The Theory of Everything - Associació Cultural de Granollers

Anuncio
Associació Cultural Granollers
Divendres 9 d’octubre / 19 i 22 hores
Diumenge 11 d’octubre / 19 hores
Centre Cultural de Granollers
2015
The Theory of Everything
(La teoría del todo)
de James Marsh
Versió original en anglès subtitulada
Fitxa tècnica
Direcció: James Marsh / Guió: Anthony McCarten
Fotografia: Benoît Delhomme / País: Gran Bretanya
Any: 2014 / Durada: 123 minuts
Fitxa artística
Eddie Redmayne, Felicity Jones, Emily Watson,
David Thewlis i Charlie Cox
Premi Oscar al millor actor, Globus d’Or al millor actor i millor banda sonora original i Premis BAFTA al millor film britànic,
millor actor i millor guió adaptat.
SINOPSI. El 1963, Stephen Hawking estudiava Cosmologia a la famosa Universitat de Cambridge i estava decidit a trobar
“una explicació senzilla i eloqüent” de l’origen de l’univers. El seu món es va obrir de cop quan es va enamorar perdudament
de Jane Wilde, una alumna de la Facultat d’Art de Cambridge. No obstant això, poc després de complir 21 anys, rep un terrible
cop: li diagnostiquen un trastorn de la neurona motora que atacarà les seves cames i braços, li afectarà també els sentits,
cosa que limitarà la seva capacitat de parlar i moure, i li donen dos anys de vida. Gràcies a l’amor que senten l’un per l’altre i a
l’autodeterminació i el suport de Jane, la parella tira endavant i acaba casant-se. Amb la seva esposa disposada a lluitar al seu
costat, Stephen es llança a estudiar la teoria del temps.
EL DIRECTOR. James Marsh, nascut el 30 d’abril de 1963 a Truro (Cornualla, Anglaterra), és guionista, director i productor.
Va guanyar l’Òscar al Millor Documental amb Man on Wire (2008). Altres títols de la seva carrera són Wisconsin Death Trip
(1999), The King (2005), Project Nim (2011) i Shadow Dancer (2011).
NOTES DE PRODUCCIÓ
Feia molt que Hawking fascinava el guionista i productor Anthony McCarten, sobretot pel temps dedicat a escriure el seu
llibre Una història breu del temps amb les seves condicions físiques en què ho va fer. “Ha il·luminat la Física al món sencer, i la
seva obra és palpablement profunda”, deia McCarten, “I això es veu reforçat per la seva situació física, que només li permet
compondre paraules amb l’atroç lentitud d’un vocable per minut”.
El guionista i productor es va commoure en llegir el llibre de memòries Travelling to infinity: My life with Stephen, de Jane
Hawking. Llavors va descobrir “una meravellosa història d’amor entre dos personatges, tremendament intensa i difícil”. Difícil,
en primer lloc, pel declivi físic d’un dels membres de la parella i, posteriorment, per l’arribada de la fama. Quan es van adonar
que el diagnòstic de la seva mort imminent era molt exagerat i que dos anys es van convertir primer en deu i després en vint,
el seu amor va haver de prendre formes atrevides i poc ortodoxes per sobreviure. La idea de portar la història de la parella a
la gran pantalla s’anava consolidant i Anthony McCarten va començar a adaptar el llibre sense cap garantia de poder-ho fer.
Fins que un dia va anar a parlar amb Jane “Sempre li estaré profundament agraït per obrir-me la porta i deixar-me entrar. No
ens vam prometre res en aquesta primera trobada, però el diàleg es va perllongar en el temps”, explica. Després de redactar
moltes versions, va conèixer la productora Lisa Bruce gràcies a l’agent de tots dos, Craig Bernstein, d’ICM. El guió va ser una
autèntica revelació per la productora, ja que només coneixia Stephen Hawking com una ment brillant en una cadira de rodes
motoritzada i que es comunicava amb el món a través d’un aparell activat per la veu.
“La majoria de la gent no pensen en la vida domèstica d’Stephen Hawking”, diu Lisa Bruce. “No saben que parlava i caminava,
i ignoren que té diversos fills. Només aprofundint una mica en la seva vida per veure que hi ha molt més que un geni, hi ha un
pare, un marit i, sobretot, un etern optimista”. I acaba dient: “Per mi l’element més fort de la història és la sensació que mai
hauria arribat a fer tot el que ha aconseguit sense una dona com la Jane”.
CRÍTICA
Durante mucho tiempo, el cine acostumbraba a recrear, después de que la hubieran palmado, la vida de gente ilustre que
inventó cosas que supusieron avances notables para la humanidad, grandes artistas que crearon belleza y alimentaron el
espíritu de sus semejantes, líderes que revolucionaron la historia, seres cuya personalidad y cuya obra llevan el sello de la
excepcionalidad. El género, además de exaltante, debe de ser tan rentable económicamente que la industria ya no espera a
que esos seres legendarios hayan finiquitado su presencia en la Tierra, sino que se ha propuesto que los glorificados puedan disfrutar de tan trascendente tributo mientras que están vivos. Es el caso de La teoría del todo, que retrata los goces y
desdichas, teorías y descubrimientos, vida familiar y profesional, juventud y madurez de un individuo tan prestigioso como
popular llamado Stephen Hawking, alguien que, según cuentan las opiniones autorizadas o con hambre de conocimiento, ha
cambiado el concepto que poseíamos del universo. Utilizo el “según cuentan” porque, al parecer, entre los infinitos lectores
de Una breve historia del tiempo se encuentran los científicos y los profanos, pero todos ellos se han sentido seducidos por
la teorías de este astrofísico sobre el espacio y el tiempo, los agujeros negros y otros misterios del universo. Todos coinciden
en que Hawking explica muy bien con su escritura lo que piensa. No puedo juzgarlo, ya que no lo he leído; mi mente siempre
se ha sentido incapaz de entender mínimamente las cuestiones científicas. En ese sentido (también en otros), mi cerebro
es el de un niño. En esta película narran los hallazgos profesionales de Hawking, pero no abusan de ellos. Al director, James
Marsh, autor de aquel fascinante documental titulado Man on a wire, lo que más le interesa es describir la capacidad de un
hombre con el cuerpo devastado por la enfermedad más cruel, pero que mantiene intacta su superdotada inteligencia, para
sobrevivir a sus terribles limitaciones, mantener una existencia razonablemente feliz, durante mucho tiempo, con su mujer y
con sus hijos y continuar investigando enigmas con resultados apabullantes, cuestionando verdades oficialmente aceptadas.
Si el retrato que hace James Marsh de Hawking es interesante, el de su primera esposa lo supera. Es admirable la sutileza, los
matices y la elegancia con la que está descrita la personalidad de esa mujer, su comprensión, su profundo amor hacia alguien
atrozmente incapacitado y siempre en el filo de la desesperación, su coraje, su involuntario, aunque lógico, enamoramiento
de otra persona. En ningún sentido es desdeñable este biopic. No es enfático, no subraya el melodrama, no busca manipular
con resortes baratos las emociones del espectador. Su trabajo es tan contenido como digno. Y son muy justas las nominaciones al Oscar de Eddie Redmayne —no va de intenso, aunque la tortura física y sentimental de su personaje se prestara a
ello; está tan contenido como veraz— y de Felicity Jones, que no solo enamora a Hawking y al púdico profesor de canto, sino
también al firmante de esta crónica. Tiene una belleza delicada y extraña. Y compone magistralmente un personaje difícil, al
motor vital de un genio cuyo organismo sufre parálisis completa. Carlos Boyero / El País / 15.01.2015
PROPERES SESSIONS
16 i 18 d’octubre: Calvary (2014), de John Michael McDonagh
23 i 25 d’octubre: Selma (2014), d’Ava DuVernay
Dimarts Singulars: 20 d’octubre / 20 hores: Kreuzweg (Camino de la cruz, 2014), de Dietrich Brüggemann
Associació Cultural Granollers
Almogàvers, 5
08401 Granollers
T93 861 55 98
F93 844 30 28
[email protected]
www.acgranollers.cat
@ACGranollers
AC Granollers
EN CONVENI AMB:
Descargar