L`Institut d`Estudis Baleàrics presenta Mar de fons, una exposició

L’Institut d’Estudis Baleàrics presenta Mar de fons, una
exposició dedicada a vuit grans figures del còmic fet a
Balears
Aquesta és la segona de les tres grans activitats per al foment d'aquesta disciplina. Mar de fons
s‟enmarca dins la secció oficial del 32 Saló del Còmic de Barcelona
El proper dijous se celebra a Barcelona la 32 edició del Saló del Còmic amb Mar de fons en la
seva secció oficial. Comissariada per Juan Roig, la mostra reuneix 64 il·lustracions de vuit
autors consolidats, entre els quals es troben dos premis nacionals: Max (Premi Nacional de
Còmic 2007) i Tomeu Seguí (Premi Nacional de Còmic 2009).
L’exposició reuneix els treballs més recents dels autors que en
els anys vuitanta van posar la seva tinta en les capçaleres de les
revistes de còmic nacional com Totem o El Víbora.
Aquesta és la segona de les tres grans activitats que s’han dut a terme per al foment del còmic
fet a les Balears.
Al 2013, Guillem March, Paco Díaz i Tomeu Morey van ser els protagonistes de Herois. Els
autors de les Illes Balears al mainstream americà” una exposició que mostrava el seu treball dins
el sector del còmic-book tals com Xmen, Wolverine, Catwoman, Hawkeye, Talon o Justice
League. Aquesta exposició ha itinerat per diversos espais d’art de les Illes i ha estat
recentment exposada a La Massana Comic, a Andorra.
Per al 2015, l’IEB té previst fer una exposició d’aquells autors joves amb més potencial dins
el mercat europeu entre els quals es troben Pau, Álex, Rito, Bartolo Torres i Jaume
Balaguer.
Entre altres iniciatives de l’IEB per aquest any, es troben l’ajut a la produccio del Festival
ComicNostrum i l’edició de dues obres dedicades al còmic i la il·lustració. Es tracta de Les
ales trencades, la biografia il·lustrada de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Balears abans i ara, una
col·lecció que mostra la història de Balears a través de les vinyetes de Quim Bou i que ha
estat traduïda a l’anglès.
A més, l’IEB ha participat a diverses fires internacionals amb l’objectiu de promocionar els
artistes balears. Així, autors i obres de Balears han estat presents al Festival de Còmic
d’Angulema (França) el passat gener, a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya el
passat març o a la Fira de Varsòvia, una fira dedicada al còmic i la literatura i a on L’IEB hi
ha organitzat taules rodones, trobades amb editors, masterclass i taller per a nins.
Podeu trobar els catàlegs de les exposicions, així com totes aquelles publicacions amb el
segell de l’IEB al centre de venda online. Ieb.caib.es/publicacions.
MAR DE FONS
“Es coneix com a „mar de fons‟ el moviment de les ones que es propaga fora de la zona on s‟ha generat i pot arribar a llocs
molt allunyats. Per tant, aquest estat del mar no té cap relació amb el vent present, encara que la seva causa és el vent
que s‟ha originat en una altra àrea diferent.”
Mar de fons és una exposició organitzada i produïda per l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Consisteix en una mostra de pàgines originals de còmic dels autors de les Illes Balears que van
viure el boom del còmic a Espanya en els anys 80, època en la qual cada mes apareixien
al voltant de deu revistes de còmic. Cairo, Cimoc, El Víbora, Metal Hurlant, 1984, Comix Internacional, Creepy,
Bésame Mucho, Totem o Rambla van ser les capçaleres més capdavanteres, i moltes més publicacions
infantils que es trobaven als quioscos. El format revista va permetre que els autors es
professionalitzessin, cobrant un sou mensual de les editorials. Les recopilacions en àlbum significaven un plus econòmic i de reconeixement. Però a finals d’aquesta dècada alguna cosa es va
trencar. Les revistes van anar tancant una a una, el còmic va deixar de distribuir-se en el quiosc i va
passar a ser un producte de llibreria especialitzada. Va desaparèixer la possibilitat d’anar publicant (i cobrant) per lliuraments, per la qual cosa van ser molts els autors que van abandonar el
mitjà, per dedicar-se a la il·lustració, el disseny o altres camps econòmicament més estables.
Però alguns es van mantenir i van superar aquells anys de crisi, vivint la renovació del mitjà.
L’aparició de nous formats, com la novel·la gràfica, va portar propostes més personals, madures i
complexes, que permetien una major experimentació i creativitat.
Aquesta exposició està dedicada a aquests autors de les Illes que en la seva joventut van
viure l’explosió i la tempesta dels 80, i que avui en dia, amb la saviesa i el domini que dóna
l’experiència, es mantenen en la recerca de nous camins.
La mostra, comissariada per Juan Roig, recull al voltant de 64 originals dels treballs més recents
de Max, Pere Joan,Vaquer,Tatúm, Bartolomé Seguí, Gabi Beltrán, Linhart, i Joan Escandell.
El contingut de l’exposició, així com els comentaris sobre les obres fets pels mateixos autors, es
recull en un atractiu catàleg.
MAX (Barcelona, 1956): Icona de l’underground barceloní i
autor fetitxe de la revista El Víbora els 80, amb sèries tan populars
com Peter Pank. El 1995 es converteix en codi- rector editorial de
la revista Nosotros Somos Los Muertos, que publica en castellà els
autors més experimentals del còmic nacional i internacional. Els
seus treballs més recents, com Vapor, Paseo Astral, Conversación de
Sombras o ¡Oh, diabólica ficción! (per a El País Semanal) ens mostren un
autor en es- tat de gràcia, de línia depurada i discurs precís. Max
ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi Nacional
d’Il·lustració 1997, el Premi Nacional de Còmic 2007 i set premis
del Saló del Còmic de Barcelona.
PERE JOAN (Palma, 1956):
Autor lligat al moviment de la nova
“Línea Clara” que girava al voltant de la revista Cairo, de
la qual era un dels autors més
icònics. Compagina treballs
d’il·lustració infantil i publicitari
amb complexes obres personals. El 2010 va escriure Duelo de Caraco- les per
a Sònia Pulido, i més recentment ha firmat treballs de poètica
complexitat, com El aprendizaje de la lentitud i Nocilla Experience.
TATúM (Maciel, 1954): Va ser una de
les icones de la “modernitat” de les Illes.
Artista multidisciplinari, els seus treballs van
aparèixer en El Víbora, Cairo, Metropol i Titánic, i
era habitual en la premsa local. El seu
projecte El Funeral de John Morthonson ha estat
guanyador de l’últim Premi Ciutat de
Palma de Cò- mic, i ens mostra un Tatúm
madur i amb estil depurat.
VAQUER (Palma, 1957):
Lligat al reivindicatiu EquipButifarra i format a l’Escola
Bruguera.
El seu personatge
Johnny Roqueta va ser un dels
més populars de la revista El Jueves
els anys 80. El seu treball més
recent, Les ales trencades, se centra
en la vida del poeta Bartomeu
Rosselló-Pòrcel.
BARTOLOMÉ SEGUÍ (Palma, 1962): En els anys 80 és present en gran part de les publicacions
capdavanteres: Madriz, El Víbora, Cairo, El Jueves... La seva carrera fa un salt el 2008 en començar les seves
col·laboracions amb Felipe Hernández Cava, amb àlbums publicats directament al mercat francès, com Las
serpientes ciegas (Premi Nacional de Còmic 2009), i Gabi Beltrán amb Historias del barrio (Premi Ciutat de Palma de
Còmic), que ens mostren un autor amb absolut domini del mitjà.
GABI
BELTRÁN (Palma, 1966):
Il·lustrador, guionista i escriptor. De molt
jove aconsegueix publicar a revistes como El
Víbora i Complot
i col·laborar com a
entintador amb Max. En NSLM i
Esquitx va madurar com a historietista i a
publicacions com El País Semanal, com a
il·lustrador. Historias del barrio, amb guió i color
seus i dibuixos de Bartolomé Seguí, és el seu
treball més personal.
LINHART (Palma, 1968): Arriba a publicar a revistes com El
Víbora i Cairo, i les prestigioses Drawn&Quarterly i Strapa- zin. En
l’actualitat el seu treball se centra en la il·lustració i el còmic infantil,
àmbit en què té diversos projectes inèdits. És per a molts l’autor
local amb més força i estil personal.
JOAN ESCANDELL (Eivissa, 1937): És el més veterà dels autors
en actiu de les Illes. Autor de les cèlebres Joyas Literarias Juveniles de
Bruguera, ens sorprèn en l’actualitat amb treballs com el seu Història
I·llustrada d‟Eivissa i Formentera amb un dibuix més solt i madur i la
seguretat que dóna l’experiència.