Vols tastar-lo? - Cossetània Edicions

• Col·lecció Cooperativistes Catalans – 14 •
MIquel mestre avinyó
Jordi Suñé morales
2009
Miquel Mestre.indd 5
29/4/09 20:31:41
Director de la col·lecció:
Antoni Gavaldà, Fundació Roca i Galès i Universitat Rovira i Virgili
Consell Assessor:
Joaquim Albareda, Universitat Pompeu Fabra
Josep Casanovas, Universitat de Vic
Àngel Duarte, Universitat de Girona
Montserrat Duch, Universitat Rovira i Virgili
Núria Esteve, Fundació Roca i Galès
Pere Gabriel, Universitat Autònoma de Barcelona
Joan Josep Gonzàlez, Fundació Roca i Galès
Santos Hernández, Fundació Roca i Galès
Andreu Mayayo, Universitat de Barcelona
Josep Santesmases, historiador
Primera edició: juny del 2009
© del text: Jordi Suñé Morales
© d’aquesta edició: Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions
Editen:
Fundació Roca i Galès
C. Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona
Tel. 932 154 870 • Fax 934 873 283
[email protected] • www.rocagales.org
Cossetània Edicions
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357
[email protected] • www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, sl
Impressió: Arts Gràfiques Requesens
isbn: 978-84-9791-479-6
Dipòsit legal: T-x.xxx-2009
Miquel Mestre.indd 6
29/4/09 20:31:41
índex
1. Anys de lluita obrera................................................................................... 9
2. Del cooperativisme local al comarca.................................................... 19
3. El dirigent cooperativista nacional i estatal..................................... 27
4. Al càrrec de la Generalitat..................................................................... 45
5. El franquisme, adéu al somni.................................................................... 67
Bibliografia i fonts documentals................................................................ 75
Bibliografia..................................................................................................... 75
Fonts orals...................................................................................................... 77
Arxius i hemeroteques.................................................................................. 77
Premsa i revistes............................................................................................. 78
Apèndixs............................................................................................................. 79
«¡Confianza, valor y persistencia!»................................................................ 79
«La cooperación, instrumento del ahorro»................................................. 80
«Les cooperatives i el nou ordre econòmico-social»................................... 82
Miquel Mestre.indd 7
29/4/09 20:31:41
1. ANYS DE LLUITA OBRERA
Miquel Mestre Avinyó va néixer a Mont-roig (Baix Camp) el 20 de novembre
de 1890. La seva família era de classe treballadora. La seva mare, que es deia
Dolors Avinyó Salvadó, havia nascut a Tivissa (Ribera d’Ebre). Miquel Mestre
Casas, el seu pare, havia nascut a Colldejou (Baix Camp) i es guanyava la vida
fent carbó a les muntanyes de Prades i fent de temporer a Lleida. Orfe de
mare des dels vuit anys, va deixar l’escola per anar a ajudar el seu pare. Malgrat
aquest fet, havia après a llegir molt bé i de jovenet se’l recorda recitant el diari
als obrers enmig de la plaça.
Amb dotze anys es va traslladar a Reus (Baix Camp) per treballar d’obrer
manual. Va viure al carrer Montserrat. Va començar cobrant 6 rals per setmana.
Fins als 27 anys va passar per diferents empreses: Martín Martín, Porta Hermanos, Companyia de Ferrocarrils del Nord, etc. A Reus va continuar llegint, fins
i tot aprofitava la mitja hora d’esmorzar per anar al Centre de Lectura de Reus.
Entre les seves primeres lectures destaquen els llibres d’autors anarquistes.
Cap als divuit anys va entrar en contacte amb el nucli socialista de la ciutat. A
partir d’aquí naixeria la seva relació amb la resta del moviment obrer de Reus.
Les seves primeres intervencions en mítings, com els del Primer de Maig, van
fer que el seu nom esdevingués un dels referents dels moviments socials de la
comarca. Josep Recasens i Mercadé, líder socialista reusenc, esdevindrà la seva
parella inseparable en desenes d’actes públics. Recasens recordava el dia que
Agraeixo la lectura del text i els consells rebuts de David Morlà i Violeta Cabrera.
Cassandra Mestre Ferrando, Esberles del temps (Barcelona: Edicions El Llamp, 1988), p. 73.
Miquel Mestre.indd 9
29/4/09 20:31:41
Jordi Suñé Morales
va conèixer Mestre. Era, precisament, un 1 de maig i el míting corresponent
estava a punt de començar. Un jove desconegut, vestit de mecànic, se li va
apropar amb uns papers a la mà per demanar-li si podia intervenir en l’acte.
Després de la seva insistència, se’l va deixar parlar: «Fou brillantíssim, admirable,
pulcre, inspirat, fogós, valent. Fou l’heroi de la jornada, l’èxit d’aquella gran
festivitat obrera.» El discurs «l’aprengué de memòria, i el sabé dir amb tanta
vehemència i amb tanta teatralitat —els llargs cabells que li venien a la cara,
veu timbrada que esdevingué afònica. Posat i mímica estudiades— que, com
dic, triomfà plenament».
L’any 1910 Mestre presidia les Joventuts Socialistes de Reus, acabades de
crear, era vocal de l’Agrupació Socialista local i la seva activitat política era
constant. Recasens ho relata d’aquesta manera:
coneguérem pobles i més pobles, viatjant sempre, amb tren, automòbil, tartana,
carro i a vegades a peu, no parant mai, constituint arreu societats de resistència;
cantant les excel·lències de l’organització obrera, sindical, política… sembrant
idees, educant masses, fent consciència de classe, ensenyant els obrers del camp
a fer cooperatives i escoles.
Entre els objectius de Mestre i Recasens destacava la voluntat de «socialitzar
el socialisme» mitjançant la pedagogia i la voluntat de superar l’encarcarada
societat de la Restauració. Per això calia unir la lluita sindical i la política i
desen­volupar l’associacionisme. I dins el món de les associacions, van veure en
el cooperativisme un model de socialització econòmica importantíssim.
Les Joventuts Socialistes de Miquel Mestre van organitzar classes gratuïtes
d’esperanto i de dibuix; excursions, com les realitzades a la Selva i a les Borges
del Camp (Baix Camp) el 1913; reunions per organitzar nous nuclis de les
Joventuts Socialistes, com el de Tarragona —novembre de 1910— o el de Ribaroja (Ribera d’Ebre) —novembre de 1911—, i conferències de caire pedagògic.
El mateix Mestre feia de ponent. El 5 de novembre de 1910, pronuncia una
conferència titulada «Influencia de la juventud en la transformación de la sociedad», al local de l’Agrupació Socialista. La crònica d’aquest acte ens serveix
per fotografiar el pensament polític del jove Miquel Mestre:
Maria Dolors Capdevila, «Aportació a la història del socialisme català. II», Revista del Centre de Lectura, núm. 252 (novembre de 1973), p. 8, i Josep Recasens i Mercadé, Vida inquieta. Combat pel socialisme
català (Barcelona: Empúries, 1985), p. 89.
La Justicia Social, núm. 1910 (15-I-1910), p. 4. Va arribar a ser president de l’Agrupació reusenca
(1916). També va ser vocal de la Federació Socialista Catalana (1913). Joan Navais, «El socialisme a
Reus (1905-1939)», DD.AA, 100 anys de socialisme a Reus 1905-2005 (Reus: Fundació Josep Recasens,
2007), p. 57 i 90.
Xavier Ferré, «Sentit de la idealitat de Josep Recasens i Mercadé», dins Josep Recasens i Mercadé,
Antologia de textos socialistes (Reus: Fundació d’Estudis Socials Josep Recasens, 1999), p. 9-54.
10
Miquel Mestre.indd 10
29/4/09 20:31:42
Miquel Mestre Avinyó
la organización injusta de la sociedad […] divide à sus miembros en dos clases
desiguales y antagónicas, clases que desaparecerán con la transformación á que
aspira el Partido Socialista y en virtud de la cual no será posible que subsista la
explotación del hombre por el hombre.
Y en esta labor […] debe tomar parte activa la juventud obrera, dejando sentir
contínuamente su influencia.
Per als joves reclama drets civils. I a ells els demana que passin a militar a
les files socialistes, per combatre el poder burgès, sustentat pel «militarismo y
el clericalismo». Els demana que participin activament en les eleccions i que
evitin col·laborar amb «las farsas religiosas». El jove Miquel Mestre demostra
un gran interès en els temes econòmics i veu en les societats de resistència un
bon lloc per als joves socialistes, on poden presentar-se com a tals i col·laborar
en l’obra comuna. El 1911, el 19 de març, participa en l’acte de l’aniversari
de la Commune i en memòria de Karl Marx, organitzat per l’Agrupació i les
Joventuts Socialistes. Finalment, el gener de 1913, deixa la presidència de les
Joventuts.
A part de les activitats per als joves, Mestre és present a una multitud d’actes.
El 30 de gener de 1910 va participar en la manifestació i en el míting al Teatre
Circ de Reus per demanar l’alliberament dels presos dels successos del juliol
de l’any anterior durant la Setmana Tràgica. Dies després, publicava un article
en què acusava el Govern de Maura de ser el culpable de la crisi i d’utilitzar la
repressió contra els obrers «para dar gusto á la reacción». Miquel Mestre explica
la postura dels proletaris:
la clase obrera, no estando dispuesta nunca á derramar su sangre para defender
los intereses que no son verdaderamente del pueblo, quiso protestar de una
guerra que creía injusta; pero la burguesía, que era la que tenía de recibir el oro
conquistado por los trabajadores, procuró arrastrarlos violentamente y llevarlos
á defender la patria […].
El 25 de març de 1911 va ser una de les veus de l’acte unitari contra la Llei
de jurisdiccions, celebrat al saló d’actes del Foment Republicà reusenc.10
La major part dels actes públics en què participava Mestre en aquesta època eren de propaganda societària. El 9 d’abril de 1911 va ser a Alforja (Baix
Camp), al Teatre Català, amb unes 600 persones de públic.11 El 4 de juny va
ser a Mont-roig del Camp en un míting organitzat pel Centre Obrer. El 22 de
juliol va participar en el míting de la Societat de Panaderos de Reus i el 25 al
«Otra conferencia», La Justicia Social, núm. 26 (19-XI-1910), p. 2.
La Justicia Social, núm. 41 (25-III-1911), p. 4.
La Justicia Social, núm. 7 (05-II-1910), p. 2.
Miquel Mestre Avinyó, «¡Laboremos!», La Justicia Social, núm. 8 (19-II-1910), p. 3.
10
«Campaña nacional contra la ley de jurisdicciones», La Justicia Social, núm. 42 (01-IV-1911), p. 1.
11
La Justicia Social, núm. 44 (15-IV-1911), p. 3.
11
Miquel Mestre.indd 11
29/4/09 20:31:42
Jordi Suñé Morales
de Tivissa. En aquest poble va aconsellar als treballadors unir-se, sortir de les
tavernes, llegir i formar-se.12 El 24 de novembre de 1912 va parlar en l’acte «colossal» realitzat a la Societat d’Agricultors de Vila-seca (Tarragonès), junt amb
un equip d’oradors, amb qui compartiria molts escenaris, que estava format
per Rosita Casals, Josep Zaragoza, Josep Recasens, etc.13
Els actes netament socialistes en què va participar van ser menors en nombre
a causa del gran esforç societari i d’organització del moviment obrer. El mes
de setembre de 1910 va participar en un míting a Reus amb motiu de la visita
de Pablo Iglesias Posse, recentment elegit diputat.14 El 12 de gener de 1913 va
participar en un cicle de conferències organitzat per l’Agrupació reusenca, en
el qual va desenvolupar el tema «Ética socialista».15 El 9 del mateix any va estar
a Tarragona, al Centre Obrer.16 El febrer 1914 va estar a Tivissa i a la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre) per participar en els mítings de suport de la candidatura
republicanosocialista que encapçalava Marcel·lí Domingo Sanjuán al districte
de Tortosa.17
Mestre i els socialistes reusencs de l’època es van implicar enormement en
els conflictes obrers. L’exemple més clar és el de l’Art Fabril. L’agost de 1910
Mestre va prendre part en els mítings de suport als vaguistes de La Manufacturera
de Algodón de Reus com a representant de la societat de fonedors. Finalment,
les reivindicacions dels treballadors van ser assolides. Amb l’energia aconseguida en aquella lluita obrera es va decidir crear l’Associació d’Art Fabril, amb
Tomàs Biosca i Esteve, La Societat Obrera de Tivissa (Valls: Cossetània Edicions, 2004), p. 107.
L’1 de desembre de 1912 va estar a la Riera de Gaià (Tarragonès), on s’organitzava una societat de
resistència agrícola. El míting va comptar amb una «concurrencia numerosa». El 14 de juny de 1913 va
pronunciar una conferència al local de la Societat d’Agricultors d’Alforja, que «Estuvo concurridísima
y reinó gran entusiasmo». El 29 de juny va anar a la Unión Obrera de Flix (Ribera d’Ebre). El 25 de
juliol va estar a Tivissa, en un míting organitzat per la Societat d’Obrers, Agricultors i Conductors de
Cavalleries. A l’entrada del poble unes «mil persones» van esperar l’arribada dels oradors reusencs. El
3 d’agost va anar a Alcover (Alt Camp), al local de la Societat Agrícola, i el 17, al Rourell (Alt Camp),
a la Societat d’Obrers. El 5 d’octubre va estar a la Selva del Camp, el 2 de novembre, a Alcover, i el
8 de novembre, de nou, a la Selva. El 22 de març de 1914 va anar a l’Espluga de Francolí (Conca de
Barberà), en un acte organitzat per la Societat d’Agricultors Jornalers. En aquest acte tots els ponents
«abogaron por la unión de los explotados para hacerse respetar y mejorar su condición». El mes de maig
va estar a la Serra d’Almos i a Tivissa. L’11 d’octubre, al Morell (Tarragonès), al nou local del Centre
de Societats Obreres. El 30 de gener de 1915 va anar a la Selva del Camp i l’11 d’abril, a Vila-seca. El 20
de febrer de 1916 va estar a Flix, en un acte organitzat per la Sociedad Unión Obrera. El 12 de març va
anar a Vila-seca, a la Societat d’Obrers Agricultors. El 19 de març, a Alcover, en un acte organitzat per
la societat Unió Arrendatària i Jornalera, al local de la Cooperativa Agrícola. El 23 d’abril, a la Selva del
Camp. El 3 de juny, a Mont-roig del Camp, al Centre Obrer, amb música interpretada pels alumnes de
la mateixa escola. I el 18 de juny, a Capçanes, organitzat per la societat Unió Obrera d’Agricultors. La
Justicia Social, núm. 225 (10-X-1914), p. 4 i ss.
14
Joan Navais, op. cit., p. 60.
15
La Justicia Social, núm. 134 (11-I-1913), p. 4.
16
La Justicia Social, núm. 164 (09-VIII-1913), p. 3.
17
La Justicia Social, núm. 192 (21-II-1914), p. 4.
12
13
12
Miquel Mestre.indd 12
29/4/09 20:31:42
BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS
Bibliografia
Anguera, Pere (2005): Antoni Fabra Ribas. Barcelona: Fundació Roca i Galés i
Cossetània Edicions.
—— (1989): Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Edicions del Reus Diari.
Arnavat, Albert (1985): Classe contra classe. El conflicte social del 1915 a Reus.
Reus: Centre de Lectura de Reus.
Biosca i Esteve, Tomàs (2004): La Societat Obrera de Tivissa. Els orígens de la
Societat Cooperativa d’Obrers Agricultors i Conductors de Cavalleries de Tivissa
(1912-1918). Valls: Cossetània Edicions, p. 107.
Bricall, Josep Maria (1978): Política econòmica de la Generalitat (1936-1939).
Barcelona: Edicions 62.
Capdevila, Maria Dolors; Roser Masgrau (1979): Justicia Social. Òrgan de la
Federació Catalana del PSOE (1910-1916). Barcelona: Centre d’Estudis d’Història Contemporània.
Capdevila, Maria Dolors: «Aportació a la història del socialisme català. II»,
Revista del Centre de Lectura, núm. 252 (novembre de 1973), p. 8.
Cendra i Bertran, Ignasi (2006): El Consell d’Economia de Catalunya (19361939). Revolució i contrarevolució en una economia col·lectivitzada. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
75
Miquel Mestre.indd 75
29/4/09 20:32:05
Bibliografia i fonts documentals
Chaves, Rafael: «La economía social en la historia», publicat a www.75aniversa
rioleydecooperativas.org, consultat el 12-IV-2008.
Coll Casadó, Josep M. (1996); Pratdip. Història i recerques (I). Pratdip: editat
per l’autor, p. 98.
Cortines, Andreu (1937): El cooperativisme, la revolució i les joventuts cooperativistes.
Barcelona: Edicions Tremp.
DD.AA. (2007): 100 anys de socialisme a Reus 1905-2005. Reus: Fundació Josep
Recasens, .
DD.AA. (1937): Almanac de la Cooperació. Barcelona: Federació de Cooperatives
de Catalunya.
Duch i Plana, Montserrat (1993): La Cooperativa Obrera Tarraconense (Consum,
treball i lleure a Tarragona (1904-1965). Tarragona: El Mèdol.
Federació de Cooperatives de Catalunya (1937): Memòria corresponent a
l’exercici 1936-1937. Barcelona: Editorial Cooperativa Popular.
Gardó Ferrer, Eladio: La cooperación catalana. Recopilación histórica. 1898-1926.
Barcelona: Gráficas Funes, s.d.
Gavaldà i Torrents, Antoni (1989): L’associacionisme agrari a Catalunya (El model
de la Societat Agrícola de Valls, 1888-1988). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
González-Simó, Anna Maria; Apòstrof (2007): El Patrimoni Cooperatiu.
Barcelona: Ecos.
Gutiérrez, Agustí (2005): Casa oberta: un segle de Cooperativa Obrera Tarraconense
(1904-2004). Tarragona: Silva Editorial.
Mestre Ferrando, Cassandra (1988): Esberles del temps. Barcelona: Edicions
El Llamp.
­­—— (1986): Arreu la sorra. Barcelona: Edicions El Llamp.
Pérez Baró, Albert (1989): Història de les cooperatives de Catalunya. Barcelona:
Editorial Crítica.
—— (1972): Les cooperatives a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Recasens i Mercadé, Josep (1985): Vida inquieta. Combat pel socialisme català.
Barcelona: Empúries.
76
Miquel Mestre.indd 76
29/4/09 20:32:05
Bibliografia i fonts documentals
—— (1999): Antologia de textos socialistes. Reus: Fundació d’Estudis Socials Josep
Recasens.
Rojo, Maravillas (1979): La cooperació a la Catalunya dels anys 30. Barcelona:
Fundació Roca i Galés, .
Rom Serra, Francesc; Martí Rom (2003): El Centre Obrer de Mont-roig. Valls:
Cossetània Edicions.
Rom Serra, Martí: «Miquel Mestre i Avinyó: Un mont-rogenc alt càrrec de la
Generalitat republicana», Ressò Mont-rogenc, núm. 83 (III trimestre de 2002),
p. 30-32.
Subirats Pinyana, Josep (2007): La repressió franquista en la postguerra. Pilatos,
presó de Tarragona, 1939-1941. Reus: Fundació Josep Recasens.
—— (2003): Entre vivències. La Guerra Civil, les presons franquistes, la transició i la
Unió Europea. Barcelona: Viena Edicions.
Suñé Morales, Jordi: «El cooperativisme i els primers dies de la Guerra Civil»,
Cooperació Catalana, núm. 293 (novembre de 2006), p. 21-24.
Fonts orals
–Maria Antònia Casasús Jané
–Francesc Llorach Balcells
–Cassandra Mestre Ferrando
–Pere Riñé Marquès
–Francisca Romeu Gatell
–Josep Subirats Piñana
Arxius i hemeroteques
–Arxiu de la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes.
Barcelona.
–Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero (ATMTT). Barcelona.
–Arxiu Municipal de Torredembarra (AMTO).
–Arxiu Municipal de Pratdip.
– Arxiu Municipal de Cornellà.
77
Miquel Mestre.indd 77
29/4/09 20:32:05
Bibliografia i fonts documentals
–Arxiu Històric de Tarragona.
–Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Sant Cugat del Vallès.
–Biblioteca Ventosa i Roig. Barcelona.
–Hemeroteca de la Biblioteca Pública de Tarragona.
–Centre d’Estudis Històrics Internacionals/Universitat de Barcelona
(CEHI).
–Fundación Largo Caballero. Madrid.
–Hemeroteca de la Caixa de Tarragona.
–Hemeroteca Municipal de Tarragona.
–Arxiu Històric de Barcelona.
–Arxiu de la Diputació de Tarragona.
Premsa i revistes
Acción Cooperatista (Barcelona), 1925-1938.
El Cooperador (Madrid i Barcelona), 1935-1936, 1938.
Cooperatismo (Barcelona), 1915-1920.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Barcelona), 1936-1939,
Diari de Tarragona (Tarragona), 1910-1939.
Justicia Social (Reus), 1909-1915.
Llibertat (Tarragona), 1936-1938.
Las Noticias (Barcelona), 1931-1938.
El Socialista (Madrid), 1938.
El Treball (Barcelona), 1936-1938.
La Vanguardia (Barcelona), 1925-1939.
78
Miquel Mestre.indd 78
29/4/09 20:32:05
APÈNDIXs
«¡Confianza, valor y persistencia!»
[El Cooperador, núm. 18 (abril de 1935), p. 7]
En la alocución dirigida a los cooperadores del mundo por la Alianza Cooperativa Internacional, con motivo de la tercera diada cooperativa internacional,
se nos estimula a que pongamos al servicio de nuestra causa confianza, valor
y persistencia cuyo estímulo debemos interpretar como una seguridad de la
fortaleza que constituye el movimiento cooperativo internacional enfrente del
sistema capitalista imperante.
Los cooperadores de España hemos de tener muy presente dicha alocución, a
fin de que nos sirva de acicate para llegar a convertir en una realidad el acuerdo
del Congreso nacional de Cooperativas recientemente celebrado, referente a
la creación de la Cooperativa Central de Compras.
La cantidad de ciento veinticinco millones de pesetas de giro que realizan
al año las Cooperativas de nuestro país constituye una base sólida para el éxito
de la proyectada Cooperativa Central de Compras.
Tanto el mencionado acuerdo como el indicado volumen de operaciones
son motivo suficiente para hacer sentir a los cooperadores hispanos el deber de
encauzar nuestro movimiento cooperatista en forma adecuada para que pueda
dar de sí positivos rendimientos.
Al objeto de que la cooperación en España sea fecunda en resultados, se
hace preciso que no tan solamente se tenga confianza, valor y persistencia en
todo cuanto se refiera a las cooperativas de que formamos parte como militantes
79
Miquel Mestre.indd 79
29/4/09 20:32:05
Jordi Suñé Morales
activos, sino que es necesario que, sobreponiéndonos a todo particularismo,
logremos, por medio de una acción ininterrumpida, que nuestras Cooperativas
aporten sus entusiasmos y recursos para dar vida y garantía de subsistencia progresiva a los organismos que, como la Cooperativa Central de Compras, tengan
por finalidad unificar y fortalecer la economía de nuestro movimiento, del cual
cada una de nuestras entidades cooperatistas son parte integrante.
Aprovechemos, pues, la fiesta de la cooperación internacional de este año
para hacer examen de nuestra conciencia cooperatista, y hagamos formal promesa de poner al servicio de la Cooperativa Central de Compras nuestra confianza,
nuestro valor y nuestra persistencia, pues haciéndolo así demostraremos, una
vez más, que somos dignos del ideal que nos anima a lograr la transformación
del sisma capitalista por otro sistema basado en la solidaridad humana.
«La cooperación, instrumento del ahorro»
[El Cooperador, núm. 30 (juny de 1936), p. 5 i 6]
Sabido es lo difícil que resulta a las clases trabajadoras atender a sus perentorias necesidades y al propio tiempo ahorrar modestas cantidades de dinero
para hacer frente a contingencias de falta de trabajo y enfermedades, ya que con
los recursos ordinarios de que disponen no pueden cubrir tales necesidades,
obligando esto a los Gobiernos a procurar tener atendidos, cada día con más
intesidad, los servicios benéficos y de asistencia social, preocupación constante
también de los Municipios y las Diputaciones provinciales.
A aminorar la falta de medios de vida de la clase trabajadora tienden las luchas sociales encaminadas a lograr de las clases patronales mejoras de salarios,
rebaja de horas de trabajo y auxilios en caso de enfermedad y paro forzoso.
No obstante las continuas victorias de la clase obrera, ésta persiste con
parecida falta de capacidad de consumo y, como consecuencia, con la trágica
situación de no poder constituir reservas para resguardar-se de las contingencias de la vida.
Para nosotros, los cooperadores, el peligro más arriba apuntado es mucho
menor, debido a la acción social que realizan nuestras entidades cooperatistas,
cumpliendo las normas y principios que son base esencial de toda Cooperativa
bien organizada.
Es sensible que los trabajadores en su mayor parte descuiden su acción cooperatista, concentrando únicamente sus energías en arrancar de la clase patronal
mejoras, y dejen libre la acción explotadora que practica el comercio particular
contra los mismos obreros por medio de precios abusivos en las mercancías que
expende, en muchos casos adulteradas, todo lo cual repercute en perjuicio de
la economía y de la salud de la clase trabajadora, reduciendo a una mera ilusión
las mejoras obtenidas a costa de grandes sacrificios de la clase patronal.
80
Miquel Mestre.indd 80
29/4/09 20:32:06
Miquel Mestre Avinyó
Hemos dicho anteriormente que los obreros cooperadores tienen menos
peligro de encontrarse en la indigencia, y vamos a demostrarlo brevemente,
pero con hechos de fácil comprobación.
El obrero asociado en una Cooperativa tiene suscrita una aportación obligatoria que, según la legislación española, puede llegar a 300 pesetas, cuya cantidad
puede elevarse a 500 en las Cooperativas del territorio de Cataluña, aportación
que no puede obligarse a ser desembolsada en un plazo inferior a tres años.
Por lo tanto, un obrero, sin sacrificio, puede desembolsar una módica
cantidad, semanal o mensual, ya que esta cantidad generalmente la paga de
menos al adquirir los artículos que necesita consumir de la Cooperativa, cuyo
desembolso, unido a la cantidad que anualmente le corresponde por exceso de
percepción, le posibilitará tener ahorrada su aportación individual obligatoria
mucho antes del plazo indicado.
Habituado a un desembolso semanal o mensual, si tiene espíritu de ahorro,
el cooperador verá aumentar su aportación, que ya tendrá el concepto de voluntaria, en forma tal, que constituirá una verdadera garantía económica para
él y su familia.
Además del ahorro personal y directo, el cooperador contribuye con su fidelidad hacia la Cooperativa a que ésta tenga capitales de reserva que representan
un ahorro colectivo y que redundan en beneficio del propio cooperador, porque
cuanto más importante sea el capital de reserva de su Cooperativa, más fácil
será a ésta desarrollarse, estableciendo nuevos servicios en beneficio del socio
y formar parte de las organizaciones de segundo y tercer grados, organismos
que tienden a eliminar, por medio del ahorro colectivo acumulado, las grandes
Empresas particulares, cosa que equivale a sustituir el sistema capitalista por
el cooperatismo.
Simultáneamente al ahorro particular y colectivo que el obrero realiza siendo
cooperador, fomenta el ahorro de cantidades destinadas a las obras sociales que
establecen las Cooperativas en favor del socio, en los casos de enfermedad o
paro forzoso del mismo, así como también proporcionando ilustración y salud
para sus hijos por medio de enseñanzas, excursiones y colonias.
Por tanto, no cabe la menor duda de que la cooperación es un medio de
ahorro más positivo que el que nos enseña el sistema capitalista para que sea entregado a sus propias Empresas, las cuales lo utilizan para perpetuar las desigualdades y las injusticias sociales que el mismo régimen capitalista engendra.
Aprovechamos, pues, la Fiesta de la Cooperación de 1936 para propagar
nuestra acción previsora dentro de la cooperación, en la confianza de que
haciéndolo así trabajamos para el bien de la Humanidad.
81
Miquel Mestre.indd 81
29/4/09 20:32:06