Època 2/Núm. 248 www.parroquiaremei.org SOLEMNITAT DE

Anuncio
Època 2/Núm. 248
www.parroquiaremei.org
SOLEMNITAT DE TOTS SANTS
1 de novembre de 2013
LA FESTA ETERNA DE LA GLÒRIA. La solemnitat de Tots Sants abraça totes les altres festes que es
celebren durant l’any en honor dels Sants i és figura de la festa eterna de la glòria. Per a celebrar dignament la
festa hem d’alabar i glorificar el Senyor per les mercès que va fer als seus servents i demanar-li que així mateix
ens les concedeixi a nosaltres. Honrar a tots els Sants com a amics de Déu i invocar amb més confiança la seva
protecció. Proposar imitar els seus exemples per ser un dia partícips de la mateixa glòria. És important en
aquest dia tan joiós per a tota l’Església parar-nos a pensar en tot el bé que Déu ha donat a la humanitat per
mitjà de tants homes i dones que, fidels a la voluntat de Déu, fidels al seu amor, van ser testimonis del Regne
del Senyor. La quantitat de sants, santes i màrtirs que van deixar una petjada tan profunda al seu pas per
aquesta terra que ni el temps ni els canvis de generacions han pogut esborrar. I si diem que és de tots els Sants
és perquè també celebrem a tants Sants i Màrtirs que Déu ha volgut tenir en l’anonimat, i que nosaltres no
coneixem pel seu nom però sabem per la fe que estan donant glòria a Déu. Demanem a Déu Nostre Senyor que
ens concedeixi gaudir en aquesta terra de la protecció dels seus sants i que un dia ens concedeixi l’alegria de
servir Déu amb humilitat en aquesta terra per veure’l i gaudir-lo en la vida eterna.
BRUIXES, CARBASSES I DIMONIS. Encara hi ha pares que no volen adonar-se de l’enorme perill que
corren els seus fills celebrant aquesta festa pagana, edulcorada amb caramelets, mentre llueixen juganers les
seves disfresses de bruixes, carbasses i dimonis. Pot semblar una exageració, però els experts més grans en
sectes satàniques, ja han advertit que la nit de Halloween és el període de més gran activitat anual de les sectes
demoníaques. Sovint s’aprofita aquest dia per assenyalar (com elles mateixes anuncien als seus mitjans de
comunicació) “el començament de l’Any Nou satànic”. Es pot ser més explícit? No hi ha pitjor cec que aquell
qui no vol veure, encara que tard o d’hora el Senyor ens obrirà a tots els ulls de bat a bat... La Conferència
Episcopal Espanyola ha suggerit en aquests darrers anys animar als nens a disfressar-se de sants en lloc de
vestir-se de bruixes o calaveres perquè els serveixi d’estímul per a seguir amb la seva vida cristiana. Així es fa ja
en alguns col·legis catòlics. Es tracta de realitzar activitats divertides per als nens i disfressar-se de sants com
Sant Jordi, Sant Francesc, Santa Llúcia o Santa Maria. L’objectiu és rebutjar com a cristians el vestir-se de
calavera, de mort vivent o de disfressar-se amb vestits relacionats amb el terror. A més no és gens pedagògic
per als nens, ja que ni tan sols troben una resposta educativa lògica a allò que celebren ni ho fan amb un sentit
religiós (de pregar per als difunts) sinó que simplement s’emmascara la mort i es banalitza el seu significat
mentre que s’exalça l’espiritisme, allò macabre, l’absurd i la manca d’esperança. Finalment, no oblidem que
vestir-se de quelcom horrible, encara que sigui una nit, comporta un cert mimetisme i empatia amb el
personatge que representem.
EL NOSTRE RECTOR. A més de la seva dedicació primordial a la Parròquia, el Sr. Cardenal-Arquebisbe ha
renovat el seu càrrec com a Arxiprest de Sarrià per a quatre anys més, després de la votació del grup de
preveres d’aquesta zona pastoral. També forma part de la comissió de la Doctrina de la Fe de la Conferència
Episcopal Espanyola com a consultor. Per aquest motiu ja ha participat en dos encontres a Madrid organitzats
per aquesta comissió: un abans de l’estiu i un altre el mes de setembre en l’encontre bisbes-teòlegs sobre la
iniciació cristiana. També és confessor ordinari de la comunitat de germanes del Cottolengo del Pare Alegre de
Barcelona i confessor extraordinari del convent de Carmelites Descalces de Barcelona. Com ja sabeu, continua
dirigint l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona i realitza diverses conferències i escrits sobre
espiritualitat. Ens fa bé saber de la vida i ocupacions dels nostres sacerdots per acompanyar-los amb la nostra
sol·licitud i pregària en les tasques encomanades.
ROMANDRE EN LA FE. Donem gràcies a Déu pels qui no s’han perdut, pels qui romanen en la fe a través
de tantes dificultats. Però elevem també les nostres pregàries al Pare pels qui s’han refredat o fins i tot han
perdut la seva fe, pels qui han pogut anar-se ferits o escandalitzats. Tant o més important que la nova
evangelització, és aprendre a tenir cura, a “mimar” les ovelles que es troben a la cleda, perquè mai tinguin la
temptació de sortir-se’n. És vital que cada dia assaboreixin la millor herba, i que se’ls defensi amb ungles i
dents dels atacs del llop. Podria ser el nostre compromís comunitari.
Nos dice San Agustín: “Sabéis, conocéis y entendéis que pertenecéis a este cuerpo, y así creéis que Cristo
es nuestra cabeza y que nosotros somos el cuerpo de ella. ¿Acaso sólo nosotros y no también aquellos que
existieron antes de nosotros? Todos los justos que existieron desde el principio del mundo tienen por cabeza a
Cristo. Ellos creyeron como venidero al que nosotros creemos que ya vino. Se salvaron por la misma fe en Él
que nosotros; siendo Él de este modo la cabeza de toda la ciudad, Jerusalén, es decir, de todos los fieles que
desde el principio del mundo hasta el fin existieron, uniendo a ellos también el ejército de las legiones de
ángeles, a fin de constituir una sola ciudad en perpetua paz y salud, alabando a Dios sin fin y dichosa sin fin,
bajo un rey y un solo gobierno imperial”. ¿Puede haber algo más bello que un coro de Santos arrodillados
frente al Cordero de Dios? Es la culminación de la efusión del Espíritu Santo, que llena de armonía y dones al
universo entero. A menudo vivimos nuestra fe con una cierta sensación de fracaso y de constante acoso.
¡Formemos parte de esa muchedumbre!
LA FIESTA ETERNA DE LA GLORIA. La solemnidad de Todos los Santos abraza todas las otras fiestas
que en el año se celebran en honor de los Santos y es figura de la fiesta eterna de la gloria. Para celebrar
dignamente la fiesta debemos alabar y glorificar al Señor por las mercedes que hizo a sus siervos y pedirle que
asimismo nos las conceda a nosotros. Honrar a todos los Santos como a amigos de Dios e invocar con más
confianza su protección. Proponer imitar sus ejemplos para ser un día participantes de la misma gloria. Es
importante en este día tan gozoso para toda la Iglesia detenernos a pensar en todo el bien que Dios ha dado a la
humanidad por medio de tantos hombres y mujeres que, fieles a la voluntad de Dios, fieles a su amor, fueron
testigos del Reino del Señor. La cantidad de santos, santas y mártires que dejaron una huella tan profunda en
su paso por esta tierra que ni el tiempo ni los cambios de generaciones han podido borrar. Y si decimos que es
de todos los Santos es porque también celebramos a tantos Santos y Mártires que Dios ha querido tener en el
anonimato, y que nosotros no conocemos por su nombre pero sabemos por la fe que están dando gloria a Dios.
Pidamos a Dios Nuestro Señor que nos conceda disfrutar en esta tierra de la protección de sus santos y que un
día nos conceda estar con ellos para glorificarlo en su eternidad. Que Santa María Reina de los santos nos
conceda la alegría de servir con humildad a Dios en esta tierra para verle y gozarle en la vida eterna.
BRUJAS, CALABAZAS Y DEMONIOS. Todavía hay padres que no quieren darse cuenta del enorme
peligro que corren sus hijos celebrando esta fiesta pagana, edulcorada con caramelitos, mientras lucen
juguetones sus disfraces de brujas, calabazas y demonios. Puede parecer una exageración, pero los mayores
expertos en sectas satánicas, ya han advertido que la noche de Halloween es el período de mayor actividad
anual de las sectas demoníacas. A menudo se aprovecha este día para señalar (como ellas mismas anuncian en
sus medios de comunicación) “el comienzo del Año Nuevo satánico”. ¿Se puede ser más explícito? No hay peor
ciego que el que no quiere ver, aunque tarde o temprano el Señor nos abrirá a todos los ojos de par en par... La
Conferencia Episcopal Española ha sugerido en estos últimos años animar a los niños a disfrazarse de santos
en lugar de vestirse de brujas o calaveras para que les sirva como estímulo para seguir con su vida cristiana. Así
se hace ya en algunos colegios católicos. Se trata de realizar actividades divertidas para los niños y disfrazarse
de santos como San Jorge, San Francisco, Santa Lucía o Santa María. El objetivo es rechazar como cristianos el
vestirse de calavera, de muerto viviente o disfrazarse con atuendos relacionados con el terror. Además no es
nada pedagógico para los niños, ya que ni siquiera encuentran una respuesta educativa lógica a lo que celebran
ni lo hacen con un sentido religioso (de rezar por los difuntos) sino que simplemente se enmascara la muerte y
se banaliza su sentido mientras se exalta el espiritismo, lo macabro, el absurdo y la falta de esperanza.
Finalmente, no olvidemos que vestirse de algo horrible, aunque sea una noche, conlleva un cierto mimetismo y
empatía con el personaje que representamos.
NUESTRO PÁRROCO. Además de su dedicación primordial a la Parroquia, el Sr. Cardenal Arzobispo ha
renovado su cargo como Arcipreste de Sarrià para cuatro años más, tras la votación del grupo de presbíteros de
esta zona pastoral. También forma parte de la comisión de la Doctrina de la Fe de la Conferencia Episcopal
Española como consultor. Por este motivo ha participado ya en dos encuentros en Madrid organizados por esta
comisión: uno antes del verano y otro el mes de setiembre en el encuentro obispos-teólogos sobre la iniciación
cristiana. También es confesor ordinario de la comunidad de hermanas del Cottolengo del Padre Alegre de
Barcelona y confesor extraordinario del convento de Carmelitas Descalzas de Barcelona. Como ya sabéis, sigue
dirigiendo el Instituto de Teología Espiritual de Barcelona y realiza diversas conferencias y escritos sobre
espiritualidad. Nos hace bien saber de la vida y ocupaciones de nuestros sacerdotes para acompañarles con
nuestra solicitud y oración en las tareas encomendadas.
PERMANECER EN LA FE. Demos gracias a Dios por los que no se han perdido, por los que permanecen en
la fe a través de tantas dificultades. Pero elevemos también nuestras plegarias al Padre por los que se han
enfriado o incluso han perdido su fe, por los que han podido irse heridos o escandalizados. Tanto o más
importante que la nueva evangelización, es aprender a cuidar, a “mimar” a las ovejas que se encuentran en el
redil, para que nunca tengan la tentación de salir del mismo. Es vital que cada día saboreen la mejor hierba, y
que se les defienda con uñas y dientes de los ataques del lobo. Puede ser nuestro compromiso comunitario.
Descargar