Pedra de tartera ÍNDEX

Pedra
de
tartera
ÍNDEX
1-Resum...............................................................pg.3
2-Descripció dels personatges..............................pg.4
3-Comparació amb l’obra de teatre.....................pg.4
4-Biografia............................................................pg.4
5-Vocabulari.........................................................pg.5
6-Bibliografia........................................................pg.7
1-RESUM
Conxa, la protagonista de la historia va néixer en una casa on eren sis germans. Com
que eren moltes boques per alimentar, quan va fer tretze anys, sa mare li va dir que
2
se’n havia d’anar a viure a casa de els oncles de la Conxa, a Pallarès. Conxa estava
molt trista d’anar-se’n de l’Ermità, el poble on havia crescut i de separar-se de la seva
família. Quan van arribar a Pallarès ja es va sentir una mica millor en veure la seva tia
Encarnació.
Coxa ajudava molt a les feines del camp, i ja feia un any i mig que estava a Pallarès
amb els seus oncles. La casa on vivien era molt gran, amb dos plantes i unes golfes. A
poc a poc, Conxa es va anar guanyant la confiança de la seva tia, tant que ja va poder
cuinar.
Als setze anys, Conxa es va incorporar al grup de jovent del poble ja que era una noia
ben guapa. A Conxa li agradaven molt les festes en especial la Festa Major. Ja feia
cinc anys que Conxa vivia a Pallarès i cada vegada se li feia mes estranya la idea de
tornar a l’Ermità. Amb Delina de cal Arnau havien travat una bona amistat. Era una
noia molt eixerida i sincera. Però el dilluns al tornar del mercat, Conxa va conèixer en
Jaume del de Ferrer de Sarri. Era un noi baix i prim però que de seguida va guanyarse a Conxa fent-la riure.
Per el ball, Conxa és va espavilar a arreglar un vestit que li havia donat tia
Encarnació, després va aparèixer Jaume, amb qui va ballar tota la nit. En tornar a casa
li va dir a Conxa que li digues als oncles que volia festejar amb ella i que tornaria per la
resposta.
Al cap de moltes discusions, els oncles van accedir a que Conxa es cases amb aume,
a canvi que ell portes a casa tot el que guanyes i ajudes al camp, Conxa n’estava
encantada. Un any després del casament, va néixer Elvira. Al cap d’un any, Conxa ja
tornava a estar embarassada i no podia treballar tant. Malgrat tot, sentia un distància
entre ella i Jaume. Tothom esperava que el segon fill fos un nen, però va se una nena
i li van posar Angeleta.
Durant aquells anys, Jaume treballava de valent i Conxa el trobava a faltar. Oncle es
va posar malalt a la tardor i a pesar que semblava un petit refredat, el 8 de desembre
es va morir. Uns mesos més tard, la mare de Conxa també es va morir. Quan Conxa
va tornar a l’Ermità i va veure la seva família es va adonar que per a ella eren uns
desconeguts i que el seu lloc era a Pallarès. Però aviat va arribar una alegria, es va
proclamar la República. Conxa va tenir per fi un hereu, que li van posar Mateu i Jaume
és va apuntar a les llistes de l’esquerra Republicana.
Un dia pel matí, la policia ve a buscar a Jaume i va emportar-se a Conxa, Elvira i
Angeleta cap a la presó del Montsant. Per sort, Mateu es pot quedar amb la tia.
Després de passar la nit les van portar a una altra presó, pel camí es van assabentar
que han matat a Jaume. Al cap de cinc setmanes les van deixar tornar a Pallarès.
Conxa trobava a faltar molt a Jaume i Elvira es va carregar la casa a les espatlles. Al
cap d’uns anys, Elvira va anunciar que es casaria amb un noi de la Noguera i hi anirien
a viure junts.
L’Elvira va tenir un fill i Angeleta es va casar amb un pagès. Mentrestant, Conxa
buscava dona per a Mateu, que ja tenia quinze anys. Però de sobte tia es va morir.
Conxa es va afanyar a casar Mateu amb una noia de Torrent, anomenada Lluïsa.
Junts, van tindre el seu primer fill, en Jaume. Després del part, Lluïsa va quedar
3
delicada i anaven molt a metges. Conxa i ella no acabaven de portar-se bé. Al cap
d’un temps, Mateu va anunciar a Conxa que es mudaven tot junts a Barcelona. Conxa
va sentir una tristesa molt gran en separar-se de la seva terra per anar a viure a
Barcelona fins el dia d ela seva mort.
2-DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES
Conxa: És una noia molt reservada tímida i que no li agrada canviar, una dona molt
casolana. És simpàtica i molt maca. No vol portar mai la contrària a ningú i per aixó
mai pot tindre veu pròpia. Sempre ha fet el que li han dit sense cap dret a opinar.
També és una noia treballadora i agraïda, que no sap dir que no.
Jaume: És un home molt espavilat i rialler. Sempre vol fe riure a tothom i és molt
alegre. És un home decidit i d’idees clares. Té moltes ganes de decidir i d’involucrar-se
en la política perquè vol decidir e seu futur. Al contrari que Conxa, ell vol fer sentir la
seva veu.
Encarnació: és una dona estricat però que en el fons es bona persona i amb un gran
cor que es sap fer estimar. Sempre ha estat una persona treballadora i estalviadora
que fa que la seva casa tiri endavant. Sense pèls a la llengua, diu tot el que pensa
però a les persones adequades. És una dona molt llesta i decidida.
3-COMPARACIÓ AMB L’OBRA DE TEATRE
L’obra de teatre de pedra de tartera em va agradar bastant. Els actors ho feien molt bé
i parlaven un pallarès bastant bo per ser de Barcelona. El tros en que és reflectien la
infantesa i la joventut de la Conxa em van agradar més ja que eren més alegres i
divertits. En canvi, el tros del final se’m va fer bastant pesat i llarg. Trobo que l’obra de
teatre es bastant fidel al llibre.
4-BIOGRAFIA
Mª Carme Auberni va néixer a Balaguer a l’any 1935 i sempre a viscut a Balaguer. No
va anar a classe, però a casa li van ensenyar a llegir, escriure i a portar el números,
una cosa molt important, ja que a casa seva eren propietaris d’una joieria. De la
Guerra Civil té molt pocs recorda, només se’n recorda dels bombardejos de la ciutat de
Balaguer. La seva infantesa i la joventut la va viure en la pobresa de la postguerra,
d’això si que en té molt records. Se’n recorda de la cua que hi havia sempre a la
pastisseria i de com el seu pare anava amb bicicleta fina a Bellpuig per a comprar pa
blanc, ja que a ella i a la seva germana Lola, el pa negre no els hi agradava. El
4
donaven en porcions molt petites i cares perquè eren temps de molt misèria. També té
el record dels viatjants que anaven a vendre gènere a la joieria, i que en contes de
diners volien menjar, així que el seu pare sempre els hi donava saquets de farina.
Va conéixer al seu marit en un ball que es deia La Rosaleda i al 1970 es van casar. El
seu marit es diu Norbert i va néixer a Figuerola de Fonllonga. Va començar treballant
de pagès però quan es va casar amb Carme, es va mudar a Balaguer i va començar a
treballar de transportista. Carme va treballar tota la vida a la joieria amb la seva
germana i el seu pare. Sa germana es va casar amb un transportista de Ferrera però
amb parents de Salamanca i van tenir dos fills: un nen i una nena. Carme va tindre els
fills més tard, concretament al 1972, l’Olga i al 1977, la Pilar. L’Olga és va casar amb
un noi de Vallfogona de Balaguer, fill de fuster i junts es van mudar a Barcelona, on
ella treballa a un jutjat, junts han tingut dos fills: el Bernat i l’Arnau. Pel que fa la Pilar
encara viu amb la Carme i el Norbert en un pis nou a Balaguer nou com diu ellls, però
amb unes magnífiques vistes al riu i a Santa Maria.
5-VOCABULARI
Seminari: Institut eclesiàstic destinat a formar els futurs sacerdots.
Aviar: Deixar anar, posar en camí o en moviment.
Forment: Blat de la millor casta.
Quimera: Ànsia, inquietud.
Esmolls: Pinces
Hisenda: Conjunt de béns i riqueses.
Trumfes: Patates.
Rosta: Tall de cansalada o de porc fregit o torrat.
Doll: Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt d’algun lloc amb força.
Apariar: Repara, apanyar.
Encaparrament: Mal de cap.
Berena: esmorzar.
Devoció: Zel per la religió, per les pràctiques religioses.
Expansiu: Que no sap contenir-se de manifestar els propis sentiments.
5
Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense
aldons.
Sargia: Refer amb l’agulla el teixit d’una roba foradada o estripada.
Altiva: Que es té per molt i ho demostra amb les seves maneres arrogants.
A pleret: A poc a poc, sense pressa
Encetar: Pelar o irritar la pell.
Encongir: Aflaquir, l’ànim, el coratge, d’algú.
Raure: Arribar, parar, en un lloc o situació sense voler-ho.
Escaldat: Produït, la grassor, la suor, etc., una inflamació cutània en alguna part del
cos.
Lleixes: Prestatge, escudeller.
Fressa: Soroll continuat, brogit.
Frisança: Frega lleu.
Cluc: Tancat.
Magre: Amb poc greix.
Fadrí: Persona jove, en edat de casar-se.
Cobejada: Desitjada.
Péixer: Donar aliment a una persona o a un animal.
Menar: Conduir, guiar o dirigir una bèstia o un vehicle.
Palangana: Rentamans.
Ferreny: Dit d’una persona forta, robusta i amb un caràcter dur.
Bocoi: Dit d’una persona molt grassa i baixeta..
Avesades: Acostumades.
Xerric: Fet de veure a galet amb un porró o un càntir i fer passar el líquid per entre els
llavis molt tancats.
6
Embadalia:Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú.
6-BIBLIOGRAFIA
Barbal, Maria: Pedra de tartera, La Magrana, La Magrana butxaca, Barcelona, 2001
www.idecat.cat- diccionari pel vocabulari.
7