Dret - UAB

[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
DD/2015: DESCOBRINT EL DRET A LA UAB
"Cas amiant"
Programa de l'activitat
10h. Acollida
10:15h Benvinguda
10:30h Sessió de treball
previ (cada grup en un aula)
11 hConstrucció del cas
(Sala de vistes)
•Recepció a la porta d’econòmiques
•Dirigir els alumnes de batxillerat a la Sala de Vistas
•Paraules de la representació de la facultat
•Explicació del sistema i distribució de grups
•Explicar a cada grup quina és la seva funció processal
•Passar la llista de qüestions en les que s’hauran de fixar
•Pèrit explicarà molt breument els elements tècnics bàsics per a que
puguin entendre els vídeos
•Passi dels fragments de documentals.
11:45h Pausa per refrigeri
12h. Reunió dels grups
(treball en aula)
13h Vista (sala de vistes)
•Es passarà l’enunciat del cas definitiu en paper
•Podran preguntar als professors i als pèrits.
•Intentarem aplicar les tècniques de treball cooperatiu
•Fets + interrogatori del testimoni
•Arguments jurídics
•Rèpliques.
•Conclusions
•Si tenim jurat, veredicte del jurat.
•Sentència “in voce”.
14h Cloenda i lliurament de certificats
Realitzat per: Clàudia Pinós, Pol Ribas i Helena Ribera (1r. Curs Grau de Dret)
Coordinat per: Pep Lluís Esteva (4rt Curs Grau de RRLL)
Supervisat per: Margarita Bonet Esteva
1
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
2
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
3
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
4
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
5
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
6
[DISSABTES DEL DRET] 14 de març de 2015
Organitzat per:
Amb la col·laboració de:
FACULTAT DE DRET
7
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
DD/2015: DESCOBRINT EL DRET A LA UAB
"Cas preferents"
Programa de l'activitat
10h. Acollida
10:15h Benvinguda
10:30h Sessió de treball
previ (cada grup en un aula)
11 hConstrucció del cas
(Sala de vistes)
•Recepció a la porta d’econòmiques
•Dirigir els alumnes de batxillerat a la Sala de Vistas
•Paraules de la representació de la facultat
•Explicació del sistema i distribució de grups
•Explicar a cada grup quina és la seva funció processal
•Passar la llista de qüestions en les que s’hauran de fixar
•Pèrit explicarà molt breument els elements tècnics bàsics per a que
puguin entendre els vídeos
•Passi dels fragments de documentals.
11:45h Pausa per refrigeri
12h. Reunió dels grups
(treball en aula)
13h Vista (sala de vistes)
•Es passarà l’enunciat del cas definitiu en paper
•Podran preguntar als professors i als pèrits.
•Intentarem aplicar les tècniques de treball cooperatiu
•Fets + interrogatori del testimoni
•Arguments jurídics
•Rèpliques.
•Conclusions
•Si tenim jurat, veredicte del jurat.
•Sentència “in voce”.
14h Cloenda i lliurament de certificats
Realitzat per: Alejandro Fernández Ortega i
Sergi Ibáñez Porcar (5è Curs DRET + ADE)
Amb la col·laboració de: Jordina Armengol Lopez,
Naiara Lorences Vargas, María Martínez Vilches
Coordinació: Pfra. Margarita Bonet Esteva
1
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
GLOSSARI
A continuació s’adjunten, ordenats per ordre alfabètic, una sèrie de mots d’interès –amb la
seva corresponent definició- respecte tant la vessant econòmica com la jurídica del cas de les
preferents:

Acció híbrida: un paquet de diversos instruments financers, com poden ser
hipoteques, deute sobirà, préstecs a empreses de alt risc... el qual posseeixes.
Exemple: Lehman-Brothers, abans de fer fallida per la seva mala gestió, és va dedicar a
vendre uns paquets d’accions a diferents bancs, els quals contenien hipoteques NINJA,
d’alt risc, deute sobirà, per controlar el risc i donar estabilitat, entre altres coses.

Banc d’Espanya: banc central nacional i supervisor del sistema bancari espanyol. La
seva activitat es troba regulada per la Llei d’Autonomia del Banc d’Espanya. Entre
d’altres funcions, posseeix i gestiona les reserves de divises, promou el bon
funcionament i l’estabilitat del sistema financer, supervisa la solvència i posa en
circulació la moneda metàl·lica.

Bons o obligacions: tipus d’actiu financer de deute emès per Estats, empreses privades
o entitats públiques per a obtenir recursos financers –a mig, curt o llarg termini- a
canvi d’atorgar als obligacionistes –compradors d’aquells actius- un interès i la
devolució del diner que s’ha captat en l’emissió. Exemple: Lletres del tresor a 3 anys a
un 2% de interès.

Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): organisme encarregat de la
supervisió i inspecció dels mercats de valors espanyols i de l’activitat de tots els quals
intervenen en els mateixos. El seu objectiu és vetllar per la transparència dels mercats
de valors espanyols i la correcta formació de preus, a més de la protecció dels
inversors.

Cotitzar : és el valor d’un títol (per exemple, d’una acció) en el mercat. Podríem dir que
és el preu de mercat dels diferents títols que poden ser valorats en els diferents
mercats. Parlem de títols, i no de béns immobles. Un pis situat a Sitges per anar a
l’estiu no cotitza. Exemple: Les accions del Santander cotitzen a 10,5 ara mateix.

Deute subordinat: característica dels títols emesos que ubica als seus posseïdors,
respecte el pagament d’interessos i amortització, en una posició rere els propietaris
del deute principal. És necessari que la societat generi beneficis. Com a
contraprestació d’aquest gran risc, s’espera rebre uns interessos força superiors als del
deute principal. Exemple: Les preferents són un tipus de deute subordinat. Donaven
2
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
un major interès que un depòsit fix, però tenien més risc. El problema és que les
sucursals bancàries no informaven d’aquests riscos.

Dipòsit: contracte en virtut del qual una de les parts –anomenada dipositant- entrega a
l’altra –dipositari- un bé moble (per exemple, diner) a fi que el guardi perquè el
reintegri un cop ha transcorregut un període de temps determinat en les mateixes
condicions estipulades al contracte. Classes de dipòsit són els comptes corrents, i els
comptes d’estalvi, entre d’altres. Un exemple concret seria que Aitor Tilla i
NovaCaixaGalicia firmen un contracte de dipòsit, ja que Aitor té 1000 euros i no sap
on guardar-los. NovaCaixaGalicia s’obliga a responsabilitzar-se d’aquests diners,
remunerant-ho a un interès molt baix, sobre el 0%.

Efecte dilució: efecte que, normalment, es dóna mitjançant la emissió d’accions. És
una forma de aconseguir que el capital social és reparteixi entre més accions i, per
tant, entre més persones, complicant l’acumulació d’accions per part de pocs
propietaris. Exemple: hi ha 1000 accions a un valor nominal de 10 euros. Nosaltres
posseïm 100 accions. Per tant, tenim un 10% de la empresa:
. Si ara
la empresa decideix fer una ampliació de capital i emetre 1000 accions més, el mercat
té 2.000 accions (1000 que hi havia abans més 1000 que acabem d’emetre). Si
nosaltres no comprem aquestes accions, el nostre grau de participació en l’empresa
s’haurà diluït :
. És el que es coneix com efecte dilució.

Emissió d’accions: quan una empresa cotitza, o vol començar a cotitzar a borsa, ha de
convertir el seu capital social en accions, les quals després distribueix entre les
persones que estiguin disposades a comprar. Se sol emprar aquest terme també en
casos d’empreses que cotitzen quan realitzen una ampliació de capital social. Per
exemple, una empresa té un valor de 300.000 euros. Decideix que el valor nominal de
cada acció ha de ser de 1 euro. Llavors distribueix 300.000 accions entre els diferents
subjectes interessats en comprar-ne.

Engany: inducció a algú a considerar cert allò que no ho és, emprant paraules o obres
aparents i fingides. Exemple: Tenim A, que és un Director General de CaixaBank, i B,
que és un tercer. A li diu que compri preferents. B li pregunta si en qualsevol moment
ho pot treure. A respon afirmativament. Aquí tenim engany perquè les preferents no
és poden comprar i vendre al mateix moment: només és dona en casos de que el
sistema de oferta i demanda funcioni. Si hi ha més oferta que demanda, no tothom
podrà vendre.

Error: vici del consentiment causat per equivocació de bona fe, que anul·la l’acte
jurídic si afecta a l’essencial d’ell o del seu objecte. D’una altra banda, hem de
diferenciar l’error de fet, error en situacions fàctiques, de l’error de dret, error sobre
les normes legals aplicables a una situació concreta. Important la distinció, donat
l’existència en el nostre ordenament jurídic del principi “ignorantia iuris non excusat”
(del llatí, “la ignorància del dret no excusa”).
3
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015

Estafa: sol·licitar o obtenir diner o béns de valor mitjançant enganys amb ànim de no
pagar. Jurídicament, l’estafa consisteix en la comissió d’algun dels delictes
caracteritzats per un lucre com a finalitat i l’engany o abús de confiança com a mitjà.
Exemple: hi ha vici en el consentiment en el moment en que el comprador de
preferents és pensa que pot vendre i no pot perquè hi ha hagut engany. Realment no
estan comprant el que volia. Hi ha un error de fet respecte a l’objecte de compra que
comporta un vici de consentiment, sent el contracte, a priori, nul.

Fons propis: part del passiu que no es deu a finançament extern. En altres paraules, es
troben compresos per les aportacions dels socis i els beneficis generats per l’empresa.
En termes econòmics, vindrien a ser la suma del capital social més les reserves i els
resultats de l’exercici. Exemple: L’empresa té 1.000.000 euros en Capital Social i
150.000 en reserves. Durant l’exercici 2013-2014 ha generat uns beneficis de 50.000€.
Per tant, els seus fons propis són 1.200.000 euros.

Imposició a termini fix (o crèdit a termini fix): relació contractual entre una entitat
financera i un tercer. El tercer cedeix una quantitat de diners al banc, el qual no pot
utilitzar en un temps determinat. A canvi, l’entitat financera s’obliga a remunerar un
interès a aquest tercer. Normalment, si el particular utilitza els diners que es trobaven
en el crèdit a termini fix, l’entitat bancària sol imposar un tipus de sanció. Exemple:
relació contractual entre el particular Aitor Menta i CaixaBanc. Aitor Menta cedeix
30.000 en una crèdit a termini fix, on el termini fix és de 3 anys, sent remunerat al 3%
anual.

Inversions immobiliàries: utilitzar una quantitat de diners destinada, principalment, a
la compra o venda d’immobles, amb la intenció d’obtenir un benefici. Moltes vegades
es confon amb l’especulació. De fet, amb la bombolla immobiliària espanyola estàvem
en un cas d’especulació, però molts mitjans de comunicació parlaven d’inversió.
L’especulació fa referència a assumir risc per a aconseguir un benefici. En aquest cas,
seria assumir risc mitjançant la compra d’immobles, per després vendre’ls i obtenir un
benefici. Exemple d’ inversió: compra d’un local que val 100.000 euros, però que em fa
obtenir un ingrés net de 10.000 euros a l’any. Exemple d’ especulació: comprar un pis
de 100.000 euros i al cap de tres mesos vendre’l per 130.000 euros.

Liquiditat: qualitat de l’actiu d’un banc que pot transformar-se fàcilment en diner
efectiu. També suposa la relació entre el conjunt de diner en caixa i de béns fàcilment
convertibles en diner i el tal de l’actiu, d’un banc o d’una altra entitat. Exemple:
imaginem una empresa del sector industrial amb un actiu corrent de 300.000€ i un
passiu corrent de 150.000€. La seva rati de liquiditat és de 300.000/150.000= 2. Què
vol dir això? Que l’empresa genera amb els cobraments a curt termini suficients
recursos líquids com per assumir els compromisos de pagament registrats al passiu
corrent.

Lletres del Tresor: títols o actius de deute que s’emeten “al descompte” amb un valor
nominal de 1.000 euros i venciment a 3, 6, 12 o 18 mesos. Generalment s’empren per
a afrontar necessitats de liquiditat o finançament dels Estats tot i que també poden
conformar un instrument de política monetària.
4
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015

(Participacions) preferents: títols emesos a perpetuïtat per una societat amb una
rendibilitat molts cops variable i no garantida i que no confereixen al seu posseïdor no
participació en el capital, ni dret a vot, ni dret de subscripció preferent. Quan les
emeten entitats de crèdit, es persegueix sovint millorar els seus coeficients de
cobertura de recursos propis. En emetre’s per societats estrangeres es coneixen per
“accions preferents”.

PIMES: empresa mercantil, industrial o d’un altre tipus conformada per un nombre
reduït de treballadors i amb un moderat volum de facturació. És l’acrònim de “petites
y mitjanes empreses”. A 1 de gener de 2012, el 99,88% de les empreses eren PIMES
segons dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE). Exemple: La carpinteria de la
tia Lola, on treballen 8 persones.

Producte o instrument financer: mecanisme en virtut del qual s’aporta diner per una
empresa privada, entitat pública o Estats a fi d’obtenir una contraprestació en forma
de rendibilitat. Comprendrien les accions, els bons, les obligacions, etc.

Productes bancaris d’alt risc o tòxics (en sentit estricte): fons d’inversió de molt baixa
qualitat creats, generalment, arrel d’hipoteques concedides a persones amb una
solvència baixa. El qualificatiu de tòxic prové d’una descripció de l’actiu subjacent –la
hipoteca- donat que l’habitatge que la garanteix posseïa un preu real força més baix
del real en el mercat. L’exemple paradigmàtic serien les hipoteques subprime o d’alt
risc, les quals són considerades com una de les causes de l’esclat de la darrera gran
crisi.

Renda perpètua: una sèrie de pagaments que dura i roman fins sempre.
Financerament, es pot calcular el seu valor actual essent el punt de connexió per a
trobar la renda i la taxa. Exemple: hi ha bons de l’Estat que són de renda perpètua: et
van donant interessos mentre tu mantinguis els diners en aquesta obligació.

Solvència (entitat solvent): capacitat d’una entitat de generar suficients fons – o
recursos financers- com per a atendre compromisos pactats amb tercers en les
condicions acordades. La seva anàlisi sol realitzar-se mitjançant ratis.

Sucursal: establiment matriu – en el nostre cas, bancari- que depèn de un superior
jeràrquicament. Per exemple, Santander té sucursals en Terrassa, Sabadell, Sant
Andreu, Hospitalet de Llobregat... que depenen, en darrera instància, de la empresa
central situada a Santander.
5
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
PRECEPTES LEGALS A TENIR EN COMPTE
A continuació s’hi troben els preceptes de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del
Codi Penal (en endavant, Codi Penal) que són escaients a l’hora d’analitzar la vessant jurídica
del cas. Al final del mapa d’articles hi ha una llegenda que ajudarà a ubicar-los.
Artículo 1
1. No será castigada ninguna acción ni omisión que no esté prevista como delito o falta por Ley
anterior a su perpetración.
2. Las medidas de seguridad sólo podrán aplicarse cuando concurran los presupuestos
establecidos previamente por la Ley.
Artículo 2
1. No será castigado ningún delito ni falta con pena que no se halle prevista por Ley anterior a
su perpetración. Carecerán, igualmente, de efecto retroactivo las Leyes que establezcan
medidas de seguridad.
2. No obstante, tendrán efecto retroactivo aquellas leyes penales que favorezcan al reo,
aunque al entrar en vigor hubiera recaído sentencia firme y el sujeto estuviese cumpliendo
condena. En caso de duda sobre la determinación de la Ley más favorable, será oído el reo. Los
hechos cometidos bajo la vigencia de una Ley temporal serán juzgados, sin embargo, conforme
a ella, salvo que se disponga expresamente lo contrario.
Artículo 5
No hay pena sin dolo o imprudencia.
Artículo 21
Son circunstancias atenuantes:
1.ª Las causas expresadas en el capítulo anterior, cuando no concurrieren todos los
requisitos necesarios para eximir de responsabilidad en los respectivos casos.
2.ª La de actuar el culpable a causa de su grave adicción a las sustancias mencionadas en el
número 2.º del artículo anterior.
3.ª La de obrar por causas o estímulos tan poderosos que hayan producido arrebato,
obcecación u otro estado pasional de entidad semejante.
4.ª La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se
dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades.
6
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
5.ª La de haber procedido el culpable a reparar el daño ocasionado a la víctima, o disminuir
sus efectos, en cualquier momento del procedimiento y con anterioridad a la celebración del
acto del juicio oral.
6.ª La dilación extraordinaria e indebida en la tramitación del procedimiento, siempre que
no sea atribuible al propio inculpado y que no guarde proporción con la complejidad de la
causa.
7.ª Cualquier otra circunstancia de análoga significación que las anteriores.
Artículo 22
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas
empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a
asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del
ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las
circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del
ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación
referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que
pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, la enfermedad que padezca o su
discapacidad.
5.ª Aumentar deliberada e inhumanamente el sufrimiento de la víctima, causando a ésta
padecimientos innecesarios para la ejecución del delito.
6.ª Obrar con abuso de confianza.
7.ª Prevalerse del carácter público que tenga el culpable.
8.ª Ser reincidente.
Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por
un delito comprendido en el mismo título de este Código, siempre que sea de la misma
naturaleza.
A los efectos de este número no se computarán los antecedentes penales cancelados o que
debieran serlo.
Artículo 109
7
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
1. La ejecución de un hecho descrito por la Ley como delito o falta obliga a reparar, en los
términos previstos en las Leyes, los daños y perjuicios por él causados.
2. El perjudicado podrá optar, en todo caso, por exigir la responsabilidad civil ante la
Jurisdicción Civil.
Artículo 110
La responsabilidad establecida en el artículo anterior comprende:
1.º La restitución.
2.º La reparación del daño.
3.º La indemnización de perjuicios materiales y morales.
Artículo 248
1. Cometen estafa los que, con ánimo de lucro, utilizaren engaño bastante para producir error
en otro, induciéndolo a realizar un acto de disposición en perjuicio propio o ajeno.
2. También se consideran reos de estafa:
a) Los que, con ánimo de lucro y valiéndose de alguna manipulación informática o artificio
semejante, consigan una transferencia no consentida de cualquier activo patrimonial en
perjuicio de otro.
b) Los que fabricaren, introdujeren, poseyeren o facilitaren programas informáticos
específicamente destinados a la comisión de las estafas previstas en este artículo.
c) Los que utilizando tarjetas de crédito o débito, o cheques de viaje, o los datos obrantes en
cualquiera de ellos, realicen operaciones de cualquier clase en perjuicio de su titular o de un
tercero.
Artículo 249
Los reos de estafa serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años, si la
cuantía de lo defraudado excediere de 400 euros. Para la fijación de la pena se tendrá en
cuenta el importe de lo defraudado, el quebranto económico causado al perjudicado, las
relaciones entre éste y el defraudador, los medios empleados por éste y cuantas otras
circunstancias sirvan para valorar la gravedad de la infracción.
Artículo 250
1. El delito de estafa será castigado con las penas de prisión de un año a seis años y multa de
seis a doce meses, cuando:
1.º Recaiga sobre cosas de primera necesidad, viviendas u otros bienes de reconocida
utilidad social.
8
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
2.º Se perpetre abusando de firma de otro, o sustrayendo, ocultando o inutilizando, en todo
o en parte, algún proceso, expediente, protocolo o documento público u oficial de cualquier
clase.
3.º Recaiga sobre bienes que integren el patrimonio artístico, histórico, cultural o científico.
4.º Revista especial gravedad, atendiendo a la entidad del perjuicio y a la situación
económica en que deje a la víctima o a su familia.
5.º Cuando el valor de la defraudación supere los 50.000 euros.
6.º Se cometa abuso de las relaciones personales existentes entre víctima y defraudador, o
aproveche éste su credibilidad empresarial o profesional.
7.º Se cometa estafa procesal. Incurren en la misma los que, en un procedimiento judicial de
cualquier clase, manipularen las pruebas en que pretendieran fundar sus alegaciones o
emplearen otro fraude procesal análogo, provocando error en el Juez o Tribunal y llevándole a
dictar una resolución que perjudique los intereses económicos de la otra parte o de un tercero.
2. Si concurrieran las circunstancias 4ª, 5ª o 6ª con la 1ª del número anterior, se impondrán las
penas de prisión de cuatro a ocho años y multa de doce a veinticuatro meses.
Artículo 251
Será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años:
1.º Quien, atribuyéndose falsamente sobre una cosa mueble o inmueble facultad de
disposición de la que carece, bien por no haberla tenido nunca, bien por haberla ya ejercitado,
la enajenare, gravare o arrendare a otro, en perjuicio de éste o de tercero.
2.º El que dispusiere de una cosa mueble o inmueble ocultando la existencia de cualquier
carga sobre la misma, o el que, habiéndola enajenado como libre, la gravare o enajenare
nuevamente antes de la definitiva transmisión al adquirente, en perjuicio de éste, o de un
tercero.
3.º El que otorgare en perjuicio de otro un contrato simulado.
Artículo 251 bis
Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea
responsable de los delitos comprendidos en esta Sección, se le impondrán las siguientes
penas:
a) Multa del triple al quíntuple de la cantidad defraudada, si el delito cometido por la
persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años.
b) Multa del doble al cuádruple de la cantidad defraudada, en el resto de los casos.
Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo
imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.
9
[DISSABTES DEL DRET] 21 de març de 2015
LLEGENDA:
De les garanties penals i de l’aplicació de la llei penal: art.1, art.2 i art.5 Codi Penal.
De les circumstàncies que atenuïn la responsabilitat criminal: art. 21 Codi Penal.
De les circumstàncies que agreugin la responsabilitat criminal: art. 22 Codi Penal.
De la responsabilitat civil i la seva extensió: art. 109 i art. 110 Codi Penal.
De les estafes: art. 248, art. 249, art. 250, art. 251, art. 251 bis Codi Penal.
Organitzat per:
Amb la col·laboració de:
FACULTAT DE DRET
10