História La tercera guerra Carlina a Berga, l'afusellament de més de 60 republicans Ramon Felipó Berga i el carlisme El segle XI X fou un segle de gu erres i Berga fou escena ri de dos deis fets més embl emáti cs per vi olents : a la Primera guerra Carlina 0833 -1 840) la detenció i posteri or assass inat del capitá ge neral carlí , el Comte d'Es palla, a la rec tori a d'Av iá el 26 d'octubre de 1839; i a la terce ra Guerra (187276) I'a fu sel! ament de més de 60 sold ats republi ca ns dit s tamb é «volunt arios de la Li be rtad » i co neguts pels carlins amb el malnom de «cipayos» (A) , a la ca rretera de Berga a Bagá el 27 de marc,; de 1873; eren els defenso rs de la legalitat republicana, govern de Madrid d'aleshores. Só n molts els hi stori adors bascos o espanyols qu e neguen I'existencia (1) de la sego na guerra o deis Matin ers (1847-49) i diuen qu e va ser només un mov im ent in surrecc iona!. Fou un a guerra básica ment catalana; la quasi totalitat d'hi storiadors catalans sostenen la seva ex istencia; recentment Canal (2) la nega, pero en un a publi cac ió ant eri or mantenia la tes i de les tres guerres (3) El carli sme al Berguedá és poc estudi at av ui enca ra, Il evat del trebal! inedit d'A ntoni Gol sobre la darrera ca rlinada t Última Conju ració, Be rga 1873 (4). Va participar en las tres guerres i en políti ca, dos diput ats a Madrid pel districte de Berga foren carlins : L1uís Ma ri a L1 aud er (5 i 3) al 189 1, fund ador de El Co rreo Espa ñol a Madrid i propietari de l Co rreo Ca talá n des de 1878 1902 , fu ndá també La Hormiga de Oro C1libreria i editori al qu e enca ra ex isteix al Portal de I'Ángel de Ba rce lona) Un altre diputat carlí pel Be rguedá va ser Mari ano Bord as, elegit per la So lid aritat Ca talan a de 1906. Medalles de Berga commemoratives de 27 de mar~ de 1873. ARXIU Caps Carlins catalans a la tercera carlinada hi ha Savalls I Huguet. ARXI u ble del dese mbarca ment a San t Ca ri es de la Rápita i de la guerra deis Matin ers), Joan 111, el se u fil! Ca ri es VII. Aq uest fou el p retend ent a la terce ra ca rlinada (faré se rvir la grafi a catalana per des ignar els pretendents ca rlin s i la deno minac ió de reis). La terce ra guerra va esclatar després que el se temb re de 1868, amb la revolució de la «G lori osa», fos expu lsada d'Es panya Isa bel 11 , reina de no massa bo ns records pe r a ningÚ,Ja que era un a calami tat en prácticament tots els aspectes, que no va d ubtar d'apropa r-se all pretende nt ca rlí quan vivia exili ada a Pa rís (6, 7,8 i 9). A Espa nya es va intentar, al nove mbre de 1870 i amb Amadeu de Saboia la in staurac ió d'un a nova din asti a que va fracassa r, i finalment 1'1 1 de febrer de 1873 es va proclamar la primera repúbli ca . EIs pretendents carlins al tron d'Espanya El prime r, Caries V (germá de Ferran VII), que ini ciá la din asti a amb la primera guerra. El seguí el seu nI! Caries VI, (responsa L'EROL 39 . Donya Blanca - o Maria de les Nieves. ARXIU Savalls. ARXIU Huguet. C ules VII va ini ci:u la guerra a Euskal Herri a (13) i Calalun ya, amb el cril de «fora el rei eSlranger» eliri git contra Amaeleu el e Saboia, co ntinuant-Ia co ntra la primera repúbli ca i el seu cosí Alfons XII (fi\l d'lsabel 11 ) El 1873 fou nomenal cap il á ge neral a Catalun ya el els ca rlin s el germá de Caries VII , Alfons Ca ri es ( 10), casat amb Ma ria el e las Nieves de Braganza (co neguela també com a «Do nya» Blanca). En morir el 193 1 el lill el e Ca ri es VII , Jaum e 111 , va se r proc1a mat rei Alfons Ca ri es. El se u «regnat» pero, fou efímer, .i a qu e moriri a al co men~a m e nt el e la elarrera guerra civil (1936-39) se nse el eixar successió. En I'é poca de la ler- ce ra ca rlinad a era co negu l amb el nom eI 'A lfons, pero he preferit usa r el no m eI 'A lfon s Carles.ia que és co m va passar a la hi storia en ser procl amat el 1931 rei de la din as ti a ca rlin a. Després, els pretend ents ca rlin s se ri en els Borbón-Pa rma (Xavier i Ca rl os- Hugo) (I 1) , pero aixo J3 és un a altra hi storia. La esposa d'Alfons Caries , Ma ri a de las Nieves, va esc riure unes memori es ( 12) publi cades en dos volums (un el els qua ls ed itat a Madrid el ] 938 a la zona republicana i en plena guerra civil el el 36-39 mentre el se u marit i rei ca rlí era un impo rtant in sti gador del cop d'estat militar co ntra la 11 República). Ex isteix també un pamf1et apocrif i burleta publi ca t el 1875 atribuit a «Donya» Blanca (13), que expli ca una ve rsió el e la seva estada a Catalunya barrejant la rea litat i la fi cc ió. Una altra nove l·la sob re la terce ra carlin ada a Berga és Hi storia ele un Fusilaelo, conlaelo po r él mismo (14) i la ded icada a La Heroína ele Cas lellfo rl (una dona que , fentse passar per home, es va incorporar als ca rlins, fet cert (i que co nté diverses referé ncies berguedanes (15) A Catalunya, al si el el bándol ca rlí hi hagué un a picabara\la entre Alfons Ca ri es i Sava \l s (2,8,16, 17 i1 8) per la direcció el e la guerra i, de fet, pe l propi coman dament de les forces. Lassassinat deis rep ublica ns va se r utilitzat co m un element més en la \Iuita perso nal entre Savalls i Alfons Ca ri es; el general Sava ll s era reco mpensat a cada victori a per Ca rl os VII (C), que no feia cas el e les queixes del seu germá Alfons Ca ri es quan Ii eleia qu e no Ii obeia les ordres. ARXIU I.:entorn bergueda i la III Guerra Carlina Maria de las Nieves. ARXIU 40 L'EROL Berga era aleshores un a vil a fortificaela i c1au del mi g Piri neu. Hav ia estat ca pital de la Junta de Berga deis Carlins a la primera guerra i, per tant , era cobejada per a ser ocupada. No farem esmenl a la possibilitat que hi hagués hagut una tra"ic ió de dins el e Berga per facilitar I'e ntrada als carlins. El posterior setge a qué Berga fou sotmesa I'estiu ele 1873 per I'exe rcit ca rlí provocá molles calamitats a la poblac ió; les incursi ons mililars, els assassi nals i les ve nj ances feren nombroses víctimes, i se rIen cremades i elestruIel es mol tes cases, co m les ele! ca mí el el Rose r, pel Xic de les Barraquetes. Ramon PUJol i Th omas, batlle de Berga, esc riu el 7 de juny d e 1877 a EL Bergadan, dedicat a festejar el títol de ciutat per Berga: «... Y al en traren las recientes dolorosas circunstancias (fent referéncia a la tercera carlinada), que como nuestros conveci nos deploramos por ser demasiado marcadas las hu ellas, nos abstenemos e/e e/ar detalle ninguno por ser súper abundante el consignarlo ... ». La destrucció va ser tan gra n que, 44 anys després, el Pare Postius (19) a la seva guia de Queralt no s'atrevía e ncara a parlar de la darrera carlinada. Loctubre de 1874 en Rafael Penina (O) escrivia una carta al director de La Correspondencia Espaiíola refere nt a la situació de Be rga: «... se si tua ron alredee/or de Berga y empezaron con el mayor vigor contra esta plaza el asee/io más fo rm al y riguroso que darse pI/ eda, concentrados en Olvan, Cironella, Casserres, Cercs pu eblos a e/os o tres horas de Berga, los ca rlista s al mando e/e Alfonso (Alfons Caries), Sava ll s, Auget, Tristany, Miret, Calceran.. apellas si e/ejan a la Villa (Berga) Wl momen to e/e descanso ... la villa es tuvo completamen te incomunicada con el resto de España durante 28 días .. hacía 15 días que faltaba completamen te la carne, el vino, el aceite .. pudiéndose alimen tarse tant o la guarni ción como el vecine/ario con patatas y pan de maíz .. cada día nuevas peti ciones e/e rendición, cada noche Wl asalto y siempre por e/oquier no se oía más qu e noticias a wal más alarmante sobre el esta do e/e Barcelona y la situación del Ejército Republicano ... los muchos ca rlista s que hay en la vi lla, corrían alborozae/os de una y otra parte se e/aban recíprocamente la enhorabuena del próximo triunfo e/e su causa, ... pienso olvidaban ... qu e Berga albergaba un Batallón .. .que estaba e/ispuesto a perecer de hambre antes qu e capitular a derramar la última gota de sangre antes qu e cee/er. .. ». diputacions; només Vallverdú (24) diu qu e eren de les comarques de Tarragona. EIlloc del fet és entre Berga i Bagá -tots els historiado rs hi estan d'acord-, a I'actual terme municipal de Cercs o Guard iola , o a I'a ntic terme municip al de Sa nt Juli á de Cerdanyola; uns diuen al Pont de Raventí, altres al Pont de Guardi ola o a sota la Conso lació. Tampoc no hi ha aco rd sobre el nombre exacte d'assassinats. Uns parlen de 60, altres de 70 o 73, peró el que és cert és que els berguedans repub li ca ns pogueren ser alliberats pels propis ca rlins de Berga. Aixó demostra que per sobre la id ea política va prevaler la identitat d'una petita comunitat, cosa que també es pot observar en d'altres acc ions militars del segle XIX i fins del XX. La pertinen<;a s'anteposa a un a comunitat com Berga, en aquest supósit , a la fidelitat ca rlin a. (22) La primera reacció que sorpren és la del propi Alfons Carles, en carta de queixa co ntra Savall s al seu ge rmá CarIes VII sota I'ep í- ciarnos que Berga era mlestra.. acababa de capit ular. .. entre las nu eve y e/i ez de la noche de 27 e/e Marzo de 1873.. el único punto fortificado, el castillo, resistía desesperae/amente ... Miret adelantase ... para animar a los defensores e/el cuartel a que capitulasen ... y dándoles palabra de honor, e/e Alfonso, e/e que todos tendrían salva la vida, inclu so los Cipayos ... » després expl ica el seu pas per El que en diuen els historiadors i la premsa DeIs «voluntarios de la Libertad» assassinats a la sortida de Berga, el Llibre Verd de l'Ajuntament de Berga (20) diu que eren «Targarones», com també Penina (21); Vilardaga, que eren anomenats popularment «Batallón e/e Targarona» (22). (Consta un Francisco Targaro na com a coro nel del Batall ón Franco de Vo luntarios de Cataluña de la Excma. Diputación Provincial de Barce lona (23) en un in ve ntari de lliurament de material a Joa n Martí, «el Xic de les Barraque tes». El Diari de Barcelona, al seu almanac de 1874, afi rma que eren membres del Bata ll ón de Vo luntari os Francos de Catalun ya; a la GEC (A) s'exp li ca que els cipayos eren voluntaris de la lIibertat de les Amb aquest comenta ri denunciava el General Savalls per ['atrocitat comesa i lam enta els afusellaments amb dues argumentacions: primer que les seves ordres no es respectaven, (per tant , és un element més de la crisi en les relacions Alfonso Carlos i el General Savalls amb la problemática de la discussió de qui té el comandament efectiu i I'a utori tat); segon, no se r ateses les necessitats esp irituals deis afusell ats. Les guerres Carlines, co m totes les guerres civils espa nyoles, ere n brutals i sense pietat. EIs arguments d'Alfons CarIes pod ien ser normals a I'e poca entre militars, peró avui dia no; serien més av iat vergonyants. No critica les execucio ns en cap mome nt de més de 60 homes pel sol fet de matar presoners, sinó que es queixa al seu germá i pretendent ca rlí que Savalls va posar en dubte la seva autoritat i els va matar se nse sagraments (la fe era molt important pels carlins , el seu vel llema era Déu, Pátria, Rei i després Furs). La esposa d'Alfons CarIes, Maria de la Nieves, a les seves memóries diu (12) «Cual no f ue nu es tra alegría wando co rriendo a nuestro encuen tro, vino Miret (C) a anun- Miret. ARXIU graf de «Expos ición y ac usación contra el General Savalls» de 8 de ge ner de 1874 (16), on diu «Después de la toma e/e Berga, el27 e/e Marzo de 1873, en que yo hice gracia de la vida a los prisioneros rendie/os bajo es ta ga rantía; al e/ía siguiente, comprom etiendo mi palabra de honor, Savalls hizo fusilar sobre el mismo camino e/e Bagá, durant e la noch e, y sin confesión, a 60 Voluntarios republicanos; habiene/o ll egado esto a mi conocimiento extrajudi cialm ente al siguiente día». Berga, que acabava de rendir-se als carlins, i afi rma que a Bagá es varen assabentar de ((el acto infame y bárbaro llevado a cabo por Savalls, quien hizo fusilar traidoramente, a su retagIlC/rdia, a sesenta Voluntarios de la libertad, Cipayos, que se habían rendido confiando en la palabra de honor de Alfonso» i continua criticant Savalls pels assassin ats i diu que el seu marit, consternat , va deixar en lIibertat els altres presoners lIiurant- los un duro a cadascun d'ells, encara que molts, diu Maria de la Nieves, es varen allistar amb els carlins. Aixó és una altra de les argu mentac ions ca rlines contra els assassinats. El fet qu e molts d'aquests homes es podien fer carlins tampoc no es critica, ni I'assassin at com una mort injusta, sinó la possibilitat de tenir més homes per la guerra, cosa que també exp liquen d'altres historiadors. De Bolos (25) critica la carta d'Alfons Ca ries al se u ge rmá Caries VII pels fets deIs assassinats de Berga i afirma (26), en referir-se a I'ocupac ió de Berga « ... Catorce horas mortales duró la lu cha en que se distingui ó pOI' su arrojo Miret .. hicimos mil pri sioneros, apoderándonos de 1.800 fusiles y muchos pertrechos de gue rra .. .». L'EROL 41 Melchor Fe rrer (8) diu «En este mism o día las fuerzas mandadas por Vi/a de Prat se apode raron de Bagá .. » i afirm a que l'e nrabiada d'A lfons Ca ri es amb Savalls no va ser per un a crisi d 'a ut oritat sinó per la inhumanitat de l'acte d'afusellamenl. D'a ltres historiad ors ca rlins simplement ignoren els fets, com Brea (27) , qu e, en el seu llibre a ravo r de les victóries de Caries VII, explica co m els eli aris republicans es va n fer ressó de l'entraela ca rlina a Berga «... No se comprende como habiendo más de treinta batal/ones del ejé rci to y algunos cu erpos francos estén los facciosos apoderá ndose impunemen te de poblaciones ... la entrada de los ca rlista s en Berga es W1CI vergüenza y un verdadero escándalo qu e no hal/am os pa labra s para ca lificarles ... », fa una ll oa a l'ocupació de Berga; manifesta que fou Sava lls qui organitza l'atac de Maní Miret i Francesc Auget (C) i qu e Berga era defensa d a pel gove rnador republi cá Ram on Moral es , pero no fa referencia a l'assass in at deis Voluntari s. El ca rlí Peña (28) tampoc fa referencia als assassin ats i diu «... Alfonso Ca rlos y Sayal/s ... el 27 el asalto y ocupación de Berga ... Y con la indisciplina qu e minaba el Ejército de la República, entregado a bárbaros excesos de toda índole y no sólo de insubordinación si no incluso de ases inato de sus jefes ... » i aixó ho contraposa a la s uposada joia que hi hav ia els pobies de Catalun ya quan enlrave n l'A lfons Ca ries i Maria ele la Nieves, de fet fa una análisi básicament contrária a la resta . AItres hi sto ri aelo rs també ca rlins com Clemente (29) «... Alfonso Carlos conquista Igua lada y Berga y ga na las accio nes de Casserres y Sa nahuja... » O Pérez-Nievas (3 0) « .. en Ca talwia continu aba tambi én el avance enforl11 a de victorias a pesar de los enfre nt amientos cnt,'e e/ propio Infant e Alfonso Ca rl os y el guer rill ero Sava ll s. El hermano del rey co nqui stó Igualada y Berga , ga nando una importan te batalla en Alpens contra más de 1.500 soldados» i no fan cap referencia als afuse ll aments deis preso ners per Savall s. Sego ns Pru nés (31) en el se u 11 ibre «... El tcnient e j acas, con va ri os oficiales más,fueron cnca rgados por e/ Infant e de hacer llegar a todos los prisi oneros, soldados y Cipayos, así como oficia les, el ofrecimi ento de qtl e podían escoge r entre integ rase en las fi/as ca rli stas o irse a sus casas. A los qu e deci diero n alistarse, se les res petarían el grado los derechos adquiridos en el otro ej ércit o. Fu ero n ba stantes los qu e aceptaron. Dejando tIna guarnición en Berga, los ca rlistas ascendi eron sigui endo e! curso del Llobrega t... » i co ntinua ex plicanl que després Alfons Ca ri es aniri a cap a Puigcerdá. En Vilard aga (32), a la Hi storia de Berga diu «, Se los l/eva ron pri sioneros, asesinando cntre Cercs (Pont de RaventOy Guardiola por 42 L'EROL Alfons Caries I Maria de las Nieves amb els uniformes de la tercera cartlnada a Catalunya. ARX IU orden de Sayal/s a 67 hombres de la compaiiía de Targarona ... produjo un movimiento de indignación en toda Espmia y aún de todo el mundo civi/izado, y fu e la prim era causa de que los ca rli stas no lograran ja más ganar la vo lt!l1tad de los habitantes pacíficos» a Las Efemérides Bergadanas (22 ) afirma: «La co mpañía de Voltlntarios bergadanes qu e también iba prisionera, no tuvo un igual fin desgraciado, porque a el/o se opuso tenazm ente y sable en mano, e! bergadán D. Buenaventura Espelt (alias Pansa) queformaba en las partidas carlistas con empleo de Coronel de Cabal/ería». El comandat De la Llave (33) diu (de 27 de mars de 1873 la vil/e fut prise par les carlistes et la ga rni son refugi ée dans la caserne de San Fran cisco (E) finit per capituler, ce qui n'empécha pas Sayal/s de faire fusil/er 73 prisonniers it la so r/i e des go rges de la Consolation; le lendemain meme de leur entrée, les carlistes battaient en retraite á l'approche des colonnes des brigadiers Martinez Campos et Cabrinety» Noguera explica (21) (( .. . Berga era defensada per 500 soldats regulars i quatre companyies de «Voluntarios de la Libertad»... comandats per Mora les R.J . Penin a, un d eis defensors de Berga en aquesta ocasió , parla de quatre classes de tropa : exercit naci onal , voluntaris de Targarona, voluntaris de Berga i uns 25 paisans .... Va ser en aquesta precipitada fugida qu e els homes del sanguinari i indisciplinat Sayal/s van matar prop de can Pandola, quatre Cipayos a cops de baioneta i el/ mateix va f er matar a trets un grup de voluntaris prop del Pont de Rerventí; 83 morts segons Penina, 67 segons Vilardaga, ent re ells el berguedá Lluís Orriols ... ». En Gol (4) diu «.. a les quatre de la matinada e/el e/ivendres 28 de mar,." arriben a Pont de Rebentí, peró e/esprés de poca es tona .. emprenen la marxa cap a Bagá ... senten un nodríssi m ti roteig, al qual concedeixen poc importáncia, ... a les poques hores e/'arribada a Bagá els será comunicada la consternadora noticia: Sayal/s ha afusellat sense contemplació seixa nta Cipayos que s'havien entrega t... ». Pedrals (34) diu «... el 1873, es produí a prop del Pont e/e Guare/iola /'a ssassi nat de 67 presoners qu e els carlins ha vien fet a Berga; l'ordre la va donar el general Saval/s» . A la gui a de muntanya de CA Torres (35) s'explica «... més tard, el 26 de mar, segü ent, hi entraren les partides comandae/es per l'lnfant Don Alfons, Saval/ i Miret. El sanguinari Saval/s feu fus el/ar 68 voluntaris entre Cercs i Guare/iola ... ». Grabolosa (36) manifes ta que Alfons Caries va fer alliberar la resta de presos republi ca ns i qu e els assassinats foren 60. Vallverdú (24) explica que el capitá general republi cá Juan Contreras va suprimir en un ban titul at (Catalanes» tots el diaris carlins, obligava els batlles a remetre-li una llista nominal de tots el individus fu gits , dissolia les juntes Carlines i manava obrir expedient a qu alsevo l veí que propagués rum ors o aJud es als carlins. El decret aca bava prometent concedir una pensi ó de sis rals di aris als famili ar deis Voluntarios el e la Libertad, i acaba di ent « .. . EI capitit general intentava justificar aquesta e/uresa pe! maltractam ent donat per Sayal/s als liberal s de Berga, quan rendí la pla,a i afusellá, segons el ban, 60 voluntari s tarragonins ... » i afegia« el31 e/e mar( unes instru ccions del ministre de guerra tipificaven la classe de deli cte comés pe/s carlins. S'ordenava als governadors militars de cada districte la fonnació e/e "ápids consells de guerra als acusats ... » Manifesta Garrabou (37)) mentrestant, Sayal/s es troba va amb e/s princeps iban punt aqu es ts, des prés e/'en trar triomfalm ent a la ciutat, se'n retirari en, féu afusellar seixanta Cipayos amb tot i qu e alguns havi en decidit de passar-se a les files Carlines... Alfonso Carlos, desolat, no sabia on gi rar- se; Sava l/ s impitvid, es limitél ordenar al batl/e e/'un poble veí que f es enterrar els cadél vers». Canal (2) no recull els assassinats peró explica ( ... las tropas carlistas atacaron algwlCls poblaciones e/el norte y cent ro de Catalwia, saldándose los lances con victorias, como en Berga en marzo y en Igualada en julio - los asaltantes abandonarían es ta s poblaciones, al cabo de algunas horas - ... » Al peri ódic La Hornaguera Bergadana de 8 de juny de 1873 llegim « De todo el mundo sabida es la catástrofe que cayó sobre esta desgraciada población los día s 2 7Y 28 del fen ecie/o marzo wando la entrada de las Juerzas carlistas al mando de Savalls ... abiertas están minias llagas de los heridos;fresca la memoria de los tristes rewerdos de las víctimas que exhalaron el último suspiro por estas calles y sus aJueras, presente aunla inJausta nueva que lu ego recibió el vecindario de los Jusilami entos de los vollll1tarios Jrancos (en el camino de Bagú, ... vemos aún las ruinas de los ediJicios incendiados ... multitud de Jamilias reducidas a una suma miseria ... hu ellas de proyectiles por todas di recciones y pOl-ji n el espanto, el horror y la desolación» (F) L'A lmanac del Diari de Barcelona de 1874 diu «... Al ,-ctirarse de Berga asesinaron, los carlistas, a la salida del estrecho de la Comolación a 73 prisioneros del «Batallón de Vollll1tarios Francos de Cataluña» y algunos individuos de la compCl/lía movilizada en aquella zona». A La Campana de Grácia, de 6 d'abril de 1873, sota el titol de <óometent¡¡, lIegim u ... i al abandonar la població carregats de batí i més de 200 presoners ... després de ca- pitular i deposar les armes per obtenir la llibertal. ... En el Pon t de Raventí, seixanta Jills del poble, queien vilm ent assassinats. Sobre sos cadelvers es tirari en una manada de corbs. La carretera qll edú coberta en pocs moments de trossos de carn humana i sobre aquella horrorosa ca tifa de cervells, de bra(os, de cames i de trossos d'uniformes Jeren posar-hi els demés presoners, perqu é respecte a son provenir, con cebessi n Wla hermosa espera n(:a ... ». El Oiari de Barcelona de 31 de mare; de 1873 d eia uLos carlistas salieron con los prisioneros y el convoyen dirección a Serchs al saber que llegaba la Columna de Cabrinety que les picó la retaguardia. Al llega r al estrecho de la Consolación, ... Ju eron inhumanamente Jusilados en dos o tres pelotones los prisioneros pert eneci ent es a la compañía del Batallón Fran co de Cataluña. La misma suerte iban a suJrir los individuos de la compaMa de Voluntarios mo vi lizada en Berga , cuando se interpuso dos cabeci llas, padre e hijo, naturales de aquel/a vil/a (Berga) dici endo a Saval/s que de ninguna man era permitirían que se llevase a efecto el Jusilamiento de aquel/os hombres y que ant es mori rían ellos. Esto salvó a todos aqu el/os infelices que Jueron puestos en libertad con los demás individuos ... ». EI2 d'abril veiem a la portada del maleix diari el ban de! gen e ra l Juan Contreras que proclama «Soldados, vu estros compafieros de armas, los voltUltari os de la república, han sido vilmente Jusilados por Savalls ... En la esperanza de que de esta manera seréis más débiles en el combate y dejareis cobardemen te abandonados a aqu el/os voluntarios defensores de la libertad. Rechazad las condescendencias que parece conceder ese asesino (Saval/s) qll e pretende manchar vuestra honra con un estigma de inJamia ... » i també publica el Oiari de Barcelona un Ban que el 30 de maig de 1873 va dictar a Casserres e! mateix Conlreras contra la insurrecció carlina. Conrad Roure en un deIs seus anides publicats I'any 1926 a El diluvio, recollits en lIibre per Josep Pic (Eumo, Vic 1994), diu «... al retirarse de dicha localidad (Berga), siguiendo aquella táctica inhumana peculiar, en el paso llamado la Consolación Jusilaron a setenta y tres prisioneros que se llevaban de aquella villa. En la acción de Bergalos carli stas tuvieron diez muertos y seis heridos, y los repllblicanos, además de los desventu radas prisioneros asesinados, quince muertos y veinte heridos ... ». Caries VII va donar I'ordre de fer una medalla commemorativa de Berga en recordane;a deIs fets de I'ocupació de la ciutat, tot i que va ser efímera, ja que els carlins expoliaren tot e! que pogueren, armes i municions principalment, destruirien el que no pogueren arrabassar, pero no pogueren mantenir I'ocupació de Berga com en temps de la primera Guerra. Carlos VII, el rei carlí d'aleshores. ARX IU Els Fets segons el Llibre Verd de l'Ajuntament de Berga El Llibre Verd (20), llibre de fets notabl es redactat per varis cronistes deIs segles XVI II i XIX de Berga, es guarda a I'Arxiu Historie de la Ciutat u... Amaneció el día 27 de marzo, día señalado por los carlistas, para hacer entrada en esta Villa, ... hubo alguna resistencia (especialmente por los voluntarios Targaronas. Miret era el encargado de dar el asalto con lUlaS SO carlistas, facilitando su entrada él haberse incendiado la casa de Galard y Juan Subirana junto a la Puerta de Sallagossa (actua l Pla(a de les Fonts). Saltaron estos las barricadas y retenes, mientras todas las Juerzas de Berga se concentraron en el cuartel de San Francisco (E) en algunos pasos retenes cubiertos de Targaronas a quienes se les intimó la rendición bajo la palabra (Este Juerte donde se había reJugiado el comandante con la guarnición y muchas Jamilias. Capitulase el mismo día la libertad de los acuartelados por el comandante militar O. Martín Miret, que Jueron realmente libres, menos un pelotón de voluntarios Targarona s que Jueron vilmente asesinados dándoles muerte cruel. o. AIJonso, hermano de o. Carlos y O;la. Blanca acompañados de Savalls entraron en Berga a la una de la noche de paso para Sercs (ara Cercs) y Guardiola. Al día siguiente se dio cu enta del Jusilamiento de 68 vo luntarios Targaronas en las inmediaciones de Guardiola por orden de Saval/s, pudiéndose salvar solamente la ronda de Berga que debían suJrir la misma suerte pero Plldo alcanzarles el perdón. A las nueve o diez de la ma;lana el Brigadier Cabrinety... con 1.000 hombres desalojó a los carlistas de Baga y los empuJó ha cia las montCl/las. Casi coincidió con la llegada del Capitán General O. Juan Conteras ... No pasó mucho tiempo que estando sinjeJe el regimiento deliberadamente llegó su Coronel o. José Pavia ... Mas tarde pudo conseguirse una rebaja de la multa del General Conteras ... Así las cosas ... Jueron destinados por el Gobierno Militar de Barcelona 1.200 plazas de voluntarios mandados por el Coronel JeJe o. Juan Martí (alias) Xic de les Barraquetes, cuyos actos de barbarie, de rapiña e insubordinación acompañados de exigencias y brutalidades acababan de precipitar nuestra pobre Villa, siempre recordaremos con horror los nombres de Aviñó, Roldán y algún otro de sus jeJes de triste memoria que hería cada día el sosiego de esta Villa y su comarca . ... En el mes de octubre de este año volvieron a abrirse las escuelas públicas aunque sin los maestros emigrados ... Los sacerdotes de esta Vil/a casi habían todos desaparecido .. . y al volver aparecieron disfrazados por algún tiempo. El cura párroco todavía no había vuelto y vivía en el seminario de Solsona . ... A las consecuencias del 27 de Marzo deben añadirse la tentativa de entrada de los carlistas que se realizó en la jornada de San Jaime, que Jue sostenida por nuestro bravo Coronel D. José de Pavia, qui en, estando decaído por su terribl e enfermedad que le aquejaba, daba sus providencias militares a caballo acudiendo a todos los puntos y contestando a los partes de rendición de o. Alfonso y Mire/. ... Llegó por otra jornada terrible.. . la del 10 de Agosto ... en cuyo día fue incendiada la barriada (camí del Roser) por el Xic de les Barraqu etes a consecuencia de una brusca L'EROL 43 salida pOI-la pu erta de L/adó creyendo qu e iban a desalojar a los carlistas de aquel barrio .. pegaron fu ego a las casas saqueando lo que pudieron y escapándose los carlistas escondidos. Poco tiempo despu és se había recogido en esta Villaun{orastero necesitado procedente de Vich conocido por Bach qui en, disfrazado de peregr in o, aparentaba tomar cartas por los ca rlista s. Pero en la cárcel con él, otros dos individu os el Cura del Regimi ento de Extremadu ra y D. Ramón Escobet, en quienes se había sospechado compli cidad de traici ón de la entrada del 27 de marzo es taban encarcelados y escondidos. Una idea sal vaje de los barraquetas tent ó y provocó una venganza y rep resa lia del Jusilami ento de los Targaronas, y meditándolo allá en $Ces adentros y sin comunica r el plan a nadie unos Cl/an tos{orzaron la cá rcel y obligaron al alcaide a qu e les entregase al preso Bach y los otros dos Sólo pudo ser habido el primero, qlie Jue condu cido y Jusi/ado bárbaramente frente la pl,erta del cementerio. Lance horrible y altament e crimina l que Jue corregido inm ediatamen te pero no castigado como se merecía. En e{ec to: Sabedora del hecho la robusta guarni ció n de ésta, qu e por Jort un a se encontraba aumentada con W1 Batallón volante en esta villa. Al toq ue de {{ amada y tropa acudieron enseguida todas las Ju erzas ala Plaza del Va 11, en dondeJu eron desa ,-mados todos los barraqu etas más co nfli ctivos y puestos al Cuartel instneyéndoseles sumario de hecho» . Les penalitats d e Be rga no acabarien aquí , to rn arien els carl ins a intentar ocupar la ciutat, aq uest cop sense éx it i Berga seria sotmesa a un terribl e setge. Sava ll s es retractari a un any després demanant perd ó a Alfons Ca ri es, en una carta datada a Sod upe el 20 de febre r de J 874 me recibió el Rey y me castigó como padre .. ahora sólo deseo ... , co mo cató li co y buen cristian o, se digne a perdonarais Jaltas y corra W1 velo a las oJensas qlt e le haya injerido .. humill ado a los pi es... pide perdón y besa Vu es tra Alegusta mano... » (37) « .. Conclusió Els hi sto riad ors ca rlins tend eixen a n o fer cap esme nt deis assassinats deis voluntaris republi cans, peró, curiosam ent, els que en són més críti cs , pe r dife rents raons, són els ales ho res «1nfants Carlins» Alfons Caries i Maria de las Nieves . A la darrera gue rra, els carlins no domina re n Berga, con en les anteriors, potser per les atrocitats comeses, com el fet aquí relatat , peró potse r pe rqué ja Be rga co menc;ava a se r una soc ietat e n transformació industri al. Be rga tindri a després diputats carlins, peró les coses canv iaven i a la tercera guerra la cap ital ca rlin a a Catalun ya no és Berga 44 L'EROL 27 Con una conduela rranca Con Savalls van en campana Don AHonso y dona Blanca. • 3;$ L o:; l)l'dV v S tl t) I¡UI ~c t: I'lJ a Cansan en sus siliadores Espantosa mortaldad. il:S L.uu JU IJ IIO stu ig ua l El pueblo barcel onés Proclama la federal. 34. La. Lr u prt a l CiHI I::iUlO a r ranca Una vi s losa ba nder a Yel m .• nlo de dori a Bl ii nca. Part d'un Auca amb dibulxos de Donya Blanca i Alfons Caries. ARX IU com a la primera guerra sinó OIOl La multa imposada per la seva ocupació (4), i el mal rec o rd de l setge i de les partides Carlin es, no es pOl dir que fessin a Berga lliberal o republicana sinó que, simplem ent, Ja no voli a se r carlina pel deso rdre que aixó significava, alhora q ue comportava enormes p atiments económics, fam i calamitats. Cal dir com a fet simptomátic d'identitat berguedana, qu e la companyia de Vol untaris b e rgu eda ns p resone ra fos al1ibe rada per Buenaventura Espe1t (22), Ara b é, semp re queda algú irreductible i e11900 encara en Josep Grandia, el Nai de Val1cebre, (8, 31 i 38) es voli a aixecar com ho feren a Badalo na p er Ca ries VII fent el darrer aixecament carlí , tot i estar desautoritzat per Caries VI l. Les reaccions a aquesta atrocitat son recollides per nombrosos autors, p eró a Berga n o hi ha cap monument que ho recordi, al contrari de Llaers al Ripollés (25, 26, 39 i 43 ) on fa décades que hi ha un m o nume nt als aruse ll ats del 17 de julio l de 1874 pels carlins , tot i no tenir aquest fet la transce nd éncia del de Berga, per la quantitat i per la difusió, malgrat que una mort sempre és una mort. Notes (A) .Cipayos. es mOl despectiu, signin cavasolda t de la india que lIuita cont ra el se u propi poble, (actualment encara es fa servir co m un insult a Euska l He rria, per designar als m embres de la po licia basca) Alcol'er MolI , Fabra, Corom in es o el Diccionari d e l'lnst itut utilitzen aquesta parau la amb el mate ix se ntit de la GEC. (B) aquí pe r Euskal Herria s'ha d'entend re les tres prol'íncies basques del Sud i Na barra. (C) Ca ries VII , (4 0) con cedí a Ma ní Miret c1lil 61 de Vescoml e de Castellfullit (lS74 ), i a FrancesC/\ugue t i Serra el de Marqu es de Mon tel'iñedo (IS75). * Maní Miret, ( 17) ha via esta se minarista ( IS) cap de la primera Brigada (dila de Ba rcelona) amb set batall ons (25 ) Brigadier Carlí, s'exi liá a Fran, a i el ge neral Ji bera l Ma n ínez Campos Ji reconegue la grad uac ió i passar a lIuitar a Cuba moria Barcelona IS95 (41 ) • Francesc Auguet Se rra, pani cipá a la prime ra i segona guerra Ca rli nes, torn á de I'exili pe r trcballar d 'espa rden ye r pe r no aco llir-se a cap induh liberal, a la lercera gue rra fo u asce ndit a Bri gad ie r, cap de la scgo na bri gada (dila de Girona) amb 4 balall ons (25 ), en acabar la terce ra guerra to rnar afe r I'ofici d'esparde nye r (S) . • Francesc Savalls i Massot , se h con ced l els tí lols d e Haró d e Vidrá ( IS72) i Marques d'A lpens IS73 (37 i 42 ). (D) Aq uesta can a Ii he d 'agrai r aJosep Noguera que me I'ha facilit ada. Per conéixe r la vida i obre d 'aquest polltic i periodisla es pol consultar I'anicle d el mateix Noguera a l'Eroll S, Berga, 19S6. (E) [ ac tual convent de Sant Fra ncesc . (F) segons transcripci ó de Gol (4) . .-. ~~----~===-----".-:-,.- ::" ".-:'-:::·":""--::'I':'::U:-.:"",-.:-,,,. 11 lO i ':' ~Ul "i\ i ' Tur"n ..... . .. ", .. , .•• 1;, ""I ·""n11. n t:u \ ';.I I! I' '!Utl lc le i¡:I 141. , ' ue~ "dl l"r ellI CIHlh~ I!!.! el J¡cner:11 Z~,,. .. IIl. O'U 18 De Tr i~ I"" l dice 111 lI:enlo 1)' C ~ l o lo ¡orueb :,n "U& hecho! que c !' C4I rIl S1A COllScCuc nte. Si Crc ) cnclll q ua se ahondoDI ""'''1''' ~i l ' " Iml "nrU"tnl Una altra Auca amb personatges carlins com Mlret, Alfons Caries, Maria de las Nieves, Savalls ... ARXI U Notes Bibliografiques G"'I~ II ' N DI", v., LCI se¡jllllda Glle'Ta Carlista (J B72 - IB76), Siglo veimiuno de Espa f\a edilores, SA, Madrid , 1976. 2. CI~,II ,j. El Carlis lllo, Alianza Edil orial, Madrid . 2000. 3. CIN" I ,J ., El Ca rlisllle catala di liS I'Es pallya de Icll<estallmció, Eum o Edit orial , Vic, 1998 . 4 . Gill .1\ .. CUltill1n COllj""ació, Berga 1873, Treball inédit , cs pot consult ar " la Bibli oteca de l3e rga, guard ona t amb el premi de Pin os i Mataplana de I'Ámbit de Rece rques del Berguedá, el 1987. 5. SAL'RA. V.. Ca r/ill s. Ca ptllalls. Cotollers i COll verge llts, Hi stória del Co rreo C ual,\n 1876- 1985, Vaixells de paper, Barcelona , 1998. 6. BURCil,j., Carlos VII y slItielllpo, Gobierno de Navarra, Pa mpl ona . 1994 . 7. Cil~D I DI RODI Z~il, Ca rlos VII, Es pasa-Calpe, Madrid 1929. 8. I' I'RI<I·I<, M., !-listoria dd 'Ií'aclicioll alis lllo EspailOl, Edito ri al C uóli ca, Sevill a, 194 1- 1979,30 toms a 33 volums. 9. Cll~n l [l! - ~11 1.IC.f\R, Vdllt C Qiíos (0 11 D011 Carlos. Es pasa Calpc, Madrid, 19-10. 10. R< )SII 'R<) "A1 /"IIl"I., l., /3oi ll(15 Ilajas ell All stria, San Sebastián Edit oria l Espanoia IMI' Aldecoa, Burgos, 1938. 11 . LII'A ""I~ ,j. , El 11 11II11 0 ['retelldiell ", Ruedo Ibérico, Pa ris, 1976. 12.BI"";ANI,I, N., Mis Me lllorias, Es pa sa-Ca lpe, Madrid, 193·1-39 . 13J T.R ., MOtIO,ias de 00,ia13/all[(l, Imprenta de la Renaixen,'a, l3arcelona, 1875. 14 . BOII'II A C lI<l\llN I·I.I, j. . !-l istoria de 1111 Fll silado, cont ado por elmlsl11o, Librcria dcJuan O lil'c res, edit or impresso r, Ilarcelona, 1877 . 15. DI, PI ~ ,II<I.S,J., Lcl l lervilla de CastellJon, imp . de Ilenran y Alt es, Barcelona, 1888. 16 .I' I'I<I<I'R, M., OOCllllle'ltos de 0011 AlJollso Ca rlos, Edit orial Tradicionalista S.A., Madrid , 1950. 17.1'1,1. ]. , UII sCllyo rde Barcelolla , Destino, 1945. 18.0 Y"RZUSl, R., Historia del Ca rlismo, Edi tora Nacional, Ediciones FE, 1939. 19. POSTIL'S, ]. , Gll ia de Baga y de Sil colllarca y del Salltllario de Qlleral/. Ed it orial del Corazón de Maria, Imprenta Ibé rica, Madrid , 191 6. 20. Llibre Vm l de l'Aj llllta lllellt de Berga , Cópia manuscrit a d ipositadaa I'Arxiu de Berga, (referencia 1. 14. 1., origi nal llibre 13, se nse paginar ni foliar) 2 1.NoGUER" ,]., Not es pera IIl1 a I-Ii slória de Mli sica a Berga, Interval 53, Berga, 1985. 22 .VII "IRIHG.'1Y(,I\II.IAS,J., Efelllé,idesBergadallas, Imprent a SanJ osé, Mam esa, 191 9. 23 .Ct.omsIlA'II.I.I', l. , .Els ge rm ans Mart l el noi i el Xic de la l3arraqueta, guerrill ers delllaix Llob regal" a Gllerrille ,-s al Baix L/obrcgat, per varis au tors, Bibli oteca Abat Oli ,'" PA.M . 1986 . 24 .V"II VI'RIJÚ 1 M,II<1 I, R. , Eltu ce.- ca rlisllle a les coll1a lljllcs lIIuidiollals de Catalllllya IB72 - 1B76, Bibl ioteca Abat Oliba, r A.M ., 1997. 25 .1>1' Bol.OSY S;\IlII<R", ]., La Gllerra Civil ell CatalllilQ (lB72 y 1B76), Ra fael Casulleras, Barcelona, 1928. 26.1)1' BOL05 y S"1l1RI<", ]., El ca rlislllo ell Cata/lllia, 1B69-7071, Rafael Casulleras , Barce lona , 1930. 27 .1>1 l3RE", R.. Las vic tolias de Ca rlos VII, Sa nchis, Torrent s y Sanchis, Valencia, 1914. 28. PI ~", J.j ., GllelTaSC(I/'Iistas, Edit orial Es pallola, Si\. Sa n Se bastián, 1940 . 29 .C I.ISlE ~TI',J . C., Las GlleITasca rlis tas, Bibli oteca de la Histo ria de Espalla, SARPE, Mad rid , 1986. 30 .Prl< l'z-NIFv,I< BORD ER,IS, F. , CO lltm Viento y Marca, f undación Amigos de la Hisloria del carlismo, Navarra, 1999. 3I.PRL' ~ 1 '. F, PabloJaC(Js Oallllall . BioSlCl[ia de 1111 carlista 1851-1 927, Edici ons Congres, Barcelona, 1999. 32 .VII..II<1 W;" YC"':I I.I A\]., Histo ,iade Boga, Luis Taso , Barcelona 1890 . 33 .DI' 1"' LL",I' y GII<O",]., LagllelTe de MOlltaglles, pelldallt la dcn¡jére illSIl ,.,.ectio'l c(l/'Iiste ell Catalogll e 1872 - 1B75, Be rge r-Levrault et Cie., Librari es editeurs, Paris, 188 1. 34 .PI'DII;\ I.S, X., Sant)lI/iá de Ce.-da nyola , capitols ap roxi lllació al Passat , Aju ntalllcnt de Sant Julia de Cerdan )'ola, 1998 . 35 .ToRIII s, CA, Pih llell Catalá, Vo lu III /3e 'glledá i VctllsAltes del L/obregat, l'Avc ne;, Barcelona, 1905. 36.GR,II(()I "S.I. R. . Carlins i /tiJerals.Aedos. Barcel ona. 1972 . 37 .GII<R.II<lll·,]., Fmllcesc Savalls, Labor. Ba rcelona 1992. 38.01.1 .1R1VILI, J ., GlIcrrille rs Absollll istes i CarlinsJep deis Esta nys iJ osep Gra nel ia. El Nai », l'Ero/ 56, Be rg" , 1997. 39 .TI.R'II'.]., 1 P VII "II<, cd., !-l istoria de Catalllllya, Volllm VI, Edicions 62, Barcelona, 1987. 40.1J1. CIIID!.NAS y VICI;« 1, v., Tíllilos dd rei ll o collcedidos por los ll lO II(II'((IS carlis tas, Hielalglll" , Madrid, 1956 41 .llul<co, J ., Bibliografia del Siglo XIX. Pamplona, 1978 42 .Ro \l,I, J., Alb"'/I lI istórico del Cadislllo, Ce/ltCltmio del Tradi ciollalis mo ESl'ailOl, (I833- 1933-1935) , Ba rcelona, 1935. 43 .C(}llmll ~As, P, I¡ cvisió de Valors dei s scgle XIX, llibreria Catalónia, Barcelona 1930. Ramon Felipó Oriol L1icenciat en dret, especialista en bibliogra!ia del Ilerglled it L'EROL 45 .