r SABEL PEREZ, MARINA PICAZO I MILAGROS RIVERA

r
-
DUODA Revista d'Es1ud;s Feministes núm 3.1992
SABEL PEREZ, MARINA PICAZO I MILAGROS RIVERA
Isabel Perez es professora agregada de Geografia i Historia
d'Ensenyament Secundari i secretaria executiva del C.I.H.D.
Marina Picazo es professora titular d'Historia Antiga a la Universitat
Autonoma de Barcelona i vice-directora del C.I.H.D.
Miiagros Rivera es professora titular d'Historia Medieval a la Universitat
de Barcelona i directora del C.I.H.D.
L'any 1991 després de les primeres eleccions democratiques del
C.I.H.D. les tres varen esser elegides com a equip directiu, carrec que
mantenen en I'actualitat.
Al llarg de 10 anys d'existencia, el C.I.H.D. ha intentat, a través de
diverses activitats -estudis de postgrau, masters, seminaris, projectes
d'investigacid, conferencies, publicació periodica de la revista DUODA-,
que els estudis de les dones siguin reconeguts a nivell academic.
L'analisi d'aquestproces (amb els seus problemes i exits) pot oferir-nos
una clara mostra de la problematica feminista en elnostre país. Aquesta
entrevista, perd, nodesiva nom& obtenirrespostes oficials sinó coneixer
també les vostres experiencies vivencials. Comencem doncs. Quins
han estat els motius que us han portat a complicar-vos la vida d'aquesfa
-
229
I
ENTREVISTA
I
I
manera?
Isabel - Els motius pels quals estic aqui ara són diversos, alguns es
poden descriure i quantificar i d'altres no. Basicament haestat el resultat
de la integració de dues perspectives del meu recorregut vital, que es
mantenien dissociades en un wmenGament i que s'han anat apropant
fins a fusionar-se. Una d'elles és la del saber, lade I'estudi de la historia,
Qs adir, el desenvolupament del meu curriculum universitarii professional. L'altra es la de la practica feminista. r a pertepció de la dissociació
em va fer veure la realitat de I'ocultacio de les dones en el Saber
universitari, on nosón subjectesdeldiscursacademic.Jaquan estudiava
els Últims cursos de carrera em vaig interessar especificament per la
historia de les dones. Després vaig fer el primer curs de postgrau que es
va feral C.I.H.D., abansdels master i, quan vaig acabar em vaig integrar
en un grup de recerca. Aixo va ésser el comenGament...
Marina - La meva entrada al Centre no va ser motivada per un
compromís polític concret. Se'm va oferir impartir un curs en el primer
Postgrau d'Estudis de les Dones amb el títol de "Las mujeres en la
Antiguedad Clasica-, tema sobre el qual havia estat treballant en els
anys immediatament anteriors. Les classes del postgrau es varen
convertir en una experiencia docent molt diferent a les habituals a la
Universitat. L'alumnat, format majorithriament per dones, plantejava
amb les seves preguntes a classe unes exigencies que anaven sempre
més enlla del tema que s'estudiava. Paral.lelament, es va iniciar un
conflicte intern perdotar ai C.I.H.D. d'un funcionamentdemocratic i obert
a totes les membres.
Aquesta doble implicació va transformar el sentit de la meva presencia
en el Centre. En aquests moments estic aqui perque crec que es, i ho
pot ser cada vegada més, un lloc de trobada de i per les dones a I'ambit
universitari. Iel meu desig coincideix amb el d'altres dones ambqui hem
sento enormement solidaria.
Milagros - Mi estar en la comisión directiva del Centro tiene un sentido
muy concreto en la historiade mi vida. Tiene que ver con lo que me sirvi6
para vivir de lo que aprendí en casa, en la escuela y en la universidad
i
DUODA Revista d%todis Feministes núm 3-1992
en 10s afios cincuenta, sesenta y setenta. Yo fui educada en la igualdad,
fui educada para creer que en Occidente ya no habia trabas sociales
para las mujeres si eran tan competentes como 10s hombres. Puedo
decir que las instituciones me ayudaron a creer que esto era cierto y me
proporcionaron 10s medios para recibir una educacion formalrnente
privilegiada. Pero yo queria que lo que aprendia me satisficiera ademhs
de darme instrurnentos para competir, y esto no ocurría nunca. Aprendi
bien adecir lo que se esperaba de un ser culto y progresista, y esto me
abrio muchos caminos. Pero me sentia como una impostora, siempre
con la sensacion de poder ser desenmascarada porque mi saber se me
quedaba siempre como fuera, como si se tratara de una personificacion
que no tuviera raices en mi. Durante un tiempo pense que esto era culpa
del franquismo, que prohibia todo lo que valia la pena; pero en 1978,
cuando era -Visiting Fellow), postdoctoral en Johns Hopkins University
y se me ocurrió tratar a mis compañeros como iguales, medi cuentade
que lo que yo buscaba y no encontraba no era cosa de democracia o de
progreso,sinoque teniaqueverconsermujery con buscarunsaberque
me satisficiera donde ese saber no estaba. Pero no quise renunciar a la
universidad, porque tambien es rnia
- Que significa aquest Centre per a les dones i que creieu que pot arribar
a ser?
Milagros - Para mi significa la posibilidad de tener una comunidad
científica en la que se produzca un saber que me satisfaga como mujer
que reconoce en el su ser sexuado y que piensa que ese saber puede
satisfacer a otras mujeres, puede ayudarnos a existir con sentidos no
impuestos ni propuestos desde el saber masculino. Cuando yo tuve la
ingenuidad de tratar a mis compañeros de Johns Hopkins como iguales,
su sorpresa me hizo ver de golpe que la ~gualdaden la que yo creia era
una ficción, y que ellos (que eran casi todos hombres) no se acababan
de creer que yo hubiera llegado hasta alli sin enterarme de cbmo
funcionaba la igualdad.
Isabel - El Centre és, i pot ser-ho molt més obertament, un llocde trobada
de les dones, tant de les dones universitaries, com de les dones del
moviment feminista i també d'aitres dones. Un llocde reflexió i debat, de
contacte entre el fer ciencia i el moviment: la ~racticafeminista. També
un lloc simplement per trobar-se en un sentii mbs lúdic.
Marina Els estudis de les dones, que han tingut una historia aleatbria
i difícil dins de I'academia occidental, han assolit de mica en mica el
reconeixement universitari a la majoria dels pa'isos. Resulta molt penós
que a I'Estat espanyol ens trobem davant d'una situació d6 renúncia a
aquests tipus d'estudis, que es veuen limitats 2 una ..guetitzaci6>~de
grups redu'its de dones i la seva investigació és; freqüentment, desvaloritzada, ignorada i criticada. El Centre ha d'adquirir un caracter
d'institucio universitaria reconeguda per tal que les dones investigadores i docents tinguin accés a les mateixes possibilitats d'obtenir llocs de
treball i finan~amentsque els altres grups d'investigacib i docencia
universitaria:
-
D'esquerra a dreta: Isabel Perez, Marirla Picazo, Mila~rosRivera.
DUODA Rev~stad'tstudis Femtnrsles oúm 3-1992
I
I
i
I
- Parleupotserd'una *C;te des Dames>>tal com va imaginarla Chde Pizan? No us acusen sovint d'excioure els homes?
Milagros - A mi laidea de ~ ~ L a C ides
t e Dames>>
me fascinapr-mte porque no es una utopia, no es un -no lugam, no tratade ser un limb
para el rnundoque tenemos, sinoque es ~nagit7e~0t0pía,
un espadode
mujeres que Christine de Pizan en el siglo XV imaginó amurallado, pero
siempre inserto en un mundo plural.
Isabel - Hi ha homes que s'angoixen sovint si la seva llibertat d'estar a
tots els llocs no esta garantida en tot moment per la llei o per la llengua.
Les anecdotes en aquest sentit són infinites i ens han acusat, tant per
part de qui vol estar en el nostre espai ('porque e1 también sabe poner
unalavadora)>,com pelque nose sentinclos en el terme <<directora>..
En
realitat, pero, aquesta polemica ja es va exhaurir en el feminisme polític
fa vint anys.
Marina - Nosaltres partim de la realitat d'una discriminació social i
simbolicai pensernquesom lesdones les que la patim i, per tant, lesque
la hem de resoldre. En aquest projecte, no podem acceptar ser pensades com ha passat historicament.Volem assolir un espai on siguem les
dones les que decidim, res més. No es tracta, per tant, d'una exclusió,
sinó d'una necessitat i d'un desig que les dones, o algunesdones, volem
explorar.
- Parlem ara de la realitat concreta i no del desig, quines son les
dificultats actuals del C.I.H.D. 7
Milagros - Paradójicamente, el problema del dinero, aunque nunca
tenemos seguridad de nada porque carecernos de toda fuente de
financiación fija, no es el mas acuciante en este rnomento. El Instituto de
la Mujer, el Institut Catala de la Dona, la CICYT, el Inem, son instituciones que nos ayudan... Paradojicamente tambien, la Universidad de
Barcelona nos ha puesto muchos obstaculos,para gestionar ese dinero
que ella no nos da (ni siquiera tenemos una administrativa pagada por
la UB).
I
I
I
I
j
Marina - La Universitat es nega a anomenar el Centre pel que és. Els
darrers anys, hem sol.licitat repetidament el reconeixement com Institut
Universitaride Recerca. Aquest reconeixement se'ns haneaat perraons
que no semblen exclussi~amentcientífiques o politiqu&.
consequencies d'aquesta negativa impliquen greus dificultats per a continuar amb els nostres projectes. Per exemple, en una universitat tant
massificada com la de Barcelona I'any passat, una de les aules de
I'edifici que compartim al carrer Brusi es va convertir en una cambra
foscade prestatges per llibres; I'aulaque qu'edava acabade ser envai'da
per caixes i caixes de documentació. Aquest tipus de coses ens fan
perdre molt de temps i treball. Tenim seriosos problemes d'espai. A
aquestes al~adesde
segle XX, seguim cercant una habitqciópropia:ens
la treuen quan la tenim i hem de lluitar per recuperar-la.
es
Isabel -El no reconeixementdel que som es I'origend'altres problemes.
Havíem proposat el nom de <'Centred'Estudis Feministes DUODAVper
substituir a I'actual C.I.H.D.; mentre als Estats Units i la resta d'Europa,
i fins i tot a altres universistats de I'Estat Espanyol, la (<F>.
de feminisme
es assolidasense problemes, en el nostre cas resulta unavindicació per
fer.
- Esteu suggerint que hi ha manca de llibertat d'expressió?
Marina - És precisament aix6, i es a mes manca de llibertat de moure's,
manca de llibertat d'estar i d'esser...
- El fet que la majoria de grups' feministes cerquen els seus espais, les
seves legalitats, les seves subvencions, ... disgrega potser el moviment
¡/o dificulta elreconeixementinstitucionald'un centrepluralperd especifc
com aquest?
Milagros - El meternos a todas las mujeres en el mismo saco es una
fórmula política típica del patriarcado. Nosotras pensamos que la
pluralidad y ladiversidad entre rnujeres es unade las grandes riquezas
que el movimiento y la política feministas están explotando ahora.
Sabemos, sin embargo, que esta riqueza puede ser un inconveniente
DUODA Revista d%tudis Feministes num 3-1992
cuando es utilizada por quienes controlan instancias de poder social
para dividirnos con metodos mezquinos como el quitar subvenciones o
medios a unas para darselos a otras, etc. Los sabios, en cambio,
fomentan ladive~sidadentre ellos favoreciendo laformación de muchos
especialistas en 10s mismos temas.
- Esteu coordinades amb d'altres grups de dones universitaries?
Isabel - Sí, és clar, des de fa anys. Pero el nostre objectiu no es arribar
a tenir un Únic Institut Universitarid'Estudis Feministes ales universitats
catalanes, sinó comprometre les universitats a reconeixer la realitat
científica que som i la nostra diversitat d'especialitats i orientacions
polítiques dins del feminisme.
- Quins són els propers passos a seguir per a exigir aquest reconekement?
Milagros - Pensamos seguir insistiendo en la peticion de Institut o Centre
Universitari de Recerca. Consideramos que el objetivo primordial de
todas las rnujeres universitarias interesadas en las investigaciones
feministas ha de ser el obtener un compromiso de las autoridades
acadbmicas para que sean respetados 10s espacios de libertad de
investigación que nosotras hemos creado.
Dirigir un centre d'aquestes característiques implica una considerable
inversió de temps en activitats burocratiques i de gestió, i la lluita pel
reconeixenlent legal, un desgastament fortísslm. Evidentment, alxb us
allunya moltdels vostres interessos específics d'investigació. Realment,
quines compensacions teniu? Com viviu la direcció del Centre?
-
Milagros - Bien en las relaciones con las mujeres de dentro y de fuera,
aunque aveces 10s conflictes que surgen son rnuy durosde llevar y muy
difíciles de resolver. Bastante menos bien en las relaciones con las
instancias de poder porque, aunque parezca sorprendente, la igualdad
es una ficcion en la Universidad, se te obliga a gastar cantidad de
energia en hacerte con lo que te falta para llegar adonde quieres llegar
DUODA Revista d'Estudis Feministes núm 3-1992
parcialment, com un espai de dones que comparteixen els mateixos
interessos. Per aquesta raó I'atmosfera resulta calida i comfortable.
- Llavors, feel fuiur es dona-?
Isabel - Si, evidentment no només el futur sera nostre sino també propi.
Milagros - A mi me basta con que el futuro sea sexuado. Pero no hecho
de sexos cqopuestos,,, sino de sexos distintos, de gente que pueda decir
que es o como ve el mundo sin que el limite se lo marque ese famoso
.eotro sexo,,, superior o inferior, que nos circunscribe ahora.
Marina - Qui ho dubta? Esta molt clar. El feminisme no implica només un
compromís polític de lluita per I'alliberació de les dones sinó que també
ofereix una possibilitat real de pensar el món d'una altra manera, de
transformar-10.
Encarna Sanahuja YII
Teresa Sanz
Rosa Segarra i Martí