Les lletres catalanes perden la saviesa de Joaquim Molas

Anuncio
38 LA VANGUARDIA
CULTURA
DIMARTS, 17 MARÇ 2015
L’erudit va exercir d’enllaç entre la generació de Martí de Riquer i la de Baltasar Porcel
Les lletres
catalanes perden
la saviesa de
Joaquim Molas
El filòleg i mestre d’escriptors mor
a Barcelona als 84 anys
JOSEP PLAYÀ MASET
Barcelona
E
ls seus deixebles, els
anomenats moletes,
els seus alumnes i els
seus admiradors, que
són legió, conserven
la imatge del professor que porta­
va sempre el cigar penjant del lla­
vi. Cigars que ell mateix es lliga­
va, que anaven convertint­se en
cendra, mentre el seu verb fluïa
ordenat i incansable. Portava uns
paperets escrits amb lletra petita
però no li feien falta. Les classes
de Joaquim Molas, mort ahir a
Barcelona als 84 anys, s’omplien
sempre d’estudiants perquè era
un d’aquests professors que dei­
xen empremta, que encomanen
el seu entusiasme per la matèria,
perquè transmeten saber i conei­
xement.
Joaquim Molas iBatllori va es­
tudiar filologia romànica a la Uni­
versitat de Barcelona (UB) de la
postguerra, on es va doctorar el
1958. Posteriorment va ampliar
els seus estudis a la Universitat de
Liverpool i el 1969 va obtenir la
càtedra de llengua i literatura ca­
talana a la Universitat Autònoma
de Barcelona, on va estar uns
anys fins que va tornar a la UB, on
es va jubilar el 2003.
Encara que inicialment es va
dedicar a l’estudi de la literatura
medieval, influït entre altres per
savis com Martí de Riquer, més
tard es va inclinar per la
literatura contemporània i el
1984 va obtenir el premi Crítica
Serra d’Or per un dels seus llibres
més coneguts, La literatura cata­
lana d’avantguarda, 1916­1938. El
1999 se li va concedir el
Premi d’Honor de les Lletres Ca­
talanes, el 1999 la Creu de
Sant Jordi i el 2003 la medalla
d’or
de
la
Generalitat.
quell dia va fer un repàs a la seva
dedicació a un ofici que “és més
un plaer que una condemna o una
fatiga”, va dir, parafrasejant el
seu mestre De Riquer. I amb la
seva habitual modèstia va afirmar
que distincions com aquella el
feien pensar que “la feina realit­
zada no ha estat del tot inútil”.
El seu treball com a membre
del consell de redacció de diver­
ses revistes com Serra d’or, Re­
cerques, Anuari Verdaguer i Els
Marges; la seva participació en el
volum Poesia catalana del segle
XX, amb Josep Maria Castellet
(1963), i la continuació de la tre­
ball iniciada per Riquer i Comas
en la Història de la literatura ca­
talana el van convertir en un dels
personatges més influents del
món literari català. I també te­
mut. En una ocasió ell mateix va
dir irònicament: “També he
tingut sort de tenir enemics ob­
sessius que m’han fet molta pro­
paganda”.
Ha dirigit també entre altres
L’estudiós i crític, durant una entrevista amb La Vanguardia en els anys noranta
El llegat, a Vilanova i la Geltrú
]El 1884 es va inaugurar a
Vilanova i la Geltrú una bi­
blioteca­museu concebuda
per l’escriptor i polític de la
Renaixença Víctor Balaguer,
que va llegar no només les
seves obres d’art, sinó la seva
col∙lecció de 25.000 llibres. En
la seva ment hi havia la idea
d’una biblioteca­museu na­
cional de Catalunya. Aquest
projecte ha passat durant 130
anys per nombroses vicissi­
tuds i ara li arriba un altre
sotrac: la donació per part de
Joaquim Molas de tota la seva
biblioteca i arxiu personal,
que inclou 22.000 volums,
una hemeroteca de 190 títols
diferents i manuscrits, cartes
i diferents materials de tre­
ball. La mateixa història de la
biblioteca de Vilanova, la seva
singularitat, la seva disponibi­
litat d’espais, i altres factors
accidentals com el fet que la
seva directora, Montserrat
Comas, fos alumna del mateix
Molas a la Universitat Autò­
noma de Barcelona, van fer
possible l’inici d’unes conver­
ses l’any 2009 que han culmi­
nat tres anys després en la
firma d’un conveni. El llegat
de Joaquim Molas s’instal∙la­
rà a la biblioteca Víctor Bala­
guer. Encara que Molas di­
gués: “La meva biblioteca no
és de bibliòfil ni de col∙leccio­
nista, sinó de treball”, el cert
és que el seu llegat permetrà
estudiar les avantguardes
catalanes del segle XX amb
material de primera mà. Po­
dran consultar­se manuscrits
de Mercè Rodoreda (inclòs
l’original de Mirall trencat),
Salvador Espriu, Llorenç
Vilallonga, Baltasar Porcel,
Joaquim Ruyra, Guillem Vila­
dot, etcètera. I més interes­
sant encara és la correspon­
dència que va mantenir amb
aquests autors i altres com
Foix, Fuster, Carles Riba,
Pere Quart. / J. Playà
Arquitecte Molas
ANÀLISI
Jordi Amat
Per un país que va fonamentar
bona part de la seva supervivèn­
cia com a col∙lectiu en la conti­
nuïtat d’una tradició literària de
qualitat en llengua catalana, la
figura de Joaquim Molas ha
estat completament determi­
nant. Desballestat després del
1939 l’entramat que possibilita­
va un tractament acurat d’aque­
lla tradició, el professor Molas
va actuar com l’arquitecte més
influent en el disseny d’un pla
que pretenia restablir el conei­
xement de la història de la lite­
ratura catalana moderna sinto­
nitzant­lo amb els corrents
ideològics del seu temps.
No ha estat una presència
pública ni la seva influència ha
estat publicada, ja que no és
autor de cap assaig de referèn­
cia, però la consolidació com a
disciplina de la filologia catala­
na no podria explicar­se, ni per
bé ni per mal, sense tenir en
compte la creació de la seva
escola –els moletes– primer a
l’Autònoma i després a la Uni­
versitat de Barcelona. Membre
del segon equip literari sorgit a
la postguerra (aglutinat entorn
de la voluntarista revista d’estu­
diants 2, al costat d’Antoni Co­
mas o Albert Manent), Molas ha
desenvolupat en el camp de la
filologia una trajectòria en part
equivalent a la de Josep Fonta­
na en el de la història: tots dos
van ampliar la seva formació als
clandestins Estudis Universita­
ris Catalans, foren lectors a
Liverpool, tingueren un peu al
sector editorial i van compro­
metre la seva primera maduresa
acadèmica amb el catalanisme
progressista que es va fer hege­
mònic al llarg dels seixanta.
Deixeble de Riquer i Rubió,
espectador de primera fila del
magnetisme de Carles Riba i
Jaume Vicens, Molas, amb
posat desmenjat i la seva eterna
cigarreta als llavis, va abanderar
una polèmica reinterpretació de
la tradició agermanat amb el
tovarix Josep Maria Castellet.
Era el 1963. Tot i que avui el seu
doctrinarisme grinyoli, l’antolo­
gia Poesia catalana del segle XX
fou un arma efectiva quan la
cultura batallava contra la dicta­
dura a la trinxera. Fora d’aquell
context no s’entendria el blasme
del simbolisme i els codis bur­
gesos d’un cert noucentisme. És
en aquella circumstància, alho­
ra, que comença a adquirir gruix
erudit l’estudi del modernisme i
el tractament sistemàtic de les
avantguardes. El seu afany
erudit de rehabilitar una dimen­
sió no culturalista del passat
literari en clau nacional, para­
digmàtic de la col∙lecció Antolo­
gia Catalana que dirigia a Edici­
ons 62, tindria un correlat en la
seva aposta pels referents del
pop local. El llançament d’es­
criptors com Benet i Jornet,
Montserrat Roig, Baltasar Por­
cel, Pi de Cabanyes o Terenci
Moix no s’explicaria sense el
seu potent mandarinatge.
Un dinar
al Bombay
Julià Guillamon
L
PATRICIO SIMON / ARXIU
col∙leccions Les millors obres de la
literatura universal y Les millors
obres de la literatura catalana.
Va conèixer escriptors i in­
tel∙lectuals com Josep Puig i Ca­
dafalch, Víctor Català, Ferran
Soldevila, Carles Riba –“em va
ensenyar què era un text i a valo­
rar­lo”–, J. V. Foix, Pere Quart,
Marià Manent, Salvador Espriu,
Mercè Rodoreda, Llorenç Villa­
longa, Joan Brossa...
“He tingut la sort de viure una
època molt dura però plena de
transformacions”, solia dir. “No
he buscat mai res i en canvi ho he
trobat tot”, era una altra de les se­
ves frases.
Després de la seva jubilació va
“No he buscat mai
res i en canvi ho he
trobat tot” era una
de les seves frases
preferides
continuar treballant en diversos
projectes. El seu últim llibre ha
estat sobre el seu avi, un destacat
dirigent cooperativista publicat
fa poques setmanes. Fins i tot
aquests últims dies, quan ja el seu
càncer de pulmó començava a
castigar seriosament la seva salut,
esbossava detalls concrets sobre
el seu llegat i sobre el destí dels
seus manuscrits. Una part els ha­
via cedit ja, però es guardava els
llibres de feina perquè encara els
necessitava. Serà enterrat demà
dimecres a Barcelona.c
LA VANGUARDIA 39
CULTURA
DIMARTS, 17 MARÇ 2015
Foix, les classes prenien un aire ben di­
ferent.
Més tard vam coincidir en el món lite­
rari, vam ser jurats un munt d’anys del
premi Josep Pla. A casa de Joan Teixi­
dor, en un ambient de tertúlia culta, Jo­
aquim Molas era irònic, divertit, creava
situacions equívoques. La cosa va aca­
bar malament per una edició del premi
a la qual, en contra de l’opinió de l’edi­
tor, vam pretendre deixar el premi de­
sert. Es va armar un escàndol sensacio­
nal i finalment vam decidir abandonar
el jurat.
Ens vam citar per dinar en un restau­
rant que es deia Bombay, al costat del
Mercat de la Llibertat. Molas estava en­
cantat amb l’ambient popular, de barri.
Havíem de redactar una carta de dimis­
sió. Vam començar a donar voltes i més
voltes, cap paraula no li semblava prou
precisa. Quan semblava que havíem
amento haver­me perdut els
millors anys de Joaquim Mo­
las, quan era catedràtic a la
UniversitatAutònoma de Bar­
celona, envoltat d’alumnes i deixebles
que l’admiraven; quan apadrinava els
joves escriptors de la generació dels se­
tanta –Baltasar Porcel, Montserrat
Roig, Terenci Moix, Josep M. Benet i
Jornet–, que eren els seus amics; i alho­
ra, participava a la vida pública, amb ar­
ticles sobre la cultura de masses i inter­
venia en el món de l’edició a través
d’Edicions 62, on publicava una col∙lec­
ció de clàssics que encara avui es llegeix
amb respecte: Antologia Catalana.
Quan va morir Montserrat Roig va
evocar aquell moment, tot el que van
viure i van compartir, com es divertien
(era l’època d’or del restaurant Estevet i
de can Massana del
carrer d’en Camp) i
feia una mica de pena
veure com va acabar
tot. Edicions 62 a la pi­
cota ja el 1969, Terenci
escrivint en castellà,
Porcel distanciat o
distant de Molas (que
va ser sempre un anti­
pujolista
declarat),
Montserrat Roig pre­
maturament desapa­
reguda. Benet i Molas­
com a únics supervi­
vents, dipositaris de la
memòria d’aquell mo­
ment excepcional, un
dels més prometedors
i creatius de la cultura
catalana
contem­
porània.
Vaig veure per pri­
mera vegada Molas el
meu primer any de
carrera. Va venir a dic­
tar una conferència
sobre Ausiàs Marc a
l’Escola Oficial d’Idio­
mes. Em va cridar
KIM MANRESA
l’atenció una marrada,
a propòsit d’un dels Joaquim Molas fotografiat el 2011
poemes, que li va por­
tar a distingir entre les dones que són i
les que no són per casar­se. Ho va dir
Havia estat tan criticat que
amb el cigarret penjant del llavi (en
aquella època es fumava a classe). Vaig se sentia en fals, vaig creure
pensar: quin personatge.
que no escriuria el llibre que
L’any següent va ocupar el lloc d’An­
toni Comas, que havia mort d’un infart, ens devia; em vaig equivocar
a la Universitat de Barcelona, i el vaig
tenir un parell d’anys de professor. Era
una situació rara perquè Comas havia acabat, tornava a començar. Vaig enten­
creat al seu voltant un equip de profes­ dre que Molas havia estat tan criticat
sors que es distanciaven de la lectura (pels detractors del realisme històric,
historicosocial, filla del marxisme de que molt injustament mai no van censu­
postguerra, que tenia a Molas el seu rar en canvi Josep M. Castellet, amb qui
maître à penser. Mort Comas el 1981, els va firmar la cèlebre antologia Poesia ca­
seus deixebles van quedar a l’expectati­ talana del segle XX; i més tard per tots
va. Molas feia la sensació de voler­se els contraris als seus mètodes crítics i
blindar.
als dels seus deixebles) que se sentia en
La meva promoció de filologia catala­ fals. Tota la gràcia i la ironia que tenia
na no va tenir ni pare ni mare. Les clas­ en la distància curta de sobte s’esvaïa.
ses de Molas eren participatives, convi­ Vaig pensar que difícilment arribaria a
dava a intervenir els alumnes o els in­ escriure el llibre que ens devia.
terrogava. Ja no formàvem part
Em vaig equivocar. Gràcies a la con­
d’aquelles generacions guerrilleres de fiança i l’amistat, entre d’altres, de Mar­
l’Autònoma –amb els poetes Vicenç Al­ ta Nadal, que el va animar molt, va pu­
taió, Lluís Urpinell, Jaume Creus o l’ac­ blicar discretament uns textos autobio­
triu Rosa Novell–, i els resultats eren gràfics, que juntament amb els seus
més aviat escassos. Quan parlava de la assajos sobre Verdaguer i les reflexions
relació directa amb alguns dels autors sobre cultura popular i cultura de mas­
que estudiàvem, per exemple amb J.V. ses, són el millor del seu llegat.c
Josep Maria
Ruiz Simon
Políticas de la
interpretación
D
esde los atentados de enero en
París, no ha dejado de hablar­
se, desde múltiples perspecti­
vas y con intenciones diversas,
de los peligros que puede representar el
denominado islamismo radical para la
convivencia, la seguridad y las libertades
de las sociedades europeas. Nadie ignora
que los sentimientos religiosos son, como
los sentimientos nacionales, una materia
tan inflamable como explosiva. Y la histo­
ria de Europa ofrece un rico muestrario
de acontecimientos que ilustran la capaci­
dad de destrucción que pueden llegar a
tener las religiones. De hecho, el pensa­
miento político europeo ha sido insepara­
ble, desde fines de la edad media, de la
preocupación por esta capacidad y de la
reflexión sobre cómo reducirla o anularla.
En el siglo XIV, Marsilio de Padua ya
partía, en el Defensor de la paz, de un diag­
nóstico muy claro de la causa de las dis­
cordias que habían llevado a Italia a la rui­
na: la pretensión de los Papas de subordi­
nar el poder civil al poder eclesiástico.
Tres siglos después, Thomas Hobbes, en
el Leviatán y en el contexto de una guerra
civil inglesa que él también entendía co­
mo el resultado de la intromisión política
de los diversos poderes eclesiásticos, de­
nominó “reino de las tinieblas” al dominio
sobre las mentes que seguía surgiendo de
la manipulación política, por parte de al­
gún clero, de la credulidad de la multitud.
El Leviatán (1651) de Hobbes debe mucho
La hermenéutica es
el campo de batalla donde
se decide la orientación
política de las religiones
al Defensor de la paz. Y el Tratado teológi­
co­político (1670) de Spinoza, una obra
pionera en la propuesta de la tolerancia
como remedio al fanatismo religioso,
también debe de mucho al Leviatán. La
idea de tolerancia surgió como medicina
en una época en que el número inmenso
de muertos causados por las guerras de
religión, guerras civiles y escabechinas di­
versas persuadió de su necesidad. Su con­
solidación como marco de convivencia y
la privatización de las creencias religiosas
que comportó no fue fácil porque la ten­
dencia de las religiones hacia la tolerancia
no suele darse de manera espontánea.
Conviene no olvidarlo cuando, en defensa
de la tesis del choque de civilizaciones, se
hace circular el discurso sobre el carácter
intrínsecamente intolerante de la religión
musulmana. En el siglo XVII nadie, ni en­
tre los católicos, habría puesto en entredi­
cho que este carácter era el propio del ca­
tolicismo.
Algo que Spinoza aprendió de Hobbes y
que Hobbes había aprendido de Marsilio
fue precisamente que las religiones pue­
den evolucionar y que su posible evolu­
ción siempre va de la mano de la interpre­
tación de los textos que tienen por sagra­
dos. La hermenéutica es el campo de
batalla donde se decide la orientación po­
lítica de las religiones. Por esta razón,
Hobbes y Spinoza se entregaron en el si­
glo XVII a una lucha cuerpo a cuerpo con­
tra las interpretaciones que los adminis­
tradores del “reino de las tinieblas” ha­
cían de ciertos pasajes bíblicos. Y, por este
mismo motivo, la interpretación del Co­
rán se ha convertido en una de las grandes
cuestiones políticas del siglo XXI.
18/03/15
BARCELONA
Prensa: Diaria
Tirada:
72.698 Ejemplares
Difusión: 61.576 Ejemplares
Cód: 91201513
LA VANGUARDIA (ED. CATALA)
Página: 21
Sección: OPINIÓN
Valor: 5.855,00 €
Área (cm2): 207,4
Ocupación: 20,83 %
Documento: 1/1
Autor: Pilar Rahola
Núm. Lectores: 699000
17/03/15
BARCELONA
Prensa: Diaria
Tirada:
37.631 Ejemplares
Difusión: 28.837 Ejemplares
Cód: 91166012
EL PAIS (ED. CATALUÑA)
Página: 5
Sección: CATALUÑA
Valor: 1.742,00 €
Área (cm2): 169,5
Ocupación: 16,91 %
Documento: 1/1
Autor: EL PAÍS, Barcelona
Núm. Lectores: 115348
18/03/15
BARCELONA
Prensa: Diaria
Tirada:
8.325 Ejemplares
Difusión: 3.967 Ejemplares
Cód: 91200270
ABC (EDICION CATALUÑA)
Página: 72
Sección: OTROS
Valor: 2.386,00 €
Área (cm2): 405,8
Ocupación: 56,07 %
Documento: 1/1
Autor: SERGI DORIA
Núm. Lectores: 15868
17.03.2015 ­ 16.54 h
L'Institut d'Estudis Catalans lamenta la mort de Joaquim Molas,
"referent en la construcció històrica de la literatura
contemporània"
Molas era membre fundador de la Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC
ACN · ID 782569
Barcelona (ACN).­ L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentat a través d'un comunicat la
mort de l'historiador i crític literari Joaquim Molas, membre de la Secció Històrico­
Arqueològica de l'IEC des del 1978 i membre fundador de la Fundació Mercè Rodoreda de
l'Institut. Des de la institució s'ha qualificat el traspassat de "referent" en els estudis sobre la
història de la literatura contemporània i, de manera especial, en l'estudi de l'obra de
Verdaguer i dels moviments d'avantguarda. La sala de vetlla s'obrirà aquest dimarts a un
quart de set de la tarda al tanatori de Les Corts. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateix
tanatori aquest dimecres a un quart de cinc de la tarda.
Manuel Jorba, membre de la Secció Històrico­Arqueològica de l'IEC i alumne de Molas ha recordat aquest dimarts que
l'"obsessió" de Molas era fer una història de la literatura i una crítica literària "des d'una impossible normalitat, sortir
de posicions defensives i de resistència, i fer estudis aplicant paràmetres implantats en els estudis de la literatura
occidental", una "obsessió" que, ha remarcat Jorba, tenia des que va tornar de la Universitat de Liverpool, als anys
seixanta. De la seva banda, Josep Massot, president de la secció i també alumne de Molas, ha destacat el "gran mestratge" que
Molas va exercir en "tota una generació d'estudiosos" vinculats a la universitat i, sobretot, als Estudis Universitaris
Catalans.
Joaquim Molas va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i literatura catalana als Estudis Universitaris
Catalans. Va ser professor de la Universitat de Barcelona (1955­1959), lector a la Universitat de Liverpool (1959­
1961), professor als Estudis Universitaris Catalans (1961­1972), catedràtic numerari de literatura catalana a la
Universitat Autònoma de Barcelona (1971­1981) i, després, a la Universitat de Barcelona (1981­2000), que el va
nomenar catedràtic emèrit el 2000. El 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Iniciat com a medievalista, es va dedicar a la construcció històrica de la literatura contemporània. Va dirigir la part
contemporània de la 'Història de la literatura catalana' i de diverses col·leccions antològiques ('Antologia catalana',
'Les millors obres de la literatura catalana'); va editar Milà i Fontanals i Joan Salvat­Papasseit; va publicar antologies
('Poesia catalana del segle xx', en col·laboració amb J. M. Castellet) i alguns llibres visuals ('Paisatges de Catalunya'). Va recopilar part dels seus estudis i assaigs dispersos en 'Obra crítica' (2 vol., 1995­1999), 'Sobre la construcció de la
literatura catalana i altres assaigs' (2010) i 'Aproximació a la literatura catalana del segle xx' (2010). Va fundar la
revista 'Els Marges' i va formar part del consell de redacció de la revista 'Serra d'Or'. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes (1998) i amb les medalles d'or de l'Ajuntament de Barcelona (2002) i de la Generalitat de Catalunya (2003).
Afegeix
Descarrega
Comparteix
ETIQUETES D'AQUESTA NOTÍCIA
Secció/Subsecció: Cultura/Lletres
Territori: Catalunya
Paraules clau: Institut d'Estudis Catalans, IEC, Joaquim Molas, mort
2013 Intracatalònia, SA | Tots els drets reservats
18/03/15
GIRONA
Prensa: Diaria
Tirada:
7.544 Ejemplares
Difusión: 5.626 Ejemplares
Cód: 91202901
DIARI DE GIRONA
Página: 38
Sección: CULTURA
Valor: 848,00 €
Área (cm2): 244,7
Ocupación: 28,85 %
Documento: 1/1
Autor: BARCELONA | EFE
Núm. Lectores: 58000
18/03/15
TARRAGONA
Prensa: Diaria
Tirada:
11.246 Ejemplares
Difusión: 9.583 Ejemplares
Valor: 1.531,00 €
Área (cm2): 331,9
Ocupación: 35,6 %
Documento: 1/1
Autor: El 1995 va publicar el volum 'Obra Críti
Cód: 91203012
Sección: CATALUÑA
DIARI DE TARRAGONA
Página: 40
Núm. Lectores: 72000
18/03/15
BARCELONA
Prensa: Diaria
Tirada:
25.680 Ejemplares
Difusión: 13.936 Ejemplares
Cód: 91201436
ARA
Página: 35
Sección: CULTURA
Valor: 2.137,00 €
Área (cm2): 486,0
Ocupación: 48,03 %
Documento: 1/1
Autor: ÀLEX BROCH
Núm. Lectores: 114000
18/03/15
MADRID
Prensa: Diaria
Tirada:
287.203 Ejemplares
Difusión: 223.891 Ejemplares
Cód: 91201604
EL PAIS (ED. NACIONAL)
Página: 52
Sección: OTROS
Valor: 12.884,00 €
Área (cm2): 258,0
Ocupación: 27,3 %
Documento: 1/1
Autor: EL PAÍS
Núm. Lectores: 1854000
18/03/15
BARCELONA
Prensa: Diaria
Tirada:
46.825 Ejemplares
Difusión: 37.283 Ejemplares
Cód: 91202092
EL PERIODICO CAT(ED. CAT)
Página: 63
Sección: CULTURA
Valor: 16.365,00 €
Área (cm2): 781,1
Ocupación: 67,83 %
Documento: 1/1
Autor: ORIOL Izquierdo
Núm. Lectores: 524000
18/03/15
MANRESA
Prensa: Diaria
Tirada:
7.059 Ejemplares
Difusión: 5.756 Ejemplares
Cód: 91215024
REGIO 7
Página: 34
Sección: CULTURA
Valor: 507,00 €
Área (cm2): 208,5
Ocupación: 21,8 %
Documento: 1/1
Autor: AGÈNCES | BARCELONA
Núm. Lectores: 37000
18/03/15
LLEIDA
Prensa: Diaria
Tirada:
12.861 Ejemplares
Difusión: 10.102 Ejemplares
Cód: 91214912
SEGRE
Página: 40
Sección: SOCIEDAD
Valor: 1.046,00 €
Área (cm2): 231,8
Ocupación: 26,15 %
Documento: 1/1
Autor: AGÈNCIES
Núm. Lectores: 113000
LIBROS
Fallece a los 84 años el escritor y
crítico literario Joaquim Molas
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas. (UB)
Discípulo de Martí de Riquer, consiguió la primera cátedra de lengua y
literatura catalanas en la Universidad Autónoma de Barcelona.
Es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de la
literatura catalana.
También es un referente en el campo de la filología, colaboró en varias
revistas como Serra d'Or y fue un reconocido crítico literario.
"Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que, también en la
crítica, no hay verdades absolutas", decía siempre a sus alumnos.
EFE. 17.03.2015 ­ 11:27h
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas, uno de los grandes referentes en
el ámbito de la filología y la literatura catalanas, falleció el lunes a los 84 años, ha
informado este martes la Institució de les Lletres Catalanes.
Nacido en Barcelona en 1930, Molas era catedrático emérito de Literatura Catalana
de la Universidad de Barcelona, doctor honoris causa por la Universitat de Lleida,
miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans y socio de honor de la Asociación de
Escritores en Lengua Catalana.
Entre las muchas distinciones y galardones que recibió durante su vida se encuentran
el Premio de Honor de las Letras Catalanas (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la
Medalla del Mérito Cultural del Ayuntamiento de Barcelona (2002) y la Medalla de Oro
de la Generalitat de Cataluña (2003).
De la literatura medieval a la contemporánea
Joaquim Molas estudió filología románica en la Universidad de Barcelona y se doctoró
en 1958. Tras ampliar estudios en la universidad británica de Liverpool, en 1969 se
hizo con la primera cátedra de lengua y literatura catalanas en la Universidad
Autónoma de Barcelona, y en 1982 lo consiguió en la Universitat de Barcelona.
Discípulo de Martí de Riquer, Molas se dedicó en sus inicios al estudio de la literatura
medieval, pero en los años 60 del pasado siglo se decantó por la literatura
contemporánea e hizo diversos estudios históricos en el campo literario.
Molas es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de la literatura
catalana, y un referente en el campo de la filología, creando una escuela a cuyos
seguidores se conoce como "moletes".
Difusión de la literatura catalana
También tuvo una destacada influencia en la difusión popular de las letras
catalanas, y en este sentido destacan los proyectos editoriales de Las mejores obres
de la literatura catalana o Las mejores obres de la literatura universal, unas colecciones
de gran éxito que introdujeron la literatura en las casas.
Además, como historiador de la literatura fue responsable del área de literatura de la
Gran Enciclopedia Catalana, dirigió el Diccionario de la literatura catalana y los cinco
últimos volúmenes de la Historia de la literatura catalana (1986), iniciada por Martí de
Riquer y Antoni Comas.
Como crítico literario, fundó la revista Els Marges, una publicación de referencia, y fue
miembro del consejo de redacción de diversas revistas literarias, como Serra d'Or
(1965­1977), Recerques (1970­1987) y el Anuari Verdaguer.
Numerosos premios
En 1984 le fue concedido el Premio Crítica Serra d'Or en historia literaria por su
obra La literatura catalana de vanguardia, 1916­1938, y en 1997 recibió nuevamente el
Premi Serra d'Or, en el ámbito de crítica literaria, por Obra Crítica I. Nuevamente, en
el año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por Obra Crítica
II.
Todo es verdad,
porque todo es
mentira, y es que,
también en la
crítica, no hay
verdades
absolutas
Publicó además el libro de memorias Fragmentos de memoria
(1997), que recibió el premio de la Institució de les Lletres
Catalanes de prosa de no ficción del año 1998.
Cuando en 1998 se le concedió el Premio de Honor de las Letras
Catalanas, Molas consideró que el galardón que se le daba
por su labor de docencia e investigación "se sitúa en la
misma estela de otros premiados, como el padre Batllori, Jordi
Rubió, Joan Coromines, Francesc de Borja Moll o Josep Maria
de Casacuberta".
Molas recordó entonces una vieja sentencia que año tras año repetía a sus
alumnos: "Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que, también en la crítica, no
hay verdades absolutas".
PUBLICADA EN LA DIRECCIÓN URL
http://www.20minutos.es/noticia/2407044/0/fallece/filologo­escritor­critico/joaquim­molas/
ACCEDE A LA NOTICIA ONLINE CAPTURANDO ESTE CÓDIGO EN TU MÓVIL
Editat per europa press
CATALUNYA
Dijous, 19 de Març 2015
ESPANYA
MÓN
ARTS
GENT
ESPORTS
AGRO
VIU
BARCELONA GROWTH
LLETRES
L'IEC destaca la lluita per la
llengua de Joaquim Molas des
d'una "impossible normalitat"
Publicat 17/03/2015 13:36:17 CET
BARCELONA, 17 Mar. (EUROPA PRESS) 0
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentat aquest dimarts la
mort de l'historiador i crític literari Joaquim Molas, de qui ha destacat
que va fer una història de la literatura i una crítica literària des d'una
"impossible normalitat", com ha assenyalat el membre de la Secció
Històrica-Arqueològica de l'IEC i alumne de Molas, Manuel Jorba.
En un comunicat, ha evidenciat el seu treball per sortir de posicions
defensives i de resistència i fer estudis aplicant paràmetres
implantats en els estudis de la literatura occidental, al seu retorn de
la Universitat de Liverpool en els anys 60.
0
?
0
0
El president de la Secció Històric-Arqueològica de l'IEC i també
alumne de Molas, Josep Massot, ha subratllat la mestria que va exercir "en tota una
generació d'estudis vinculats a la universitat i sobretot en els Estudis Universitaris
Catalans".
Follow @AlDiaCat
1,328 followers
titulars Aldia
Domini.CAT
Registra el teu domini des de 8€! En català, puntcat. Identifica't-hi
FORTIUM USA
­ Mocasín De
Piel Con Cor...
Excelsa ­
Corta
Cápsulas Ca...
Naulover ­
Vestido Liso
Blanco
80 €
7 €
290 €
Comprar
Comprar
Comprar
Uso de Cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación.
Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración, en nuestra Política de cookies
[http://cookies.unidadeditorial.es]
CULTURA
Fallece a los 84 años el filólogo, escritor y crítico
literario Joaquim Molas
EFE
Barcelona
Actualizado: 17/03/2015 12:16 horas
0
0
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas, uno de los grandes referentes en el ámbito de la filología y la literatura catalanas, falleció
ayer a los 84 años, ha informado hoy la Institució de les Lletres Catalanes.
Nacido en Barcelona en 1930, Molas era catedrático emérito de Literatura Catalana de la Universidad de Barcelona, doctor honoris causa por
la Universitat de Lleida, miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans y socio de honor de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.
Entre las muchas distinciones y galardones que recibió durante su vida se encuentran el Premio de Honor de las Letras Catalanas (1998), la
Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla del Mérito Cultural del Ayuntamiento de Barcelona (2002) y la Medalla de Oro de la Generalitat de
Cataluña (2003).
Joaquim Molas estudió filología románica en la Universidad de Barcelona y se doctoró en 1958. Tras ampliar estudios en la universidad
británica de Liverpool, en 1969 se hizo con la primera cátedra de lengua y literatura catalanas en la Universidad Autónoma de Barcelona, y en
1982 lo consiguió en la Universitat de Barcelona.
Publicidad
Discípulo de Martí de Riquer, Molas se dedicó en sus inicios al estudio de la literatura medieval, pero en los años 60 del pasado siglo se
decantó por la literatura contemporánea e hizo diversos estudios históricos en el campo literario.
Molas es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de la literatura catalana, y un referente en el campo de la filología, creando
una escuela a cuyos seguidores se conoce como "moletes".
También tuvo una destacada influencia en la difusión popular de las letras catalanas, y en este sentido destacan los proyectos
editoriales de "Las mejores obres de la literatura catalana" o "Las mejores obres de la literatura universal", unas colecciones de gran éxito que
introdujeron la literatura en las casas.
Además, como historiador de la literatura fue responsable del área de literatura de la Gran Enciclopedia Catalana, dirigió el "Diccionario de
la literatura catalana" y los cinco últimos volúmenes de la "Historia de la literatura catalana" (1986), iniciada por Martí de Riquer y Antoni Comas.
Como crítico literario, fundó la revista Els Marges, una publicación de referencia, y fue miembro del consejo de redacción de diversas revistas
literarias, como Serra d'Or (1965­1977), Recerques (1970­1987) y el Anuari Verdaguer.
En 1984 le fue concedido el Premio Crítica Serra d'Or en historia literaria por su obra "La literatura catalana de vanguardia, 1916­1938", y en
1997 recibió nuevamente el Premi Serra d'Or, en el ámbito de crítica literaria, por "Obra Crítica I".
Nuevamente, en el año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por "Obra Crítica II".
Nuevamente, en el año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por "Obra Crítica II".
Publico además el libro de memorias "Fragmentos de memoria" (1997), que recibió el premio de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa
de no ficción del año 1998.
Cuando en 1998 se le concedió el Premio de Honor de las Letras Catalanas, Molas consideró que el galardón que se le daba por su labor de
docencia e investigación "se sitúa en la misma estela de otros premiados, como el padre Batllori, Jordi Rubió, Joan Coromines, Francesc de
Borja Moll o Josep Maria de Casacuberta".
Molas recordó entonces una vieja sentencia que año tras año repetía a sus alumnos: "Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que,
también en la crítica, no hay verdades absolutas".
0
0
Joaquim Molas TONI ALBIR EFE
De tiendas [http://www.detiendasporelmundo.es/]
Sistema Reductor de Papada [http://www.detiendasporelmundo.es/productos/sistema-reductor-de-papada/p-11741/]
24.9€ 14.9€
[http://www.detiendasporelmundo.es/productos/sistema­reductor­de­papada/p­11741/]
Faja Reductora efecto Sauna [http://www.detiendasporelmundo.es/productos/faja-reductora-efecto-sauna/p-11753/#info]
29.9€ 12.9€
[http://www.detiendasporelmundo.es/productos/faja­reductora­efecto­sauna/p­11753/#info]
L'Institut d'Estudis Catalans lamenta la
mort de Joaquim Molas, "referent en la
construcció històrica de la literatura
contemporània"
Barcelona (ACN).- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha
lamentat a través d'un comunicat la mort de l'historiador i
crític literari Joaquim Molas, membre de la Secció
Històrico-Arqueològica de l'IEC des del 1978 i membre
fundador de la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut. Des
de la institució s'ha qualificat el traspassat de "referent" en
els estudis sobre la història de la literatura contemporània
i, de manera especial, en l'estudi de l'obra de Verdaguer i
dels moviments d'avantguarda. La sala de vetlla s'obrirà
aquest dimarts a un quart de set de la tarda al tanatori de
Les Corts. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateix
tanatori aquest dimecres a un quart de cinc de la tarda.
17 març 2015
Una notícia de VilaWeb.com
Edició GENERAL
http://www.vilaweb.cat/acn
Enllaç permanent
23/03/15
VIC
Prensa: Diaria
Tirada:
10.634 Ejemplares
Difusión: 8.675 Ejemplares
Cód: 91375068
EL 9 NOU (OSONA I RIPOLLES)
Página: 13
Sección: OPINIÓN
Valor: 840,00 €
Área (cm2): 380,5
Ocupación: 35,02 %
Documento: 1/1
Autor: Ricard Torrents
Núm. Lectores: 34700
europa press
Catalunya
Barcelona
Urgente
Girona
Lleida
Tarragona
Fira de Barcelona
Canal Agro
Barcelona Growth
Cataluña ofrecido por
Detenidas cuatro personas por su supuesta vinculación con el
atentado de Túnez
LETRAS
El IEC destaca la lucha de Molas desde una
"imposible normalidad"
Directorio: Joaquim Molas
Liverpool
Publicado 17/03/2015 13:28:04 CET
BARCELONA, 17 Mar. (EUROPA PRESS) 0
El Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentado este martes la muerte
del historiador y crítico literario Joaquim Molas, del que ha destacado que
0
hizo una historia de la literatura y una crítica literaria desde una
"imposible normalidad", como ha señalado el miembro de la Sección
?
Histórica-Arqueológica del IEC y alumno de Molas, Manuel Jorba.
VISTO EN CHANCE
0
En un comunicado, ha evidenciado su trabajo para salir de posiciones
defensivas y de resistencia y hacer estudios aplicando parámetros
implantados en los estudios de la literatura occidental, a su regreso de la
0
Universidad de Liverpool en los años 60.
El presidente de la Sección Histórico-Arqueológica del IEC y también alumno de Molas,
Josep Massot, ha subrayado la maestría que ejerció "en toda una generación de estudios
vinculados a la universidad y sobre todo en los Estudios Universitarios Catalanes".
Seguir
Imprimir
Seguir a @epcatalunya
+10m
Facebook
Correo
Twitter
Kendall Jenner niega haber hablado
del cambio de sexo de su padre
8,851 seguidores
DESCONECTA
Más...
ERC se declara preparada para dirigir la Consellería de Interior (Europa Press - Cataluña)
Las 20 Actrices Judías Más Sexis (PressroomVIP)
Gomà: "La campaña de accesibilidad es pedagógica pese a las multas a los comercios" (Europa Press - Cataluña)
La Federación Catalana de Fútbol decreta tres días de luto (Europa Press - Cataluña)
recomendado por
5 alimentos que no comerías si
supieras cómo se hacen
Temes
Serveis
Generalitat
Catalunya
Seu electrònica
Web accessible
Sala de premsa
Enllaçar | Enviar | Imprimir
17­03­2015 10.24
El conseller de Cultura recorda Joaquim Molas com "una persona llegida, sàvia i
molt generosa"
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el seu condol per la pèrdua del catedràtic en Llengua i Literatura
Catalana, historiador i crític literari Joaquim Molas, a qui ha recordat com “una persona llegida, sàvia i molt generosa
amb les generacions més joves que li demanaven consell”.
“Tot el meu reconeixement i estima vers aquesta figura cabdal per a la nostra cultura. Ens va ajudar a saber què calia
llegir i a enllaçar amb les generacions anteriors i la millor literatura d’arreu. Molas ha estat un dels pilars de l'estudi i la
difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l'escola que va crear, ha estat un referent per a moltes
generacions de filòlegs”, ha afirmat Mascarell.
El conseller de Cultura ha recordat Molas com un “investigador incansable i rigorós” i ha destacat el seu paper com “un
dels grans defensors de la llengua catalana com a crític, assagista i promotor de col·leccions de llibres que han
esdevingut referents inqüestionables en la recuperació del llegat literari català”. “L'abast de les seves investigacions ha
estat decisiu per a la recuperació del nostre patrimoni literari; el podem considerar un dels arquitectes de les lletres
catalanes per la seva gran tasca des de la universitat i desenvolupant una notable labor editorial i periodística en
revistes especialitzades”.
Joaquim Molas es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Va exercir com a lector de castellà i
català a la Universitat de Liverpool i va ser professor dels estudis universitaris catalans. Catedràtic de Llengua i
Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, va investigar la literatura
medieval i l’anàlisi estilística de textos. Va dirigir diverses col·leccions que són referents en la recuperació del llegat
literari català. Va liderar alguns dels projectes editorials més ambiciosos des d'un punt de vista de la normalitat literària
com ara "Les millors obres de la literatura catalana" o "Les millors obres de la literatura universal". També va liderar dos
projectes d'una extraordinària magnitud: Diccionari de la literatura catalana (1965) i els cinc darrers volums de
la Història de la literatura catalana (1986), encetada per Martí de Riquer i Antoni Comas. Com a crític literari, a més de
fundar la revista de referència Els Marges, va deixar un llegat importantíssim, recollit a Obra crítica I (1995) i a Obra
crítica II (1999). Era membre de l’Institut d'Estudis Catalans i soci de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana.
Molas va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1998); la Medalla d’Or de la Generalitat (2003);
la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1999), i la Medalla del Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2002).
Departament/s Cultura Comunicació del Govern
26/03/15
BARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)
Tirada:
37.631 Ejemplares
Difusión: 28.837 Ejemplares
Cód: 91457169
EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERN
Página: 1
Sección: CULTURA
Valor: 9.299,00 €
Área (cm2): 837,4
Ocupación: 90,28 %
Documento: 1/4
Autor: Jordi Gràcia
Núm. Lectores: 115348
26/03/15
BARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)
Tirada:
37.631 Ejemplares
Difusión: 28.837 Ejemplares
Cód: 91457169
EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERN
Página: 2
Sección: CULTURA
Valor: 10.300,00 €
Área (cm2): 930,6
Ocupación: 100 %
Documento: 2/4
Autor: Jordi Gràcia
Núm. Lectores: 115348
26/03/15
BARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)
Tirada:
37.631 Ejemplares
Difusión: 28.837 Ejemplares
Cód: 91457169
EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERN
Página: 3
Sección: CULTURA
Valor: 10.202,00 €
Área (cm2): 918,7
Ocupación: 99,05 %
Documento: 3/4
Autor: Jordi Gràcia
Núm. Lectores: 115348
26/03/15
BARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)
Tirada:
37.631 Ejemplares
Difusión: 28.837 Ejemplares
Cód: 91457169
EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERN
Página: 4
Sección: CULTURA
Valor: 9.759,00 €
Área (cm2): 878,8
Ocupación: 94,75 %
Documento: 4/4
Autor: Jordi Gràcia
Núm. Lectores: 115348
# t u i t sd e c u l t u ra
LA VANGUARDIA 35
CULTURA
LUNES, 23 MARZO 2015
A veure quina pel∙li llogo pel futbol
“Algunos están dispuestos a cual­
quier cosa, menos a vivir aquí y
ahora” ­ John Lennon
Anudó los jirones de su traje de
novia y escapó por el tragaluz.
#microcuento
En todo ocaso etílico hay una forma
de conocimiento holístico.
@marta_rojals
Marta Rojals Escritora
@macastagneto
@Carbonellsg
@Sebastia_Jovani
Sebastià Jovani escritor
Entre santos. Una
mujer ante los óleos que
representan a san Pablo
y santo Tomás
Mariano Castagneto Escritor
Pablo Carbonell Cantante
La pintura española
toma cinco grandes
museos alemanes
Los centros programan muestras de Miró,
Picasso, Sorolla, Zurbarán y el siglo de oro
MARÍA­PAZ LÓPEZ
Berlín. Corresponsal
BERTRAND GUAY / AFP
MARÍA LUISA GASPAR / EFE
Londres, el rey de España la cede
a Wellington, “por. no privarle de
una posesión tan honorablemen­
te adquirida”. Colgado en la Gale­
ría Waterloo, de Apsley House,
en Piccadilly, el cuadro simboliza
el principio del fin de la suprema­
cía francesa. Y como el 18 de junio
será el bicentenario de Waterloo,
Apsley House negó el préstamo:
“Nada puede moverse este año”.c
LEA NOTICIAS SOBRE LAS ÚLTIMAS
ATRIBUCIONES A VELÁZQUEZ EN
www.lavanguardia.com/hemeroteca
de Zurbarán de sus colecciones pú­
blicas. También se exhibirán obras
del hijo, Juan de Zurbarán.
Otro artista poco conocido aquí
que tendrá exposición es Sorolla.
Joaquín Sorolla. Maestro español de
la luz se titula la muestra que le dedi­
cará la Kunsthalle de Munich de
marzo a julio del 2016. “Los españo­
les tienen el privilegio de conocer su
fascinante obra, también muy cele­
brada en París o en Estados Unidos,
en particular en la Hispanic Society
de Nueva York; ahora nos llega el tur­
no a nosotros”, bromeó Roger Diede­
Sin coordinación previa, lo cual pue­
de interpretarse como un arrebato de
interés por el arte español, cinco
grandes museos alemanes dedicarán
exposiciones a artistas españoles
desde este año hasta 2017, “un autén­
tico castillo de fuegos artificiales”, di­
jo entusiasmado el presidente de la
Fundación del Patrimonio Artístico
Prusiano, Hermann Parzinger, en la
presentación celebrada reciente­
mente en la embajada de España en
Berlín. Si bien dos
de las muestras tie­
nen como protago­
nistas a dos autores
(Miró y Picasso)
muy conocidos en
Alemania, los nom­
bres y las obras de
otros dos (Zurbarán
y Sorolla) son menos
populares entre el
público germano. Y
está también previs­
ta una muestra so­
bre pintura y escul­
tura del siglo de oro.
En los cinco casos,
las obras proceden
en su mayoría de pi­
nacotecas españo­
las, pero también de
colecciones de otros
países.
Una de estas
muestras, la dedica­
da a Joan Miró, ya
puede visitarse: Mi­
ró. La pintura como
poesía, que se exhibe
STIFTUNG MUSEUM KUNSTPALAST
hasta el 25 de mayo
en el Bucerius Kunst El San Francisco de Zurbarán que irá a Düsseldorf
Forum (BKF) de
Hamburgo. De ahí irá a la Kuns­
tsammlung Nordrhein­Westfalen de
Düsseldorf, de junio a septiembre. “Es un auténtico castillo
Después, el BKF programará de fe­ de fuegos artificiales”,
brero a mayo del 2016 Picasso. Venta­
na al mundo, centrada en las ventanas dice el presidente de la
que pueblan sus obras. Según Ortrud Fundación del Patrimonio
Westheider, directora del museo
hamburgués, “la ventana representó Artístico Prusiano
en Picasso más que una mera apertu­
ra al exterior; fue un elemento que le ren, director del museo muniqués.
acompañó en todas sus fases”.
También en el 2016, la Gemäldega­
También en Düsseldorf, pero en el lerie de Berlín albergará de julio a no­
Museum Kunstpalast, se desplegará viembre la exposición El siglo de oro.
del próximo octubre a enero del 2016 Pintura y escultura españolas del siglo
la primera retrospectiva que se dedi­ XVII, que irá luego a la Kunsthalle de
ca en Alemania a Francisco de Zur­ Munich, donde se verá hasta marzo
barán (1598­1664), “prácticamente del 2017. “El Siglo de Oro del arte es­
un desconocido en este país”, aclaró pañol será nuestro punto álgido esa
el director del museo, Beat Wismer. temporada”, proclamó Michael Eis­
Uno de los cuadros expuestos, recién senhauer, director general de los
restaurado, es un San Francisco de Museos Estatales de Berlín. Entre las
Asís de gran valor para Alemania, al piezas figuran pasos de Semana San­
ser una de las cinco únicas pinturas ta de Valladolid.c
Oriol Pi de
Cabanyes
El doctor Molas
F
undamental normativizador de la
historia de la literatura catalana,
Joaquim Molas ha sido tan determi­
nante para la sostenibilidad cultural
de este país como lo fue Fabra para la lengua.
En ocasiones pudo parecer totalitario, pero lo
que quiso es ser un gran totalizador, aspiran­
do como Llull a dar con un sistema universal
que diera una explicación satisfactoria de to­
do. En su caso, a todo el corpus literario cata­
lán. Al que dibujó un esqueleto, unas jerar­
quías, una periodización.
Menos perdurable que su plantilla para un
canon, o que su influencia como planificador
y asesor de ediciones y programas docentes,
fue su tarea como crítico militante. El proble­
ma de las teorías es que a veces no concuer­
dan con los hechos. El problema del realismo
histórico fue precisamente este: que no dio
con obras suficientemente consistentes para
sostenerse en pie más allá de su inmediata
instrumentalización.
Menos dotado para la diplomacia o la polí­
tica, pero más consistente que el astuto Cas­
tellet, Molas daba a la literatura categoría de
plataforma de poder. La concebía como “lu­
cha de grupos” o de estéticas en litigio. Todo
eran clanes, plataformas de influencia, hege­
monías en juego. Y no era nada fácil hacerle
bajar del burro. Su primera palabra siempre
tenía que ser la última. Riquer, por el contra­
rio, no: cambió de opinión sin problemas
cuantas veces lo aconsejaron los progresos de
la investigación. Como ocurrió en el caso de
la autoría del Tirant lo Blanch.
Pero la faceta más destacable de Molas es la
de maestro. Aprendió, enseñó y evolucionó
en grupo. Y creó una cierta escuela. Decía
La faceta más destacable de
Molas es la de maestro; aprendió,
enseñó y evolucionó en grupo,
y creó una cierta escuela
Marañón (en su ensayo sobre Amiel): “Hay
muchos hombres que hacen durante toda la
vida la misma cosa. Pero ninguna actividad
sistematizada y repetida influye en la psicolo­
gía y luego en la vida entera tan hondamente
como la rutina de enseñar. Ni la vida del mili­
tar ni la del cura son en este sentido compara­
bles a la del catedrático. Enseñar oficialmen­
te tan a lo largo, es poner cada año en contac­
to con una generación nueva, abundante y
distraída lo más recogido de nuestra persona­
lidad inmutable y dejar resignadamente que
se lo lleven a pedazos. Dar lo mejor nuestro
en beneficio de este monstruo anónimo e in­
evitablemente ingrato que se llama una pro­
moción. Sentirse envejecer ante un espejo
que es cada año más joven y multiplica por
eso, a cada nuevo curso, nuestra decadencia.”
Fuimos afortunados quienes lo tuvimos de
maestro, yo en la primera promoción de la
Autònoma. Daba unas clases fulgurantes, leía
y hacía leer. Albert Manent, que tanto le ad­
miraba, dijo de Molas que quiso dominar la
Literatura del mismo modo que Guerau de
Liost (según decía Carner) quería dominar la
Naturaleza. Pero en eso fracasó y fue la litera­
tura la que acabó devorándole a él, que le de­
dicó toda su vida de buscador de la verdad,
esa verdad última de la mejor literatura que
ahora ya se le habrá, finalmente, revelado.
22/03/15
BARCELONA
Prensa: Semanal (Domingo)
Tirada:
57.861 Ejemplares
Difusión: 39.006 Ejemplares
Sección: OPINIÓN
Valor: 1.617,00 €
Área (cm2): 282,3
Ocupación: 40,42 %
Documento: 1/1
Autor: Xevi Planas / [email protected]
Cód: 91336512
EL PUNT AVUI (PRESENCIA)
Página: 24
Núm. Lectores: 67000
24/03/15
VALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)
Tirada:
Sin datos OJD
Difusión: Sin datos OJD
Cód: 91378285
EL TEMPS
Página: 60
Sección: CULTURA
Valor: 1.730,00 €
Área (cm2): 547,4
Ocupación: 100 %
Documento: 1/4
Autor: Xavier Aliaga
Núm. Lectores: 35000
24/03/15
VALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)
Tirada:
Sin datos OJD
Difusión: Sin datos OJD
Cód: 91378285
EL TEMPS
Página: 61
Sección: CULTURA
Valor: 1.730,00 €
Área (cm2): 510,7
Ocupación: 100 %
Documento: 2/4
Autor: Xavier Aliaga
Núm. Lectores: 35000
24/03/15
VALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)
Tirada:
Sin datos OJD
Difusión: Sin datos OJD
Cód: 91378285
EL TEMPS
Página: 62
Sección: CULTURA
Valor: 1.730,00 €
Área (cm2): 466,0
Ocupación: 100 %
Documento: 3/4
Autor: Xavier Aliaga
Núm. Lectores: 35000
24/03/15
VALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)
Tirada:
Sin datos OJD
Difusión: Sin datos OJD
Cód: 91378285
EL TEMPS
Página: 63
Sección: CULTURA
Valor: 1.730,00 €
Área (cm2): 462,7
Ocupación: 100 %
Documento: 4/4
Autor: Xavier Aliaga
Núm. Lectores: 35000
Descargar