vinarós - Culla, mágica y medieval.

Valencià
Plaça de
Jovellar
3 2
71
4
6
5
Carrer
del
Dr. Flem
ing
Otros puntos de interés
Ermita de la Misericordia. Siglos xv-xviii. Emplazada en la cima de una antigua
colina a 6 km de Vinaròs.
Ermita de San Gregorio. Siglo xviii. Situada a un kilómetro de la población.
Destaca el retablo mayor obra de J. B. Nicolau, así como los dos retablos laterales
pintados al fresco y la decoración pictórica del interior.
l
asqua
ant P
r de S
Carre
l
Ànge
Ibáñez
Passeig de Blasco
8
r de l’
icolau
9
ant N
Carrer de Costa i Borràs
r de S
Carrer de Santa Magdalena
Carre
Carrer de l’Arxipreste Bono
Carre
Avinguda
del País
Altres punts d’interés
Ermita de la Misericòrdia. Segles xv-xviii. Emplaçada en el cim d’un antic tossal a
6 km de Vinaròs.
Ermita de Sant Gregori. Segle xviii. Situada a un quilòmetre de la població.
Destaca el retaule major obra de J. B. Nicolau, així com els dos retaules laterals
pintats al fresc i la decoració pictòrica de l’interior.
Passeig de Colom
Itinerari expositiu
  1. Església arxiprestal de Vinaròs. Pulchra Magistri.
  2. Ajuntament. 1784. Antiga Escola de Primeres Lletres.
  3. Casa Sendra. Segle xx. Modernista.
  4. C
asa del Baro d’Hervés. Segle xviii. D’inspiració renaixentista.
  5. Fundació Caixa Vinaròs (Casa Membrillera). Finals segle xix. Antiga casa
senyorial, hui és la seu de la Fundació Caixa Vinaròs i centre d’exposicions
sobre el passat econòmic d’esta població.
  6. Casa de la Vila. Segle xvi. Situada sobre uns arcs de pedra i a manera de
passatge, va albergar la casa consistorial fins a l’any 1785.
  7. Casa Ángel Giner. Segle xx. Màxima representació del modernisme.
  8. Mercat municipal. Segle xx. De planta basilical; s’hi venen productes de la
zona, com peix i marisc, hi destaca el llagostí de Vinaròs.
  9. Monument Costa i Borrás i vistes al port. Imatge en memòria de
l’arquebisbe José Domingo Costa i Borrás a qui es deu la construcció del seu
port.
Itinerario expositivo
  1. Iglesia arciprestal de Vinaròs. Pulchra Magistri.
  2. Ayuntamiento. 1784. Antigua Escuela de Primeras Letras.
  3. Casa Sendra. Siglo xx. Modernista.
  4. Casa del Baró d’Hervés. Siglo xviii. De inspiración renacentista.
  5. Fundació Caixa Vinaròs (Casa Membrillera). Finales siglo xix. Antigua casa
señorial, hoy es la sede de la Fundació Caixa Vinaròs y centro de exposiciones
sobre el pasado económico de esta población.
  6. Casa de la Vila. Siglo xvi. Situada sobre unos arcos de piedra y a modo de
pasaje, albergó la casa consistorial hasta el año 1785.
  7. Casa Ángel Giner. Siglo xx. Máxima representación del modernismo.
  8. M
ercado municipal. Siglo xx. De planta basilical; se venden productos de la
zona, como pescado y marisco, destaca el langostino de Vinaròs.
  9. Monumento Costa y Borrás y vistas al Puerto. Imagen en memoria del
arzobispo José Domingo Costa y Borrás a quien se le debe la construcción de
su puerto.
Agenda anual gastronòmica de Vinaròs
Jornades de Cuina de la Galera (febrer-març)
Jornades de Cuina de la Fideuada (maig-juny)
Jornades de Cuina del Llagostí de Vinaròs (juliol)
Tapa Tour del Llagostí de Vinaròs (juliol)
Festa del Llagostí (agost)
Jornades de Cuina del Ranxo Mariner (setembre-octubre)
Jornades de Cuina dels Arrossos (octubre-novembre)
Horari de visita: de dimarts a diumenge, de 10.00 a 14.00 hores i de 16.30 a 20.00 hores.
Visites guiades i tallers didàctics, amb reserva prèvia. Dilluns tancat, excepte festius i vespres
de festius. Informació i reserves: tel. 902 330 370. [email protected];
www.laluzdelasimagenes.es. Preus: 3 € entrada general. Amb carnet jove/jubilats i grups a
partir de 15 persones: 2,10 €. Grups a partir de 15 persones amb carnet de jubilat/estudiant:
1,50 €. Grups escolars i xiquets fins a 14 anys: gratis.
Horario de visita: de martes a domingo, de 10.00 a 14.00 horas y de 16.30 a 20.00 horas.
Visitas guiadas y talleres didácticos, con reserva previa. Lunes cerrado, excepto festivos y
vísperas de festivos. Información y reservas: tel. 902 330 370. reservas@laluzdelasimagenes.
com; www.laluzdelasimagenes.es. Precios: 3 € entrada general. Con carnet jove/jubilados y
grupos a partir de 15 personas: 2,10 €. Grupos a partir de 15 personas con carnet de jubilado/
estudiante: 1,50 €. Grupos escolares y niños hasta 14 años: gratis.
Premi de la Unió Europea per la contribució exemplar
en la conservació del patrimoni Europa Nostra
Premi internacional per la labor excepcional i rellevant en el camp del Patrimoni
Cultural de la Humanitat Cicop, avalat pel Forum UNESCO
Vinaròs: de l’edat moderna a la contemporània
Església arxiprestal de la Mare de Déu de l’Assumpció
Este temple del segle xvi-xviii està estretament relacionat amb el
procés de fortificació de la costa i complix la doble funció de parròquia
i de fortalesa, fet que la diferencia de la gran majoria d’esglésies
contemporànies. La Llum de les Imatges ha restaurat íntegrament este
edifici i ha potenciat este fet característic recuperant la seua finalitat
constructiva i decorativa.
La portada renaixentista, abans cegada, recobra la seua primitiva
funció per a donar la benvinguda als visitants de la mostra. Una vegada
traspassat el llindar, la ciutat de Vinaròs recupera el seu paper com
a centre artístic a través d’un recorregut per l’art de l’edat moderna i
contemporània, amb manifestacions artístiques relacionades amb la
història de Vinaròs i obres que han sigut realitzades per vinarossencs
il·lustres o per artistes especialment vinculats a esta ciutat, demostrant
la importància que la ciutat va tindre des de finals del segle xvii fins al
segle xx.
Vinaròs: de la Edad Moderna a la Contemporánea
Iglesia arciprestal de Nuestra Señora de la Asunción
Este templo del siglo xvi-xviii está estrechamente relacionado con
el proceso de fortificación de la costa y cumple la doble función de
parroquia y de fortaleza, hecho que la diferencia de la gran mayoría
de iglesias contemporáneas. La Luz de las Imágenes ha restaurado
íntegramente este edificio y ha potenciado este hecho característico al
recuperar su finalidad constructiva y decorativa.
La portada renacentista, antes cegada, recobra su primitiva función para
dar la bienvenida a los visitantes de la muestra. Una vez traspasado el
umbral, la ciudad de Vinaròs recupera su papel como centro artístico a
través de un recorrido por el arte de la Edad Moderna y Contemporánea,
con manifestaciones artísticas relacionadas con la historia de Vinaròs
y obras que han sido realizadas por vinarocenses ilustres o por artistas
especialmente vinculados a esta ciudad, demostrando la importancia
que tuvo la ciudad desde finales del siglo xvii hasta el siglo xx.
Segle xvii
L’interior renovat —amb la recuperació de la decoració barroca
d’esgrafiats i de les pintures murals d’Eugeni Guilló, entre altres
actuacions— és l’escenari ideal per a la contemplació d’obres
artístiques de gran qualitat, fins i tot d’algunes que es donaven per
perdudes, com les cinc taules del Retaule dels Misteris del Rosari
realitzades pel pintor Cristòfol Llorens, unes de les més antigues que es
coneixen de Vinaròs (1613).
El final del Barroc en terres del Maestrat el representen els pintors
Josep Orient i Vicent Guilló, iniciador d’una important saga de pintors
oriünds de Vinaròs que van acaparar la major part d’encàrrecs a finals
del segle xvii. De la producció d’Orient es presenta la que pot ser
considerada la seua obra més important: la Mare de Déu del Rosari de
la Congregació, estretament lligada a la religiositat valenciana del siscents; i de Guilló s’hi mostra el Xiquet Jesús de Passió com a exemple
de les nombroses representacions que d’este tema que es van fer en el
segle xvii ; amb un paisatge a base de pinzellades soltes i abreujades, i
il·luminació crepuscular, troba paral·lelisme en la tela de Sant Francesc
i sant Doménech protegint el món de la ira de Déu, del convent de Sant
Francesc de Terol.
Siglo xvii
Su interior renovado —con la recuperación de la decoración barroca
de esgrafiados y de las pinturas murales de Eugenio Guilló, entre otras
actuaciones— es el escenario ideal para la contemplación de obras artísticas
de gran calidad, incluso algunas de ellas se daban por perdidas, como las
cinco tablas del Retablo de los Misterios del Rosario realizadas por el pintor
Cristóbal Llorens, unas de las más antiguas que se conocen de Vinaròs (1613).
Siglo xviii
En la orfebrería del siglo xviii los
protagonistas son los diferentes miembros
de la familia Piñol, orfebres oriundos de
Vinaròs, autores de la Custodia eucarística
de Catí o del juego de altar de la capilla
de San Vito de Cinctorres.
El fin del Barroco en tierras del Maestrazgo lo representan los pintores
José Orient y Vicente Guilló, iniciador de una importante saga de
pintores oriundos de Vinaròs que acapararon la mayor parte de encargos
a finales del siglo xvii. De la producción de Orient se presenta la que puede
ser considerada como su obra más importante: la Virgen del Rosario de
la Congregación, estrechamente ligada a la religiosidad valenciana del
seiscientos; y de Guilló se muestra el Niño Jesús de Pasión como ejemplo
de las numerosas representaciones que de este tema que se hicieron
en el siglo xvii, cuyo paisaje, a base de pinceladas sueltas y abreviadas,
e iluminación crepuscular, encuentra su paralelismo en el lienzo de San
Francisco y santo Domingo protegiendo el mundo de la ira de Dios, del
convento de San Francisco de Teruel.
De escultores académicos, como el
vinarocense Juan Bautista Nicolau,
se muestran tres obras realizadas
en diferentes técnicas, entre ellas un
Repertorio de modelos ornamentales, que
pertenece al Museo Nacional del Prado.
Otro de los artistas académicos es José
Camarón con su obra Noli me tangere,
el pintor que tiene el estilo más personal
y definido de la escuela valenciana de la
segunda mitad del siglo xviii.
También en este período destaca la figura de Gaspar de la Huerta. El
proceso de restauración que ha desarrollado La Luz de las Imágenes en
algunas de sus obras, como es el caso del lienzo San Vicente Ferrer de
la catedral de Valencia, ha permitido su identificación como una de las
pinturas de una importante serie realizada por este autor.
Segle xviii
En l’orfebreria del segle xviii els protagonistes són els diferents membres
de la família Piñol, orfebres oriünds de Vinaròs, autors de la Custòdia
eucarística de Catí o del joc d’altar de la capella de Sant Vit de Cinctorres.
També en este període destaca la figura de Gaspar de la Huerta.
El procés de restauració que ha realitzat La Llum de les Imatges en
algunes de les seues obres, com és el cas de la tela Sant Vicent Ferrer
de la catedral de València, ha permés identificar l’obra com una de les
pintures d’una important sèrie realitzada per este autor.
D’escultors acadèmics, com el vinarossenc Joan Baptista Nicolau, s’hi
mostren tres obres realitzades en diferents tècniques, entre les quals hi
ha un Repertori de models ornamentals, que pertany al Museo Nacional
del Prado. Un altre dels artistes acadèmics és Josep Camarón amb la
seua obra Noli me tangere, el pintor que té l’estil més personal i definit de
l’escola valenciana de la segona mitat del segle xviii.
Segles xix i xx
Este itinerari artístic ret homenatge a dos figures clau de l’escultura i la
pintura valencianes de l’academicisme, d’ascendència vinarossenca:
Agustí Portaña i Vicent López. D’este últim autor s’hi exposa una peça
excepcional que no mai abans ha eixit del seu emplaçament en la catedral
de Tortosa: el Sant Ruf, bisbe, obra restaurada per La Llum de les Imatges
i considerada per la crítica de l’art la seua millor pintura de tema religiós.
A més, Vicent López marca l’esdevindre de la pintura en el nord de la
província de Castelló a través d’importants seguidors que van recórrer ben
sovint als seus models. Un d’ells va ser el pintor Joaquim Oliet Cruella,
de qui es contemplen dos teles, procedents de l’església del convent de
Santa Clara de Castelló. També, Joan Francesc Cruella, artista morellà,
el més prolífic dels actius en el segle xix en terres del Maestrat, del qual es
mostra una de les seues produccions més genuïnes: el Carro triomfal del
Sexenni de Morella que, des que va ser creat, desfila cada sis anys en les
festes de Morella, declarades Festes d’Interés Turístic Nacional.
Encara que no va nàixer a Vinaròs, s’encarrega de tancar l’exposició la
figura de Gabriel Puig Roda (Tírig, 1865-Vinaròs, 1919), a qui la memòria
col·lectiva de la ciutat encara el té present per haver fixat allí la residència i
és considerat un dels millors pintors de la transició del segle xix al xx.
A l’eixida del temple, a través de la magnífica portada barroca de
l’arxiprestal de Vinaròs, el visitant pot contemplar una de les labors de
restauració artística més sorprenents: més de 1 500 metres quadrats de
pintures d’arquitectures fingides, que es trobaven ocultes, en tres de les
fatxades del temple —nord, este i oest—, i que van formar part de la
decoració exterior d’esta església. La hipòtesi que maneja La Llum de les
Imatges apunta que les va realitzar algun dels membres de la família Guilló.
Siglos xix y xx
Este itinerario artístico rinde homenaje a dos figuras clave de la
escultura y la pintura valencianas del academicismo, de ascendencia
vinarocense: Agustín Portaña y Vicente López. De este último autor
se expone una pieza excepcional que nunca antes ha salido de su
emplazamiento en la catedral de Tortosa: el San Rufo, obispo, obra
restaurada por La Luz de las Imágenes y considerada por la crítica del
arte como su mejor pintura de tema religioso.
Además, Vicente López marca el devenir
de la pintura en el norte de la provincia de
Castellón a través de importantes seguidores
que recurrieron con frecuencia a sus
modelos. Uno de ellos fue el pintor Joaquín
Oliet Cruella, del que se contemplan
dos lienzos, procedentes de la iglesia del
convento de Santa Clara de Castellón.
También, Juan Francisco Cruella, artista
morellano, el más prolífico de los activos
en el siglo xix en tierras del Maestrazgo, del
que se muestra una de sus producciones
más genuinas: el Carro triunfal del Sexenni
de Morella que, desde su creación, desfila
cada seis años en las fiestas de Morella,
declaradas Fiestas de Interés Turístico
Nacional.
Aunque no nació en Vinaròs, se encarga
de cerrar la exposición la figura de Gabriel
Puig Roda (Tírig, 1865-Vinaròs, 1919),
cuyo recuerdo todavía está presente en la
memoria colectiva de la ciudad por haber
fijado allí su residencia y es considerado
como uno de los mejores pintores de la
transición del siglo xix al xx.
A la salida del templo, a través
de la magnífica portada barroca
de la arciprestal de Vinaròs, el
visitante puede contemplar una
de las labores de restauración
artística más sorprendentes: más de
1 500 metros cuadrados de pinturas
de arquitecturas fingidas, que se
encontraban ocultas, en tres de las
fachadas del templo —norte, este y
oeste—, y que formaron parte de la
decoración exterior de esta iglesia.
La hipótesis que maneja La Luz de las Imágenes apunta a que fueron
realizadas por alguno de los miembros de la familia Guilló.