Com bé sabem l`administració valenciana pretén situar

 Com bé sabem l’administració valenciana pretén situar‐se al cap de les retallades en l’àmbit educatiu des que el ministre Wert les va anunciar al Real Decret 14/2012 aplicable a les comunitats autònomes a les quals ha demanat un retall de la despesa en educació i sanitat de 300 milions d’euros. Per tant la reorganització del sistema educatiu públic que ja hem dit amaga darrere una clara ideologia privatitzadora no ha fet més que començar. RÀTIO Tot i que les ordes, i per tant la concreció del Real Decret de Wert, no estan fins ara publicades per part del govern valencià, el que considerem és un clar exemple de la seua nefasta gestió, ja sabem que la ràtio fixada pel Govern central per al pròxim curs suposa una pujada del 20% d’alumnes per aula. Així, a Infantil i a Primària es passarà d’un màxim de 25 alumnes a 30, la mitjana actual és de 20,6 alumnes. En Secundària de 30 a 36 i en Batxillerat fins a 42 alumnes. A més a més es confirma la reducció de grups en l’FP i Batxillerat que, a partir de dos grups de 15 alumnes, s’unificaran en un sol. L’augment de ràtio a la nostra comunitat unida a la resta de retallades de línees i horaris, farà acomiadar més de 3000 professors en juny d’aquest any. També hem sol∙licitat moltes vegades que es faça efectiva la reserva de dos places en totes les aules per a les incorporacions d’alumnes amb problemes de mobilitat o amb NEE per tal d’evitar que les incorporacions d’esta tipologia d’alumnes acaben per saturar encara més les aules. FAPA‐València ha preguntat a més a més si l’article 87 de la LOE que contempla autoritzar l’increment del 10% del número màxim d’alumnes per a l’escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana, continuarà en vigor en la disposició de l’augment de ratis. De ser així a la nostra autonomia estaríem parlant d’un augment de ràtio de fins el 30%= 20% + 10%. 1
ETAPA 20% + RÀTIO
+ 10% INCORPORACIÓ TARDANA Infantil i primària
De 25 a 30
33
Secundària De 30 a 36
40
Batxillerat De 35 a 42
46
La Conselleria d’Educació no acompleix amb el Real Decret 132/2010 pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres en quant a les instal∙lacions, condicions materials i relació metres quadrats per lloc escolar, els quals és voran vulnerats i per tant l’incompliment dels mateixos es denunciará. En infantil i primària els centres deuen contar com a mínim amb una aula per cada unitat amb una superfície adequada al número de llocs escolars amb un mínim de 2 metros quadrats per lloc escolar. En secundària i batxillerat la superfície ha de ser com a mínim d’1’5 metros quadrats. REPERCUSIÓ S’evidencia que l'augment del nombre d'alumnat per aula farà impossible gestionar la diversitat, solucionar conflictes, tutoritzar l'aprenentatge, atendre la convivència i, a més a més, ensenyar. Un altra repercusió al sistema educatiu valencià de les mesures de Wert és la pèrdua en l’escola pública de vora 8.000 professors respecte de les dades del curs 2010‐2011. En conjunt, en l’educació secundària es pot arribar a perdre un 20% del professorat, i per al conjunt de l’educació infantil, primària i secundària, la pèrdua de professorat pot estar al voltant del 16%. Posant com exemple: un IES amb una plantilla actual de 55 professors/res es preveu per a una ràtio de 36 alumnes per grup, dos grups menys d’ESO per al pròxim curs, això suposarà una reducció directa de 3 professors per al curs proper. Tenint en compte que un professor donarà 20 hores lectives a la setmana, la reducció de professorat serà de 5 ó 6. La previsió és doncs que al proper curs hi haurà 8 ó 9 professors menys. ¿ Què pensen fer amb aquest professorat, del qual 3 son interins i els altres 5 ó 6 tenen la definitiva al centre? 2
AUGMENT JORNADA LECTIVA DELS DOCENTS L’augment de la jornada lectiva dels docents i la nova política de substitucions que consisteix en substituir sols les baixes de més de 10 dies va a repercutir necessàriament en l’atenció dels nostres fills i filles, l’atenció a la diversitat, els programes de compensatòria, els desdoblaments i el suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials. REPERCUSIÓ D’aquesta manera si no es cobreixen les baixes de professorat es perjudicarà el ritme d'aprenentatge de l'alumnat i s’impedirà desenvolupar els currículums en condicions. La reducció de professorat obligarà a impartir assignatures per a les quals determinat professorat no està format. Cal afegir que la falta de formació (no n'hi ha programes de formació ni es reconeixen) impedirà atendre les noves necessitats educatives de l’alumnat i resoldre els autèntics problemes de la nostra educació. AUGMENT SUBSTANCIAL DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES I REDUCCIÓ DE BEQUES REPERCUSIÓ Els universitaris de la nostra comunitat pagaran un 33% més en les taxes el que suposa una variació entre 242,2 euros i 369,6 euros respecte al curs passat. Davant l’increment notable de les taxes i l’anunciada reducció de beques, arribem a la conclusió que sols els rics podran estudiar en un estat que a més a més contempla més de 5 milions d’aturats. L’ impagament de les beques als universitaris està provocant, a hores d’ara, que hi haja alumnat que havent aprovat el primer quadrimestre ha presentat baixa a la universitat per falta de recursos econòmics. El Ministeri d’Educació no aposta per la formació dels nostres fills i filles, s’està perdent pel camí persones vàlides, futures generacions que han de portar endavant el nostre país. Altres mesures son: 3
ELIMINACIÓ DE L'EXIGÈNCIA D'OFERTAR AL MENYS DUES MODALITATS DE BATXILLERAT REPERCUSIÓ Perillen els batxillerats específics (tecnològics), la qual cosa portarà a una peregrinació de l’alumnat en busca d’un altre centre a la seua població o, en cas que no es dispose de l’oferta que li interessa, buscar centre a les poblacions de les rodalies amb la conseqüent despesa en transport que això suposa. La manca d’oferta pública es converteix en suport a la privada. Ens dirigim cap a la concertació dels batxillerats si a més veiem palesa la voluntat política del govern de cedir sòl públic per a construcció de centres privats. Els batxillerats públics desapareixeran. PARALITZACIÓ DE L' IMPLANTACIÓ DELS CICLES FORMATIUS FINS EL CURS 2014/2015 REPERCUSIÓ Merma la qualitat de l’ensenyament i reducció de la igualtat d’oportunitats. No es fa una previsió de necessitats reals de cicles formatius, la Conselleria ha ajornat dos anys més l’oferta. Wert i Català ignoren intencionadament que: 9 Els índex de fracàs escolar (quasi un 38%) del País Valencià són els més alts de l'estat i d'Europa. En Mesa de Pares s’han presentat dos programes experimentals per reduir el fracàs escolar, un de reforç i atenció extraordinària i l’altre per dur endavant els contracte programa entre els centres i l’Administració. Els recursos econòmics destinats a portar endavant estos dos programes, son clarament insuficients. Si hi haguera voluntat política estos programes no serien experimentals, s’implantarien de manera obligatòria en tots els centres públics. D’esta manera la dotació de la Conselleria per a desenvolupar estos programes sols seria de 168 euros per centre, una quantitat vergonyosa. 9 Els resultats de les proves diagnòstiques no són gens esperançadores. 4
9 No s'atén l'excel∙lència correctament ni es superen les desigualtats, ni es proporciona una igualtat d'oportunitats a col∙lectius discriminats socials o amb discapacitats. 9 Continuem amb 900 barracons en la nostra comunitat. 9 Centres en condicions de total precarietat. 9 Falta de places escolars en molts punts del nostre territori (falta de voluntat política de dissenyar un nou mapa escolar). FAPA‐València, representada en la Mesa de les Organitzacions de Pares/Mares d’Alumnes i Administració Educativa, com a òrgan col∙legiat de participació, ha assistit a les meses de pares convocades. Fins el moment els punts tractats més importants i que han suscitat com sempre la reflexió dels membres de l’executiva de la federació han estat; l’esborrany del decret de plurilingüisme, el servei de menjador escolar i com no, la nova orde que regularà la jornada lectiva als centres escolars. PLURILINGÜISME FAPA‐València sempre ha donat el seu suport a la proposta de model plurilingüe que en el seu moment va elaborar l’entitat Escola Valenciana i que va ser presentat a la Conselleria d’Educació, també per FAPA‐València i que garanteix no sols l’ensenyament en valencià sinó també la immersió en anglés al mateix temps. La federació ha alertat públicament que la Conselleria encara no ha explicat que previsió ha realitzat respecte dels recursos econòmics i humans per a dur endavant el projecte de plurilingüisme en els centres públics i també a manifestat que la Conselleria no ha contat amb els pares i mares de l’escola pública per a decidir sobre el futur de l’ensenyament en valencià i menys encara ha complit amb el seu compromís de catalogar lingüísticament els llocs de treball que garantiria indiscutiblement la competència lingüística i l’ensenyament en valencià. Així mateix considera que no és competència dels Consells Escolars de centre elegir el nivell d’immersió en anglés ja que hui per hui als Centres Públics no es compta amb els recursos necessaris per a poder portar‐ho endavant. FAPA‐València demana que es respecte la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, 5
(que s’està passant per alt), i que estableix que quan l´alumnat acabe l'ensenyament obligatori, és a dir, als 16 anys, han de ser perfectament competents en castellà i també en valencià i entenem que la proposta de l’administració de “model plurilingüe” no ho garanteix. Cal destacar que el decret de plurilingüisme no està aprovat i per tant no s’aplicarà en el curs 2012‐2013. Caldrà esperar. SERVEI MENJADOR ESCOLAR Per a la federació de pares la futura orde no garantirà la qualitat dels servei de menjador escolar com fins el moment ho feia el Consell Escolar. L’orde no recull aquest òrgan de govern com a gestor a l’hora de seleccionar l’empresa i intervindre en el procés mitjançant la comissió de menjador. Es tracta d’una orde imprecisa que tampoc fa referència a la importància dels fons de menjador que són una font d’ingressos necessària que es reinverteix en el propi menjador ( i es cobreixen moltes necessitats del centre que no són ateses per l´Administració) per als centres escolars i que desapareixeran. Tanmateix els pares i mares de l’escola pública han demanat que l’orde incloga un monitor de suport per a 80 comensals i la reducció de ràtio per monitor en el cas d’alumnat amb necessitats educatives especials usuari del servei. FAPA‐València es pregunta, qui gestionarà el servei?, de quina manera?, qui vetlarà per la qualitat? quines són les gran empreses de càtering que designarà la Conselleria? on està el plec de condicions que encara no ha presentat què ha de contindre totes estes qüestions? O pel contrari, seguirà deixant de finançar les beques de menjadors en temps i forma per a després dir que son deficitaris, i FER‐LOS DESAPAREIXER. JORNADA CONTINUA FAPA‐València va decidir no entrar al debat de la jornada contínua quan la Conselleria ho va proposar en mesa de pares. Establir una nova normativa ara mateix sobre l’horari lectiu es desviar l’atenció sobre els vertaders problemes que està patint l’escola pública i amagar el vertader debat que ens trobem a la nostra societat: les retallades que el govern central i el valencià ens està imposant i que ens està duent a una situació insostenible. Este és el vertader debat i no el de la confrontació entre pares, mares i professorat. Cal unir esforços en les comunitats educatives per evitar d’una 6
vegada el desmantellament de l’escola pública. Per a la nostra federació, darrere de la nova proposta de jornada continua, la Conselleria no tindrà l’obligació d’oferir el servei de menjador escolar i per tant els MENJADORS ESCOLARS DESAPAREIXERAN. FAPA‐València porta la veu de les seues AMPA federades a les meses de pares on està representada i en aquest sentit dóna resposta a les ordes i normatives que presenta la Conselleria d’Educació. Ara bé, l’objectiu de la federació de pares va més enllà de fer‐se escoltar als òrgans de negociació de la Conselleria que ja sabem moltes vegades fa oïdes sordes a les nostres propostes, a les de la comunitat educativa en general. El dret a un ensenyament públic i de qualitat és de tots i totes. Amb l’excusa de la crisi econòmica s’està desmantellant l’escola pública, però ja fa molts anys que FAPA‐València ha vingut denunciant les contínues agressions que pateix l’escola pública resultat de la falta d’inversió i de voluntat política per defensar‐
la. Així les comunitats educatives ens hem acostumat durant molts anys a que la política educativa del govern valencià augmente la ràtio a les aules, retalle grups, elimine programes d’atenció a la diversitat, no cobrisca en temps i forma les baixes de professorat, no pague les despeses de funcionament als centres, reduisca les partides pressupostàries, no pague als nostres fills i filles les beques de menjador, ni tampoc les de secundària, que els nostres centres estiguen bruts per culpa de retallar al personal de neteja, que les línies en valencià es tambalegen i que el salari i els drets del professorat siga l’excusa per a reduir el dèficit i eixir de la crisi. Amb estes polítiques educatives, hui per hui l’escola pública és ja un servei públic assistencial, propi dels anys 40, el d’una escola pública marginal. En FAPA‐València som conscients que quan s’ataca l’escola pública, quan es redueix el professorat d’un centre educatiu, quan empitjoren les seues condicions de treball s‘està atacant el dret a l’educació dels nostres fills i filles i el seu futur; i es redueix la possibilitat que l’alumnat siga atés adequadament. Per tant parlar de jornada contínua sí o no n’és un debat innecessari quan l’escola pública està en perill i les retallades són l’excusa per privatitzar‐la i fer‐
la desaparéixer. En definitiva, és la brutal retallada dels serveis públics el que ens importa i 7
preocupa i com l’administració pública valenciana i també estatal entén l’educació pública com a DESPESA i no com a INVERSIÓ DE FUTUR. Per això cal unificar criteris; famílies, professorat i comunitats educatives unides amb un mateix objectiu: la DEFENSA D’UNA ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT, GRATUÏTA, UNIVERSAL, com a dret fonamental que garanteix el futur dels nostres fills i filles i pel qual continuem treballant. 8