Congrés de Viena

Amb el Congrés de Viena van aparèixer els nacionalismes arreu de les nacions que van quedar dividides en
diversos estats. Al mateix temps, es produïen revolucions burgeses arreu d'Europa. Després de la guerra
entre Prússia i França, els lands alemanys es van posar d'acord per formar un sol estat, igual que passava
amb Itàlia. Llavors Europa es va industrialitzar i es van crear fortes rivalitats econòmiques per vendre els
productes. Va créixer la natalitat, va disminuir la mortalitat i hi havia massa població. Faltaven recursos per
tal que tothom tingués prou menjar. Els exèrcits es trobaven inactius perquè ja no hi havia guerres i
necessitaven anar a lluitar Tot això va portar els estats europeus a començar amb el colonialisme.
Al darrer terç del segle XIX a Europa s'han creat els estats d'Alemanya i d'Itàlia, que han acabat de definir les
fronteres occidentals. S'ha experimentat un fort augment de la producció i falten mercats per vendre allò
produït. Com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial, que ha fet augmentar el nivell de vida i la
població, han disminuït els recursos i s'ha generat un fort augment demogràfic. Per això cal buscar territoris
on poder enviar aquesta gent amb la finalitat que no provoquin revoltes a causa del poc menjar i el
descontentament que hi pugui haver.
S'exploren els continents africà, asiàtic i Oceania i s'hi creen colònies, protectorats, mandats i colònies de
poblament.
En un principi, els territoris d'Àfrica són per la Gran Bretanya i França, però a partir del 1886, a la
Conferència de Berlín, s'estableix que aquests territoris seran per aquells estats que hi arribin abans. Llavors
els estats europeus busquen els seus territoris i hi creen les seves colònies i el món queda repartit de la manera
següent:
− La Gran Bretanya es queda amb Oceania, Índia, Canadà, i gran part d'Àfrica, la zona del Níger, i des
d'Egipte fins al Cap, exceptuant la zona dels grans llacs.
− França es queda amb el Sàhara, Indo−Xina i Madagascar.
− Itàlia es queda amb Líbia i Somàlia.
− Els EUA es queden amb Alaska i algunes illes del Pacífic.
− Japó es queda amb Corea, la Manxúria i les illes Kurils
− Bèlgica es queda amb el Congo, que és propietat privada del rei belga fins que aquest mor i passa a ser de
l'estat.
− Espanya es queda amb part del Marroc i Riu d'Or
− Alemanya es queda amb el Camerun, Àfrica sud−occidental i Tanganyika
− Holanda es queda amb les illes d'Indonèsia.
− Portugal es queda amb Angola i Moçambic
Alemanya, com Itàlia, que eren estats nous, van arribar tard a la cursa colonial, es van quedar amb pocs
territoris i això va ser un dels conflictes que va provocar l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Mentre Europa s'enriqueix explotant aquests territoris i la seva gent, al vell continent la població va a viure a
les ciutats, on hi ha feina per tothom. Apareixen els grups polítics obrers, partidaris del socialisme i s'estenen
1
els principis democràtics, com el sufragi universal, sobretot per l'Europa Occidental, on la Gran Bretanya i
França són els models a seguir pels altres països amb voluntat de democratització.
La burgesia va prenent poder a l'aristocràcia i inverteix les seves fortunes en fàbriques i grans cases. Els
científics fan grans descobriments, com l'avió, el cotxe, el cinema, el submarinisme... reflectint el clima de
llibertat que hi ha a Occident.
A l'Europa Oriental, però, encara quedaven estats, com l'Imperi Austro−hungarès, l'Otomà o el Rus, que
mantenien sistemes polítics semblants a l'Antic Règim, amb un cap de govern amb plens poders, que no
havien patit una bona revolució industrial, i amb greus problemes interns que els feien molt dèbils per dins,
sobretot a causa dels nacionalismes.
Així, a l'Europa més avançada, la de l'oest, la gent gaudeix de moltes llibertats i és molt optimista respecte al
futur. Per això s'anomenen aquells anys com The Ages of optimism. Però la política es prepara per una guerra
que ha d'enfrontar el continent i la resta del món en dos blocs.
Aquesta política és conseqüència de la que durant la segona meitat de segle ha dut a terme el canceller
alemany Bismarck durant el regnat de Guillem I, per tal d'aïllar la Gran Bretanya i França, que veu com els
seus principals enemics, de la resta d'Europa.
Bismarck ha creat la Lliga dels tres emperadors i la Triple Aliança. La primera és una aliança entre
Alemanya, l'Imperi Austro−hungarès i l'Imperi Rus, però no funciona prou bé, perquè Rússia i Àustria estan
enemistades a causa des seus interessos als Balcans. La segona la formen Alemanya, Itàlia i l'Imperi
Austro−hungarès, deixant Rússia al marge, però amb el compromís que serà neutral en qualsevol conflicte.
Amb l'Aliança, els tres països que la firmen, es comprometen a ajudar−se mútuament en cas que un d'ells
sigui atacat per dos països o per França, perquè Bismarck creu que és un gran perill.
Els francesos busquen suport en l'únic estat important que es manté al marge de tot, que és la Gran Bretanya,
tot i els problemes que mantenen per la causa colonial, que han estat a punt de dur−los a la guerra en vàries
ocasions, i firmen un pacte secret d'amistat. Més tard, firmaran una aliança entre tots dos països i Rússia, la
Triple Entesa.
Així es defineixen els dos blocs que lluitaran a la Primera Guerra Mundial.
Mentre passa tot això a l'oest, a l'est l'Imperi Turc està en contínua desfragmentació, i Rússia i l'Imperi
Austro−hungarès ho volen aprofitar per fer−se seus els territoris dels Balcans. El 1908 Àustria s'annexiona
Bòsnia i Herzegovina. Sèrbia, que veu trencat el seu somni d'unificar tots els pobles balcànics, s'ho pren com
una provocació i el 28 de Juny de 1914, un estudiant nacionalista assassina a la capital de Bòsnia el príncep
hereu de la corona austro−hongaresa. Àustria−Hongria declara la guerra a Sèrbia, Rússia la declara a
Àustria−Hongria, Alemanya a Rússia i França, i el Regne Unit a Alemanya i l'Imperi Austro−hongarès. Així
comença la guerra, on s'enfronten els dos blocs definits abans.
És una guerra molt llarga i dura. Per primer cop es duu a terme des de l'aire, des de sota el mar i des de terra.
S'utilitzen trinxeres, gasos asfixiants, metralladores, coets... i s'arriben a mobilitzar fins a 70 milions de
soldats. Moren 9 milions de persones. Es desenvolupa no només a Europa, sinó també al Pròxim Orient,
Àfrica i Àsia.
Quan els alemanys són aturats pels francesos, prop de París i comença la guerra de trinxeres, es comença
veure que no acabarà ràpid, i van apareixent moltes veus contràries a la guerra.
El 1917, quan ja es porten tres anys de guerra, Rússia es veu obligada a retirar−se per fer front als problemes
interns, però llavors van entren els EE.UU. a favor de l'Entesa. Aquí ja es va veure qui en serà el guanyador,
2
ja que entra en joc un exèrcit completament fresc i molt nombrós.
A finals de 1918 els membres de la Triple Aliança es van rendint, i el 1919 se celebra la Conferència de Pau
de Versalles, que decideix les conseqüències que tindrà la guerra per als països perdedors, sense tenir−los en
compte en cap moment. També a Versalles es posa en funcionament l'organisme encarregat de mantenir la
pau al món, la Societat de Nacions, amb seu a Ginebra.
De la conferència de Versalles, alguns dels punts més importants a què s'arriba és a la desaparició dels imperis
turc i austro−hongarès, i que França recuperi l'Alsàcia i la Lorena, que Alemanya es quedi amb un exèrcit
simbòlic i que les colònies turques o germàniques passin a ser controlades per la SDN.
Durant la Primera Guerra Mundial Espanya, com la resta de països neutrals en el conflicte, s'enriqueix
moltíssim, però no sap aprofitar bé els ingressos que li proporciona la guerra en compres de menjar, roba i
armes, i quan aquesta acaba i els països europeus tornen a posar en marxa les seves fàbriques, torna a ser un
país pobre.
Després de la Gran Guerra, els perdedors no poden acceptar les condicions imposades i això portarà a una
Segona Guerra Mundial, on s'enfrontaran pràcticament els mateixos dos blocs, degut a la marginació i
humiliació en que l'Entesa ha posat els països de l'Aliança.
3