el concilio de trento la batalla de lepanto

Anuncio
Dos notas de la España Imperial
EL CONCILIO DE TRENTO
LA BATALLA DE LEPANTO
A los m u y magníficos senyores los senyores
Jurados de la c i u d a d de Gerona.
M u y magníficos senyores:
Por la i n f i n i t a b o n d a d de Dios N u e s t r o
Senyor he legado con salud a esta c i u d a d de
T r e n t o el p o s t r e r o día de d e z e m b r e p r ó x i m o pasado. Hallé que estaban aquí ya noventa arzobispos y obispos sin los legados de su Santidad que
son q u a t r o cardenales y sin el de T r e n t o y hasta
o y son venidos o t r o s seis obispos y esperase
g r a n d e n u m e r o dallos y los e m b a x a d o r e s de todas
las naciones que aun no es legado n i n n g u n o ,
a b r i r s e este sacro y general c o n c i l i o a los x v ü i
deste.
Rogaran V. M. a Dios N u e s t r o Senyor por el
p r o s p e r o fin dell, y p e r d o n a r a n m i brevedad
p o r q u e no tengo t e m p o de ser mas largo y hazerme han m e r c e d de tener por encomendadas las
cosas de mi d i g n i d a d Episcopal. Dios nuestro Sen y o r g u a r d e y p r o s p e r e las m u y magnificas personas de V. M . c o m o lo desean. De T r e n t o a v i ü
de enero de M D L X I I , — Servidor de V. M .
En 19ó3 fue un ¡versal mente celebrado el
c u a r t o c e n t e n a r i o de la c o n c l u s i ó n del C o n c i l i o
de T r e n t o . En los Anales de! I n s t i t u t o de Estudios
Gerundenses q u e d ó m e m o r i a de aquella e-femérides con una notable c o l a b o r a c i ó n del P. Fr. José
M." Coll, O. P. ( 1 ). Entonces no conocíamos los
docurTientos que son o b j e t o de este a r t i c u l o y
que d e s c u b r i m o s en el curso de o t r a s investigaciones en el A r c h i v o M u n i c i p a l , con lo que queda
d e m o s t r a d o una vez más el i m p a c t o que los
grandes a c o n t e c i m i e n t o s hallan en las más remotas y sencillas ciudades.
Por aquellos días era obispo de Gerona d o n
Arias Gallego, y ya es conocida su i n t e r v e n c i ó n
en el m e r i t a d o c o n c i l i o , q u e d i o a conocer el sagaz P. Villanueva con estas palabras: « l o más not a b l e de él es su asistencia a la c o n c l u s i ó n del
c o n c i l i o de T r e n t o , para la cual fue c o n v i d a d o
p o r el Rey en el mes de o c t u b r e de 1 5 6 1 . Era
nuestro o b i s p o sexagenario y cargado de achaques; y con t o d o eso se puso en c a m i n o para
aquella c i u d a d a 22 de n o v i e m b r e i n m e d i a t o , a
donde llegó antes del 8 de f e b r e r o siguiente, esc r i b i e n d o ya ese día al C a p í t u l o . Habíase llevado
consigo c o m o teólogos al d o c t o r Masó, p r o f e s o r
de letras sagradas y beneficiado de esta c a t e d r a l ,
y al m a e s t r o Fr. Pedro M á r t i r , d o m i n i c o , que
creo es el Pedro M á r t i r C o m a , después o b i s p o de
EIna». { 2 }
Arias Episcopus
Gerundensis.
De no haber e r r a t a en el copista parece que
esta c a r t a es a n t e r i o r a la que e s c r i b i ó al Cabildo de la C a t e d r a l , y la c i u d a d , con tan pocas l i neas p u d o darse cuenta de la m a g n i t u d del acont e c i m i e n t o y del afecto y t e r n u r a de su p r e l a d o
y pastor. No menos amables y ceremoniosos c o n testaron c e l e b r a n d o el feliz v i a j e y buena salud
de S. E. y a p r o v e c h a r o n para c u m p l i r la f o r m a -
El día 19 de f e b r e r o de 1562, los Jurados rec i b i e r o n esta c a r t a : ( 3 )
58
l i d a d p r o t o c o l a r l a de p a r t i c i p a r l e la elección del
consejo m u n i c i p a l y o f r e c i m i e n t o de sus persona
y cargo, y más habida c o n s i d e r a c i ó n al sacrificio
que t o d o ello representaba, según se puede leer
seguidamente: ( 4 )
b i o (15Ó2-15Ó3), r e i n a n d o ya Felipe I I , la a l u d i da f i n a l i d a d ya no es v i a b l e : El C o n c i l i o se l i m i tará a d e f i n i r las posiciones dogmáticas del cat o l i c i s m o ante el i n m i n e n t e choque de las guerras
de r e l i g i ó n . ( 5 )
La batalla de Lepanto tuvo lugar, c o m o es sab i d o , el dia 7 de o c t u b r e de 1 5 7 1 , en el que la
a r m a d a de la Liga (España, el Papa y V e n e c i a )
al m a n d o de D. Juan de A u s t r i a alcanzó una gloriosa v i c t o r i a y un gran desastre la flota t u r c a
con su jefe Alí Bajá
Reverendísimo Señor.
La de V. Señoría Reverendísima de v ü i de
janer p r o p passat de T r e n t o reberem lo die p r o p
passat de !a q u s l havem rebuda m o l t a alegría en
saber nova de la sacra j u n t a y ab salut de V
Rdma. Senyoria la qual nostre Senyor Deu li vulla
conservar, y perqué V. Rdma. Sria. sie c e r t l f i c a t
de la elecció fonc feta en lo p r i m e r día de janer,
en lo qual dia se acostuma f e r d i t a electio, hi
están en esta c i u t a t se li acostuma fer saber la
electio deis q u i son n o v s m e n t elets en j u r a t s li
f e m asaber, som stats elets en Jurats per aquest
any H i e r o n i m de Belloc, Franéese Ríalp, Refel
Ferrer, Pere Renart, N i c h o l a u Comes, Yscle C o m p te los quals nos o f e r i m a V. Rdma. Senyoria aixi
en general com en p a r t i c u l a r en tot lo que convinga així a sa persona c o m a sa d i g n i t a t Episcopal c o m es m o l t a raho t a n t per esser nostre
pastor c o m encara per los treballs hi guastos
patelx per defencío hi m a n u t e n c i o de la Sancta
Fe catholica hi dicecció del Sagrat Concili hi en
lo que li c o m u n i c a r a n y tostemps que V. Senyoria
Rdma. t i n d r á opQrtunit:at nos fasa merce de s c r i u rens p e r q u é r e b r e m m o l t a c o n s o l a d o . E nostre
Senyor Deu la vida y stat de V . Sria. Rdma. conserve y prospere.
Si bien d e n t r o un par de años, al c u m p l i r s e
los c u a t r o c i e n t o s de la e f e m é r i d e s , es de pensar
será s o l e m n e m e n t e c o n m e m o r a d a nos anticipamos gozosamente con esta pequeña nota y comentario.
Es evidente q u e a la c i u d a d de Gerona se le
p a r t i c i p ó el g l o r i o s o a c o n t e c i m i e n t o , en la m i s m a
f o r m a que habían sido p a r t i c i p a d o s o t r o s , y seg u r a m e n t e d e n t r o del t r i m e s t r e o c t u b r e - d i c i e m b r e de 1 5 7 1 . La c i u d a d , de acuerdo con el cabild o de la c a t e d r a l , organizaría una solemne acción
de gracias — o f i c i o o Te D e u m — e n la c a t e d r a l
y una procesión con el m i s m o r e c o r r i d o que la
de C o r p u s , a lo que quizás se añadirían festejos
p o p u l a r e s : i l u m i n a c i o n e s y b a i l e s ; p e r o el detalle
nos es desconocido por c u a n t o el r e g i s t r o de
acuerdos acaba el 23 de o c t u b r e de 1 5 7 1 , y la
nota q u e t r a n s c r i b i m o s , p o s t e r i o r en casi u n año,
nos da cuenta de la g r a t i f i c a c i ó n concedida a t'"es
t r o m p e t e r o s que a c t u a r o n en la p r o c e s i ó n . C o m o
sea, es suficiente para d e m o s t r a r q u e la c i u d a d
de Gerona no q u e d ó o l v i d a d a y p a r t i c i p ó j u b i l o samente en lo que fue la v i c t o r i a de la Cristiandad.
De Gerona a xx de f e b r e r M D L X I I .
Al servey de V. Sria. p r o m p t e s los Jurats de
Gerona,
Al Rdmo. y m o l t noble Señor lo Sr, Don Arias
Gallego bisbe de Gerona.
El C o n c i l i o de T r e n t o , i n a u g u r a d o en 1545
con la esperanza de l o g r a r la ansiada reunificac i ó n c r i s t i a n a , se c l a u s u r ó en 1563, c u a n d o el
abismo se habia hecho ya insondable y comenzaban las guerras de r e l i g i ó n . Carlos V, t r a t a r á de
buscar nuevas f o r m a s de c o m p r o m i s o para resolver el p r o b l e m a religioso, cuyas v i c i s i t u d e s ,
c o m p l i c a d a s p o r la p o l í t i c a i n t e r n a c i o n a l , repercuten en el C o n c i l i o , En sus dos p r i m e r a s fases
( 1545-49) y ( 1551-52) el C o n c i l i o buscará, c o m o
o b j e t i v o s u p r e m o sentar las bases para la r e u n i ficación c r i s t i a n a . En la tercera y ú l t i m a , en c a m -
Dice así la m e r i t a d a n o t a :
«3 de o c t u b r e de 1572. — Los Jurats de la
c i u t a t o r d e n e n que lo clavari de dits j u r a t s do y
pach a Joan T e i x i d o r , Francesch G a l d e r i c h y
Joan Forn c o r r e d o r s de coll de la present c i u t a t
de Gerona per lo que ab sengles t r o m p e s han
sonat a la p o m p a de la professó se feu per las
alegries de la presa per d o n Joan d . A u s t r i a de
la a r m a d a del t u r c h — ^ desavuyt sous.»
LUIS BATLLE y PRATS
Archivero Municipal
NOTAS
1. — Carlas inéditas del maestro Fr. Juan Gallo, O. P.,
en Anales del Instituto de Estudios Gerundenses,
17. (Gerona I9Ó4-65), 79.
2. — V i a j e Literario, M (Madrid 1850) 87.
3. — Archivo Municipal. — Manual de acuerdos de
1562, fol. 27.
4. — Archivo Municipal, — Manual de acuerdos de
1562, fol. 27, V.
5. —• Ubieto - Regla - Jover. — Introducción a la Histo.
ría de España (Barcelona, 1963) 325 y 373.
59
Descargar