CONTENIDOS - Universidad Autónoma de Madrid

Anuncio
CONTENIDOS
X. LLIMONA
Creu Casas in memoriam ..........................................................................................................................1
F. PUCHE
Biografía de Creu Casas ..........................................................................................................................3
Bibliografía de Creu Casas ......................................................................................................................7
M. BRUGUÉS, C. CASAS & LL. SOLÉ
Los briòfitos de la zona volcánica de Olot (Girona) ..............................................................................19
R. M. CROS, LL. SÁEZ, M. J. CANO, M. BRUGUÉS & C. SÉRGIO
Algunos briófitos nuevos o interesantes para las Islas Baleares ...........................................................25
C. SÉRGIO, C. VIEIRA & I. SILVA
Recent records of Cinclidotus (Musci, Pottiaceae) in Portugal: C. aquaticus (Hedw.) Bruch &
Schimp. and C. riparius (Host ex Brid.) Arn...........................................................................................33
M. BRUGUÉS
Sphagnum contortum y Pohlia longicolla en Andorra ...........................................................................37
A. VALENTÍN, B. DIES, C. PEÑA, A. SEBASTIÁN, A. IBARS, E. ESTRELLÉS, J. PRIETO & F.
PUCHE
Nuevas localidades de Riella notarisii (Sphaerocarpales) en la Comunidad Valenciana .....................39
J. M. GONZÁLEZ-MANCEBO, B. ALBERTOS, A. BARRÓN, K. CEZÓN, R. M. CROS, I. DRAPER, B.
ESTÉBANEZ, R. GARILLETI, T. HALLINGBÄCK, R. HERNÁNDEZ-MAQUEDA, F. LARA, A.
LOSADA-LIMA, R. G. MATEO, V. MAZIMPAKA, J. MUÑOZ, R. MEDINA, N. G. MEDINA, J.
PATIÑO, F. PUCHE, S. RAMS, R. M. ROS & E. RUIZ
Bryophytes collected by the Spanish Bryological Society during a field trip at La Gomera
(Canary Islands) .....................................................................................................................................43
F. DE ANTONIO & F. LARA
Tortula schimperi M. J. Cano, O. Werner & J. Guerra, una especie común en los montes de
Valsaín (Segovia) ...................................................................................................................................53
C. SÉRGIO, M. BRUGUÉS & C. CASAS
Trichostomum tenuirostre (Hook. & Taylor) Lindb. (Pottiaceae) nova espécie para a brioflora
de Portugal continental ..........................................................................................................................57
XVI Simposio de Botánica Criptogámica ..............................................................................................61
Tesis doctoral .........................................................................................................................................61
Personalia ...............................................................................................................................................62
Revisores del volumen 30/31 .................................................................................................................62
Creu Casas, in memoriam
Nunc dimittis servum tuum
Lluc 2, 25
davant l’estereoscopi,
dissecant amb agulles
minúcies verdes, molses, vida ínfima.
Tot just acabada la feina
pots guanyar les estances
del repòs i la pau.
Tinc vora meu tres llibres
on pulcrament i amb ajut resumires
una vida d’amor intens al teu país.
Just corregida la darrera ratlla
ja saps serenament com va cessant el ball
i toca l’hora d’eixir-ne de puntetes,
tal com viuen, es dispersen i moren
els vegetals humils sobre els quals t’inclinaves
amb amistat i moltes lentes hores,
tot destriant-ne els més petits detalls.
Dona valenta, en un temps com aquell de dones
derrotades,
insistent, incansable, obrint portes
en un maig ( el del 68?),
quan parlar d’arbres
semblava a alguns un crim,
tu, armada amb una lupa
t’asseies entre els savis i el joves, i ensenyaves.
Els que envellim entre coses petites
et demanem ara que intercedeixis
davant del Déu que estima
Francesc d’Assís, la poesia,
branques d’arbre que aguanten
les voltes de rajola i vidres verds,
i tantes altres coses aparentment inútils,
perquè ajudi a salvar les vides ignorades
i ens permeti seguir contemplant-les,
si cal agenollats,
magnificant la terra amb un vidre d’augment.
Si et vull recordar viva reveig quan penetraves
plana endins dels Monegres,
terres riques en ríccies i altres soledats.
Et veig perduda vora rierols ombrívols
al Montseny, a les altes molleres
dels Pirineus, a tants
indrets ibèrics preterits.
Et veig entre els volcans
del Cap de Gata
regnant sobre una cort de deixebles
(ai las! tan joves!),
com una reina mare
asseguda al seu tron
Xavier Llimona 22.05.07
1
Creu Casas, in memoriam
(Intento de versión castellana, algo libre)
Mujer valiente, en tiempos como aquellos
que habían derrotado a las mujeres,
insistente, incansable, abriendo puertas
a un mes de mayo (¿el del 68?),
en unos tiempos en que hablar de árboles
era para nosotros casi un crimen,
tú, armada con tu lupa,
compartías asiento entre sabios y jóvenes
y enseñabas.
Apenas terminado el trabajo,
has ganado el acceso a las estancias
del reposo y la paz.
Tengo a mi lado tres libros
donde con pulcritud y ayuda resumiste
una vida de amor intenso a tu país.
Apenas corregida la línea última,
serena, has comprendido cómo la danza acaba
y ya suena la hora de abandonar el corro, de
puntillas,
tal como viven, se dispersan y mueren
las plantitas humildes
sobre las cuales te inclinabas
con respeto, amistad y lentas horas
hasta encontrar sus sutiles detalles.
Oración final
Los que entre cosas pequeñas
envejecemos, te pedimos ahora que intercedas
ante el Dios que tanto aprecia
San Francisco de Asís, la poesía,
los templos en que ramas de árbol
sostienen bóvedas de esmeralda y ladrillo,
y tantas otras cosas para algunos inútiles,
para que nos ayude a salvar las vidas
ignoradas
y nos permita continuar contemplándolas,
si es necesario arrodillados,
magnificando la tierra con un cristal de
aumento.
Si quiero recordarte viva, vuelvo a verte
penetrar en los vastos Monegros,
tierras ricas en ríccias y otras soledades.
Te contemplo siguiendo umbríos riachuelos
en el Montseny, y en altos tremedales
del Pirineo, en tantos
olvidados recovecos ibéricos.
Te veo rodeada de volcanes
en el Cabo de Gata,
presidiendo una corte de discípulos
(realmente, ¡tan jóvenes!)
como una reina madre
en su trono sentada
ante el estereoscopio,
disecando con ágiles agujas
minucias verdes, musgos, vida ínfima.
Xavier Llimona 20.09.07
2
BIOGRAFÍA DE CREU CASAS I SICART
Creu Casas i Sicart nació en Barcelona en el barrio de Horta el 26 de abril de 1913 en el
seno de una familia modesta, su padre era jardinero; desde los primeros años de su infancia
vivió en una casa donde tuvo siempre contacto con la naturaleza, este hecho junto con la
profesión de su padre probablemente desarrollaron su interés por las plantas.
Sus circunstancias familiares le permitieron relacionarse con gente con inquietudes
culturales e intelectuales, y esto, unido a que desde pequeña asistió a una escuela progresista,
el Instituto Técnico Eulalia, la llevaron a continuar sus estudios más allá de lo que sus padres
hubieran imaginado para una chica de su época. Ella, consciente del esfuerzo que significaba
para sus padres y de la suerte que representaba la oportunidad de estudiar, se esforzó siempre
al máximo.
En 1931 ingresa en la Universidad de Barcelona, gracias al esfuerzo de sus padres, a la
ayuda de la familia Patxot y a su propio esfuerzo. Decidió estudiar Farmacia por su gran
afición a la Botánica, que sin duda había aprendido de su padre. Transcurrían años difíciles de
crisis política y económica, también para la Universidad; en 1933 se publicó el decreto de la
autonomía de la Universidad y surgió la Universitat Autònoma de Barcelona, poco tiempo
después se suspendió la autonomía universitaria y poco después la rebelión militar y la guerra
civil. En este corto periodo de autonomía, la Botánica y la Farmacia se enriquecieron con la
personalidad y el nivel científico de Pius Font i Quer, sus clases de Botánica dejaron una
huella importante en Creu Casas por su metodología, su minuciosidad y su entusiasmo.
Simultáneamente a los estudios de Farmacia, Creu Casas estudió enfermería y aunque
obtuvo el título nunca ejerció esta profesión. Durante los veranos de los primeros años de la
carrera trabajó como profesora dando clases de repaso a hijos de adineradas familias
catalanas, lo cual le permitió conocer diferentes zonas de Cataluña y de las Islas Baleares.
Acabada la carrera, y en medio de la guerra civil, buscó trabajo para hacer prácticas en
una oficina de farmacia: la Farmacia Boada. Más tarde cuando su propietario desapareció por
razones políticas, la familia le pidió que se hiciera cargo de la farmacia.
Continuó haciendo prácticas en la farmacia Boada y posteriormente fue farmacéutica
regente. Trabajaba en la farmacia por las tardes y dedicaba parte de su tiempo a colaborar en
el Seminario de Botánica, donde se hacían trabajos de investigación utilizando material del
Instituto Botánico; colaboraba con Font i Quer, quien poco tiempo después de terminar la
guerra fue detenido; la presión de muchos colegas le libró de la muerte, pero estuvo en la
cárcel y apartado de la Botánica oficial, años más tarde siguió organizando excursiones y
reuniones.
3
Al acabar la guerra, comenzaron las depuraciones y revanchas del bando vencedor y,
entre otros hechos, se anularon los exámenes de septiembre de 1936, así que se quedó sin
título y tuvo que volver a examinarse.
Le ofrecieron trabajar en la farmacia de La Alianza, cargo que ocupó durante 27 años.
Allí conoció a Ramón Puig i Argemil que después sería su marido y con quien tuvo una hija,
Roser. Mientras trabajaba en La Alianza, Creu Casas mantuvo el contacto con los botánicos
profesionales y participó en una excursión al pirineo con Braun-Blanquet. Allí conoció a
Taurino Mariano Losa España, catedrático de Botánica, quien le ofreció colaborar en el
Laboratorio de la Facultad de Farmacia si quería ampliar sus conocimientos; poco tiempo
después se convocaba una plaza de profesor adjunto de Fanerogamia, una oportunidad para
entrar en la universidad. Para poder acceder a esta plaza había un requisito: tener el examen
de grado, después había que aprobar una oposición que constaba de varios exámenes, Creu
Casas obtuvo una plaza de interino para 4 años que se podrían ampliar a 4 más si obtenía el
título de doctor.
Durante los primeros años compaginaba sus tareas en la universidad con el trabajo en la
farmacia de La Alianza; Oriol de Bolós había terminado su tesis doctoral sobre la flora del
Montseny, y Creu Casas pensó que podría complementar aquel trabajo estudiando los musgos
de aquel territorio, pues los briófitos estaban muy poco estudiados. Contaba para ello con
poca bibliografía que le suministró el profesor Seró, como la Nouvelle Flore des Mouses et
des Hepatiques, de Douin, la Muscologia Gallica, de Husnot o el Student handbook of British
Mosses, de Dixon. Leyó la tesis en 1951 sobre los Musgos y hepáticas del Macizo del
Montseny, publicada en los Anales del Jardín Botánico de Madrid en los años 1958 y 1959.
En 1952 Valia Allorge fue invitada por el director del Institut Botànic para impartir un
curso práctico de Briología a un grupo reducido. Este curso fue decisivo para que Creu Casas
dedicara su carrera científica a los briófitos, desde entonces participó en varios congresos
internacionales y con frecuencia iba al herbario del Museo de Criptogamia de París a revisar
muestras.
Cuando se jubiló el profesor Losa, Creu Casas se hizo cargo de los cursos de Botánica en
la Facultad de Farmacia. Le prorrogaron el contrato de adjunto 4 años más, pasados los cuales
ocupó un plaza de profesor ayudante durante dos años, después de los cuales volvieron a
convocar oposiciones. Nuevamente pasó a ser adjunto interino, y estuvo 18 años de forma
provisional. Se creó la figura del profesor agregado, de todo el Estado sólo ella reunía los
requisitos para optar a la plaza, se presentó y superó las pruebas, lo cual le permitió además
cambiar a la Facultad de Biología de la Universitat de Barcelona.
En abril de 1969 Creu Casas organizó un cursillo de Briología en la Universitat de
Barcelona, al que asistieron profesores de diferentes universidades españolas. Se hacían
salidas al campo, se identificaba el material y se impartieron conferencias sobre distintos
aspectos de la morfología, anatomía y sistemática de los briófitos. De esta reunión surgió la
4
idea crear un grupo de intercambio de briófitos; cada miembro del grupo se comprometía a
enviar cada año 10 especies a Barcelona, para que la Dra. Casas las revisara y luego se
enviaría la colección completa a cada miembro del grupo, la primera exsiccata se distribuyó
en marzo de 1970, este fue el punto de partida de la Briotheca Hispanica que sigue estado
activa y sigue creciendo. Este material fue el punto de partida para muchos de los actuales
herbarios de briófitos, en aquel momento en muchas universidades era el único material de
referencia que disponían los que empezaban a dedicarse a la Briología; de aquí también surgió
la idea de las reuniones de Briología.
Durante los años siguientes se realizaron cursillos similares sobre Algología en Vigo y
sobre Hongos en Tenerife, en ellos participaron también liquenólogos y pteridólogos, Creu
Casas pensó que estas reuniones eran más productivas al reunir especialistas en diferentes
grupos de criptógamas y podrían realizarse bienalmente. El primer fruto de esta idea fue el I
Simposio Nacional de Criptogamia que se celebró en 1972 en Pamplona, estos simposios han
continuado hasta el más reciente, celebrado de León en septiembre de 2007.
En 1971, se convocó un concurso de méritos entre profesores agregados de Botánica para
cubrir una plaza de catedrático de Botánica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Creu
Casas obtuvo esta plaza, a la que se incorporó al final del curso 1970-1971. Fue la primera
mujer que alcanzó la categoría de catedrática en la Botánica española.
Al incorporarse a la nueva Universidad conoció a dos jóvenes profesoras: Montserrat
Brugués y Rosa Mª Cros, ambas decidieron empezar la tesis doctoral sobre la flora briofítica
de dos áreas de Cataluña. Desde entonces han sido sus más estrechas colaboradoras, como lo
prueban las numerosas publicaciones de las tres o con otros autores como Cecília Sérgio, del
Jardín Botánico de Lisboa. Quizás por encima de los numerosos trabajos científicos que han
publicado juntas hay que destacar varias obras: en primer lugar la Cartografia de los briófitos
ibéricos, para cada taxon se incluía el listado completo de las localidades indicándose en cada
caso si la cita correspondía a un pliego de herbario o a una referencia bibliográfica, se
acompañaba de un mapa con retículo UTM de 10 km donde se situaban las citas, se han
publicado 4 volúmenes cada uno con 50 taxones, esta obra tiene un gran valor ya que
estableció las bases para elaborar posteriormente la check-list de la Península Ibérica y
posteriormente la Lista Roja de los briófitos Ibéricos, en su primera versión en 1994 y la más
reciente de 2006.
Son de destacar trabajos como la lista de musgos de España, en 1981 y 1991, el catálogo
de los briófitos del Pirineo Central y Andorra, en 1986, y la lista de los antocerotes y las
hepáticas de España y las Islas Baleares, en 1998.
Pero quizás las obras más importantes, por el cambio que ha supuesto para los nos
dedicamos a la Briología en la Península Ibérica y en el Mediterráneo occidental son la Flora
dels briòfits dels Països Catalans, volumen I. Molses en 2001, volumen 2. Hèpatiques i
antocerotes, en 2004 y la más reciente The Handbook of Mosses of the Iberian Peninsula and
5
the Balearic Islands, en 2006, en estas obras en las que han contado con la colaboración de
Anna Barrón, Iolanda Filella y Elena Ruiz, se presenta una clave para los géneros del
territorio incluidos en la obra; en cada género hay una clave para identificar las especies, en
cada una hay una breve descripción citando aquellos caracteres que permiten diferenciarla de
otras próximas, también hay una referencia a la ecología y a su distribución en el territorio;
son de destacar las láminas que acompañan a las descripciones por su claridad, sencillez y a la
vez precisión con que permiten ver los caracteres importantes; y las claves, con las que de una
forma relativamente sencilla se puede llegar a las especies, todo ello es, sin duda, el resultado
de un profundo conocimiento de la flora y de una reflexión minuciosa; algunos géneros
después de estas obras son menos difíciles, al menos en la península ibérica; para aquellos que
nos iniciamos en la Briología con el Husnot, el Augier, el Dixon y el Monkemeyer, estas
obras representan un avance importantísimo.
Toda esta obra es resultado de un trabajo intenso y serio de muchos años respaldado por
un herbario el BCB que en este momento tiene más de 50.000 pliegos de briófitos,
principalmente ibéricos.
En 1989 se fundó la Sociedad Española de Briología, que ha sido la responsable de
continuar con la organización de las Reuniones de Briología que ella iniciara.
Creu Casas dedicó la mayor parte de su larga vida a la docencia y a la investigación, con
tesón, esfuerzo, honradez, prudencia y humildad. Su labor le fue reconocida en diferentes
ocasiones. En 1978 ingresó como miembro numerario del Institut d’Estudis Catalans, en
marzo de 1980 fue la primera mujer que llegaba a la presidencia de la Institució Catalana
d’Historia Natural, en 1981 fue nombrada miembro numerario de la Reial Academia de
Farmàcia de Catalunya, en 1983 le fue otorgada la medalla Narcís Monturiol al mérito
científico que concede la Generalitat de Catalunya y en 2002 le fue concedido el Premi de la
Fundació Catalana para la Reçerca.
Pero quizás el mayor reconocimiento a su labor puede ser que en la actualidad España es
uno de los países de Europa con mayor número de briólogos profesionales, con una actividad
científica importante, que de una forma directa o indirecta se han formado y aprendido de
ella.
Su recuerdo permanecerá en nosotros.
Felisa Puche
Durán, X. (2004). Creu Casas. Un nom clau en la botánica catalana del segle XX, amb més de
cinquanta anys dedicats a l’estudi dels briòfits. Fundació Catalana per a la Recerca. Barcelona.
6
BIBLIOGRAFÍA DE CREU CASAS
CASAS, C. (1951). Algunas briófitas del macizo de Garraf. Collectanea Botanica (Barcelona) 3: 6975.
CASAS de PUIG, C. (1951). Hepaticae, Musci. In: M. LOSA & P. MONTSERRAT. Aportación al
conocimiento de la flora de Andorra. Consejo Superior de Investigaciones Científicas 53. Bot.
6: 174-181.
CASAS de PUIG, C. (1952). Una excursión briológica al Valle de Núria. Collectanea Botanica
(Barcelona) 3: 199-206.
CASAS de PUIG, C. (1953). Contribución al estudio de la flora briológica del norte de España. Anales
del Jardín Botánico de Madrid 10: 257-273.
CASAS de PUIG, C. (1953). Una hepática nueva para la flora catalana. La Trichocolea tomentella
(Ehrh.) Dum. en Olot. Collectanea Botanica (Barcelona) 3: 395-397.
CASAS de PUIG, C. (1954). Associations de bryophytes corticicoles de Catalogne. Rapports et
Communications. Huitième Congrès International de Botanique: 103-105. Paris.
CASAS de PUIG, C. (1954). Aportaciones a la brioflora catalana. Excursiones briológicas por el Alt
Berguedà. Collectanea Botanica (Barcelona) 4: 141-159.
CASAS de PUIG, C. (1954). Adiciones a la brioflora catalana. Collectanea Botanica (Barcelona) 4:
231-234.
CASAS de PUIG, C. (1956). Aportación a la flora briológica balear. Hepáticas de Mallorca. Boletín de
la Sociedad de Historia Natural de Baleares 2: 63-67.
CASAS de PUIG, C. (1956). Contribución al estudio de la flora briológica balear. Pharmacia
Mediterranea 1: 1-16.
CASAS de PUIG, C. (1956). Contribución al estudio de la flora briológica de los Pirineos Centrales
(Huesca). Actes du Deuxième Congrès International d'Études Pyrénéennes 3: 44-59. Toulouse.
CASAS de PUIG, C., P. SERÓ, M. UBACH & J. VIVES (1956). Flora briológica de las comarcas
barcelonesas. Collectanea Botanica (Barcelona) 5: 119-141.
CASAS de PUIG, C. (1957). Myurella julacea (Vill) Bryol. eur. var. scabrifolia Lindb. en Cataluña.
Collectanea Botanica (Barcelona) 5: 417-418.
CASAS de PUIG, C. (1957). Aportaciones a la flora briológica de los Pirineos. Collectanea Botanica
(Barcelona) 5: 419-424.
CASAS de PUIG, C. (1957). Fimbriaria ludwigii (Schw.) Limpr. et Pohlia carinata (Brid.) Muell.
dans la vallée de Núria (Pyrénées Orientals). Revue Bryologique et Lichénologique 26: 265.
CASAS de PUIG, C. (1957). Jussiaea grandiflora Michx. en Port de la Selva. Collectanea Botanica
(Barcelona) 5: 425-427.
ALLORGE, V. & C. CASAS de PUIG (1958). Contribution à la flore bryologique de l'Espagne.
Revue Bryologique et Lichénologique 27: 55-65.
CASAS de PUIG, C. (1958). Targionia lorbeeriana K. Muell., en Mallorca. Bolletí de la Societat
d'Història Natural de les Balears 4: 61-62.
CASAS de PUIG, C. (1958). Adiciones a la flora briológica balear. Tres especies de Fissidens nuevas
para la isla de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 4: 63-64.
CASAS de PUIG, C. (1958). Exormotheca pustulosa Mitt. en Port-Bou. Revue Bryologique et
Lichénologique 27: 17-18.
CASAS de PUIG, C. (1958). La flora briológica del Cap de Creus. Pharmacia Mediterranea 2: 440459.
TOSCO, U. & C. CASAS de PUIG (1958). Una interessante stazione con stillicidio su tufo calcare in
Val Serina (Prealpi Bergamasche, Alta Lombardia).Veröff. Geobotanisches Institut Rübel in
Zürich, Heft 35: 33-40.
CASAS de PUIG, C. (1959). Tres Funariàceas africanas en España, nuevas para la flora europea.
Anales Farmacia Hospitalaria 5: 35-37.
7
CASAS SICART, C. (1958). Aportaciones a la flora briológica de Cataluña. Musgos y hepáticas del
Montseny. Anales del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles de Madrid 16: 121-226.
CASAS SICART, C. (1959). Aportaciones a la flora briológica de Cataluña. Catálogo de las hepáticas
y musgos del Montseny. Anales del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles de Madrid 17:
21-174.
CASAS de PUIG, C. (1960). Contribución al estudio de la flora briológica de los Pirineos Centrales.
Musgos y hepáticas de Bielsa (Huesca). Anales del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles
de Madrid 18: 269-288.
CASAS de PUIG, C. (1960). La vegetación muscinal en el Montseny. Revista Real Academia
Farmacia de Barcelona 7: 27-62.
CASAS de PUIG, C. (1961). Algunos datos sobre la presencia de elementos mediterráneos en la
brioflora de la vertiente española de los Pirineos Centrales. Anales Farmacia Hospitalaria 9: 34.
ALLORGE, V. & C. CASAS de PUIG (1962). Au sujet des Bryophytes récoltés au cours de
l'excursion de l'Association Internationale de Phytosociologie dans les Pyrénées francoespagnoles. Revue Bryologique et Lichénologique 31: 213-238.
ALLORGE, V. & C. CASAS de PUIG (1962). Contribution à la flore bryologique du Val d'Aran.
Actas III Congreso Internacional Estudios Pirenaicos 3: 163-177.
ALLORGE, V., C. CASAS de PUIG & P. SERÓ (1962). Contribución al estudio de la flora briológica
catalana. I. Briófitos de los montes de Prades. Collectanea Botanica (Barcelona) 6: 331-348.
CASAS de PUIG, C. (1962). Nota preliminar sobre la presencia de esfagnos en Cataluña. Actas III
Congreso Internacional Estudios Pirenaicos 2: 179-184. Instituto Estudios Pirenaicos.
Zaragoza.
CASAS de PUIG, C. (1966). Nueva aportación a la flora briológica balear. Algunos musgos y
hepáticas de las islas de Ibiza y Formentera. Homenaje Prof. J. M. Albareda. Facultad
Farmacia. Universidad de Barcelona: 19-24.
ALLORGE, V. & C. CASAS de PUIG (1968). Contribución al estudio de la flora briológica catalana.
II. Briófitos del llano de Olot y montañas próximas. Collectanea Botanica (Barcelona)7: 47-68.
CASAS de PUIG, C. (1968). Algunes espècies de Sphagnum que es troben a la Vall Ferrera i a la Vall
de Cardós. Treballs de la Societat Catalana de Biologia 26: 79-86.
CASAS de PUIG, C. (1970). Oedipodiella australis (Wag. et Dix.) Dix. var. catalaunica P. de la V. en
la Vall Ferrera. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 6: 13-15.
CASAS de PUIG, C. (1970). Avance sobre el estudio de la flora briológica de Los Monegros (Valle
medio del Ebro). Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 6: 5-12.
CASAS de PUIG, C. (1970). Trichostomopsis umbrosa (C. Muell.) H. Robinson en la ciudad de
Barcelona. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 6: 16-22.
CASAS de PUIG, C. (1972). Nueva aportación al estudio de los Sphagnum en Cataluña. Actes IVème
Congrès International d’Etudes Pyrénnéennes 2: 77-82. Toulouse.
CASAS de PUIG, C. (1972). Brioteca Hispánica 1969. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 10: 1826.
CASAS de PUIG, C. (1972). Goniomitrium seroi sp. nov. en la Sierra del Cabo de Gata. Acta
Phytotaxonomica Barcinonensia 10: 10-15.
CASAS de PUIG, C. & R. M. SIMÓ (1972). Pyramidula algeriensis Chudeau et Douin en la sierra del
cabo de Gata (Almería). Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 10: 5-9.
CASAS de PUIG, C. (1973). Datos para la flora briológica española. Algunos musgos y hepáticas del
sureste de España. Revista Faculdade Ciéncias. Lisboa 17: 603-616.
ACUÑA, A., C. CASAS de PUIG, M. COSTA, E. FUERTES, M. LADERO & R. M. SIMÓ (1974).
Aportaciones al conocimiento de la flora briológica española. Nótula 1: El cabo de Gata
(Almería). Anales del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles de Madrid 31: 59-95.
8
BRUGUÉS, M., C. CASAS de PUIG & R. M. CROS (1974). Aportación a la brioflora catalana.
Leucobryum juniperoideum (Brid.) C. Muell. en los alcornocales del Alto Ampurdán. Anales
del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles de Madrid 31: 109-117.
CASAS de PUIG, C. (1974). Eurhynchium striatum (Hedw.) Schimp. ssp. zetterstedtii (Stoerm.) Podp.
en los abetales del Pirineo Central. Anales del Instituto Botánico Antonio José Cavanilles de
Madrid 31: 49-53.
CASAS de PUIG, C. (1974). Quelques Muscinées de la sierra del cabo de Gata et leur relation avec la
flore bryologique africaine. Bulletin de la Société Botanique de France, Collection Bryologie
121: 313-318.
CASAS de PUIG, C. & M. BRUGUÉS (1974). Tortula ruralis (Hedw.) Gaertn. var. hirsuta (Vent.)
Par. (Tortula papillosissima (Cop.) Broth.) en Espagne. Revue Bryologique et Lichénologique
40: 263-266.
CASAS de PUIG, C. & M. L. MOLINAS (1974). Étude au microscope électronique à balayage de la
surface des feuilles de Tortula ruralis (Hedw.) Gaertn. var. hirsuta (Vent.) Par. Revue
Bryologique et Lichénologique 40: 267-270.
ACÓN, M. & C. CASAS de PUIG (1975). Aportación a la brioflora española. Claopodium
whippleanum (Sull) Ren. et Card. en los Montes de Toledo. Anales del Instituto Botánico
Antonio José Cavanilles de Madrid 32: 117-123.
CASAS de PUIG, C. (1975). Aportación al estudio de la flora briológica española. Musgos y hepáticas
de las provincias de Soria, Logroño, Burgos y Segovia. Anales del Instituto Botánico Antonio
José Cavanilles de Madrid 32: 731-762.
CASAS de PUIG, C. (1975). Brioteca Hispánica 1970. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 15: 2733.
CASAS de PUIG, C. (1975). Brioteca Hispánica 1971. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 15: 3438.
CASAS de PUIG, C. (1975). Consideraciones sobre el área de distribución y ecología de Tortula
desertorum Broth. en España. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 15: 3-13.
CASAS de PUIG, C. & M. L. MOLINAS (1975). Estudio al microscopio electrónico de barrido del
envés de las hojas de Tortula desertorum Broth., procedentes de diferentes localidades de
España. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 15: 14-18.
ALLORGE, V. & C. CASAS de PUIG (1976). Contribución al estudio de la flora briológica catalana.
III. Musgos y hepáticas del Valle de Núria. Collectanea Botanica (Barcelona)10: 13-28.
CASAS de PUIG, C. (1976). Contribución al estudio de la flora briológica catalana. IV. Musgos y
hepáticas de Montserrat. Collectanea Botanica (Barcelona)10: 147-180.
CASAS, C., E. FUERTES & J. VARO (1976). Aportaciones al conocimiento de la flora briológica
española. Notula III: Musgos y hepáticas de los alrededores de Titaguas. Anales del Instituto
Botánico Antonio José Cavanilles de Madrid 33: 139-152.
CASAS de PUIG, C. (1977). Estado actual de las investigaciones sobre Briología en España. Acta
Phytotaxonomica Barcinonensia 21: 5-13.
CASAS, C. (1977). Zur Moosflora von Navarra (Nord-Ost-Spanien) 7. Mitteilung: Sierra de Leyre.
Herzogia 4: 345-350.
CASAS de PUIG, C., E. FUERTES, R. M. SIMÓ & J. VARO (1977). Aportaciones al conocimiento
de la flora briológica española. Nótula II: Sierra de Albarracín. Acta Phytotaxonomica
Barcinonensia 21: 19-41.
CASAS de PUIG, C. (1978). La pretendida presencia de Schistostega pennata (Hedw.) Webb. et
Mohr. en Cataluña. Boletim da Sociedade Broteriana 52: 287-293.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1978[1980]). Nova aportació al coneixement de la brioflora dels
Monegros. Anales Instituto Botánico Cavanilles 35: 103-114.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1979). Flora briofítica. In: R. FOLCH (ed.) El Patrimoni natural
d'Andorra. Ketres. Barcelona. pp. 81-83.
9
CASAS de PUIG, C. (1979). Funaria pallescens (Jur.) Broth. var. mitratus (Cas. Gil) Wijk. et Marg.
en Menorca. Revue Bryologique et Lichénologique 45: 467-470.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1979). Referències bibliogràfiques sobre la flora
briològica hispànica. Treballs del Institut Botànic de Barcelona 5: 1-52.
BRUGUÉS, M., C. CASAS & R. M. CROS (1981). Estudio sobre la flora briológica de los
alcornocales de l'Alt Empordà. Pirineos 113: 33-48.
CASAS SICART, C. (1981). The Mosses of Spain. An annotated checklist. Treballs del Institut
Botànic de Barcelona 7: 1-57.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1981). Estudio camparativo de la flora briológica de algunas sierras del
Sistema Ibérico. Anales del Jardín Botánico de Madrid 37: 417-430.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1981). Contribució de Ramon de Bolòs (1852-1914) a la briologia
catalana. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 46: 95-98.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1981). Contribuciò al coneixement de l'àrea geogràfica
d'alguns briòfits. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural 9: 169-178.
CASAS, C., R. M. SIMÓ & J. VARO (1981). Aportaciones al conocimiento de la flora briológica
española. Nótula V: Avance sobre un estudio de la Sierra de la Demanda. Anales del Jardín
Botánico de Madrid 37: 431-454.
SÉRGIO, C. & C. CASAS (1981). Tortella flavovirens (Bruch.) Broth. var. papillosissima C. Sérg., C.
Casas. Portugaliae Acta Biologica 13: 114-118.
BRUGUÉS, M., C. CASAS & M. ALCARAZ (1982). Estudio monográfico del Orden Polytrichales
en España. (Ensayo para una flora briológica española). Acta Botanica Malacitana 7: 45-86.
BRUGUÉS, M., C. CASAS & J. GIRBAL (1982). Dades per a la brioflora del Gironès. Folia
Botanica Miscellanea 3: 21-26.
CASAS SICART, C. (1982). Current research into bryophytes distribution in Spain. Lejeunia 107: 1517.
CASAS de PUIG, C. (1982). Valentine Allorge (1888-1977). Su contribución a la brioflora española.
Acta Botanica Malacitana 7: 39-44.
CASAS de PUIG, C. (1982). Algunos musgos y hepáticas de la Sierra de Cazorla. Anales del Jardín
Botánico de Madrid 39: 31-38.
CASAS de PUIG, C., E. FUERTES, R. M. SIMÓ & J. VARO (1982). Aportación al conocimiento de
la flora briológica española. Nótula IV: Las Sierras de Jabalambre y Gúdar (Teruel). Acta
Botanica Malacitana 7: 119-140.
CASAS, C. & R. OLIVA (1982). Aportación al estudio de la brioflora de las provincias de Córdoba y
Sevilla. Collectanea Botanica (Barcelona)13: 153-161.
CASAS, C. & R. OLIVA (1982). Aportación al conocimiento de la brioflora de Andalucía
noroccidental (Huelva, Sevilla y Córdoba). Acta Botanica Malacitana 7: 97-118.
CASAS SICART, C. & C. SÁIZ-JIMÉNEZ (1982). Los briófitos de la catedral de Sevilla.
Collectanea Botanica (Barcelona)13: 163-175.
CASAS SICART, C. (1983). Els briòfits a la ciutat de Barcelona. In: Alguns aspectes moderns de la
briologia. Reial Acadèmia de Farmàcia Barcelona. pp. 1-62. Universitat Autònoma de
Barcelona.
CASAS SICART, C. & J. BELMONTE (1983). Ornamentaciò de les espores en les espècies
espanyoles del gènere Pleuridium (Musci). Actas IV Simposio Palinología: 131-139. Universitat
de Barcelona.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1983). Adicions a la brioflora de les comarques tarragonines.
Collectanea Botanica (Barcelona)14: 235-241.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1983). Contribuciò a la brioflora de l'illa de Menorca. Collectanea
Botanica (Barcelona)14: 231-234.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & J. PEÑUELAS (1983). Briòfits de l'Alt Empordà. Annals Institut
d’Estudis Empordanesos 16: 13-32.
10
CASAS, C. & J. REINOSO (1983). Lepidozia cupressina (Sw.) Lindb., novedad para España.
Collectanea Botanica (Barcelona)14: 243-246.
GÓMEZ, J., J. BELMONTE & C. CASAS (1983). Riella notarisii (Mont.) Mont. a Menorca. Lazaroa
5: 297-300.
SANZ, M. M. & C. CASAS, C. (1983). Anomodon rostratus (Hedw.) Schimp., novetat per a la
brioflora catalana i altres espècies notables. Collectanea Botanica (Barcelona)14: 579-585.
CARTAÑÀ, M. & C. CASAS (1984). Meesia longiseta Hedw. en una turbera del Cuaternario superior
en el Pla de l'Estany (Garrotxa, Girona). Cryptogamie, Bryologie Lichénologie 5: 127-134.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1984). Referències bibliogràfiques sobre la flora
briològica hispànica II. Treballs del Institut Botànic de Barcelona 9: 1-24.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1984). Briòfits. In: J. ROS et al. (eds.) Els sistemes
naturals de les illes Medes. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. pp. 129-130.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, C. SÉRGIO, C. & M. SIM SIM (1984). Estudio de la flora
briofítica de las comarcas alicantinas. Anales de Biología 2: 215-228.
CASAS, C., E. FUERTES & J. VARO (1984). Aportación al conocimiento de la flora briológica
española. Nótula VI: Musgos y hepáticas del macizo del Moncayo. Anales de Biología 2: 229247.
CASAS, C. & J. REINOSO (1984). Metzgeria temperata Kuwah., novedad para la brioflora de
Galicia. Anales del Jardín Botánico de Madrid 40: 321-323.
SÉRGIO, C., M. SIM SIM, C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1984). A vegetaçao
briologica das formaçoes calcarias de Portugal-II. O Barrocal Algarvio e o Promontorio Sacro.
Boletim Sociedade Broteriana Ser. 2, 57: 275-307.
CANALÍS, V. & C. CASAS (1985). Novetats per la brioflora dels Pirineus Centrals. Collectanea
Botanica (Barcelona)16: 59-62.
CASAS, C. (1985). El desenvolupement de la briologia als Països Catalans. Butlletí de la Institució
Catalana d’Història Natural 50: 91-96.
CASAS, C. (1985). Rhodobryum ontariense (Kindb.) Kindb. a Catalunya. Orsis 1: 3-7.
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS & C. SÉRGIO (1985). Cartografia de briòfits: Península
Ibérica i les illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. Fasc. I: 1-50. 50 mapes. Institut
d'Estudis Catalans. Barcelona.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, C. SÉRGIO & M. SIM SIM (1985). Estudi de la brioflora
dels Ports de Beseit. Orsis 1: 13-31.
CASAS, C., F. LLORET & R. PÉREZ (1985). Addicions a la brioflora del Montseny. Orsis 1: 9-12.
CASAS, C. & J. PEÑUELAS (1985). Dychelyma falcatum (Hedw.) Myr., a glacial relict new to
Southern Europe. Journal of Bryology 13: 591-592.
CASAS, C. & F. PUCHE (1985). Contribución a la brioflora de la Sierra Palomita (Teruel). Orsis 1:
33-41.
MANOBENS, R. M. & C.. CASAS (1985). Mielichhoferia elongata (Musci), espècie nova per a la
brioflora ibèrica, i altres aportacions. Collectanea Botanica (Barcelona) 16: 323-326.
PEÑUELAS, J., V. CANALÍS & C. CASAS (1985). Aportació al coneixement de la brioflora aquàtica
de l'alta muntanya pirinenca. Collectanea Botanica (Barcelona) 16: 51-57.
CASAS, C. (1986). Brioteca Hispánica. Acta Botanica Malacitana 11: 83-112.
CASAS SICART, C. (1986). Catálogo de los briófitos de la vertiente española del Pirineo Central y de
Andorra. Collectanea Botanica (Barcelona) 16: 255-321.
CASAS, C. (1986). Briòfits del Montseny. In: El patrimoni biològic del Montseny. Catàleg de flora i
fauna 1: 31-39. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
CASAS, C., C. SÉRGIO, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1986). Acaulon dertosense, sp. nov., musgo
terrícola de los olivares del Baix Ebre (Catalunya). Anales del Jardín Botánico de Madrid 42:
299-301.
11
CASAS, C. (1987). P. Font i Quer (1888-1964). Homenaje al Farmaceutico Español: 133-138.
Monografía Beecham nº 34. Madrid.
CASAS, C., E. FUERTES & J. VARO (1987). Aportaciones al conocimiento de la flora briológica
española. Nótula VII: El Valle del Cuiña, Sierra de Ancares. Actas VI Simposio Nacional de
Botánica Criptogámica: 473-483. Universidad de Granada.
ELÍAS, M. J. & C. CASAS (1987). Andreaea Hedw., en el occidente del Sistema Central. Actas VI
Simposio Nacional de Botánica Criptogámica.: 499-504. Universidad de Granada.
SÉRGIO, C., C. CASAS, R. M. CROS, M. BRUGUÉS & M. SIM-SIM (1987). Bryophyte vegetation
and ecology of calcareous areas in the Iberian Peninsula. Procedings of the IAB Conference of
Bryoecology. Simposia Biologica Hungarica 35: 423-446
SÉRGIO, C., M. SIM-SIM, C. CASAS, M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1987). Alguns musgos novos
ou raros para a flora de Portugal, recentemente encontrados no Maciço Calcário Estremenho.
Revista Biologica da Universidade Aveiro, 1: 47-52.
CASAS SICART, C. (1987-1988). Datos para la brioflora de la Sierra de Gredos. Lazaroa 10: 265267.
CASAS, C. (1988). La Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Autònoma (Barcelona
1933-1939). Miscel·lània Homenatge al Dr. P. Font i Quer: 101-109. Lleida.
CASAS, C. (1988). L'activitat docent del Dr. P. Font i Quer a la Facultat de Farmàcia de Barcelona.
Homenatge de la Facultat de Farmàcia de Barcelona al Dr. P. Font i Quer en el Centenari del
seu Naixament: 21-42. Universitat de Barcelona
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1988). La brioflora de la Sierra de Gata. Orsis 3: 27-40.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1988). Musgos del herbario JACA recolectados en el
Pirineo por P. Montserrat y sus colaboradores. Monografías Instituto Pirenaico de Ecología de
Jaca 4, Homenaje a P. Montserrat: 131-142.
CASAS SICART, C. & M. J. ELÍAS (1988). Notas breves. Ditrichum lineare (Sw.) Lindb. en la Peña
de Francia (Salamanca). Collectanea Botanica (Barcelona) 17: 307-308.
CASAS, C., P. HERAS, J. REINOSO & J. RODRÍGUEZ-OUBIÑA (1988). Consideraciones sobre la
presencia en España de Campylopus introflexus (Hedw.) Brid., C. pilifer Brid. Orsis 3: 21-26.
SÉRGIO, C., M. SIM-SIM, C. CASAS, M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1988). A vegetaçao
briologica das formaçoes calcarias de Portugal-IV. O Maciço Calcário Estremenho. Serras de
Aire, Candeeiros e Sicó. Memórias da Sociedade Broteriana 28: 93-135.
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS & C. SÉRGIO (1989). Cartografia de Briòfits: Península
Ibèrica i les illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. Fasc. II: 51-100. 50 mapes. Institut
d’Estudis Catalans & Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.
CASAS SICART, C. & R. PÉREZ-OBIOL (1989). Noves dades sobre briòfits semifossils de la
Garrotxa. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 56: 27-30.
CASAS, C. & Ph. de ZUTTERE. (1989). Dades per a la brioflora de Sant Llorenç del Munt. I Trobada
d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona.
CASAS, C. (1990). Crossidium aberrans Holz. & Bartr. a l'Aragó. Orsis 5: 155-156.
CASAS, C. (1990). Datos para la brioflora de Burgos. Orsis 5: 157-161.
CASAS SICART, C. (1990). Síntesis biogeográfica de la brioflora de los Pirineos, Sierras Cantábricas
y Macizo Galaico-Portugués. Botánica Pirenaico-Cantábrica: 21-34.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1990). Ditrichum flexicaule (Schwaegr.) Hampe y D.
crispatissimum en la Península Ibérica e Islas Baleares. Botánica Pirenaico-Cantábrica: 34-41.
Jaca.
CASAS, C. & C. SÉRGIO (1990). Acaulon fontiquerianum sp. nov. de la Península Ibèrica.
Cryptogamie, Bryologie Lichénologie 11: 57-62.
CASAS, C., C. SÉRGIO, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1990). Datos sobre el género Acaulon en la
Península Ibérica. Cryptogamie, Bryologie Lichénologie 11: 63-70.
12
SÉRGIO, C., C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1990). Notas Breves. Schizymenium
pontevedrensis, una nueva combinación para una especie endémica del género Mielichhoferia
en la Península Ibérica. Anales del Jardín Botánico de Madrid 46: 606-608.
CASAS, C. (1991). New checklist of spanish mosses. Orsis 6: 3-26.
CANALÍS, V. & C. CASAS (1992). Encalypta affinis Hedw. f. i Encalypta alpina Sm. als Pirineus.
Actes del Simposi Inernacional de Botànica Pius Font i Quer, 1988 1: 223-229. Lleida.
CASAS, C. (1992). Brioteca Hispánica. Boletín de la Sociedad Española de Briología 0: 2-4.
CASAS, C. (1992). Una nova localitat de Conostomum tetragonum (Hedw.) Lindb. als Pirineus. Orsis
7: 149-150.
CASAS, C. (1992). Una notícia històrica: Sphagnum papillosum Lindb. a Santa Fe de Montseny.
Orsis 7: 155-157.
CASAS SICART, C. (1992). La brioflora del massís de Garraf. I Trobada d'estudiosos de Garraf.
Diputació de Barcelona.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1992). Distribució del gènere Racomitrium Brid. secció
Racomitrium a la Península Ibèrica. Actes del Simposi Inernacional de Botànica Pius Font i
Quer, 1988 1: 231-235. Lleida.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1992). Els briófits del Parc Nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici i la seva zona d'influència. La investigació al Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segones jornades sobre recerca 1991. Generalitat de
Catalunya. Lleida.
CASAS, C., R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1992). Endangered bryophytes of the Iberian Peninsula:
Los Monegros. Biological Conservation 59: 221-222.
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS & C. SÉRGIO (1992). Cartografia de Briòfits: Península
Ibérica i les illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. Fasc. III: 101-150. 50 mapes. Institut
d’Estudis Catalans. Barcelona.
CASAS, C., E. FUERTES, M. BRUGUÉS, R. M. CROS & J. REINOSO (1992). Aportaciones a la
flora briológica española. Notula VIII. Los Páramos de la Lora (Burgos, España). Studia
Botanica 10: 109-122.
CASAS SICART, C. (1993). Els briófits a la Península Ibèrica. Reial Acadèmia de Farmàcia de
Catalunya. Sessió inaugural. Barcelona.
CASAS, C. (1993). Validation of Goniomitrium seroi Casas. Orsis 8: 151.
CASAS, C. (1993). Brioteca Hispánica. Boletín de la Sociedad Española de Briología 1: 2-11.
CASAS, C. (1993). Modificaciones a "New checklist of spanish mosses". Boletín de la Sociedad
Española de Briología 2: 2.
CASAS, C. (1993). Brioteca Hispánica. Boletín de la Sociedad Española de Briología 2: 2-12.
CASAS SICART, C. (1993). Una antiga contribució a la brioflora catalana: recol.leccions de P. Font i
Quer i els seus col.laboradors (1911-1919). Institució Catalana d'Història Natural 61: 33-39.
CASAS, C. (1993). Brioteca Hispánica. Boletín de la Sociedad Española de Briología 3: 2-7.
CASAS, C., R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1993). Crossidium laevipilum Thèr. & Trab. a la
comarca de la Terra Alta (Tarragona). Orsis 8: 143-146.
CASAS, C., R. M. CROS & J. MUÑOZ (1993). Triquetrella arapilensis y especies afines: su
morfología y distribución geográfica. The Bryologist 96: 122-131.
MUÑOZ, J. & C. CASAS (1993). Datos para la brioflora del norte de España. Orsis 8: 153-155.
SÉRGIO, C. & J. P. HEBRARD & C. CASAS (1993). Acaulon fontiquerianum Casas et Sérgio
(Musci, Pottiaceae ) nouveau pour la brioflore du Portugal, de France et de Corse. Orsis 8: 1119.
SÉRGIO, C., C. CASAS, M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1994). Lista Vermelha dos briòfitos da
Península Ibérica. Instituto da conservaçao da Natureza. Lisboa.
CASAS, C. (1994). Orthotrichum acuminatum Philib., una novetat als Països Catalans. Orsis 9: 113115.
13
CASAS SICART, C. (1994). Addenda a la brioflora de Sant Llorenç del Munt. II Trobada
d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 21: 21-23. Diputació de Barcelona.
CASAS, C. (1994). Els briòfits del cap de Creus. In: La península del Cap de Creus i la serra de
Verdera. Institut d'estudis empordanesos.
ELÍAS, M. J., C. CASAS, M. BRUGUÉS, R. M. CROS, R. OLIVA, I. GRANZOW de la CERDA, J.
MUÑOZ, A. EDERRA & J. L. RUPIDERA (1994). Aportaciones al conocimiento de la flopra
briológica española. Notula IX: musgos, hepáticas y antocerotas de los Arribes del Duero (NW
de Salamanca). Studia Botanica 13: 163-173.
FUERTES, E., C. CASAS, R. M. CROS, A. EDERRA, J. MUÑOZ & R. OLIVA (1994).
Aportaciones al conocimiento de la flora briológica española. Nótula X: musgos y hepáticas de
la vertiente noroccidental de Sierra Morena (Badajoz). Studia Botanica 19: 45-58.
CASAS, C. (1995). In Memoriam. Josep Vives i Codina (1931-1993). Orsis 10: 127-129.
CASAS, C. (1995). Brioteca Hispánica 1993-1994. Boletín de la Sociedad Española de Briología 7:
11-14.
CASAS SICART, C. (1995). La Brioflora dels Països Catalans. Arxius Seccions Ciències 100: 159181. Institut d'Estudis Catalans.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1995). Dues aportacions de J. Vives a la briologia catalana. Orsis 10:
123-125.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1995). Els esfagnes de les mulleres del Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. III Jornades sobre Recerca al Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Boí.
CASAS, C., R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1995). Loscos y la briología española. Anales del Jardín
Botánico de Madrid 53: 163-169.
CASAS, C., C. SÉRGIO, M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1995). Los hábitats de las especies
amenazadas de briófitos de la Península Ibérica. Actas del XI Simposio Nacional de Botánica
Criptogámica. Santiago de Compostela.
MUÑOZ, J., M. BRUGUÉS, C. CASAS, R. M. CROS, A. EDERRA, E. FUERTES, P. HERAS, M.
INFANTE & C. SÉRGIO (1995). Aportaciones al cnocimiento de la flora briológica española.
Notula XI: Hepáticas y musgos de la Liébana (Cantabria, N España). Boletín de la Sociedad
Española de Briología 7: 1-9.
CASAS, C., A. EDERRA, P. HERAS, M. INFANTE & J. MUÑOZ (1995-1996). Aproximación a la
brioflora burgalesa. Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava 10-11: 73-90.
CASAS, C. (1996). Modificaciones a "New checklist of Spanish mosses" III. Boletín de la Sociedad
Española de Briología 9: 8-10.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1996). Bryological notes. Brachythecium dieckii Röll in
Spain. Journal of Bryology 19: 193.
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS & C. SÉRGIO (1996). Cartografia de Briòfits: Península
Ibèrica i les illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. 4: 151-200. 50 mapes. Institut d'Estudis
Catalans. Barcelona.
CASAS, C. & C. SÉRGIO (1996). Nota briològica. Hedwigia stellata Hedenäs a la Península Ibèrica.
Orsis 11: 183-186.
ROS, R. M., J. GUERRA & C. CASAS (1996). Bryological advances in Spain (1983-1992). Bocconea
5: 325-334.
SÉRGIO, C., C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (1996). Bryological notes. Fossombronia
maritima (Paton) Paton in the Iberian Peninsula. Journal of Bryology 19: 349.
CASAS, C. (1997). Brioteca Hispánica 1995-1996. Boletín de la Sociedad Española de Briología 10:
9-15.
CASAS, C. (1997). Nota briològica. Pohlia andalusica (Höhn.) Broth., una novetat per a la brioflora
dels Pirineus. Orsis 12: 163-164.
14
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1997). Musgos de la vertiente española de los Pirineos en
peligro de extinción. Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava 12: 51-55.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & C. SÉRGIO (1997). Algunos datos para a brioflora de Galicia. España.
Boletim da Sociedade Broteriana 68: 213-225.
SÉRGIO, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS & C. CASAS (1997). Flora e vegetação briológica do
Parque Natural da Serra de São Mamede. Portugaliae Acta Biologica (B) Sist. 17: 5-46.
SÉRGIO, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS & C. CASAS (1997-1998). Dados sobre a brioflora de
charcos e de cursos de água temporários com Isoetes, na Península Ibérica. Agronomia Lusitana
46: 21-28.
BRUGUÉS, M., C. CASAS & J. BELMONTE (1998). Bryological Notes. On the status of
Pyramidula algeriensis Chadeau & Douin, syn. nov., with observations on the spores of P.
tetragona (Brid.) Brid. and Goniomitrium seroi Cas. de Puig in Spain. Journal of Bryology 20:
502-504.
CASAS, C. (1998). Trichostomopsis umbrosa (C. Müll.) Robins y Tortula ruralis (Hedw.) Gaertn.,
Meyer & Scherb. var. hirsuta (Vent.) Par. al sur de la provincia de Soria. Boletín de la Sociedad
Española de Briología 12: 10-11.
CASAS, C. (1998). The Anthocerotae and Hepaticae of Spain and Balearic Islands: a preliminary
checklist. Orsis 13: 17-26.
CASAS, C. & M. BRUGUÉS (1998). Cinclidotus danubicus Schiffn. & Baumg. i Didymodon
mamillosus (Crundw.) M. Hill a la península Ibèrica. Orsis 13: 119-123.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1998). Les espècies del gènere Andreaea del Parc
Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. IV Jornades sobre recerca al Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Octubre 1997. Espot (Pallars Sobirà), Generalitat de
Catalunya. pp. 127-136.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1998). La brioflora de la península del cap de Creus.
Acta Botanica Barcinonensia (Homenatge a O. de Bolòs) 45: 1 57-172.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, C. SÉRGIO & J. FONT (1998). Els briòfits de les basses
de l'Albera, Alt Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural 66: 73-80.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, C. SÉRGIO & C. GUTIÉRREZ (1998). Noves localitats
d'Hookeria lucens (Hedw.) Sm. al Montseny. Butlletí de la Institució Catalana d'Història
Natural 66: 91-94.
CASAS, C. & J. GIRBAL (1998). Campylium elodes (Linb.) Kindb. a la península Ibèrica. Orsis 13:
51-54.
CASAS, C. & M. INFANTE (1998). Aportaciones al conocimiento del género Lophozia en la
península Ibérica. Orsis 13: 43-50.
CASAS, C. (1999). Modificaciones a "New Checklist of Spanish Mosses" IV. Boletín de la Sociedad
Española de Briología 14: 13-15.
CASAS, C. (1999). Neckera besseri, Homalia lusitanica i Homalia trichomanoides (molses) als
Països Catalans. Orsis 14: 31-37.
CASAS, C. (1999). Revisión de los ejemplares de Schistidium distribuidos en la Brioteca Hispánica.
Boletín de la Sociedad Española de Briología 15: 9-10.
CASAS, C. (2000). Algunes molses noves o rares per a la brioflora catalana. Acta Botanica
Barcinonensia 46: 89-95.
CASAS, C. (2000). El género Schistidium Bruch & Schimp. en España. Boletín de la Sociedad
Española de Briología 16: 1-9.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS & C. SÉRGIO (2000). Flora Briofítica Ibérica. Referencias
Bibliográficas. Treballs de l'Institut Botànic de Barcelona 17: 1-58.
CASAS, C. (2001). Les espècies del gènere Schistidium Bruch & Schimp. dels Països Catalans. Orsis
16: 9-28.
15
CASAS, C., H. H. BLOM & R. M. CROS (2001). Schistidium occidentale from the Sierra Nevada
(Spain), new to the European bryophyte flora. Journal of Bryology 23: 301-304.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (2001). Flora dels Briòfits dels Països Catalans I.
Molses. Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques. Barcelona.
BRUGUÉS, M., C. SÉRGIO, R. M. CROS & C. CASAS (2002). Los briófitos de las zonas altas de
Sierra Nevada (Andalucía, España). Boletín de la Sociedad Española de Briología 20-21: 1-7.
CASAS, C. (2002). Brioteca Hispánica 1997-1999. Boletín de la Sociedad Española de Briología 2021: 11-21.
CASAS, C. (2002). Modificaciones a "New Checklist of Spanish Mosses" V. Boletín de la Sociedad
Española de Briología 20-21: 9-10.
SÁEZ, LL., C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (2002). New bryological data from the
Balearic islands Cryptogamie, Bryologie 23: 181-187.
SÉRGIO, C. & C. CASAS (2002). Bryum neodamense Itzigs. novo elemento para a brioflora de
Portugal. In: C. SÉRGIO, Notulae Bryoflorae Lusitanicae VIII. Portugaliae Acta Biologica 20:
106-107.
BRUGUÉS, M., C. SÉRGIO, C. CASAS & R. M. CROS (2003). Rediscovery of Brachymenium
commutatum (Müll.Hal.) A. Jaeger and Pohlia andalusica (Höhn.) Broth. in Sierra Nevada (SE
Spain). Lindbergia 28: 99-101.
CASAS, C. & A. BARRÓN. (2003). Els briòfits saprobiolignícoles de la Vall d'Aran. Acta Botanica
Barcinonensia 49: 167-172.
CASAS, C. (2004). La reproducció vegetativa de les molses i els seus mecanismes d'adaptació al medi
àrid. Omnis Cellula 4: 17-24.
CASAS, C. (2004). Brachythecium turgidum (Hartm.) Kindb. in the Parc Nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici: New to the Spanish bryoflora. Braun-Blanquetia 34: 9-10.
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS, LL. SÁEZ & P. BALAGUER (2004). Referencias
bibliográficas sobre la flora briofítica de las Islas Baleares. Boletín de la Sociedad Española de
Briología 25: 33-40.
CASAS, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (2004). Flora dels Briòfits dels Països Catalans II.
Hepàtiques i antocerotes. Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques.
Barcelona.
HERAS, P., M. INFANTE, C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (2004). Contribución a la
brioflora del Pirineo Aragonés. Boletín de la Sociedad Española de Briología 25: 25-31.
CASAS, C. (2005). Catàleg de les molses d'Andorra. Orsis 20: 41-59.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, E. RUIZ, C. SÉRGIO, A. BARRÓN & F. LLORET.
(2006). Aportaciones a la brioflora del Pirineo. Boletín de la Sociedad Española de Briología
28: 73-86.
CASAS, C. (2006). Brioteca Hispánica 2000-2004. Boletín de la Sociedad Española de Briología 28:
1-9.
PUCHE, F., C. CASAS & M. BRUGUÉS (2006). Didymodon eckeliae (Pottiaceae), new to Europe.
The Bryologist 109: 239-241.
RUIZ, E., M. BRUGUÉS & C. CASAS (2006). Hypnum uncinulatum Jur. new to peninsular Spain.
Cryptogamie, Bryologie 27: 399-402.
SÁEZ, LL., M. BRUGUÉS, C. CASAS, R. M. CROS & P. BALAGUER (2006). Briófitos nuevos o
interesantes para las Islas Baleares. Boletín de la Sociedad Española de Briología 28: 11-23.
SÁEZ, LL., M. BRUGUÉS, C. CASAS, R. M. CROS & P. BALAGUER (2006). New bryological
data from Balearic Islands. II. Cryptogamie, Bryologie 27: 387-394.
SÉRGIO, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS, C., CASAS & C. GARCÍA (2006). Red List and an
updated checklist of bryophytes of the Iberian Peninsula (Portugal, Spain and Andorra).
Lindbergia 31: 109-126.
16
CASAS, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS & C. SÉRGIO (2006). Handbook of mosses of the Iberian
Peninsula and Balearic Islands. Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques.
Barcelona.
17
18
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 19-24 (2007)
LOS BRIÒFITOS DE LA ZONA VOLCÁNICA DE OLOT (GIRONA)
Montserrat Brugués, Creu Casas† & Lluís Solé
Botànica. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, España.
Resumen: La lista de los briófitos recolectados en la zona volcánica de Olot comprende 116
taxones. Destacamos la presencia de Oedipodiella australis, Trichodon cylindricus,
Ditrichum pusillum y Campylopus subulatus.
Abstract: A list of 116 bryophyte taxa collected in the volcanic area of Olot (NE of the
Iberian peninsula) is reported. We remark the presence of Oedipodiella australis, Trichodon
cylindricus, Ditrichum pusillum and Campylopus subulatus.
INTRODUCCIÓN
La comarca de La Garrotxa, situada en la provincia de Girona, NE de España, reúne el
conjunto de conos volcánicos más extenso de la península Ibérica, unas 12000 ha. Esta zona
volcánica corresponde a una pequeña depresión, entre 450 y 900 m de altitud, muy próxima a
Olot, capital de la comarca. Se caracteriza por soportar una elevada pluviosidad, 1030
mm/año, ligada a unas temperaturas típicas de un clima mediterráneo de zonas montanas
húmedas, media de enero de 4,2º y de 19,3º en agosto, aunque el punto donde se han realizado
estas mediciones está situado a 420 m de altitud. Estos datos explican, en parte, la existencia
de especies de tendencia oceánica en la comarca.
En general, la briología de la comarca de La Garrotxa está mal estudiada. Existen pocos
trabajos donde, de forma puntual, se menciona algún briòfito. Dedicados a la comarca
solamente se pueden citar los de Tenas (1918 y 1919), que comprenden en total unas 30
especies de hepáticas con localidades poco concretas y cuyas muestras no hemos conseguido
encontrar, y el de Allorge & Casas de Puig (1968), el más extenso, que incluye recolecciones
propias y citas de otros briólogos como Trèmols, Teixidor o Casares. Recientemente se ha
publicado la presencia en la zona de Mannia fragrans, una hepática nueva para la península
Ibérica (Cros 2003), que constituye, hasta el momento, el briófito más interesante de la
comarca.
19
LOCALIDADES ESTUDIADAS
1.
2.
3.
4.
5.
Entre Olot y Batet, 31TDG6069, 600 m.
Collelldemunt, 31TDG6067, 600 m.
Els Tossols, 31TDG 5669, 425 m.
Entre Olot y Santa Pau, 31TDG6067, 600 m.
Fageda d’en Jordà, 31TDG5967, 5867, 5966,
450-500 m.
6. Fageda d’en Jordà, 31TDG6066, 450 m.
7. Font de la Gruta, 31TDG5569, 425 m.
8. Font de les Tries, 31TDG5970-5971, 400 m.
9. Fonts de Sant Roc, 31TDG5669, 410 m.
10. La Deu, 31TDG5768, 420 m.
11. La Moixina, 31TDG5768, 420 m.
12. La Moixina, 31TDG5768, 550 m.
13. Olot, Els Desemparats 31TDG5669, 450 m.
14. Parc Nou, 31TDG5769, 420 m.
15. Pla de la Font, 31TDG6071, 500 m.
16. Puig de la Roureda, 31TDG6066, 650 m.
17. Santa Pau, 31TDG6067, 600 m.
18. Volcán El Croscat, 31TDG5670, 630 m.
19. Volcán El Croscat, 31TDG6166, 630 m.
20. Volcán El Croscat, 31TDG6267, 630 m.
21. Volcán El Croscat, 31TDG6167, 620-700 m.
22. Volcán El Croscat, 31TDG5770, 600 m.
23. Volcán La Garrinada, 31TDG5871, 536 m;
24. Volcán Les Bisaroques, 31TDG5970, 520 m.
25. Volcán Montolivet, 31TDG5670, 500 m.
26. Volcán Montolivet, 31TDG5770, 500 m.
27. Volcán Montsacopa, 31TDG5770, 500 m.
28. Volcán Montsacopa, 31TDG5771, 520 m.
29. Volcán Santa Margarida, 31TDG6266, 650 m.
RESULTADOS
El catálogo consta de 91 táxones de musgos y 25 de hepáticas, recolectados por Lluís
Solé durante los años 1984 y 1985, sobre piroclastos o lapilli y lavas volcánicas. Musgos y
hepáticas están ordenados alfabéticamente y para cada taxon se dan los hábitats y los números
de referencia de las localidades donde fue recolectado. La nomenclatura sigue Grolle & Long
(2000) para las hepáticas y Hill et al. (2006) para los musgos. Las muestras se encuentran en
el herbario BCB (Universitat Autònoma de Barcelona).
De las especies que se citan a continuación, destacamos Oedipodiella australis, especie
considerada de distribución austral hasta que fue encontrada en Cap de Creus, en cuya zona se
conoce actualmente de tres localidades, en Vallferrera situada en los Pirineos centrales y
posteriormente fue localizada en los Pirineos orientales franceses, Canarias y Madeira
(Brugués, 2003). Posteriormente ha sido citada de la Sierra de Espadán, en Castellón (Puche
et al., 2000). Trichodon cylindricus, en España está citada de la Sierra de los Filabres (Cano
& García-Zamora, 1995) y de los montes de Aya (Heras et al., 2000). Ditrichum pusillum se
conoce únicamente en dos localidades navarras (de Miguel & Ederra, 1987) y una en los
Pirineos orientales (Lloret, 1989). Estas tres especies están consideradas vulnerables en la
Lista Roja de los Briófitos Ibéricos (Sergio et al., 2007). Campylopus subulatus, especie
considerada de distribución oceánica, en España se conoce de distintas localidades del oeste y
norte peninsular, la más cercana a la nuestra está situada en los Pirineos oscenses (Allorge &
Richards, 1956).
A los musgos antes citados hay que añadir una hepática, Jungermannia sphaerocarpa,
considerada rara en los Pirineos españoles. La localidad de la zona volcánica de La Garrotxa
es la única extra-pirenaica.
20
CATÁLOGO FLORÍSTICO
Crossidium squamiferum (Viv.) Jur., pared en
el interior del cráter, 27.
Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt., basaltos
en contacto con rocas calcáreas, 1, 7.
Dicranella subulata (Hedw.) Schimp., taludes
sombríos, 20.
Dicranum scoparium Hedw., prados húmedos
y rocas sombrías, 6, 19, 23.
Dichodontium pellucidum (Hedw.) Schimp.,
taludes mojados, 29.
Didymodon luridus Hornsch., suelo
descubierto, 19.
Didymodon rigidulus Hedw., muro artificial,
27.
Diphyscium foliosum (Hedw.) D. Mohr,
taludes gumíferos, 5.
Ditrichum pusillum (Hedw.) Hamper, talud
sombrío, 25.
Encalypta streptocarpa (With.) Bruch &
Schimp., suelos esqueléticos, 20, 24, 27, 29.
Eucladium verticillatum (Brid.) Bruch &
Schimp., rocas húmedas, 8.
Eurhynchium striatum (Hedw.) Schimp.,
suelo sombrío, 21.
Fabronia pusilla Raddi., talud sombrío, 4.
Fissidens dubius P. Beauv., taludes y suelo
encinar, 19, 23.
Fissidens viridulus (Sw. ex anon.) Wahlenb.,
taludes sombríos, 23.
Fontinalis antipiretica Hedw., piedras
riachuelo, 15.
Funaria hygrometrica Hedw., suelo
descubierto, 19.
Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm., rocas
descubiertas, 27.
Hedwigia ciliata (Hedw.) P. Beauv., rocas
descubiertas, 23.
Homalothecium lutescens (Hedw.) H. Rob.,
talud pedregoso, 17.
Homalothecium sericeum (Hedw.) Schimp.,
suelo en el cráter, 27.
Hygroamblystegium tenax (Hedw.) Jenn.,
Sumergida en un riachuelo, 10.
Hylocomium splendens (Hedw.) Schimp.,
suelo del encinar, 19.
Hypnum cupressiforme Hedw., rocas y suelo
en los prados, 19, 23, 27.
MUSGOS
Abietinella abietina (Hedw.) M. Fleisch., suelo
descubierto, 27.
Abietinella abietina (Hedw.) M. Fleisch. var.
hystricosa (Mitt.) Sakurai, suelo
descubierto, 29.
Aloina aloides (Koch ex Schultz) Kindb.,
taludes descubiertos, 1.
Amphidium mougeotii (Schimp.) Schimp.,
pared artificial, 3.
Anomodon attenuatus (Hedw.) Huebener,
rocas y taludes sombríos, 5, 6, 29.
Anomodon viticulosus (Hedw.) Hook. &
Tayl., rocas sombrías, 5, 6.
Atrichum angustatum (Brid.) Bruch &
Schimp., taludes húmedos, 20.
Atrichum undulatum (Hedw.) P. Beauv.,
taludes húmedos, 18, 23, 25, 27.
Barbula convoluta Hedw., muro artificial, 27.
Barbula unguiculata Hedw., taludes y muros
descubiertos, 1, 19, 25.
Bartramia pomiformis Hedw., talud sombrío,
29.
Brachythecium albicans (Hedw.) Schimp.,
suelo descubierto, 28.
Brachythecium rutabulum (Hedw.) Schimp.,
rocas y suelo sombríos, 5, 27.
Brachytheciastrum velutinum (Hedw.)
Ignatov & Huttunen, talud sombrío, 29.
Bryoerythrophyllum recurvirostrum (Hedw.)
P.C. Chen, talud, 4.
Bryum alpinum Huds. ex With., prado
humedo, 19.
Bryum argenteum Hedw., suelos descubiertos,
19, 27.
Bryum capillare Hedw., suelo en el prado, 19.
Calliergonella cuspidata (Hedw.) Loeske,
suelo húmedo, 2, 4.
Campylophyllum calcareum (Crundw. &
Nyholm) Hedenäs, talud húmedo, 29.
Campylopus subulatus Schimp. ex Milde,
talud sombrío, 26.
Ceratodon purpureus (Hedw.) Brid., suelo y
taludes descubiertos, 4.
Cratoneuron filicinum (Hedw.) Spruce, rocas
húmedas, 3, 9.
21
Rhodobryum ontariense (Kindb.) Kindb.,
taludes humíferos, 1.
Rhodobryum roseum (Hedw.) Limpr., talud
sombrío, 23, 29.
Rhynchostegium confertum (Dicks.) Schimp.,
rocas sombrías, 13.
Rhynchostegium megapolitanum (Blandow ex
F. Weber & D. Mohr) Schimp., suelo
descubierto, 27.
Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst.,
suelo sombrío, 21, 27.
Rhytidium rugosum (Hedw.) Kindb., suelo
en prados, 19, 23, 29.
Saelania glaucescens (Hedw.) Broth., taludes
húmedos, 19, 26, 29.
Schistidium apocarpum (Hedw.) Bruch &
Schimp., rocas sombrías, 29.
Schistidium pruinosum (Wilson ex Schimp.)
G. Roth, rocas descubiertas, 19.
Syntrichia ruralis (Hedw.) F. Weber & D.
Mohr var. ruralis, suelo descubierto, 27.
Thamnobryum alopecurum (Hedw.)
Gangulee, rocas húmedas, 7.
Thuidium delicatulum (Hedw.) Schimp., suelo
sombrío, 22.
Tortula muralis Hedw., rocas descubiertas, 27.
Tortula subulata Hedw., taludes sombríos, 29,
24.
Trichodon cylindricus (Hedw.) Schimp., talud
sombrío, 29.
Trichostomum tenuirostre (Hook. & Taylor)
Lindb., talud sombrío, 20.
Weissia controversa Hedw., taludes
descubiertos, 1, 24, 25, 28, 29.
Isothecium alopecuroides (Lam. ex Dubois)
Isov., suelo del hayedo, 5.
Leptodon smithii (Hedw.) F. Weber & D.
Mohr, muro, 1.
Leucodon sciuroides (Hedw.) Schwägr., rocas
sombrías, 5, 6, 16, 29.
Mnium marginatum (Dicks.) P. Beauv., muros
y taludes muy sombríos y húmedos, 12, 29.
Mnium stellare Hedw., talud húmedo, 29.
Neckera complanata (Hedw.) Huebener, rocas
sombrías, 3.
Neckera crispa Hedw., rocas sombrías, 16.
Oedipodiella australis (Wager & Dixon)
Dixon, rellanos muro, 1.
Orthotrichum anomalum Hedw., muro, 1.
Philonotis arnellii Husn., talud, 29.
Philonotis tomentella Molendo, taludes
húmedos, 26, 29.
Plagiomnium affine (Blandow ex Kunck) T.J.
Kop., taludes y rocas sombríos, 19, 23, 27.
Plagiomnium cuspidatum (Hedw.) T. J. Kop.,
pared artificial húmeda, 11.
Plagiothecium nemorale (Mitt.) A. Jaeger,
suelos sombríos, 11, 14.
Plagiomnium undulatum (Hedw.) T. J. Kop.,
suelo y taludes sombríos, 5, 27, 29.
Platyhypnidium riparioides
(Hedw.)
Dixon, fuente y riachuelo, 8.
Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb., suelo
descubierto, 27.
Pleurozium schreberi (Willd. ex Brid.) Mitt.,
suelos sombríos, 1, 29.
Pogonatum aloides (Hedw.) P. Beauv., taludes
sombríos, 25.
Pogonatum urnigerum (Hedw.) P. Beauv.,
talud descubierto, 24.
Polytrichastrum formosum (Hedw.) G.L. Sm.,
taludes sombríos, 7.
Pottia lanceolata (Hedw.) Müll. Hal., muro,1.
Pottia intermedia (Turner) Fürnr., talud
descubierto, 1.
Pseudocrossidium hornschuchianum (Schultz)
Zander, talud descubierto, 21.
Pseudocrossidium revolutum (Brid.) Zander,
talud descubierto, 4.
Pseudoscleropodium purum (Hedw.) M.
Fleisch., prado húmedo, 21.
Racomitrium canescens (Hedw.) Brid., . suelo
descubierto, 19, 23,27.
HEPÁTICAS
Barbilophozia barbata (Schmidel ex Schreb.)
Loeske, taludes húmedos, 19.
Calypogeia fissa (L.) Raddi, talud húmedo y
sombrío, 21.
Conocephalum conicum (L.) Dumort., rocas
húmedas, 9.
Fossombronia wondraczekii (Corda) Lindb.,
talud sombrío, 21.
Frullania tamarisci (L.) Dumort., rocas
expuestas o sombrías, 5, 23.
Jungermannia sphaerocarpa Hook., taludes
sombríos, 19, 29.
22
Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb., taludes
sombríos, 25.
Lophocolea bidentata (L.) Dumort., taludes
húmedos,29.
Lophocolea heterophylla (Schrad.) Dumort.,
rocas sombrías, 5.
Lophocolea minor Nees, taludes sombríos, 1,
21, 29.
Lunularia cruciata (L.) Lindb., rocas
húmedas, 10, 11.
Mannia fragans (Balbis) Frye & L. Clark,
suelos descubiertos, 23.
Marchantia polymorpha L. var. polymorpha, .
taludes sombríos, 29.
Metzgeria furcata (L.) Dumort., rocas y muros
sombríos, 4, 11, 14.
Pedinophyllum interruptum (Nees) Kaal.,
talud húmedo11.
Plagiochila porelloides (Torrey ex Nees)
Lindenb., taludes sombríos, 21, 23, 27, 29.
Porella arboris, vitae (With.) Grolle, rocas
sombrías, 5.
Porella plathyphylla (L.) Pfeiff., rocas
sombrías, 21. 5.
Preissia quadrata (Scop.) Nees, taludes
sombríos y húmedos, 29.
Radula complanata (L.) Dumort., rocas
sombrías, 7.
Reboulia hemisphaerica (L.) Raddi, taludes
húmedos y sombríos, 20, 27, 29.
Riccia bifurca Hoffm., taludes descubiertos,
29.
Riccia ciliifera Lindb. ex Lindenb., suelo
descubierto, 23, 27.
Riccia nigrella DC., talud expuesto, 23.
Riccia sorocarpa Bisch., taludes poco
sombreados, 29.
AGRADECIMIENTOS
A C. Sérgio, R. M. Cros y M. Infante que muy amablemente han revisado las especies de Riccia,
Campylopus subulatus y Jungermannia sphaerocarpa respectivamente.
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
ALLORGE, V. & P. W. RICHARDS (1956). Bryophytes collected in Spain during the Tenth I.P.E. in 1953.
Veröff. Geobot. Inst. Rübel Zürich 31:250-264.
ALLORGE, V. & C. CASAS DE PUIG (1968). Contribución al estudio de la flora briológica catalana. II.
Briófitos del llano de Olot y montañas próximas. Collect. Bot. (Barcelona) 7: 47-68.
BRUGUÉS, M. (2003). Key to the Funariales of the Iberian Peninsula and Balearic Islands. Cryptogamie, Bryol.
24: 59-70.
CANO, M.J. & P. GARCÍA-ZAMORA (1995). Adiciones a la flora briofítica del sudeste de España.
Cryptogamie, Bryol. Lichénol. 16: 145-149.
CROS, R. M. (2003). Mannia fragrans (Balbis) Frye & L. Clark (=Grimaldia fragrans (Balbis) Corda) en la
Península Ibérica. Bol. Soc. Esp. Briol. 22-23: 23-25.
GROLLE, R. & D. G. LONG (2000) An annotated check-list of the Hepaticae and Anthocerotae of Europa and
Macaronesia. J. Bryol. 22: 103-140.
HERAS, P., M. INFANTE & I. UGARTE (2000). Aportaciones al catálogo briológico de la Comunidad
Autónoma del País Vasco. 2. Musgos. Est. Mus. Cienc. Nat. de Álava 15: 53-56.
HILL, M. O., N. BELL, M. A. BRUGGEMAN-NANNENGA, M. BRUGUÉS, M. J. CANO, J. ENROTH, K. I.
FLATBERG, J.-P. FRAHM, M. T. GALLEGO, R. GARILLETI, J. GUERRA, L. HEDENÄS, D. T.
HOLYOAK, J. HYVÖNEN, M. S. IGNATOV, F. LARA, V. MAZIMPAKA, J. MUÑOZ & L.
SÖDERSTRÖM (2006). An annotated check-list of the mosses of Europa and Macaronesia. J. Bryol. 28:
198-267.
LLORET, F. (1989). Briófitos del alto valle del Ter. Orsis 4: 11-45.
MIGUEL, A. M. DE & A. EDERRA (1987). Estructuras reproductoras asexuales de las diversas especies de
musgos de Navarra (España). Actas del VI Simposio Nacional de Botánica Criptogámica: 557-565.
Universidad de Granada. Granada.
23
PUCHE, F. C. GIMENO & A. CASAÑ (2000). Flora briofítica de la Sierra de Espadán (Castellón, Este de
España). Bol. Soc. Esp. Briol. 17: 19-28.
SÉRGIO, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS, C. CASAS & C. GARCÍA (2007). The 2006 Red List of Bryophytes
of Iberian Peninsula (Portugal, Spain, Andorra). Lindbergia 3 : 109-125.
TENAS, J. (1918). Hepàtiques de la regió olotina. But. Inst. Cat. His. Nat. 1918: 178-181.
TENAS, J. (1919). Hepàtiques de la regiò olotina. But. Inst. Cat. His. Nat. 1919: 118-120.
24
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 25-31 (2007)
ALGUNOS BRIÓFITOS NUEVOS O INTERESANTES PARA LAS
ISLAS BALEARES
Rosa M. Cros 1, Llorenç Sáez 1, María J. Cano 2, Montserrat Brugués 1 & Cecília Sérgio3
1. Botànica. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193-Bellaterra, España. E-mail:
[email protected]
2. Departamento de Biología Vegetal (Botánica). Facultad de Biología. Universidad de Murcia. Campus de
Espinardo. E-30100-Murcia. España. E-mail: [email protected]
3. Museu Nacional de História Natural, Jardim Botânico/Centro de Ecologia e Biologia Vegetal. Rua da
Escola Politécnica 58, P-1250-102. Lisboa, Portugal. E-mail: [email protected]
Resumen: Se citan 27 táxones procedentes de las Islas Baleares correspondientes a nuevas
citas para el archipiélago, a revisiones de material publicado o a citas de alguna de las islas
en las que no se precisaba la localidad.
Abstract: 27 taxa of bryophytes from the Balearic Islands are reported, these ones
correspond to new citations from the archipelago, citations from any island without precise
locality or revisions of published material.
INTRODUCCIÓN
En los últimos años el número de táxones de briófitos conocidos de las Islas Baleares se
ha incrementado notablemente (Cano et al. 2001, Sáez et al. 2002, 2006a y 2006b).
Continuando con esta serie de aportaciones, en el presente trabajo damos a conocer dos
nuevos táxones para el archipiélago Balear, novedades para algunas islas y revisiones de
algunos táxones previamente publicados, así como citas de localidades precisas de algunas
especies de las que sólo constaba su presencia en la isla.
METODOLOGÍA
Los táxones nuevos para el archipiélago van precedidos en la lista por dos asteriscos y las
novedades a nivel insular van precedidos por un asterisco; se añaden revisiones de algunos
táxones previamente publicados y localidades precisas de algunas especies de las que solo
constaba su presencia en la isla, para estas últimas aportamos un testimonio de herbario.
En la relación de táxones se sigue el orden alfabético de géneros y de especies agrupados
en musgos, hepáticas y antocerotas. Para cada especie se incluyen además de la localidad y
cuadrícula UTM de 10 x 10 km, su distribución en el archipiélago, citando en algún caso sólo
25
la primera publicación cuando estas son numerosas y se añade información sobre su
distribución en la península Ibérica.
Para la nomenclatura se ha seguido Hill et al. (2006) para los musgos, y para las
hepáticas y antocerotas, básicamente, a Grolle & Long (2000).
RESULTADOS
MUSGOS
Aloina aloides (Koch ex Schultz) Kindb.
Eivissa: Santa Agnès, 31SCD52, 90 m, suelo camino, 1987, Cros (BCB 54791).
Formentera: Cap de Berberia, 31SCC67, 100 m, suelo esquelético expuesto, 1987, Cros (BCB
22655); Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo descubierto entre Pinus halepensis y Juniperus
phoenicea, 1987, Cros (BCB 22653).
La muestra de Eivissa sustenta la cita recogida en Gallego & Cano (2006) sin material de
referencia. Con estas citas, la especie se conoce en todas las islas principales del archipiélago.
*Aloina rigida (Hedw.) Limpr.
Formentera: Sant Francesc, 31SCC62, 35 m, muro con suelo acumulado, 2005, Cano 2547 (MUB
19204).
En el archipiélago ha sido citada en todas las islas principales.
Cratoneuron filicinum (Hedw.) Spruce
Mallorca: Jardí de l’Alfàbia, 31SDD79, 1956, Casas (BCB 16547 sub Hygroamblystegium tenax
(Hedw.) Jenn.), Casas de Puig (1956b).
En las Baleares solo se encuentra en Mallorca, donde es frecuente; Knoche (1921) la citó por
primera vez y posteriormente lo han hecho numerosos autores.
Crossidium laevipilum Thér. & Trab.
Eivissa: Santa Agnès, 31SCD52, 90 m, suelo calizo en un campo abandonado, 1987, Cros (BCB
22635).
Esta especie se conocía de Mallorca (Cano et al. 2001); la muestra de Eivissa sustenta la cita
recogida en Cano (2006a) sin material de referencia.
*Didymodon rigidulus Hedw.
Formentera: Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo calizo en claros de Pinus halepensis y Juniperus
phoenicea, 1987, Cros (BCB 22646 sub D. vinealis (Brid.) R. H. Zander), Cros (1982).
Especie previamente citada de Mallorca (Koppe 1965, Cano et al. 2001) y Menorca (Sáez et
al. 2002).
*Fissidens crassipes subsp. warnstorfii (M. Fleisch.) Brugg.-Nann.
Mallorca: Barranc de Biniaraix, 600 m, 31SDE70, 1964, Koppe (BCB 49900); Bunyola,
31SDD79, 1964, Koppe (BCB 49901); Cala Sant Vicens, 31SEE01, 1962, Koppe (BCB 49903).
Todas las muestras se habían citado como Fissidens mildeanus Schimp. (Koppe 1965).
26
Fissidens crassipes subsp. warnstorfii, en las Baleares se conoce únicamente de Mallorca,
donde Koppe (1965) lo citó por primera vez y posteriormente lo han hecho otros autores. Es una
especie frecuente en el levante peninsular.
Con estas correcciones creemos que la presencia de Fissidens crassipes subsp. crassipes en el
archipiélago Balear es dudosa, siendo por el contrario frecuente en la mitad occidental de la
Península Ibérica.
*Fissidens viridulus var. incurvus (Starke ex Röhl.) Waldh.
Menorca: Ciutadella, 31TEE73, 1969, Koppe (BCB 49906); Sant Lluís, caló d’en Rafalet,
31SFE11, 1969, Koppe (BCB 49907).
Con esta cita la especie se conoce en todas las islas principales del archipiélago.
Fontinalis hypnoides var. duriaei (Schimp.) Kindb.
Mallorca: Torrent de Sóller, Font de s’Olla, 31SDE70, 70 m, fondo de una acequia, 1999, Cano et
al. (MUB 11207). Esta muestra ha sido publicada por Cano et al. (2001) sin precisar la variedad.
En las Baleares se encuentra en Mallorca, donde es frecuente; Nicholson (1907b) la citó por
primera vez y posteriormente lo han hecho numerosos autores. Rara en Menorca (Rodríguez
Femenías 1904, Civit 1918).
*Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm.
Menorca: entre Rafal Roig y Granada de Dalt, 31SEE92, 120 m, sobre areniscas triásicas en un
barranco, 2004, Fraga & Sáez (BCB 54992).
Especie frecuente en Mallorca, donde Burnat & Barbey (1882) la citaron por primera vez y
posteriormente lo han hecho numerosos autores; rara en Eivissa (Cros 1982).
Pseudocrossidium revolutum (Brid.) R. H. Zander
Menorca: Punta Prima, 31SFE10, rocas, 1969, Koppe (BCB 49892).
En las Baleares esta especie se conocía de Mallorca (Koppe 1965, Dunk 1977, Werner 1995,
Stern 1997); la muestra de Menorca sustenta la cita recogida en Cano (2006b) sin material de
referencia.
**Protobryum bryoides (Dicks.) J. Guerra & M. J. Cano
Menorca: Ciutadella, Son Toni Martí, 31TEE82, 120 m, suelo calcáreo húmedo, 2003, Balaguer
(BCB 55060).
Esta especie aparece en el resumen de Sáez et al. (2006b), por un error no figura en el texto.
Especie relativamente frecuente en la Península Ibérica, creemos que puede tener una mayor
presencia en el archipiélago.
Rhynchostegium megapolitanum (Blandow ex F. Weber D. Mohr) Schimp.
Mallorca: Badia d’Alcudia, s’Albufera, 31SEE10, suelo en las dunas de un pinar de Pinus
halepensis, 1965, Sloover (BCB 690 sub Brachythecium salebrosum (Hoffm. ex F. Weber & D.
Mohr) Schimp.), Sloover (1967).
Frecuente en todas las islas a excepción de Formentera.
Schistidium crassipilum H. H. Blom
Mallorca: Gorg Blau, 31SDE80, 400 m (650 m), suelo, 1963, Koppe (BCB 50511); Deià,
31SDD79, rocas calizas, 1963, 400 m, Koppe (BCB 55769).
27
Ambas muestras se habían citado como Schistidium apocarpum (Hedw.) Bruch & Schimp.
(Koppe 1965). Respecto a esta última especie, no tenemos evidencias que indiquen su presencia
en las Islas Baleares.
Solamente se conoce de Mallorca (Blom 1996).
Schistidium helveticum (Schkuhr) Deguchi
Mallorca: Miramar, 31SDD69, 1959, Koppe (BCB50489); Deià, 31SDD79, rocas calizas, 400 m,
1964, Koppe (BCB 50488); Sóller, 31SDE70, 550 m, rocas calizas en un barranco, 1959, Koppe
(BCB 50486); Tomir, 31TDE91, 600 m, rocas calizas, 1962, Koppe (BCB 50485); Bunyola,
31SDD79, rocas calizas,1964, Koppe (BCB 50487).
Todas estas muestras se habían citado como Schistidium apocarpum (Hedw.) Bruch &
Schimp. (Koppe 1965).
Especie previamente citada de Mallorca (Koppe 1965, Blom 1996, Cano et al. 2001).
Scorpiurium circinatum (Bruch) M. Fleisch. & Loeske
Mallorca: Alcudia, Mal Pas, 31SEE11, suelo arcilloso en la garriga, 1965, Sloover (BCB 4300);
Artà, 31SED39, suelo en la garriga, 1965, Sloover (BCB 4296).
Ambas muestras se habían citado como Plasteurhynchium striatulum (Spruce) M. Fleisch.
(Sloover 1967).
Frecuente en todas las islas a excepción de Formentera.
Syntrichia laevipila Brid.
Mallorca: cerca de Palma, 31SDD78, Casares Gil (MA 7870 Herb. Casares Gil sub Tortula
virescens (De Not.) De Not.), Casares Gil (1915).
Respecto a Tortula virescens, al ser la cita de Casares la única conocida, debe excluirse del
catálogo briológico balear.
Syntrichia laevipila está citada de Mallorca (Casas de Puig 1956b, Koppe 1965, Sloover 1967,
Dunk 1977, Cano et al. 2001).
**Tortella tortuosa var. fragilifolia (Jur.) Limpr.
Eivissa: Cala d’Aubarca, 31SCD52, 150 m, suelo en claros de pinares de Pinus halepensis, 1978,
Cros (BCB 21176); Torrent de l’Escalonada, 31SCD52, 180 m, grietas de rocas, 1978, Cros
(BCB 21152). Ambas muestras se habían citado como T. flavovirens (Bruch) Broth. (Cros 1982).
Esta variedad no se había citado en las Baleares.
Tortula vahliana (Schultz) Mont.
Eivissa: Ses Salines, 31SCD50, 10 m, suelo esquelético descubierto, 1987, Cros (BCB 54796),
mezclada con Microbryum davallianum (Sm.) R.H. Zander.
En las Baleares está citada de Mallorca (Koppe 1965, Stern 1997, Werner 1995); la muestra de
Eivissa sustenta la cita recogida en Cano (2006c) sin material de referencia.
*Trichostomum brachydontium Bruch var. brachydontium
Formentera: Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo calizo en claros de Pinus halepensis y Juniperus
phoenicea, 1987, Cros (BCB 22648).
Con estas citas se amplía la distribución de esta especie a todas las Islas Baleares.
28
Zygodon rupestris Schimp. ex Lorentz
Mallorca: Lluc, 31SDE70, 200 m, sobre Olea europaea, 1962, Koppe (BCB 55760); Sóller,
barranc de Biniaraix, 31SDE70, 500 m, sobre Olea europaea, 1964, Koppe (BCB 55761); Cala
Sant Vicenç, 31SEE01, 20 m, sobre Quercus ilex, 1962, Koppe (BCB 55762); Miramar,
31SDD69, 200 m, sobre Olea europaea, 1959, Koppe (BCB 55763); Sóller, carretera hacia
Palma, 31SDE79, sobre Olea europaea, 1964, Koppe (BCB 55764); Felanitx, Son Negro,
31SED16, 500 m, sobre Quercus ilex, 1964, Koppe (BCB 55765); Alfàbia, 31SDD79, 500 m,
sobre Olea europaea, 1959, Koppe (BCB 55766).
Todas las muestras están citadas como Zygodon viridissimus (Dicks.) Brid. (Koppe 1965).
En las Baleares se conoce Z. rupestris de Mallorca donde Nicholson (1907a) lo citó por
primera vez y posteriormente lo han hecho otros autores; de Menorca (Rosselló 1986) y de
Eivissa (Rosselló 1987). Con estas correcciones creemos que la presencia de Z. viridissimus
(Dicks.) Brid. en el archipiélago Balear es dudosa, no se conoce su presencia en el litoral
levantino, por el contrario es frecuente en la mitad occidental de la Península Ibérica.
HEPÁTICAS
*Fossombronia caespitiformis De Not. ex Rabenh.
Formentera: Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo en claros de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea,
1987, Cros (BCB 22640).
Jovet-Ast & Bischler (1976) cita esta especie de Formentera sin localidad precisa.
Se conoce de todas las Islas Baleares siendo muy frecuente en Mallorca y Menorca.
Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb.
Mallorca: Sant Salvador, 31SED16, 300 m, 1964, Koppe (BCB 55750); Torrent de Soller,
31SDE70, 1964, Koppe (BCB 55758); Barranc de Biniaraix, 31SDE70, 300 m, 1964, Koppe
(BCB 55747); Cala Sant Vicenç, 31SEE01, 1964, Koppe (BCB 55741); Ternelles, 31SDE91,
200-350 m, 1964, Koppe (BCB 55755); Tomir, 31SDE91, 600-700 m, 1962, Koppe (BCB
55749); Gorg Blau, 31SDE80, 1964, Koppe (BCB 55748); Lluc, 31SDE90, 600 m, 1962, Koppe
(BCB 55743).
Todas las muestras estan publicadas como Lejeunea patens Lindb. (Koppe 1965).
Especie muy frecuente en la Península Ibérica y en Mallorca; en Menorca solo fue indicada
por Sáez et al. (2006a) y en Eivissa por Cros (1982).
Creemos que la presencia de Lejeunea patens en el archipiélago Balear es muy dudosa, es
frecuente en la mitad occidental de la Península Ibérica y todas las muestras revisadas de la
región mediterránea española corresponden a L. cavifolia.
*Riccia atromarginata Levier
Menorca: Ciutadella, 31TEE73, rellanos junto la carretera del puerto a Castell de Sant Nicolau,
1961, Montserrat (BCB18340).
Formentera: Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo calizo en claros de Pinus halepensis y Juniperus
phoenicea, con Riccia crustata, 1987, Cros (BCB 22641).
Previamente citada de Mallorca (Boesen 1976, Koppe 1965) y de Eivissa (Blockeel &
Crundwell 1987).
*Riccia beyrichiana Hampe ex Lehm.
Mallorca: Port de Pollensa, carretera a Formentor, 31SEE01, suelo arcilloso y húmedo en la
29
garriga, 1965, Sloover (BCB 5186).
Esta especie solo se conocía su presencia de Menorca (Sáez et al. 2006b).
*Riccia crustata Trab.
Formentera: Ca Marí, 31SCC68, 5 m, suelo calizo en claros de Pinus halepensis y Juniperus
phoenicea, 1987, Cros (BCB 22636, BCB 22638).
Se conocía únicamente de Eivissa (Blockeel & Crundwell 1987).
Riccia sorocarpa Bisch.
Formentera: Far de la Mola, 31SCC78, 80 m, suelo esquelético descubierto, 1987, Cros (BCB
24225).
Primera cita con localidad concreta para Formentera. Previamente citada de Mallorca (Casas
de Puig 1956a, Koppe 1965, Stern 1997), Menorca (Sáez et al. 2006a) y Eivissa (Blockeel &
Crundwell 1987) y de Formentera Jovet-Ast & Bischler (1976) sin localidad precisa.
ANTOCEROTAS
Phaeoceros laevis (L.) Prosk.
Mallorca: Desembocadura del Torrent de Pareis, 31SDE81, suelo arcilloso, 1956, Casas (BCB
14564 sub Anthoceros dichotomus Raddi), espécimen indicado por Casas de Puig 1956a).
Anteriormente Rosselló (1987) ya revisó las muestras de Sloover (1967) y concluyó que
corresponden realmente a Phaeoceros. laevis. Todas las muestras de herbario de Anthoceros
dichotomus que hemos podido estudiar de las Baleares corresponden realmente a P. laevis, por lo
que parece razonable excluir la primera especie del catálogo de briófitos de la Islas Baleares.
AGRADECIMIENTOS
A Jesús Muñoz la revisión de la muestra de Syntrichia virescens del herbario de Casares. Este
trabajo ha sido parcialmente financiado por el Ministerio de Educación y Ciencia de España a través
de los proyectos de Flora Briofítica Ibérica (CGL2006-02340 y CGL2006-00599).
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
BLOCKEEL, T. L. & A. C. CRUNDWELL (1987). New bryophyte records from the Balearic Islands. J. Bryol.
14: 519-522.
BLOM, H. H. (1996). A revision of the Schistidium apocarpum complex in Norway and Sweden. Bryoph.
Biblioth. 49.
BOESEN, D. F. (1976). Mallorcas levermosser. Meddelelser fra. CUBBI 1: 87-97.
BURNAT, E. & W. BARBEY (1882). Mousses. In: Notes sur un voyage Botanique dans les iles Baléares et
dans la province de Valence (Espagne). Genève. pp. 39-40.
CANO, M. J., M. T. GALLEGO, R. GARILLETI, R. JUARISTI, F. LARA, J. MARTÍNEZ ABAIGAR, V.
MAZIMPAKA, J. A. ROSSELLÓ, M. C. SÁNCHEZ-MOYA & A. URDÍROZ (2001). Aportaciones al
conocimiento de la flora briológica española. Nótula XIII: Hepáticas y musgos de Mallorca (Islas
Baleares). Bol. Soc. Esp. Briol. 18-19: 103-110.
CANO, M. J. (2006a). Crossidium. In: J. GUERRA, M. J. CANO & R. M. ROS (eds.). Flora Briofítica Ibérica.
Pottiales: Pottiaceae, Encalyptales: Encalyptaceae. Vol. III. Murcia, Universidad de Murcia, Sociedad
Española de Briología. pp. 90-97.
30
CANO, M. J. (2006b). Pseudocrossidium. In: J. GUERRA, M. J. CANO & R. M. ROS (eds.). Flora Briofítica
Ibérica. Pottiales: Pottiaceae, Encalyptales: Encalyptaceae. Vol. III. Murcia, Universidad de Murcia,
Sociedad Española de Briología. pp. 106-113.
CANO, M. J. (2006c). Tortula. In: J. GUERRA, M. J. CANO & R. M. ROS (eds.). Flora Briofítica Ibérica.
Pottiales: Pottiaceae, Encalyptales: Encalyptaceae. Vol. III. Murcia, Universidad de Murcia, Sociedad
Española de Briología. pp. 146-176.
CASARES GIL, A. (1915). Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica.
Trab. Museo Nac. Cienc. Nat. Ser. Bot. 8: 1-179.
CASAS de PUIG, C. (1956a). Aportación a la flora briológica balear. Hepáticas de Mallorca. Boll. Soc. Hist.
Nat. Balears 2: 63-67.
CASAS de PUIG, C. (1956b). Contribución al estudio de la flora briológica balear. Pharm. Med. 1: 1-16.
CASAS de PUIG, C. (1958). La flora briológica del cap de Creus. Pharm. Med. 2:440-459.
CIVIT, E. (1918). Catàleg de les molses del Museu. Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Anuari Museu
Martorell 3:143-180.
CROS, R. M. (1982). Algunos briófitos interesantes para la flora balear. Acta Bot. Malacitana 7: 141-150.
DUNK, K. v. d. (1977). Zur Moosvegetation von Mallorca. Herzogia 4: 213-234.
GALLEGO, M. T. & M. J. CANO (2006). Aloina. In: J. GUERRA, M.J. CANO & R.M. ROS (eds.), Flora
Briofítica Ibérica. Pottiales: Pottiaceae, Encalyptales: Encalyptaceae. Vol. III. Murcia, Universidad de
Murcia, Sociedad Española de Briología. pp. 83-89.
GROLLE, R. & D. G. LONG (2000). An annotated check-list of the Hepaticae and Anthocerotae of Europe and
Macaronesia. J. Bryol. 22: 103-140.
HILL, M. O., N. BELL, M. A. BRUGGEMAN-NANNENGA, M. BRUGUÉS, M. J. CANO, J. ENROTH, K. I.
FLATBERG, J.-P. FRAHM, M. T. GALLEGO, R. GARILLETI, J. GUERRA, L. HEDENÄS, D. T.
HOLYOAK, J. HYVÖNEN, M. S. IGNATOV, F. LARA, V. MAZIMPAKA, J. MUÑOZ & L.
SÖDERSTRÖM (2006). An annotated checklist of the mosses of Europe and Macaronesia. J. Bryol. 28(3):
198-267.
JOVET-AST, S. & H. BISCHLER (1976). Hépatiques de la Péninsule Ibérique: énumération, notes écologiques.
Rev. Bryol. Lichénol. 42:931-987.
KNOCHE, H. (1921). Mousses. In: Flora Balearica 1. Montpellier, p. 215-247.
KOPPE, F. (1965). Bryologische Beobachtungen auf der Insel Mallorca. Bot. Not. 118: 25-48.
NICHOLSON, W. E. (1907a). Contributions to a list of the mosses and hepatics of Majorca. Rev. Bryol. 34: 1-6.
NICHOLSON, W. E. (1907b). Fontinalis duriaei Schimp. A correction. Rev. Bryol. 34: 87.
RODRÍGUEZ FEMENÍAS, J. J. (1904). Flórula de Menorca. Mahón.
ROSSELLÓ, J. A. (1986). Notas sobre la Brioflora Balear. 4. Acta Bot. Malacitana 11: 77-82.
ROSSELLÓ, J. A. (1987). Notas sobre la Brioflora Balear. 5. Acta Bot. Malacitana 12: 81-86.
SÁEZ, LL., C. CASAS, R. M. CROS & M. BRUGUÉS (2002). New Bryological Data from the Balearic islands
Cryptogamie, Bryol. 23: 181-187.
SÁEZ, LL., M. BRUGUÉS, C. CASAS, R. M. CROS & P. BALAGUER (2006a). Briófitos nuevos o
interesantes para las Islas Baleares. Bol. Soc. Esp. Briol. 28: 11-23.
SÁEZ, LL., M. BRUGUÉS, C. CASAS, R. M. CROS & P. BALAGUER (2006b). New bryological data from
Balearic Islands. II. Cryptogamie, Bryol. 27: 387-394.
SLOOVER, J. L. de (1967). Quelques bryophytes recueillis à Majorque. Nat. Belges 48: 389-394.
STERN, R. C. (1997). Briòfits del Parc Natural de s'Albufera. Butll. Parc Nat. Albufera Mallorca 3: 57-61.
WERNER, J. (1995). Some bryological records from Mallorca (Baleares, Spain). Bull. Soc. Nat. Luxemb. 96: 7781.
31
32
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 33-36 (2007)
RECENT RECORDS OF CINCLIDOTUS (MUSCI, POTTIACEAE) IN
PORTUGAL: C. AQUATICUS (HEDW.) BRUCH & SCHIMP. AND C.
RIPARIUS (HOST EX BRID.) ARN.
Cecília Sérgio1, Cristiana Vieira2 & Inês Silva3
1. Jardim Botânico, Museu Nacional de História Natural, Universidade de Lisboa / Centro de Biologia
Ambiental. Rua da Escola Politécnica, 58, 1250-102, Lisboa, Portugal. E-mail: [email protected]
2. CIBIO/Departamento de Botânica, FCUP, Universidade do Porto, Rua do Campo Alegre, 1191, 4150-181,
Porto.
3. Instituto de Botânico. Universidade de Coimbra. 3000-043, Coimbra.
Resumen: Se presenta información novedosa sobre la distribución Cinclidotus aquaticus
(Hedw.) Bruch & Schimp. and Cinclidotus riparius (Host ex Brid.) Arn. en Portugal, así
como a cartografía y dados ecológicos.
Abstact: New information on the aquatic bryophytes, Cinclidotus aquaticus (Hedw.) Bruch
& Schimp. and Cinclidotus riparius (Host ex Brid.) Arn. is presented for Portugal, as well as
their cartography and some ecological data.
INTRODUCTION
Cinclidotus aquaticus (Hedw.) Bruch & Schimp. and C. riparius (Brid.) Arn. are two
rather uncommon species of Cinclidotus only accounted after 1970 for Portuguese territories
and in not more than two localities each, in the Maciço Calcário Central (Sérgio, 1972; Sérgio
et al., 1988; Sérgio & Carvalho, 2003).
After a careful revision of Cinclidotus specimens ─using the taxonomic criteria of leaf
marginal cells as diagnostic character to separate C. riparius from C. fontinaloides (Hedw.) P.
Beauv. (Blockeel, 1998)─ both species were confirmed in national territory. This revision
also served the purpose of confirming the identification of Portuguese Cinclidotus specimens
for the cooperation required with the recent publication of this genus in Flora Briofítica
Ibérica (Ederra, 2006).
Resulting from these revisions and after some extensive field work in national river
surveys, several new populations of Cinclidotus riparius were discovered in areas scattered
from northeast to southeast Portugal. Simultaneously, C. aquaticus populations were found in
a smaller number of localities in close proximity to the previously known ones in Maciço
Calcário Central (Sérgio et al., 1988), and its distribution remains confined to a small area of
the national territory.
33
The present work resumes the distribution and ecologic information known for these two
Cinclidotus species in mainland Portugal. The studied specimens will be discriminated, and
the asterisk corresponds to a new province for the species’ distribution.
CINCLIDOTUS AQUATICUS (HEDW.) BRUCH & SCHIMP.
Cinclidotus aquaticus was considered to be an endangered species in Portugal and, up to
this point, it can only be found in the centre region of the country, in streams and small rivers
running over a calcareous substrate. This species was first recorded for Portugal about 20
years ago (Sérgio et al., 1988) and since then it has only been found in few localities of
nearby calcareous mountains, proving to
have a very restricted distribution in the
national territory (Fig. 1). According to
Dierβen (2001), C. aquaticus is a
mediterranean-temperate
species,
suboceanic to sub-continental and, in fact, the
region where this species was found
corresponds to the sub-littoral section of the
country with narrow climatic amplitudes and
total precipitation between 800 and
1400mm, exactly in the transition zone
between Eurosiberian and Mediterranean
biogeographic regions.
This species has been found in dripping
calcareous habitats or above the minimum
water level of currents, sometimes in rock or
cement walls that reinforce the stream
margins next to cultivated fields, growing in
patches mixed with Cinclidotus riparius and
C. fontinaloides. It has been observed with
sporophytes, in spring, in a rocky wall
seasonally inundated by pure calcareous
spring water, in rheophilous conditions.
With the recent data for distribution of
the species populations a new province
(Estremadura) must be added to the general
distribution of this moss in Portugal.
Figure 1. Distribution of Cinclidotus aquaticus
in Portugal. Black squares: new localities.
Studied material
Beira Litoral: Pombal, Redinha, Olhos de Água, nascentes do rio Anços, 29TNE32, 2005, C. Vieira &
C. Sérgio (PO 9375-CIBIO).
*Estremadura: Porto de Mós, Rio Alcaide, 29TND18, 2004, A. Albuquerque (LISU 207064); Serra de
Aire e Candeeiros, Fornia, 29SND17, 1995, A. Isabel Correia (LISU 163233).
34
Ribatejo: Rio Maior, Ribeira de Rio Maior, 29SND05, 2004, A. Albuquerque & P. RodríguezGonzález (LISU 207065).
CINCLIDOTUS RIPARIUS (HOST EX BRID.) ARN.
The known distribution of this species in Portugal was limited to two localities in the
centre of the country, however, with the recent data, the recognized distribution of Cinclidotus
riparius was significantly expanded. New localities are now known for the north and for the
continental parts of the territory, proving to be a much more widely distributed species, not
restricted to calcareous regions. This plant also develops in sub-neutral waters running over
other types of bedrocks, particularly schist.
These populations have been found not only in rocks and roots of riparian vegetation in
the river margins, but also in fountains always next to the water table. Cinclidotus riparius
seems more tolerant to pollution than C.
aquaticus and well developed populations of
this species, although sterile, were found in a
wide variety of chemical water conditions, in
fact, according to Dierβen (2001), it tolerates
moderately polluted conditions.
In calcareous regions this species was
found in stable rocky-river margins along
with Fontinalis hypnoides C. J. Hartm. var.
duriaei (Schimp.) Husn. and Scorpiurium
circinatum (Brid.) Fleisch. & Loeske.
However, the more immediate associate of
the rheophyte Cinclidotus riparius seems to
be C. fontinaloides, often growing
intermixed, as also stated by other authors in
other countries (Blockeel, 1998).
The separation of both taxa is often
confusing, and Cinclidotus riparius may be
overlooked when both species share the
same micro-habitat, but the difference on
growth patterns and frequent fertility of C.
fontinaloides help to distinguish the taxa in
the field. On the other hand, C. fontinaloides
is consistently more abundant and shows a
more vigorous development occupying a
greater substrate surface especially on easily
inundated zone.
Figure 2. Distribution of Cinclidotus riparius
in Portugal. Black squares: new localities.
35
With this study we can include five new provinces to the total distribution area of this
species in Portugal (Fig. 2).
Studied material
*Alto Alentejo: Portalegre, Marvão, Santo António das Areias, Rio Sever, 29SPD46, 2004, A.
Albuquerque & P. Rodríguez-González (LISU 207069).
*Baixo Alentejo: Barrancos, Fonte da Pipa, Ribeira da Murtega, 29SPC72, 2004, C. Sérgio, M.
Brugués & R. M. Cros (LISU 212382).
*Beira Litoral: Coimbra, Quinta das Lágrimas, Fonte das Lágrimas, 29TNE44, 2001, C. Sérgio (LISU
205535); Coimbra, Condeixa-a-Velha, Poço das Casas, Ribeira de Mouros, 29TNE43, 2005, C.
Vieira (PO 9356-CIBIO).
*Estremadura: Lisboa, Alenquer, Ota, Ribeira da Ota, 29SND02, 2004, F. Aguiar & L. Lopes (LISU
207070).
*Trás-os-Montes e Alto Douro: Morais para Mogadouro, Rio Sabor, 29TPF88, 2005, C. Sérgio et al.
(LISU 205536).
ACKNOWLEDGEMENTS
The authors wish to thank A. Albuquerque, P. Rodríguez-González, L. Lopes, for the adequate
specimens collection made during national river surveys of the «Water Framework» Portuguese
communitarian actions (DQA-2000/60/EC). Some data of this work are part of the doctoral thesis
«Saxicolous rheophilous bryophytes of the Portuguese Northwest mountain streams» (PhD Grant
SFRH/BD/6969/2001 by Fundação para a Ciência e Tecnologia).
REFERENCES
BLOCKELL, T. L. (1998). Cinclidotus riparius re-instaled as a British and Irish moss. J. Bryol. 20: 109-119.
DIERβEN, K. (2001). Distribution, ecological amplitude and phytosociological characterization of European
bryophytes. J. Cramer, Berlin.
EDERRA, A. (2006). Cinclidotus. In: GUERRA, J., M. J. CANO & R. M. ROS. (eds.) Flora Briofítica Ibérica,
Vol III. Pottiales: Pottiaceae, Encalyptales: Encalyptaceae. Universidad de Murcia, Sociedad Española de
Briología, Murcia, pp. 76-83.
SÉRGIO, C. & S. CARVALHO (2003). Annotated catalogue of Portuguese bryophytes. Portugaliae Acta Biol.
21: 5-230.
SÉRGIO, C. (1972). Contribuições para o conhecimento da flora briológica de Portugal V. Portugaliae Acta
Biol. Sér. B. 11: 388-418.
SÉRGIO, C., M. SIM-SIM, C. CASAS, M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1988). A vegetação briológica das
formações calcárias de Portugal IV. O Maciço Calcário Estremenho. Serras de Aire, Candeeiros e Sicó.
Mem. Soc. Brot. 28: 93-135.
36
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 37-38 (2007)
SPHAGNUM CONTORTUM Y POHLIA LONGICOLLA EN ANDORRA
Montserrat Brugués
Botànica, Facultad de Biocièncias, Universitat Autònoma de Barcelona, E-08193 Bellaterra. España
Resumen. Se citan dos nuevas especies para Andorra: Sphagnum contortum y Pohlia
longicolla.
Abstract. Two new species from Andorra, Sphagnum contortum and Pohlia longicolla, are
reported.
Las Basses del Port del Rat, situadas en el NW de Andorra, en la parroquia de Ordino,
constituyen unos humedales formados por las aguas del río Coma del Forat, donde se ha
recolectado Sphagnum contortum Schultz y Pohlia longicolla (Hedw.) Lindb. Estas dos
especies, poco citadas en los Pirineos españoles, no están incluidas en el catálogo de Andorra
(Casas 2006).
A continuación aportamos los datos relativos a estos musgos en Andorra:
Sphagnum contortum Schultz
ANDORRA. Ordino, Basses del Port de Rat, 31TCH72, márgenes de pequeños arroyos,
2.380 m, Brugués, 26.07.2006, BCB55721.
En la Península Ibérica, esta especie se conoce únicamente de cinco localidades, dos,
muy próximas, situadas en el Valle de Arán (Pirineos Centrales), otras dos en la
Cordillera Cantábrica y la restante en el Sistema Ibérico (Heras & Infante 1998; Brugués
et al. 2004).
Pohlia longicolla (Hedw.) Lindb.
ANDORRA. Ordino, Basses del Port de Rat, 31TCH72, taludes húmedos, 2.380 m,
Brugués, 2006, BCB55710.
Después de revisar las muestras de Pohlia longicolla citadas en España se ha
constatado la presencia de esta especie solamente en dos localidades, situadas en los pisos
subalpino y alpino de los Pirineos españoles: Núria, en la comarca del Ripollés (BCB
19159, Casas de Puig 1952) y Val de Molieres, en Aran. En esta última localidad, no
publicada anteriormente, fue recolectada por V. Canalís en 1985, a 1.800 m de altitud en
suelos periódicamente húmedos (BCB 47496).
37
Las citas publicadas en Casas de Puig (1975), Esteve Chueca et al. (1975) y Casas
Sicart (1986), corresponden a P. nutans (Hedw.) Lindb. o P. elongata Hedw.
AGRADECIMIENTOS
A Juan Guerra la confirmación de Pohlia longicolla y a Víctor Canalís la recolección del material
procedente de Val de Molieres.
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
BRUGUÉS, M., J. MUÑOZ, E. RUIZ & P. HERAS (2004). Sphagnaceae: Sphagnum. In: J. GUERRA & R. M.
CROS (Coords./eds.) Flora Briofítica Ibérica. Sociedad Española de Briología. Murcia. pp. 5-73.
CASAS de PUIG, C. (1952). Una excursión briológica al valle de Nuria. Collect. Bot. (Barcelona) 3: 199-206.
CASAS de PUIG, C. (1975). Brioteca Hispánica 1970. Acta Phytotaxon. Barcinon.15: 27-33.
CASAS SICART, C. (1986). Catálogo de los briófitos de la vertiente española del Pirineo Central y de Andorra.
Collect. Bot.(Barcelona) 16: 255-321.
CASAS, C. (2006). Catàleg de les molses d’Andorra. Orsis 20: 41-59.
ESTEVE, F., J. VARO & M. L. ZAFRA (1975). Catálogo de briófitos de la provincia de Granada. Trab. Dep.
Bot. Univ. Granada 3: 3-44.
HERAS, P. & M. INFANTE (1998). Notas sobre la presencia de Sphagnum contortum K. F. Schultz (Musci) en
España. Est. Mus. Cien. Nat. Álava 13: 31-34.
38
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 39-42 (2007)
NUEVAS LOCALIDADES DE RIELLA NOTARISII
(SPHAEROCARPALES) EN LA COMUNIDAD VALENCIANA
Araucana Valentín1, Bosco Dies1, Carlos Peña1, Ana Sebastián1, Ana Ibars2, Elena
Estrellés2, Josefa Prieto2 & Felisa Puche3
1. Piscifactoría del Palmar. Centro experimental Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i
Habitatge Tancat de les Rates, s/n E-46024-Valencia
2. Jardí Botànic- ICBiBE, Universitat de València. C/ Quart 80, E-46008-Valencia
3. Departamento de Botánica, Universitat de València, Facultad de Ciencias Biológicas, Dr. Moliner 50, E46100-Burjasot (Valencia)
Resumen: se aportan dos nuevas localidades de Riella notarisii en la provincia de Valencia,
la primera en La Albufera en el ullal de Baldoví (Sueca), y la segunda en lagunas temporales
en el término de Sinarcas.
Abstract: two new localities of Riella notarisii in Valencia are given; the first one near La
Albufera in ullal of Baldoví (Sueca), the second one in temporal pools in Sinarcas.
INTRODUCCIÓN
Riella notarisii (Mont.) Mont. es una hepática considerada talosa, constituida por un eje y
un ala, perteneciente al orden Sphaerocarpales. Efímera, crece en lagunas temporales de aguas
continentales; su área de distribución abarca diferentes países que rodean al mar Mediterráneo
(Söderström et al., 2006).
Su presencia en el territorio valenciano hasta el momento era conocida de la Laguna del
Fondó, Elche-Crevillente, en Alicante (Guerra, 1989) y en Calles y Sueca en Valencia
(Gimeno & Puche, 1994, 1999). En la península ibérica es conocida en España de las
provincias de Alicante (Guerra et al., 1989), Cuenca, Huelva, Islas Baleares (Cirujano et al.,
1988; Gómez et al., 1983), Madrid, (Álvarez Cobelas & Garcia-Avilés, 2003), Sevilla,
Valencia (Gimeno & Puche, 1999) y Zaragoza, (Casas de Puig, 1970). En Portugal se ha
citado en el Algarve (Sim-Sim et al., 2000).
Debido al reducido número de localidades conocidas, a sus poblaciones fluctuantes y a la
amenaza de su hábitat es una especie considerada como VU (vulnerable) tanto en España
como en Portugal (Sérgio et al., 2006); en Europa es un taxón considerado E (en peligro)
según ECCB (1995).
39
RESULTADOS
En el mes de octubre de 2006, y como resultado del seguimiento periódico realizado tras
la restauración ambiental del ullal de Baldoví, situado en el entorno del Parque Natural de
l’Albufera, llevado a cabo por la Generalitat Valenciana, fue registrada la presencia de Riella
notarisii en las orillas de varias de las lagunas de reciente creación; tanto unos centímetros
por encima del nivel del agua (hasta el límite máximo de salpicaduras del oleaje) como
inmediatamente por debajo de la misma; el desarrollo de esta población continuó hasta el mes
de febrero de 2007. Durante el mes de julio de 2007, se han vuelto a observar nuevos
individuos.
Este ullal está asociado con la salida en superficie de aguas procedentes de un acuífero
profundo, dando lugar a un sistema lagunar de apenas 4.800 m2 que históricamente se ha visto
alterado por múltiples acciones antrópicas (aterramientos, eliminación de la vegetación, caza,
pesca, vertidos agrícolas, etc.); el proyecto de restauración ha contemplado la retirada de
escombros y materiales de relleno del ullal principal y la creación de una serie de lagunas en
una zona que antiguamente se dedicaba al cultivo del arroz. Estas lagunas presentan
profundidades variables (entre 0,20 y 1,5 metros), con orillas tendidas y varias islas para
favorecer la diversidad de ambientes y la presencia de aves acuáticas. El agua de estas lagunas
presenta unos valores medios de conductividad de 3,3-3,32 mS y unas temperaturas de 21,4 a
14,6º C en los meses de octubre-febrero. La aparición de este briófito en el lugar descrito
podría estar asociada con el movimiento de tierras y excavaciones realizadas en el mismo, que
dejaron al descubierto horizontes edáficos provistos de un alto contenido en materia orgánica.
Dichos materiales aparecieron aproximadamente a 0,4-0,5 m de profundidad de la superficie
del suelo y en los que se registró, además, la presencia de un elevado número de moluscos
gasterópodos dulceacuícolas.
Durante el mes de febrero de 2007, en cultivos de suelo procedente de los Lavajos de
Sinarcas creció Riella notarisii. Los Lavajos de Sinarcas, son lagunas endorreicas de
desecación temporal, rodeadas por cultivos de cereal y que albergan especies raras de
pteridófitos. Estos trabajos que se llevan a cabo en el Banco de Germoplasma del Jardín
Botánico de la Universitat de València se enmarcan en los proyectos de conservación de
pteridófitos acuáticos raros o amenazados de la Comunidad Valenciana.
Posteriormente, en julio de 2007 en una visita a dichas lagunas se ha podido confirmar la
presencia de Riella notarisii en condiciones naturales en el Lavajo de Abajo.
NUEVAS LOCALIDADES
ESPAÑA, VALENCIA: Sueca, entorno del ullal Baldoví, 30SYJ3147, aguas estacionales
dulces o poco salinas, Peña & Valentín, 05-X-2006 (VAL-Briof. 7754). Sinarcas: Lavajo de
Abajo, 30SXK5002, laguna temporal entre campos de cereal, Ibars, 01-VII-2007 (VALBriof. 7753).
40
Riella notarisii es una especie poco frecuente, y con poblaciones fluctuantes, en la
península ibérica (Figura 1). La lista completa de las localidades citadas y de los pliegos de
herbario que sustentan estas citas se pueden ver en el anexo I.
Su área de distribución se localiza según Söderström et al. (2006), en el Mediterráneo y
además de España se encuentra en Francia, Portugal (Sim-Sim et al., 2000), Grecia, en
algunas islas como: Baleares (Menorca), Cerdeña, Sicilia, Creta (Cogoni et al., 1999) y en el
norte de África: Argelia, Marruecos y Túnez (Ros et al., 1999).
Figura 1-Distribución de Riella notarisii en la Península Ibérica
AGRADECIMIENTOS
Este trabajo se ha financiado con los proyectos: LIFE-naturaleza “Recuperación de un hábitat
prioritario en el Parque Natural de l’Albufera” (LIFE0NAT/ES/000048) y con el proyecto CGL-200602340 del Ministerio de Ciencia y Tecnología,
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
ALVAREZ COBELAS, M. & J. GARCIA-AVILÉS (2003). Ecología acuática de los humedales de la
Comunidad de Madrid. Obs. Medioamb.. 6: 99-120.
CASAS de PUIG, C. (1970). Avance sobre el estudio de la flora briológica de Los Monegros (Valle medio del
Ebro). Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 6: 5-12.
41
CIRUJANO, S., C. MONTES, P. MARTINO, S. ÉNRIQUEZ & P. GARCIA MURILLO (1988). Contribución
al estudio del género Riella Mont. (Spaherocarpales, Riellaceae) en España. Limnética 4: 41-50
COGONI, A., M. ALEFFI & A. SCRUGLI (1999). Sardinia's bryological flora: the state of knowlegde and
chrological consideratios. Webbia 53(2): 381-392.
ECCB (1995). Red Data Book of European bryophytes European Committee for Conservation of Bryophytes.
European Committee Conservation of Bryophytes. Trondheim.
GIMENO, C. & F. PUCHE (1994). Brioflora del Parque Natural de la Albufera de Valencia. Studia Botanica 13:
199-205.
GIMENO-COLERA, C. & F. PUCHE-PINAZO (1999). Flora y vegetación briofítica higro-hidrófila de la
Comunidad Valenciana (Este de España). Cryptogamie, Bryol. 20(1): 49-68.
GÓMEZ ARBONA, J., J. BELMONTE SOLER & C. CASAS SICART (1983). Riella notarisii (Mont.) Mont. a
Menorca. Lazaroa 5: 297-300.
GUERRA J., R. M. ROS & P. GARCÍA-ZAMORA (1989). Flora and bryophyte vegetation of the shores of the
salt water lagoons of Alicante province (Spain). Nova Hedwigia 48: 61-77.
ROS, R. M., M. J. CANO & J. GUERRA (1999). Bryophyte checklist of Northern Africa. J. Bryol. 21: 207-244.
SÉRGIO, C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS, C. CASAS & C. GARCIA (2006). The 2006 Red List and an
updated checklist of bryophytes of the Iberian Peninsula (Portugal, Spain and Andorra). Lindbergia 31:
109-125.
SIM-SIM, M., M. P. JONES & C. SÉRGIO (2000). Duas hepáticas ameaçadas presentes no Algarve: Riella
notarisii (Mont.) Mont. e Petalophyllum ralfsii (Wils.) Nees & Gott. Rev. Biol. 17:129-136.
SÖDERSTRÖM, L., E. URMI & J. VÁŇA (2002). Distribution of Hepaticae and Anthocerotae in Europe and
Macaronesia. Lindbergia 27: 3–47
ANEXO 1- LOCALIDADES CITADAS O DE PLIEGOS DE HERBARIO EN ESPAÑA Y PORTUGAL
ESPAÑA: Alicante, Crevillente, Laguna del Hondo, Vereda de Sendres 30SXH9430 (Guerra et al.,1989).
Cuenca, balsas artificiales de los Tragaderos, 30TWK9344, S. Cirujano, M. Velayos & M. A. Carrasco, 11-VI1991 (MA-HEPAT 2438).Tragaderos, balsas artificiales, 30TWK9344. Huelva, Coto de Doñana, Almonte,
charca estacional próxima al embarcadero de la Plancha, 29SQA3579, S. Cirujano & P. García Murillo, 24-III1988 (MA-HEPAT 790); cultivada, S. Cirujano & P. García Murillo, 7-X-1991 (MA-HEPAT 2437). San
Silvestre de Guzmán, arroyo Grande, 29SPB4635, S. Cirujano & P. García Murillo, 4-IV-1991 (MA-HEPAT
2435). Islas Baleares: Menorca, Barranco d’Aljandar Cala Galdana, 31SEE0802, Gómez et al. (1983). Madrid,
Rivas Vaciamadrid, Laguna del Campillo, Parque del Suroeste 30TVK5763 (Alvarez Cobelas & Garcia-Avilés,
2003). Sevilla, Coto de Doñana, marisma de Aznalcázar, las Gangas, 29SQB3306, S. Cirujano & P. García
Murillo, 30-III-1988 (MA-HEPAT 795). Valencia: Sueca, margen del arrozal, 30SYJ2945, Gimeno & Puche,
22-I-1991, (VAL-Briof 2335), Gimeno & Puche (1999). Zaragoza, balsas saladas de los Monegros: Clota de los
Aljeces (Casas de Puig, 1970). Bujaraloz, Hoya de los Aljeces; 30TYL3183 cultivada en el Jardín Botánico de
Madrid, S. Cirujano, 03-II-1988 (MA-Hepat 2445).
PORTUGAL: Algarve: Loulé, Quinta do Freixo, pr. da Rocha da Pena, 29SNB82, M. Jones, 1988, LISU
153623 (Sim-Sim et al., 2000).
Nota: Existía otra población en: Calles (Valencia), charca temporal, 30SXJ7290 Boisset, 30-III-1989 (VALBriof 2000), que ha desaparecido por desecación de la laguna.
42
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 43-51 (2007)
BRYOPHYTES COLLECTED BY THE SPANISH BRYOLOGICAL
SOCIETY DURING A FIELD TRIP AT LA GOMERA
(CANARY ISLANDS)
Juana María González-Mancebo1, Belén Albertos2, Anna Barrón3, Katia Cezón4, Rosa
María Cros3, Isabel Draper5, Belén Estébanez5, Ricardo Garilleti2, Tomas Hallingbäck6,
Rafael Hernández-Maqueda4, Francisco Lara5, Ana Losada-Lima1, Rubén G. Mateo4,
Vicente Mazimpaka5, Jesús Muñoz4, Rafael Medina5, Nagore G. Medina5, Jairo Patiño1,
Felisa Puche2, Susana Rams7, Rosa María Ros7 & Elena Ruiz3
1. Departamento de Biología Vegetal (Botánica), Universidad de La Laguna, c/ Astrofísico Francisco Sánchez
s/n, E-38071-La Laguna, Tenerife, Spain. E-mails: [email protected], [email protected], [email protected]
2. Departamento de Botánica. Universitat de Valencia. c/ Dr. Moliner 50, E-46100 Burjassot, Valencia, Spain. Email: [email protected]; [email protected], [email protected]
3. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, Unitat de Botànica, Universitat Autònoma
de Barcelona, E-08193 Bellaterra, Barcelona, Spain. E-mail: [email protected],
[email protected], [email protected]
4. Real Jardín Botánico (CSIC), Plaza de Murillo 2, E-28014-Madrid, Spain. E-mail: [email protected],
[email protected], [email protected], [email protected]
5. Universidad Autónoma de Madrid, Facultad de Ciencias, Departamento de Biología, c/ Darwin 2, E-28049
Madrid, Spain. E-mail: [email protected], [email protected], [email protected],
[email protected], [email protected], [email protected]
6. Swedish Species Information Centre, SLU, ArtDatabanken, PO Box 7007, Uppsala, SE-75007, Sweden.
Email: [email protected]
7. Departamento de Biología Vegetal (Botánica), Universidad de Murcia, Campus de Espinardo, E-30100
Murcia, Spain; E-mail: [email protected], [email protected]
Resumen: Se presenta la lista de especies de briófitos recolectados en La Gomera (Islas
Canarias) en tres áreas montañosas: los domos volcánicos de Agando, Carmona y Zarcita, en
el Parque Nacional de Garajonay, La Fortaleza de Chipude y Enchereda. Las recolecciones
incluyen 93 musgos, 49 hepáticas y 2 antocerotas. Se aportan dos nuevas citas para las Islas
Canarias (Acaulon mediterraneum y Orthotrichum alpestre) y tres para La Gomera (O.
acuminatum, O. affine y Tortella limbata). Finalmente, se citan además nuevas localidades
para algunos briófitos interesantes en este archipiélago, como Archidium alternifolium,
Campylostelium strictum, Fissidens dubius y F. exilis.
Abstract. Bryophytes collected at La Gomera (Canary Islands) in three mountain areas,
Agando, Carmona and the Zarcita volcanic domes in the Garajonay National Park, Fortaleza
de Chipude and Enchereda, are documented. The list contributes 93 mosses, 49 liverworts
and 2 hornworts. Two new records are contributed to the Canary Islands (Acaulon
mediterraneum and Orthotrichum alpestre), and 3 specifically to the island of La Gomera
(O. acuminatum, O. affine and Tortella limbata). Finally, new localities were discovered for
some interesting bryophytes in the Canaries such as Archidium alternifolium,
Campylostelium strictum, Fissidens dubius and F. exilis.
43
INTRODUCTION
The island of La Gomera is located in the Atlantic Ocean between latitudes 28°01′ and
28°13′ N and longitudes 17°06′ and 17°21′ W. It is a small island (368 km2) with a maximum
altitude of 1.484 m. The study area ranges in elevation from 600 to 1.230 m and occupies
three different mountain areas, from the north-east (Enchereda), through the central area
(volcanic domes in Garajonay National Park) to the Fortaleza de Chipude, located in the
south-west. The vegetation is mainly formed by rupicolous communities, a mosaic of laurel
forest, ericaceous forest and woodlands and Euphorbia-Cistus shrubs in lower areas (Table 1).
Annual precipitation averages from 600 to 900 mm (Marzol et al., 1990; Fernández et al.,
1998). However, mist precipitation is very important, especially in spring and summer due to
the prevailing NE winds that affect the north and eastern slopes of the island from 700-1.200
m a.s.l. Additional mist precipitation in the cloud forest varies from 0–50 mm in the driest
areas to more than 400 mm in areas directly affected by the prevailing NE winds that cause
cloud banks (Fernández et al., 1998). The mean annual temperature is approximately 1317°C.
The 20th meeting of the Spanish Bryological Society was held at La Gomera Island on 46th February 2005. During the meeting, more than 20 bryologists focused their attention on
compiling a list of bryophyte species in the three mountain areas mentioned. This report
summarizes the findings of that effort with a list of species which comprises approximately
50% of the known bryophyte flora from La Gomera.
On the first day of the field work we explored the main volcanic domes of the Garajonay
National Park, a very interesting area for bryophytes because of their phonolite-traquite
composition and the high influence of the prevailing NE winds. The laurel forest of Tajaqué
was also visited and some specimens were collected, especially in the uppermost
area. Excursions on the second day focused on the base and top area of the Fortaleza de
Chipude (traditionally called Argodey). This is an area worthy of note to compare with the
previous one since it is situated on the windward slope, which is only slightly affected by the
cloud bank. Consequently, it presents plants characteristic of the drier areas of the island
(Table 1). We also collected in the laurel forest of El Cedro. Finally on the third day, we
visited the Natural Park of Majona, starting from the track in a disturbed area with ericaceous
shrub-land and walking to the top, where laurel forest and ericaceous woodlands are in good
condition and present a high biomass of bryophytes.
The bryophyte flora of La Gomera has been previously documented in a series of papers
(Ammann et al., 1992; Arnell, 1961; Boecker et al., 1993; Bouman & Dirkse, 1992;
Bruggeman-Nannenga, 1985; Cezón & Muñoz, 2006; Dirkse & Bouman, 1995; Dirkse et al.,
1991, 1993; Eggers, 1982; Geheeb & Herzog, 1910; Gola, 1911; González-Mancebo et al.,
2004a, b; Kunkel, 1977; Long et al., 1981; Losada et al., 1990; Patiño et al., 2006; Pitard &
Corbière, 1907; Schwab et al., 1986; Størmer, 1959; Zippel, 1998). Nonetheless, the areas
prospected at this meeting had been poorly studied, which the novelties and rarities
commented below evidence. Localities in the following list are indicated with a number
(Table 1). The nomenclature follows Hill et al. (2006) except for the genera Imbribryum N.
44
Pedersen and Plagiobryum Lindb. (Pedersen & Hedenäs, 2005; Pedersen 2005), for mosses,
and Ros et al. (2007) for liverworts and hornworts.
NO
LOCALITY
VEGETATION
ALTITUDE (M)
VOLCANIC DOMES (GARAJONAY NATIONAL PARK)
1
2
3
4
Roque de Agando
Roque de Carmona
Roque de la Zarcita,lower area
Roque de la Zarcita, upper area
Rupicolous
Rupicolous
Ericaceous forest
Rupicolous
1.000-1.150
1.050-1.129
1.150-1.180
1.180-1.233
TAJAQUÉ (GARAJONAY NATIONAL PARK)
5
6
Path to Tajaqué
Tajaqué viewpoint
Laurel forest
Ericaceous forest
1.150-1.200
1.200-1.230
MONUMENTO NATURAL DE LA FORTALEZA DE CHIPUDE OR ARGODEY
7
8
Chipude (lower slope)
Chipude (up slope and plateau)
Euphorbia-Cistus shrub
Euphorbia-Cistus shrub
1.040-1.125
1.125-1.243
EL CEDRO (GARAJONAY NATIONAL PARK)
9
El Cedro forest
Laurel forest
850-900
MAJONA NATURAL PARK
10
11
12
Path to Enchereda (lower area)
Path to Enchereda (forest area)
Upper area of Enchereda
Ericaceous shrub
Ericaceous forest
Ericaceous woodlands and laurel forest
600-700
700-900
900-1.065
Table 1. List of localities prospected during the twentieth meeting of the Spanish Bryological Society.
SPECIES LIST
New records to Canary Islands are marked with two asterisks (**) and new records to La
Gomera island with a single asterisk (*).
ANTHOCEROTOPHYTA
Cephaloziella turneri (Hook.) Müll.
Frib. – 3
Cololejeunea schaeferi Grolle – 12
Corsinia coriandrina (Spreng.) Lindb.
– 1, 2, 5, 10
Drepanolejeunea hamatifolia (Hook.)
Schiffn. – 12
Dumortiera hirsuta (Sw.) Nees – 9
Fossombronia caespitiformis De Not. ex
Rabenh. subsp. caespitiformis – 2, 5,
7, 10
Anthoceros agrestis Paton – 10
Phymatoceros bulbiculosus (Brot.)
Stotler, W. T. Doyle & Crand.-Stotl.
– 2, 10
MARCHANTIOPHYTA
Asterella africana (Mont.) A. Evans – 9
Cephaloziella divaricata (Sm.) Schiffn.
–4
45
Riccia ciliata Hoffm.– 2
Riccia glauca L. – 10
Riccia gougetiana Durieu & Mont. – 2,
8, 10
Riccia lamellosa Raddi – 7
Riccia nigrella DC. – 7, 10
Riccia papillosa Moris – 5
Riccia sorocarpa Bisch. – 7
Saccogyna viticulosa (L.) Dumort. – 5,
6, 9, 11, 12
Scapania compacta (A. Roth) Dumort.
– 2, 3, 6, 12
Scapania curta (Mart.) Dumort. – 1, 3,
12
Scapania gracilis Lindb. – 3, 6, 12
Scapania nemorea (L.) Grolle – 3, 12
Scapania undulata (L.) Dumort. – 12
Targionia hypophylla L. – 2, 6, 7, 10
Fossombronia caespitiformis subsp.
multispira (Schiffn.) J. R. Bray and
D. C. Cargill in Stotler et al. (=
Fossombronia husnotii Corb.) – 2
Fossombronia pusilla (L.) Nees – 1, 2,
7, 10
Frullania dilatata (L.) Dumort. – 1, 4,
8, 11
Frullania polysticta Lindenb – 11
Frullania tamarisci (L.) Dumort. – 1, 2,
3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12
Frullania teneriffae (F. Weber) Nees –
1, 2, 3, 4, 5, 6, 12
Gongylanthus ericetorum (Raddi) Nees
– 2, 3, 5, 8
Harpalejeunea molleri (Steph.) Grolle –
3, 4, 5, 6, 12
Heteroscyphus denticulatus (Mitt.)
Schiffn. – 12
Lejeunea eckloniana Lindenb. – 3, 9,
10, 11, 12
Lejeunea lamacerina (Steph.) Schiffn. –
11
Lepidozia cupressina (Sw.) Lindenb. – 4
Lophocolea heterophylla (Schrad.)
Dumort. – 12
Lunularia cruciata (L.) Lindb. – 10
Mannia androgyna (L.) A. Evans – 2,
10, 11
Metzgeria furcata (L.) Dumort. – 2
Microlejeunea ulicina (Taylor) A.
Evans – 12
Oxymitra incrassata (Brot.) Sérgio &
Sim-Sim – 8
Plagiochila bifaria (Sw.) Lindenb. – 12
Plagiochila exigua (Taylor) Taylor – 3,
6, 12
Plagiochila maderensis Gottsche ex
Steph. – 11, 12
Plagiochila punctata (Taylor) Taylor –
12
Plagiochila virginica A. Evans – 3
Porella canariensis (F. Weber)
Underw. – 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 12
Porella obtusata (Tayl.) Trevis. – 1, 2,
3, 5
Radula lindenbergiana Gottsche ex C.
Hartm. – 3, 6, 11, 12
Reboulia hemisphaerica (L.) Raddi – 5,
6, 11
BRYOPHYTA
** Acaulon mediterraneum Limpr. – 8
Aloina rigida (Hedw.) Limpr. – 4
Anacolia webbii (Mont.) Schimp. – 2, 5,
7, 8
Antitrichia curtipendula (Hedw.) Brid.
– 5, 6
Anoectangium aestivum (Hedw.) Mitt.
–5
Archidium alternifolium (Hedw.) Mitt.
–2
Bartramia stricta Brid. – 2, 4, 5, 7, 11
Brachythecium rutabulum (Hedw.)
Schimp. – 7
Bryum argenteum Hedw. – 7, 8, 10
Campylopus fragilis (Brid.) Bruch &
Schimp. – 1, 2, 3, 5
Campylopus pilifer Brid. – 1, 2, 3, 4, 5
Campylostelium strictum Solms – 7
Cheilothela chloropus (Brid.) Broth. – 8
Crossidium crassinerve (De Not.) Jur. –
7
Cryphaea heteromalla (Hedw.) D.
Mohr – 1
Cryptoleptodon longisetus (Mont.)
Enroth – 1, 4, 5, 9, 11, 12
Cynodontium bruntonii (Sm.) Bruch &
Schimp. – 4
46
Imbribryum alpinum (Huds. ex With.)
N. Pedersen – 1, 4, 11
Isothecium algarvicum W. E. Nicholson
& Dixon – 11
Isothecium myosuroides Brid. – 2, 3, 4,
5, 6, 8, 9, 11, 12
Leptodon smithii (Hedw.) F. Weber &
D. Mohr – 1
Leucodon canariensis (Brid.) Schwägr.
– 3, 4, 5, 6, 9, 12
Microbryum starckeanum (Hedw.) R.
H. Zander – 7, 8, 10
Neckera cephalonica Jur. & Unger – 1,
3, 4, 5, 6
Neckera complanata (Hedw.) Huebener
– 11, 12
Neckera intermedia Brid. – 3, 4, 5, 6, 9,
11, 12
* Orthotrichum acuminatum H. Philib. –
8
* Orthotrichum affine Schrad. ex Brid. –
3
** Orthotrichum alpestre Bruch &
Schimp. – 8
Orthotrichum lyellii Hook. & Taylor –
1, 3, 4, 5, 8
Plagiobryum capillare (Hedw.) N.
Pedersen – 1, 7, 8
Plagiomnium undulatum (Hedw.) T. J.
Kop. – 9
Plasteurhynchium meridionale
(Schimp.) M. Fleisch. – 4, 11
Pleuridium acuminatum Lindb. – 4, 5, 8
Pogonatum aloides (Hedw.) P. Beauv. –
1
Polytrichastrum formosum (Hedw.) G.
L. Sm. – 12
Polytrichum juniperinum Hedw. – 1, 2,
3, 7
Pseudocrossidium hornschuchianum
(Schultz) R. H. Zander – 8
Pseudoscleropodium purum (Hedw.) M.
Fleisch. – 3
Pterogonium gracile (Hedw.) Sm. – 2,
3, 5, 7, 10, 11, 12
Ptychomitrium nigrescens (Kunze)
Wijk & Margad. – 1, 7, 8, 10, 11
Racomitrium lanuginosum (Hedw.)
Brid. – 4
Dicranella heteromalla (Hedw.)
Schimp. – 3
Dicranoweisia cirrata (Hedw.) Lindb. –
1, 3, 4
Dicranum canariense Hampe ex Müll.
Hal. – 3, 4, 5, 6, 11, 12
Dicranum scoparium Hedw. – 4
Didymodon australasiae (Hook. &
Grev.) R. H. Zander – 7, 8
Didymodon insulanus (De Not.) M. O.
Hill – 5, 8
Didymodon vinealis (Brid.) R. H.
Zander – 2, 7, 8, 10, 11
Entosthodon attenuatus (Dicks.) Bryhn
– 2, 5
Entosthodon convexus (Spruce)
Brugués – 10
Entosthodon muhlenbergii (Turner)
Fife – 11
Entosthodon obtusus (Hedw.) Lindb. –
2, 4
Fissidens bryoides Hedw. – 3, 6, 11
Fissidens curvatus Hornsch. – 1, 7, 8,
10, 11
Fissidens dubius P. Beauv. – 2
Fissidens exilis Hedw. – 2
Fissidens serrulatus Brid. – 9
Fissidens taxifolius Hedw. – 3, 4, 5, 9,
10
Funaria hygrometrica Hedw. – 10
Grimmia decipiens (Schultz) Lindb. – 1,
2, 7, 8
Grimmia laevigata (Brid.) Brid. – 1, 2,
3, 4, 5, 7, 8, 11
Grimmia lisae De Not. – 1, 2, 4, 6, 7, 8,
11
Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm. – 1, 2,
7, 8
Grimmia trichophylla Grev. – 1, 3, 5, 6,
7, 8, 11
Hedwigia ciliata (Hedw.) P. Beauv. – 4,
7
Hedwigia stellata Hedenäs – 2, 3, 5
Homalothecium sericeum (Hedw.)
Schimp. – 3, 11, 12
Hypnum cupressiforme Hedw. – 1, 3, 4,
8, 12
Hypnum uncinulatum Jur. – 1, 2, 3, 4,
5, 6, 8, 11, 12
47
Tortula atrovirens (Sm.) Lindb. – 7, 8,
10
Tortula brevissima Schiffn. – 7, 8
Tortula canescens Mont. – 4, 7
Tortula cuneifolia (Dicks.) Turner – 7
Tortula muralis Hedw. – 1, 2, 4, 5, 7, 11
Tortula solmsii (Schimp.) Limpr. – 8
Tortula vahliana (Schultz) Mont. – 10
Thamnobryum alopecurum (Hedw.)
Gangulee – 4, 9, 11
Trichostomum brachydontium Bruch –
1, 2, 7, 10, 11, 12
Trichostomum crispulum Bruch – 10
Ulota calvescens Wilson – 1, 3, 4, 12
Weissia controversa Hedw. – 2, 3, 4, 7,
10
Zygodon viridissimus (Dicks.) Brid. – 1
Rhabdoweisia fugax (Hedw.) Bruch &
Schimp. – 3
Rhynchostegium confertum (Dicks.)
Schimp. – 3, 11
Scleropodium touretii (Brid.) L. F.
Koch – 1, 3, 5, 7, 8, 9, 11
Scorpiurium circinatum (Bruch) M.
Fleisch. & Loeske – 12
Sciuro-hypnum plumosum (Hedw.)
Ignatov & Huttunen – 2
Syntrichia laevipila Brid. – 8
* Tortella limbata (Schiffn.) Geh. &
Herzog – 1 (published by Cezón &
Muñoz, 2006)
Tortella nitida (Lindb.) Broth. – 10, 11
Tortula ampliretis Crundw. & D. G.
Long – 8
COMMENTS ON THE SPECIES LIST
Ninety-three species of mosses distributed in fifty-seven genera were recorded in the
studied areas of La Gomera. Forty-nine liverwort taxa representing twenty-seven genera were
also found, and two hornworts complete the list. These collections represent over 30% of the
bryophyte flora known from the Canary Islands and 50% of that from La Gomera. Two
mosses (Acaulon mediterraneum and Orthotrichum alpestre) are herein documented for the
first time in the Canary Islands. In addition, three species (Orthotrichum acuminatum, O.
affine and Tortella limbata) are new records to La Gomera.
Acaulon mediterraneum is a species that has been recently reinstated as separated taxon
from A. muticum (Guerra & Cros, 2006; Holyoak, 2003). However, are unaware of any
previous record of A. muticum var. mediterraneum from the Canary Islands. For this reason,
this record from soils of Fortaleza de Chipude represents a new species to this archipelago.
Orthotrichum alpestre, a relatively common species in northern and central Europe, but quite
rare in the Mediterranean, was found growing as an epiphyte on the branches and trunk of a
dead Euphorbia lambii Svent. shrub, also in Fortaleza de Chipude.
With regard to the new records for La Gomera, Tortella limbata is a globally rare species,
known from less than five populations in the Canary Islands. It was previously reported from
Gran Canaria in a single locality (Schiffner, 1902). Orthotrichum affine was previously
known from La Palma, Tenerife, Gran Canaria and Fuerteventura (Dirkse et al., 1993) and
was found as an epiphyte on the branches and trunks of dead Cistus chinamadensis A.
Bañares & P. Romero subsp. gomerae A. Bañares & P. Romero shrub. Orthotrichum
acuminatum was previously cited only in La Palma (Lara et al., 1999; González-Mancebo et
al., 2004c). In La Gomera, it was found as an epiphyte on Erica arborea L., Juniperus
turbinata Guss and Euphorbia lambii Svent.
48
Finally, 4 of the mosses listed herein are rare taxa in the Canaries, but each have a wider
distribution range: Archidium alternifolium, Campylostelium strictum, Fissidens dubius and
F. exilis. Archidium alternifolium has been cited from 4 islands (Dirkse et al., 1993), but is a
rare species in the archipelago, and the collection of the excursion from the Carmona volcanic
dome represents the second locality in this Island. Campylostelium strictum is an oceanic
species reported in the Canaries only from La Gomera and Tenerife (Shwab et al., 1986;
Dirkse & Boumann, 1990). In La Gomera, it was only reported from the Garajonay National
Park, and Chipude is a new locality of this taxa. Fissidens dubius is a boreo-temperate
species, which was only known from 8 localities distributed in 3 of the islands of the Canary
Islands (Størmer, 1959; Long et al., 1981; Dirkse et al., 1993; González-Mancebo et al.,
2004b). It had been recorded only at Agando in Gomera (González-Mancebo et al., 2007).
Fissidens exilis is a temperate species in the Canaries which had been reported from only 3
localities in 2 of the Islands (Størmer, 1959; van Dort et al., 2003, González-Mancebo et al.,
2007). The report of the Carmona volcanic dome for both Fissidens species represents a new
locality of the island.
ACKNOWLEDGMENTS
We are grateful to the Cabildo Insular de La Gomera and Garajonay National Park for
their help with meeting organization. We are especially grateful to Ángel Fernandez López
and Julio Leal Pérez, who help us during field work.
LITERATURE CITED
AMMANN, K., L. SÁNCHEZ-PINTO & G. LANG (1992). Teneriffa und La Gomera 1981-1990.
Vegetationsafnahmen und Artenliste. Pp 1-56.
ARNELL, S. (1961). List of the hepaticae of the Canary Islands. Svensk Bot Tidskr. 55: 379-393.
BOECKER, M., E. FISCHER & W. LOBIN (1993). Epiphylle Moose von den Kanarischen Inseln (La Gomera
und Teneriffa). Nova Hedwigia 57(1-2): 219-230.
BOUMAN, A. C. & G. M. DIRKSE (1992). The genus Radula in Macaronesia. Lindbergia 16: 119-127.
BRUGGEMAN-NANNENGA, M.A. (1985). The section Pachylomidium (genus Fissidens). IV. Further species
from Europe, the Mediterranean and the Atlantic African islands. Proc. Kon. Nederl. Akad. Wetensch., ser.
C 88(2): 183-207.
CEZÓN, K. & J. MUÑOZ (2006). The rediscovery of Tortella limbata (Bryopsida, Pottiaceae). Bryologist
109(3): 401-407.
DIRKSE, G. M. & A. C. BOUMAN (1990). Additions to the bryophyte flora of the Canary Islands. Lindbergia
15: 145-150.
DIRKSE, G. M. & A. C. BOUMAN (1995). A revision of Rhynchostegiella (Musci, Brachytheciaceae) in the
Canary Islands. Lindbergia 20: 109-121
DIRKSE, G. M., A. C. BOUMAN & A. LOSADA-LIMA (1993). Bryophytes of the Canary Islands, an
annotated checklist. Cryptogamie, Bryol. Lichénol. 14(1): 1-47.
DIRKSE, G.M., M.A. BRUGGEMAN-NANNENGA & A.C. BOUMAN (1991). Fissidens papillosus Lac. new
to the Canary Islands. Cryptogamie, Bryol. Lichénol. 12(4): 451-454.
DORT, K.W. van & J.A.W. NIEUWKOOP (2003). De bryologische excursie naar Gran Canaria in 1996.
Buxbaumiella 64: 11-27.
EGGERS, J. (1982). Artenliste der Moose Makaronesiens. Cryptogamie, Bryol. Lichénol. 3: 283-335.
FERNÁNDEZ, A., C. FAGUNDO & A. HERRERA (1998). El Parque Nacional de Garajonay. La Gomera.
Ministerio de Medio Ambiente. Organismo Autónomo de Parques Nacionales, Madrid.
49
GEHEEB, A. & T. HERZOG (1910). Bryologia Atlantica. Stuttgart. 66 pp.
GOLA, G. (1911). Contributio alla conoscenza delle epatiche delle Isole Canarie. Atti Reale Accad. Sci. Torino
46: 1004-1008.
GONZÁLEZ-MANCEBO, J. M., A. LOSADA-LIMA & J. PATIÑO-LLORENTE (2004a). Forest floor
bryophytes of laurel forest in Gomera (Canary Islands): Life strategies and influence of the tree species.
Lindbergia 29: 5-16.
GONZÁLEZ-MANCEBO, J. M., A. LOSADA-LIMA & J. PATIÑO-LLORENTE (2004b). Sobre la variación
de la biodiversidad de briófitos en el Parque nacional de Garajonay (La Gomera, Islas Canarias). Análisis
preliminar. Vieraea 31: 421-44
GONZÁLEZ-MANCEBO J. M., A. LOSADA-LIMA & J. PATIÑO-LLORENTE (2004c). Briófitos. In:
BELTRÁN TEJERA E., (ed.), Hongos, líquenes y briófitos del Parque Nacional de la Caldera de
Taburiente. Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid, Serie Técnica, Organismo Autónomo de Parques
Nacionales. pp. 352-458.
GONZÁLEZ-MANCEBO, J. M., A. LOSADA-LIMA, J. PATIÑO-LLORENTE & J. LEAL-PÉREZ (2007).
Briófitos, In: BELTRÁN TEJERA, E., (ed.), Hongos, líquenes y briófitos del Parque Nacional de
Garajonay. Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid, Serie Técnica, Organismo Autónomo de Parques
Nacionales (in press).
GUERRA J. & R. M. CROS (ed. coord.) (2006). Flora Briofítica Ibérica. Vol. III. Pottiales: Pottiaceae,
Encalyptales: Encalyptaceae. Universidad de Murcia y Sociedad Española de Briología. Murcia.
HILL, M.O., N. BELL, M. A. BRUGGEMAN-NANNENGA, M. BRUGUÉS, M. J. CANO, J. ENROTH, K. I.
FLATBERG, J. - P. FRAHM, M. T. GALLEGO, R. GARILLETI, J. GUERRA, L. HEDENÄS, D. T.
HOLYOAK, J. HYVÖNEN, M. S. IGNATOV, F. LARA, V. MAZIMPAKA, J. MUÑOZ & L.
SÖDERSTRÖM (2006). An annotated checklist of the mosses of Europe and Macaronesia. J. Bryol. 28:
198-267.
HOLYOAK, D. T. (2003). Acaulon muticum var. mediterraneum in Britain. Bull. Brit. Bryol. Soc. 80: 59-63.
KUNKEL, G. (1977). Inventario florístico de la Laurisilva de La Gomera, Islas Canarias. Naturalia Hispanica 7:
5-11; 98-103. Instituto Nacional para la conservación de la naturaleza. Ministerio de Agricultura. Madrid
LARA, F., V. MAZIMPAKA & R. GARILLETI (1999). Orthotrichum acuminatum H. Philib. new to the
Canary Islands. J. Bryol. 21: 75.
LONG, D. G., A. C. CRUNDWELL & C. C. TOWNSEND (1981). New records of bryophytes from the Canary
Islands. J. Bryol. 11: 521-536.
LOSADA-LIMA, A., J. M. GONZÁLEZ-MANCEBO & E. BELTRÁN-TEJERA (1990). Los briófitos del
Parque Nacional de Garajonay. In: PÉREZ de PAZ, P.L. (ed.): Parque Nacional de Garajonay. Patrimonio
Mundial. ICONA. p. 98-105.
MARZOL, M. V., J. L. SÁNCHEZ-MEGÍA & L. SANTANA PÉREZ (1990). El clima de Garajonay en el
contexto insular. In: PÉREZ de PAZ, P. L. (ed.), Parque Nacional de Garajonay. Patrimonio Mundial.
ICONA. Santa Cruz de Tenerife, pp. 57–65.
PATIÑO, J., J. M. GONZÁLEZ-MANCEBO, A. LOSADA-LIMA & J. LEAL (2006). Some new records of
bryophytes from Gomera Island (Canary Islands, Spain). Bol. Soc. Esp. Briol. 29: 13-16.
PEDERSEN, N. (2005). Validation of Imbribryum (Bryaceae). Bryologist 108(3): 449.
PEDERSEN, N. & L. HEDENÄS (2005)Taxonomic and Nomenclatural Implications of Phylogenetic Studies of
the Bryaceae Based on Molecular Data and Morphology. Bryologist 108(1): 123-128.
PITARD, J. & L. CORBIÈRE (1907). Hepaticae. In: PITARD, J. & L. PROUST, Les Iles Canaries. Flore de
l´Archipel. Mém. Soc. Bot. France 7: 445-463.
ROS, R. M., V. MAZIMPAKA, U. ABOU-SALAMA, M. ALEFFI, T. L. BLOCKEEL, M. BRUGUÉS, M. J.
CANO, R. M. CROS, M. G. DIA, G. M. DIRKSE, W. EL SAADAWI, A. ERDAĞ, A. GANEVA, J. M.
GONZÁLEZ-MANCEBO, I. HERRNSTADT, K. KHALIL, H. KÜRSCHNER, E. LANFRANCO, A.
LOSADA-LIMA, M. S. REFAI, S. RODRÍGUEZ-NUÑEZ, M. SABOVLJEVIĆ, C. SÉRGIO, H.
SHABBARA, M. SIM-SIM & L. SÖDERSTRÖM (2007). Hepatics and Anthocerotes of the
Mediterranean, an annotated checklist. Cryptogamie, Bryol. 28 (in press).
SCHIFFNER, V. (1902). Neue Materialien zur Kenntnis der Bryophyten der atlantischen Inseln. Hedwigia 41:
269-294.
SCHWAB, G., A. SCHÄFER-VERWIMP, R. LÜBENAU-NESTLE & I. VERWIMP (1986). Beitrag zur
Kenntnis der Moosflora des Kanareninsel La Gomera. Bryol. Beitr. 6: 1-31.
50
STØRMER, P. (1959). A contribution to the bryology of the Canary Islands. Skr. Norske Vidensk. Akad. Oslo.
Mat. Naturvidensk. Kl. 5: 1-90.
ZIPPEL, E. (1998). Die epiphytische Moosvegetation der Kanarischen Inseln. Soziologie, Struktur und
Ökologie. Bryophyt. Biblioth. 52: 1-149.
51
52
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 53-55 (2007)
TORTULA SCHIMPERI M. J. CANO, O. WERNER & J. GUERRA, UNA
ESPECIE COMÚN EN LOS MONTES DE VALSAÍN (SEGOVIA)
Fernando de Antonio & Francisco Lara
Depto. Biología (Botánica). Facultad de Ciencias. Universidad Autónoma de Madrid. C/ Darwin 2, E-28049
Madrid. E-mails: [email protected]; [email protected]
Resumen: Tortula schimperi M. J. Cano, O. Werner & J. Guerra, una especie de afinidad
eurosiberiana con escasos registros ibéricos, ha sido encontrado en los Montes de Valsaín
(Segovia). En esta región del Sistema Central, que supone el nuevo límite meridional de
distribución peninsular conocida de la especie, resulta un musgo frecuente.
Abstract: Tortula schimperi M. J. Cano, O. Werner & J. Guerra, a mainly eurosiberian moss
rarely reported from Spain, has been found in Montes de Valsaín (Segovia province). In this
region of the Spanish Central Range, the new southern distribution limit in the Iberian
Peninsula, it seems to be a common moss.
INTRODUCCIÓN
Los Montes de Valsaín pertenecen al término municipal de San Ildefonso (Segovia) y
están localizados en la umbría de la Sierra del Guadarrama, a los pies del pico Peñalara (2.429
m). Comprenden tres cuencas hidrográficas con 10.672 Ha de superficie forestal dominada
por Pinus sylvestris L., con manchas de Quercus pyrenaica Willd. en las cotas inferiores. La
precipitación media anual de la zona parece oscilar entre los 724 mm de la Granja de San
Ildefonso (1.200 m) y los 1.328 mm de puerto de Navacerrada (1.800 m).
En este escenario se han encontrado varias muestras de Tortula schimperi M. J. Cano, O.
Werner & J. Guerra, un musgo que cuenta con sólo seis localidades conocidas en la Península
Ibérica, todas ellas circunscritas al tercio septentrional de España y a Andorra. Esta especie se
ha incluido en la nueva Lista Roja de briófitos de la Península Ibérica (Sérgio et al., 2006)
bajo la categoría DD-n (Datos Deficientes-nuevo taxón desde 1994 en el ámbito referido), ya
que su segregación taxonómica es muy reciente (Cano et al., 2005).
NUEVAS LOCALIDADES
SEGOVIA: La Granja de San Ildefonso, Jardines Reales, al oeste del Mar, 30TVL1527, 1-01-2007, F.
de Antonio. Montes de Valsaín, Valdeconejos, 30TVL1024, 21-04-2007, F. de Antonio. Ibidem, pista
de la Cueva del Monje, 30TVL1525, 21-04-2007, F. de Antonio. Ibidem, pista de río Peces,
30TVL0922, 21-04-2007, F. de Antonio. Ibidem, pista del Tío Levita, 30TVL1724, 22-04-2007, F. de
53
Antonio. Ibidem, sobre los Tobarejos, 30TVL1626, 22-04-2007, F. de Antonio. Idem, entre Puente de
las Quebradas y Prado Redondillo, 30TVL1623, 22-04-2007, F. de Antonio.
Los pliegos testigo se encuentran depositados en el herbario del Laboratorio de Briología
de la Universidad Autónoma de Madrid.
DISCUSIÓN
Tortula schimperi se conoce fundamentalmente de Europa Central, además de España,
Turquía y el Oeste de Estados Unidos (Cano et al., 2005). En nuestro país se ha citado en los
Pirineos, Norte del Sistema Ibérico y Cordillera Cantábrica (Cano, 2006; Casas et al., 2006),
en localidades situadas entre los 1.200-2.400 m de altitud. Parece, pues, una especie de
óptimo eurosiberiano con especial afinidad por el piso montano. Su hallazgo en el Sistema
Central supone un significativo desplazamiento del límite meridional de distribución conocido
de la especie en la Península Ibérica (Fig. 1).
Figura 1. Distribución conocida de Tortula schimperi en la Península Ibérica. La estrella indica la
situación de las nuevas localidades segovianas.
En los Montes de Valsaín, Tortula schimperi se ha encontrado en localidades
correspondientes a 7 cuadrículas UTM de 1x1 km y resulta localmente abundante, por lo que
puede ser considerado un musgo relativamente común en la zona. Aparece entre los 1.200 y
1.700 m de altitud, en taludes terrosos, sobre tierra acumulada en rocas y en el suelo,
54
removido o no, de pinares y melojares. Las especies acompañantes más frecuentes son
Aulacomnium androgynum (Hedw.) Schwägr., Brachytheciastrum velutinum (Hedw.) Ignatov
& Huttunen, Polytrichum juniperinum Hedw. y Pleuridium acuminatum Lindb.
Morfológicamente, Tortula schimperi se caracteriza por sus filidios estrechamente
lanceolados, de ápice agudo y a veces irregularmente dentado, con márgenes netamente
diferenciados desde la base hasta cerca del ápice en 2-3 hileras de células lineares,
biestratificadas en alguna de ellas; además, el perístoma presenta una membrana basal alta, de
(580)1.090–1.300(1.600) mm (Cano et al., 2005; Cano 2006). Los ejemplares recolectados en
Valsaín reúnen estos rasgos morfológicos, pero resultan variables en cuanto a la
diferenciación del margen filidiar. Así, aunque la mayoría de los especímenes examinados
mostraban las características previamente descritas, se detectaron casos en los que algunos
filidios presentaban los márgenes diferenciados sólo hasta la mitad de la lámina y otros en que
los márgenes eran asimétricos, de forma que en un lado eran biestratificados y en el otro
uniformemente monoestratificados.
AGRADECIMIENTOS
Este trabajo ha sido financiado por el Ministerio de Educación y Ciencia, proyecto CGL200403513.
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
CANO, M. J., O. WERNER & J. GUERRA (2005). A morphometric and molecular study in Tortula subulata
complex (Pottiaceae, Bryophyta). Bot. J. Linn. Soc. 149: 333–350.
CANO, M. J. (2006). Tortula. In: J. Guerra, M. J. Cano & R.M. Ros (eds.). Flora Briofítica Ibérica, vol. III.
Pottiales, Encalyptales. Universidad de Murcia, Sociedad Española de Briología. Murcia. Pp.: 146-176.
CASAS, C., R. M. CROS, M. BRUGUÉS, E. RUIZ, C. SÉRGIO, A. BARRÓN & F. LLORET (2006).
Aportaciones a la brioflora del Pirineo. Bol. Soc. Esp. Briol. 28: 73-86.
SÉRGIO C., M. BRUGUÉS, R. M. CROS, C. CASAS, C. GARCÍA (2006). The 2006 Red List and an updated
Check List of Bryophytes of the Iberian Peninsula (Portugal, Spain and Andorra). Lindbergia 31: 109-125.
55
56
Bol. Soc. Esp. Briol. 30/31: 57-59 (2007)
TRICHOSTOMUM TENUIROSTRE (HOOK. & TAYLOR) LINDB.
(POTTIACEAE) NOVA ESPÉCIE PARA A BRIOFLORA DE
PORTUGAL CONTINENTAL
Cecília Sérgio1, Montserrat Brugués2 & Creu Casas†2
1. Jardim Botânico, Museu Nacional de História Natural, Universidade de Lisboa / Centro de Ecologia e
Biologia Vegetal. Rua da Escola Politécnica, 58, P-1250-102, Lisboa, Portugal. E-mail: [email protected]
2. Botànica. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona, E‐08193 Bellaterra, España
Resumen: Se cita Trichostomum tenuirostre (Hook. & Taylor) Lindb. como novedad para
Portugal Continental, ampliando su distribución peninsular hacia el oeste.
Abstract: Trichostomum tenuirostre (Hook. & Taylor) Lindb. is reported as new to Portugal
Continental, increasing the Iberian distribution and marking its western limit area.
Trichostomum tenuirostre (Hook. & Taylor) Lindb. é um musgo circumboreal,
amplamente distribuído a nível mundial desde as montanhas tropicais até ao árctico mas,
tornando-se mais raro em áreas mediterrâneas. Além do hemisfério norte, esta espécie existe
também na América Central, no Brasil, Cuba, Haiti e no México onde tem sido referenciada a
var. gemmiparum (Schimp.) R. H. Zander, que apresenta gemas rizoidais (Zander, 1994;
Eckel, 2000).
Trichostomum tenuirostre é um musgo que se desenvolve nas fendas das rochas ou na
base de blocos em locais muito húmidos, em zonas de florestas e raramente em áreas
calcárias. Apresenta tendência acidófila e, nas outras localidades ibéricas, nomeadamente as
citadas para os Pirenéus orientais, as plantas encontram-se em zonas ricas em minerais. Esta
ecologia corresponde ao indicado para a espécie na Inglaterra (Hill et al., 1992), considerando
que este musgo requer rochas ácidas e, provavelmente, necessita de substratos mineralmente
ricos para se desenvolver.
Trichostomum tenuirostre tem uma vasta distribuição na Europa, estando indicada para
Portugal unicamente na Ilha da Madeira, como Oxystegus cylindricus (Bruch. ex Brid.) Hilp.,
embora algum material referido para esta ilha necessite de ser revisto. É um taxon cuja
posição taxonómica tem vindo a ser alterada e recentemente (Hill et al., 2006), integra de
novo no género Oxystegus [O. tenuirostris (Hook. & Taylor) A. J. E. Sm]. Na realidade os
dados moleculares indicam que T. tenuirostre está mais próximo de Tortella que de
Trichostomum (Werner et al., 2005).
57
Na Península Ibérica, esta espécie foi indicada em diversas províncias, apesar de poucas
citações terem sido confirmadas com a revisão do respectivo material de herbário (Guerra et
al., 2006), no entanto parece ter uma distribuição vasta nas áreas montanhosas, ainda que
pouco abundante. Conhecem-se de distintas localidades dispersas desde o norte, nas zonas
mais atlânticas em Navarra (Ederra, 1984), até ao sul na Sierra Nevada (Guerra & Gil, 1981;
Brugués et al., 2002) e em Badajoz na vertente norte-ocidental da Sierra Morena (Fuertes et
al., 1994), sendo esta a área mais próxima da localidade Portuguesa.
Em Portugal, Trichostomum tenuirostre foi encontrado numa região montanhosa a sul da
serra da Estrela no centro-este de Portugal a cerca de 500 m de altitude. Formava pequenos
tufos inseridos num talude rochoso bastante sombrio, com certa humidade possivelmente
proveniente de escorrências na época das chuvas, onde se depositam consecutivamente
sedimentos provenientes da mina da Panasqueira (minas de volfrâmio). As rochas do talude e
as fendas estavam cobertas de um depósito fino rico em metais, que serviam de substrato a
diversas espécies de briófitos. É de referir a ocorrência de Schizymenium pontevedrensis
(Luisier) Casas, Sérgio, Cros & Brugués, Cephaloziella stellulifera (Taylor ex Spruce)
Schiffn. e Lophozia excisa (Dicks.) Dumort. neste local e nesta ecologia. Esta última hepática
só se encontra referida em Portugal em duas localidades, uma na Serra de S. Mamede (Sérgio
et al., 1994) e outra na Serra da Estrela (Garcia et al., 2007). O aparecimento de C. stellulifera
e L. excisa associadas não é de surpreender visto serem também hepáticas que se encontram
frequentemente em zonas de minas, em escorrências de rochas ricas em metais. Podemos
ainda referir que foi nesta mesma região que há cerca de 15 anos, encontramos pela primeira
vez Mielichhoferia mielichhoferiana (Funck) Loeske (Sérgio & Casas, 1992).
Dada a particularidade das condições ecológicas onde esta espécie se encontra,
admitimos que se deve tratar de um musgo muito pouco frequente em Portugal e
possivelmente ameaçado, quanto ao estado de conservação, até porque não apresenta gemas
nem cápsulas. Torna-se necessário desenvolver novos estudos na região, não só para tentar
reencontrar esta espécie de Pottiaceae, assim como Mielichhoferia mielichhoferiana.
Esta nova localidade T. tenuirostre faz a ligação entre as restantes populações Ibéricas
com as da Macaronésia e América do Norte, correspondendo ao limite mais meridional da
espécie na Europa, assim com já foi referido, para M. mielichhoferiana (Sérgio & Casas,
1992).
Os detalhes sobre a nova localidade estão indicadas no espécime estudado:
Beira Baixa: Minas da Panasqueira, S. Francisco de Assis, talude junto à estrada, fendas das rochas,
nas escórias da mina, 29TPE0444, 500 m, 16.05.2002, C. Sérgio & J. Ferreira 12561 (LISU 198396).
REFERÊNCIAS BIBLIOGRÁFICAS
BRUGUÉS, M., C. SÉRGIO, R. M. CROS & C. CASAS (2002). Los briófitos de las zonas altas de Sierra
Nevada (Andalucia, España). Bol. Soc. Esp. Briol. 20/21: 1-7.
ECKEL, P. M. (2000). Trichostomum tenuirostre var. gemmiparum new to the United States. Evansia 17(2): 6162.
58
EDERRA INDURÁIN, A. (1984). Aportaciones al conocimiento de la brioflora de la España peninsular. Anales
Biol. 2: 265-272.
FUERTES, E., C. CASAS, R. M. CROS, A. EDERRA, J. MUÑOZ & R. OLIVA (1994). Aportaciones al
conocimiento de la flora briológica española. Nótula X: musgos y hepáticas de la vertiente noroccidental de
Sierra Morena (Badajoz). Bot. Complutensis 19: 45-58.
GARCIA, C., C. SÉRGIO & J. JANSEN (2007). The Bryophyte Flora of Natural Park of Serra da Estrela
(Portugal): Conservation and Biogeographical approaches. Cryptogamie, Bryol. (in press).
GUERRA, J. (2006). Trichostomum. In: GUERRA, J., M. J. CANO & R. M. ROS (eds.) Flora Briofítica
Ibérica. Vol III. Pottiales: Pottiaceae: Encalyptales: Encalyptaceae. Murcia, Universidad de Murcia,
Sociedad Española de Briología. pp. 76-83.
GUERRA, J. & J. A. GIL (1981). Aportaciones a la flora briofítica de Andalucía. I. Trab. Monograf. Dep. Bot.
Málaga 2: 13-26.
HILL, M. O., C. D. PRESTON & A. J. E. SMITH (1992). Atlas of the Bryophytes of Britain and Ireland. Harley
Books: Colchester.
HILL, M.O., N. BELL, M. A.BRUGGEMAN-NANNENGA, M. BRUGUÉS, M. J. CANO, J. ENROTH, K. I.
FLATBERG, J.-P. FRAHM, M. T. GALLEGO, R. GARILLETI, J. GUERRA, L. HEDENÄS, D. T.
HOLYOAK, J. HYVÖNEN, M. S. IGNATOV, F. LARA, V. MAZIMPAKA, J. MUÑOZ & L.
SÖDERSTRÖM (2006). An annotated checklist of the mosses of Europe and Macaronesia. J. Bryol. 28:
198-267.
SÉRGIO, C., M. BRUGUÉS & R. M. CROS (1994). Duas espécies boreais encontradas no Parque Natural da
Serra de São Mamede. Lophozia excisa (Dicks.) Dum. nova para Portugal e Racomitrium elongatum
(Ehrh.) Frisvoll primeira referência para o sul do Tejo. In SÉRGIO, C. Notulae Bryoflorae Lusitanicae V.4.
Rev. Biol. 15: 197-198.
SÉRGIO, C. & C. CASAS (1992). Mielichhoferia mielichhoferiana (Funck.) Loeske um novo musgo para a
brioflora Portuguesa. In: C. SÉRGIO, Notulae Bryoflorae Lusitanicae IV.1. Portugaliae Acta Biol. (B)
16:173-175.
WERNER, O., R. M. ROS & M. GRUNDMANN (2005). Molecular phylogeny of Trichostomoideae
(Pottiaceae, Bryophyta) based on nrITS sequence data. Bryophylogeny Symposium. Taxon 54 (2): 361368.
ZANDER, R. H. (1994). Trichostomum. In: A. J. SHARP et al. (eds), Moss Flora of Mexico. Memoirs of the
New York Botanical Garden 69: 228- 233.
59
60
XVI SIMPOSIO DE BOTÁNICA CRIPTOGÁMICA
Durante los días 19 al 22 de septiembre se celebró en León el XVI Simposio de Botánica
Criptogámica, en la sección de Briología se presentaron 26 trabajos, entre comunicaciones
orales y posters, que abarcaron distintos aspectos de la briología como: divulgación, ecología,
ecofisiología, biogeografía, taxonomía, filogenia, flora y bioindicación en ambientes
acuáticos y terrestres.
La conferencia plenaria sobre Briología fue impartida por el profesor Claudio Delgadillo,
de la Universidad Nacional Autónoma de México, sobre el tema Datos de musgos para la
biogeografía de América Tropical
Se celebró la Asamblea General de la Sociedad Española de Briología en la cual se
renovaron los cargos de la Junta Directiva. La vicepresidencia pasa de María Teresa Gallego a
Belén Albertos; la tesorería pasa de Marta Infante a Isabel Àlvaro y las vocalías ocupadas por
Javier Martínez Abaigar y Monserrat Brugués serán ahora desempeñadas por Rosa Mª Cros y
Juan Antonio Jiménez. A todos ellos nuestro agradecimiento.
El último día, la organización preparó un emotivo acto de recuerdo a la recientemente
fallecida Dra. Creu Casas, en el cual el profesor Xavier LLimona leyó una poesía que el
mismo escribió en su memoria y que abre este volumen del Boletín.
Agradecemos a los organizadores del simposio el trabajo realizado.
TESIS DOCTORAL
César Garcia ha obtenido el grado de Doctor en Biología (Ecología) con el trabajo
Briófitos epífitos de ecossistemas florestais em Portugal. Biodiversidade e Conservaçao, que
presentó en diciembre de 2006.
RESUMEN
Garcia, C. (2006). Briófitos epífitos de ecossistemas florestais em Portugal. Biodiversidade e
conservação. Tese de Doutoramento. Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa. 415
pp.
Keywords: Forests; Epiphytic communities; Bryophytes; Distribution patterns; Functional
groups; Fire; Conservation.
The main objective of the present thesis is to contribute to the knowledge and
characterization of the epiphytic bryological biodiversity of forest communities in Portugal.
61
Quantitative surveys were performed in 46 Quercus woodlands (Quercus robur, Q.
pyrenaica, Q. faginea, Q. rotundifolia and Q. canariensis), located in Sites of Natura 2000
Network. Surveys were carried in trees located within the woodland and in isolated trees
located in the periphery- the different expositions aspects of the trunk were taken into
consideration.
Qualitative surveys in different trees species and shrubs were elaborated comprising all
country. Special consideration was given to the diversity, composition and structure of the
woodland’s epiphytic communities, taking into account different organisms (mosses,
liverworts, lichens, fungi, and vascular plants), as well as, functional groups in accordance
with the phorophyte type and the woodland geographic position. The chorological spectrum
of the epiphytic species in each forest was analyzed and a national comparison for each
chorological element was performed.
The TWINSPAN analysis allowed the definition of woodland groups with similar
floristic characteristics. In addition the CCA and DCA analysis revealed a clear differentiation
of the phorophyte species and bryophytes communities. The IndVal analysis was used for the
determination and classification of the indicator species in the different groups of woodlands,
as well as, to determine the preference of the species in relation to phorophyte type and to
different trunk perimeters.
The effect of fire in the epiphytic communities in one specific woodland and the process
of recolonization (for a period of two years) were also studied. Furthermore, the dynamics of
these communities were monitored through permanent plots during five consecutive years.
The threat status and the distribution patterns of the bryophyte species were evaluated, and the
main threats to the maintenance of the epiphytic communities were identified. Suggestions for
the preservation of these communities are presented.
In this work, 199 bryophyte taxa were identified; of these 49 are new taxa to a specific
region, 6 species are new to the Portuguese flora and 1 species new to science.
PERSONALIA
Cecília Sérgio ha obtenido en diciembre de 2006 el grado de Investigadora Coordinadora
del Departamento de Biología Vegetal de la Universidad de Lisboa. Este nivel es el más alto
en la carrera de investigación en Portugal.
REVISORES DEL VOLUMEN 30/31
M. Brugués, M. J. Cano, R. M. Cros, A. Ederra, R. Garilleti, J. Guerra, F. Lara, J. Muñoz, F.
Puche, R. M. Ros, J. A. Rosselló, C. Sérgio.
62
Descargar