LA NAU CICLE DE MÚSICA A LA CAPELLA Dimarts, 3 de

La Nau
Cicle: Música a la capella
Dimecres 4, 19:30 h
Núria Garcia Tur, clarinet
Jorge Blom-Dhal, piano
In memoriam Inmaculada Tomás
“Vita mortuorum in memòria vivorum est posita” (Ciceró)
AUTORS: P. Hindemith, G. Donizetti, J.
Françaix, etc.
La Nau
Cicle: Música a la capella
Dimecres 11, 19:30 h
Tomás Luis de Victoria
(1548-1611)
Lluís Vich Vocalis
Missa Pro Defunctis a 5 veus
Cristóbal de Morales
AUTORS: T.L. de Victoria, T. Morley, J.
Gallus, etc.
O vos omnes
(1500-1553)
Introitus
Kyrie
Lugebat David Absalon
Miseremini fideles animarum
Libera me
Versa est in luctum Selig sind die Toten
Benedictus
O vos omnes
Jardí Botànic
Diumenge 15, 12:00 h
Nicolas Gombert
(c.1495-1560)
Ginés Pérez
(1548-1612)
Alonso Lobo
(1555-1617)
Alonso Lobo
(1555-1617)
Heinrich Schütz
(1585-1672)
Salvador Giner
(1832-1911)
Pau Casals
(1876-1973)
Salve Regina
Francis Poulenc
2015
(1899-1963)
Beatriz Monerri, José Romero,
Bárbara Verdú i José Luis Villodre,
piano
AUTORS: F. Chopin, A. Scriabin, A.
Ginastera
Col·legi Major Rector Peset
Sala de la Muralla
CICLE: Joves Intèrprets de CulturArts
Música
Dimarts 17, 19:30 h
Joan Tormo García, clarinet
Paula Martínez Bonfill, flauta
Antonio Galera López, piano
AUTORS: C. Saint-Saëns, G. Connesson,
F.Schmitt, etc.
Entrada lliure
Aforament limitat
LA NAU
CICLE DE MÚSICA
A LA CAPELLA
Dimarts, 3 de novembre
19:30 h
COR DE LA GENERALITAT
VALENCIANA
Francesc Perales, director
BREUS APUNTS AL PROGRAMA
En aquest nou cicle de concerts de producció pròpia que ens portarà per
diferents punts de la Comunitat Valenciana entre finals d’octubre i principis
de novembre, el Cor de la Generalitat Valenciana ha preparat un programa
de temàtica religiosa relacionat amb el tradicional record als difunts que se
celebra al començament de novembre. Ciceró ens recorda que “la vida dels
morts roman en el record dels vius”.
Tomás Luis de Victoria (1548-1611) és un dels més importants compositors
del seu temps i de la història de la música espanyola. Nascut a Àvila, va ser
infant cantor de la catedral de la seua ciutat natal. Després d’una llarga estada
a Roma, on va coincidir amb Palestrina, va tornar a Madrid. Va morir sent
mestre de capella de les descalces reials. Tomado de la Lamentación 1,12, el
responsori O vos omnes qui transitis per viam (Oh, tots vosaltres que passeu
pel camí) és una de les seues obres més conegudes. Aquest responsori es
cantava juntament amb altres cinc al matí de Dissabte Sant integrat en un
conjunt de vint-i-quatre responsoris que s’interpretaven a primera hora del
matí, encara en penombra, durant el Dijous, Divendres i Dissabte Sant, d’ací
el seu nom de Responsoris de tenebres.
Igual que Victoria, Cristóbal de Morales va dedicar la seua vida a la composició
de música religiosa. Natural de Sevilla, Morales està considerat com el
principal representant de l’escola polifònica andalusa. Va viatjar a Roma i va
pertànyer a la capella papal. Va ser, segons expliquen els llibres, home exigent
i sever amb els cantants que va dirigir com a mestre de capella a Àvila, Toledo,
Màlaga i Marchena. Entre les seues vint-i-dues misses destaca la Missa pro
defunctis a 5, de la qual oferim en el present concert l’“Introitus” i el “Kyrie”.
En la Sevilla de Morales, i més concretament a la catedral, amb motiu de les
noces de Carles V amb Isabel de Portugal, van tenir lloc una sèrie de festivitats
en les quals van participar els coristes de la catedral. S’hi trobava també la
capella de Carles V, i al capdavant del cor el ja famós compositor flamenc
Nicolas Gombert. Es parla d’una possible trobada entre aquest i Morales, i
és cert que en la música de Morales es nota la influència de Gombert; potser
per això les seues obres apareixen reunides en les primeres col·leccions
venecianes, en les quals s’incloïen motets de l’espanyol. Gombert va nàixer
el 1495 a Lille, França, i va morir a Tournai, Bèlgica, el 1560. Va ser molt
conegut en el seu temps. La seua obra abasta 10 misses i uns 140 motets,
a més de música instrumental. L’imponent motet a 8 veus Lugebat David
Absalon és, potser, una de les obres més interpretades d’aquest autor. El text
està pres de Samuel, 2, 18, quan David lamenta la mort del seu fill Absalom
i li guarda duel.
Ginés Pérez de la Parra (Oriola, 1548-1600) és un dels més importants
polifonistes de l’escola valenciana. Va ser mestre de capella a la catedral
de València i mestre de Joan Baptista Menges. Ginés Pérez va abandonar la
pràctica musical i va ser nomenat canonge a la Catedral d’Oriola per Felip II
en atenció als seus mèrits. El seu motet Miseremini fideles animarum forma
part del Cançoner de Gandia; es tracta d’una peça a cinc veus sobre un text
únic de caràcter impetratori que ens recorda que “és santa i profitosa la idea
de suplicar pels difunts”.
Alonso Lobo (Osuna, c.1555 - Sevilla, 1617) va ser un compositor molt
estimat per Tomás Luis de Victoria. Es va formar a la catedral de Sevilla i
també va exercir com a mestre de capella a Toledo, d’on va tornar a Sevilla
el 1594. En la seua música hi ha una gran influència de Victoria. Versa
est in luctum (Job, 30,31) és, possiblement, el seu motet més conegut i
interpretat, escrit amb motiu del memorial per la mort de Felip II. Libera me,
Domine és un motet que prové de l“Absolució” de la missa de difunts. Alterna
el cant pla amb la polifonia.
Heinrich Schütz (1585-1672) va viatjar fins a Venècia, on va ser deixeble
de Gabrielli i Monteverdi. Al seu retorn a Alemanya es trasllada a Kassel i,
més tard, a Dresden, on serà mestre de capella. La seua música, d’estil
modal, és simple i austera. Les idees musicals de Schütz, portades des de
Venècia, es van mantenir en les següents generacions de músics alemanys
i culminarien en l’obra de J.S.Bach. El text del motet Selig sind die toten
(Beneïts els morts que moren en el Senyor) procedeix de les benaurances i
és reflex fidel de l’estil del mestre alemany.
Salvador Giner Vidal (València, 1832-1911) va ser el compositor més
important del nacionalisme musical valencià. El “Benedictus” que
interpretem en aquest concert és un breu fragment escrit per a quatre
veus a cappella, que pertany a la seua Missa de Rèquiem escrita per al
funeral de la reina Maria de les Mercès d’Orleans i Borbó el 1878 quan el
mestre valencià vivia a Madrid.
Encara que menys conegut com a compositor i director d’orquestra, el
gran violoncel·lista Pau Casals (el Vendrell, 1876, San Juan de Puerto Rico,
1973) ha deixat escrites un bon nombre de belles composicions de caràcter
religiós, entre les quals destaca el seu responsori O vos omnes.
Francis Poulenc (París 1899-1963) opinava que la seua obra era “la
juxtaposició dels elements profans amb els sagrats”. És sabut que la mort
del seu amic, el compositor Pierre-Octave Ferroud li va renovar la seua fe
catòlica. La Salve Regina que s’interpreta en aquest concert és una bona
mostra de l’estil de la música religiosa de Poulenc.
Amb aquests concerts volem recordar i retre homenatge a la nostra volguda
i admirada Inmaculada Tomás, recentment morta, directora de l’Institut
Valencià de la Música i Subdirectora General de Música de CulturArts
Generalitat i impulsora i “alma mater” del Cor de la Generalitat Valenciana.
Per això, el concert, que en realitat comença i acaba amb el motet O vos
omnes, de Victoria i Casals, respectivament, ho farà amb la Salve Regina
de Poulenc, una obra molt apreciada per Inmaculada.
més importants (Granada, Santander, Peralada, Grec entre altres); també
ha actuat en el Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic), a la seu de la
UNESCO a París, en l’Exposició Internacional de Lisboa i a la Catedral
de Saint Patrick de Nova York, a més de recórrer els principals festivals
europeus amb l’espectacle Tramuntana Tremens, del compositor Carles
Santos. D’aquesta època procedeixen discos dedicats a Frederic Mompou,
Manuel de Falla, Joaquim Rodrigo, Luis de Pablo i Alfredo Aracil. Entre els
seus enregistraments recents destaquen les col·laboracions amb el grup
de música antiga Capella de Ministrers i les realitzades per al programa
expositiu La llum de les imatges, de la Generalitat Valenciana.
Des de la seua arribada al Palau de les Arts, el Cor ha intervingut en quasi
totes les produccions, principalment sota la batuta de Lorin Maazel, Zubin
Mehta i Omer Meir Wellber. Algunes d’aquestes actuacions han estat
recollides en DVD: Fidelio, que va obrir la temporada inaugural del coliseu,
Turandot, Götterdämmerung, Cyrano de Bergerac, al costat de Plácido
Domingo, El rei que rabió, de Ruperto Chapí, La bohème, etcètera.
Al llarg de la temporada 2013-2014 ha ofert un cicle de concerts
commemoratius del 25 aniversari de la seua fundació, entre els quals un al
costat de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, dirigit per Zubin Mehta, al
Palau de les Arts Reina Sofia.
Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Festival Internacional de
Música y Danza de Granada, la Medalla Commemorativa del XXV Aniversari
del Palau de la Música de València, el premi Clar de Llums de la Universitat
de València, l’Important de l’Editorial Premsa Valenciana i la Medalla al Mèrit
en les Belles Arts de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El seu enregistrament per a Sony al costat de Plácido Domingo i l’Orquestra
de la Comunitat Valenciana, Domingo Verdi, ha obtingut el Grammy Llatí al
Millor Àlbum de Música Clàssica 2014.
Francesc Perales, director
COR DE LA GENERALITAT VALENCIANA
FRANCESC PERALES
Director artístic i musical Fa ja molt de temps que el públic i la crítica de tot Espanya reconeix el
Cor de la Generalitat Valenciana com una de les millors agrupacions corals
d’aquest país. Aquest prestigi se’l va guanyar en la primera etapa de la seva
trajectòria, des de la creació el 1987, amb el nom de Cor de València, i l’ha
mantingut brillantment en l’última, des de 2006, com a cor titular de les
temporades líriques del Palau de les Arts.
El Cor de la Generalitat depèn orgànicament de la Subdirecció de Música de
Culturarts. El seu director titular és Francesc Perales i Francisco Hervás el
seu pianista acompanyant. Al llarg dels seus primers vint anys d’existència
ha compaginat en el seu repertori l’òpera amb la música simfonicocoral de
totes les èpoques. Ha cantat sota la direcció entre altres de Claudio Abbado,
Rinaldo Alessandrini, Bertrand de Billy, Riccardo Chailly, Franz-Paul Decker,
Manuel Galduf, Enrique García Asensio, Luis Antonio García Navarro, Miguel
Ángel Gómez Martínez, Valeri Guérguiev, Leopold Hager, Cristóbal Halffter,
Robert King, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski,
Krzysztof Penderecki, Josep Pons, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth
Rilling, Guennadi Rojdestvenski, Antoni Ros-Marbà, Mstislav Rostropóvitx,
Claudio Scimone i Alberto Zedda. A més de cantar assíduament al Palau de la
Música de València ha estat present en les temporades i festivals espanyols
Va nàixer a Xàtiva. Va realitzar els estudis musicals a l’escola de la Societat
Musical La Primitiva de Xàtiva i al Conservatori de València, on va obtenir el
títol superior de clarinet. Va estudiar direcció de cor i orquestra amb Eduardo
Cifre, José Ferriz i Manuel Galduf, i va obtenir el premi d’honor en ambdues
especialitats. Ha assistit a més a un curs amb Helmuth Rilling. El 1983
va obtenir el segon premi en el Concurs Nacional de Direcció d’Orquestra
Manuel Palau, i des del 1988 és director del Cor de la Generalitat Valenciana.
Ha dirigit diverses formacions corals i instrumentals com l’Orquestra de
València, Coro Nacional de España, Collegium Instrumentale o el Grup
Instrumental de València entre altres, en festivals com Sagunt a Escena,
Festival de Música de Granada, Taller d’Òpera del Palau, Festival de Música
Contemporània d’Alacant, Festival Ensems, etcètera. Ha treballat així mateix
com a assistent dels mestres Helmuth Rilling i Georges Prêtre. Amb el
Cor de la Generalitat ha gravat música procedent dels arxius catedralicis
d’Oriola, Sogorb i Sant Mateu per a l’exposició La llum de les imatges,
i un disc monogràfic sobre Alfredo Aracil per al segell Columna Música. En
l’actualitat és membre del Patronat del Palau de les Arts Reina Sofia.