El programa Clonezilla

El programa Clonezilla
Aquest aplicatiu (http://clonezilla.sourceforge.net) que arrenca des d´un Live-Cd (o un Live-Usb), permet fer
clonacions disc a disc i partició a partició, i també és capaç de fer clonacions multicast amb un servidor central de
còpies. Els passos a seguir per realitzar la còpia de seguretat del disc ó partició ens els va marcant el Clonezilla en
forma de quadres-assistents que ens mostren diferents opcions per escollir i que ens conduiran al nostre objectiu.. La
tecla SPACE (de)/selecciona una opció de les que apareixen a la pantalla, i la tecla TAB salta als botons OK i Cancelar
PASOS A SEGUIR:
1.-La primera pantalla que hauria de sortir és la que pregunta quin tipus de teclat tenim. Escollirem “Select keymap
from arch list” (si escollim l'opció per defecte, el teclat estarà en anglés, amb la qual cosa moltes tecles estaran
“canviades de lloc”)
A partir d'aquí, escollirem: “layout” = “qwerty” , idioma = “Spanish” , “variant”=”Standard” ,“keymap”=”Standard”
2.- Després apareix l´opció d´iniciar el Clonezilla o entrar en la shell del Linux-Live (per si ens interessa executar
alguna comanda concreta). Escollirem, evidentment, l'opció per defecte:
3.-La següent pantalla ens pregunta què volem fer: copiar tot un disc ó partició en forma d'un únic fitxer (el que se'n diu
una “imatge” del disc) o bé no fer cap imatge i copiar literalment bit a bit un disc ó partició en un altre. Normalment,
s'escull la primera opció (que és el que farem en aquest exemple), perquè les imatges es poden guardar per reutilitzar-les
més endavant: la idea és realitzar una imatge i tenir-la a mà per quan calgui restaurar-la. De l'altra manera, s'estarà fent
una còpia de seguretat en aquell moment però no s'aprofita la feina per un altre moment. Una altra aventatge de les
imatges és que es guarden comprimides i per tant, no ocupen tant com els discs/particions originals.
4.-Després hem de decidir quin és el dispositiu magatzem on es guardarà l'imatge que es creïi a continuació (o bé on es
trobaria la imatge ja creada si el que volem és restaurar-la). Hi ha quatre posibilitats de dispositius: Disc dur local
,Servidor SSH, Servidor Samba, Servidor NFS i també hi ha una opció per entrar en el shell i per no fer res. Els servidors
SSH,Samba i NFS representa que són un ordinador extern diferent del local, accessible per la xarxa i que disposa d'un magatzem accessible on es
poden guardar les còpies de seguretat. Existeixen vàries maneres de compartir públicament un magatzem en una xarxa (SSH, Samba, NFS són
diferents maneres de fer-ho) i per això tenim la possibilitat d'escollir la manera que ens convingui més. Això dependrà justament de quin tipus de
servidor tenim instal.lat i configurat ja a la nostra xarxa. Depenent del tipus de servidor escollit, les següents pantalles demanaran diferents dades,
com ara la ip d'aquest servidor i la ruta del magatzem compartit, entre altres. Nosaltres escollirem l'opció del disc dur local, suposant
que tenim dos discos durs: un disc que serà el que voldrem copiar íntegrament i l'altre que serà el magatzem de la
imatge del primer.
5.-Si s´ha escollit el magatzem local, apareixerà un llistat de totes les particions de tots els discos durs locals detectats.
S´haura de seleccionar aquella partició de les detectades que volguem que sigui el magatzem. En la captura es pot veure
que tenim dos discos, cadascun amb una sola partició (/dev/sda1 i /dev/sdb1). En el nostre exemple, /dev/sda1 té el
contingut que es vol preservar, i /dev/sdb1 farà de magatzem de la imatge de /dev/sda1. Per tant, escollirem ara
/dev/sdb1
6.-Un cop seleccionada la partició-magatzem, hem d'escollir dins de quina carpeta d'aquesta partició es vol guardar la
imatge. Es podria donar el cas que volguéssim tenir classificades diferents imatges en diferents carpetes, segons el tipus
d'imatges, etc. En el nostre cas, com que a /dev/sdb1 no hi ha cap carpeta, només apareix la carpeta “/” (la carpeta arrel)
i una altra d'especial que ara mateix no és rellevant. Així que escollirem aquesta carpeta, la carpeta arrel de la partició
/dev/sdb1.
7.-Seguidament el Clonezilla ens pregunta si volem continuar en mode “principiant” o avançat. Escollirem la primera
opció, i així no ens preguntarà tantes coses i agafarà valors per defecte per la majoria de dades que necessiti (
8.-Aquesta pantalla és important: fins ara l'únic que hem fet bàsicament és decidir on està el magatzem, però encara no
hem dit què volem fer amb ell. Ara apareixen les diferents possibilitats que ens dóna el Clonezilla:
*Guardar una imatge d´un disc dur sencer
*Guardar una imatge d´una partició concreta d´un disc dur
*Restaurar imatge ja feta d´un disc dur sencer
*Restaurar imatge ja feta d´una partició d´un disc dur
*Sortir
Tal com ja hem dit, en aquest exemple farem servir la primera opció. Si volguéssim restaurar una còpia prèviament ja
creada del disc sencer, hauríem d'escollir l'opció 3 (veure en aquest cas punt 10BIS)
9.-A partir de aquí, si hem escollit l'opció de “savedisk”, apareix una pantalla que ens demana el nom que tindrà el fitxer
imatge que es gravarà tot seguit. Per defecte el seu nom ve donat per la data d'avui, però es pot canviar.
10.-L'última pantalla és la que ens demana, finalment, de quin disc origen (perquè hem escollit un disc al punt 8: si
haguéssim escollit allà una partició, evidentment ens demanaria de quina partició origen) volem fer la imatge. Com que
al nostre exemple només teníem dos discos locals i un ja l'hem dedicat a fer de magatzem, només ens apareix l'altre, que
és el que escollirem: lògicament, en general en aquesta pantalla sortiran per escollir tots els dispositius discs durs
detectats excepte el que conté el magatzem.
10BIS.-Si a l'apartat 8 haguéssim escollit restaurar una imatge ja existent en comptes de crear-la (ja fos d'un disc o d'una
partició), veuríem que, en comptes de sortir el quadre del punt 9, apareixeria un llistat d´arxius imatge detectats en el
magatzem, i se'ns demanaria que escollíssim quin voldríem utilitzar en la restauració. Finalment, un cop escollida la
imatge a restaurar, veuríem una última pantalla idèntica a la del punt 10, on apareixeria una llista de discos
durs/particions que podrien ser el destí de la clonació, i hauríem d'escollir per tant quin d'aquests hauria de ser el
disc/partició que voldríem sobreescriure amb la nostra imatge. Lògicament, sortiran per escollir tots els dispositius discs
durs detectats excepte el que conté el magatzem.
Clonació de disc a disc al vol (sense usar imatges) entre dos ordinadors remots connectats a la mateixa LAN:
Es necessiten dos LiveCD/Usb del Clonezilla.
A la màquina model:
1.-Arrenquem el Clonezilla de la forma estàndar i anem seguint els passos de l'assistent, fins que apareix la finestra on
hem de seleccionar si fem una clonació amb imatge (“device-image”) o no (“device-device”). Hem d'escollir aquesta
última.
2.-A la següent pantalla, seleccionem l'opció “disk-to-remote-disk” (també hi ha l'opció “part-to-remote-part” si només
volem clonar una partició.
3.-Llavors ens pregunta com volem assignar ip a la màquina (dhcp o estàtica, bàsicament). Si escollim “static”, llavors
ens demanarà una ip. També una màscara, una porta d'enllaç i un servidor dns, però tot això es pot deixar amb els seus
valors per defecte perquè no ho necessitarem.
4.-La màquina model ja està llesta, però ens hem de fixar en el missatge final que hi apareix just abans d'indicar
“Waiting to target machine”. Aquest missatge indica quines comandes s'han d'executar (són dues: ocs-live netcfg i ocsonthefly) a la màquina a clonar (que anomenarem màquina “objectiu”).
A la màquina objectiu:
1.-Arrenquem el Clonezilla, però no de la forma estàndar, sinò que hem d'entrar en un shell. És a dir, hem d'escollir
l'opció “Enter shell” (en comptes de “Start Clonezilla”) al quadre corresponent.
2.-Tal com ens diu la pantalla de la màquina model, hem d'executar la comanda ocs-live-netcfg. Això farà que aparegui
el quadre que ens pregunta la ip que volem assignar a aquesta màquina (ha de pertànyer lògicament a la mateixa xarxa
que la ip de la màquina model), a més d'assignar la màscara, porta d'enllaç i servidor dns (valors que ho podem amb els
valors per defecte).
3.-Seguidament, hem d'executar la comanda ocs-onthefly -s ipservidor -t discdurlocalqueseraclonat. Per exemple, ocsonthefly -s 192.168.20.1 -t sda . A partir d'aquí començarà el procés de clonació. No serà fins que finalitzi que a la
màquina model apareixerà un missatge indicant l'èxit de l'operació.
*Clonacions en xarxa (multicast) amb DRBL (també conegut com “Clonezilla Server”):
A continuació tenim una guia pas a pas de com realitzar una restauració en xarxa d'un aula sencera de cop.
Després d'assegurar-nos de tenir tots els ordinadors clients conectats a una mateixa xarxa, juntament amb el servidor de
clonació, els passos a seguir són
1.- Descargamos el archivo iso “DRBLLive” desde http://drbl.sourceforge.net/download y lo grabamos en un
pendrive/cd. Introducimos ese pendrive/cd en un ordenador del aula que hará de “servidor de clonación” y lo
encendemos. Elegimos la opción que aparece por defecto en el menú mostrado: “DRBL Live (Default settings)”.
2.- El pendrive/cd nos pedirá que elijamos el idioma de teclado. Nos pedirá también que elijamos el mapa de
teclado. Finalmente, nos preguntará qué modo gráfico queremos seleccionar; pulsamos Enter para elegir la opción por
defecto (0).
3.-Si todo va bien, arrancará entonces el sistema gráfico. Lo que tendremos que hacer entonces es iniciar el
“Clonezilla Server” haciendo doble clic en el icono con ese nombre que aparece en el escritorio mostrado.
4.-Normalmente tan sólo tendremos una tarjeta de red ethernet (supondremos eth0). DRBL asume que
debemos tener dos tarjetas de red: una que conectará el servidor de clonación a una red general del centro (y por tanto, a
Internet) y otra que conectará el servidor de clonación a la subred de ordenadores que queremos clonar. Como tan sólo
contamos con una, creará una tarjeta virtual para tener dos. Lo primero que nos preguntará será de qué modo se va a
configurar esa tarjeta. Elegiremos "static". Seguidamente, se nos preguntará la IP que queremos asignar a la tarjeta
virtual que será visible por los ordenadores a clonar. Podemos asignar una IP cualquiera que no esté siendo usada
actualmente; para este tutorial supondremos que especificamos la IP 192.168.1.1. Seguidamente nos preguntará la
máscara de red (que ha de ser 255.255.255.0). Tambień nos pedirá el asistente que introduzcamos la IP de la puerta de
enlace, pero dejaremos la que nos ofrece por defecto porque nos da igual: no la vamos a usar: Igualmente, cuando nos
pida que introduzcamos las IPs del servidor o servidores de nombres a usar, dejaremos las que nos ofrecen por defecto
porque tampoco las vamos a usar.
5.-Si el servidor de clonación sólo tiene una tarjeta de red, nos aparecerá una ventana que preguntará si
deseamos asignar ips dinámicamente sólo a los clientes PXE y no a cualquier otro tipo de cliente que se pueda
interceptar de la red del centro. Debemos pulsar enter, puesto que la opción por defecto es "Y".
6.-La siguiente ventana nos preguntará dónde se encuentra la imagen a restaurar.
7.-Se nos informa de que se va a ejecutar un script llamado drblpush que va a configurar el servidor de
clonación. Pulsamos "Intro" para continuar:
8.-Comienza el proceso de configuración del servidor de clonación. Una vez configurado el servidor y
arrancados los servicios, nos pregunta si queremos elegir todos los clientes o tan sólo algunos por IP o MAC.
Seleccionamos "All Elegir todos los clientes" y pulsamos "Aceptar":
9.-Elegimos el modo “principiante”
10.-Puesto que lo que queremos hacer es restaurar una imagen en todos los clientes, elegimos la opción
"restore-disk" y pulsamos "Aceptar":
11.-Nos preguntará qué queremos hacer en cada equipo cuando se termine la clonación (apagar los equipos,
reiniciarlos, etc). Elegiremos la opción que más nos convenga.
12.-Seguidamente, veremos la lista de todas las imágenes que tenemos almacenadas en la ubicación que
seleccionamos en el paso 6, para que elijamos la imagen que vamos a restaurar. La elegimos y pulsamos "Aceptar".
13.-Nos pide que elijamos el disco donde queremos restaurar la imagen (sda, normalmente)
14.-Puesto que queremos restaurar todos los equipos a la vez, seleccionamos el modo de restauración
"multicast" y pusamos "Aceptar". Con “unicast” sólo podríamos clonar un cliente cada vez. “Broadcast” es una opción
que muchos switches suelen censurar para evitar inundación de tráfico en la red.
15.-Nos pregunta qué método queremos usar para la clonación multicast. La opción “clients+time-to-wait”
hace que el proceso de clonación comience cuando suceda una de las dos cosas: o que arranque el número de clientes
que indiquemos o que transcurra el tiempo que especifiquemos. Con ésto nos garantizamos que si, por cualquier cosa,
alguno o algunos de los equipos son incapaces de arrancar, el resto se clonarán. Si escogemos esta opción, nos
preguntará cuántos clientes vamos a restaurar. Indicamos el número y pulsamos Aceptar. Nos preguntará también
cuánto tiempo debe esperar antes de comenzar el proceso de restauración. Las otras opciones disponibles son sólo
“time-to-wait” o sólo “clients-to-wait”.
16.-Pulsamos un par de veces más “Intro”. Y listo. Se nos avisa de que no debemos cerrar la ventana hasta que
los clientes terminen de clonar
17.-A continuación comenzaremos a encender los equipos y arrancarlos vía PXE (es decir, a través de la tarjeta
de red), bien configurándolo en la BIOS de cada uno de ellos o pulsando la tecla que tengan asignada para arrancar de
ese modo.Poco a poco irán arrancando y quedando a la espera de que se inicie el proceso de clonación, bien porque se
haya arrancado el número de equipos indicado o porque haya transcurrido el tiempo elegido. La clonación se hace
partición a partición y el proceso de clonación de cada partición se inicia en todos a la vez.