REUNIÓ divendres 19 setembre de la llista habitatge assequible VAREM PARLAR: – som ja 83 persones a la llista. – hi ha molta gent que està en una situació complicada al barri com demostren els mails que rebem. – aquest dijous 25 conjuntament amb la AVV Porta farem una entrevista amb la Regidoria de Nou Barris per explicar les nostres demandes a l’administració – volem estendre la llista de demandants habitatge lloguer assequible a altres barris del Districte – anirem a explicar aquestes demandes a la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris per demanar el seu recolzament. També al plenari del Districte. El proper dia 10 octubre demanarem a la Secretaria Habitatge Generalitat i de l’Ajuntament que es necessari satisfer el dret a l’habitatge a la gent treballadora sense més dilacions. – varem escollir 4 persones de la llista que acompanyaran a la AVV de Porta a la reunió del 25 amb la Regidoria de Nou Barris. URGENT: els propers dies necessitem ajuntar-nos plegats en determinades accions que visibilitzin el problema de l’habitatge. NO POTS FALTAR … CALENDARI: # dijous 25 setembre a les 18’30 a pza Madres de mayobenzinera pi i Molist cita previa per acompanyar a la AVV i comisio amb la reunio amb la Regidoria, cal venir tothom que pugui. Cal demostrar que la llista no es cosa de quatre. #divendres 26 de setembre aniran dos companys a la Coordinadora Entitats a buscar recolzament 20h. Casal de prosperitat # dimats 30 setembre. cita previa pza Madres de mayo Plenari Ajuntament cal estar tots i demanar paraula per explicar la problemàtica a tots els presents i especialment als partits del consistori. #divendres 10 octubre. anirem a explicar a una Jornades sobre habitatge a la sra.Carme TRILLA i al sr. Antoni SOROLLA, responsables d’habitatge de Generalitat i Ajuntament les notres demandes. # divendres 31 octubre quasi segur una nova assemblea… Acte 29 de maig “Habitatge de lloguer realment públic!” _______________________________________________________ CENTRE CÍVIC PORTA-SÓLLER C/Estudiant, s/n/ Pça Sóller Tel. 93 276 80 77 19 hores Dijous 29 de maig ___________________________________________________________ ____ Ponents: Salva TORRES Assemblea habitatge Digne de 9Barris Carles Alonso V de Vivienda ___________________________________________________________ _____ Porta les dades de la teva sol·licitud el dia 29. Si no pots assistir dóna-la a qui vingui… Nom: Cognoms: Adreça: Telèfon: e-Correu: necessito pis de lloguer assequible al barri: SI NO Habitatge Digne al Pregó de Festa Major de Porta El proper dissabte 10 de maig a les 20’45 a 21’00 Pça Sóller, escenari central Pregó a càrrec de SUPerPorta- SUPerVivienda Intervendran : Banquer, promotor immobiliari i polític de torn. Manifestants “Qué no tenemos casa”: la mama, el papa, la nena, la veïna, el iaio i el milerurista …. La Sra. Festa Major. SUPerPorta- SUPerVivienda. EP !! molta bronca ….. i diversió !!! Dossiers de la jornada 23 febrer sobre “habitatge públic al 20% de la renda” Després d’un intens treball de recollida de dades l’Assemblea de l’Habitatge Digne de 9 Barris amb la col·laboració de 15 Entitats del barri presentem els documents que resumeixen: La Jornada sobre habitatge públic de lloguer al 20% del salari del 23 de febrer a l’Ateneu Popular de 9Barris. Les enquestes que es varen passar amb els resultats percentuals. Esperem que les dades siguin del vostre interès i una base de les futures demandes en pro de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia. ____________________________________________________ Els documents són: Presentació diapositives de la Jornada amb moltes dades i informació útil Dossier sobre el conjunt de les jornades en pdf. Els resultats de les enquestes a les entitats i persones. en format doc. _____________________________________________________ Acte públic: Habitatge de lloguer públic a Nou Barris al 20% del sou VINE i ho discutim. Tenim drets i els volem: l'habitatge públic i de lloguer a Nou Barris. Acte públic, debat i “un món possible” de propostes del veïnat. Elements pel debat. Tallers per discutir. Posta en comú. Data: dissabte 23 de febrer. 16'30 a 21 hores. Comptarem amb les opinions de: Persones del moviment associatiu de Nou Barris Gerardo Pisarello, professor Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Jaume Asens, Vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris. c/Portlligat 11-15 Barcelona. Tel:93.353.95.16 PEL PIS RENDA!!! EL 20% DE LA L’habitatge és la principal preocupació de les famílies que estan fins l’aigua al coll. ENS HAN ENGANYAT !!! Els salaris ja no ens arriben per pagar ni una hipoteca ni un lloguer. Fa anys que el dret a l’habitatge està sotmès als dictats del mercat i dels pressupostos dels governs. En aquest mercat les promotores i les immobiliàries cobren preus exorbitants per llars que superen en escreix la nostra capacitat d’endeutament. Per pagar, milers de ciutadans han hipotecat la vida amb els bancs que els van fer creure que serien propietaris de l’habitatge gràcies al seu crèdit barat i a identificar l’habitatge com una inversió. El cercle acaba a les Hisendes públiques cobrant milions d’euros d’impostos als hipotecats. Tots junts treballen com un monopoli generant els beneficis que permeten a uns pocs centenars d’espanyols gaudir de la meitat de la riquesa del país. El seu monopoli els permet mantenir rècords europeus en nombre d’habitatges (1 per cada dos persones), en construcció de habitatges/any, tenir quasi 4 milions d’habitatges buits a l’Estat espanyol i, al temps, fer-nos 2 pagar el m més car d’Europa de compra i lloguer. Una orgia financera i immobiliària que ha afavorit tota mena de corrupció i connivència entre polítics, immobiliàries, capital financer i … ARA L’ORGIA S’HA ACABAT… La crisis ha començat als EE.UU on milers de famílies han perdut la casa perquè no poden pagar la hipoteca. La conseqüència a Europa ha estat que molts bancs han perdut molts diners o han estat a punt de fer fallida. Per evitar mals majors el Banc Central Europeu ha posat milions d’euros en el seu auxili. Però els plats trencats els paguem nosaltres: perquè posar tants diners en circulació han generat més inflació i l’augment de les hipoteques, de manera que les nostres economies familiars – les més endeutades del món- estan encara més ofegades. Un còctel explosiu que evidentment no ha fet perdre el son a cap polític ni banquer. Les promotores i les immobiliàries tenen un gran stock d’habitatges. Hi ha al voltant de 400.000 pisos buits a Catalunya. El “monopoli del totxo”, que té un poder immens, està espantat. Per això no han parat fins que la Generalitat s’ha compromès a lliurarlos 8200 milions per construir 250.000 pisos més. És el Pacte Nacional per l’Habitatge català que garantirà a les constructores, immobiliàries i bancs els negocis que el “mercat lliure” ja no els permet. Cruel paradoxa que es fa a costa de llogaters, hipotecats i mileuristes. Aquests “senyors del totxo” no tenen escrúpols a l’hora d’assegurar-se’n els negocis. Acumulen més d’un milió de denúncies com la pràctica de vendre pisos protegits amb diners sota mà que els continuarà tolerant el Pacte de l’Habitatge català que deixa en les seves mans decidir qui els compra el “piset protegit”. Amb un historial així no els podia faltar la màcula del frau fiscal. Un informe dels inspectors d’Hisenda denuncia als bancs, caixes i immobiliàries per frau de 8600 milions. El tracte exquisit de tots els governs amb aquests senyors contrasta amb l’execució exemplar i sense pietat de plans urbanístics, desnonaments i hipoteques davant una morositat creixent de les famílies ofegades en deutes i salaris minvants. Amb l’orgia acabada ens n’adonem que l’accés a la propietat ha estat un parany. Als països rics d’Europa la majoria viu de lloguer de per vida, pagant en funció dels seus ingressos, en habitatges de l’Estat o “protegits” de lleis arrendatàries abusives… VOLEM viure dignament a 9 BARRIS… VOLEM els habitatges assequibles per a tothom!!! Ja n’hi ha prou! L’habitatge és una necessitat bàsica i un dret que no es pot exercir al mercat que té per finalitat el benefici. Exigim als poders públics que posin mà als centenars d’habitatges buits que hi ha al Districte. Volem les llistes de totes les promocions de pisos que es fan a 9 Barris de manera que les organitzacions socials controlin els habitatges que no acompleixen cap funció social. Volem que les llistes dels que demanen aquests habitatges siguin públiques, transparents i consensuades amb el teixit associatiu del Districte. Cap veïna ni veí sense un habitatge digne. Lloguer públic al 20% de la renda familiar disponible. ASSEMBLEA PER L’HABITATGE DIGNE DE 9 BARRIS EL TOTXO: aliment de les administracions locals Des de temps de l’ALFONS X, avi de l’actual monarca espanyol, l’estat centralista espanyol ofega financerament als ajuntaments. El boom especulatiu lligat al totxo i al ciment es un subproducte d’aquesta xacra del capitalisme espanyol i l’estat sotgit del Franquisme. Elecciones 2007 Los ingresos ligados a la vivienda sustentan la financiación local B. Díaz / MADRID (24-05-2007) Publicado en: Edición Impresa – Economía Los municipios se aferran a los tributos que gravan el suelo y la vivienda para sufragar sus necesidades de gasto. El hecho de que haya más de 8.000 municipios desperdigados por toda la geografía nacional, con una diferencia de población abismal entre los mayores y los más pequeños, no impide que todos ellos cuenten con un nexo en común: sus dificultades para llegar a final de mes sólo con los recursos propios que generan. El modelo de financiación local actual está basado en que el Estado central aporte vía financiación directa (presupuestaria) o indirecta, un porcentaje de recursos de los ayuntamientos aún muy importante, y que oscila entre el 30% y el 70% según la población a la que se refiere. Con estas premisas y a la falta de una nueva reforma del modelo (prevista para 2008-9 y que irá ligada a la financiación autonómica) los municipios se han dedicado estos últimos años a tirar de la gallina de los huevos de oro del crecimiento económico español, que no es otra que todo lo relacionado con el boom inmobiliario. De esta forma, los ayuntamientos han exprimido la capacidad recaudatoria en los impuestos municipales ligados a la vivienda, que son básicamente, el impuesto sobre bienes inmuebles (IBI), el impuesto sobre construcciones, instalaciones y obras (ICIO) y el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos urbanos (plusvalía municipal). En este último caso, el impuesto que grava las plusvalías del suelo está exprimido de media el 87%, sobre una horquilla de mínimos y máximos que fija la ley estatal de Haciendas Locales. De hecho, ya hay 16 capitales de provincia con el tipo de gravamen al máximo permitido. Y otras 16 lo tienen por encima del 90% posible. Esta situación se repite en el impuesto de construcciones. Las recalificaciones de suelo, parte de ellas ligadas a grandes escándalos urbanísticos (como la Operación Malaya en Marbella), también han sido objetivo prioritario de los responsables municipales de toda España, ya que de todo nuevo suelo urbano nace la posibilidad de mayores ingresos por los tributos que se le aplica al mismo. De cara a los comicios del domingo, los candidatos a alcalde han diluido en sus programas electorales (a veces, incluso, han hecho caso omiso) cómo piensan solucionar el problema de financiación, sobre todo, teniendo en cuenta que los municipios están asumiendo, además, gasto social que corresponde a las comunidades como el derivado de la atención de mayores e inmigrantes. Los mayores reclamos electorales pasan, entre otros asuntos, por ofrecer más gasto en vivienda protegida, en espera de la ansiada reforma de la financiación que aporte más recursos. Mientras tanto, la deuda embalsada, la mayoría en grandes ciudades, se eleva ya a 27.000 millones de euros (sobre todo, en préstamos a largo plazo). El déficit alcanza 2.000 millones (0,2% del PIB), con un presupuesto global que supera los 40.000 millones anuales. IBI más flexible• La llamada contribución urbana (impuesto sobre bienes inmuebles, IBI) es el principal recurso municipal. Algunos ayuntamientos obtienen de él hasta el 40% de sus ingresos tributarios. Como tal está siendo objeto de múltiples debates para su futura reforma (está supeditado a una ley estatal que fija mínimos comunes). De hecho, la Federación de Municipios y Provincias (FEMP) está negociando con el Ministerio de Hacienda fórmulas para poder cobrar este impuesto según el ‘valor real’ de los inmuebles y no en función del catastro, desfasado. Esta posibilidad aumentaría el potencial recaudatorio de los municipios en los próximos años.• Telefónicas. Otra medida que están estudiando los municipios es elevar la cuantía de las tasas que cobran a las compañías telefónicas por los repetidores de móviles y el uso del espacio radioeléctrico. Otra vía de mayor financiación es elevar el porcentaje que tienen sobre impuestos estatales. Por ahora es mínimo: se encuentra entre el 0,9% y el 1,7% en el IRPF, el 1,8% y el 1% en el IVA, y entre el 1,2% y el 2% en los impuestos especiales.• Viviendas vacías. El Gobierno central ha renunciado a fijar una norma común estatal que penalice a los propietarios de viviendas vacías. La razón estriba en lo difícil que es definir qué es una vivienda desocupada. Pese a ello, algunos municipios y comunidades autónomas se afanan en elaborar normas que saquen al mercado miles de viviendas. Tromba de declaraciones tras el primer susto en Bolsa de las constructoras. Preocupación Del ajuste inmobiliario en Bolsa al riesgo para la economía real Cinco Días – Madrid – 26/04/2007 La preocupación por el posible reflejo en la economía real del pinchazo bursátil de las empresas inmobiliarias y la caída de las cotizaciones de sectores relacionados con el sector de la vivienda, como bancos y constructoras, ha puesto en guardia al Gobierno, al Banco de España y a los agentes económicos, que no están dispuestos a que el miedo a una crisis inmobiliaria de calado arruine el crecimiento de una economía tan dependiente del ladrillo como la española. ¿Es el desplome en Bolsa de las empresas inmobiliarias el anticipo del aterrizaje forzoso del ciclo inmobiliario? Es la pregunta que se hacen muchos españoles y la duda que llevó el martes a muchos fondos internacionales a sacar el dinero de la Bolsa española. Gobierno, empresas y sindicatos trataron ayer, sin embargo, de quitar hierro al asunto e insistieron en separar el comportamiento de las cotizaciones de empresas que se ha visto envueltas en una burbuja especulativa, de las cifras reales del mercado de la vivienda, donde los precios se ajustan de forma gradual y ordenada, tal y como el mismo martes subrayó el propio gobernador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Ayer continuaron las reacciones: Pedro Solbes. Vicepresidente segundo y ministro de Economía y Hacienda ‘Afirmar de un día para otro que hay un cambio de ciclo no es coherente'(…) ‘No veo afectado al sector de la construcción específicamente. Sigue funcionando igual, con una ligera desaceleración que le permite ajustarse a una realidad'(…) ‘Por supuesto que es un tema que hay que seguir, pero yo no le daría mayor importancia'(…) ‘Los actuales niveles de endeudamiento hipotecario de las familias no suponen una situación preocupante en términos generales'(…) Solbes apoyó esta visión en el ‘buen momento de algunos indicadores, como las buenas perspectivas del empleo’ y ‘en la situación patrimonial de los hogares’. José Viñals. Subgobernador del Banco de España ‘La solvencia del sistema financiero es modélica y los elementos de riesgo para estos agentes, especialmente el alto endeudamiento de familias y empresas, se encuentran en márgenes relativamente moderados’ (…) ‘La creciente exposición del sector privado ha transcurrido en paralelo a un crecimiento sustancial de su riqueza neta, de manera que la posición patrimonial del sector se mantiene sólida'(…) ‘El sistema bancario, el principal acreedor de las familias y empresas se encuentra en una posición de elevada rentabilidad y solvencia, que le permite actuar como factor de solidez y resistencia de la economía frente a eventuales perturbaciones adversas’. Carlos ocaña. Secretario de Estado de Hacienda ‘La desaceleración de la venta de vivienda no está perjudicando la ejecución presupuestaria, con previsiones de superávit (…) ‘Lo ideal es que siga el aterrizaje suave’. José María Fidalgo. Secretario general de CC OO ‘Lo ocurrido responde a una situación concreta que no tiene que marcar una tendencia que determine el incremento a corto plazo de la tasa de paro en el sector de la construcción’ (…). José Ignacio Goirigolzarri. Consejero delegado de BBVA ‘La realidad del sector inmobiliario no tiene nada que ver con el desplome bursátil, que fue una reacción indiscriminada que afectó a empresas muy diferentes'(…). Julio Gil. Asociación Constructores Española de Promotores y ‘La caída de empresas inmobiliarias y constructoras es puramente bursátil y no tiene que ver con la marcha del mercado real’ (…) ‘La demanda de viviendas sigue siendo fuerte y los tipos de interés se encuentran dentro de parámetros razonables’. ———————————————ver artículo relacionado: ” Las inmobiliarias se desploman en bolsa” en prouespeculació-2007