témporas de acción de gracias y de petición

Anuncio
Valencia, 29 septiembre de 2011
Estimados hermanos:
Como apunta el Misal, “las Témporas son días de acción de gracias y de petición
que la comunidad cristiana ofrece a Dios, terminadas las vacaciones y la recolección de las
cosechas, al reemprender la actividad habitual”.
A medida que en estos últimos años ha cambiado la realidad social en los aspectos que
atañe al desarrollo, una celebración que tenía un claro contexto agrícola, va asumiendo
también las nuevas formas culturales que ya no son mayoritariamente agrarias, incorporando
nuevos aspectos de la actividad humana como “las vacaciones”, la vuelta al trabajo…
El Misal continúa diciendo:
“Se celebrarán, al menos, el día 5 de octubre (o el día 6, cuando el día 5 sea domingo), y,
siempre que sea posible, es aconsejable celebrarlas también otros dos días de la misma
semana“.
Sea como sea la celebración de las Témporas va siempre ligada a la actividad humana,
al agradecimiento por los dones recibidos por Dios, a las peticiones por el bienestar humano
y a la dimensión reconciliadora con Dios, los hermanos y la propia tierra que hay que cultivar
y hay que cuidar para que se adecue al proyecto de Dios para con todo el universo creado,
teniendo a Cristo por cabeza.
Aunque parte de nuestra sociedad esté apartada del mundo agrario, no deja de tener por
hogar nuestro planeta, es decir, nuestra tierra, nuestra agua y nuestro aire, de donde seguimos
obteniendo dones, ya no sólo para nuestro desarrollo económico, sino también para nuestra
propia vida.
“El tema del desarrollo está también muy unido hoy a los deberes que nacen de la
relación del hombre con el ambiente natural. Éste es un don de Dios para todos, y su uso
representa para nosotros una responsabilidad para con los pobres, las generaciones
futuras y toda la humanidad” (Caritas in veritate, 48)
Pero constatamos que la arrogancia del hombre que “vive como si Dios no existiera”,
lleva a explotar y deteriorar la naturaleza, sin reconocer en ella la obra de la Palabra creadora
(Caritas in veritate, 108). Por eso resulta sensato hacer una revisión profunda y con visión de
futuro de nuestro modelo de desarrollo (Mensaje Jornada Mundial por la Paz 2010).
La celebración de las Témporas, debe estar ligada al desarrollo humano y a las actitudes
de agradecimiento, crecimiento y análisis crítico de aquello que no corresponde con el
proyecto de Dios para corregir las disfunciones y distorsiones de nuestros estilos de vida a
menudo tan irrespetuosos con las generaciones presentes y las futuras.
Nos parece muy apropiado aprovechar la celebración de las Témporas para, sin olvidar las
formas tradicionales, enriquecerla teniendo en cuenta nuestra responsabilidad hacia el
medio ambiente, y la necesaria educación de nuevo en el asombro y el reconocimiento de la
belleza auténtica que se manifiesta en las cosas creadas, y que en nuestro momento actual
del desarrollo humano se hace tan necesario.
Con afecto,
+ Carlos, Arzobispo de Valencia
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 2
Comissió de Diocesana de
Pastoral de l’Ambient i Ecologia Humana
Arquebisbat de València
València, 29 de setembre de 2011
Presentació.
Les Témpores i les rogatives han estat una institució litúrgica lligada a les estacions de l’any.
L’objectiu era que la comunitat cristiana donara gràcies a Déu pels fruits de la terra i demanar la
benedicció de Déu sobre el treball de l’home. En un principi es celebraren en els mesos setembre,
desembre i juny. Poc després s’afegí l’estació que mancava: la primavera, en plena quaresma.
Destriant forçar, amb aquesta temporalització, cultes naturalistes, sense cap dubte sí que estaven
relacionades amb la vida agrària pròpia del moment i, per extensió, al treball necessari per al
desenvolupament humà acompanyat, al llarg dels dies, per Déu amb qui ens cal reconciliar-nos, a
qui donem gràcies pels dons rebuts i demanem també prosperitat.
Hui, la duració de les Témpores depén de les Conferències Episcopals de cada país. Al
nostre, es deixà en dos possibilitats: celebrar-les un dia (dia d’acció de gràcies i de petició) o en
tres (dia d’acció de gràcies, dia penitencial i dia de peticions per les activitats humanes).
El nostre context actual no és majoritàriament agrícola, tot i que moltes de les nostres
tradicions religioses i festes actuals encara vagen lligades a camp i l’entorn (els Sants de la Pedra,
Santa Bàrbara, Sant Isidre, Sant Antoni Abat... ). Les Témpores, “Fira Major”, han anat perdent
connotacions agràries per a adaptar-se a les noves situacions socials i culturals: la fi de les
vacances, un reprendre l’activitat habitual... com llegim en el mateix Missal.
La celebració de les Témpores no podia ser sols de camp, sinó també urbana, industrial, de
serveis... Però tampoc pot deixar de ser de la “terra” quan la relació entre l’home i el medi ambient
son plenament actuals i una qüestió moral per als que creiem en un Déu creador.
Per tot açò la Comissió de Pastoral de l’Ambient i Ecologia Humana vol presentar-vos un
subsidi litúrgic que no busca canviar el sentit de la celebració de les Témpores sinó, més
pròpiament, vol enriquir-lo, afegint motius per que aquesta celebració mantinga la seua
importància sacralitzant de l’activitat humana en l’espai i el temps.
En algunes parròquies l’ambient agrari pot estar molt vigent, mentre que en altres ha
desaparegut totalment. Però ens semblava oportú no deixar les Témpores relegades a les
vacances que acaben (pot ser faça més d’un mes) i a l’activitat que de nou s’emprén.
Siguem llauradors o no, seguim agraint els dons de la creació, seguim demanant a Déu un
creixement integral de la persona humana i la societat, i seguim demanant perdó pels nostres estils
de vida, tan irrespectuosos amb la creació al camp, al poble o a la ciutat, que manifesten una
falta de respecte per la vida i fan impossible el just creixement dels més pobres.
Ferran Lluch i Girbés
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 3
5 OCTUBRE
TÉMPORAS DE ACCIÓN DE GRACIAS
Y DE PETICIÓN
Monición de entrada
En la celebración de hoy, la celebración de las Témporas, la Iglesia quiere dar, en
primer lugar, gracias a Dios por todos los dones y beneficios que de él recibimos. La
creación nos ofrece sus recursos, y nuestro trabajo colabora en el proyecto de amor de
Dios.
Pero somos conscientes de que la actividad humana no siempre sigue el rumbo del
Dios que crea por amor. Por eso, la Iglesia también dedica este día a pedir perdón por no
colaborar en su proyecto, y le pide su ayuda para hacer, con nuestra actividad, y de
nuestra tierra, una casa de justicia y solidaridad para todos y para las generaciones
futuras.
Acto penitencial
Señor, tú te compadeces de todos, y no odias nada de lo que has hecho;
cierras los ojos a los pecados de quienes se arrepienten de corazón. Por eso
nosotros, que nos reconocemos pecadores, imploramos tu perdón.
— Tú nunca nos dejas solos. Porque a menudo te perdemos de vista entre
nuestras actividades sin dejarte espacio en nuestro tiempo.
Señor, Ten piedad.
— Tú nos has hecho ministros de la creación. Porque utilizamos tus dones
pensando más es nuestros intereses que en cómo poder compartirlos.
Cristo, ten piedad.
— Tú lo creaste todo por amor. Porque nos olvidamos darte gracias por cada
instante de nuestra vida.
Señor, ten piedad.
Oración colecta
Oh, Dios, tu has querido que el estudio
y el trabajo del hombre
perfeccionaran cada día el universo que has creado;
te pedimos que nuestro trabajo y afanes
resulten siempre provechosos
a la familia humana y contribuyan
al cumplimiento de tus designios sobre el mundo.
Por nuestro Señor Jesucristo.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 4
PRIMERA LECTURA
Lectura del libro del Génesis
1, 27-30
Creó Dios al hombre a su imagen; a imagen de Dios lo creó; hombre y mujer
los creó.
Y los bendijo Dios y les dijo:
-«Creced, multiplicaos, llenad la tierra y sometedla; dominad los peces del
mar, las aves del cielo, los vivientes que se mueven sobre la tierra.».
Y dijo Dios: -«Mirad, os entrego todas las hierbas que engendran semilla sobre
la faz de la tierra; y todos los árboles frutales que engendran semilla os servirán
de alimento; y a todas las fieras de la tierra, a todas las aves del cielo, a todos los
reptiles de la tierra, a todo ser que respira, la hierba verde les servirá de
alimento.» Y así fue.
Palabra de Dios.
SALMO RESPONSORIAL
1 Cro 29, 10. 11abc. 11d-12a. 12bcd (R.: 12b)
R. Tú eres Señor del universo.
Bendito eres, Señor,
Dios de nuestro padre Israel,
por los siglos de los siglos. R.
Tuyos son, Señor, la grandeza y el poder,
la gloria, el esplendor, la majestad,
porque tuyo es cuanto hay en cielo y tierra. R.
Tú eres rey y soberano de todo.
De ti viene la riqueza y la gloria. R.
Tú eres Señor del universo,
en tu mano está el poder y la fuerza,
tú engrandeces y confortas a todos. R.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 5
SEGUNDA LECTURA
Lectura de la segunda carta del apóstol san Pablo a los Corintios
5, 17-21
Hermanos:
El que es de Cristo es una criatura nueva. Lo antiguo ha pasado, lo nuevo ha
comenzado.
Todo esto viene de Dios, que por medio de Cristo nos reconcilió consigo y nos
encargó el ministerio de la reconciliación.
Es decir, Dios mismo estaba en Cristo reconciliando al mundo consigo, sin
pedirle cuentas de sus pecados, y a nosotros nos ha confiado la palabra de la
reconciliación.
Por eso, nosotros actuamos como enviados de Cristo, y es como si Dios mismo
os exhortara por nuestro medio.
En nombre de Cristo os pedimos que os reconciliéis con Dios.
Al que no habla pecado Dios lo hizo expiación por nuestro pecado, para que
nosotros, unidos a él, recibamos la justificación de Dios.
Palabra de Dios.
EVANGELIO
Lectura del santo evangelio según san Lucas
3, 7-14
En aquel tiempo, muchos iban a que Juan los bautizara; y les decía: -«¡Camada
de víboras! ¿Quién os ha enseñado a escapar del castigo inminente? Producid el
fruto que la conversión pide y no os hagáis ilusiones, pensando: “Abrahán es
nuestro padre”, porque os digo que de estas piedras Dios es capaz de sacar hijos
de Abrahán. El hacha está tocando la base de los árboles, y el árbol que no dé
buen fruto será talado y echado al fuego.»
La gente le preguntaba:
-«¿Entonces, qué hacemos?»
Él contestó:
-«Él que tenga dos túnicas, que se las reparta con el que no tiene;
y el que tenga comida, haga lo mismo.»
Vinieron también a bautizarse unos publicanos y le preguntaron:
-«Maestro, ¿qué hacemos nosotros?»
Él les contestó:
-«No exijáis más de lo establecido.»
Unos militares le preguntaron:
-«¿Qué hacemos nosotros?»
Él les contestó:
-«No hagáis extorsión ni os aprovechéis de nadie, sino contentaos con la
paga.»
Palabra del Señor.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 6
Orientaciones para la homilía
Jesús, en el evangelio que acabamos de escuchar, nos pide frutos de conversión y, ante las preguntas
insistentes de los que quieren seguirle, describe un nuevo estilo de vida solidario y en las antípodas de la
explotación. Éste es el estilo de vida que se nos reclama la celebración de las Témporas.
Las Témporas han estado ligadas tradicionalmente a las distintas fases del trabajo en el campo. Su
celebración puntual a lo largo de las cuatro estaciones suponía sacralizar el tiempo y las actividades
humanas correspondientes a cada momento.
Nuestra sociedad, que ya no es mayoritariamente agrícola, tiende a borrar los aspectos sagrados que
impregnaban el tiempo, el trabajo, la tierra, el espacio…
Pero el hecho de que la actividad de las personas de nuestra sociedad apenas se fije en el ritmo de las
estaciones como no sea para cambiarse de ropa o para tomar vacaciones y volver de ellas no quita
que la actividad del ser humano adquiera su plena significación en relación con Dios. Dios acompaña al
hombre en su trabajo y en su descanso, en la oficina y en el campo. Y la actividad del hombre adquiere su
pleno sentido cuando está orientado a colaborar en el proyecto solidario de la construcción del Reino de
Dios. Estonces sacraliza el tiempo: pinta de Dios el tiempo y su actividad.
Así, la eucaristía diaria sacraliza no sólo “media hora” sino toda la jornada. Y la eucaristía del domingo, el
día de Señor, se convierte en el centro de una “semana” de trabajo.
Hemos escuchado en la primera lectura que el hombre está llamado a cultivar y dominar la tierra que Dios
le ha confiado; el hombre es el único ser responsable de las consecuencias de su acción, no sólo ante sí
1
mismo, sino también ante las generaciones futuras . Una cultura irresponsable del "dominio" con
2
consecuencias ecológicas devastadoras, no responde ciertamente al designio de Dios .
Las Témporas son celebración y memoria de una acción de gracias por cuanto recibimos de Dios; son un
buen momento para parar, pedir la ayuda de Dios, y seguir “arando hacia delante”; y son ocasión para
pedir perdón por los momentos en que nuestra actividad no ha ido orientada a la justicia, la igualdad, la
paz, el amor… para, como nos pide San Pablo, reconciliarnos con Cristo, cabeza del universo creado.
Pero aunque cada vez se dedique menos gente al trabajo en el campo, no por ello dejamos de tener
presente la importancia de la tierra en nuestra vida. La tierra ha de ser casa de todos, del agricultor y del
médico, del abogado, del parado y del pescador. La tierra, además de producir sus frutos, ha de ser hogar
para todos, pero sin olvidar que nuestras actividades, que buscan el desarrollo humano, también influyen
en la tierra, influyen en la creación de manera positiva o negativa.
El tema del desarrollo está muy unido hoy a los deberes que nacen de la relación del hombre con el
ambiente natural. Éste es un don de Dios para todos, y su uso representa para nosotros una
3
responsabilidad para con los pobres, las generaciones futuras y toda la humanidad .
Pero constatamos que la arrogancia del hombre que “vive como si Dios no existiera”, lleva a explotar y
4
deteriorar la naturaleza, sin reconocer en ella la obra de la Palabra creadora .
La celebración de las Témporas no es una reliquia litúrgica de un pasado cercano. Hoy sigue teniendo
pleno sentido. Es un momento especial:
— Para dar gracias a Dios por los dones que de él recibimos día tras día.
— Para pedir que nuestra actividad nunca pierda el horizonte de la solidaridad.
— Y para reconciliarnos con la creación, a la que pretendemos despojar de Dios al sobreexplotarla y
maltratarla, sobreexplotando y maltratando al propio ser humano.
1
Discurso de Juan Pablo II ante la Oficina Europea de Medio Ambiente,7-6-1996
Homilía-Discurso de Juan Pablo II durante el encuentro con los agricultores, 11-11-2000
3
Caritas in veritate n. 48
4
Caritas in veritate n. 108
2
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 7
Oración de los fieles
Con espíritu de gratuidad, presentemos al Padre nuestra oración para que
atienda nuestras necesidades y las de todas las personas. Oremos diciendo:
ESCÚCHANOS, PADRE.
1. Oremos por la Iglesia extendida por todo el universo, particularmente por la
Iglesia en Valencia; para que el Itinerario Diocesano de Renovación, con la ayuda
del Espíritu, dé frutos abundantes. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
2. La especulación se ha convertido en práctica tan habitual que hasta nos parece
normal. Acuérdate, Señor, de los gobernantes; que lleven a cabo políticas que
fomenten menos los intereses particulares y más el desarrollo integral de los
pueblos con una justa distribución de los dones de la tierra. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
3. Se hace cada vez más difícil escuchar la palabra “gracias”. Acuérdate, Señor, de
nosotros; que abramos bien los ojos y sepamos reconocer, en los bienes de la
tierra, los dones de Dios y no simples recursos a explotar. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
4. Seguimos cayendo en la tentación de tener más y más. Acuérdate, Señor, de los
estudiantes, los que trabajan en la industria o en el sector servicios; que pongan su
mirada y su trabajo en el proyecto creador de Dios. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
5. Compramos, comemos y bebemos sin valorar el esfuerzo que hay tras esos
productos. Acuérdate, Señor, de los que trabajan honradamente en el campo, la
mar, los espacios naturales…; que vean reconocida su labor en el mantenimiento
de la tierra y no sean víctimas del desarrollismo. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
6. Nos encontramos en plena crisis económica que hunde sus raíces en una crisis
moral. Acuérdate, Señor, de todos los que sufren esta crisis y ayúdanos a
recuperar estilos de vida más austeros y más llenos de gratitud, para poder dejar a
las generaciones futuras una tierra más sana. Oremos al Señor.
ESCÚCHANOS, PADRE.
Dios creador, que nos hiciste ministros responsables de la creación,
envíanos tu ayuda para que nuestras actividades contribuyan a la construcción
de tu Reino, reino de Paz y justicia, reino de amor y verdad. Por Jesucristo
nuestro Señor.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
Oración sobre las ofrendas
Te ofrecemos, Señor,
este sacrificio de alabanza en acción de gracias
por los dones que nos has concedido;
ayúdanos a reconocer que es dádiva tuya
lo que hemos recibido sin merecerlo.
Por Jesucristo nuestro Señor.
Prefacios más apropiados:
— Prefacio común IV
— Prefacio común IX
Oración después de la comunión
Señor, tu que nos has reunido en torno a esta mesa
donde construyes tu familia en la unidad y el amor,
danos tu fuerza para que, con nuestro esfuerzo,
cooperemos a la construcción de la ciudad terrena
y trabajemos sin cesar por la llegada de tu reino.
Por Jesucristo nuestro Señor.
 8
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 9
5 OCTUBRE
TÉMPORES D’ACCIÓ DE GRÀCIES
I DE PETICIÓ
Monició d’entrada
En la celebració de hui, la celebració de les Témpores, l’Església vol donar, en
primer lloc, gracies a Déu pels dons i beneficis que d’ell rebem tots els dies. La creació
ens ofereix uns recursos, i el nostre treball col—labora en el projecte d’amor de Déu.
Però som conscients que l’activitat humana no sempre segueix les dreceres del Déu
que crea per amor. Per això, l’Església també vol dedicar aquest dia per demanar perdó
per no col—laborar en el seu projecte, i li demana la seua ajuda per a fer, amb la nostra
activitat, i de la nostra terra, una casa de justícia i solidaritat
Acte penitencial
Senyor, vós us apiadeu de tots, i no abomineu res d’allò que heu creat; vós
aparteu els ulls dels pecats dels qui es penedeixen de tot cor. Per això nosaltres,
que ens reconeixem pecadors, implorem el vostre perdó.
— Vós mai ens deixeu sols. Perquè sovint vos perdem de vista entre tantes
activitats sense fer-vos lloc en el nostre temps.
Senyor, tingueu pietat.
— Vós ens féreu ministres de la creació. Perquè fem servir els vostres dons
pensant més en els nostres interessos que en compartir-los.
Crist, tingueu pietat.
— Vós vau crear tot per amor. Perquè ens oblidem de donar-vos gràcies per
cada instant de la nostra vida.
Senyor, tingueu pietat.
Oració col•lecta
Oh Déu, vós heu volgut que l'home,
amb el seu estudi i el seu treball,
perfeccionara contínuament l'obra de les vostres mans;
feu que tot el nostre treball i els nostres afanys
siguen sempre profitosos a la família humana
i ajuden a dur a terme els vostres designis sobre el món.
Per nostre Senyor Jesucrist.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 10
PRIMERA LECTURA
Lectura del llibre del Gènesi
1. 27-30
Déu creà l'home a la seua imatge,
el creà a imatge de Déu;
crea l'home i la dona.
Déu els beneí dient-los:
― «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,
ompliu la terra i domineu-la;
tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells
i tots els animals que s'arrosseguen per terra.»
Déu digué encara:
― «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,
i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;
seran el vostre aliment.
I a tots els animals feréstecs, a tots els ocells
i a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,
a tots els éssers vius,
els done l’herba verda per aliment.»
I va ser així.
Paraula de Déu.
SALM RESPONSORIAL
ICr 29, 10. llabc. lld-12a. 12bcd (R.: 12b)
R.
Vos, sou Senyor de l’univers.
Sou beneit, Senyor, Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre. R.
Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la gloria, l'esplendor, la majestat;
perquè al cel i a la terra tot és vostre. R.
Son vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors. R.
Vós teniu la sobirania sobre tot el món;
està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 11
SEGUNDA LECTURA
Lectura de la segona carta de sant Pau ais cristians de Corint
5, 17-21
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; Allò que era antic
ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha
reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servici de la
reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no
tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de
la reconciliació. Per tant, nosaltres som ambaixadors de Crist, i Déu mateix vos
exhorta a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos
amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar
el pecat, perquè gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.
Paraula de Déu
EVANGELI
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
3, 7-14
En aquell temps, Joan deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell: «Cria
d'escurçons, ¿qui vos ha ensenyat que vos escapareu del juí que s’acosta? Doneu
els fruits que demana la conversió, i comenceu a dir-vos que teniu a Abraham per
pare; vos assegure que Déu pot fer eixir fills a Abraham fins i tot d’aquestes
pedres. Ara la destral ja toca a la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit
és tallat i tirat al foc.»
La gent li preguntava:
― « Per tant, què hem de fer?»
Ell els responia:
― «Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té, i qui tinga menjar, que
també el compartisca.»
Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia fins i tot uns publicans, que li
deien:
― «Mestre, ¿què hem de fer?» E11 els respongué:
― «No exigiu més del que està establit.»
Igualment uns soldats li preguntaven:
― «¿I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
«No fer servir la violència ni presenteu falses denúncies per traure diners de
ningú, i acontenteu-vos amb la vostra paga.»
Paraula del Senyor.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 12
Orientacions per a l’homilia
Jesús, a l’evangeli que acabem d’escoltar, ens demana fruits de conversió i, davant les insistents preguntes
dels qui l’escoltaven, descriu un nou estil de vida solidari i ben distint d’actituds de domini i explotació.
Aquest és l’estil de vida que ens reclama la celebració de les Témpores.
Les Témpores han estat lligades tradicionalment a les distintes etapes del treball al camp. Les seues
celebracions puntuals al llarg de les quatre estacions suposava sacralitzar el temps i les activitats humanes
corresponents a cada coment.
La nostra societat, que ja no és majoritàriament agrícola, oblida o refusa els aspectes sagrats que deixaven
empremta en el temps. el treball, la terra, l’espai...
Però que la nostra societat quasi no pose atenció en el ritme de les estacions com no siga per canviar-se
de roba, prendre vacances o tornar d’elles no lleva que l’activitat humana obtinga la seua plena
significació en relació amb Déu.. Déu acompanya l’home en el seu treball i en el seu descans, a l’oficina i al
camp. I l’activitat de l’home obté el seu sentit ple quan està orientada a col·laborar en el projecte solidari
de la construcció del Regne de Déu. Aleshores és quan sacralitza el temps: pinta de Déu el temps i la seua
activitat.
Així, l’eucaristia diària sacralitza no sols “mitja horeta” sinó tota la jornada. I l’eucaristia del diumenge, el
dia del Senyor, esdevé el centre d’una “setmana” de treball.
Hem escoltat en la primera lectura que l’home està cridat a conrear i dominar la terra que Déu li ha
confiat; l’home és l’únic ser responsable de les conseqüències de la seua acció, no sols davant ell mateix,
5
sinó també davant les generacions futures . Una cultura irresponsable del “domini” amb conseqüències
6
ecològiques devastadores, no respon certament al designi de Déu .
Les Témpores són celebració i memòria d’una acció de gràcies per tot el que de Déu rebem; són un bon
moment per a parar, demanar l’ajuda de Déu i seguir “obrint solcs” cap avant; i són ocasió per a demanar
perdó pels moments en què la nostra activitat no ha estat orientada a la justícia, la igualtat, la pau,
l’amor... per, com ens demana Sant Pau, reconciliar-nos amb Crist, cap de l’univers creat.
Però, tot i que cada vegada es dedique menys nombre de gent al treball del camp, no per aquest motiu
anem a deixar de banda la importància que té la terra a les nostres vides. La terra ha de ser casa de tots,
del llaurador i del metge, de l’advocat, del parat i del pescador. La terra, a més e produir els seus fruits, ha
de ser casa de tots, però sense oblidar que les nostres activitats, que volen el desenvolupament humà,
també influeixen en la terra, també influeixen en la creació d’una manera positiva o negativa.
El tema del desenvolupament humà està molt unit hui als deures que naixen de la relació de l’home amb
l’ambient natural. Aquest és un do de Déu per a tots, i el seu ús representa per nosaltres una
7
responsabilitat amb els més pobres, amb les generacions futures i amb tota la humanitat .
Però constatem que l’arrogància de l’home que “viu com si Déu no existira”, du a explorar i deteriorar la
8
natura, sense reconéixer en ella l’obra de la Paraula creadora .
La celebració de les Témpores no és una relíquia litúrgica d’un passat proper. Hui segueix tenint un sentit
clar. És moment especial:
 Per donar gràcies a Déu pels dons que d’ell rebem dia rere dia.
 Per demanar que la nostra activitat mai perda de vista l’horitzó de la solidaritat.
 I per a reconciliar-nos amb la creació, a la que pretenem despullar de Déu al sobreexplotar-la i
maltractar-la, sobreexplotant i maltractant a la pròpia humanitat.
5
Discurs de Joan Pau II a l’Oficina Europea de Medi Ambient, 7-6-1996.
Homilia-Discurs de Joan Pau II durant l’encontre amb els llauradors, 11-11-2000.
7
Caritas in veritate n. 48.
8
Caritas in veritate n. 108.
6
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
 13
Pregària del fidels
Amb un esperit d’acció de gràcies, presentem a Déu Pare la nostra pregària
per que atenga les nostres necessitats i les de totes les persones. Preguem tot
dient: ESCOLTEU-NOS, PARE
7. Preguem per l’Església, estesa arreu de l’univers, particularment per l’Església a
València; que l’Itinerari Diocesà de Renovació dóne fruits abundants amb l’ajuda
de l’Esperit. Preguem.
ESCOLTEU-NOS, PARE.
8. L’especulació s’ha convertit en pràctica tan habitual que fins i tot ens sembla
normal. Recordeu-vos, Senyor, dels governants; que duguen a terme polítiques
que fomenten menys els interessos particulars y més el desenvolupament integral
dels pobles amb una justa distribució dels dons de la terra. Preguem.
ESCOLTEU-NOS, PARE.
9. Es fa cada vegada més difícil escoltar la paraula “gràcies”. Recordeu-vos, Senyor,
de nosaltres; que obrim ben bé els ulls i sapiem reconéixer, en els bens de la terra,
els dons de Déu, y no simples recursos a explotar.
ESCOLTEU-NOS, PARE.
10. Seguim caient en la temptació de tindre més i més. Recordeu-vos, Senyor, dels
estudiants, dels que treballen en la indústria o en el sector dels serveis; que posen
la seua mirada i el seu treball en el projecte creador de Déu. Preguem.
ESCOLTEU-NOS, PARE.
11. Comprem, mengem i beguem sense valorar l’esforç que hi ha darrere d’eixos
productes. Recordeu-vos, Senyor, dels que treballen amb honradesa al camp, la
mar, els espais naturals...; que vegen reconeguda el seu treball en el manteniment
de la terra i no siguen víctimes dels interessos dels especuladors. Preguem.
ESCOLTEU-NOS, PARE.
12. Ens trobem en plena crisi econòmica, conseqüència d’una crisi moral. Recordeuvos, Senyor, de tots els que pateixen aquesta crisi i ajudeu-nos a recuperar estils
de vida més austers i més plens de gratuïtat, per a poder deixar a les generacions
futures una terra més sana. Preguem
ESCOLTEU-NOS, PARE.
Déu creador, que ens vau fer ministres responsables de la creació, envieu-nos la
vostra ajuda per que les nostres activitats contribuïsquen a la construcció del
vostre Regne, regne de pau i justícia, regne de vida i veritat. Per Crist, Senyor
nostre.
5 Octubre, Témporas de acción de gracias y de petición
Oració a les ofrenes
Rebeu, Senyor, aquest sacrifici en acció de gràcies
pels dons que ens prodiga la vostra bondat,
i continueu mostrant el vostre amor de Pare
als qui heu protegit tan generosament.
Que això ens faça créixer en el vostre amor
i ser mes fidels al vostre servici.
Per Crist Senyor nostre.
Prefacis més apropiats :
— Prefaci comú IV
— Prefaci comú IX
Postcomunió
Oh Pare nostre i font de tota bondat,
vós mai no confoneu l’esperança dels qui acudeixen a vós,
sinó que ateneu els nostres desigs i súpliques.
Vos donem gràcies perquè heu saciat de béns els vostres fills,
i vos preguem que, per 1’eucaristía celebrada,
ens disposeu a rebre uns dons encara mes grans.
Per Crist Senyor nostre.
 14
Descargar