PROJECTESD T 934 881 360 F 934 881 360 INFO@PROJECTESD

PROJECTESD
T 934 881 360 F 934 881 360
[email protected]
WWW.PROJECTESD.COM
PASSATGE MERCADER, 8 BAIXOS 1
08008 BARCELONA
PATRICIA DAUDER: TEAHUPOO
Inauguración: 13 de abril, 19:30h. Exposición: 13.04 > 28.05.2010
Martes a sábado de 11:00 a 19:00h
Teahupoo, palabra tahitiana que significa literalmente “pared de calaveras” en referencia a un temido rey que coleccionaba los
cráneos de sus enemigos, da nombre a una de las olas más peligrosas del mundo, única por su forma peculiar, por la masa
descomunal de agua que eleva, y que se forma en la playa de Tahití del mismo nombre. Un fenómeno único de la naturaleza y
una palabra mítica dentro del mundo del surf.
Para su nueva exposición en ProjecteSD, Patricia Dauder ha escogido por título este término que carece de significación precisa
para muchos de nosotros, con la intención de evitar dar una referencia clara al visitante de la exposición. Dauder otorga a
Teahupoo un significado simbólico. En sus propias palabras, “es un icono, el de la ola espectacular, símbolo de la belleza
absoluta y de la idea del paraíso”. Teahupoo es una proyección de un lugar mental que origina y desencadena una constelación
de imágenes, reales y ficticias, que se materializan a través de dos soportes habituales en la obra de la artista: dibujo e imagen
fija o en movimiento. Si bien no todos los trabajos han sido realizados pensando en el lugar o en la ola mítica, todos comparten
dos ideas que Teahupoo simboliza para la artista: “la distancia entre lo imaginado y lo real, la distancia entre la idealización o
subjetivación y la experiencia real, entre lo más cercano y familiar y aquello remoto y desconocido, y la capacidad o incapacidad
de expresar esa situación, esa distancia y su idealización a través de la imagen“.
El dibujo es una herramienta de exploración en manos de Patricia Dauder que puede verse como una deconstrucción
constructiva, un microcosmos de múltiples asociaciones e iconografías. Así, Teahupoo se despliega como una colección de
dibujos de diferentes formatos y técnicas que componen este lugar mental que da título a la muestra. Dibujos a lápiz de trazos
precisos y sutiles se unen con acuarelas de vivos colores que fácilmente podrían evocar la exuberancia de la vegetación tropical
o la intensa luz del atardecer. Trazos biomórficos e imágenes elípticas se contraponen a construcciones lineales. Referencias a
elementos naturales se mezclan con constantes referencias al soporte cinematográfico (Two Frames, Three Frames)
experimentado por la artista como un medio para la observación y una herramienta para secuenciar en el espacio y el tiempo.
Nubes, atmósferas, olas o espacios indefinidos coexisten en esta composición sin jerarquías ni vínculos acotados. A pesar de su
presentación fragmentada, todos los dibujos son en realidad partes de una misma idea. El carácter procesual y de trabajo “no
cerrado”, “no finalizado” es evidente en todos ellos y pone de manifiesto aspectos importantes en el trabajo de la artista: la nolinealidad, la multiplicidad y la idea de acumulación.
Dos piezas fotográfico-filmográficas completan la exposición y, de alguna forma, se contraponen a los dibujos en cuanto que se
trata de registros básicos de un realidad física inmediata. Forward (2009) es una proyección de 80 diapositivas en blanco y
negro que muestra una serie de maniobras en el aire ejecutadas por windsurfistas profesionales. La presentación secuencial de
este conjunto de imágenes fijas introduce una tensión entre lo efímero de la propia imagen en movimiento y la permanencia de
la imagen estática, entre el presente continuo y la reminiscencia del pasado. Forward puede interpretarse también como un
ejercicio de percepción sobre cómo se visualiza y construye una imagen. Forward (film) (2010), película en 16mm, muestra un
conjunto de ambientes, paisajes y acciones filmados durante la celebración de una de las pruebas del campeonato mundial de
windsurf profesional en la playa de Pozo Izquierdo (Gran Canaria), conocida mundialmente por sus condiciones de fuerte viento
y oleaje. La filmación, más allá de las particularidades temáticas, es una transcripción directa de la percepción de la artista tanto
del lugar y de lo que allí sucede como de la naturaleza intrínseca del proceso de rodaje. Los elementos ambientales, la visión
dificultada por la humedad y la calima, los movimientos de la cámara causados por el fuerte viento, los problemas técnicos, el
exceso o la falta de luz, junto con la visión de la artista, dispar y fragmentaria, son los verdaderos protagonistas y responden a
una voluntad de convertir la filmación en un registro de una experimentación, por encima de lo narrativo. Si bien una lectura
inmediata de Forward (film) nos llevaría a establecer un vínculo temático con piezas anteriores como Surfers (2005) o Cutsurf
(2009), una observación detenida desvela que la relación no está en el motivo representado. Todos estos trabajos hablan de una
forma de observar, registrar y ordenar una realidad que forma parte del entorno inmediato de la artista.
En las películas de Patricia Dauder, como en sus dibujos, se evidencia la obsesión de la artista por capturar o intentar visualizar
algo que es muy difícil retener: el tiempo, un momento, una trayectoria efímera, una idea, algo que no tiene forma, un lugar
remoto. Y en todos ellos aflora, como señaló Ricardo Nicolau(1), “una desarmadora mezcla entre rigor, rechazo de expresión
autoral, casi mecanicidad y una gran riqueza física, sensorial, ligada a un instinto asociativo poco o nada analítico, poético, en su
último análisis”.
(1)
Ricardo Nicolau en Impresiones de Africa. Imagen después de la imagen en las películas y en los dibujos de Patricia Dauder. Catálogo Museu de
L’ Empordà, Girona, España, febrero-abril 2008
Patricia Dauder (*1973, Barcelona) se graduó en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. Realizó una residencia en Ateliers
Arnhem (1997-98). Su trabajo se ha mostrado en el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla, (2002), la Bienal
Leandre Cristòfol en el Centre d’Art La Panera en Lleida (2004) y en el Museu de L’ Empordà de Figueres (2008). Su obra ha sido
premiada por Caja Madrid en 2000 y 2006, y por la Fundación Marcelino Botín (2006). Entre sus exposiciones recientes
destacan: Lugares Comprometidos: Topografía y Actualidad, Fundación ICO, Madrid; PHE 08, comisariada por Sérgio Mah; Los
tiempos de un lugar, CDAN, Centro de Arte y Naturaleza, Huesca (2009), comisariada por Neus Miró; Horizontal/Orbital en la
Fundació Suñol, Barcelona (2009); así como la exposición colectiva There Is No(w) Romanticism en la Galerie Les Filles du
Calvaire de Bruselas (2009) y Été 2009 en la Galerie Jocelyn Wolff de París. En 2009, Patricia Dauder presentó un proyecto en la
sección Art Statements de Art Basel. Recientemente ha sido seleccionada para una residencia en la ISCP de Nueva York.
Para documentación adicional y/o imágenes, se ruega contactar:
Silvia Dauder, [email protected]
Carolina Núñez, [email protected]
con la colaboración de
PROJECTESD
T 934 881 360 F 934 881 360
[email protected]
WWW.PROJECTESD.COM
PASSATGE MERCADER, 8 BAIXOS 1
08008 BARCELONA
PATRICIA DAUDER: TEAHUPOO
Inauguració: 13 d’ abril, 19:30h. Exposició: 13.04 > 28.05.2010
Dimarts a dissabte d’ 11:00 a 19:00h
Teahupoo, paraula tahitiana que significa literalment “paret de calaveres” en referència a un temut rei que col·leccionava els
cranis dels seus enemics, dóna nom a una de les ones més perilloses del món, única per la seva forma peculiar, per la massa
descomunal d'aigua que eleva, i que es forma a la platja de Tahiti del mateix nom. Un fenomen únic de la naturalesa i una
paraula mítica dins del món del surf.
Per a la seva nova exposició a ProjecteSD, Patricia Dauder ha escollit per títol un terme que manca de significació precisa per a
molts de nosaltres, amb la intenció d'evitar donar una referència clara al visitant de l'exposició. Dauder atorga a Teahupoo un
significat simbòlic. En les seves pròpies paraules, "és una icona, la de l'ona espectacular, símbol de la bellesa absoluta i de la
idea del paradís." Teahupoo és una projecció d'un lloc mental que origina i desencadena una constel·lació d'imatges, reals i
fictícies, que es materialitzen a través de dos suports habituals a l'obra de l'artista: dibuix i imatge fixa o en moviment. Si bé no
totes les peces han estat realitzades pensant en el lloc o en l'ona mítica, totes comparteixen dues idees que Teahupoo simbolitza
per a l'artista: "la distància entre l'imaginat i el real, la distància entre la idealització o subjetivació i l'experiència real, entre el
més proper i familiar i allò remot i desconegut, i la capacitat o incapacitat d'expressar aquesta situació, aquesta distància i la
seva idealització a través de la imatge."
El dibuix és una eina d'exploració a les mans de Patrícia Dauder que pot veure's com una deconstrucció constructiva, un
microcosmos de múltiples associacions i iconografies. Així, Teahupoo es desplega com una col·lecció de dibuixos de diferents
formats i tècniques que componen aquest lloc mental que dóna títol a la mostra. Dibuixos a llapis de traços precisos i subtils
s'uneixen amb aquarel·les de vius colors que fàcilment podrien evocar l'exuberància de la vegetació tropical o la intensa llum de
la posta de sol. Traços biomòrfics i imatges el·líptiques es contraposen a construccions lineals. Referències a elements naturals
es barregen amb constants referències al suport cinematogràfic (Two Frames, Three Frames) experimentat per l'artista com un
mitjà per a l'observació i una eina per seqüenciar en l'espai i el temps. Núvols, atmosferes, ones o espais indefinits coexisteixen
en aquesta composició sense jerarquies ni vincles delimitats. Malgrat la seva presentació fragmentada, tots els dibuixos són en
realitat parts d'una mateixa idea. El caràcter processual i de treball “no tancat", "no finalitzat" és evident en tots ells i posa de
manifest aspectes importants en l’obra de l'artista: la no-linealitat, la multiplicitat i la idea d'acumulació.
Dues peces fotogràfic-filmogràfiques completen l'exposició i, d'alguna forma, es contraposen als dibuixos en tant que es tracta
de registres bàsics d'una realitat fisica immediata. Forward (2009) és una projecció de 80 diapositives en blanc i negre que
mostra una sèrie de maniobres en l'aire executades per windsurfistes professionals. La presentació seqüencial d'aquest conjunt
d'imatges fixes introdueix una tensió entre l'efímer de la pròpia imatge en moviment i la permanència de la imatge estàtica,
entre el present continu i la reminiscència del passat. Forward pot interpretar-se també com un exercici de percepció sobre com
es visualitza i construeix una imatge. Forward (film) (2010), pel·lícula en 16 mm, mostra un conjunt d'ambients, paisatges i
accions filmats durant la celebració d'una de les proves del campionat mundial de surf de vela professional a la platja de Pozo
Izquierdo (Gran Canària), coneguda mundialment per les seves condicions de fort vent i onatge. La filmació, més enllà de les
particularitats temàtiques, és una transcripció directa de la percepció de l'artista tant del lloc i del que allà succeeix com de la
naturalesa intrínseca del procés de rodatge. Els elements ambientals, la visió dificultada per la humitat i la calima, els
moviments de la càmera causats pel fort vent, els problemes tècnics, l'excés o la falta de llum, junt amb la visió de l'artista,
dispar i fragmentària, són els verdaders protagonistes i responen a una voluntat de convertir la filmació en un registre d'una
experimentació, per a sobre del narratiu. Si bé una lectura immediata de Forward (film) ens portaria a establir un vincle temàtic
amb peces anteriors com Surfers (2005) o Cutsurf (2009), una observació detinguda revela que la relació no es troba en el
motiu representat. Tots aquests treballs parlen d'una forma d'observar, registrar i ordenar una realitat que forma part de
l'entorn immediat de l'artista.
A les pel·lícules de Patrícia Dauder, com en els seus dibuixos, s'evidencia l'obsessió de l'artista per capturar o intentar visualitzar
conceptes difícils de retenir: el temps, un moment, una trajectòria efímera, una idea, una cosa que no té forma, un lloc remot. I
en tots ells aflora, com va assenyalar Ricardo Nicolau(1), “una desarmadora barreja entre rigor, rebuig d'expressió autoral, quasi
mecanicitat i una gran riquesa física, sensorial, lligada a un instint associatiu poc o res analític, poètic, en la seva última anàlisi.
(1)
Ricardo Nicolau a Impressions d’Àfrica. Imatge després de la imatge a les peŀlícules i als dibuixos de Patricia Dauder. Catàleg Museu de L’
Empordà, Girona, España: febrer-abril 2008
Patrícia Dauder (*1973, Barcelona) es va graduar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va realitzar una residència a Ateliers
Arnhem (1997-98). El seu treball s'ha mostrat en el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (2002), la Biennal
Leandre Cristòfol en el Centre d'Art La Panera a Lleida (2004) i en el Museu de L' Empordà de Figueres (2008). La seva obra ha
estat premiada per Caja Madrid el 2000 i el 2006, i per la Fundació Marcelino Botín (2006). Entre les seves exposicions recents
destaquen: Lugares Comprometidos: Topografía y Actualidad, Fundació ICO, Madrid; PHE 08, comissariada per Sérgio Mah; Los
tiempos de un lugar, CDAN, Centre d'Art i Naturalesa, Osca (2009), comissariada per Neus Miró; Horitzontal/Orbital a la
Fundació Suñol, Barcelona (2009); així com l'exposició col·lectiva There Is No(w) Romanticism a la Galerie Les Filles du Calvaire
de Brussel·les (2009) i Été 2009 a la Galerie Jocelyn Wolff de París. El 2009, Patricia Dauder va presentar un projecte a la secció
Art Statements de Art Basel. Recentment ha estat seleccionada per fer una residència a l'ISCP de Nova York.
Per a documentació addicional i/o imatges, es prega contactar:
Silvia Dauder, [email protected]
Carolina Núñez, [email protected]
amb la coŀlaboració de