubiera dado nunca a luz. Por
aquel tiempo se fundan y arraigan en BarccI lona las grandes casas editoriales, que dieron
' tan íluerte impulso a la edición española. Esa
organización no se aplica al libro en catalán.
"La Rcnaixensa" recoge parte de la mejor
producción. Pero, regularmente, se edita—porque así se produce—a la buena de J)ios. NinBL LIBRBRO LOPHZ LLAUSÁS
gún entusiasta siente el estímulo editorial; ningún industrial ve iwsibilídades comerciales en
el libro en catalán. De este período nos queda " C O M I S S I Ó KUILÜRA I ' '
la bella colección de clásicos catalanes de MaD E R. L L L I
rian Aguiló, el primer restaurador del idioma.
Citemos aun la colección anual de los Juegos
En 1906 comenzaron
iail.
Florales.
ca las obras de l>¡ainoii i.iiiii en t.:>plendida
BL BDITOR
SIMÓN
edición. La inició el sabio lulista Mateu ObraPresidente
de la Cámara del libro
catalán
dor, y la continúa hoy Mn, Salvador Galinés
"L'AVENC"
con idéntica exigencia científica. Lleva jiublilis a fines de siglo cuando aparece la prime- cados unos catorce volúmenes, entre los cuales
ra organización editorial con fuerza expansiva hay el "Blanquerna", el "Félix de les meray con una orientación definida. Los elementos veíles", el "Llibre de contemplació", etc.
de la famosa revi.sta "L'Aveng" fundan la biblioteca del mismo nombre, que publica tal vez
lo más interesante de los últimos año.s del si- " S O C I E T A T CATAT ANA D ' E D I C I O N S "
glo pasado y del primer lustro del presente.
Entre 1910 y H),.
el desarrollo de la
Clásicos catalanes; traducciones de los autores colección de la "Sotictal Catalana d'Edicions".
extranjeros más en toga entonces; los nom- Publica, durante este periodo, unos setenta vobres destinados a futura celebridad en la lite- lúmenes de prosa narrativa, poesía y en.sayos,
ratura catalana contemixiránea, constituyen el con otros de carácter histórico y político, y
publicará
fondo de su abundante catálogo. Allí eiiam- algunas traducciones también de obra.s del mistramos las primeras obras gramaticales de mo carácter. En esta colección aiwrecen lil)ros
Pompen Fabra, primeras ediciones de Pere Co- de Ramón Casellcs, de Ramón Turró, de J^:)mrominas, Massó i Torrens, Pous i Pagés; las peu Gener, de Miquel S. (Jliver, de Apel-les
poesías de Miquel S. Oliver; el "Futurisme", Mestres, de Alcxandrc Plana; buen número de
EL "AFFAIRE" de QLOZEL
de Gabriel Alomar (1906), etc. Aparte todo los estudios {wlíticos de Rovira i V'irgili. H a y
EL ESCRITOR VISTO POR SU FAMILIA
esto, lo que constituye tal vez su mayor efica- allí la primera antología de la poesía lírica cacia es la pet|ueña colección jwpular, que duran- talana contemjKiránea.
te los diez primeros años de este siglo divulgó en Cataluña los grandes autores contempoE S T A N D O PRÓXIMA LA ráneos del extranjero (entre ellos, iK)r primera " I N S T I T U T D ' E S I Ü D I S C A T A I . A M S "
los escandinavos y los rusos) y los mejoTERMINACIÓN DEL AÑO, SE vez,
Con la fundación, cu 191^, ili i •Mristiliif
res del renacimiento catalán. Forma un conRUEGA A TODOS LOS SEÑO- junto de unos ciento veinte volúmenes, verda- d'Iístudis Catalana", la producción científica
notables: hay allí, por ejemplo, tra- de todo género obtiene hasta 1923 un desarroRES SUBSCRIPTORES QUE deramente
ducciones de Maragall, las primeras obras de llo que podemos calificar de extraordinario. La
.sección filológica ha publicado el "Diccionario
CxIREN EN EL PRESENTE Diego Ruiz, etc.
Aguiló", una copiosa biblioteca de r'.iiiili.w
MES EL IMPORTE DE SU
filológiajs (ló volúmenes), con alguii
'IL-LUSTRACIÓ CATALANA"
de estudios fonéticos, su Kiletn
SUBSCRIPCIÓN P A R A EL Casi al mismo tiemí» qur el i-iiiurz.> do mencs
leclologia catalana desde l y i j a 1925, la gra
PRÓXIMO AÑO 1928, CON EL L'Avcití, y coincidiendo cnn rl ijrnmin CK mática y el diccionario de l'abra, el AÍLT; !in
tnayor actividad, nace la ll-lusl'-artó
dt- güistico de Griera, las traducciones l¡
I^'IN DE EVITAR TODA INTE- su
talana, revista gráfica que dirige F. Matiu, Frederic Glasear, la edición crítica di .
RRUPCIÓN EN EL SERVL otra organización editorial que reúne lo que sias de Ausias March, la traducción de .V!¡uiia,
llamar, desde un punto de vista me- en verso, por María Antonia Salva, \ !,i, de l i s
CIO, ROGANDO AL MISMO podríamos
ramente literario, los elementos conservadores, Bucólicas virgilianas por Riber, i ' t . l a ser
TIEMPO TODA CLARIDAD por contraste con la significación avanzada de ción histórico-arqueológicü tiene 1 iiem.. ni..
L'Avcnf. Desde 1900, o poco después, hasta
ejemplos) las "I'inturas nim,.'
EN LOS NOMBRES Y PROCE- hacia el lyiS, la ¡l-lustració Catalana ha pu- algunos
Pijoan; las "Monedas catalanas", ix-i
la mayor parte de las obras de los au- Sisó; la "Arquitectura i-,,n!4tM,
p,,, , ^ig
DENCIAS, PARA SUBSANAR blicado
tores de la vieja escuela : Conrad Rourc, N a r - i Cadafalch y ntnis,
nienes de
CONFUSIONES.
cis OUer, J. Pin i Soler, Apel les Mestre.s, "Documentos para e! .
. ... ..ultura ca-
[\ iü di! OiniliK ( i i . U)
"La Gaceta Literaria"
CINEMA
Página seguada
LA G A C E T A
LITERABIA
ilana medioeval", por Rubio i Lluch, y sus bles publicaciones sueltas, entre las cuales se fusamente ilustrados. Esta obra será el resu- y otra con la traducción sola. Cuando la edi-Revista de Poesía.
célebres "Almarios" (st-b hasta la fecha). De hallan las primeras ediciones de los poetas de men de los conocimientos sobre historia de Ca- ción del texto ofrece alguna mejora sobre las
-Revista des IJibres.
la sección de Ciencias citemos los Arxius, los la última generación y un cúmulo de obras taluña hasta el día. ECnfin,la "Librería Cata- mejores ediciones extranjeras, se hace también
—La Páranla Cristiana.
who volúmenes de la Societat de Biología, los curiosas, libros impresos, no sólo en Barcelo- lonia" administra diversas producciones, como una edición del texto antiguo solo. H a y ade-P'ida cristiana.
fascículos de Fauna malacológica y Flora de na, sino también en Mallorca, Valencia, Caste- las "Edicions Diana", que ha publicado tres más tirajes especiales de lujo en papel JapcSn
-Reseña
eclesiástica.
Cataluña y algunos estudios filosóficos, en que llón, Gerona, Sabadell y otras poblaciones que libros de Josep Plá, y el " R a m d'Olivera", ex- y en papel de hilo. Lleva, hasta ahora, publi-La Ven de l'Angel de la Guarda.
se destaca Natura i Historia, del Profesor Do- no forman parte de ninguna serie ni colección, clusivamente dedicada a obras de crítica lite- cados unos treinta volúmenes. Estas obras han
-Estudis
franciscans.
rado Montero. Estos últimos años, aunque no editados por cuenta de los autores, de particu- raria, que lleva publicados algunos volúmenes adquirido una extensa difusión en Cataluña y
-Catalunya
francescana.
hayan cesado los trabajos del Institut, han de-lares o de los mismos impresores o libreros. de J. M. Capdevila, J. Estelrich y M. de Mon-un gran prestigio entre los filólogos extranje-El apostolado
francescaiw.
tolíu. H a editado, en fin, algunas obras de lujo ros. La Fundació ha formado una escuela de
bido disminuir considerablemente sus publica-Revista
d'Olot.
ilustradas
o
para
bibliófilos.
ciones, (iracias a generosos mecenajes, como
humanistas, entre los cuales descuellan J. BalLIBRERÍAS
-L'amic deis Arts.
la Fundación creada pt)r F . Patxot, han pocells, C. Riba, L. Nicoiau d'Olwer, C. Car-D'ací
d'ollá.
dido sostenerse algunas, como la colección de
dó, etc.
Una buena parte de esta producción, impor"FUNDACI(5 BÍBLICA C A T A L A N A "
EN PROVINCIAS
'• Crt'iniques catalanes", inaugurada con la pu- tantísima por su calidad, es administrada peír
blicación de los "Gesta comitum", edición crí- la antigua Llibrería Verdaguer, que ha publiEn
la
"Revue
des
études
latines"
así
expu-Ciutat
(Manrcsa).
Al principio del año en curso, la "Fundació
tica de Massó-Torrents y Barrau-Dihigo.
cado, por ejemplo, las ediciones originales de Bíblica Catalana" inició sus publicaciones con so el director de Bernat Metge el propósito de
-Pía i Muntanya
(Balayuer).
López-Picó
y
muchísimas
otras,
y
por
las
lil.;i nUiHoteca de Cataluña, en estrechas rc-Vida Lteidctana
(Lérida).
la edición del texto griego de la "Sinopsis esta fundación:
l.uiniitN M>n el Institut, ha publicado su " B u t - brerías Puig i Alfonso, Babra i L'Arxiu, que Evangélica", del P , Lagrange. InmediatamenIk-ti", consagrado a investigaciones literarias tienen en depósito muchas obras de primera te después, se publicó la misma "Sinopsis ,
Nosotros n o podíamos ofrecer textos
En la "Biblioteca Joventut" (unos 70 volúy bibliográficas. H a editado, entre otras obras calidad. La Editorial Luis (iili publicó algu- con la traducción catalana en frente, por los r e s t a b l e c i í J o s : a p a r t e n u e s t r o A u s o n i o ,
menes) vieron la luz primera ediciones de Verbibliográficas, su catálogo de la "Biblioteca nas ediciones del poeta Josep Carner y otras P P Ll Carrera y J. M. Llobera. Recientede Guerau de Liost (Bofill i Matas), con su mente ha inaugurado, con la publicación del que, s i n m o d e s t i a , p r e s e n t a u n t e x t o b a s - daguer, A. Mestres, Maragall, Víctor Cátala
Cervantina Bonsoms", por J . Givanel, etc.
colección de les "Ules d'or", que contiene tam- "Génesis" y el " É x o d o " , su edición de la Bi- t a n t e m e j o r a d o e n r e l a c i ó n c o n el d e (Solitut), J. Ruyra, Diego Ruiz, P. Gener, A.
Cual, etc., y traducciones de Strindberg, Rusbién traducciones de María Antonia Salva.
CORPORACIONFIS CATALANAS
blia, traduccii'jn de los textos originales, que P e i p e r , r e p r o d u c i d o t o d a v í a e n l a s e r i e kin, Ibsen, Bjornson, Hautmann, etc. Esta Bitiene como principal objetivo dotar al catalán L o e b , n u e s t r o s t e x t o s s e l i m i t a n , g e n e - blieteca, con la del "Poblé Cátala", son admiAl lado de la Iabt)r del Institut, protegida
moderno de una completa versión de la BiM A R T I N , S A L V A T , GILÍ
nistradas actualmente por la casa " F a r r é y
¡«,1 iii Diputación y la fenecida Mancomuniblia, eminentemente literaria. De todas estas r a l m e n t e , a s e g u i r l a s e d i c i o n e s m á s a u t o - Asscnsio.
Casal del Fomento de la Piedad Catalana
d;i(!, cate consignar las publicaciones del_"Conde las coObras importantes de este período han sido publicaciones se hace un tiraje en papel de hilo, rizadas'i con el enriquecimiento
scj.i J e Pedagogía de la Mancomunidad", como publicadas por editores dedicados preferente- fabricado a« mano por la^ casa Guarro.
rrecciones
aportadas
por la critica y los
la revista "Quaderns d'estudi" (1914-1923)- ^'e- mente al castellano; así, por ejemplo, Alberestudios
posteriores.
dicada especialmente a cuestiones de pedago- to Martín, con sus seis tomos de "Geografía
"EDITORIAL BARCINO"
N o s o t r o s t e n e m o s u n a exjxiriencia q u e
j,'i;i: la colección "Minerva" (unos 30 fascícu- de Catalunya", por Carreras-Candi; la t^asa
lusí, de conocimientos indispen.sables, en que Salvat con su extenso "Diccionario de la lenp
u
e
d e p a r e c e r c u r i o s a e n el siglo X X . Y
han aparecido excelentes resúmenes de diver- gua catalana"; la Casa Gustavo Gili, con su En 1924 iniciaba sus publicaciones otra orsas ciencias, como la Prehistoria, de Bosch i edición de las obras completas de Joan Ma- ganización, la "Editorial Barcino", con su se- h e a q u í s o b r e q u é , v o y a l l a m S f o s l a a t e n Gimpera; la Lingüística, de Nicoiau d ' ü l w e r ; ragall, y diversas de Joan Alcover, Costa 1 rie " E l s nostres clasics", que se propone dar ción.
la Arquitectura Románica, de Puig y Cada- Llobera, P . Miquel d'Esplugues, Guerau de a conocer los antiguos autores catalanes en
E n c o n t r á n d o n o s e n el r e n a c i m i e n t o d e
ediciones escrupulosamente revisadas. Lleva
falch, etc., y pequeña serie literaria con an- Liost, etc.
una lengua q u e h a sido gloriosa e n l a
PRIMERA SERIE
publicados
trece
volúmenes,
con
parte
de
la
tologías de Ausias March y Bernat Mctge, y
obra de Bernat Metge, el " T i r a n t lo Blanc , E d a d M e d i a , q u e s i e m p r e h a s i d o h a b l a d a
traducciones de Rabelais, (ioethe, etc. Cabe ci" L I B R E R Í A E S P A Ñ O L A " , D E A N T O N I O '•Ramón Lluch", "Eiximenis", "Ramón Muntar, con esta-í publicaciones, las diversas obras
p o r n u e s t r o p u e b l o , p e r o q u e d u r a n t e v a - 1. L U C R E C I . — D E LA N.WURA (I vol.), por el Dr. Joaquim Balcells.
taner" y " T u r m e d a " . Poco después iniciaba su
LÓPEZ
de carácter técnico y escolar publicadas por
c o m o l e n - 2. C O R N E L I N E P O S . — V I D E S D'HOMES ILLUSTRES, por el Dr. Manuel de Montoliu.
"Colección popular", de la que lleva publica- r i o s siglos no ha sido utilizada
los organismos de en.señanza de la antigua
y en fin, la "Librería Española", de Anto- dos unos treinta volúmenes con obras de utili- g u a l i t e r a r i a , no.sotros q u e r e m o s h o y r e s - 3. X E N O F O N T . — R E C O R D S DE SÓCRATES, por Caries Riba.
Mancomunidad, como también los trabajos de
algunas instituciones especiales, como el Mu- nio López, que ha editado todas las obras (ar- dad práctica y algunas traducciones de grandes t i t u i r l a a s u r a n g o , d e p u r a r l a , h a c e r l a
Rtber.
sco Social y el Instituto de Orientación P r o - tículos, novela y teatro) de Santiago Russinyol autores; publícanse en esta colección los Viat- e l e g a n t e y sutil, y p a r a ello h e m o s r e c u - 4. CICERO.—DISCURSOS (I vol.), por el Dr. J. M. Llobera, J. Estelrich y Mn. Llorens
(unos 50 volúmenes), con sus Jardins d ií-s- ges" de Ali-Bey (el catalán Badía) y la Crófesional.
5.
S
É
N
E
C
A
.
—
D
E
LA
IRA,
por
el
Dr.
Caries
Cardó.
r r i d o a la traducción m á s concienzuda
Las diversas secciones de la Mancomunidad, nanva" y las esculturas de Claraso, otras obras nica'de Jaime I " . En 1926 inició esta misma
. .
como organismo político-administrativo, edita- de "Juli Vallmitjana, Apeles Mestres, Pompeu empresa su "Enciclopedia Catalunya , d«? la p o s i b l e d e l o s a u t o r e s a n t i g u o s . P o r e s t o , 6. PLATO.—DiALEGs (I vol.), por Joan Crexells.
rnii también diifersas publicaciones. Puédese ci- Gener, Pere Corominas, el Teatro de Vilano- que lleva publicados cinco volúmenes; inicia- lo q u e p a r a l a s o t r a s c o l e c c i o n e s e s , p r o - 7. CICERO.—BRUTUS, por Mn. Gumersind
Alabart.
tar, ixir ejemplo, las de la Sección Jurídica, va, la Columna de foc, de Gabriel Alomar, et- da con "L'expansió de Catalunya en la Medi- b a b l e m e n t e , s e c u n d a r i o — l a t r a d u c c i ó n e s
cíiu sus ediciones de textos de derecho cata- cétera, con otras de carácter popular y de di- terránia Oriental", de Nicoiau d'Olwer, ha p a r a n o s o t r o s l o e s e n c i a l — . E l p u n t o d e 8. A U S O N L — O B R E S (I vol.), por C. Riba y Mn. A. Navarro.
publicado, entre otros, un estudio critico sobre
lán antiguo, por Valls y Taberner, y, en fin, vulgación.
"L'Escultura catalana moderna", por I-. Itlias, v i s t a l i t e r a r i o t i e n e p a r a n o s o t r o s l a m a - 9. S É N E C A . — D E LA BREVETAT DE LA VIDA. D E LA VIDA BENAURADA, D E LA PROVIDENCIA,
los libros de deliberaciones y acuerdos del
y
un tratado geográfico de " L a Cerdan.va , y o r imijjortancia, p o r q u e a él s e e n c a r g a
por el Dr. Caries Cardó.
LA E D I C I Ó N R E C I E N T E . - T I R A J E S
Consejo v de la Asamblea de la Mancomunipor P Vila. También en 1926 inicio su Codad, con sus resúmenes de la obra realizada.
d
e
a
c
t
i
v
a
r
el
p
r
o
c
e
s
o
d
e
p
e
r
f
e
c
c
i
ó
n
d
e
l
10. X E N O F O N T . — O B R E S SOCRÁTIQUES MENORS, por Caries Riba.
lecció Sant Jordi", sobre temas religiosos, que
Paralelamente a la labor del Consejo de P e - \ partir de 1924. se intensifica extraordina- lleva publicados unos doce volúmenes sobre c a t a l á n m o d e r n o , h a c i é n d o l e p a s a r p o r l a
dagogía, pero con un objetivo circunscrito a riamente la producción de libros en catalán di-^ monumentos religiosos y algunas traducciones.
prueba humanística.
los problemas escolares de la ciudad de Bar- rígidos al gran público. Se ensancha el circuí*
SEGUNDA SERIE
celona, la Comisión de Cultura del Ayunta- de lectores. Aparecen nuevas editoriales con orC o m i e n z a a s e r cotiocido e s t e m i l a g r o
miento editó una serie de publicaciones, algu- ganización comercial. Se insinúa en cada una,
"BIBLIOTECA SABADELLENCA
del r e n a c i m i e n t o d e l a l e n g u a y l i t e r a t u r a
nas de las cuales figuran también en la Kx- una especialización que antes sólo había existido
11. T I B U L . — P o E S i E S , por C. Magrinyá y J. Mingues.
SALLENT
c a t a l a n a s e n l a s e g u n d a m i t a d d e l siglo
en tres o cuatro de las principales organizaciolK)SÍción,
12. P R O P E R C L — E L E G I E S , por el Dr. Joaquim Balcells y Joan Mingues.
Citemos, en fin, por su estrecha relación con nes Las entidades académicas, protegida.s por
A partir de 1924, ha iniciado su labor la ú l t i m o , s e g u i d o d e l r e n a c i m i e n t o c o m estas Corix)raciones, las publicaciones de la las Corporaciones públicas, suprimen casi por "Biblioteca Sabadellen(;a", que tiene publica- p l e t o d e t o d o u n p u e b l o . P e r o n u e s t r a 13. PLATO.—DiALECs (II vol), por Joan Crexells.
Junta de Museos (con sus catálogos y sus mo- completo su producción de libros científicos; en dos unos i s volúmenes, impresos por Sallent, l i t e r a t u r a , e n s u s c d m i e n z o s p r e c i s o s , n o
14. Q U I N T C U R C I . — HISTORIA D'ALEXANDRE EL GRAN (I vol.), por el Dr. Manuel dr
nografías sobre los pintores Simó (itimez, Be- cambio, fuera de estas instituciones académicas que ha editado también gran número de obras
iitt Mercader y F. Vayreda) y las del Museo y de toda protección, contando sólo con el apo- y ha inaugurado recientemente las selectas pu- ])odía s a t i s f a c e r , e n r a z ó n a s u j u v e n t u d ,
Monioliu.
las n e c e s i d a d e s d e l e c t u r a d e u n p u e b l o
<k: I. lencias Naturales, como son dignos de cita yo privado, se organiza, en menor escala la blicaciones de " L a Mirada".
15.
P
L
I N L — H I S T O R I A NATURAL (Ll. I-II), por Marfal
Olivar.
producción
científica,
que
adquiere,
sm
embarespecial los trabajos del árxíu d'Etnografía i
m o d e r n o y comfplejo; n o s o t r o s n o t e n e l-'olklore, dirigidos por el profesor Carreras i go en los últimos años una producción casi
16.
SÉNECA.—C0NSOLACIONS,
por
el
Dr.
Caries
Cardó.
m o s a i t t o r e s clásicos p r o p i a m e n t e d i c h o s
'EDITORIAL MENTORA'
Artau, y también los boletines, discursos y al- tan importante como antes, aunque de un ges i n o e n m o d e s t í s i m j a c a n t i d a d . E s el R e - 17. T A C I T . — O B R E S MENORS. (DIALECS DELS OR-ADORS, AGRÍCOLA, GERMANIA), por F. Margunas ediciones (el "Curial i Güelfa", p<jr Ru- nero algo distinto; así, en ixjco tiemp<), queda
Igualmente, en 1926 inició la "Editorial
bio i Lincha de l'Academie de Buenas Letras. llenado el vacio de la producción científica. Se
n a c i m i e n t o lo q u e h a f o r t i f i c a d o l a s g r a n torell, Miquel Perra y Lloren(
Riber.
exige, natui*imente, que esa producción tenga, Mentora" sus publicaciones en catalán, que
d e s l i t e r a t u r a s m o d e r n a s , h a c i a fines d e l 18. P L U T A R C — V I D E S PARALI.ELES ( T . L ) , por Caries Riba.
consisten,
por
ahora,
en
un
magazine
"
L
l
e
además de su valor científico, un mínimo de
" P U B L I C A C I O N S D E LA R E V I S T A "
valor cximercial. Al par que asistimos a esta giu-me", en una colección de novelas extran- siglo X V y c o m i e n z o s d e l X V I ; a h o r a
19. A R I S T O T I L . — P O É T I C A CONSTITUCIÓ D'ATENES, por / . Parran i Mayoral.
reorganización de la producción científica con jeras contemporáneas, en otra colección de au- b i e n , c u a n d o el R e n a c i m i e n t o llega a s u
Ivn el orden privado, ha realizado, entre 19» 5 el atK>yo particular, observamos cómo se inten- tores catalanes contemporáneos y en diversas
20.
Q U I N T CURCI.—HISTORIA D'ALEXANDRE EL GRAN ( I I vol), por Joan Estelrich y M.
V iv¿j especialmente, una intensa labor el g r u - sifican las organizaciones destinadas a produ- publicaciones ilustradas para niños. Citemos, g l o r i o s o a p o g e o , l a d e c a d e n c i a d e c a t a de Montoliu.
IKi intelectual de La Revista, dirigido por J. cir para el gran público. Sobre todo, es de entre sus obras, la reedición de "Jordi Fragi- luila e s y a i r r e i n e d i a b l e . E s t a v i c t o r i o s a
M. López Picó. Entre los 90 volúmenes que notar un aumento considerable en los tirajes; nals", de Pous y Pagés, y la incorporación al transforinHaciotí, absolutai y p r o f u n d a , d e
lia publicado, se encuentran las más caracte- en los primeros lustros de este siglo sólo ha- catalán de las obras de Blasco Itóñez, de sa- las l i t e r a t u r a s m o d e r n a s , e n l a c u a l l a s
TERCERA SERIE
i'ísticas obras en poesía, crítica y ensayo de bían obtenido tirajes considerables las colec- bor local valenciano.
m
e
j
o
r
e
s
c
r
e
a
c
i
o
n
e
s
s
e
i
n
s
p
i
r
a
n
e
n
l
a
a
n
estos últimos diez años. Entre dichas obras cioius de carácter popular, y a bajo precio, y
(ix>r desgracia, casi todas ellas agotadas), hay las obras de los autores de más nota, como
t i g ü e d a d , c o i n c i d e c o n el a n u l a m i e n t o d e 21. P L U T A R C . — V I D E S PARALLELES ( T . I I ) , por Caries Riba.
"EL P A T U F E T " Y "BIBLIOTECA
la DíiiTit.Ta producción pt)ética y critica de Car- X'erdagucr, o bien las que habían aparecido^ en
n u e s t r a n a c i o n a l i d a d p o l í t i c a . N o s o t r o s 22. S É N E C A . — D E LA CONSTANCIA DEL SAVI. D E LA TRANQUILLITAT DE L'ESPERIT, D E L'OCI.
GENTIL"
;
¡Kicsias del rosellonés Josep S. Pons, medio de cierto movimiento popular, corno " L a
h a b í a n l o s — a n t e s q u e n a d i e e n l a i^cnínD E LA CLEMENCIA, por el Dr. C. Cardó.
,;
ana Arderiu, J. Folguera, F . Solde- Vida Austera", de P . Coromines. Fué la EdiCitemos, en fin, la Biblioteca " E l Patufet",
vüa > <iiros, V obras críticas y ensayos de L. torial Catalana quien en 1917 inició con suspara niños, que lleva publicados unos cincuen- s u l a i l i é r i c a — c o n t r i b u i d o al p r o g r e s o d e l 23. HORACI.—SÁTIRES I EPÍSTOLES, por / . Ribas y Mn. Ll. Riber.
Nicoiau d'Olwer, López Picó, F. Elíes, etcé- publicaciones un aumento considerable en los ta volúmenes de literatura infantil, como tam- h i r a n í i n í s m o : e n el m o m e n t o d e r e c o l e c t a r
Ramón.
tera. Publicó también una serie de pequeños tirajes; si antes, regularmente, aparte las ex- bién otros de la •'Biblioteca (ientil", de nove- los f r u t o s y los beneficios i^erdimos l a 24. P A L L A D I . — H I S T O R I A LAUSÍACA, por Dom Antoni
volúmenes de arte, dando a conocer, en resu- cepciones mencionadas, no se excedía casi nun- las para señoritas, publicada p<5r J. M. Folch
25.
P
L
I
N
I
F
:
L
J
O
V
E
.
—
L
L
E
T
R
E
S
(
T
.
L
)
,
por
Mar(al
Olivar.
men, la obra de nuestros mejores artistas, los ca de los 1.000 ejemplares, y aun en las pri- y Torres, que ha obtenido tirajes que ascien- c o n c i e n c i a n a c i o n a l , q u e n o s h u b i e r a p u e s Calmes.
escultores Clara, Casanovas; los pintores Sun- meras ediciones de poetas no se pasaba, por den a 20.000 ejemplares, los mayores, sin duda, to e n c o n d i c i o n e s d e r e c o g e r l o s . R e g r e - 26. C A T O . — D E AGRICULTURA, por Mn. Salvador
yer, <;anals. Nogués. etc. H a publicado, en fin, ejemplo, de los 300, la Editorial Catalana lan- de la producción catalana actual. A éstas hay sadf/S a l a b a r b a r i e , e s t a m a g n í f i c a t c n - 27. P L U T A R C — V I D E S PARALLELES ( T . I I I ) , peír Caries Riba.
traducciones en versti de grandes líricos uni- zó su Biblioteca Literaria contando con milla- que añadir la "Biblioteca Mon Tresor", de taitiva d e h a c e r r e v i v i r la a n t i g ü e d a d
28. P L I N I E L JOVE.—LLETRES. ( V . I I ) , por Mortal
Olivar.
versales, y en las páginas de sus cuadernos de res de sutwcriptores, y algunas de sus obras,_a obras de semejante carácter.
e n t e r a — a r t e s , ciencias, letras,
incluso
publicación quincenal se reveló la nueva gene- pesar de tirajes de cuatro y cinco mil, están
29. O V I D I . — H E R O I D E S , por A. JW.» Trepat i A. M.<^ de Soavedra.
ración literaria.
instituciones—no podía interesarnos prohoy completamente agotadas. Aquello, que diez
años atrás era una excepción, es ahora una ciTEATRO.—BONAVIA
fundamente.
fra casi CTirriente.
"LDITORIAL CATALANA"
Y a h o r a , d e s p u é s d e c u a t r o siglos, e s Capítulo aparte merece la producción teaAlgunas de las organizaciones que tenemos
Pero la gran difusión lii'l libro catalán en aún por reseñar hace ya algunos años que em- tral. Basta decir que se conocen más de dos t é r i l e s y l a m e n t a b l e s , n o s o t r o s v o l v e m o s
fstos últimos tiempos, entre^el gran público, pezaron intensamente su lalxir (p<jr ejemplo, mil títulos de teatro catalán a partir del re- a s e n t i r , c o n m á s i n t e n s i d a d , p r o b a b l e Dirección: Vía Layetana, 3 0 - 7 . ° Apartado 7 8 9 . B A R C E L O N A
I>ertcnece a la "fiditorial (Catalana, S. A . " ,el "Foment de-Pietat Catalana"), pero la ma- surgimiento de las letras.
En cuanto a la producción contemporánea, m e n t e q u e c u a l q u i e r a o t r o p u c W o , l a n e fundada en 1917 ron potentes medios económi- yor parte de ellas se han desarrollado intensubstancia!.
buena parte de ella figura en las ediciones pci- c e s i d a d d e e s t e a l i m e n t o
cos. Inaugurando una \'erdadera organización samente en estos últimos años.
pulares de Bonavía, aparte los escasos volú- N u e s t r a l i t e r a t u r a , q u e s e h a e n c o n t r a d o
r .fit. I, ; r lanzó sus colecciones, llamadas " B i menes insertos en las colecciones literarias no r e n a c i d a e n p l e n o r o n j a n t i c i s m o , c a r e c e
¡,riwu,.i i .italana", "Biblioteca Literaria" y
especializadas.
•• Encidüpedia Catalana", con sus revistas ü'Aci
" B A L M E S , S. A . "
«^«^MiWi
a ú n e n g r a n p a r t e d e l e l e m e n t o clásico
i i'allá, Agricultura
y Economía i rinances.
p
r
o
p
i
o
p
a
r
a
h
a
c
e
r
l
a
v
i
a
b
l
e
.
N
o
s
f
a
l
t
a
el
De la "Biblioteca Literaria", que continúa puEl "Foment de Pietat Catalana", hoy " B a l EDICIONES DIVERSAS
blicándose, han aparecido ya unos 90 volúme- mes, S. A . " , se ha dedicado con preferencia a
e s t u d i o f e r v i e n t e d e la a n t i g ü e d a d g r e c o iii>, con traducciones de los autores clásicos, las obras de carácter piadoso. Esta potentísiDentro de los estrechos limites de esta re- l a t i n a . L o n e c e s i t a m o s , n o c o m o u n l u j o
(,>!ii() Homero, Sócrates, Virgilio; de los gran- ma organización, con sus centenares de peque- seña, no caben detalles sobre otras bibliotecas
s i n o c o m o el d i s f r u t e d e u n a
des clásicos de las literaturas modernas,^ como ños libros religiosos, ha esparcido en Cataluña y publicaciones sueltas. Dejamos aparte las d e panienus,
Shakespeare, Moliere, (ioethe, Manzoni, Di- millones de ejemplares. Al lado de la produc- ediciones a cargo de particulares (por ejemplo, n o b l e h e r e n c i a , r e c a í d a e n n o s o t r o s , y
ckens, Puixkin, (iogol, y de autores contem- ción de carácter popular, empezada hace unos las obras —seis volúmenes —del jurisconsulto d e l a cual n o h e m o s p o d i d o e n t r a r e n j w poráneos, como Mark Twain, Kipling, Arnold, quince años, ha organizado recientemente _ sus Martí Miralles); citemos tan sólo, sin pretenBcnnt'tt, Sienkiewicz, Lagerloí, Edgar Poe, publicaciones, de alto valor científico; así la der, ni mucho menos, agotar la materia, las sesión h a s t a e s t e d í a . L a s l i t e r a t u r a s m o Kellcr, hedías \mr Ins más celebrados estilis- colección de las "Obras completas de Balmes , publicaciones de Dalmau Caries, de (Jeroiia; d e r n a s , e n u n c a s o c o m o el n u e s t r o , n o
Pesetas.
tas, como Josep Carner, Caries Riba, E. Mar- en las que hay algunos volúmenes en catalán; las de la Tipijgrafía Balmesiana, de Vich, aiii p u e d e n s u p l i r a l a s a n t i g u a s . S i n o a b r e tínez-Ferrando, J. Ruyra, Ll. Kiber, Morera i kis nueve grandes volúmenes que constituyen sus cincuenta volúmenes (21 de la "Biblioteca v a e n s u s f u e n t e s n a t u r a l e s , G r e c i a y
(ialicia y otros.
las "Obras aimpletas del Dr. Torras i Bages , d'Autors vigatans"), más otras obras de CoMujeres de antaño: Tere.m Cabarrús (Madame Tallien). 1927, con tres retratos
7
R o m a , n u e s t r o s e n t i d o c u l t u r a l ¡¡eligra
1 .1 nueva serie (desde 1923) ha consagrado y los tres volúmenes que lleva publicados de llell, y los estudios históricos y arqueológicos
Mujeres de antaño: Lo Reina María Luisa, esposa de Carlos IV. — Mad
e
a
l
t
e
r
a
r
s
e
.
C
u
a
n
d
o
h
e
m
o
s
q
u
e
r
i
d
o
forde Gudiol; las del Polytechnicum, para la ene-.i)c«:i.il predilección a la publicación de auto- sus "Analecta Sacra Tarraconensia".
drid, I9¿7, con un retrato
8
señanza técnica ixistal; la " Revista de cieiicies tificar n u e s t r a m e n t a l i d a d , h e m o s d e b i d o
res atalaiK-s contemporáneos; en ella se enLa Reina María Luisa y Bolívar, con dos retratos
2,50
(uenitan ..liras de Salvadeír Albert, Roig i Ra- " R E V I S T A D ' E S T U D I S F R A N C I S C A N S " mediques" (veintidós años), y recientemente r e a l z a r la a s i m i l a c i ó n i n t e g r a l d e la h e Las mujeres de Fernando K//. —Segunda edición, corregida y aumentada,
las "Monografies mediques" (doce volúmenes
UTitós, 1;. Martínez Ferrando, Víctor Cátala,
con cinco retratos
5
publicados), que dirige el Dr. Aguadé; las del r e n c i a c l á s i c a , a ú n e n r i q u e c i d a p o r l a s
etcétera ; anteriormente se liahian publicado ^en
El Rey José Napoleón.—1.3. Misión del Barón de Agrá a Londres en 1808.—
La producción de obras de carácter religio- Orfeó Cátala, con el "Nostre Ideal", del maes- a^xirtaciones d e l o s h t t m a n i s t a s d e t o d o s
la nusnia «.lección otras obras de Víctor CáAlgunos cuadros del Museo del Prado.—Cómo .se recobraron y salvaron de
so ha sido también una especialidad de los ele- tro Millet; las de la "Librería Catalana", (jue
tala, t.ista I l.lolx-ra, Joaquira Ruyra, Lói>ez
los t i e m p o s y p a í s e s . H e a q u í c ó m o , e n
•egura ruina los de Rafael, que se llevó Bonaparte.—El Papa de Velázmentos
de
la
"Revista
d'estudis
franciscans
,
ha
publicado,
sobre
todo,
las
obras
poéticas
de
l'u.o,
u ella encuéntranse antologías
quez. Madrid, 1927. Con dos retratos y nueve fotograbados
8
dirigida por el P . Miquel d'E.splugues, quien Salvat Papasseit y algunas obras de lujo, como p a l a b r a d e u n o d e n u e s t r o s m a e s t r o s , la
¡K.fti.
laguer, Costa i Llobera y CarLos Embajadores de España en I'aris de lüSs a iH8g.—\_)on Juan Valera,
tiene aparte una copiosa producción filosófica, la "Catalunya pintoresca", de Xavier Nogués; e d a d d e o r o d e n u e s t r a l i t e r a t u r a n o e s t á
in'i l i a nuiui oírena). Merecen citarse^cspeDiplomático y hombre de mundo.—La Embajada del Conde de Gondomar
teológica y critica. El mismo Miquel d'Esplu- la "Editorial Muntañola", con sus publicacio- e n el p a s a d o , d e b e m o s b u s c a r l a e n el
eialnieiite entre las traducciones, la de la " ü d i a Inglaterra en 1613.—El estilo diplomático.--L^n discurso
6
gtjcs inició en i()26 la publicación de la revis- nes para niños, ilustradas por Obiols y otros
. ¡•••o
ntalanes", por Caries Riba;
OfiV).s- diplomáticos.—\.a
jornada del Condestable de Castilla a Inglaterra para
ta ••Criterium", especializada en temas filosó- artistas; el impresor Oliva de Vilanova, con p o r v e n i r .
I. hendccasílabos", ixir Ll. ficos y en el estudio, sobre todo, de la tradilas paces de 1604.—La Embajada de Lord Nottingham a España en 1605.
L a t a r e a filológica n o e s , p u e s , p a r a
sus impresiones varias (lleva unos 70 volúme1,,,,,,, , ,,, ;
ikespcare, también en ver- ción filos.'.fica (le Cataluña.
Rubcns, diplomático.—Antonio V a n D¿-ck.—Francisco de Vitoria, precurnes a la ECxixisición), su anuario de la "Socie- n o s o t r o s u n o b j e t o d e e s p e c u l a c i ó n p u r a .
sor de (jrocio.—La Literatura del Derecho Internacional de España duran.so. por ' .M<.rera i Galicia. L a "Biblioteca Catat Catalana d'Heraldica", sus ediciones de E s m á s bien u n m e d i o p a r a a g r a n d a r
toiiiMin . sclusivamente obras de aute el siglo X V I I . (Segunda edición, corregida y ampliada.)
7
talaiia" e.
Pin i Soler, Morera i Galicia, etc.; su colec"EDITORIAL FRANCISCANA"
iiiporáneos; citemos Massó
tores cata!
La Embajada del Marqués de Cogolludo a Roma en 1687 y El Duque de Meción de " E l s bells Ilihres", en los que hay las n u e s t r a l i t e r a t u r a , p a r a d a r l e la p a s i ó n
i. Torrents
,.,...,..„
Maura, J. Morató, S. Rus- F:1 grupea de los Padres Capuchinos tiene p<K'SÍas de Juan Alcover, y especialmente su i r r e d u c t i b l e d e la r e a l i d a d y d e l a e x a c dinaccli y la Cinryina. Segunda edición. Q i n un retrato
5
sinyol, J. Vayreda, Roig i Raventós, Josep M. además una copiosa producción de obras pia- magnífico "Llibre d'or del Rosari a CJatalunt i t u d , el d e s e o d e la j)recisión y d e la
PRÓXIMAMENTE APARECERÁ
d c ' S a g a r r a Ramón Cascllas. Prudencí Bertra- dosas de franciscanismo y de pedagogía. Asi ya". L a Biblioteca humanística de P i n i Soler.
„,i i.|,, Ih.
n la ••Editorial Catalana" la "Editorial Franciscana" ha publicado ya es- Ixis pequeños volúmenes consagrados^ a los ar- c l a r i d a d ; e s , s o b r e t o d o , u n m e d i o d e
España en el Congreso de Vietia, según la correspondencia oficial, de D. P e ,¡.;'., , • rir!
II publicó unos 36 volúme- tos últimos años unas cuarenta obras de pie- tistas catalanes contemporáneos y editados por d e s a r r o l l a r el g u s t o y la finura, d e p r e p a dro Gómez Labrador, Marqués de Labrador. Segunda edición, corregida
ii..ciuiicntos generales; merccen_ ci- dad y de estudios franciscanos con su revista G. Morli, como también la colección " E l s poe- r a r u n a c u l t u r a e n c i c l o p é d i c a y a m a b l e ,
y ampliada, con un retrato.
tes d'ara", dirigida por Tomás (iarcés; las d e d a r a n u e s t r o s e s c r i t o r e s las " c l a s t é s
>u especial interés respecto a Cata- "Catalunya franciscana".
ediciones del impresor Castells de Valls, con
¡iUia,
'• Prehistoria catalana", de Bosch ^ i
Estas obras se venden en todas las librerías y en la
í 'IMlj.
el " Canckmero", de Felipe Pedrell, y sus edi- de t o u t " , d e q u e h a b l a M o l i e r e .
la •'Flora medicinal de Catalunya",
" M O N K S T I R \)V. M O N T S E R R A T "
ciones "L'arc de B a r á " ; las de Viader, de
: Quer; la "Doctrina estética",
EDITORIAL DE F. BELTRAN
San Felíu de Guixols, con su edición monui Bages; el "Regíotialisme i
La imprenta de la Abadía de Montserrat ha
VALENCIA Y MALLORCA
Duran i Ventosa; el "Regim dado, paralelamente, en estos últimos años gran mental del "Tirant lo Blandí" y las recientes
jiHidi
PRÍNCIPE, 16.— M.MiKII)
.íunya", iKir Martí Esteve; un impulso a su labor. Aparte sus publicaciones publicaciones populares de la "Librería y T i voliiie
También en Valencia y en Castellón podríaixigrafía (Católica"; las diversas obras admi.aciotulisme",
de
Prat
de
la
periódicas,
como
"Vida
Cristiana",
ha
lanzaRiba ;
nistradas ix>r la "Editorial Poliglota", entre se señalar la publicación de diversas obras ca>.)fia crítica", de Ramón Tu- do ya una docena de volúmenes de su " Biblio- las cuales citaremos el "Flucologi" y la " S e t - talanas ; citemos, por ejemplo, recientemente,
rró, e;.
teca
Monástica".
Se
ha
especializado
en
todo
.
,
„
¡jublicado,
en
fin,
la
"Editorial
t alalaii
mana Santa", de Ll. Carreras; el "Cor quiet", las de la "Asociación Castelloncnse de Cultulibros ilustrados y para nifins; leis género de obras referentes a la Montaña Sa- de J. Carner; la " Prehistoria de la Península r a " . En Mallorca, aparte la edición de las ^ > i » « i i ^ «
íruerito^ » ^ ^ ^ M » ^ lili ^ % i » i ^ ^ % < » ' » > ^ ^ ^ * » i ^ ^ ^ ^ ^ > > ^ ^ i W ^ N ^ * ^ ^ ^ ^ ^ * ^ * ^ ' ^
<^^^MAiM^Mn^**^^NM^%a
grada.
Lleva
ya
publicados
seis
volúmenes
de
. :.ravillosos (populares), in.r Valeri
.Sen a
Ibérica", de L. Pericot, etc.; las publicaciones obras de Ramón Lluch, ya citadas, débense
sus
"Analecta
Montscrratensia",
consagrados
a
íures de Perot Marrasqui, por
Carl<(Kipulares de la "Central Catalana de Publi- mencionar las ediciones de Marqués, impresor
ia investigación histórica y literaria. H a ini- caciones" y de la "Editorial David"; los cua- en Soller, y el "Tresor dels A vis", publica11 ilu.straciones de Apa, etc.
ciado unos anales de "Catalonia Monástica". dernos sobre el arte catalán, publicados por J. ción folklórica de A. Ferier de A r t a ; los seis
" ASS( )i. l A C l O PK() r E C r O R A
Lleva publicadas, además, obras de excei)cii> P'oich y T o r r e s ; su "Historia del a r t e " y su volúmenes del "Almanac de les Lletres" y toda
1)1'; i.'i',. c . "
nal importancia, como la "Paleografía mtisK revista "Gazeta de les a r t s " ; los exquisitos ti- la producción de Mn. A. M. Alcover, con sus
cal gregoriana", del P. Sanyol, y " E l Smaí",
! !i la esfera meramente privada hay queviaje por la Arabia pétrea, por el P . Ubach. rajes del impresor Altes; los de Athenas A. ocho volúmenes de roiidalles mallorquines, sus
te.iisinnar también, como producción de este Recientemente ha empezado su monumental ()., con las publicaciones de la "Revista de la veinticinco años de " Butlletí del Diccionari" y
poesía" y de los "Amics de la ixiesia"; las los primeros fiascípulos que acaban de aparecer
jN;rk)do, todo cnanto editó entre 1915 V "923
ULTIMAS PUBLICACIONES
"Biblia de Montserrat", de la que lleva pu- versiones rabelesianas, en curio,sas ediciones, de de su "Diccionari catalá-mallorquí-valeiiciá",
••Associació protectora de IVnseyansa catalablicad.is los volúmenes del "Génesis" y el L. Faraudo, y tantas otras obras raras, curio- subvencionado por el Estado.
,j,i" l'ia .:,; , !.!••!...
'' '
'' tilo del li- ••Lxodo", lr;iducci(>n y notas del P . Ubach.
LA E S C U E L A A C T I V A , por Ad. Feírihe. Trad. y prólogo del Prof. Tomás y Samsas u originales editadas por los propios autoli;..
aial.i:! til ¡''T
''«' estudio
per. 10 pesetas.
res
;
las
obras
de
J.
M.
Junoy
y
su
reciente
ias escuelas. La obra eiiuie/aha tan sólo
1-:L E V A N t i E L I O D E B U D D H A , referido según le)s documentos más antiguos, por
L
A
S
R
E
V
I
S
T
A
S
"Nova
revista";
las
de
la
"Páranla
cristiai liarse, pero contaba ya con apijrtaciones
"LLIBRERÍA CATALONIA"
P. Carus. Trad. directa del inglés por Rafael Urbano, j pesetas.
n a " ; las de la "Biblioteca Horizonts", tam,¡i
\celente calidad; así -.ti '•. fie de biograEL P R O B L E M A S O C I A L , por Martínez Santonja. 5 pesetas.
No se tendría una idea ni siquiera aproxil a • ¡ilnería Catalonia" continúa desde 1923 bién católica; la "Biblioteca Damisd-la", para
ha^ de catalanes ilustres
Mi!a i Fontanals,
EL M É T O D O D E C R O L Y , por Hamaide. Prefacio del Dr. Claparéde. Trad. de S.
ix.r Rubio i Lhich; Pan ( lau,,, iior Rovira i la ••l'.ihioleca Literaria" de la "Editorial (.Ca- señoritas, de la '• líditorial Pegaso (12 volú- mada del movimiento intelectual en Cataluña
Pintado, con grabados. 5 pesetas.
en estos últimos años si no diéramos, por lo
\ irsili, ( t e . , «11 •• Historia critica de la lite- talana", l'alita también el magazine "D'Aci i menes).
L E G I S L A C I Ó N S O B R E A U T O M O V I L I S M O . Reglamento de circulación. Patente
menos, una lista de las revistas de carácter
, . . . . ; . . , . , ! . . . . .i..i :-;,,-,•' |)(,r Manuel de Mon- D'.Aliá" y las revistas "Agricultura i Ramanacional. Tabla de potencias fiscales. Líneas de autotransportes. 10 pesetas.
científico y literario que han visto la luz pú: iistoría de Catalun- d e n a " \ " l'^eoiKiniia i Financís". H a inauguM I S M E M O R I A S , por l^cpe Rubio. Treinta y nueve años de actor y catorce de problica
o
que
se
continúan
publicando:
rado
en
i(j¿4
su
'"Biblioteca
Catalonia",
en
la
iier y !'. Soldevila;
"FUNDACIÓ BERNAT METGE"
fbsor numerario de Declamación del Real Conservatorio de Madrid. Prólogo de
dirigidos por el ar- r|uc se han revelado nuevos prosistas, y en la
Francos Rodríguez, con grabados. S pesetas.
La "Editorial Alpha" publica las obras de
as obras diversas de que figuran obras recientes de P. Corominas,
Prudenci üertiana, Puig i Fcrreter, Caries la "Iñindació Bernat Metge" y "Fundació BíR E V I S T A S C A T A L A N A S , 1927
Estas obras se vetiden en todas las librerías y en la
Soldevila. (", A. Jordana. Edita los "Qnadhrns blica Catalana". La primera, bajo la dirección
hiaiis".
.'iene
.le
biograiíías
de
ilustres
catalade
J.
Kstelricli,
inició
sus
publicaciones
en
KN M,M«F,LONA
AS
EDITORIAL DE F. BELTRAN
l'LIU !* A( í
m - ci.iiteinp.iráneos, como Rusiñol, Turró, \<)¿i: su objeto es incorixirar a la lengua ca'
a
i
n
b
ó
,
.Millct,
etc.
Publica
la
"Historia
de
talana
las
obras
de
los
autores
griegos
y
la—Revista
de
Catalunya.
Hasta aquí liemos re.sii
PRÍNCIPE, 16. — MADRID
I, aia,liifia", de Rovira i Virgili, de la que han tinos. Publica una edición del texto antiguo
—La Nova
Revista.
torial realizado cspecialm.
;il.
111<
ido
ya
cuatro
grandes
volúmenes
prorevisado,
con
la
traducción
catalana
enfrente.
WM^^*«V«^M«^*A^«A«
—Art
Novell.
VlMUII^I
las lunuiiieía
«¡u'ilaeki, naturalnieiü
tt^^^trntrn^m^^mt^^^^^mt^^t^^t^^^t^^m
ion
y
FUNDACIÓN BERNAT METGE
Librería Española y Extranjera
de F. Belírán.-Príncipe, ló.-Madrid
Obras del Marqués de Villa-Urrutia
Librería Española y Extranjera
de F. Beltrán.-Príncipe, ló.-Madrid
•gaiiiiwhtww
UA G A C E T A
UNA ENCUESTA A LA JUVENTUD ESPAÑOLA
MARAQALL
—¿Qué otro pecado más?
—La ira, padre.
Si me enardezco, freno no hay por mí.
Vuélvome contra Dios y contra el mundo
y todo lo quisiera destruir.
He sido cruel. ¡ Cuántas y cuántas veces,
viendo correr la sangre, disfruté!
Ciego he sido a los brazos suplicantes
y sordo al llanto de los que inmolé.
De todos me reí, pues tal me plugo.
Pudiendo perdonar, no he perdonado,
ya que en verdad es agradable cosa
tener al enemigo amanillado.
Haciendo el mal pasé toda la vida.
Mi gozo era destruir y nada más;
reírme cuando los demás lloraban;
ser un rey del dolor... ¡Felicidad!
—Esto, hijo mío, raya en demasía.
Un espíritu malo te inspiró.
De eso me hablas con febriles ojos,
con infernal placer...
—¡ Ahora, no!
Pues sé que ahora, padre, comparezco
ante Dios, nuestro único sostén...
—¿Te arrepientes, hermano?
—Me arrepiento.
—¡ Pues seas perdonado!
—Amén, amén.
mLLÁ.S-RAUReLL
¿Siente usted la política?
Apassionadament; i al servei d'cUa m'agradaría de teñir prou coratge per a saber-hi
adaptar tots els meus actcs.
MILLAS-RAURELL.
I. ¿Debe inlerz'cnir la política en la literatura?
II. ¿Siente usted la política?
III. ¿Qué ideas considera usted
fundamentales para el porvenir del Estado español?
Respostes:
I i II. No voldria dir: no, a cap deis horitzons de la vida, joiosament, amb minúscula.
Per tant ...
III. Les que tinguin arrels endins de l'amor
patri per damunt de la passió nacional, i netes
de les supersticións i deis misteris de les mágies de casta.
J. M. LOPEZ-PICO.
BLASCO IBAÑEZ EN CATALÁN
CARLES
RIBA
O tal vegada no entenc bé la pregunta, i volca dir si la política jxit ésser materia de literatura. Naturalment: ¿qué de l'home pot ésser
estrany al literat?
2. Vivissimanient. Primer, per temperament:
m'interessa per damunt de tot l'home tal com
és, i allá on és, i el que fa, i el que ha de fer,
i el ([uc pot ícr tal com és i allá on es. I si
no fos així, m'imposaria aquest interés directc, avui i on som, per deure. Un deure que
només cree excusable en l'home d'esperit, si el
supera ensenyant ais homes a ésser millors
<iuc no son, és a dir preparant les voluntáis
que ha de manejar el político. (I en dir aixó,
pensó en la frase de Bernard Shaw: "Qui
pot, fa; qui no pot, cnsenya"; i, si voleu, en
Sócrates.)
GARLES
RIBA.
¿Debe intervenir la política en la literatura?
Indiscutiblemente. En mayor o menor grado,
según los aspectos. La política ejercerá siempre una gran influencia, pero en donde tendrá
que manifestarse con mayor grado, dirigiéndola e informándola en algunos casos y colaborando siempre con ella es en el aspecto económico.
¿Siente usted la política?
Sobre todo desde el punto de vista de la realidad y posibilidades económicofinancieras.
¿Qué ideas considera usted
fundamentales
para el porvenir del Estado español?
El reconocimiento de los problemas peculiares de las distintas regiones, adoptando para
cada una de ellas, dentro de un régimen de
derrascracia, la posición más adecuada para la
denfensa y protección de sus fuentes de riqueza,
ANDRÉS BAUSILI.
I. ¿Debe intervenir la política en la literatura?
Conyé, d'antuvi, modernitzar les definicions.
Qué és política? L'art d'organitzar el desordre fins a convertir-lo en ordre. Qué és literatura? L'art de refinar l'ordrc fins a fcr-ne tradició. No den intervenir, dones, la p<jlítica en
la literatura o aquesta en aquella. Son dues
disciplines ooniplcmcntáries, pero de limits caracteristics propis. Que fassin política els politics i literatura els literats; sense barrejar
les substancies, pero també sense ignorar-se ni
entrebancar-se mutuament. El literat en funcions de tal, es, segons definició, l'anti-politíc
per exccl.lencia. Necessita, dones, que el politio li aplani el camí i el Iliuri de perills. El
politic és el "policía"' del literat. Cree, en resúm, que la política i la literatura son dues
columncs d'aguant, bessones i paral.leles, en
tot edifici estatal normalment constituit.
II. ¿Siente usted la política?
Profundíssimanieiit. Tant, que a estoncs ja
em pcrmeto el luxe, una mica vicios i paradoxal, de fer-nc cas omis. Sentó a fons la política, pero no cm sentó, ara com ara, politic.
Per qué? Perqué em sentó, cada día mes literat. Deia Cioethe que cal interessar-se per la
cosa general a fi i efecte de viure tranquil per
a dur a bon terme la cosa particular. Dones
bé: sentó la política, disciplina col.lectiva, com
a mitjá imprescindible perqué em deixin treballar niillor en la literatura, disciplina individual.
III. ¿Qué ideas considera usted
fundamcnlales para el porvenir del Estado español?
Les de civilització i cultura, Ilibertat i comprensió, intcl.ligciicia i scnsibilitat, respecte i
—Harto estoy de vivir. Padre, al)solved¡tn€.
—En l)uena hora fatigado estás.
TenTtinaste tu senda en e-sta vida.
Libre eres ya de htiir a lo eterna!.
Pero antes de domiirte y rejxisarte,
de tus pecados te arrepentirás,
y todos cuantos jxirdonarte pueda,
Dios, nuestro Dios, te los perdonará.
-—Mi pecado mayor, fué orgullo, padre:
yo he tenido en el cuerpo a tm propio rey.
Nunca sufrí que nadie me mandara
y siempre mi capricho fué mi ley.
Por eso fué cjue odiaba al rey de España,
contra quien, solitario, guerreé.
Nuestro país sus huestes invadieron
y ellas regir pretenden nuestro bien.
Pues yo le dije: "Basta ya!" Y entonces,
a pelear en la montaña fui,
e hice allá lo que me vino en gana,
no obedeciendo a nadie más que a mí.
Sintiéndose seguro, ¡es cosa bella
hacer temblar de miedo a los demás!
Nadie ni nada he respetado, y nunca
doblegué la cerviz...
—Ahora, ya...
—Ahora, padre, pues sé que comparezco
ante Dios, nuestro único sostén...
—¿Te arrepientes, hermano?
—Me arrepiento.
—i Pues seas perdonado!
—Amén, amén.
I. Si la literatura quiere ser vida y humana, y responder a las necesidades de su tiempo,
estará fatalmente influida por la política. Creo,
emipero, que su misión más alta no es dejarse
influir, sino de influir ella, de anticiparse, de
señalar rutas.
II. Vivamente.
III. Acomodar la organización política de
la Península a la realidad de las diversidades
peninsulares. Educar la masa social en tal sentido.
J. E S T E L R I C H .
I. Sí, amb tota mena d'cstímuls indircctes,
assegurant-li un ambient de Ilibertat, de compresió i de prestigi; pero no amb cap mena
de tutela, ni directa ni indirecta: aixó fóra
ficar-se a manar allí on mes aviat s'ha d'aprendre.
que clama la clemencia del Señor?
i Acúsate!
—No, padre. No lujuria
fué, sino verdadera estimación.
Cierto ({tie muchas veces, en su ctierpo,
mis fuerzas sepulté y mi voluntad,
pero lazo de amor era su abrazo
y lucía en su frente la lealtad.
Reina y esclava Juana fué conmigo.
Ella pensó mil veces por los dos.
Si yo estaba durmiendo, ella velaba.
A ella debí mi fuerza y mi valor.
Me ayudó con la voz, con la mirada
y aun con el brazo, si preciso fué.
Ella el yantar me preparó de día;
mis veladas ornó con su querer.
Amante tierno fui por ella, en pago.
De haberlo sido, ¿me arrepentiré?
—Fué un ilícito amor, desordenado.
—Pues así mismo yo me acuso de él.
—¿De qué te acusas más?
—De nada, padre.
—¿De todos tus pecados, muy contrito,
pides perdón a Dios?
—Sí, pido, padre.
—¿Te pesa, pues, de haberle así ofendido?
—Sí.
—Pues en nombre del Padre, del Hijo,
del Santo Espíritu, nuestro sostén,
te absuelvo. Amén.
por Joan Maragall
RESPUESTAS DE INTELECTUi\LES CATALANES convivencia. Totes les modernes democrácies
i.« La política es una y la literatura, otra.
La política, para los políticos, y la literatura,
para los literatos. Parto, claro está, del principio de un país bien dotado, donde, a falta de
políticos—de verdaderos políticos a la manera
de nuestro Prat de la Riba—, no haga falta
que los literatos tomen la dirección de los ideales y del renacimiento viril del país; ejemplo
en España, la generación del 98 ante la insensatez política reinante. En un Estado tal, la
literatura, libre de toda preocupación ajena a
sí misma, podrá gozar de la máxima libertad,
sin otro deber para los escritores que sentirse
verdaderos ciudadanos, profundamente impregnados y acordes con el sentido nacional que
los políticos den al Gobierno del país.
2.» Sí, profundamente, como una vocación.
Siento la política como el arte máximo y más
difícil de ejercer. No la política de partido.
Sino la nacional, la constructiva, la de las horas difíciles y la de las grandes perspectivas.
3.* La solución del problema constitutivo de
España.
J O S E P CARBONELL»
Pás;ina tercera
La muerte de Serrallonga
I.—¿Debe intervenir la política en la literatura?
2—¿Siente usted la política?
3. —¿Qué ideas considera fundamentales para el porvenir del Estado español?
(hi ha cap mes forma lógica de govern, avui
com scmpre, per ventura, que la democrática?)
I.a Yo no veo hasta qué punto sería posi- viucn i creixen per l'acord ben encaixat d'able ni conveniente separar por completo de la qucsts conceptes eterns.
política, en la acepción más noble de la palaA. E S C L A S A N S .
bra, cualesquiera manifestación de la actividad
intelectual humana. Desde luego, creo que quieI. Tot el que és huma no pot deslligar-se,
nes se consideran apolíticos suelen, en realidad, malgrat que siguin precises autonomies higiéser, generalmente, impolíticos.
niques.
2." Siento la política con vocación y como
II. Amb foría, si representa Ilibertat, la
imperativo de un deber.
qual té, per a mi, el mateix significat de jus3.» Considero fundamentalmente necesarias ticia.
una organización democrática, una amplia esIII.
tructura federativa y una política de comprenRAFAEL
BENET
sión, de derecho y de justicia, que no sólo garanticen las libertades individuales, sino que
¿Debe intervenir la política en la literatura?
consagren y mantengan con lealtad y eficazPer a nosaltres, escriptors catalans, aqüesmente aquellas libertades colectivas que corresponden, no por concesión graciosa, sino legí- tes activitats van tan ligades (lue només en
timamente y de manera inalienable e impres- fan una de sola.
criptible, a las entidades naturales e históricas
de la Península Ibérica, que tienen personalidad definida y poseen una cultura propia y original, cuya conservación y progresivo desarrollo contribuyen a la mayor riqueza de la civilización latina.
F. V A L L S T A B E R N E R .
LITERARIA
Hasta no hace mucho tiempo, la gente de
letras que más cuenta en Cataluña miraba a
Vicente Blasco Ibáñez con la misma indiferencia con que actualmente pueda mirar a D. Armando Palacio Valdés (de la Real Academia
líspañola) o a D. Ricardo León (todavía más
de la Real Academia Española).
Pero a la hora hodierna se ha trocado en
mucho el perfil de la cuestión.
El cambio obedece a razones literarias,
que pueden reducirse a la expresión de que
han comenzado a publicarse en lengua catalana las novelas valencianas de Vicente Blasco Ibáñez. Rompió el fuego "Flor de Mayo",
convertida en "Flor de Maig". Y ha seguido
"La Barraca", que, como es natural, no ha
tenido que mudarse la más leve partícula de
su denominación. Ambas han sido vertidas por
un literato valentino, Miguel Duran y Tortajada, que a su dominio de la lengua de Roanot
Martorell ha unido una sutil perspicacia para
conservar los dialectismos, que ya hacían guiños en la prosa castellana del autor. Con ello
—han dicho muchos críticos—, el sino de las
novelas valencianas del n4)velista valenciano por
antonomasia sigue una curva singular, pues al
estar redactadas en lengua catalana (que es
una con la catalana), por efecto de la traducción, parecen más texto original que cuando
originariamente las redactó el creador en una
prosa que, con todas sus firmes excelencias,
placía más a Leopoldo Alas, traducida al
francés.
Kso dicen muchos críticos. Y la idea de multitud no es incompatible en este caso con la
idea de selección, puesto que plumas muy exquisitas, y hasta de vanguardia, han escrito salutaciones pictóricas de gentileza ante el literato <jue más cercanas y más potentes ha sentido las ráfagas de popularidad. Un signo que
dice lo mismo es el de " L a Nova Revista"
—esa delicadísima publicación mensual de José
María Junoy—, dedicando un buen número de
sus páginas a un trabajo que daba cuenta de
las primeras obras de Blasco Ibáñez, que fueron, precisamente, escritas en esta misma lengua con (lue ahora han sido revertidas ''Flor
de Mayo" y "La Barraca". Y no hay que callar la actitud de José Plá, el lucífero iconoclasta, que desde su consuetudinario sitio de
"La Publicitat" movió el incensario hasta envolver con una atmósfera de gloria al novelista de Valencia.
Este, por su parte, no parece disgustado con
esta boga que se ofrenda en Cataluña. ¿Un
dato? Ha cedido con absoluta liberalidad, sin
percibir un céntimo, contentándose con un ejemplar de muestra, los derechos de traslado de
.sus obras al idioma catalán. Y cuenta (|uc ello
puede, además, perjudicarle económicamente al
mermar la venta de la edición castellana en
Cat.Hluña, eventualidad tanto más probable,
cuanto que la edición catalana es muchísimo
más barata que la otra.—.límela y l'izvs.
La cultura del mundo ante España.
La cultura de España ante el mundo.
COLECCIÓN
LABOR
BIBLIOTECA P E ORIENTACIÓN CULTURAI.
Dividida en doce secciones:
filosofía,
Educación, Literatura, Artes plásticas. Música, Historia, Geografía, Derecho, Política, Economía, Ciencias nmtcmáticas.
Ciencias físicas, químicas y naturales.
P U B L I C A D O S 137 volúmenes originales de
los pensadores y maestros más prestigiosos
de España y el extranjero. Numerosos volúmenes en preparación.
Miles de lectores proclaman que C O L E C C I Ó N
L A B O R es la Biblioteca ideal de quien desea
una certera información científica, literaria y
gráfica; por eso veréis " Manuales Labor" en
tcxlas las manos. No retardéis más el momento
de poseer una o varias secciones de esta Biblioteca, que puede adquirirse con gran facilidad.
Pedid prospectos y condiciones de adquisición a
EDITORIAL
LABOR,
S. A., Provcnsa,
BARCELONA
88,
ü^a'.' 'imes'íii.
—Fui envidioso, también, y maldiciente.
La gloria de los otros corrompí.
Donde yo no llegaba, no quería
que los demás llegasen, (^uien a mí
me daba sombra o me infundió respeto,
mi lengua viperina difamó,
y fingiéndole acato, con i)erfidia,
la yerba de sus pies segaba yo.
Lo que yo no entendí dije ser falso,
locura lo que yo no pude hacer.
Una sola medida fué la mía.
¡ Ay de quienes osáranla torcer!
Rebajé al mundo y confundí a los hombres
en una «ola y miserable grey.
Por eso D. Juan .Sala y Serrallonga
fué, encima de ellos, cual señor y rey.
—Pero ahora...
—Ya sé que comparezco
ante Dios, nuestro único sostén...
—¿Te arrepientes, hermano?
•—Me arrepiento.
—¡ Pues seas perdonado!
—Amén, amén.
—He sido avaro, nunca me he saciado.
Caminos asalté jmra robar.
Sentime ix>bre, aunque tuviera mucho,
miedoso de jiarar a un hospital.
No me dejaba un punto la codicia
y era ruin con los otros y conmigo.
Por una libra o por un par de inieyes
sabía hacer diez horas de camino.
Gocé viendo montones de dinero.
Mas de otro modo no gocé, en verdad,
que al paisar cuántos polares llorarían
lo que por mí fué una fortuna ya.
"¡Esto es mío, i>ensaba; esto no falla;
sí hainbre viniera o peste, a los demás
que les ahorquen!" Cierto, ni un ochavo
diera yo a un pobre de solemnidad.
—Pero ahora...
—Ya sé que comparezco
ante Dios, nuestro único sostén.
—¿Te arrepientes, hermano?
— Me arrepiento.
—¡ Pues seas perdonado!
—Amén, amén.
—La pereza, la gula y la lujuria,
pecados leves de mi alma han sido.
Pero olvídeme a veces de combates,
lejos de partidarios y enemigos.
Si me escondía en un mesón cualquiera,
perdido en las honduras de un collado,
fué para holgar, ajeno a toda lucha,
y beber y comer, acompañado.
Pues de la guerra me reía entonces
y aun de mis partidarios aguerridos,
y poco me imixirtaba que a mi tierra
señorearan propios o vecinos.
Después de comer bien, no desdeñaba
en un fresco boscaje sestear,
echar cantos de amor y de alegría
o aun los de las aves escuchar.
Si se acercal)a por allá una moza,
apetitosa por su juventud,
la llamaba hacia mí, la de.shotiraba,
y ella se daba por dichosa aún.
—¿Te ríes, insensato?
—Era muy bueno...
—Mas no lo es en la hora de la muerte.
—Comer bien, olvidar, yacer con hembra;
mejores cosas no me dio la suerte.
—Pero ahora...
—Ya sé (jue comparezco
ante Dios, nuestro único sostén...
—¿Te arrepientes, hermano?
—Me arrepiento.
—¡ Pues seas perdonado!
—Amén, amén.
—Y tus tratos con Juana, ¿no es ofensa
—Moriré rezando el Credo.
Mas con el alma suplico
que el verdugo no me mate
hasta que yo no haya dicho:
"Creo en la resurrección de la carne."
ALFONS MASERAS, trad.
•
Las bibliotecarias de la Exposición del Libro catalán, traductoras de Ovidio
*Rn el volumen X X I V , que acaba de publicar
Bcrnat Metge, comienza la extensa publicación
de Ovidio con las Hcroidas, texto revisado y
traducido por las dos nuevas colaboradoras:
Adela M. Trepat y Ana M. de Saavedra.
Las traductoras, con perfecto conocimiento
de la materia, hablan en su Introducción de
aquel poeta apasionado, lleno de vocación por
su exquisita tarea. De su vida—juventud resplandeciente—en Roma, cuando la ciudad esta-
ANA M. DB SAA
Blbliotecaria
de la
ADBLA Af. TREPAT
Bibliotecarla
de la
Exposición
ba en su mejor punto, lejos de la severidad de
los primeros tiempos del Imperio, bien asimiladas las esencias griegas, sus éxitos, su acce.so cerca de los familiares del F2mperador y el
terrible desaguisado de su destierro.
Las Heroidas, obra juvenil, lleva consigo
bien clara la impronta de todos los defectos
de Ovidio — defectos adorables que él mismo
conocía y estimaba.
Aun son más visibles esos defectos en las
primeras epístolas. La cuestión de autenticidad
de éstas, investigada por muchos estudiosos,
han sido curiosamente estudiadas por las traductoras, que no vacilan en atribuirlas a
Ovidio.
Las fuentes de la mayor parte de las cartas
GUSTAVO
VBDRA
Exposición
son exclusivamente griegas. L a s
Hcroidas
echan de ver, sobre todo, la herencia de l'.urípidcs y de los alejandrinos. En el fondo vienen a ser como un esbozo de la novela moderna.
Con las Heroidas, Ovidio ofrece a la Edad
Media un tipo femenino—el de Helena—, que
apro\echaron Chrestien de Triiycs, Chancer y
Boccacio.
En Cataluña se difundieron como en el resto de Europa, Prueba de ello, el manuscrito
de la traducción, conservado en París. I-a reina Violante parece que se complacía en su lectura, y Juan 11 se las pide en una carta.
Las traductoras, siguiendo la orientación de
la P. B. M., han ajustado, en la medida de
lo [K^sible, la traducción al texto con gran agilidad y elegancia. Adela M. Trepat y Ana M.
de Saavedra—(esta última conocida ya por sus
poesías)—(juedan incorporadas con esa traducción al nuevo grupo humanístico catalán.
GILÍ, ^^ITOP
ENRIQUE GRANADOS, 45
BARCELONA
OBRAS EN CATALÁN
HORE5 VIATGERES
ASSAIGS
SUMARIO:
Por GAZIEL
La decadencia d'Atenas.—Un sccret
inefable.—Nou viatge sentimental.—
Diálcg sobre el riu.—Mixtura.—El
pintor de xemcncies.—Les tiles espirituals.
En papel de hilo
Edición corriente
ptas. 20.
ptas. 3.
5ALVATANA AMOR
1'OíosI ES
Por GUERAU DE LTOST
Edición corriente
])tas. 2
O B R E S C O M P L E T E S DE HarClSO OlleF
En prensa:
L — L A PAPALLONA
L'ESCANYA-POBRES
En preparación:
IL—VILANTU.—III y IV.—LA PEBRE D'OR
A los (|ne seguirán:
PILAR PRTM.
LA BOGLIMA.
D E TOTS COLORS.
NOTIÍS DK COLOR.
TKATRE
FldURA
I PA1SATGK.
D ' A F I C l ONAT.S, ETC.
Formando de sei.s a ocht) voh'inicnes más.
OBRAS AGOTADAS: JOAN MARAGALL (Obras completas).
M. COSTA LLOIU-.IÍA ( 1'(H'SÍCS)).—JOAN ALCOBER (Cap al tard).
KEMI'IS (Imitació de Crist).—R. LUI.L (Doctrina pneril).—J.
COLLELL (Paules i sitnils).
b
LA
Página cuarta
QUIA
CATALOGO
GACETA LITERARIA
DE LA
EXPOSICIÓN
DE ALGUNAS
EDICIONES
Valls Taberner, Ferran.—Privílegis i ordina- Vives.—L'Entusiasme es la sal de l'anima. ( P a Garbo i Santaolaria, Daniel.—Noces d'Argent
volums següents: Núms. i a 4, 6 a 37, 39 a Els nens de la meva escala.
cions, tres vols.
pel hilo.)
del F . C. Barcelona.
SI, 54 a 82, 84 a 89, 91 a 99, l o i a 110, 112 Salvat-Passeit.—Osa Menor.
Virgili.—Els I V Llibres de les Georgiques. ídem id., id. (lidie, ordinaria.)
Miquel Ferrá.—A mig camí.
a 114, 116 a 143 y 144 a 152.
Cardona.—Terral s.
Aguiló Diccionan.—Vols. I - V .
Laporta.—Noveles,
Trad. Riber.
Onofre Pares.—L'Illa del gran experiment.
Pous y Pagés.—Empordaneses.
Sarda í Salvany.—Memoríes i Records.
J. Valles i Pujáis.—De la vida i del gobern
rtiiK t», j
t^ cietat Catalana de Füosofia.—1. Wosler, Karl.—Positivisme i idealisme en la ídem.—Velles i Noves.
Torrendell.—Els escarrílats.
Agnés.—Armengol. Rosari Antic.
1 dem.—Casolanes.
ciencia del llenguatge.
d'E.spanya.
Esquí!.—Prometlieu. Encadenat.
lírmari .le Estadística Social,de t a t a l u t i y a . - ! ! .
Cot i Anguera.—La Bogería i altres comedies
Wasson.—Les relacions de J. Lluis amb els ídem.—Estiuenca.
Guilanyá.—Voluptat.
ídem.—F!Is Perses.
A n u a n I. E. C . - I a V I . se.s vols,
Salom i Morera.—Gom nosaltres perdonem.
Torres i Reyetó.—Poesies.
Anglcsos.
Fabra.—Gramática Catalana.
Jcronim Zanné.^-Llibre I de les Odes d'HoAriars.—Oi tcrs.
Joan Ugas.—Idearí del Dr. Sarda i Salvany.
Millas.—Raurell—La llotja.
Montolíu.—John Ruskin.
rací.
A,vln^ .Ir rinslitut de Ci«ncies. -Del any I I Zariquiey, R.—Memoria.
Cardona
Agut.—Cangoris
i
Moral
íes.
Ajuntament de Barcelona.—Bases per a una Garcés.—Vint cangons.
ídem.—Llibre d'Amor.
Joan Arús.—Benauranga.
Trias
P'ábregas.—Les
hores
quietes.
Pous Pagés.—Quan se fa nosa.
Icgislació que establis garanties per als_ ciu- (•iarcés.—Ombra Lledoner.
Carreras Palet.—Nocions de Topografia.
P^olguera.—Poemes.
). •
i .1 O i t e r i .
Massó Torrents.—Desillusió.
Francesc d'A. Cambó.—^Vuit mesos al Ministadans enfront de les empreses subministra- Poal-Aragall.—Tú i jo sois.
-ButUetí d'adquisicions,
Agncs Armengol.—Tres vols.
BibhotfiH de Catalunya,
Cessulis.—De les costums deis homens.
terí de Foment.
dores de llum, energía, aigua, teleíons, etc., Vidal.—Singulars anecdotics.
Ríbot i Serra.—Dos vols.
n>i(j a 192^, cuatro fas.
Lói)ez Picó.—L'endemá de cada día.
Roíg, Jacme.—Spill o llibre de les dones.
Marceli Domingo.—¿On va Catalunya?
1920.
Sallares.—El
Tribut.
Hibiiotw-a Filológica r<kl I. LL. C . - 2 , 5, 6, 7. ídem.—Biblioteques escolars circulants.
López Picó.—l'jitre la crítica i l'ideal.
Badía.—Atlas deis viatges d'Ali Bey el A b Folch i Torres, J.—Historia de l'Art.
Lóiwz Picó.—El meu pare i jo.
Lluis Duran i Ventosa.—Regionalisme i F e EDICIONES CATALONIA
bassi.'
B i l e l í ' d ^ ' ^ M>Hdteca de C a t a l u n y a - A ñ o s ídem.—Escola graduada de nenes de Vallcarca. Mozart.—Flauta nifágíca.
ídem.—Escoles a Taire Uiure del Pare de
deralisme.
Cangoner
Popular.—Segona
serie.
ia\A-\c¡22, seis tomos.
,,...
Manel de l'Horta.—Ganxoneries.
Verdaguer.—El munici modern.
Montjuic.
P. Arcangcli.—Literatura japonesa.
Morera.—Gangons
Catalanes.
BuUlelí de 'dialectología c a t a l a n a - i p i a ( V H - ídem.—Llegats i donacions a la ciutat de Bar- Guitert.—-Monestir St. Pere de Rodes.
Gontes de les Mil i una nits. La Llantia Me- ?>ancesch de Sanctís.—Crítica de la Divina
Rahola.—L'Empordai i la crónica d'en Mon- Lasserra.—Excursions Curtes.
XII), 1914 ( V I I - X I I ) , 1916 ( V I I - X I I ) . 192S
ravcllosa.
celona per obres de cultura.
Comedia.
Abad.—De la vida.
Garles Baudelaíre.—Flors del Mal.
Mires.—L'alba de la historia.
Alomar, Gabriel.—El Futurisme.
taner.
C a . . - V " - v ¡ . u ¡ a l s de caritat de maternitat i e x - ídem.—Memoria de la formació i estat actual
Andersen.—Tres contes.
de la Biblioteca de l'Arxiu Historie de la Sítja.—L'anima oberta.
Margolieuth.—Islamísme.
Serra y Boldú.—Gangons de Pondero.
Jordana.—L'Anell del Níbelung.
Johnston.—¥.\ Descobriment d'África.
ciutat.
Poal y Jofresa.—Gramática Catalana.
Shakespeare.—Hamlet.
C é
í r e S i S cantío deis cantics de
Puig i Gaílafalch.—La Plaga de Catalunya.
Frederic Camp. Napoleó í el Mon.
Anals de l'Institut d'Orientació Professional, Arús.—Notes sobre creació poética.
Goronirinas.—Les Persones imaginaries.
Salomón.
Contes Orientáis. El cavall Volador.
Calicó.—Apunts de la Flora Medicinal de C a primero I.
Oliva i Milá.—Historia de Catalunya.
Maseras.—Llántía encesa.
Glasear.—El Genesi.
Garlos Cardó.—Doctrina Estética del Dr. To- talunya.
Arxiu d'etnograíía i foklore de Catalunya.— Maseras.—Sota'l cel de Paris.
Verdaguer.—Corpus Cristi.
Glasear.—L'Rxode.
rres i Bages.
J. Folch i Torres.—Historia de l'Art Egípte.
E.studis i materials, núm. i.
Verdaguer.—Cantic deis cantics precedit de
Maseras.—^L'adolescent.
Coditia.—Coleopters.
J. Elias i Juncosa.—Els jocs olímpícs.
D'Aci i d'AUá, Any 1926.
Brunschvicg, L.—La filosofía d'Henry Poin- Maseras.—A la deriva.
Els
Jardins
de
Salomó.
Codina.—Hemipters.
, ,,
Anuari del foment de les arts decoratives.— Valles.—Aritmética Mercantil.
caré. Trad., por M. de Montolíu.
Maseras.—Gontes fatídics.
Gíbert.—Tarragona.
Crónica oficial de la M a n c o m u n . t a t . - I - H .
Prat de la Riva.—Nacionalísme.
.Segona época.
Diputació Provincial de Barcelona.—Documents Raventós.—La Verema.
Rossell i Vílá.—Malaltics del bcstiar.
C'urial y Guelfa.—Ed. Rubio.
Francesch Cambó.—Vísions d'Oríent.
Esclasans, A.—Nous articles inédits.
rcfercnts a la inmeíliata realisació d'obres Soler.—Industries de la llet.
Vallmitjana.—«Montanyes blanques.
D a n c o . - L ' a r a d a Brabant 1924.
ídem.—Entorn del Feixisme Italia.
Sala.—Fabricació de conserves vegetáis.
publiques de carácter extraordínari.
ídem.—Articles inétlits.
ídem.—Els Jambus.
D o r a d o . ~ L a natura: la Historia.
Montoliu.—Breviari Critic.
ídem.—^juia de les institucions científiques i Nublóla.—Gonreu íorcjat, hortalísses i flors.
Bo i Singla.—Marina Catalana Medieval.
Valltnítjana, Julí.—Crimínalitat típica local.
KstU'lis [uuetics.—I.
J. Estelrích.—Entre la vida i els llibres.
d'enseiiyanga.
Chapman.—Economía Política.
Salom.—L'Ametller.
Balart, Frederich.—Dolors.
p,,l„.a _ ( i r a m á t i c a catalana.
Soldevíla.—Poetes i critics.
ídem.—Memoria de creació i constitucíó de _ Matons.—L'olivera.
Hogarth.—L'antíc Orient.
Antoni Valldaura.—Dties amigues.
Fabra.—Diccionari ortografic.
Josep Maria Pagés.—La princesa Blanca^
l'Escola de Funcionarís d'Administració L o - Matons.—p-abricació d'olís.
Maseras Ribera.—Centón de Estica médica.
Rovira Virgili.—Historia de Russia.
Fauna malacológica.—I-IIVerídica
Joan Puig i Ferreter.—Una mica d'Amor^
cal, 1914.
Pin í Soler.—La Viudeta.
I'ollard.—La historia d'Anglaterra.
Ferrando.—Histories i Fantasies.
Elias Feliu, Simó G o m e z . - H i s t o r i a Verídica ídem.—Memoria de l'actuació i organització .Mcover. — Diccionari catalá-valenciá-balear. Gíbert.—Ciutats focenses.
Bosch Gímipera.—Prehistoria catalana.
Fa.sc. I a I I I .
Roig i Raventós.—Flama Vivent.
\\-mx pintor del Poblé Sec
de l'Escola de Funcionarís d'Administració
Bulbeiia i Tossell.—Assaig de Bibliografia pa- Bordoy-Torrens.—La civilització bizantina.
Interiors.
Josep Garner.—Les Bohemies.
Escola Superior de Agricultura.
Local. Programes 1915, 1918.
remiológica
catalana.
Maluquer.—Psicultura.
Curset d'olcicultura.
ídem.—Reorganització d'algunes escoles técní- .'\nírés Marti.—Gorolaris.
Turell.—Les Croniques catalanes.
WíUíam Barry.—El papat i Els Remps Mo- Shakespeare.—El Marxant de Venecia.
Zanné.—Odes d'Horací.
Ídem de pctita ramadena.
.Alfons Maseras.—Figures d'argíla.
ques, 1915.
Bonet, Ramón.—Dinámica del Punt.
derns.
Font.—Níu
del
Gucut.
ídem de ramaderia.
r ,, , ,
Josep Garner.—La inútil ofrena.
ídem.—Treballs i servéis publics.
Trasplantades.
Edith Sichel.—^El Reinaxement.
I e n de térra c a m a p a . - C u a t r e fullets.
.
Liguori.—Preparació
per
la
mort.
(iuimerá. A.—líl gos de casa.
Ferrando.—•Primavera inquieta.
Massó Torrents.—Obres poétiques de Jordi de R. Turró.—Filosofia Crítica.
E Í ola ' i e F u n c i o n a d s . - L a semana municn.al.
.Mmanach de les lletres.—1927.
Quaderns blaus.—Lluis Millet.
Sant Jordi.
Hinks.—Astronomía.
Secunda scnwna miinicipal.
Caiups.—^Gageres i Cagaires.
ídem.—Xavier Nogués.
Guía itineraria, redactada pe! Centre Excursio- Warde Fowler.—Roma.
Fstudis universitaris C a U l a n s — I - X I (el
Casas.—Coses d'Italia.
IL.LUSTRACIO CATALANA
ídem.—Ángel Samblancat.
nista de Catalunya.
S. Bruce.—Explorado polar.
-•
'-O.
_,„
Pérez Jorba.—Turmell i el Bcjch en Flames.
La Costa y Serres de Llevant.
ídem.—Doctor Andreu.
A. Rovira Virgili.—La Crisi del regím.
(
I atalunya.—I-ill-,
Palol.—Poemes de tarda.
- P e r la belle- Conrat Roure.—\nys enllá.
Guia itineraria redactada pe! Centre excursio- Pompen Fabra.—Gramática francesa.
ídem.—Doctor Turró.
, les Arts decoratives,
Gíbert.—Vida de Beethoven.
V
nista de Catalunya.
Joan Segura.—A estones perdudes.
Marti Esteve.—El regím juridic de Catalunya. ídem.—A. Rovira í Virgili.
RoUand.—Vida de Beethoven.
El Montseny.
ídem.—Santiago Rusíñol.
.Varcis Oller.—Al llapis y a la ploma.
Serra i Boldú.—Rondalles Meravelloses.
Exposició d'Art del Penedés.—1926.
Boccaci.—Decameron.
Lluis Via.—A mitxa veu.
Garles Riba.—^Les aventures d'en Perot Ma- Joan Santamaría.—iMa vida en Doina.
Brunet.—Testes
de
la
Terra.—Núm.
i,
2
i
3.
Marti
i
Julia.—Per
Catalunya.
Millás-Raurell.—La Caravana.
J. Pin y Soler.—Alicia.
rrasquí.
Giv:ii
Corominas.—La vida austera,
Josep Pía.—Llanterna Mágica.
Lola Anglada-Sarriora.—Gontes del Paradís.
"vaniua.
T Í ; : ' Í ^ S ^ Í X a t a l o g de la col-l^ció cer- Anglada, Cornet y Vidal y Valenciano.—Bar- Estudis Universitaris Catalans.—Vol. X I .
ídem.—Les hores d'amor serenes.
Draper.—Dictri d'un nadador.
ídem.—Relacions.
Massó Ventos.—Llibre d'Estrenos.
celona vella.
(ji.itron. - I .
MV.
Font y Sagué.—Lo Valles.
Fuster.—EviKacions.
G
r i e r a . - A ü a s.dició
Uingüistic
de Catalunya,
Joan Santamaría.—L'Apostol.
maguntina
de R. L,
Joan M.» Guasch.—Branca florida.
Moliné i Brasés.—Llibreters Barcelonins del Glementine Arderiu.—L'Alta Llubertat. PoeVila.—Plor
de
l'Amor
Magnolia
Perfumada.
Joan Pía.—Russia.
sies.
flDtnrr--Batracomiomaqu!,!.
,
Cor y Sang.-^Antoni Caseta y Vidal.
segle
X
V
I
.
Gabrit:
Trinxer.
Clivilles.—Tcatre d'Art Promenev.
F"lama.—La Ruleta.
Esc. Profitós.—El Llíbre deis Infants.
:
• ,':LHS.—Croiiiques Cata- Scrafi, Pere.—Cangons.
Verdaguer.—Eucaristiques.
Catasus.—Del H o r t i de la Costa.
Lleonart.—Dues conversions i una mort.
Paradísos de paper.
Frederich Mistral.—Calendau.
ídem.—Rondalles.
Catasus.—Vendímiarí.
l,,„,A ác Cicucies iiaturaU-s.—Anuari 1916.
Rovira Virgili.—Historia nacional de CataJunoy, J.-M.—El Gris i el Gadmí.
Antón
Bu.squets
y
Peruset.—Cal
vari.
£ i
á v i ' a T . - Q ü e s t i o n s de mecánica cíasQmia.—De Barcelona al Caire passant per els ídem.—La Mellor Corona,
lunya.
Tomás
Garcés.—Paisatges
i
lectures.
Fre<lerích Rahola.—Catecisníe de ciutadanía.
ídem.—Folklore.
Dardanels.
-.ka y relativista.
l^omenech de Bellmunt.—Histories d'Errrigrants Lleonart.—Vida estrefa.
Garles de Fortuny.—Daltabaix.
Idini.—Discursos.
1 t.rons.—Les pastes ceramiques
Cátala.—Un film.-Tres vols.
Bobé.—El Penadés.
Apeles Mestres.—Üarrercs Calades.
Col-lecció Amic Rondalles Populars Ilustra- Antoni Seres.—Tot donant la volta al Mon.
L l o r e t . - D r e t organic municipal.
Arús.—El Dolg repós.
Salva.—Espigues en Flor.
Joan
Sacs.—El
moble
de
la
xina.
Alexandre
Font.—De
la
última
cuUita.
des. En Bernat i el Gegant.
Maluauer Josep.—Instruccions per a la re
Kellev.—La gent de Seldwla.
Font.—L'.Andruet.
Kosell i Vilá.—Diferencies entre catalans i Josep Botey.—Bells Indrets de Catalunya.
Í u i e r c i ó , pre^aració y conservació d'animals Lluis G. Plá.—De tot vent.
Defoe.—Robimson Grusoe.—Dos vols.
López
P
i
c
ó
.
E
l
Retorn.
Lluis
Ulloa.—Gristofor
Golom
fou
Cátala.
Joseph Morató.—Els habitants de la lluna.
castellans. Les Mentalitats especifiques.
Maseras.—Una vida obscura.
ídem.—Jubilen.
Tomás Garcés.—El somni.
Sampere i Miquel.—L'Art Barbre.
Ma;ia:::::initat de C a t a l u n y . . - w V c o r d s ^ e s - Joaquín Ruyra.—I",l país del pler.
Navarro Costabella.—Samuel.
ídem.—Popularítats.
Rovira Artigues.—D'Amor i de camí.
Joaquín
Riera
y
Bertrán.—Escenes
de
ciutat.
Maseras.—L'Adolescent.
lías de servéis de les üiputacions Catalanes
Ídem,—L'liome del qual se parla.
Domencch de Bellmunt.—Una ánima venguda. Alexandre Plana.—El mirall ímaginarí.
El
Senyor
de
la
Mcrt.
Joan
Pons
y
Massavcn.—En
mitxa
gaita.
1 l'i Mani-omunitat.
,___
Guaso.—La venus de la careta.
ídem.—Cinc poemes.
Elias i Jubert.—Taquigrafia catalana.
Guayabcns.—Alades.
l,,:^„:
x-MMi! d,' les biblioteques populars, Antoni Aulestia y Pijoan.—Estudis hístoríchs, Corominas.—A races deis Tamarius.
Erasme.—Coloquis F'amiliars.
I y n.
Sampere i Miquel.—Els Trescentistes catalans.
l d é ; : ; í J l 5 r ; ^ noticia de Forganit^ació i l'obra. R. Miguel y Planas.—El piirgatori d'un bíbliofil. Ferrá.—A mig camí.
Wagner.—Parcival.
Sófocles.—lílectra.
I d e m . - C a i ^ a de Credit < - 7 " " ^ . ^ ^ , n ^ ,
J. Pous y Pagés.—I'"l conflictc del Parrot.
Idení.—Or del Rhen.
Massó Torrens.—Manuscrits catalans de la
I d e m - C lassificació decimal de Bruxeiies,
M os sen Baldiri Rexach.—Educació de minyons.
Ídem.—Mestres cantaires.
Biblioteca Nacional de Madrid.
922.
]<lem-l'>missi6 d'educació general
Jacinto Sala.—Paules.
Ídem.—Tristany e Isolda.
Gases-Carbó.—Catalonia.
l,Vm,--Co,npilació deis sei-v eis mancomunáis. Isidre Raventós.—Flors y plors.
EN LA
ídem.—Lohengrin.
Shakespeare.—Lo "Reí Lear.
Idtni.- ( nstumari Cátala, l i .
E. Moliné y Brasés.—Flors d'eiiamorats.
Serra í Vilaró.—El Cangoner del Galic.
Mozart.—Nit de Maig.
IHpm—Dictaníen. (Sobre fons.)
,
Caries de Fortuny.—(jcnt coneguda.
Pin i Soler.—La Baronesa.
Wagner.—Posta deis Deus.
I d e m - E s S - l a d'Alts Estudis Comerciáis. P r o Joseph Alemany y Borras.—Graus de sorra.
Machíavelli.—Lo Princep.
Agelat.—Demasses al sol.
Magi Morera y Galicia.—Hores lluminoses.
grama.
Bury, Rícart de.—Lo Philobíblon.
Soler Escoíet.—Caneó poeta vianant.
I,len,._Fs<nla d'istiu, 192a
líniich de Fuentes.—Ilusions.
Antonio Agustín.—Dialeclis de les armes i IlíTraball. Dcu anys d'acció
Weingarliier.—L'cscola del Poblet.
(la predilecta del público femenino)
I
Joseph Berga.—L'estudiant de la Garrotxa.
natges de la noblesa d'Espanya.
ídem.—Caín i Abel.
Antoni
Caseta
y
Vidal.—I.-es
con,sequencíes.
Morus.—Utopia.
•-rior d'.'\gricultura. Juliol,
Serra i Boldú.—Mn. Jacinto Verdaguer.
^UJKLluis B. Nadal.—La monada.
Llord.—Campanya Mentemolinista de Cata- .Machíavelli.—Traduccions.
Lluis
B.
Nadal.—Ix)
teneyt
y
la
porqueyrola.
Palau.'—-Poesies catalanes.
nvament técnic (prolunya.
Joan Oller.—La Rosella.
Verdaguer.—Els Pobres. Els Sants.
Nep(3ty.—Maruf.
Eduart Toda.—La poesía catalana a Sardenya.
Gasas-Garbo.—^Catalunya trilingüe.
iiKMu uuiii. KL, id., 37 num- .
,
.„ Galleta Vidal y Valenciano.—La familia del López Picó.—Elegía.
Furnó, Emilia.—Nocions de Urbanitat.
ídem.—Incidents i tramits ]K)Stenors ais acords
Ídem.—L'oci
de
la
páranla.
mas deis Salzers.
Vinyes.—L'Ardenta Cavalcada.
de traspás de servéis de les Diputacions CaVives.—Díalegs.
Franqueza y Gomas.—El Tcstament de la Tía.
Salvador Albert.—Les hores que tornen.
talanes a la Mancomunitat.,
.
Shakespeare.—Le Roi Lear.
Massó Torrents.—Desíl-lusió.
Ideni.-Lalxiratori d'assaigs 1 condicionamcnt. R. Mique! y Planas.—La novela d'un bíbliofil. Mozart.—Noces de Fígaro.
Llongueras.—Les cangons de Natía!.
Míquel
Roger
Crísa.—La
ratxada.
l(je,n_.Llibre de Deliberacions, I vol.
Pan Casáis.—Els homes i les obres.
Faurnied, Alfred.—Alguns consells sobre maJoseph
M.»
Folch
y
Torres.—L'Anima
en
camí.
i a , ^ , _ - r ) b r a realitzada, tres vols.
Riba.—Els marges.
Fre<lcricli
Rahola.—L'Oasís.
lastíes veiieries.
lde;ii. l \ r l'aulonomia de Catalunya, 11 tacs. Ramón Picó y Canipamar.—La filia del se- Palomer.—Estampes de Poblet.
Pérez-Jorba.—Poemes.
ri-..icctes d'acord. 1914. X I , V ; 1915.
ídem.—ídem id.—Papel hilo.
Mapa de la regió del Montseny.
gador.
X I ; 10,7, V ; 1918. V ; 1921.
Alcover. — Rondayes
Mallorquines. — Tomos Genis, Martí.—Mercé de Bellamata.
Joan Oller.—L'Estatua.
Pompen Fabra.-—Silabar! Cátala.
I a IX.
del Consell
Permanent ^ a R. Míquel y Planas.—Les confidencies d'En
Jdcm. «t'l „,ri
Carníe Karr.—Cultura P'emenina.
La Nova Revista.—Núms. I al X .
a X'ovembrc 1916, Maig 1917. N o - Joan Bonhom-e.
Oliver.—Poesies.
Borrell.—Dret civil Catalunya.—Ocho vols.
E. Girbal Jaume.—La estrella al cúa.
Massó Ventos.—Vella Cangó.
T R A D U C C I Ó N DE L U I S A R E P O L L E S DE Y U S
La Revista 1926 i 1er.—Semestre 1927lei'dcl Mapa Cieologic. Expl. de la J. Riera y Bertrán.—Llíbre de sonets.
Ix)s lectores de esta novela se hallarán transportados al mundo pintoresco de unas
Mistral.—Mireía.
E.
Girbal
Jaume.—La
tragedia
de
Cal
Pere
Ventura.—Per
tu
pleru
i
La
Capritxosa.
34, 39, 43- . , , ,
risueña región de Francia, y en ella, en un pueblecíUo montado como un águila s(jbreCorominas.—La vida austera.
Llarch.
Sagarra.—Sigil-lografia catalana.—I.
•re rcpoblació de Ixwcos.
Fontbernat i Verdaguer.—Estética de la Sarescarpadas rocas. Allí, en aquel rincón de mundo que domina valles y cordilleras, muy
Joseph
M.»
Roca.—L'Estiidis
general
de
Lleyda.
Iciem.—ídem
id.—II
(vol.
y
Atlas).
Idi-iu. I hall-, del Srrvci de Sanitat, I9I7,
dana.
F. Ubacli y Vinyeta.—Mala herba.
cerca de las nubes, va a desarrollarse la intensa trama de esta novela, fuerte e intePartitura W a g n e r . - T a n n h a u s e r .
Camps
i
Arboix.—Records
histories
de
T
o
Id'm.—Treballs del scrvci tecnic de! peludisTrre, Antoni Careta y V i d a l . - N a r r a c i o n s estranyes. Partitura Wagner.—Tristany i Isolda.
resante.
rroella del Castellet de Montgrí.
Martí Genis y Aguílar.-Novelas vigatanes.
Wagner.—Tannhauser.
(01S-191Ó.
,
,
,
1
La dulce Lisabel se ha casado con el gallardo Noel Gardavó, y desde la plácida
Antología
de
Poetes
catalans
d'avui.
Lluis B. Nadal.—Narracions.
Valerí.—Vida Nua.
Man-íi A . - P o o s i e s . I'd, A. Pagcs, dos vols.
llanura se traslada a la cumbre de los montes, a su nuevo hogar, en donde verá tor¥A Gongregant de Nostra Senyora deis Dolors.
E. Gírtel Jaume.—Oratjol de la serra.
Vives.—Horitzó
interior.
M a r t . , ñ l l . 1.- - I n u r . o r . , Vfxw^Xur.s
autenti- Francisco Camprodón.—Obres catalanes.
Llul!.—Llibre de les besties.
turada su vida por una duda cruel.
ídem.—Evocacions.
ques d'habila. ion,-, del iiegle X I I I al A l A .
Tauler, Joan.—Art de hallar la Sardana.
Salvador .Mbert.—Opals.
Se suceden los más dramáticos incidentes, se narran episodios de emoción y, p o r
Wilde.—Salomé.
Matoiis, A . - Per a íer Ixms olis.
Estrany.—Sardana empordancsa.
P. Bertrán y Bros.—Poesies.
ídem.—ídem.
fin, Lisabel, la de los ojos azules, desvanecida la terrible duda, hallará la paz en eí
Minerva. Vols u al 20, dos vols.
Massó Ventos.—Mireía en la lírica catalana.
Josefa Massanet.—Poesies.
Wagner.—Ríenzí.
Mirei. 1. Itinerari Jaume I.
seret» y noble mirar de Noel, el mozo aguerrido y más fuerte que las abruptas peMassó i Ventos.—Gamíiis de la vida,
Sebastiá Parnés.—Paremiologia catalana.
Vilaró.—Obres de Q. Horaci.
Miret l'uig i Cadafalch.—El Palau de la Dipu- Anicet de Pagés de Puig.—Poesies.
ídem.—Portic.
fias en donde vive.
Isern.—Sol de Posta.
tarlo (>cmTal lie Catalunya.
Lleó XIII.—Poesies.
Montoliu.—Nova primavera.
Es El misterio del Torreón una novela emocionante y bellamente escrita.
Roca.—Mestre Guíllem Golteller.
Miscelania "• ü dr la Riba.
Lluis B. Nadal.—Poesies.
Felip Palma.—Isolats.
P.ulbena.—Diccionari
Francés-catalá
i
cataláVictoria Penya.—Poesies, I y I I .
Mistral, 1
Roger.—Els tipus socials de la Prodúcelo surofrancés.
OBRAS PUBLICADAS EN ESTA COLECCIÓN
Monturiol
. . , "l>re 1 art de navegar per Garles- de Fortuny.—Petites filosofics.
tapera.
Scgona
conferencia
internacional
de
PsicotccJoan Sarda.—Piferrer.
dessota l'aigua.
Doria i Bonaplata.—Moneda cuarta.
nica
aplicada,
a
l'Organítzació
Científica
del
A N I T A (LA H I J A DE AVENTUREROS), por M. Delly
(Décima edición.)
Narcis Oller.—Pía d'altrí.
Jaume Brossa.—Els sqnilcres blancs.
N avas.—Neuropters.
Treball.
Narcís Oller.—Pilar Prím.
Montoliu Cebriá.—Institucions de Cultura SoEl, REY DE LOS ANDES, por M. Delly
(Quinta edición.)
Nept,s,__Libcr de excellenübns ducibus.
Cívera.—Diccionari catalá-castellá i castellá.Antón Bu.squets y Punxet.—Plantalamor.
cial.
Nostra parla.—Núm. 1.
.
• a
RUINAS
EN
FLOR,
por
Cuy
Chanteplewe
(Sexta edición.)
catalá.
Pompen Fabra.—Tractat de OrtoL'rafia catalana.
Nublóla, V,—Conrcu íorcal d'bortalisses 1 flors. R. Suriñach Senties.—Petites proses.
AMOR QUE TODO LO VENCE, por Juan de la Brdte
(Sexta edición.)
R. Suriñach .Senties.—Proses d'amor y de Sayrach.—Abclard i Eloísa.
Andersen.—El Company de camí.
Palacios, J.—Propietats_dels gasos ultraenraÍdem.—Reigzcl.
pietat.
Los TERRORES DE LADY SLTSANA, por Clara de Chandeneux
(Segunda edición.)
Massó i Torrents.—La F'ada.
Ernes.—Llart
de
Rícart
Wagner.—Dos
vols.
rits.
. , ,
J. Calzada y G a r b o . - P l a n t u s .
Duran Tortajada.—Cordes Vibrants.
EL SUEÑO DE SUZY, por Henri Ardel
(Segunda edición.)
Mozart.—Noces
de
F'igaro.
IVlrell—C,
!•» liibliolcca musical, dos Lluis Via.—Poesies Stechetti.
Ferrán, Soldevíla.—Poema de l'Amor perdut.
A LOS DIECIOCHO AÑOS, por M. Aigueperse
(Tercera edición.)
volúmenes.
Miguel Costa y Llobera.—Poesies (edició po- Puig i Bo.sch.—Poema Pastora!.
Vílaregut.—L'Aníversarí.
Rimski.—Nit
de
Maig.
ROSA P E R R I N , por Alice Pujo
pular).
Ernest Vendrell.—Escrits.
I.p^rell.—Els Madrigals i la Missa de diíunts
(iuimerá.—Terra Baixa.
AMOR ES VIDA, por M. Alante
(Segunda edición.)
Queraltó.—La tasca social de l'Hígiene.
Lluis B. Nadal.—Questió de nom.
¡dieu.
Charpcnlier.—Lluisa.
Navarro.—La balada de riiivern.
Eduart Toda.—Recorts catalans de Sardenya.
j
Riba.—La Nacionalitat Catalana.
LA
PROFESORA
DE
PIANO,
por
Florence
O'Noli
(Segunda edición.)
Smetana.—Nuvia Veiiuda.
Shakespeare.—La Tragedia de Alacbeth.
i'r,,>ccH- d'E.statut de la Universitat Catalana. Agncs Armengol de Badía.—Redempció.
EL MAL PASO, por Jacques des Gachons
(jluck.—Oríeu.
Massó-Ventos.—Arca
d'Ovori.
Puig Cadafalch.—Arquitectura románica a Ca- Narcís Oller.—Rurals y Urbanes.
D'Indy.—El Foraster.
KiTTY, por K. Tynan
Turull.—Remenibrances.
F. Ubach y Vinyeta.—Romancer Cátala.
Conferencies. (Associacíó Wagneriana.)
LA MARQUESITA, por Dourliac
talunya, vol. I I .
Marti Genis y Aguílar.—Recorts y Gontes.
Millet.—Peí Nostre Ideal.
yuadiTns d'Estudis.—II (2) I I I (i-3).
U
N CUENTO AZUL, por Henri Ardel
Narcis Oller.—Renyines d'enamorats.
EDITORIAL MENTOR A
Llongueras.—Inforn.'es croniques de alta ciKaventós, J.—Cinc lligons de enología.
Marqués de Camps.—Sonatines.
N I Ñ Ó N , por 6"uy Wirta
(Segunda edición.)
vilitat
Maiasall.—Llibre de i)oesies.
Galí.—L'ensenyament de l'ortografia ais inApeles Mestres.—Tardaníes.
ídem.—Couperin o la Gracia.
SILENCIO HEROICO, por Jean de la Brite
(Segunda edición.)
fants.
i'lató.—Defensa de Sócrates.
Miquel Roger y Crosa.—Vida trionfant.
A.MAtiA EN EL DOLOR, por Rene Star
Pous i Pagés, J.—^La Vida i la Mort d'en
Puig y Caílafalch, J.—Ais diputats de la Man- OIM-CS completes de Mn. Jacinto Verdagucr, Wagner.—Sigfrid.
ídem.—Música del Previndre. (Obres teóriqucs
Jordi Fragínals.
comunitat de Catalunya.
30 vols.
EL SECRETO DE KERNIC, por Paul Segonsac
(Segunda edición.)
i critiques.)
V. Blasco Ibáñez.—Flor de Maig.
Raventós.—L'art de íer bon vi.
ídem catalanes de Miquel S. Oliver, seis vols. Chamberlaín.—Drama Wagneriá.
LA PALOMA DE RUD.SAY-MANOR, por M. Delly
Feliu i Codina.—La Vida.
Recopilació de les disi>osicions sobre e! regini ídem de Mn. Miquel Costa y Llobera, cuatro Irvine.—L'Anell del Níbelung de Wagner.
LA DOBLE FARSA, por G. de Wailly
volúmenes,
Kyne.—La Valí deis (íegants.
del treball.
Rimski.—Víla invisible de Kitej.
E L RF:Y QUE TUVO UN SOLO AMOR, por / . iMguia
(Segunda edición.)
ídem
de
Emili
Vilanova
(12
vols),
agotatsc,
dos
Blasco
Ibáñez.—La
Barraca.
Remle i Ventosa, Josep Mana.—Organitzacio
Hoímannsthal.—Elektra.
volúmenes.
H I J A DE HÉROES, por M. Delly
LcK^ke.—L'ínvcntor de canons.
S)X>ntini.—La Vestal.
i í'uiatge de .simlicats agricoles.
Poesies completes de Marian Aguiló (en pu- Guinaud.—El fill prodig.
.Sea Blue.—Nellie.
DoRis, por Curtís Yorke
K'i' -!¡n d'ortofirafia catalana.
hqucs de Virgili.
blícació), dos vols.
Mas[x)us.—Dictantes.—Vol. I. Col-lecció Dic- Thackeray.—-La Rosa i L'Anell.
1/
-ntacio
conPAULINA, por C. de Wailly
Prominciat,
1911.
\:
Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans,
ríímeric.—El Cavallcr de la Crcu.
támens.
,1 probiirna de les carns.
EL CRIMEN DE UN COMEDIANTE, por Fierre Gourdon
Kw;,.'K
21 vols.
Folch
i
Torres.—La
entafocs,
Serrahinm.—ídem.—Vol. I I . ídem id.
''.Kunicnts per la historia de la L'Einpf)rdá.—Álbum artístich y literari.
Kulji"
HIPÓCRITA,
por M. Delly
(Segunda edición.)
Soldevíla.—Lau
o
les
aventures
d'un
aprenent
Index de Textos legáis Catalans.
Clllli;
' I ir.
Exposició internacional d'art, 1907.—Álbum.
de pilot.
Corominas.—Jardins de Sant Pol.
U
N
GRITO
EN
LAS
TINIEBLAS,
por
A.
Plory
(Segunda edición.)
i'-i la Instoria de la Exix«ició de retrats, 1910.—Quatre volums.
Rubio :
Sagarra.—Primer llibre de Poemes.
Jordana.—El collar de la Nuria.
LA DAMA DEL CASTILLO NEGRO, por C. N. IVilliamson
(Segunda edición.)
Museu d'art decoratiu y arquenlogich.—Álbum. Idení.—Mal cagador.
c u l t i i i i! ' ,ti .1 .,.11:,., . ! ,
Auca de les besties.
L'Atlántída, p<iema de Mn. Jacinto Verdaguer, .Abada!.—Textcs de Dret cátala.—I, Usatges Iglesias.—La Senyora Marieta. La llar apaEL JURAMENTO DE LUCÍA, por G. de Wailly
R u v i a . - -Manif!ues Marines.
1,,,,
íhistrat per Joseiph M. Xíró.
Sagan
,, ; ,!., I.,.!-.,, ,..,.ns per ais reTODO LLEGA, por Henri Ardel
de Barcelona,
gada.
Roda'I mon y torna al Born, víatge al voltanr ídem.—ídem i d . - I I , Privílegis. I, Valí d'Arán.
coM'
Llegiume.—Segundo número.
E L MISTERIO DEL TORREÓN, por De Buxy
iy,.L.i . ...¡lllCS.
del níon, per Olaguer Junent (agotat).
Sagatí,
ídem.—ídem id.—III, Privilegís. I I , Valí d'Aneu
Ilustració Catalana, any 1908.—Dos vols.
conserves vegetáis.
Sala,—Fabí
EDITORIAL DAVID
ídem.—ídem id.—IV, Privílegis. I I I , Valí
Saldrá en seguida L A CASA D E L O S R U I S E Ñ O R E S , por M. DELLY
ídem, 1913.—Un vol.
, . aiuetUes, 1923.
Salom,- i ; .
d'Andorra.
Abecedari.
Catalana, anys de 1918 a 1926.—10 vols.
'• .libre de poesícs.
Salvá,
Y OTRAS MUCHAS E N PREPARACIÓN
.Aribau.—La Patria. (Biblioteca Minúscula ca- Vaílét.
L I B R E R Í A V E R D A G U E R (primera lista).
.Ser ve 1
-KÍC de Catalunya, núm. 8.
talana.
Glovis Eumeríc.
Tomos en 8.°, a pesetas 4 en rústica, con vistosa cubierta en colores, y pesetas 5,50 en tela.
Tarré. 1 .niiii," -FK aiicells mes utiis a la agríLa Vida de Santa Eulalia Verge.—ídem id.
.'\rús.—Llibre d'Amor.
^;t'ti:ra d. ("ata'r.i;v;i.
'J'iKla.—•Bibliografía Espanyola d'Italia.—Vo- Llaverías.
Manuel Folch i Torres.
1
«llscrets de la ma- Costumari Cátala.—Vols. I y I I .
lutiicu I.
I)ret Cátala í la Codificacíó.
S A L V A D O R B A B R A , Colección de IJAveng. Cornet.
En Josep María Folch i Torres.
h i )iL-i t.'alalá.—I.
1V
Parafernals.
Toda (iüell.—Bibliografía Espanyola d'Italia.
l u l i a i l - Institiició Catalana d'hístoria natural. Maspons.—Drcls de Ciiuladaiiia i la Societat (jonzálcz y Sugrañes.—Contribució a la histo- Junceda.
ri,i 5 i<)¿o, c¡!i' •
de les NaciiíDs.
ria deis antichs Gremis deis Arts i oficís de
y en la casa editorial
BIBLIOTECA CATALANA
' a.—1913-1921, ochi (ñidiol.—Pintor Lluis liorrassá.
Trft)alK S(K-¡<-t •
la Ciutat de Barcelona.
Vo'ÚlliliH'S
Observaciniis, .Apriidixs i Notes al "Romance- Verdaguer. — Perles del "Llibre d'.Amic e Salvat-Papa.sseit.—Poemes.
iúmli
\i:«!l<,;,;ia <íc I.i llengua catalana.
V.il
rillo Catalán".
d'Amat".
ídem.—La Rosa ais llavis.
•IL—1.a llengua catalana a l'Ajuta- Croniques catalanes.—Vol. I I .
Verdaguer.—Colom, seguit de Tenerife.
ídem.—L'Irradíador del Port i les Gavines.
ííarcelona.
(jueran tle Liost.—Ofrena rural.
Turn/eda.—Llibre de la di.sputació de l'ase.
ídem.—La Gesta deis Estéis.
Bollafila.—Tres estéis.
\'i,.u-., I. i\í,—iístalvieni sofre.
Col-lecció Popular "Biblioteca L'Avcng, els ídem.—Les Conspiracions.
Bl U L I O T E C A D E C A T A L U Ñ A
,::J::.': "^yj^^o^^^r..^ ^e la
ACABA DE SALIR
COLECCIÓN "PRINCESA"
la preciosa novela
EL MISTElilO DEL TOBBEON
por
DE
VENTA
EN TODAS
EUGENIO
LAS
LIBRERÍAS
SUBIRANA
I Puerta Ferrísa, 14. Apartado 203 Barcelona
LA GACETA
Pifina qointa
LITERARIA
folklórico de índole literaria, bien pronto se i
dejaba advertir la insuficiencia del primero.
Para remediar ese vacío, acudió con su generosidad, tantas veces puesta a prueba, un raecenas catalán: D. Rafael Patxot y Jubert, subvencionador de diversas empresas intelectuales,
Pedidos: Espasa-Calpe S. A. Madrid.
tanto artísticas como científicas, que, sin el auxilio desinteresado de los espíritus nobles, no
habrían podido florecer. Así ha nacido la "Obra
del Cancionero popular de Cataluña", bajo la
dirección del "Orfeó Cátala" y con el concurso de una Comisión directiva, en la cual
están representados el Centro Excursionista de
11 LA CANCIÓN POPULAR
Cataluña, el Instituto de Estudk)s Catalanes,
de Tomás Oarcés
el Archivo de Etnografía y Folklore y el suLa canción popular establece por doquier un sodicho " O r f e ó " , bajo la presidencia del senexo entre el pasado y el presente, como lo es- ñor Paxot.
tablecería entre el presente y el porvenir si no
Desde 1922 .se trabaja en la realización de
contribuyesen a demolerla el cuplé exótico y tan magno proyecto. La primera latx)r ha sido
la danza advenediza, puestos al alcance de los reunir e inventariar los materiales ya existenDe Ramón de Basterra
lugares más recónditos y de los hogares más tes. E inmediatamente se obtuvo la cooperahumildes ixir diversos medios de divulgación, ción de personas expertas en investigaciones
entre los cuales acaso ninguno sea más nefas- folklóricas para que recogiesen sobre el terret o — p<jr tratarse de un arma de dos filos — no por toda Cataluña y tierras de habla catacomo la radiotelefonía.
lana (por ejemplo, Mallorca) aquellas cancioY la canción popular catalana tiene un pa- nes que aun se conservan, y de muchas de las
de Luis Cardoza y Aragón
sado muy antiguo. Hállase vinculada musical- cuales solamente los viejos tienen hoy memente a la letra, y todos saben lo mucho que
se remonta el idioma catalán, por su antigüe- mona.
dad, entre las lenguas romances. Considerada
La obra del "Orfeó Cátala" se vio enridesde el punto de vista científico, inspiró a quecida por dos valiosísimas donaciones, a saMenéndez Pelayo—C|uc era un castellano vie- ber : la colección formada por Mariano Aguijo de legítimo cuño—esta declaración: "Nadie ló e integrada por más de 12.000 piezas litequitará a la lengua catalana la gloria de ha- rarias, según queda ya dicho, y otra de 4.000
ber servido la primera entre todas las vulga- piezas, formada por Mosén Bauza, de Fclanitx
res para la especulación metafísica, como fué (MaHorca). El "Orfeó Cátala", por su parte,
la castellana la primera en que hablaron las ofreció una cuarentena de colecciones inéditas,
SE VENDE EN PARÍS
ciencias astronómicas y matemáticas." ("Ideas con un total de millar y medio de melodías,
Estéticas", vol. 11.) Considerada desde el pun- acompañadas de los correspondientes textos lito de vista literario, dio vida, en los siglos me- terarios, todas las cuales habían sido premiaBl comentado
cronista
Bl ¡lustre
prehistoriador
M
dievales, a una floración trovadoresca de la das en diversos concursos celebrados a partir
Libraire: LEÓN SÁNCHEZ CUESTA
OAZIBL
BOSCH
aiMPBRA
mejor ley.
del año 1902 en las "Fiestas de la Música CaLa canción popular catalana se mantuvo y talana", que eran una especie de "Juegos FloBl eminente
investigador
CONCESIONARIO PARA LA VENTA
se mantiene hoy merced a las dotes musicales, rales" de la música.
PI SVÑBR
Desde entonces se vienen convocando converdaderamente pcculiarísimas, de la gente del
Precio: 1.50 fr.
terruño. Caracterízase por rasgos fisonómicos cursos periódicos de canciones, da:izas y toda
inconfundibles, absolutamente opuestos a los de clase de músicas populares, lo cual ha proporMMtMHMMMM
esa canción andaluza, en la que muchos ex- cionado otras 3.000 piezas largas, enviadas destranjeros, y no p<icos nacionales, considera de diversas regiones de Cataluña. Hay el proplasmado casi con exclusión absoluta el espí- pósito de extender con igual intensidad las inritu musical ibéric-o. A diferencia de ésta, des- vestigaciones folklórico musicales a todos los
tácase aquélla por la fijeza de sus contornos, países de lengua catalana (es decir, Cataluña,
ixir lo encuadrado de sus frases, por la incli- Baleares, Valencia y Rosellón).
Ya está organizado lo concerniente al tranación al romance, en vez de la copla suelta,
L a g e r d o r l)lanca e n s c n i m e n a
por la construcción melódica sobre un fondo bajo de preparación de los materiales de estuOmega
Després deis grans noms de Verdaguer i gué a les métriques una vida tan sercnament
tonal que preferentemente acude a los modos dio, pues los existentes muestran, como es naa la fisiología
Maragall, la poesía catalana va encarrilar-se resolta, que les fa interessants mes peí fons
tural,
no
sólo
repeticiones,
sino
contradicciomayor y menor, en vez de estructurarse con
l'hora
florcix
qui es deshiimanizaria
per camins múltiples, en tens i forma. A que per la forma, rudimentaria i prou.
la escala descendente mi a mi. Es menos orien- nes, y la tarea depuradora ha de ser tan esrosa
l'hora actual, després de la gran barreja postAltres provafures disperses teñen lloc, fins
poética d'higiene.
tal y más occiflentalista, en suma. También se crupulosa como difícil.
maragalliana, i, sobrctot, a través de la gran que Caries Kiba tradueix al cátala la "Odisvermella
Este organismo ha publicado el fascículo inidistingue de la canción castellana, o de la gap<,)rta comprensiva oberta per Xenius, el déu sea", precedida d'un próleg admirable, del qual
SEBASTIA SANCHEZ-JUAN.
roja i escarlata—
llega y de la vasca, singularizándose por su cial de "Materiales", que contiene "Observacaigut, amb el seu "Glosari", dos noms s'a- arranquen les suggestions que farán viable la
aproximación a otras canciones de, tipo medi- ciones, apéndices y notas al Romancerillo Ca- j o s é l a n o i a q u e e s d a l e i x
ftatura creació deis ritmes catalans prenenl toui
terráneo, especialmente las provenzales, y algo talán, de Manuel Milá y Fontanals", basadas
a model els ritmes clássics. Un sacerdot rural,
El olvido
las italianas. F.\ compás introduqe frecuentes en un ejemplar, con notas inéditas del mismo i l ' h o r a p a s s a
Joan Feixes, assaja l'experiment, i obté endansa que dansa—
cambios, por lo general imprevistos, no tanto autor, líse fascículo se debe a los Sres. Pujol
ce^ts curiosíssims al costat de caigudes i desN
e
b
l
i
n
a
m
a
t
i
n
a
l
,
y
Punti;
ha
sido
editado
hace
unos
meses,
y
por yuxtaposición de temas antitéticos como
el m e u r e l l o t g e t é u n p a n t e i g
viacions puerils. Actualment, J. M. Llovera
derrámate otro poco;
por maleabilidad de la frase melódica. La ca- marca el punto de partida de la colección de .sageta d ' o r i ploni a l a v e g a d a
publica a " L a Veu de Catalunya" una serie
dencia "es frecuentemente "femenina" merced estudios y observaciones que servirán para forc o n f u n d e el t o z a l v e r d e
d'artJcles, sota el titol "Deis ritmes clássics",
a la constancia con que la musa jwpular — y mar el "Cancionero".
con el " m a . s " silencioso,
d'un interés docuníentari gran. j . M. Llovera fa
Kn relación con esto, Francisco Pujol ha est.unbién la erudita — firefierc reservar las termes feína de compilador que de creador. Humalas cai'ias d e l p a m i n o
minaciones- agudas para los versos impares y crito el folleto "L'Oeuvre du Chansioner ponista excel.lent, no ho és tant rom a iweta. H a
pulaire de la Catalogue", que ha servido de
y el p a t i o e n Somlirri, V)i\n.
las llanas para los pares.
ad.iptat al cátala ix)emes antics i in.idirns i
ilustración a la comunicación leída por el misUe la canción popular catalana ha dicho uno
adluic n'ha escrit d'originals. IV-ró íaii niés
mo en el Congreso de Historia de la Música
'de sus más excelsos exaltadores—Luis Millet,
Taféete de demostracions rítmiques que no pas
¡ Nel)Hna m a t i n a l ,
celebrado en Viena del 25 al 31 de Marzo del
director del Orfeó Calalú—ciue "es agua fresde produccions pofitiqucs vives. Cal coneixer el
corriente año, durante las fiestas del Centenam
e
l
a
n
c
ó
l
i
c
a
y
t
i
e
r
n
a
!
ca y derretida, es fruta áspera y azucarada,
tresor de la rítmica i la métrica; pero cal, en
rio de la muerte de Beethoven. Este folleto,
D e t e n la b r i s a fina,
i^es rayo solar, es brisa marina, es sombra bajo
principi, posseír el foc sagrat de la iraesia. Filie gran formato, está escrito en francés y conI un árbol, es aire niveo que corta el rostro, es
aleja la p i n e d a
nal ment, J. M. Caudevila, en una conferencia
tiene las melodías de 48 canciones populares
»río, es fbar'jr, además, es como corazón de
titolada "I-'origen del ritme", sembla unir-se
y moja, m a r adentro,
que permiten apreciar fácilmente cuan rico y
madre, de niño y de enamorada". Tal expantambé a l'estol deis partidaris de la rítmica
variado es el folklore catalán, terminando con
las
c
o
f
a
s
y
la
vela.
sión lírica responde a la realidad de un modo
[iiiélica enfront de tota altra técnica acceptada.
el "contrapás largo", recogido íntegramente
inconfundible. Y esa canción nos habla de lo
Aquest és, a trets resumits, l'estat actual deis
por Franciscíj Pujol de un anciano de setenta
religioso y lo legendario, de lo amoroso, lo paspreparatius per a la creació deis ritmes cataNeblina matinal,
y ocho años que durante más de medio siglo
toril, lo ingenuo, lo picaresco, lo familiar.
lans. Convé, en primer lloc, puntualitzar un
había tocado la cornamusa y recordaba de meni'iblaime la m i r a d a .
¡Ofrece tantas variedades, y dentro de cada
costat de la questió que és la causa de la niamoria esa curiosísima canción, caída en desuso
ICrcs c o m o el o l v i d o
variedad tantas muestras!
joría d'errors comesos pels literats amants de
desde hace larguísimo tiempo. Es este "conla rítmica, per no dir de tots. Una cosa son
Hubiera podido apagar sus destellos la can- trapás" un canto de la Pasión de longitud verels ritmes clássics i una altra els ritmes ninción popular catalana, pero el soplo romántico daderamente demcsurada, pero de una belleza
derns. Lina cosa és adaptar i una altra ( K at.
que se extendió por toda Europa en la primera dramática que realza su excepcional interés
üui, en nom de la rítmica, s'acosti ais 1 ¡as-K s
mitad del pasado siglo oreó a Cataluña antes folklórico. Como este "contrapás" se publica
¡ prencnt-li)s per i>atró, adapti al cátala les
que a las demás tierras del solar ibérico, y en- ahora por vez primera, ello avalora el referiniétri(|ucs Uurs, trcballará en l'estudi deis rittonces esa canción vino a ser algo así como do folleto.
SALVAT
PAPASSEIT
LÓPEZ PICÓ
mes clássics, pero aportará u¡i ¡ l a d, sorra
la Cenicienta manumitida.
Todo lo dicho hasta aquí pinta bien al vivo
Milá y Fontanals, con su "Romancerillo", y la importancia que la canción popular catalana l'hora l l o r c i x
guanten fcrmament amb aplom de mestratge: ben petit ais ritmes catalans. C.il j.ai lar deis
Aguiló, con su inmensa Oolección, que incluye reviste. En el capítulo siguiente veremos el i es el n i e u c o r c o m i'e-sponja e s p r e i n u d a
Jopep Canier i J. M. López-Picó. Altres ]»e- antics per a prendre'ls per model; |iei ó al).uimás de 12.0(X) poesías populares, contribuye- partido que de la misma obtuvieron los comtes catalans moderns aix)rten noves cordes ben donar-los de .seguida per a jxi-sar se a trebaa
r
a
u
n
a
es])onja
q
u
e
r
a
j
a
d
'
e
s
c
r
e
i
x
ron a salvar lo que, de otra suerte, quizás no positores catalanes a partir de la segunda mipersonáis a la lira general; pero son aquests llar damunt del ritme de la Uengua catalana,
( a l g ú enill)orratxa
hubiera tardado mucho tiempo en olvidarse. tad del siglo pasado.
dos els que donen el to mes normal d'alt liris- que no té res a veure, en absolut, amb els ritEstos dos folkloristas apenas se ocupan del asme en la poesía actual de Catalunya. Després mes de les llengües amigues. F.ls antics .son
amagat
JO.SE S U B I R Á .
pecto musical, puesto qiie el literario les subd'ells, qui vulgui suscitar "un frisson nouveau" un punt de partida; el punt d'arribad.i es el
les a g u l l e s
yugaba especial ísimamcntc.
caldrá que treballi de fort i de ferm. Alguns ritme peculiar i caracteristic del cátala. 1 le.s JKISLa música popular catalana, vinculada a la
comencaments de camí son ben marcats ja en sibilitats de transformació d'aquest ritme en ritletra, parecía predestinada a salvarse si ésta
la nostra lírica jovc. Un n'hi ha, pero, que me poétic perfecte. 1-^ls clássics son un dncument;
se salvaba, o a hundirse si aquélla se hubiese
sembla, avui, mes sáviament fonamentat que pero no son un model po.sal al día. t a l veure
hundido, pues las ligaba un destino común. Y,
els
altres. Es el que parteix deis experiments alió que van fer; i fer, despré.s, allñ nnr .-lYs
c a d a m i n u t c a u c o m l ' a i g u a d e neii
'Vi
poco a poco, comenzaron los trabajos de salUna advertencia preliminar: el Sr. Duran i
rítmics i es proposa dur-los a .solució comple- cal fer a nosaltres, prcscindint 1!
vamento de un caudal melódico que marchaba Ventosa ha sido político. ; Habrá esto influido lia o n és l ' a m i g a —
ta i perfecta. Podríem dir ja que a Catalunya en ells. Entreadaptar i crear hi li.i
luiit
a la deriva.
en la formación de su libro? El mismo nos i a p r o p m e u c a u c o m l ' c s p u r n a
hi ha el sector de poetes que escriuen pensant de desacord deis interpretadors (!<• íes métriRecordemos, ante todo, la obra de Pelayo dice en las primeras páginas que su obra debe
amb la rima i el deis que treballen pensant amb ques antigües.
ferida
Briz, de quien el maestro Bretón hubo de to- lomarse "nada más que como el fruto de larel ritme, l-.'i tasca és Uarga i de compromis.
SALVAT-PAPASSEIT.
mar varios motivos populares ("La Cativa", gas meditaciones". Y añade: " Una cierta exPer aixn iii.-, sembla opi)rtú fer remarcar que
" L a filia del Martxant", " L o Cant deis Au- periencia política, si no muy intensa, cuando
els esforgos per a la creació d'una rítmica mocells", " L o Nostramo"). Titúlase "Cansons de menos bastante prolongada, me ha permitido
derna en la literatura de Catalunya no están
la térra", y consta de cinco volúmenes. Con darles forma y me ha dado después esta mismnncats d'un principi le tradició.
un carácter más local, publicó posteriormente teriosa necesidad de transmitirlas al público."
La corrent lírica que s'arracera sota el signe
Pablo Bertrán y Bros una colección de "CanSegún esas palabras humildes, su condición
rítmic cátala té per patró remot el nolile nom
L h m i n e t a del l a v a t o r i .
ciones y folias populares" (inéditas) recogidas de ixilítico ha influido poco en la composición
TOMÁS
OARCBS
de Manuel de ("abanyes, autor deis "Preludios
( ¿ P r e f e r i r e u l'estable?)
al pie del Montserrat, es decir, por la parte de de " E l s Politics", el cual no pasa de ser una
de mi lira". Poeta cátala que escrivía en esCollbató, el Bruch y Esparraguera, recordan- serie de (jbscrvaciones anotadas ¡xir un ciudadulce. ¡ A d i ó s , vitla c l a r a ,
panyol, Cabanyes, romántic exacerhat, xop de
do en sus páginas que, según el pueblo—del dano que, año tras año, ha venido escrutando
lectures clássiques, prengué patró d'elles per a
a l i e n t o del m a r , b r e z o s
cual el recf)pilador era tributario—, la "can- en la marcha de los negocios políticos de su
recrear-Íes en Uengua moderna. Vcritable poe—
l
e
j
o
s
—
d
e
la
m
o
n
t
a
ñ
a
!
ción" se caracteriza por su mayor eJctensión y país.
ta, entre pindáric i horaciá, amb influencies itasu carácter narrativo, mientras que la "folia"
Esta conclusión, aceptable desde el punto de
lianes directes, resta i restará scmpre com a
T
O
M
A
S
G
A
R
C
E
S
.
Se distingue por su brevedad y su aspecto lí- vista de la modestia personal del autor, es inadvalor documental interessantíssim, i, sobrctot,
rico.
( T r a d u c c i ó n p a r a L A G A C E T A L I T E R A R I A ) com a obridor de camí.
misible para el lector atento, y lo es mucho
A comienzos del presente siglo, la "Biblio- más para el crítico. Desde los comienzos del
La remoció ben feta, pero, és obra de M.
teca Popular de L'Avcn("
publicó cuatro vo- libro se echa de ver que—no obstante la objeCosta i Llobcra, poeta mallorquí, autor de les
lúmenes de "Canciones populares catalanas", tividad respetuosa con que está escrito—no ha
" Horacianes". Poeta d'una rao retórica llucon un total de 150 melodías, acompañadas del podido escribirlo más que un político, precisaLawn-tennis
minosa, humanista saturat d'experimentacions
texto íntegro, en^ vez de reducirlo al de la pri- mente por serlo, precisamente por conocer a
A.
BSCLASASS
clássiques, sacerdot d'un equilibri cordial i
mera estrofa. Este impulso había tenido su fondo la p<jlítica. El ciudadano observador
Flor d'Albió, la virginal i íorta,
mental puríssim, la seva obra té una gravetat
.Mxó,
com
a
questió
de fdiiua. d n i a quesprecedente en el iniciado por Aurelio Capma- —por atento que sea, por afinado (lue tenga el
patricia i una amplor ressonant i untuosa. P r e de faq d e r o s a i d e cabell d a u r a t :
ny en 1901, y .sostenido hasta 1913 con la pu- sentido de la observación—no tiene de las conent peu de les formes antigües, concretament tió de fons, en canvi, els jovcs poetes catap e r ella el l i u r e p l e r (¡ui r e c o n f o r t a ,
blicación periódica de fascículos que contenían sas más que una visión formal, superficial, exde les métriques d'Horaci, refunda en Uengua lans mes intel.ligents ja comprenen perfectamúsica, letra, notas folklóricas, disquisiciones terna. El Sr. Duran i Ventosa llega más adeni el v e r d o m b r a t g c i les f r e s c o r s del p r a t . catalana els cánons rítmics alxilits. Fa, encara, ment que la tasca previa, inaplacable, d'urgénhistóricas y grabados ilustrativos, bajo el epí- tro, escruta, analiza, va a las causas primigetreball d'adaptació; pero la seva gran finor cia mes greu, és aixó que podríem dir-ne la
grafe "Cangoner Popular". Cada fascículo es- nias. (De igual modo, el espectador ingenuo, a
d'esperit peryé a infondre ais seus poemes, liquidació de Maragall. A Catalunya l'obra de
P e r c u d i n t Taire aiuíb el r e s s ó t a n c a t
taba reservado a una canción, y el total de los quien encantan las maravillas del fuego de arparticularment en les "Horacianes", una nova Maragall té un gran basaiiicnt afectiu i .sentide sa r a q u e t a q u a n el drift rellaniga,
tificio, ignora siempre el secreto de ese arte,
mismos asciende a un centenar.
vida poética. Les "Horacianes" .son una obra mental. El ixible l'estíma l.qui <riills. La gcnt
j u g a el p a r t i t , m e s bella q u e e n la d a n s a , apart dintre tota la lírica del Renaixement li- intel.ligent, pero, ja ven tul ,-illo <|ue hi ha i
Todo ello presentaba la melodía sin acompa- que sólo el pirotécnico conoce.)
ñamiento alguno, con lo oual parecía material
Es mejor que haya sido así, porque de tal
ágil i i)ronxpta al g i r a v o l t s o b t a t .
terari de Catalunya; i brillen, avui com ahir, que no hi ha en l'obra del K,ran desordenador.
reservado para uso de eruditos; pero también manera " E l s Politics" es un libro serio y proamb lina rlardr luolt pura i nmll nnbkment I compren que la manera mes noble de liquid a r la influencia maragalliana ambienl, és
la canción fué ofrecida en forma más amena fundo, de donde las opiniones brotan claras,
continguda.
I c a d a a t z a r d e l j o c se l a ' n d u t o t a .
l'anar-lo vorejant de respecte i de veneració,
o de uso más práctico, como se dirá en el si- las orientaciones concretas, las ideas netamente
pero també de limits i de cinyclls jurisdiccioSi e n t o r n a r la p i l o t a q u i r e b o t a
guiente artículo. P o r hoy, señalemos estas perfiladas. (I^or fortuna, nos hemos librado de
nals. Maragall era un gran p.n (.a di- fons; de
fuentes bibliográficas y otras de no menor in- topar—una vez más—con un libro de un simsembla u n gentil desdeny son m o v i m e n t ,
forma, pero, i per culpa de b s seves teoríes
terés.
ple aficionado.)
errades, era un anarquitzant de la poesía. La
en i>erseguir-la a d a l e r a d a frisa,
Felipe Pedrell, en ,su "Cancionero musical
jove literatura catalana veu aixó clarament; el
popular español" no establece la división por
a m b l a g r a c i a viril d ' u n a A r t e m i s a ,
SBBASTIÁ
SANCHBS-JOAN
poblé i els mediocres no ho volen o no ho poregiones, sino por materias (el canto jxipular
la c u r t a v e s t a b a t e g a n t a l v e n t .
Me ha resultado imposible evitar la sugesden veure. Aquesta circumstancia complica una
en la vida doméstica y en la vida pública), y
A
q
u
e
s
t
a
a
i
g
u
a
es
a
g
r
a
d
a
b
l
e
tión de establecer un paralelo entre " VAs P o mica el treball deis poetes comprensius; pero
cada una de estas partes, con las numerosas
litics" y " E l Político", de Asorín. Comprene n e ([ue ca]) ¡¡ci.x n o s'hi esllori.
la victoria de l'ordre rítmic damunt els pscuMIQUEL FRRRA.
secciones en que aparece dividida, presenta nudiendo la sinrazón de proceder así. Acaso sosdii-ordres deis ¡¡rcdecessors s'nnuncia ja amb
merosas melodías catalanas. También las hay
pecliandc su inutilidad.
garantíes de tolalitat i de iKirmalitat. Verdaen dos obras que pueden considerarse de caAcorín no ha sido político jamás. En él, todo
guer i Maragall eren humis del seu tcnips.
rácter puramente monográfico, ambas debidas
ha sido siempre lo mismo: literatura. Tanto
L'obra d'ells dos ha estat j a superada per
a la pluma de Luis Millet, que es un escritor
en sus días juveniles—sus días inquietos, roLiibra moderníssima de J. M. López-Picó i
selecto, a la vez que "maestro cantor" óptimo.
jos, como diríamos hoy—como en sus tiempos
j.'sop Carner. I rls ijostciiors depenen d'ells.
Una está dedicada al "Canto popular religiode diputado de la mayoría. Su política se hizo
'lOr.i ara a nnsaltrcs, els de lis darreres pros o " ; la ilustran numerosos ejemplos musicales
literatura, y lo único que de aquélla ha quedaniocions, i«)rtar-la encara a una superació nié.s
y se ha incluido en " P e í nostrc ideal", colecdo fueron las páginas^ que le sugirió. Por eso,
alta. I la adaptado i la creació deis ritmes moción de escritos de aquel gran músico, editada
el Acorín escritor i»lítico .se preocupó poco de
derns de la ¡xjética catalana convé que siguí
al celebrar sus bodas de plata el "Orfeó Cáconstruir, y se redujo a comentar: " U n disla senyal d'aplegament i de relligament. Cada
tala". El otro se titula " I ) e la can(;o popular
curso de La Cierva", "Parlamentarismo espa,scú treballa, ja, en la mesura de les própies
catalana" ; examina esta canción a partir de la
ñol", " E l Político".
forces, per a obtenir les prirneres realitzacions.
Edad Media y contiene buen número de tonaI aquesta és, per part imstra, entre lantes al"El Político" no es un libro de visión amdas, inéditas algunas.
ofrece a los lectores de
tres, una de les tiii,si.iiis pi iiiioidials (!.•! Sisplia; no es un libro teórico; ni siquiera un liRelacionados más o menos directamente con bro de política. Es—simplemente — el retrato
tema.
lo religioso, debemos mencionar aquí los tra- comentado de un sólo hombre político, por
A. l'lSt'l.'vSAKS.
bajos eruditos del P . Suñol, actualmente Prior quien el autor mostró sus simpatías.
en el Monasterio de Montserrat, que divulgan
Por el contrario, " E l s Politics" es un libro
su servicio de encargos, perfectamente organizado para
aspectos de la canción popular catalana en el
de política: impersonal, constructivo, teórico,
pasado y que se han insertado unos en la " R e sin otro subjetivismo que el indispensable en
toda clase de libros catalanes, castellanos, franceses, italiavista montserratina" y otros en "Analectia
toda obra edificada sobre opiniones propias de!
Precio: 1 peseta
moiitserratensia", habiendo sido reproducidos
autor.
nos e ingleses.
algunos por Pedrell en la mencionada obra.
Cataluña estaba necesitada de esa obra, que
Suscripción anual: 1 0 pesetas
Entre esos cantos antiguos se halla algún "viJOSB
CARNBR
rolai", tipo especial de composición, condicio- ahora se incorpora a la gran bibliografía de
nado, según unos, por cierta forma métrica del a(iuel idioma. Había " L a nacionalitat catalatexto literario, y según otros, por ir acompa- na", de Prat de la Riba; " E l nacionalismo
Maragall, tan allunyat, psicológicament, de
A su demanda, se remite gratuitamente un "Bo'etín Triñada de una danza propia. También se puede catalán", de Rovira i Virgili... Un libro como
l'ordre rítmic de les - métriques pretérites (els
"Els
Politics"
no
se
había
publicado
aún.
mestral" de novedades, y se facilitan toda clase de informes
^•cr una colección bastante numerosa de canseus "lílogi de la Poesía" i "Elogi de la PaRindamos nuestro agradecimiento al Sr. Duciones pf)pulares dedicadas a la Natividad y
raula" son la negació absoluta d'aquesta mena
bibliográficos.
fiestas religiosas subsiguientes en la exortación ran i Ventosa, y esperemos de su experiencia
LIBRERÍA ESPAÑOLA EN PARÍS
de técnica poética, i els seus versos lio corropoemática "I.,as Cangons de Nadal", de Juan y de su saber otras páginas que puedan herboren), fa avanzar l'experiment amb els "Flimmanarse dignamente con éstas—tan bellas y tan
Llongucras.
nes Homérics", traducció del grec per P .
serenas—con que ahora nos ha regalado.—ArBosch (¡impera, i ritmificació en forma hexa10, Rué Gay L u s s a c
turo Perucho.
métriea aproximada del gran poeta. Maragall Admite encargos de libros de todos los
Plaza de Cataluña, 17.-BARCELONA
dona en ells una parodia d'hexáun tic, tan bella
países e imprcsioocs de todo género.
com bom vulgui, pero parodia a li de (.ompAhora bien, si todo ese caudal folklórico de I
1
-j
• j
tes. La seva gran forija iK)élica, pero, infoiiImp. E. Giménez.—Huertas, 16 y 18, Madrid.
FiaURAS CATALANAS
iii AüiviDAD mmi m\m
Biblioteca ibérica de "La
Gaceta Literaria"
''La rosa y el laurel"
VIRULO-MEDIODIA
CARLOS MÉRIDA
"La Gaceta Literaria"
10, r u é Gay-L^ussac
Poetas nuevos de Cataluña
Del ritme en la poesía catalana
DURAN I VENTOSA: Els PoliflCS
w. c.
Eilitoies: El iMtío ñ l i Ginitíi Iteaníi" es el É S Miitoiiefinz.
f*K^ f^'S,
LIBRERÍA CATALONIA
LA GACETA LITERARIA
"MUNDO IBÉRICO"
AfliniDistracióii: Consejo áe Cieato, 341
BARCELONA
LIBRERÍA CATALONIA
índole musical se comparaba con el caudal Este número ha sido visado por la censura
León Sánchez Cuesta
Página sexta
La biblioteca de Cataluña
LA GACETA LITERARIA
PIN Y SOLER
DE
Un precursor de las Hu=
inanidades catalanas
La "Librería Española" abrió sus puertas
V'Á "Instituí d'Kstudis Catalans" abrió su
al público en 1857 y en la calle Ancha, númelílhlluteca a! público, con el nombre de Biblioro 26. U n librero ejemplar fué Inocente Lólii;i lie Cataluña, el 28 de Mayo de 1914.
pez Bernagosi, uno de los más impulsores del
\ a en los primeros ticmiXfS del Instituto su
Renacimiento catalán. A su tesón, a su entuSección Histórica había hecho algunas adquiDon José Pin y Soler fué novelista y polí- siasmo, a su labor incansable, débele mucho la
.siciotu-, i!r libros, principalmente la de los fondos que coinixinían las bibliotecas Aguiló y grafo español, nació en Tarragona el 11 deliteratura catalana, pues con sus publicaciones
Mayo de 1842.
Inocencio López Bernagosi enseñó a leer en caJacinto Verdaguer.
Sus primeras manifestaciones literarias arran- talán a toda una generación. De la antigua "Lilín 1907, al hacerse la constitución definican
de
unos
"Cuadros
de
costumbres
marítibrería F'spañola" salieron las obras de Federiti\a ilel Instituto, se pensó en convertir estos
foniiiis fii una Biblioteca de carácter general, mas", e.scritas en catalán, que envió desde Mar- co Soler " P i t a r r a " , el fundador del teatro cadou'K c-,tu\iesen comprendidas obras de todas sella al diario " L a Prensa", de Tarragona, talán—los autores anteriores a él atreviéronse
para el cual, su director, P . A. Torres, le re- a tantear el terreno con ensayos de escaso
las ramas del saber humano.
Desde entonces, la Biblioteca ha tenido un clamaba continuamente original. E n Marsella valor—; las de Conrado Roure, prestigioso aurápido crecimiento, y hoy consta de más de fué un asiduo colalx>rador en la Prensa de tor dramático que firmaba sus artículos perio72.0(X) obras registradas y más de 100.000 vo- aquella capital, escribiendo en correcta prosa dísticos con el pseudónimo de " P a u Bunyefrancesa artículos de crítica. E r a su nombre g a s " ; las del pintoresco Antonio Altadill, P e lúmenes.
Fondos lyuis iinlyortantes.—La Biblioteca tie- aksolutamente desconocido en Cataluña y lo lay Briz, líduardo Aulés, Alberto Llanas,
ne una rica colección de incunables y góticos mismo en el resto de España, cuando con mo- Manuel Angelón, etc., etc.
En 1870, la "Librería Española" ínstalo una
imprimidos en tierras de lengua catalana; cons- tivo de la Exp<}sic¡ón Universal que se prepatituyó la base primera de este fondo la libre- raba vino a Barcelona, dejando el manuscrito sucursal en la Rambla del Centro, 20. Al frenría de I ) . Mariano Aguiló, adquirida jwr la de " L a familia deis Garrigas", que, con "Jau- te de ella, desde 1895, en que falleció InocenDiputación en 1908 a instancias del Instituto, me y Niobe", son la trilogía novelística de te López Bernagosi, está su hijo Antonio,
líl año 1910, D. Isidro Bonsoms regaló su no- mayor mérito en catalán, agotándose dos edicio- digno continuador de la obra paterna.
lalilc colección de impresos políticos referen- nes en poco ticmix).
Cuando la calle Ancha dejó de ser centro
tes a Cataluña, desde el siglo X V I al prmier
de la ciudad, desapareció la primitiva "Libretercio del X I X , la cual consta de unos cuatro
ría Española", para dar vida más amplia y
mil seiscientos ejemplares. Posteriormente, esta
próspera a la sucursal de la Rambla.
colección ha sido complelatla, y hoy es de las
Sin embargo, antes de su desaparición ediillas ricas que st conocen.
táronse en la calle Ancha los primeros almaEl año 1915 ' ) , Kt(lr>i líonsoms regaló a la
naques periódicos que, escritos en catalán, vieron la luz en Cataluña. Recordemos Lo Noi
de la Marc, Un tros de paper, Lo Xatujuet,
La Campana de Gracia y L'Esquella de la Torratxa, c^ue subsisten con vida cada vez más
próspera y brillante.
En dichas publicaciones—importantísimas y
de un interés capital para la historia del periodismo catalán — colaboraron los dibujantes
Pellicer, Tomás Padró, Moliner, Pellicer Montseny, Labarta, Mariano Foix, Mariano F o r tuny, Ensebio Planas, José Llobera, Ramón
Casas, Xavier Gosé, Bagaría, etc., etc.
Antonio López, el editor, ha sido quien ha
lanzado, en ediciones populares, las obras del
pintor-poeta Santiago Rusiñol.
•Santiago Rusiñol, uno de los artistas más
completos de Cataluña, uno de los más formiBiblioteca
de Cataluña
dables creadores de bellezas, ha visto agotarse
innumerables ediciones de sus obras. H e aqui
r.ihliiiicc.i ^al riquísima colección cervántica,
cómo el libro alcanza su más alto grado de
consi(tcr.ula como una de las primeras del muneficacia.
do, l a I'.ililioteca publica el catálogo de ella,
Kntre las obras del meritísimo pintor-poeta,
del cual han aparecido ya dos volúmenes, y en
editadas aquéllas por Antonio López, figura
agradecimiento al generoso donante, ha instiun magnífico álbum reproduciendo los maratuido un premio quinquenal que lleva su nomPIN
Y
SOLER
villosos "Jardines de E.spaña" a todo color.
bre, (le 1(1,(KM) pesetas, y se otorga al mejor
Aparte Rusiñol, la mayoría de los autores
lüjín subie Cervantes o los libros de caballeSin tomar parte activa en el movimiento re- catalanes, los de mejor relieve y personalidad,
rías que, escrito eii cualíiuier lengua, .se pre- gionalista catalán, ha querido siempre conserhan pasado por esta Editorial.
.sciile al concurso.
var su independencia y libertad de acción en
Antonio López h a editado y publicado obras
El Sr. 1). Eduardo Toda ha regalado en tfxlas las orientaciones y actuaciones que en
de Pedro Corominas, Juan Puíg y Ferratcr,
1921 su completísima colección de impresiones Cataluña, de unos años a esta parte, se han
Julio Vallmitjana, Adrián Gual, Carlos Raboelzcviriíuias de tos Países Bajos en los si-sucedido; y cuando el Institut d'F^studis Catata, Gabriel Alomar, Roca y Roca, Apeles Mesglos X \ I > W I I .
lans quiso imponer unas "Normes ortográfi- tres, José Burgas, C. (iumá—uno de los humoRl mismo Sr. Toda ha cedido a la Biblio- ques" catalanas a todos los escritores, Pin y ristas más digno de consideración y aprecio—,
teca la mayor parte de su gran librería de Es- Soler publicó en Reus una protesta con el tí- Luis Capdevila y otros muchos, cuyos nombres
i'ornallx^ii, en la cual hay una .seoción de bio- tulo de "Crida", que es una sátira acerada con- no recordamos en este instante.
grafía extranjera excepcionalmentc completa. tra tal proceder. En 1904, con el título de
El historial de la "Librería Española" tieOtros donativos importantes ha recibido la "Sonets d'uns y d'altrcs", publicó en BarceBiblioteca, entre los cuales es preciso mencio- lona una edición crítica de gran lujo y rica- ne todo el interés de un documento pertenenar las librerías de Prat de la Riba, Ferrán mente ilustrada y acompañada de un estudio ciente a la historia de la cultura.
de Sajiarra, Joaijuín Miret y Sans, Onofre J. erudito, original suyo, sobre el soneto, desde
MMM
Novillas, J. Bartrina y .Aixemús, Juan Sarda, su aparición hasta nuestros días, incluyendo los wnámitmtt
Angela Sors (viuda de Borras), Federico Ra- mejores de Petrarca, el Dante. Shakespeare,
hola, J. Mané y Flaquer, Antonio Aulestia, Herrera, Lope de Vega, Argensola, Góngora,
Víctor Hugo, Camoens, Musset, Baudelaire,
Marinioii. etc.
Kl Ministerio de Instrucción pública de Hartzenbusch, Ayala, Heredia y otros maestros,
Antigua casa I. López Bernagosi)
bVancia dio al Instituto, el año 1916, una re- junto con varios de los mejores iKíetas catalanes
contemporáneos.
constitución de la Biblioteca, que, como representan.
' ' eieiKia francesa, figuró en la
Como iKicos han aventajaílo a este autor en
l'.sV''
'an Ir.uicisco. La formaban
amor a su región e idioma natal, ha creído
unos (|i. !i;ii selecieiitos volúmenes, encuader- prestar uno de los servicios más útiles a su
popular
de
Oranollera
nados leultis ellos y cuidado.iamente escogidos
entre las ohras clásicas de la cultura francesa.
Mi\tiIIX, ritos.—Posee más de ochocientos, en
su ni.i.ioiía catalanes. Forman el núcleo central de la colección los de Aguiló y los procedentes (le la Biblioteca Dahnascs, adquirida
en 11:11
renaciente literatura, dotándola de una serie
de versiones en lengua catalana de las obras
de filcsofía, literatura y erudición artística e
histórica más apreciadas en las literaturas^ extranjeras, incorporándolas, por decirlo así, al
patrimonio catalán, por medio de unas ediciones esmeradísimas, en las que el arte tipográfico
corre parejas con la fidelidad y exquisitez de
la versión. H a titulado a esta serie "Biblioteca d'Humanistes", a cuyos volúmenes ha
puesto unos eruditos proemios y comentarios
que constituyen otros tantos estudios críticos
bibliográficos, que colocan la perspicacia y erudición de su autor entre las de nuestros primeros polígrafos y publicistas.
Pin y Soler es también bibliófilo muy entendido, poseyendo una biblioteca en que abundan los ejemplares raros y curiosos y, en especial, los originales de las obras maestras de
su "Biblioteca d'Humanistes".
Ha publicado "Lo míracle del Tallat, llegend a " (Barcelona, 1898); " L a familia deis Garrigas" (Barcelona, 1889); " J a u m e " (Barcelona, iSgo), y " N i o b e " (Barcelona, 1890). De
esta trilogía existe una edición definitiva, de
gran lujo, impresa en Barcelona en le/iH. Dentro del género de historia crítica, excursiones,
viajes, esludios de ética, etc., han de incluirse
sus "Regles moráis y de bona críansa" (1907),
"Sonets d'uns y d'altres" (1904), "Problemes
de cscachs (1901), y sus tres volúmenes de
" V a r i a " y su " O r i e n t " (1910). Para el teatro
ha escrito, representarlo y publicado; "Sogra
y ñora", comedia en tres actos; " L a viudeta",
comedía en tres actos; " L a sirena", drama en
cinco actos; " L a tía Tecla", comedia en tres
actos; " l ' o r u g a " , coni'edia en un acto; "Adriana abandonada", "Bibiana", " L a baronesa",
también en tres actos.
En!
manuscritos, merecen citarse el
"Cauciónelo piovenzal Gil", donado por subscriiKÍiin a la Biblioteca; los manuscritos originales de Moséii Jacinto Verdaguer, donativo del Condi iK l.avern y la carta de navegar
de Gal.""'! .i. V .¡l'.sc-ca.
/íi'
-C"onstituída con los fondos <;
("arreras, en la cual abuno
üiaiiuscritas de obras musicales
"•
,,!:iiii s de los siglos X V H y
X \ l l i , iieii'i.i
17 (I donativo que el
Tii.ie-l'-: lílipi
\\r¿(, de su bibiiote(
' iiiiienu, SI- ha ido Completando con
i
üiúsica mixlerna.
!'ulnuiuii')n\<.-- l,a lirblloteca publica el Bo- Su incansable labor y su pericia y buen gusIclín desde K114; 1111 /í.'/c/ii; tic adquisiciones. to literarios (jiiedan inventariados para la posil '
' i editad > lambii-ri el Catálogo de teridad en su "Biblioteca d'Humanistes", que
<':viil¡iui liitnsoms.
el
Catálogo contiene traducciones en lengua catalana de
til- !<'•• iti.¡,!iiAi ritos I'edrcli
y los
Miidri¡iales obras celebérrimas del ingenio humano, con
de Kriitíicii. las dos últimas oluas a caiuo del prólogos, biografías, notas y comentarios eruDeparlanicrito de música.
ditos, que forman venlaílcros cuerpos de doctrina. iMitre ellas hay que citar: de Desiderio
lírasmo de Rotterdam, "F21egi de la foUía"
(Barceloii.i, nji.'), "Col-loquis" (primera y segunda serie; Barcelona, 1911 y 1912) y "Llibrc de cívililat pueril" (Barcelona, 1912); de
Tomás Moro, " L a utopía" (Barcelona, 1912);
de Juan Luis Vives, "Diálechs" (Barcelona,
ii;i5); del obispo Roberto de Bury, "Philobiblion" (Barcelona, 1916); del arzobispo Antonio Agustín, " Diálechs de les armes y llinatges de la noblesa d'Espanya" (Barcelona, 1917),
y de Nicolás Maquiavelo, " L o princcp" y "Comedies y iwemes" (1920-21).
LIBRERÍA PUI6 Y ALFONSO
Ei librero Antonio López
Fundada en 1860 por D. Eudaldo Puíg, goza
de reconocido crédito. Durante el periodo 1865
a i8()<), editó l,-i Innien.sa mayoría de producciones del Teatro I atalán. Está en relación
con cas! todas las Casas editoriales es[)añolas,
de la Ciial es corresponsal.
Su actual propietario, D. l'"rancisco l'uig y
Alfonso, hijo del fundador, la dirige desde el
año 1891, habiendo editado, a partir de esa fecha, varías obras catalanas. Tiene, asimismo,
en administración gran número de libros de
hjs mejores autores catalanes y los publicados
ix>r la "Societat C'atalana de Edicions".
LA LIBRERÍA BELTRAN
PRINCIPE. 16 MADRID, envía a
provincias todos los libros nuevos.
..;j
Eí filósofo
MliMWIALiiii
OBRAS OERAMÓUÚMEZ DE LnERHA
El Torero Caracho. (Noye/a)
1.83 seis falsas novela»
Las 636 mejores Greguería».
El Caballero del hongo Gris.
(Novela)
Viernes Santo. (Novela)
José Vasconcelos: La Raza C<5smica,
10,00. yoíé Vasconcelos: Indolofrla, 8,00.
Eduardo Herriot: Crear (dos tomos),
8,00. Rodrigo Soriano: San Lenín, 8,00.
Hernández Franco: El Hombre que
habla perdido su eje, 4,00. Hernández
Franco: Del Amor, Inquietud y Can:—: :—. sancio, 2,00.
.—; :—:
5,00 pts.
6,00 —
4,00 —
Acaba de publicarse:
6,00 5,00 —
ALFONSO MASERAS
" L a feria de Montmartre"
Un volumen, 4 pesetas.
'BPBPR.w
Alelandro Sux; El Asesino Sentimental, 4,50. Rubén Darío: Emellna (Novela desconocida) En colaboración con E
Polrier, 5,00. VenturaOarcla CalderónPáginas escogidas, 5,00. Clemente Vautel: L.i Mujer que no quería hijos (Novela), 3,50, Pierre frondale: El Hombre del Hispano (Novela), 5,00. Pierre
Frondaie: El Agua del Nilo (Nove'•—'• ••-••
••—.
la), 5,00.
: — . _ . .
Nuestros libros se venden en
Alemania, a la L I B R E R Í A
E S P A Ñ O L A Oranienburgerstr, 58.-Berlín. A Bruselas, en los grandes almacenes
AÜ BON MARCHE, y en todos los países de la lengua
castellana, a las mejores li: : : - : brerlas :—: :—:
.
EDITORIAL-AMÉRICA
LIBRERÍA V E R D A G U E R
A. DOMENECH S. C.
Rambla
del Centro,
6RACIADELEDDA
(Premio Nobel de Literatura)
Dos magníficas novelas en un
solo volumen:
núm. 5
EL NIÑO R O B A D O
LA VUELTA DEL HIJO
BARCELONA
PRECIO: 4,50 PESETAS
Pídase en cualquier librería, o a la
EDITORIAL-AMÉRICA
MARTÍN DE LOS HEROS, 83.-MADRID
Inmenso surtido de obras
:
ACABA D E A P A R E C E R
catalanas y referentes a
:-: :-: Cataluña
• •
Odisea Romántica
DIARIO DE VIAJE A LA REPÚBUCA
= = z
ARGENTINA
•'
••
L I B R E R Í A ESPAÑOLA
POR EL GENIAL ESCRITOR
Rambla del Centro, 20
J. M. VARGAS VILA
BARCELONA
Obra sensacional, que .sorprenderá a
muchos por la independencia y valentía
de sus juicios, en contraste con los de
otros viajeros más o menos oficiales u
oficiosos.
W W
SURTIDO COMPLETO DE OBRAS
CATALANAS Y CASTELLANAS
Cinco péselas en todas las
PEDIDOS:
Gran stock de obras cien-
Se envía catálogo gratis a quien
lo
solicite.
"BIBLIOTECA
tíficas y artísticas, espa-
C A L L E D E L I S T A , 66. — M A D R I D
LA HIJA,
DEL PUEBLO
EL AÑO EN LA MANO
enciclopedia
de la vida
práctica para 1928.
AÑO XXI DE SI! rUHl.K'ACION
Libro indispensable para conocer to-
&
dos los acontecimientos del año en el
•
Precios, f Edición rústica, 1,50 pesetas.
Ídem encuadernada, 2 idem.
BElVJAlVlllV
m0m
JyVKIViSS
MMwa
Casanova. 3 6 . — B A R C E L O N A
IMHMMI
Ptaa.
LIBRERÍA
PUIQ Y
ALFONSO
Plaza Nueva, 5y Capellanes, 2.-'3arcelona
(Fundada en 1860)
Obras literarias, cientifícas,
cultura, derecho, legislación,
viajes, etc.
de artes y oficios, agrisociología,
economía,
Planos y Ouías regionales, provinciales y locales,
comisión y exportación
de todo lo concerniente al
negocio de librería.
Jacinto Verdaguer.—Ohres completes, edició popular en 30 volums
25,00
LA ARLANTIDA.—Edició monumental ilustrada por
Xiró
25,00
Francisco Camprodon.—Obres catalanes completes. 3,00
Migue/ Costa y Llobera. Obres completes en 4 volums
26,00
Exemplar en paper de
fil
52,00
Miguel S. Oliver.—Obres catalanes completes en 6
volums
37,00
Exemplar en paper de ñl
74,00
Mar/a/7 ^g^uZ/d.—Poesies completes en 3 volums. . . . 21,00
Exemplar en paper de
fil
42,00
EN PUBLICACIÓ
Juan Alcover. ~ Obres completes en 3 volums
Encuademaciones,
subscripciones,
ventas de
obras a plazos, revistas ilustradas y periódicos de
modas, representación
de las principales
casas
editoriales.
TELÉFONO A'4511
0m0m0i
- i ^ M A D R I D-»-
ILUSTKACIO CATALANA
ti0mi0m
M«M«>
ifmtm
Ediloríal (HlíercOv ReinaVidoriaS
•
LOS "CUADERNOS LITERARIOS"
XV
BJI3RLCICIOS
saber humano.
MAMi
Xirau
visto por Dalí
EL HIJO
DE LA CALLE
Editorial (llWro (1u RelnaVicloiiaS
'Tfc-M A D R I D - ^ '
NUEVA"
:-: ñolas y extranjeras x
ACABA DE PUBLICARSE
Almanaque
librerías.
:
MMl^
EN PREPARACIÓ
Lectura popular.—Guadems de divulgado contenint
m(?s de 350 autors, 21 volums enquadernats
IMW
LIBRERÍA
LA LIBRERÍA FRANCESA
LIBRERÍA GENERAL
ESPAÑOLA
S o l i c i t e infornr>es, c a t á l o g o s mensuales, etc.
R A M B L A D E L CENTRO, 8 Y 10
100,00
D e m a n a r el c a t a l e c h
El m a y o r s u r t i d o d e o b r a s n a c i o n a l e s y e x t r a n j e r a s de E s p a ñ a .
Ventas por correspondencia a Provincias y Extranjero.
L—
León Daudet: Un día de tormenta (Novela), 5,00. M. Oibert Miret: Mallorca
«Isla de Eneuefio» Prólogo de Santiago
Rusiflol, texto en catalán y castellano,
4,00. Francisco Donoso: Al Margen
de la Poesía (Ensayos de la Poesía moderna e Hispano - Americana), 5,00.
Francisco Donoso: Poemas Interiores
(Con prefacio de Julio Vicufia Cifuen: - : : - ; - : tes), 3,00. : ; : - : : - :
^ 4 . R U É oesSAINTS-PÉRESL
Antonio López
Biblioteca
«
BARCELONA
—
ANTICUARÍA
DE -—
ANTONIO PALAU Y DÜLCET
Mtuiual del librero
hispano-americano.—Bibliografía de libros y grabados desde el origen de la imprenta hasta nuestros días, con el
valor comercial de los mismos. Obra útil a bibliotecarios, libreros y bibliófilos. .Siete tomos,
4." mayor, 210 pesetas. Encuadernados en medio pergamino, 245 pesetas.
Catálogos gratis sobre América, Asia, Bellas
Artes, Cataluña, España, Europa, Literatura,
Misiones, Sports, Religión, Libros antiguos y
raros, etc.
LA G A C E T A
GARLES SOLDEVILA
visto por Carner
Un poema de Bernat Metge
MEDECINA
FETA
PER E N
Entre els elaboradors del cátala novíssim, L A
En Caries Soldevila és una de lesfiguresmes R E R N A T
METGE, APROPIADA
sortoses. Sos poemcs, enaltits bellan-íent per
A
T
O
T
M
A
L.
En Xenius des del scu seient pontifical del
"Glossari", ses "Plasenteries", sos contes, son
d'una llengua plena d'elegáncia nerviosa, d'esD e vostra salut he desig,
piritualitat, i, albora, de secret perfuní i d'agilitat depcirtiva. En Soldevila és un quiet prín- Mo.ssén B e r n a t , e [ q u e ] el f a s t i g
cep entre els poetes, i un amatent discóbol en- q u e v o s s o f e r i t s c a s c u n , j o r n
tre els periodistes. " L'Abrandament" és una v o s t o r n e n r e p ó s e s o j o r n
bella aportado lúcida a la sao catalana que
comenta. Hom bi veu tot d'averanys gentils. p e r q u é u s p o g u é s s e t s a l e g r a r .
A b vos bé desig de burlar,
m a s lo poder m ' h a n alguns t o l t :
quan Déus h o volrá seré solt;
e depuix veurets quant riurem.
V o s e io q u a t r e p e u s h a v e m ,
mas n o ens en podem molt servir.
S o l a m e n t D é u s n o s ]xit g u a r i r ,
c a r n o hi és h u i b a s t a n t n a t u r a .
U n retnei h a v e m : que n o d u r a
r e s a l imón p e r p e t u a l i n e n t ,
P e r qué, viscam alegrament,
c a r D é u s n o s t r a i r á lo m i l l o r ;
m a s , si p o d í e t s la t r i s t o r
l l u n y a r d e v o s sol u n p e t i t ,
j a e m pens que seríets guarit,
si D é u s m ' a j u t , en u n s e n y a r ,
c iwríets-me visitar,
p u i x io n o p u c a n a r a v o s ;
e romandriem nos ab dos
deis c e n s á i s q u e h a v é m a M a l d á ( ? ) ,
c a r d'aicells q u e P a l l a s v o s f a
CARLES
SOLDEVILA
j a creu que siats bé pagat,
c a r a b tal h o m v o s s ó u t r o b a t '
En Soldevila—no tenim inés remei que dirho amb un mot pcdant—té un veritable tem- q u i sol p a g a r f o r t p l a n a i n e n t .
perament de socialitzador del nostre idioma. l í si la t r i s t o r p r e s t a m e n t
La seva poesia és prenedora, la seva prosa és n o p o d e t s de v o s b e n l l u n y a r ,
clara i graciosa. Si ell persevera, conr cal esperar, en una floració novel-lística pot fer molt t o s t g u a r r e t s si v o l e t s u s a r
per aconseguir el con.sorci niés íntim d'una so- s o v e n t l a s e g ü e n t m e d e c i n a
cietat en transició ascemlent, i el bell parlar del lx)n m e t g e d e M a r t o r e l l .
que han elabora! els lírics. No ens referim ara
a una modesta influencia léxica, sino a una
doble acció d'ennobliment de la vida i "huma- V o s p e n d r e t s u n b a d a l l d ' e s t o r n e l l
nització de l'art'' com diria en Joan Alcover. e d u e s o n c e s d e b e s t u r r i
E;1 noucentisme nccessita, darrera els seus poe- m e s c l a t a b u n ])oc d e g i n g u r r i
tes, els seus novel-listes. La poesia lírica, com
la metafísica, és un nimbe, un halo sacros- e d o s d i n e r s d e b a q u i q u e u .
sant; pero la novel-la, com el teatre, és l'en- Si v o l e t s h a v e r u n " m ' a m e u " ( ? )
tronització. La novel-la és mes tranquilament m o l t m e s n e v a l d r á com(ix)sta ;
amaradora que no pas el teatre. I sobretot,
és mes obiqua. Hom la troba o la té en el c p u i p e n d r e t s u n a a l m o s t a
quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de de f u m d e p a l l a r e m u l l a d a ,
l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa p e r o fets q u e t o t a v e g a d a
de camp on els hostcs llegeixen quan plou, dins hic sia p r e s e n t E n G a n e t ;
la butxaca del niodest dependent de comerg o
sota ol coixí agengat amb randes on es mig e f e t s - h o p a s s a r e n lloc n e t ,
cobert ab un tarararat ;
sepulta una rossor mandrosa.
e p u i x sia p o l v o r i t z a t
• J O S É CARNER.
c p a s s a t p e r un p r i m c e d a ^ !
E si hi m e s c l a t s a r r i b o r á s ( ? ) ,
m i l l o r sal>or h i c t r o b a r e t s .
Ü l l s d e n i o s c a t s hi m e s c l a r e t s ,
e dos quarts de bon badufai,
e deis cabells d ' E n M a r d u f a l
a b los q u e i x a l s d e G e d e o n ;
e d e la b a r b a d'A1)salon
hi m e s c l a r e t s , a b u n p i p i u ;
e si l l á g r e m e s d e D a v i u
p o d e t s t r o b a r , n o u s sien c a r e s .
E , puix, hajau dos pans de mares
q u i sien b e n s e c a t s al s o l .
Si m e s t r e Bernal Oriol
v o s vol p r e s t a r l a g r a m a l l a b l a n c a ,
quítia será tantost, e franca,
d e t o t m a l la v o s t r a p e r s o n a ;
e si m e s t r e G e r m á v o s d o n a
u n t r o s d e la g r a m a l l a g r o g a ,
fets-ho tot picar ans que ploga
a b los m a t e r i a l s p r o p d i t s ,
los q u a l s sien t o t s c o n f e g i t s ;
e p u i x s i a ' n fet Iletovari,
q u e al m ó n n o hi sai a l t r e c o n t r a r i
q u e el v o s t r e m a l fa(;a f u g i r .
E si G a n e t ( ? ) n o ' s vol p l e v i r
de fer esta confecció,
no e m pens que us p u g a dir de n o
mestre Roger Ángel.lats,
si v o s c a r a m e n t lo en p r e g a t s ,
q u e n o u s p r e s t lo s e n e.scuder
qui sap aqüestes coses fer
rnills q u e p e r s o n a q u e al m ó n sia.
E p u i x pendrets-ne cascun dia
tantes vegades com volrets,
c a r , D é u v o l e n t , en b r e u g u a r r e t s
si c o n t i n u a t s lo p r o c é s ,
m a j o r m i e n t si t e n i t s d e p r e s ,
c o n t i n u a n t e n la p r e s ó ,
q u i US p e n s a r á , v u l l a t s o n o ,
c a r fort v o s i x ) r t a b o n v o l e r ;
e v o s fets-li a l g u n a p l a e r ,
si v o l e t s q u e d u r l ' a m i s t a t .
T o t s m a t i n s , c o m s e r e t s llevat,
E n P e r e Rel)eu f a r e t s v e n i r ;
e fets-li u n a m i s s a d i r ,
p e r o d i g a - l a - u s e n dejti.
S i p r e i c v o l e t s , n o sai a l g ú
q u i milis l o u s d i g a q u e E n R o b e r t ;
f o r t h a l ' e n t e n i m e n t oljert,
si bé n o s'és g r a n l l e g i d o r ;
m a s és c a i g u t e n g r a n e r r o r
c o m h a fet f u g i r s o n g e n r e .
U n a filia g e n t i l e t e n d r é
ha, q u e f a r i a [ a ] e n f i l l a r ;
D é u li vulla b o n m a r i t d a r
p e r qo q u e m u l t i p l i c lo m ó n ;
c a r t o t e s q u a n t e s filies s o n
eixides d'aquella rabassa
poden estar en tota pla^a,
q u e n o n ' h i v e n d r á n d e p u s belles.
Q u a n t al p r e s e n t , a l t r e s novelles
n o sé, d e q u é u s p o g u é s e s c r i u r e ,
s i n o q u e si v o l e t s b e n v i u r e ,
que mengets poc en cantitat,
e sia b e n a p a r e l l a t ;
e d i n a t s - v o s a n s de m i g - j o r n .
E p u i x anaits b u r l a r al B o r n ,
si u s volets a n a r d e p o r t a r ;
car aquí porets p r o u t r u f a r
a b m o l t b o n h o m q u i hic é s p o b l a t .
P u i x , a b [ l o ] sol siats c o l g a t ,
e noga'us qui noure p o r a ;
car aquest m ó n mal bé fará,
e c r e u q u e n o es t r i g a r á m o l t .
Página séptima
LITERARIA
De la Exposición del Libro Catalán
SERVIDUMBRE
(Un capitulo del noveiiata, Puig y Ferreter)
Fui un mal estudiante. A los quince años,
lector de Guímerá, de Maragall y de Verdaguer, tenía el cerebro y el corazón jxjblados
de quimeras. Quería ser poeta y estudiar con
ahínco las cosas que me adiestraran en el conocimiento exten.so y profundo de la poesía. Mi
avidez poética de antaño no ha ix>dido extinguirse nunca.
Un tío mío que hacía las veces de padre,
mi madre y el farmacéutico del pueblo—viejo
solterón que prometió a mi familia dejarme la
farmacia cuando m-uriera—, decidieron que fuera farmacéutico. En la botica lugareña aprendí a hacer ungüentos, dividir una masa pastosa
en centenares de pildoras, doblar pai)eles y
coni[K)ner pócimas inofensivas en un santiamén.
Al terminar los estudios del bachillerato me
llevaron a Barcelona, entré en una farmacia
de la calle de Trenta Claus o si les parece
mejor del Arco del Teatro y me matricularon
en la Universidad, cur.so de ampliación de
Ciencias.
No tardé en intimar con algunos estudiantes,
n.ús inclinados a las aficiones literarias que a
la v(Kación de honubreS de ciencia. Nuestra labor científica se inició faltando a clase. E x ceptuábamos la de Odón de Buen, cuyo noml>re
era piedra de escándalo en aquella época. Ix)s
estudiantes de otros cursos creían muy capaz,
a aquel profesor, de probar cómo dos y dos
son cuatro, que el hombre desciende del mono.
Como la primera juventud gusta de radicalisJoan Olvanel, del Comité organizador
Bertrán y Pljoan, del mismo Comité
mos, aquella afirmación nos enardecía. Descender del mono era para nosotros una aventura
que justificaba el éxtasis. Si nos hubieran dicho que el primer hombre descendió de una
estrella, no hubicran-»s sentido más deleite.
En la rebotica del pueblo—el farmacéutico
era un cerdo epicúreo que tenía tres ¡«sienes:
gula, mujeres y libros—, había leído obras de
Rousseau, de Renán y de Goethe sin dÍKcrirla.s
¡xir completo. Me creía nada menos i|ue un
V O L Ú M E N E S PUBLICADOS Y EN PRENSA
emancipado. Iba a la cátedra de Odón de Unen
con el ánimo esforzado, como quien va a la
barricada.
I.—EMERSON (R. W.) Diez ensayos.
Nos pareció que Odón de Buen no d a l a lo
II.—FOUILLÉE (A.). Historia de la Filosofía (vol. i.").
que prometía, y antes de terminar el curso nos
III.—
>
»
»
(vol. 2.°).
cansamos basta de aílmirar a l profesor. F J I
IV.—
»
»
»
(vol. 3.").
vez de asistir a clase, pasábamos las mañanas
de primavera en la parte alta del Ensanche.
V.—
»
»
»
(vol. 4.").
Nos aficionábatnos a juzgar las construcciones
VI.—EMERSON (R. W.). La lev de la vida.
nuevas y dilatábamos el visto bueno o la críVIL—SCHOPENHAÜER (A.). Aforismos de filosofía práctica.
tica con cierta fruición que tenía algo de dileVIII.—DOUMER (P.). El perfecto ciudadano.
tantismo. Eran familiares para nosotros los
nombres de arquitectos como Gaudí, Puig y CaIX.—PASCAL (B.). Pensamientos.
da falch, Domenech y Montaner... Cada cual
X.—EMERSON (R. W.). Hombres simbólicos.
mostraba sus preferencias, pero todos estábaXI.—PLATÓN. Diálogos socráticos (vol. 1."').
mos de acuerdo en hablar mal de Falques.
»
»
(vol. 2.").
La cuestión primordial era faltar a clase, y
»
XIL—
nos parecía que la arquitectura, conin rama de
»
Diálogos polémicos (vol. i.").
XIIL—
las Bellas Artes, calificaba con gr^m \.'iitaja
»
»
»
(vol. 2.").
XIV.—
nuestro alejamiento de la Universidad. b;xten»
Diálogos dogmáticos (vol. i.").
XV.—
diamos a la n-msica la misma excelsa categoría.
»
»
»
(vol. 2.").
íbamos por las noches al Café Condal, y al día
XVI.—
siguiente hablábamos sin tiento de Bizet, de
XVIL—EMERSON (R. W.). Diez nuevos ensayos.
Mozart y de Beethoven. Si algún desdidiado
XVIII.—REINACH (S.). Cartas a Zoé (vol. i.").
se entusiasmaba con " L a Bobeme" le miráteXIX.—
»
»
» (vol. 2.°).
mos de soslayo. Cuando ítiamos al quinto piso
del Liceo a oír "Las Walkirias" o "TanhauXX.—
»
»
» (vol. 3.").
ser", comentábamos el acontecimiento durante
todo el mes. Wagner era un dios, bandera desplegada de una revolución que a ciencia cierta
no sabíamos en qué podría consistir.
PRECIO DE CADA V O L U M E N : 6 PESETAS
La pintura era otra de las nobles causas que
nos alejab:m de la Universidad. ¿Quién era
EXCI.U.SIVA DE VENTA :
capaz de preferir la contemplación de la cara
dura de Lozano, profesor de F"ísica, o la figura de Luanco—recuerdo que era un hotríbre
agradable y suave el catedrático de Química—,
iWW<l<W*MIIIII<MMWW<MMIWII<yiWWW<M»<MWWMIW||||||»||M||^^
V.
a los cuadros de casa Pares? El jardín húmedo
y perfumado de Rusíñol, la chula de C.isas o
el paisaje cálido de Mír, nos alejaban de la
Universidad indefectiblemente y para muchos
días.
(Del Libro de Nicoiau d'Olwer "L'expansió de
Nuestra Universida<l, aula, templo, Meca y
DE t.A
fuente de inspiración, era la Biblioteca Arús.
Catalunya en la Medlterrania Oriental")
¡Si aquellas paredes hablaran de nuestras priL'expansió catalana en la Metliterránia té
meras ilusiones y afanes, lo harían mejor que
tres móbils, no sempre fácílment destriables:
Una magnífica obra de arte aplicado encuadernada en tela,
yo! El bibliotecario, atjuel señor Canibell, tan
religiós, polític, lucratiu. El desig de rescatar
con numerosos grabados en negro y color.
bueno y tan pulcro, se achicaba ante nuestras
el Sant Sepulcre i d'oposar-se al doniini infidel
exigencias: Shopcnhauer, el " Sakuntala", l'rnndam'unt els cristians empeny els cavallers a les
Ptas 7 , S O
dhon, la Biblia, Heine, Zola, Shakcsiioarc...
croades de Palestina i a aquella mena de croada
Había ya devorado los libros de (icEthe, que
permanent qufe son les ordres del Temple i de
figuraban en la biblioteca traducidos al ca.ste¡'Hospital. L'ambició d'augmentar de poder i
Uano y pedí una colección alemana para satisPlaza Cataluña 1 7
de prestigi mena els nostres princeps a fer-se
BARCELONA
T a l A f o n o 4. T 8 9 A
facer mi entusiasmo por el autor de " F a u s t o " ,
protectors deis cristians a Egipte i Siria, a
(Lectaras KeoKráficas)
VÁ señor Canibell me dijo, entre irónico y
agregar nous dominis a Uur corona i a conSe remiten prospectos gratis
POR
sonriente:
traure aliances familiars i polítiques amb les
BI noveilsU
José Plá
corts de Llevant. Per fomentar la riquesa pú—Hoy le va a costar un JKKO más...
blica, Barcelona institueix el seu Consolat, a
; \ a lo creo I .\un(|n<- im sabía una palabra
redós del qual el comerg pro.spera. El guany
de aleiii'án, me sen!i en pleno delirio con la
U n v o l . d e 208 p á g i n a . s , c o n n u m e és l'esquer del comerciant, pero no lio és menys
edición original y tardé en 1! -.o'^.,, ,1 tomo
del guerrer, del corsari i del pirata. En cada
para que el señor Canil» II iio ,o>|n. hará 1111
ro.sos g r a b a d o s .
home, en cada acció, prcipondera un d'aijuest
ignorancia. Desde a(|ucl dia deje (U- pedir oI)ra.s
Rustirá, 2 p t a s . Encuaderaado,2,S0 ptas.
nvóbils. Tanmateix de pirata, de patriota i de
alemanas.
creient tots en tenien, i sempre—conscientment
En todas las librerías y en la
Nuestra juventud se nutría de substancias y
o inconscient—els empenyia l'esprit d'aventu(Del libro de este título de Feliú Elias)
efluvios de la Biblioteca Arús. ¿Qué remedio,
ra i l'orgull del nom. Tres enemics s'ojiosen
REVISTA DE PEDAGOGÍA
si éramos unos jyibrcs ochocentistas?
Terminó el curso, ¡''.six-raba \ o (|ue el cateL'escultura catalana moderna ía un bon pa- a l'expansió de Catalunya en la Mediterránia.
Apartado
6.002.-MADRID
drático me haría preguntas tran.scendeiitah-s al
per al costat de la francesa, que és avui la de Dos calia esperar-los: Genova, peí comerg de
inquirir, por ejemplo, mi opinión sobre la lilo
n.-ajor valúa. No barataríeni pas la nostra escul- la qual és una minva tot avantatge del comerg
Sofía mau-rialista. Me preparé bien, dispuesto
tura niíKlerna per la que pro<lueix, per exemplc, de Barcelona, i Franga, que somniat galvanitzar
l'imperi
llati
de
Costantinoble,
.sosté
els
a salir airosamente del exanu-n, > Odón de
l'imperi británic, ni per la de l'ensuperbida ItaAnjou
de
Nápols
i
els
dinastes
francesos
de
la
Buen me preguntó si sabía aJgo <ic Ilia, ni per la que proílueixen els escultors de la
táceos. Extrañado y casi ultrajado, cal:immensa Rússia o deis fastuosos Estats Units Morea.
.
/
f^e-í..
de Buen me dio la calabaza (|iie nvcrts ¡,,
d'América. L'escultura catalana avui com avui
L'altre enemic, tan porfidiós com Franga i
Al salir del aula estaba >. u.'])!'minio y a <lo
es troba en un moníent d'e.spIendor que només Genova, pero inesperat i encara mé's temible,
dedos de indignarme.
té parió amb el que de pocs anys euí;á experi- és l'Església. Mes temible que els enemics extementa Alemanya, i és forga acostat a l'esplendor riors car, en la constitució medieval "les gents
Me interrogaron los 1
que de scixanta anys en(;á ha sabut niantenir cclesiástiques—per dir-ho amb páranles de
—¿Qué tal el examen
la petita Bélgica. Si bóm pogués cstablir una Pere III—no son de la jurisdicció del senyor
—.Me han preguntadlo si
(le I0.S
jerarquía de l'escultura moderna, el primer grau rci" i constitueixen un cstat dins l'estat. El
crustáceos.
Cíirrcspondria indubtablement a Franca, el se- papa-rei, p<:>líticament aliat—gairebé súlxlit—
—¿ Y qué has dicho ?
gon a Bélgica, el tercer a Alomanya o bé a de la Casa de Franga, Uuita i)er ella, ádhuc
—Nada... ¿Qué sé yo de eso?
l:ditorial(ill.c.u(1vikvir.yVtdüna(S
C;Ualunya. Aixó no és fantasía ni megalomanía. amb armes espirituals. Per aixó la paradoxa,
Observó un amigo:
- ^ ^' A D R . O - ^
Ja está quelcom provat en els capítols prece- que un poblé fondament católic i tan géneros
—Un crustáceo es una laiigí)sta, un langosdents; potser lio será encara mes en la exposí- sempre envers l'Església, passés en l'excomunió
tino...
ció deis fets que fará la materia del volum i en l'intcrdicte llargs pcríixies de la seva hisY añadió otro camarada:
segon.
toria. Cal no oblidar aqüestes veritats; ni tam—i No te acuerdas de acjue! cubierto de cinco pesetas que nos sirvieron en casa Justin?
La grandesa i la bellesa de l'escultura cata- p<jc aquesta altra: la clerecía catalana, dístín¡Qué tortura y qué decapción ii
lana no és pas d'ara. Ja havem tingut ocasió gint l'espiritua'l del tx;mporal, rrfillor que el
LA INFORMACIÓN biendf] tantas cosas transccmlenta
d'assenyalar la importancia que aconseguí tam- sant pare no feía, ni fou cismática envers Roma
guntaban por las langostas...
bé en el segle X V I I L Durant el perír>de gótic ni traidora envers Catalunya.
PERIOÜÍSTICA
la puresa d'estil, la subtilítat i la vida que
No és pas un tópic geográfic, sino una realiaconseguí l'escultura d'aquest nostre caríssím tat histórica, de separar l'expansió catalana en
rccó de món només tenia parió en l'escultura la Mediterránia oriental de l'expansió en la
Ollolnai da ricorlas dt pifrancesa contcmiK)ránía seva. V.\ dia que hum Mediterránia occidental. Tot i obeír ais mateíriódieot d* Madrid, provlnolii
historiará conxparativament la nostra escultu- xi)s impulsos i ensopegar amb els mateixos
y «itranjaro.
ra gótica, aíxí com la nostra escultura barro- obstacles, teñen dates i carácters diferents. A
ca—matcrifs del t<:)t inédites avui dia—, ponent—Baleares, Sardenya, Córsega, Italia, SiTTIarca rtgl&tradi
la gcnt en restará .sorpresa i admirada, i els cilia, Malta, Gerba, Barbaria, Espanya—es
catalans segurament en tindrem encara mes tracta d'assímilacíó, de doniini polític, de merRecopila y suministra recortes de Prensa sobre cualmotiu d'orgull c|ue no pas de l'esplendorosa es- cats de venda; a llevant—Egipte, Siria, Xípre,
quier asunto o personalidad.
cultura moderna.
Armenia, Anatólía, Consitantinoble, Grecia, illes
Actualnient els escultors catalans .semblen gregues, Albama-<le mercats de compra, d'esRodríguez San Pedro, 58 :-: Apartado 7.044
mes atxKats a l'escultura del col.leccionisme que feres d'influcncia, de bases navals. L'expansió
bd ttorial (11 bci-o (1v« ke-l*ia V i . i o . u i J
a l'escultura ^ monumental. Han mancat grans en la Mediterránia oriental conixinga, com emMADRID
cmpreses artístiques que íessin encárrecs d'a- presa col.Iectiva, a darreries <lel segle X I I i
questa mena, i per aquesta rao la nostra es- s'extíngeíx a darreries del X V I ; l'altra, és
cultura monumental semblava morta, Benlliure coetánia de la naixenga úc Catalunya i arriba
n'era rúnic continuador a Madrid; Fuxá a fins a 1714.
Barcelona. Els niés joves deis nostres esculLa tasca global del comerg Uatí a llevant
MMMMaM«M«M
fmfim
MM«MM
tors príxliiien escultura monumental a Franga: fou de restablir les vies de pentració de l'Asia
Clara, Claret i Guimó alternaren enllá del Píri- i de l'Africa tal com eren en temps de la pau
neu aquesta gran escultura amb la del col.lec- romana, desviadas i obtruides a cada nova incionisme. Darreranient, Josep Clara ha comen- v'asió. La tendencia particular de cascun deis
gat d'obrir-se mercal en la capital d'Espanya. pobles mercaders era d'cxcloure els altres o
Els altres joves escultors catalans que han de posar-los en inferioritat, per tal de crear-se
tingut per atzar ocasió de practicar aquest ge- un monopoli. Catalunya—passats molts segles
nere gran i solemne, no s'bi han niogut amb de Iluitar per I'existir—en jwder expansionarla desinvoltura i l'amplitud de gest que cal: se, troba els Uocs ocupats. Per aixó la seva
els qui mes s'han acostat al gran estil, els ger- Iluita comercial—de vegades guerrera i tot—es
..
mans 0.slé, no han aconseguit encara la sim- fa tan aspra. Tanmateix, a la darrera edat
I
ple i robusta rotunditat que comana el genere. niitjana, destruida la potencia marítima de tots
Ni Ciará, tii els Oslé no lian arríbat encara a els altres pobles, Vcnécia, Genova i Catalunya
deseixir-se d'una certa desolado com' d'impre- son senyores i nrajores de la Mediterránia.
vísta ampliació, ni d'una certa vacil.lacio.
Si la pruija histórica no és una tafaneria
Es possíble que la víncnt exposició de Mont- per desyagats, sino la recerca d'un mestratge
juic provoquí una nova florida d'aquesta gran de la vida nacional, esforga't, lector, a treure
escultura que en el segle passat produí un Ve- del cúniul de fets diversos que aquest llíbre
nanci Vallmitjana nitn. altres bous escultors intenta de sintetizar, la llígó que se'n despréii.
monumentalístes.
Per mí, és aquesta: Catalunya, poblé mediteSi els escultors catalans de darrera hora no rraní, t r o t e a la McxUterránia la font de la
han sobropassat en el genere monumental ais seva puíxanga; és gran mentre la seva política
escultors del segle X I X , en canvi bé els han va d'acord amb el seu interés comercial; mes
'
suiwrat en l'escultura de saló o de col.lcccíó, la níhauría estat, i potser n'hauria tret reserves
qual l'han produida mes intencíonaíla, mes sig- per fravessar els segles d'aplanament, si la
nificativa, mes saborosa, densa i punycnt que unítat del poblé cátala—de tots els qui parla.
les gencracions anteriors.
ven "lo l)ell catalanesc", como díu En MunAquest és, potser, a grans trets, el balan? de taner—Uavors tan íntimamait sentida, hagués
encarnat en una sólida estructura.
l'escultura catalana de la darrera hora.
«WDM
•0m0m
i>0mmm<i'.
[ilalgña ei el Meilllerraieo
NUEVA BIBLIOTECA FILOSÓFICA
E S R A S A - C A L R E . S. A . - M A D R I D
EL MUEBLE DE LA CHINA
POQJ. SACS
PUBLICACIONES
REVISTADE PEDAGOGÍA
OBRA NUEVA
LIBRERÍA
El IIBRO D[ lA TIEimil
CATALONIA
J. DANTIN CERECEDA
la euollDii (íililiiii moiierg]
FUNDICIÓN TIPOGRÁFICA
NACIONAL, C. A.
Instalaci{5n rápida y económica de imprentas para revistas,
periódicos y obras con materiales inmejorables.
Representantes exclusivos de la máquina de doble revolución
EL
ÍEDUCTOR
M I E H LE
y de los fabricantes de rotativas modernas
M A Rl NO N I
Ronda de Atocha, 15.-MADRID
ELSOLDADO
DESCONOCIDO
E. GÓMEZ CARRILLO
La nueva
Literatura
S.
francesa
BABRA
LIBRERÍA ANTIGUA Y MODERNA
/nANUSCRITS-AUTOGRAFS
(Última obra del malogrado y admirable
escritor)
CANU DA,
4.Q
BARCELONA
EDITORIAL MUNDO LATINO
—==^== MADRID - ~ =-=
(FONDO
_J
' L A V E N C ' )
LA GACETA LITERARIA
Página octava
Por el manuscrito completo de "Contrastes
de la vida",, de Pío Baroja,, 200 pesetas.
i'or el manuscrito completo de "Pipióla", de
los Quintero, 200 ídem.
Por el manuscrito completo de "Las siete
columnas", de Fernández Flórez, 150 ídem.
Por las cartas de I'ciiián Caballero, 100
ídem.
Por " I-".i diablo mundo", di l''.spronceda, 75
idera.
En esta sección, aparecerán bre- Por el Mistral, 50 ídem.
ves ensayos sobre E D I C I O N E S Por la carta de Zorrilla, 50 ídem.
Por las cartas de Alarcón, 50 ídem.
R A R A S Y C U R I O S A S . Sobre Por
la humorada de Campoamor, 50 idcm.
CATÁLOGOS de libreros. MOVI- Por el autógrafo de Maragall, 50 ídem.
MIENTO DE BIBLIOTECAS Y AR- Por el autógraío de Alomar, 25 idein.
lín su carta, Gili se lamenta del vergonzoso
CHIVOS PÚBLICOS Y PRIVA- esiiecláculo
de nuestra sociedad ante un caso
DOS. TIPOS DE BIBLIÓFILOS como este de los manuscritos.
Gili es quizá de los p<icos editores en Espasados y actuales, LIBRERÍAS Y pai"ia
que la mayor parte de sus ganancias las
EDITORIALES de actualidad. Y un vuelve a invertir en libros. Y, desde luego, el
¿mico que posee una biblioteca de ediciones de
vivaz sector de OFERTAS Y DE- lujo
de contemporáneos por valor inestiinable.
MANDAS donde el bibliófilo y el EL HIJO DE MARAÑON, POSEEDOR nización y <it'.'' sei-;'tn especializadas, j
DE MANUSCRITOS
librero podrán depositar sus precontando en dicha sección con personal
Don José María Marañón ha hecho ofertas apto. ( l )
guntas y respuestas.
para adquirir manuscritos, que destina a su soA esta sección seguirá en el orden de
Para ello, instauramos un ANUN- brino, el hijo del l)r. Marai'ión.
organisacián especializada, otra de obras
CIO DEL BIBLIÓFILO, barato y
BAROJA ICN 205
de Arte (por la (jue el público viene debreve: 2 PESETAS LAS TRES LÍ- D. Manuel Conde (Librería Internacional de mostrando gran afición y carino) y las de
San Sebastián) da doscientas cinco pesetas por Ciencias que tantas obras abarca y que se
NEAS DEL CUERPO 8.
Los contrastes de la vida, de Pío Baroja.
echa de ver una falta grande en las liDe este modo, nuestra sección
brerías.
será un ÍNDICE QUINCENAL que
Los hermosos escaparates de (jue disservirá de guía para cuantos en Espone y el B U E N G U S T O con que
paña y el Extranjero se interesen
son expuestas las obras, hace que llame
por el Libro.
De entre las librerías españolas, una la atención del numeroso público ([ue
de las más esenciales 'es que bajo el transita por la avenida de P i y Margall
nombre de "Casa del Libro",
instaló en donde están instalados los locales, esEspasa-Calpe
en la avenida
granviaria pléndido orgullo de instalación de las lide Madrid.
brerías españolas.
Desde luego es en Madrid la más mo- O t r a nueva sección especializada y . y a
derna y una de las mejores
pertrechadas. organizada es la de Carlografía, en
i 'iz'e una vida granurbana, de metró- donde im personal técnico atiende todas
poli, entre rodar de neumáticos,
rugidos las consultas que se refieren a Mapas y
de claxon, anuncios luminosos y som- Planos del Instituto Geográfico, MinisNVI'VAS OI'IÍRTAS
bras cuadrangidares
de rascacielos.
terio de la Guerra, Instituto Geológico,
-1>. !',ni¡!i;in.» Jn^, (K- Madrid, ofrece diez
Sus escaparates tienen algo de acua- Dirección General de Obras Públicas, y
i manuscrito -de Andrenio.
rium cerebral, abiertos como vagas pupi- de otras casas de España que se dediMaría Rodríguez Muñoz, de Malas de medusa en rl océano del tráfago can a esta clase de publicaciones.
vií.;-i,
[)iiila
"Pipióla",
de
los
lux,
granciudadano.
En la sección de obras extranjeras, en
!au (I (Jlwer, de Barcelona, cinEs la galería del novccentista,
del la actualidad muy surtida, existen obras
|i'ir la carta de Maragall, de la hombre de hoy.
CHCIi
francesas, alemanas, inglesas, italianas,
"Coliii-iiiii > armen V'alera".
y portuguesas. E n la sección de filología
* • •
—D. Miguel serrano, de Bourg-Madame
(Fraiv" ' * • "'í) veinticinco francos por el ma- La "Casa del L i b r o " ha evolucionado se encuentra cuanto desee el público más
iiu 1
as marruecas", de (Jiménez Caexigente.
li.ilU . , , .... ¡i.71/0 francos, por el borrador ju- tanto de.sd(' la fecha en rjiie se inauguró
El lector " i n f a n t i l " tanAién nos ha
rídico (!f Jiménez de Asúa, y veinte francos, (1923), (|ui- liiiy ilía es u n a nueva " C a demostrado
que debemos establecerle su
ixir el ensayo de (iómez de Baquero.
sa dol Lihrc)" en toda la extensión de la
- \). Miguel Rodríguez Núñez, de París j.)alal3ra.
sección y asi lo hemos hecho, instalando
(f'ruüíia), treinta pesetas jxir el autógrafo de
.Sus servicios, montados a la moderna una parte del sótano jwra ([ue cómodaJa,
üitipiiic. l \ i t ¿ < lútiH-z, de Cieza, cinco desde que ingresa el libro para su venta, mente pueda escoger los cuentos y libros
/íjtíij.i uiMs sulirc li) ofrecido por Marañóri, hasta que ésta se efectúa, lleva la trami- de aventuras que desee, siendo favorepor el i'iliinio postor; noventa pesetas, por
cidos con sus visitas todos los días.
'Contra'les de la vida", de Pío Baroja; diez tación propia de las casas bien organiza¡e.M'Ins, i'tir el ensayo de Azorín, y diez, por das para que la obra, ima vez terminada
(I) Esta sección es una librería en donde su
el de Valle-Iiiclán.
su venta, autompíticarncnte se reponga, orden ya que es tal la vanidad de otra canti—1). Mauro Pieriiavicja, de Madrid, dos
dad que su instalación ocupa por sí sola el
carias de Felipe IJ y Felipe IV, de la "Co- l)or lo que evita el que falte aquélla.
-Este es el que pudiéramos llamar ".se- primer sótano que es una segunda librería bien
l(cci(>n Baüt-r", en el precio fijado.
— Kl Encargado de Negocios de la Legación creto de la libroría" , .secreto que estriba instalada y cómtxla en donde el público puede
consultar obras y tomar datos que le interesen.
de Méjico, D. Pablo Campos Ortiz, la carta en un bien montado servicio.
del KnijK'rador Maximiliano, de la misma "CoActuahnente rara es la obra por que
lección Baüer"
—"Un cspailol residente en París", veinti- el pi'iblico se interesa que no se tenga a
cinco pesetas pf)r autógrafo de Valle-Inclán. la venta.
Archivo del Almirante D. Juan Ruiz de ApoSecciones
organizadas:
I^iüíratura,
daca, primer Conde del Venadito y penúltimo
EL BIBLIÓFILO (^LI
Arte, Ciencias, Agricultura, Viajes, des- Virrey de Méjico (1817 a iH¿5). Papeles inél\)n (iuslavo VÁ\\, el famoso editor barce- tacándose entre todas la recién inaugu- ditos y curiosos sobre itusurrección Itúrbide,
loniVs, del que en oportuno día nos ocuparemos, rada de Medicina, P'armacia y Veteri- órdenes secretas del Gobierno español, diario
intimo del Virrey, proclamas, etc.
naria con su anexo de Química, iMsica,
(Dirigirse a Canarias, 41, Madrid. L.\ GACEetc., etc. primera de Iris en ])lan de orga- TA l.irKRAKIA.)
is m m LIO EN
LA E X P O S I C I Ó N
DE MANUSCRITOS
Ofertas y demandas del Bibliófilo
CASA
DEL
LIBRO
Avenida de Pi y Margall, 7
MADRID
•
•
•
Montaner y Simón
EDITORES - BARCELONA
Es inminente la aparición del primer volumen de nuestra nueva
GEOGRAFÍA
GEOGRAFÍA
, ,,,.,? ,,.
la obra constará de QUINCE TOMOS divididos en VEINTITRÉS VOLÚMENES
tamaño 28 X 29 cm., de 250 a .|oo páginas de texto, con profu.sión de gráficos y fotografías intercalados,
que constituirán un total de
MAS D E CUATRO MIL ILUSTRACIONES
Es el mayor esfuerzo que se ha hecho en el mundo en Geografía después de la famosa obra de Reclus.
H a n intervenido en su redacción, bajo la dirección de P . Vidal Lablache, el maestro indiscutible de
los geógrafos modernos, y de L. Gallois. de la Universidad de París, los siguientes profesores eminentísimos :
Paul Priyat-Deschanel, del Liceo Condorcet, de
Albert Demangeon, de la Universidad de París.
L. Gallois, de la Universidad de París.
I'arís.
Maurice Zimimennann, de la Universidad de Lyón.
Agustín Bernard, de la Universidad de París.
Fernand Maurette, de la Universidad de París.
Emmanuel de Martonne, de la Universidad de París.
H e n r i Baulig, de la Universidad de Stra.sboúrg.
Pierre Camena d'Almeida, de la Universidad de
Max. Sorre, director del Instituto de Geografía de
Burdeos.
la Universidad de Lille.
Jean Brunhes, profesor del Colegio de Francia.
Pierre Denis, de la Universidad de París.
Raoul Blanchard, de la Universidad de Grenoble.
Jules Sion, de la Universidad de Montpellier.
Nuestra edición española será u n a segunda edición, corregida por los mismos autores y .aumentada,
de la edición francesa.
EL TOMO CONSAGRADO A LA P E N Í N S U L A TENDRÁ DOS GRUESOS VOLÚMENES Y COLABORARAN E N E L NUESTROS MEJORES ESPECIALISTAS. TODA LA PARTE REFERENTE AL MUNDO HISPÁNICO YAMERICANO
SERA
PREFERENTEMENTE
ENRIQUECIDA.
DIRECCIÓN DE LA EDICIÓN ESPAÑOLA:
General P . Snárez-Inclán, vicepresidente de la Real
.Sociedad (}cográfica de Madrid.
Juan Dnntín Cereceda, catedrático del InstitUtO de
San Isidro, de Madrid.
L. Villanueva Lójxiz Moreno, profesor de la Escuela Superior de Guerra.
Rafael Ballester, catedrático del Instituto de V a lladolid.
LIBRO
vA, ,.,,.. j! ,
manuscrÍ!
do oferta..
sobre una
blir;tr<'iiM»s
UNIVERSAL
, - única en su género,
) :: rica y,apropiadamente ilustrada,-'
enteramente al día,
'
. •,,
escrita por las primeras autoridades mundiales en Geografía,
;:,"•:. .•¡- ajustada a los métodos novísimos,
interesantísima para todos y desde todos los puntos de vista,
>'
rigurosamente científica.
r';> y,;,
Gonzalo de Reparaz. de las Sociedades de Geografía
de París, Lisboa y Madrid.
Vicente Vera, catedrático y bibliotecario perpetuo
de la Real .Sociedad Geográfica de Madrid.
Pablo Vila, del Instituto Blanquerna, de Barcelona.
ASESORES Y COLABORADORES:
DEL
;•(•)..nal figura como mere= I ••- ••-•- !-".xposición de
ije, ha envia,
•
,;... ,,„.;,ii'«í«,f pesetas
hnve lista de autógrafos, que puru ÜMI^IIM i^ir>siniíi número.
UNIVERSAL
La Casa Montaner y Simón, especializada desde su fundación en grandes obras que tman al ipterés
general del gran público un severo carácter científico, ha emprendido la ptiblicación de esta nueva ¡
E . H . del Villar, del Instituto Nacional de Inve.st¡gaciones y Experiencias Agrícolas y Forestales.
E . Hernández Pacheco, profesor de la Universidad
de Madrid.
CASA
•
Avenida de Pi
y Margall, 7
MADRID
J. Carandcll, catedrático del Instituto de Córdoba.
Andrés Jiménez Soler, catedrático de la Universidad de Zaragoza.
Gonzalo de Reparaz.
B. Darder Pericas, catedrático del Instituto de T a rragona.
Rodolfo Liopis, catedrático de la Escuela Normal
de Cuenca.
D E N T R O D E B R E V E S S E M A N A S R E P A R T I R E M O S N U E S T R O PRIMPIR P R O S P E C T O ,
QUh: DARÁ E L D E T A L L E C O M P L E T O D E L A OBRA, D E S U E R T E Q U E E L P U B L I C O S A Í5RA D E A N T E M A N O S U E X T E N S I Ó N E X A C T A , S U D I S T R I B U C I Ó N Y C O N T E N I D O .
J
(di»*-''»
Una obra espléndida, monumental,
modernísima
i E ! i CEOmFlA ÜNIIESSAL
por
Ernesto Grangrer, Juan Dantín Cereceda
y Juan Izquierdo CroscIIes
LIBROS NUEVOS
I^íx
Pesetas.
Al ;u:M)iit'-, (l'iitii|uio): Motivos
cotidianos
de la mllura
líabcl • ./.I; i'iil'iillcría roja
3
i
; democraciii
europea
C aliaiii - (l)()<-tnr): El mal hereditario
.|,50
en la historia
(2 tomos)
20
(TI'>|H) ( j . R . ) : C.'inejo.i: y conejares
8
Jl.-ildaiii.': /;/ mundo
5
del hombre
M a u v i c : Cmtndo el corazón es joven
Subscríbase hoy
En SU librería y en
Juana
\ ' a l e r a ( J u a n ) : Pepita Jiménc:
r
(Clásicos Castellanos). Rústica
W e l l s : La e.':pnsa de ..v;/ IMUIC ¡lannan
Espasa - Calpe
5
5
(S. A.)
6
(Casa del Libro)
*
Wild ( 1 1 ) : 1:1 e<do.u> dormido
> :
,
. / : / guiñol del diablo
E s t a o b r a ofrece l a r e a l i z a c i ó n d e u n d e s e o p o r t o d o s s e n t i d o , d e n s a m e n t e científica, e s sin e m b a r g o , a m e n a y v i v a .
No e s a b r u m a d o r a e i n ú t i l m e n t e e x t e n s a , e s p o n d e r a d a y s e l e c t a y n o s p r e s e n t a u n a e s p l é n d i d a r i q u e z a gráfica^
de ilustraciones
fotográficas,
p i n t o r e s c a s a la v e z q u e d e m o s t r a t i v a s , d e los p a í s e s , los m o n u m e n t o s , los h a b i t a n t e s y las c o s t u m b r e s .
Varios centenares de mapas en color y en negro ( c o m e r c i a l e s , i n d u s t r i a l e s , a g r í c o l a s , e c o n ó m i c o s ,
políticos, físicos, etc.), y d e c u a d r o s estiidísticos ( p r o d u c t o s , c u l t i v o s , r i q u e z a s del s u e l o y del s u b suelo, m e d i o s d e c o m u n i c a c i ó n , etc.)
L a o b r a s e r á p u b l i c a d a e n .30 fascículos, f o r m a t o g r a n d e , e n 4.° ( t a m a ñ o 23 X 31 c e n t í m e t r o s ) , i m p r e s a e n p a p e l d e lujo, al p r e c i o d e 4 - , 5 0 p e s e t a s el fascículo, q u e f o r m a r á n t r e s magníficos y
fuertes v o l i i m e n e s , o sea p e s e t a s 4 5 e n r ú s t i c a y 5 0 e n tela, c a d a u n o ; e n total, p e s e t a s 1 3 5
y 1 5 0 , respectivamente, la obra completa.
I
Rí)l.>crt í A . ) : La Zoología
.Sliaw ( l í . ) ; Santa
CÍÍS^ÍX
El m á s c é l e b r e y pre.stig-io.so fíeógrafo francé.s, c u y a s o b r a s fueron a c o n t e c i m i e n t o s e d i t o r i a l e s d e f a m a m u n d i a l , e n u n i ó n del p r e s t i g i o s o c a t e d r á t i c o e s p a ñ o l ,
D a n t í n C e r e c e d a , a u t o r d e la p a r t e d e d i c a d a a E s p a ñ a y J . I z q u i e r d o C r o s e l l e s , el íjlorioso publicista, a u t o r d e l a p a r t e d e d i c a d a a América, s o n l a g a r a n t í a
d e q u e esta o b r a e s l a m á s m o d e r n a , científica y p o n d e r a d a e n t r e t o d a s l a s g e o g r a f í a s a c t u a l e s .
Varios millares
Boini: l.:i rr.-.
o l 3 i ^ « . CÍVICA n o » i^inxG^ G1 i - i ^ v i n d o ¿x T\\xG^'tir¿x
6
5
Avenida Pi y Margall, 7.—Apartado 547, MADRID
ENVÍOS A REEMBOLSO
Espasa-Calpe S. A. Apartado 547 Madrid
Deseo recibir gratis folletos ilustrados de la Nueva Geografía
Universal.
Me subscribo a la Nueva Geografía Vniversalcomprometléndome a adquirir
fascículos mensuales.
Nombre
Profesión
Dirección
(G. L. I.)
Descargar